OPINIÓ de la FAVLL

Espai públic, civisme i convivència

L’espai públic es defineix com l’agrupació dels diferents exteriors urbans, en oposició als espais privats, on el pas pot ser restringit per criteris de propietat privada, reserva governamental o altres. També com aquell espai de propietat pública, “domini” i ús públic, separat formalment de la propietat privada. El sociòleg Manuel Delgado diu que “espai públic” podria ser una eina conceptual que permetés agrupar els diferents exteriors urbans: carrer, plaça, vestíbul, andana, platja, parc, moll, autobús... Entorns oberts i accessibles en els quals els presents miren i es donen a mirar els uns als altres, en els quals veiem desplegar-se tot tipus de trobades i topades, lluites i desercions, retrobaments i pèrdues. Aquests espais són un àmbit crucial per a la vida del ciutadà en societat. Són els espais on l’individu es realitza com a ciutadà que exerceix els seus drets amb i davant els altres. En la mesura en què aquest exercici dels drets no sigui interferit pel comportament dels altres, els ciutadans gaudiran d’una qualitat de vida més gran i més democràtica. Sovint es fa una lectura parcial de l’incivisme només com un problema de seguretat ciutadana, quan cal anar molt més enllà i fer un plantejament global, polític i comunitari. L’espai públic és el cor de la ciutadania, és a dir, l’espai socialment democràtic. Per això és “l’àgora” d’avui... si hi ha una complicitat i una acceptació des de la diversitat. A la ciutat, les persones interactuen i comparteixen. L’espai públic és el lloc on es fan més visibles la riquesa i la complexitat de l’intercanvi, l’entramat de llibertats i valors compartits. A la Carta de les Ciutats Educadores que Lleida subscriu s’adopten els compromisos: El govern municipal haurà de dotar la ciutat dels espais, equipaments i serveis públics adients al desenvolupament personal, social, moral i cultural de tots els veïns, amb atenció especial a la infància i la joventut. La ciutat haurà de garantir la qualitat de vida de tots els seus habitants.

A Lleida ens hem dotat de tot un entramat d’espais públics de qualitat: places noves o remodelades, carrers per a vianants, els Camps Elisis, la Canalització, la Mitjana, el Parc de cobriment de les vies, boscos urbans i l’anella verda en procés, com també els espais nous que projecta el consistori i que en major o menor mesura són reclamats pels moviments veïnals, les poques pistes poliesportives d’ús familiar, la proliferació de terrasses de bars... Observem una ocupació i un ús intensiu d’aquest espai públic per part de la ciutadania, que genera una neteja i un manteniment costosos que paguem tots amb els nostres impostos. També tensions entre collectius, per exemple entre els que tenen mascotes i la resta.

En conjunt, els lleidatans podem gaudir dels nostres espais públics, però cal fer-ho amb responsabilitat, respecte a la diversitat, la salubritat i el descans dels nostres veïns. En resum, cal fer-ho amb civisme. •••

Toni Baró

Pacte Social per a la Ciutadania Renda Garantida de Ciutadania (RGC), un dret per posar fi a la pobresa i la precarietat laboral

Després de més de quatre anys de mobilització i de la recollida de més de 121.000 signatures per mitjà d’una ILP promoguda per una comissió promotora de la qual la UGT, entre d’altres, n’ha estat membre, tenim la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Constatació del que podem aconseguir amb unitat i mobilització social. Tot aquest treball realitzat amb l’esforç de tantes persones i entitats per posar en marxa una llei que empari tota la ciutadania i ens ajudi a posar fi a la pobresa a Catalunya, ens alegra perquè sabem que arribar fins aquí no ha estat un camí fàcil.

La RGC és una prestació social de dret subjectiu i universal que garanteix un mínim a les persones i famílies que no disposen de recursos econòmics o que són insuficients per cobrir les necessitats bàsiques, sempre que es compleixin uns requisits. Aquí rau la seva novetat i importància. No l’hem d’entendre com un subsidi per a pobres fruit de la beneficència pública, com ha estat fins ara el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima (PIRMI), sinó com un autèntic dret ciutadà, en igualtat de condicions que la resta de drets fonamentals.

Des de la UGT creiem que la RGC és una fita molt important sindicalment perquè ens permetrà lluitar contra la pobresa i la precarietat laboral, fruit d’unes reformes laborals totalment injustes que pateix la classe treballadora. La seva aplicació permetrà evitar que cap llar catalana no es quedi sense ingressos, i que els treballadors pobres amb contractes temporals i a temps parcial puguin complementar els ingressos. Un pas important per posar fi a la desigualtat i la pobresa.

La RGC ha de ser el primer pas per dotar d’instruments (polítics, socials i econòmics) que garanteixin existències dignes i lliures. No podem oblidar que pobresa i llibertat efectiva van juntes: aquell qui és pobre no té capacitat de negociar les seves condicions de treball o d’existència.

Ara el que caldria és un gran esforç informatiu perquè totes les persones i famílies que tinguin dret a la Renda Garantida de Ciutadania se’n beneficiïn des del primer moment. I, com no, també de cara a la resta de la societat perquè s’entengui aquest dret, que lluita contra la pobresa i les desigualtats, com una eina que ens permetrà avançar en la cohesió social i en l’apoderament de la ciutadania.

Des de la UGT no ens limitarem a celebrar la conquesta d’aquest dret, sinó que vetllarem per la seva implementació i el seu desplegament complet, fent-ne el seguiment i defensant la RGC davant qualsevol amenaça o possibilitat de retallades en el futur.

Rescatem les persones! Si és possible! •••