Una Festa Major per a un poble

Autor desconegut. Envelat Roser de Maig, dècada de 1920. Arxiu Municipal. Cedida per Maria Cristina Morera Aquest dia era típic dinar “escaldums amb suc”, un plat preparat amb menuts.

Com a moltes altres poblacions, la Festa Major era l’excusa per estrenar la roba de temporada, especialment els infants i les noies joves. La gent anava mudada als actes religiosos, als balls o per anar a atraccions i barraques, que a Cerdanyola es posaven al carrer de Sant Casimir i a la plaça de Sant Ramon. Eren dies en què començaven molts festejos o es formalitzaven prometatges.

A la plaça de Sant Ramon es muntaven els envelats. Als anys vint i trenta, la Cooperativa la Constància i el Sindicat Agrícola feien envelats per separat i competien en magnificència. Aquesta competitivitat és un reflex de la conflictivitat social de l’època, però quan es va proclamar la II República, el 1931, les dues entitats van fer un sol envelat. Hom diu que va ser el millor que s’havia fet mai.

Després de la Guerra Civil, l’envelat estava al costat del Sindicat Agrícola i s’hi feien balls de gala i sarsueles. També a l’antic local La Constància s’hi organitzava balls i espectacles.

Durant els anys cinquanta, l’Ajuntament va potenciar la Festa Patronal de Sant Martí, relegant la del Roser a una festa menor, que es va mantenir gràcies a la iniciativa popular. Cap a finals dels anys cinquanta i durant els seixanta, l’organitzava una Comissió de Festes amb el suport de l’Ajuntament. La Festa ja durava entre tres i cinc dies i havia anat incorporant activitats infantils i esportives, ballades de sardanes, focs d’artifici... mentre que les activitats de caràcter tradicional i religioses anaven en retrocés.

I l’any vinent parlarem de la Festa del Roser a partir dels anys 70 i fins avui.

L’any passat recordàvem l’origen de la Festa Major del Roser de Maig a Cerdanyola i com, des del segle XVI, la celebració de la devoció del Roser havia anat prenent importància dins del calendari festiu local. Enguany ens acostarem a la història de la celebració del Roser de Maig al segle XX.

Cerdanyola ha estat un terme de poblament dispers fins al segle XIX, quan es va començar formar el nucli urbà. El naixement i creixement del poble va afavorir que la celebració del Roser esdevingués una autèntica Festa Major.

A finals del segle XIX i començaments del XX, la Festa Major del Roser de Maig durava dos o tres dies. El diumenge era el dia principal. Al matí es feia una missa solemne acompanyada de música i presidida per les autoritats municipals i la Junta d’obres de la parròquia de Sant Martí. A la tarda i nit es feien els actes festius: balls, concerts i serenates dedicades a les autoritats. Aquest dia les famílies cerdanyolenques convidaven parents i amics de fora a participar de la festa i a dinar l’escudella i el rostit.

El dilluns a les 12 del migdia es feien els balls de dansa, en els que només s’hi podia participar si es tenien tots els balls emparaulats prèviament i les noies portaven vestits llargs.