Infografia sobre el nou programa “El Masnou concilia”. Pàg

Nika Mills,

cantant

Rere el nom artístic de Nika Mills hi ha Verónica Molina. A la música, tot i que va iniciar-s’hi de ben petita, no va ser fins al 2007 quan va decidir dedicars’hi professionalment, després de llicenciar-se en Humanitats i, també, en Ciències del Treball, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Ara viu un dels moments àlgids de la seva carrera i cada vegada és més reclamada als escenaris catalans. En són testimoni el nombre creixent d’actuacions i, sobretot, l’evolució de la seva proposta musical, en què la seva predilecció pel jazz és cada vegada més patent.

Com a solista, o bé amb la seva banda, aquesta veu polièdrica ha sonat en discoteques barcelonines com Shôko, Sutton, Razzmatazz i Bikini. També en ubicacions reconegudes de la ciutat, com l’Hotel W, la Casa Fuster o la Casa Batlló, i en tantes altres d’arreu de la Península. I és que Nika Mills ha pujat en centenars d’escenaris, però un dels darrers ha estat especial per ser al seu poble, el Masnou.

Tot i que el seu dia a dia gairebé és a Barcelona, aquesta masnovina ens explica que “el Masnou no deixa de ser el meu refugi familiar, on torno pràcticament cada setmana per carregar-me de la seva llum, córrer pel passeig Marítim i retrobar-me amb la meva gent”.

Com valores la nova proposta de les nits musicals al parc de Vallmora?

Ha estat tot un orgull haver pogut inaugurar les sessions musicals del parc de Vallmora, per a tota la banda, però més entranyablement per a mi, com a masnovina que soc. Sempre és un plaer tocar “a casa” i trobar-te amb cares conegudes que et saluden i veus des de l’escenari.

Cal dir, i agrair, que els últims temps he pogut veure com el Masnou ha creat nous espais públics que respiren vida, com el parc on vam actuar o la plaça Nova de les Dones del Tèxtil, on també vam tocar la primavera passada. cantants que vivim la música de manera vocacional, la millor recompensa de la nostra professió és aconseguir fer vibrar la gent, veure com el que fas és capaç de provocar emocions a la resta. És el que dona sentit al que fem. I, com més a prop, millor, penso, i per això no és estrany que em veieu sovint sortint de

La claca del públic va confirmar la bona acollida de la teva actuació, que va incloure temes clàssics de jazz, soul i pop. Com és d’important la connexió de l’artista amb el públic?

Crec que per a qualsevol artista, indistintament de la disciplina, el públic ho és tot. En concret, per a aquells