ANTONI GARCIA SELLARÉS. “PINTORET” ······ pàgina

Florenci i Montserrat. Els seus perfils humans

Florenci Sellarès Sala, de cal Ferreret, va néixer a Matadepera el dia 29 de març de 1926 i va morir a Matadepera el dia 30 de novembre de 1973.

Montserrat Genescà Pociello, de cal Marcó, va néixer a Terrassa el dia 27 d’abril de 1933 i va morir a Matadepera el dia 14 d’abril de 2020. El Florenci i la Montserrat es van casar a Matadepera el dia 25 d’octubre de 1954. El Florenci va dedicar la seva vida a la família, a la seva professió, i al poble de Matadepera on a més de la seva inseparable colla d’amics: el Nemesi Argemí, l’Artur Español, i el Pepet Arnau amb qui anava a la muntanya, a les sardanes, i totes les festes que es feien a Matadepera en la seva joventut, també va participar en diverses activitats com el teatre, el cant coral, i el futbol amb Mossèn Ballarín del que també en va ser un bon amic. Però va ser a la Germandat de Sant Sebastià l’entitat a la que va dedicar, fins el dia de la seva mort, tota la seva estima i el seu esforç perquè sempre tingués una continuïtat i mai fos interrompuda la seva activitat, ja que des que en va agafar la responsabilitat quan aquesta li va ser traspassada pel seu pare Josep Sellarès, tots dos de llarga tradició en la gestió i cura de l’entitat.

La Montserrat també va dedicar tota la seva vida a la família, a cosir, i al poble de Matadepera. Feia també continuades sortides a la muntanya de Sant Llorenç, a participar de totes les activitats del grup de dones dels Tastets de Sant Sebastià, i sobretot a la Coral de Matadepera, de la que en va ser membre fundador. Va ser una persona molt coneguda també a Matadepera ja que sempre es va relacionar amb molta empatia amb tothom a qui coneixia. De tracte amable, sempre tenia una salutació i un somriure per tothom.

El record del seu amic Antoni Garcia, promotor d’aquest escrit.

Jo vull recordar la gran amistat que ens van tenir mentre vàrem ser veïns amb la Montserrat i el Florenci. Aquest senzill escrit en aquest programa el teníem preparat l’any passat, i les prohibicions de llavors ens varen impedir publicar-lo. Aquest any, doncs, ho recuperem. Havent passat aquesta pandèmia terrorífica del Coronavirus que ens ha deixat sense molts amics, familiars i coneguts, no ens queda més remei que recordar-los la resta de les nostres vides, tot pensant que som tan poca cosa. Ens queda doncs, recordar-los sempre i els creients de tant en tant, pregar per ells. Amb un matrimoni tan generós i educat, ens apreciàvem de veritat. Parlar de la Montserrat no és parlar d’una dona singular com moltes altres, i dic que no perquè durant molts anys vàrem viure paret per paret, i aquest fet ens va possibilitar conèixer-nos molt i apreciar-nos amb totes les conseqüències. Amb alegries, en casaments, batejos, comunions i també en tristeses com accidents, malalties, enterraments... és per això que us puc dir amb força certesa qui era la Montserrat. La Montserrat va ser una gran treballadora, però amb el treball no en tenia prou, ho completava amb alegria i generositat. Aquestes virtuts li varen servir per encaixar amb efecte, estimació i alegria a la família de Cal Sellarès, una casa amb molt bones persones però més grans i de tarannà més tranquil, que ella va saber animar. La Montserrat, amb força empenta, va entrar en aquesta casa de Cal Ferreret i amb el seu treball i iniciativa, aconseguí portar la felicitat a tots els seus nous familiars. Després de morir el Florenci, va quedar amb quatre fills jovenets i fou quan va mostrar més encara el seu valor treballant sense parar per tibar el carro endavant, un carro força malmès, però carregada de fe i esperança ho va aconseguir. Deixant als seus fills un gran exemple a seguir. Els veïns i amics et recordarem sempre Montserrat.

Antoni Garcia “Pintoret”