El Fet Històric

La Guerra Civil Catalana (I)

La destrucció del Castell i la bombarda Anthonia

A Castelldefels es van viure pel cap baix dos episodis del conflicte que va assolar Catalunya entre 1462 i 1472. La guerra enfrontava el rei Joan II d’Aragó i els remences, d’una banda, i, de l’altra, les institucions catalanes rebels, el Consell de Cent i la Diputació del General, és a dir, la Generalitat. Avui rememorem el primer d’aquells dos capítols bèl·lics

Al centre, efígie de Jean d’Anjou (14241470), duc de Lorena, en una moneda

Alfonso López Borgoñoz

Després d’un atac de corsaris barbarescos, l’any 1550, la gent de la Baronia de l’Eramprunyà es va queixar al baró que el Castell de Castelldefels, gairebé derruït, no la protegia. El castell de l’Eramprunyà, a Gavà, també estava en ruïnes, llavors.

La raó del mal estat de les dues fortaleses era el dur setge i la captura que totes dues havien patit més de vuitanta anys enrere, durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), per part de les tropes de Jean d’Anjou, duc de Lorena, gràcies a l’ajuda dels trets d’una bombarda a la qual anomenaven Anthonia. En aquella guerra, que enfrontava el rei Joan II i la Generalitat, Jaume Marc, baró de l’Eramprunyà, donava suport al rei, mentre Jean d’Anjou feia costat a la Generalitat (i al seu pare, Renat, nomenat rei per aquesta institució). Tant abans com després de ser bombardejat, l’aspecte que tenia el castell de Castelldefels en aquell temps l’ignorem amb exactitud, però devia ser semblant al de la imatge inferior. En restaurar-lo el 1550, el que quedava del castell medieval va ser enderrocat (només l’antiga església es va mantenir dempeus) i es va aixecar un nou castell des de la roca mare. De l’antiga fortalesa no en va quedar cap altre rastre.

WIKIPEDIA

Les bombardes eren peces d’artilleria, relativament petites, de ferro, que eren portàtils. Es van usar sobretot entre els segles XIV a XVI i són les precursores dels canons

ALBERTO LÓPEZ MULLOR, SPAL / DIPUTACIÓ DE BARCELONA La maqueta mostra l’aspecte que se suposa que tenia el Castell cap a 1325. El 1468, any a què es refereix el text, no havia de ser gaire diferent

1468: setge i assalt al Castell de Castelldefels

L’any 1468, en l’esdevenir de la guerra civil, les tropes de Jean d’Anjou, fill de Renat —que havia estat nomenat rei per part de les institucions catalanes enfrontades a Joan II—, van sotmetre a setge el Castell de Castelldefels. El conflicte els va ocupar pocs dies. El dijous 19 de maig, d’Anjou va sortir de Barcelona cap a Castelldefels amb l’objectiu d’assetjar el Castell. Dos dies després, la bombarda Anthonia va disparar contra la fortificació dos o tres projectils, cosa que va fer que la gent que defensava el castell, atemorida, pactés amb l’agressor. En quins termes? Si l’endemà els assetjats no rebien cap auxili, el responsable de la defensa del Castell, Diego de Castro, lliuraria les claus a Jean d’Anjou. I com que ningú no va venir en ajuda dels de Castelldefels, el diumenge 22 de maig el Castell queia a mans del militar francès. Però, malgrat la caiguda de Castelldefels, Jaume Marc, baró de l’Eramprunyà i partidari de Joan II, va mantenir per espai d’uns mesos el control de part dels seus territoris. Fins que el 23 d’octubre d’aquell any, després de molts combats, queia també a mans de Jean d’Anjou el castell d’Eramprunyà . El baró va ser detingut. No el van alliberar fins al cap de tres mesos, després de pagar un rescat.