EDITORIAL

L’onada invisible de la pàndemia

Portem ja pràcticament dos anys des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19. Durant aquest temps han passat moltes coses. L’alt nombre de persones mortes ens ha fet disminuir, per primera vegada des de fa molts anys, l’esperança de vida. Els sistemes sanitaris han funcionat al límit, mostrant la seva gran capacitat d’adaptació però també evidenciant les seves mancances. L’impacte a l’economia ha estat i continua estant molt significatiu. Però de manera més silenciosa, però no menys greu, ha aparegut un altra pandèmia, que és l’augment de les problemàtiques de salut mental. Les causes són multifactorials: acció directa del virus, confinaments, pèrdues d’éssers estimats, pèrdua de relacions socials, sobrecàrrega laboral en algunes professions, com les sanitàries, i pèrdua de feina en d’altres. Preocupa molt les afectacions en els adolescents, on la incidència de conductes autolesives, trastorns alimentaris, i les noves addiccions s’està multiplicant de manera molt significativa. Una altra població d’alt risc, sovint invisibilitzada, és la gent gran. I no ens oblidem de nosaltres, dels professionals sanitaris, que també som població de risc.

Només si visibilitzem aquesta problemàtica podrem començar a afrontar-la. Son claus dos punts. Primer, en cas de problemàtica, identificar-la i demanar ajuda. Això va també per al col·lectiu mèdic, ja que sovint ens costa reconèixer que no ens trobem bé, i més encarà demanar ajuda. I segon, com en la resta des problemes de salut pública, per baixar la incidència cal tenir unes bones estratègies de promoció i prevenció. Això haurà d’implicar canvis estructurals a molts nivells, tant dins com fora del sistema sanitari.