4 minute read
OPINIÓ de la FAVLL
Ciutat i concòrdia
Davant del cúmul de problemes que la societat ja estava patint a conseqüència de la crisi econòmica, ara hi hem d’afegir els efectes col·laterals que està provocant la nefasta aplicació d’un article constitucional que no cal anomenar perquè tothom el coneix, el qual dóna lloc a la barra lliure per fer i desfer el que un Parlament legalment escollit havia decidit envers l’aprovació de mesures que afavorien una gran majoria de ciutadans. Especialment els que són més vulnerables, i a sobre, no n’hi ha prou amb això que s’acompanya d’una llei mordassa que, aplicada amb el seu màxim rigor, també ens afecta a tots.
Advertisement
Aquesta llei ens torna a castigar provocant una escletxa cada vegada més gran a la societat en no poder manifestar les seves protestes, i des de la perspectiva dels poders estatals continuen mantenint i apostant per un model de ciutadania molt restrictiu, la qual cosa fa créixer el desencís, la tensió i la fractura social.
L’aplicació d’aquest maleït decret provoca desunió entre la classe política i de retruc a tota la societat, especialment a les classes més desfavorides, que no milloren les seves condicions, ans al contrari, s’aprofita per emmascarar els veritables problemes socials derivats del creixement econòmic i la distribució de la riquesa. Disminució dels ingressos de les llars a causa de l’atur, l’encariment dels preus de l’energia, l’antiguitat dels habitatges, la disminució d’ajudes
i subvencions, els desnonaments, la corrupció, la immigració, la limitació de drets, etc. Fa que tot plegat augmentin els conflictes i les desavinences entre el veïnat, i per
Josep M. Bergua
Pacte Social per a la Ciutadania És cosa de tots i totes!
Fa pocs dies va haver-hi una brutal agressió sexual a una dona de Mataró, al voltant de l’estació de Renfe de Sant Andreu de Llavaneres. Un fet molt preocupant i indignant que no fa més que evidenciar que l’erradicació de la violència masclista encara queda molt lluny.
La violència masclista és un mal de la nostra societat, en la qual les dones no poden ser lliures i no poden construir la seva pròpia voluntat. Una societat que el que fa és incrementar les desigualtats socials i de gènere i afavorir l’empobriment, l’augment de la bretxa salarial i l’exclusió social.
El patiment físic, psíquic, econòmic i sexual que han de suportar moltes dones de la nostra societat fa essencial que totes les organitzacions politiques, socials, culturals i educatives facin d’aquest patiment una lluita real per poder posar fi a la violència masclista. Aquesta lluita ens implica a tots i totes, i, si no ens hi posem a treballar de veritat, es produirà un greu retrocés en el desenvolupament de drets fonamentals per a la ciutadania.
Com a societat no podem permetre que el masclisme arreli entre els més joves i, per desgràcia, avui dia el masclisme està creixent entre la gent més jove. No és un problema de les dones. És un problema de tothom, de tots i de totes. La lluita contra la violència vers les dones és un problema social i com a tal implica totes les persones.
Ja n’hi ha prou d’aguantar en silenci, ja n’hi ha prou de sentir-se culpable, ja n’hi ha prou de patir. Ja n’hi ha prou de viure en una cultura masclista. Hem de construir una societat on no tingui cabuda cap tipus de masclisme ni cap tipus de violència de gènere.
És necessari que hi hagi molts canvis. Ha de desaparèixer la discriminació laboral que pateixen les dones i per fer-ho hi ha d’haver un canvi del model productiu que afavoreixi el sistema de protecció social perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes. S’han de produir canvis en els models educatius i culturals que promoguin el respecte per les llibertats fonamentals com també la igualtat efectiva entre homes i dones. •••
evitar que aquesta convivència es vegi alterada caldrà que actuïn les associacions veïnals, que som entitats constituïdes per veïnes i veïns que tenen consciència social i treballen voluntàriament en l’organització d’esdeveniments dirigits a millorar la qualitat de vida dels nostres barris, i que són les que històricament han abanderat les reivindicacions populars per avançar en la construcció d’una societat millor, més justa, més lliure i més cohesionada. Haurem de desenvolupar actes dirigits al coneixement mutu entre persones de diferents orígens i condicions, a la interacció entre persones que compartim espais públics i al foment de la participació en el teixit associatiu.
Què volem fer avui a partir de la situació que tenim, i, sobretot, què podem fer? •••