“50 anys de l’ofrena de flors a Sant Anastasi” de Jordi Curcó

Fotografia: Jordi Rulló

50 ANYS DE L’OFRENA DE FLORS A SANT ANASTASI

L’ofrena de flors al patró de Lleida Sant Anastasi, que té lloc el matí del dia de la seva festa l’11 de maig a la plaça de Sant Joan, compleix 50 anys.

El naixement d’aquest acte, un dels més populars de la nostra Festa Major, és conseqüència dels esforços que feia aleshores la Paeria per aconseguir una major participació ciutadana en la processó del Patró que s’havia convertit cada cop més en un seguici estrictament oficial, sense caliu popular tot i el nombrós públic que esperava veure-la passar. Aquest fet apareix reflectit en la premsa del moment, és el cas de la revista “Ciudad” que en la crònica del dia de Sant Anastasi de 1965, fent-se ressò de l’opinió generalitzada a la ciutat, ofereix el següent comentari referit a la processó d’aquell any: “..a la que los leridanos, cosa inexplicable, y como todos los años no asistieron”.

Així arribà la Festa Major de 1968, quan la Comisión de Ferias y Fiestas de l’ajuntament, rebrà una proposta del Circulo Medina, vinculat a la Sección Femenina, per tal de reconvertir l’anomenada “Procesión Civico-religiosa de Sant Anastasio” en una Ofrena de Flors. La iniciativa sorgí de Mª Dolors Miarnau, esposa de l’alcalde Joan Casimiro Sangenís i prenia com a model l’ofrena a la Verge del Pilar, que des de 1958 es feia a Saragossa el 12 d’octubre i que havia arrelat amb força a la capital aragonesa.

La Comissió entomarà la proposta encomanant al mateix Circulo Medina la seva organització. Així fou com la primera Ofrena Floral tingué lloc fa cinquanta anys, el matí de l’11 de maig de 1968, obligant a canviar el trajecte de al >

processó i retallant-li el seu caràcter oficial, per tal de donar-li un major caire popular. Com cada any, tot just acabat l’Ofici a la Catedral sortí la imatge del Patró que era portada pels alumnes del Colegio Menor Sant Anastasio, acompanyada per la Corporació Municipal amb la Bandera de la Ciutat, les primeres autoritats, la “Reina de las Fiestas i damas de honor”, el bisbe i el capítol catedralici. La processó l’obria la Comparsa de Gegants i era encapçalada pels Heralds i Signífers, tancant-la el piquet i banda de música de l’Exèrcit.

Però en aquella ocasió ja no retornaria a la Catedral, si no que culminaria a la Plaça de Sant Joan on la imatge del Sant, col·locada en un empostissat, va rebre per primera vegada desenes de flors que els nombrosos infants vestits de catalanets dipositaren als seus peus, desdibuixant un gran tapís florit. Abans, la “Reina de las Fiestas” llegí, excepcionalment en català, l’ofrena al Patró que quedà ja instituïda: “...som aquí per viure a l’entorn vostre la joia de la vostra diada, plena de llum i de flors...vetlleu per tots els lleidatans que us veneren com a Patró i fill d’aquesta terra estimada. Amb aquets rams de flors i fruits de l’Horta, Vos

Ofrena de Flors a Santa Anastasi a la plaça Sant Joan l’11 de maig de 1979 Ofrena de Flors a Sant Anastasi

ofrenem també, els nostres neguits i penes, alegries i esperances. Us demanem que continueu protegint la nostra Ciutat i que regni en la nostra Terra Ferma la solidaritat i la Pau”.

La primera ofrena agradà i molt als lleidatans, havent estat un gran èxit de convocatòria que aniria en augment. D’aquest encert se’n feu ressò el periodista Piñeiro en la secció “Reloj de la Seo” de “la Mañana” del 12 de maig de 1971: “...la ofrena floral infantil està encarrilada definitivamente. Los niños leridanos hicieron el milagro de convertir la agonizante procesión de San Anastasio, en una fiesta alegre...”.

Així l’Ofrena ha viscut durant aquest mig segle de vida una continua i imparable renovació i adaptació als nous temps, com a manifestació també de la Cultura Popular i Tradicional. Però això ja és un altra història... •••

Jordi Curcó

Periodista i historiador de la Cultura Popular i Tradicional