AEIG ABAT ESCARRÉ ························· pàgina

AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIES ABAT ESCARRÉ

Enguany ens retrobem per celebrar un any més la festa major. L’estiu passat va ser ben estrany per a nosaltres com a agrupament escolta. Després de mesos confinats que ens van impedir realitzar la nostra tasca educativa amb la normalitat habitual, ens vam veure abocats de ple a un estiu ben mogut on no van sobrar pas esforços per desenvolupar els campaments. Les persones que formem part del cau som voluntaris, és a dir, dediquem el nostre temps lliure a dur a terme la nostra feina dissabte rere dissabte, malgrat que sovint no rebem prou reconeixement per tot els esforços realitzats, ja que la nostra tasca és, per a molts, invisible.

Però l’estiu passat va ser diferent: de cop i volta, el lleure va esdevenir un servei essencial i el Govern de la Generalitat va iniciar una gran campanya per reivindicar el lleure com un espai segur, de cures, després de tot el que havíem patit. Així, ens va caure tota la responsabilitat a sobre i se’ns va demanar salvar l’estiu de nens, nenes i joves que havien passat els últims mesos confinats. Se’ns va demanar esdevenir un espai segur per a la salut mental dels usuaris de les nostres activitats, en part sense tenir en compte que els voluntaris del sector del lleure també havíem patit les conseqüències de la pandèmia, i sense tenir en compte que molts de nosaltres no som pas psicòlegs, sinó persones entregades al món de l’escoltisme. I malgrat que les mesures que havíem de seguir ens van resultar molt difícils de dur a terme, tant a nivell logístic, com econòmic i humà; i malgrat que potser la nostra salut mental havia quedat tocada després de tot el viscut, ho vam fer: vam salvar l’estiu. Vam preparar activitats, vam seguir unes mesures de seguretat que aquest curs no s’han respectat a molts espais aliens a la nostra activitat i vam marxar de campaments.

I quan pensàvem que tots els nostres esforços es veurien recompensats durant aquest curs 2020 – 2021, quan tot just feia molt poques setmanes que fèiem cau de nou, els nostres representants polítics van decidir que ja no érem pas un entorn segur. El lleure ja no era pas essencial, malgrat seguir totes les mesures de seguretat establertes durant la realització de les activitats.

El curs passat va ser molt difícil per a nosaltres, ja que els vam haver d’aturar de cop, d’un dia per l’altre. Tot i això, aquest encara ho ha estat més: diverses aturades prolongades, els grups d’adolescents sense poder participar de les activitats, no poder fer cap sortida... I sobre tot, no poder realitzar un treball de qualitat al llarg del curs, ja que ens ha estat impossible seguir una continuïtat, element essencial a la nostra tasca educativa.

No volem més paraules buides. Esperem que en un futur es valori realment la nostra feina i que no se’ns enganyi amb promeses de fum. No volem esdevenir essencials quan el Govern ho considera oportú. El lleure es essencial, i sempre ho ha estat. I no calia cap pandèmia per dir-ho.