Experts posen en comú com combatre el radicalisme entre els joves

JOVENTUT DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

A finals de l’any passat, al centre juvenil Es Generador de Calvià, es va fer un seminari internacional organitzat per la Direcció General d’Infància, Joventut i Famílies de la Conselleria d’Afers Socials i Esports a l’empara del Programa Comunitari Erasmus + Joventut. El seminari va abordar de quina manera es podia prevenir la radicalització entre els joves a partir de l’esport, especialment entre els que es troben en risc d’exclusió social. En el decurs del seminari es varen donar a conèixer experiències d’educació no formal, de l’aprenentatge en valors o d’integració social i cultural.

Experiències com les d’un exfutbolista iraquià, que viu ara a Bèlgica, que ha treballat com a entrenador esportiu al camp de refugiats d’Arlon (Bèlgica). Actualment fa feina a una entitat que dona suport a persones sol·licitants d’asil i refugiats, i que desenvolupa projectes d’inclusió i prevenció del desarrelament. Ha conegut de ben prop la vida als camps de refugiats i ha vist com el fet de reunir els joves al voltant d’activitats esportives variades els ajuda a tenir una millor perspectiva de la seva pròpia situació, a reconèixer els seus drets i deures, i a combatre els discursos d’odi i radicalització.

En el seminari hi va participar també una representant del Ministeri d’Esports i Joventut de Turquia, que desenvolupa un projecte d’entrenament esportiu adreçat a refugiats sirians menors de 30 anys residents en el territori de Turquia, col·lectiu amb especial risc de caure en mans d’ISIS i en la radicalització d’ideologies extremistes. En aquest cas, l’esport és una eina fonamental per facilitar la inclusió social dels joves, als quals també ofereixen activitats de voluntariat europeu.

El participant d’Alemanya, d’origen palestí, va presentar el projecte «Salam Project», que fa feina a les escoles i entre els joves en la prevenció de la radicalització per motius religiosos i en la islamofòbia. La seva experiència, a un campament a Amman-Jordania anomenat GFP (Generacions per la Pau), promou la tolerància activa i la ciutadania responsable a través de l’esport en comunitats que experimenten formes de conflicte i violència. A través del futbol han desenvolupat activitats adreçades a educar en valors, i a promoure la pau i la convivència pacifica entre els joves.

També amb el futbol com a eina per treballar la migració, el discurs de l’odi i la inclusió, el seminari també va donar a conèixer una experiència espanyola desenvolupada a Astúries per l’Associació Cultural Youropia.

En darrer lloc es va presentar el programa «Posam valors a l’Esport», que va posar en marxa el Govern de les Illes Balears en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i que té per objectiu reduir i erradicar els comportaments violents o contraris al fair play.

AGUSTÍ AGUILÓ I LLOFRIU

L’ARQUITECTURA D’ALGUNES CASES DE CALVIÀ I ES CAPDELLÀ MOSTRA L’EMPREMTA DE L’EMIGRACIÓ

L’ aventura dels emigrants mallorquins que feren les amèriques o que emigraren a altres indrets –França i Algèria, sobretot– durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, va nodrir les converses dels nostres avis d’infinitat d’històries i de relats sobre el periple i les vicissituds d’aquells homes i dones que decidiren partir, atiats per la necessitat i l’atur, a la recerca de noves oportunitats de vida. Alguns ja no tornaren mai. Altres, però, no pogueren tallar completament les arrels que els lligaven a la terra de naixement i, després de fer fortuna, tornaren a Mallorca. No costa gaire d’imaginar el rebombori que degueren causar entre els seus antics veïns en comparèixer novament per casa seva després d’anys i panys d’absència. Un capell i una vestimenta que la gent d’aquí no havia vist mai, un parlar mallorquí amb americanismes estranys o amb accent francès, un cabàs ple de relats, anècdotes i aventures per deixar bocabadats els amics i coneguts... tot de detalls que delataven els emigrants retornats –que la gent anomenava indians quan el lloc d’emigració havia estat Amèrica. Però un detall marcava definitivament la diferència: i era que aquella gent tornava, en la majoria de casos, havent acumulat un bon patrimoni i, per tant, amb un estatuts social que no tenia abans d’emigrar. I una manera d’invertir els cabals guanyats a força de sacrificis i privacions era construir-se una nova casa, ara però de certa prestància arquitectònica i que els significàs entre la resta de conveïns. A Ciutat i a tots els pobles de Mallorca els indians i emigrants retornats en general deixaren la seva empremta en forma de construccions d’un estil arquitectònic i ornamental fins aleshores inèdit per les nostres contrades. A Calvià se’n conserven un grapat1, que s’alcen un xic pretensioses entre l’arquitectura tradicional mallorquina pròpia del poble, més humil i funcional. Algunes d’aquestes noves ca-

1 Volem agrair la informació oral que sobre les cases de Calvià d’antics emigrants ens han proporcionat en Joan Salvà des

Quatre Cantons i n’Antoni Pallicer, i en Benet Sastre sobre la casa des Capdellà. Casa de na Maria Colomar.

Casa d’en Domingo Juaneda.

Can Dolç.

ses calvianeres –no totes– exemplifiquen «un tipus d’edificació aïllada de dues o tres plantes d’altura, amb coberta generalment plana rematada per balustrada o barana de gelosia i una estructura de façana simètrica amb tres eixos de simetria. Aquest tipus relativament recent, però ben integrat dins la població, es repeteix amb alguna freqüència i respon a un tipus d’edificació neoclassicista de final del segle XIX i principis del XX»2 .

A la cantonada entre el carrer de Sor Rosenda i el carrer de Can Vich hi ha Ca na Tirra, una casa construïda l’any 1931 per la família Sastre, de malnom «Tirra». Havien emigrat a França, d’on tornaren en arribar-los l’edat de jubilació.

Una altra casa d’antics emigrants és Can Dolç, al carrer Major, construïda a principis de segle i que pertanyia a una família francesa.

A l’avinguda des Capdellà n’hi tenim dos exemples més. Recordem que aquest carrer s’obrí l’any 1916 com a part de la carretera nova que venia del coll des Cucons i es dirigia as Capdellà, i que a partir d’aleshores, alineades al carrer, s’hi anaren construint noves edificacions. Una és la que es coneix com a Son Colomar, propietat de Maria Colomar, d’una família que –segons informació oral no del tot segura– emigrà a les Amèriques. El mestre d’obres en fou Joan Salvà. L’altra edificació a destacar d’aquest carrer és l’anomenada «Casa Blanca», també d’una família que va tornar de l’emigració a Sud-amèrica havent fet doblers.

Entre el carrer des Collet i l’avinguda de Palma hi trobam la casa de Domingo Juaneda (de malnom «en Domingo des Cortons»), emigrant retornat de terres gal·les, que es bastí aquest nou habitatge l’any 1930.

Davant l’Ajuntament Vell, a la plaça de l’Església, hi ha un habitatge anomenat «es Xalet». La construí Julià Cabrer, vers la dècada 1920-1930. Havia emigrat a França i obrí un restaurant a la localitat de Belfort, al nord-est d’aquest país. En tornar a Calvià, encarregà l’edificació del nou habitatge a Julià Bujosa Sans, el que va ser batle durant la República, que era mestre d’obres.

Un darrer exemple de cases a la Vila d’antics emigrants és un habitatge del carrer Major. El promotor en fou Bartomeu Roca, membre d’una família calvianera que també havia emigrat a França, els descendents de la qual encara viuen a la casa. El mestre d’obres en va ser Joan Salvà (de malnom «en Joan Roses»).

As Capdellà també tenim un exemple de casa d’indians. Es tracta de la casa de Nicolau Ensenyat (en Nicolau Magre»), al número 6 del carrer Major, obra de l’arquitecte Francesc Casas Llompart. Ensenyat emigrà a Cuba als anys 20 del segle passat, on regentà una cafeteria-pastisseria a Nuevitas, a la regió de Camagüey. Ell i la família tornaren as Capdellà a final de la dècada dels anys 50, arran dels rumors que circulaven sobre la imminent revolució cubana. El porxo de la casa, sostingut amb columnes, evoca la tipologia de les cases d’estil colonial.

Totes aquestes construccions, si bé degueren causar admiració en el seu temps entre els veïns tant per la novetat que representaven com per la seva elegància i distinció constructiva i ornamental, s’integraren a la perfecció en el paisatge urbà del poble i avui són un patrimoni arquitectònic a preservar i, alhora, un testimoni d’una aventura, l’emigració, que deixà marca en l’urbanisme, però sobretot en la mentalitat dels nostres repadrins i repadrines.

2 Hem extret la cita de l’estudi d’Ignasi Pomar Piña «L’urbanisme en els nuclis tradicionals de Calvià», IV Jornades d’Estudis Locals de Calvià celebrades al Teatre Sa

Societat el 8 de novembre del 2019 (de propera aparició). Casa d’en Nicolau Ensenyat («Magre»).

Casa 46a del carrer Major.

La Casa Blanca.