EDITORIAL

La banalitat del mal

En plena tercera onada de la pandèmia, tement una quarta i una cinquena embranzida, sense saber quan estarà vacunada la població, amb els serveis sanitaris al límit, amb els professionals mèdics esgotats, amb l’angoixa provocada per la gran bossa de malalts que s’està generant per la manca d’assistència en la resta de patologies que no són covid, amb la població deprimida i cansada, amb tot aquest panorama desolador, encara hi ha polítics i juristes que no veuen cap problema en permetre esdeveniments que provoquen enormes mobilitzacions de població com és la celebració d’unes eleccions. No han servit de res els advertiments dels Col·legis de Metges en el sentit que en l’escenari actual de pandèmia no es donen les condicions de seguretat exigibles. Ben al contrari, som més a prop de recomanar un lockdown, un enduriment intens de les mesures de prevenció. Com és possible que en una situació d’emergència sanitària com la que patim prevalguin les decisions polítiques i judicials per sobre de les sanitàries? Com s’entén que els arguments econòmics i d’una pretesa llibertat individual passin per sobre dels consells mèdics en defensa de la vida? És impensable que els nostres dirigents actuïn conscientment de forma malèvola. Només se’ns acut pensar que hem caigut en la “banalitat del mal”, concepte encunyat per l’escriptora i filòsofa Hannah Arendt per explicar el capteniment execrable de persones que, dutes per la «pura i simple irreflexió», actuen de forma malvolent sense tenir consciència de fer-ho.