LA IMATGERIA: EL PRINCIPI D´UN FI / JOSÉ PÉREZ GREGORI, ESCOLA D´IMATGERIA VALENCIANA

La imatgeria:

• El principi d’un fi • José Pérez Gregori, Escola d’Imatgeria Valenciana

LA DESTRUCIÓ

Com a conseqüència del conflicte social, polític i bèl·lic, entre els bàndols denominats “Frente Popular” o Front d´Esquerres (A Catalunya), i el denominat Bàndol Nacional o Los Sublevados. A Espanya es va iniciar a una Guerra Civil, iniciant-se el dia 17 de Juliol de 1936 en el protectorat del Marroc i el dia 18 en la península. Una de les conseqüències d’aquesta guerra va ser la mutilació i la destrucció de gran part del patrimoni moble i immoble eclesiàstic. A València, com en la major part del territori nacional, va patir les devastadores conseqüències d’ aquestos fets, imatges, retaules, olis, orfebreria, ornaments, arxius parroquials van ser pasta de les flames igual que les campanes, ja que aquestes van ser foses per a ser utilitzades com a material bèl·lic.

A Paiporta, concretament en el mes de Juliol de 1936, finalitzada la novena Estat en que va quedar la imtage tras ser profanada. que s’estava realitFoto enl´Arxiu de JLF. zant en honor a la Mare de Déu del Carme, l’Alcalde D. José Montoro Tarazona (1936 - 1939) va advertir i aconsellar al capellà de l’església de Sant Jordi Màrtir D. Gonzalo Serrano Alventosa, que tapiara i reforçara els portes de l’església per a protegir la mateixa per el que poguera passar. Fent cas omís aquest (capellà, regent), al final va passar el que se li havia advertit per l’Autoritat. La majoria de les imatges van ser arrossegades a la plaça, i cobertes amb un negre llenç que s’utilitzava per a cobrir els túmuls en les honres fúnebres, van ser pasta de les flames. Algunes de lesimatges van poder ser salvades d’aquell primer saqueig, ja que van ser amagades per alguns veïns en els seus propis domicilis, però posteriorment també van ser destruïdes i cremades després dels registres realitzats. En aquella època del 1936, l’església de Sant Jordi Màrtir posseïa una gran riquesa en imatgeria i altres ornaments, i que a continuació detallem segons les dades facilitades per Joaquín Martínez Ferrer. (Cronista de l´església de Sant Jordi Màrtir).

Restos de la imatge d´ un Crist Crucificat. Foto en l´Arxiu de JLF

Llançament de la campana per a ser fosa com a armament. Foto en l´Arxiu de JLF Restos de la imatge d´ un Crist Crucificat. Foto en l´Arxiu de JLF

Restos d´una imatge posteriorment al assalt d´ una església. Foto en l´Arxiu de JLF

Sagrat Cor de Jesús de l´esglesia de Sant Jordi abans de l´assalt de Juliol de 1936. Foto Arxiu església San de Jordi Puríssima Inmaculada Concepció de l´esglesia de Sant Jordi abans de l´assalt de Juliol de 1936. Foto Arxiu església San de Jordi Antiga imatge de Sant Roc i la seua anda. Imatge que va ser amagada en un domicili particular i posteriorment destruida tras els registres efectuats als domicilis. Foto cedida por Javier Marí Yago

Descripció dels Altars i imatges pertanyents a l’església parroquial de Sant Jordi Màrtir de Paiporta, abans de la seua destrucció al juliol de 1936, per D. Gonzalo Serrano Alventosa capellà d’aquesta Parròquia. Paiporta 11 de Desembre 1942. Extret de l’Arxiu Històric Nacional ( Causa General, 1388, Exp. 4 pàg. 107,108). 1.- Altar Major: Retaule de fusta amb les imatges de Sant Jordi Màrtir, Ntra. Sra. Del Puig, Santa Isabel, Sant Simó, quadre de la presentació de Sant Jordi en el temple, i quadre del martiri de Sant Jordi.

2.- Trasagrari o Trasaltar. 3.- Capella del Sagrari (de la Comunió):

Retaule de fusta amb la imatge de la Mare de Déu del Rosari, un Sagrari amb cortina brodada en or, un Crist gran, una barana de metall daurat amb dos serafins.

4.- Sagristia.

5.- Altar de Sant Miquel: Retaule de fusta xicotet amb la imatge de Sant Miquel. 6.-Altar de la Inmaculada: Retaule gran de fusta amb la imatge de la Inmaculada i la Mare de Déu d´Agost (Verge Asumpta).

7.- Altar de la Mare de Déu dels Des-

amparats: Retaule xicotet de fusta amb la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats i un quadre de llenç a l’oli de Sant Josep. 8.- Altar de Sant Vicent Ferrer: Retaule amb la imatge de Sant Vicent Ferrer.

9.- Altar del Samtíssim Crist del

Consol: Retaule contenint les imatges del Santíssim Crist, bust de la Mare de Déu dels Dolors i la Pietat. 10.- Altar de Sant Joaquim: Retaule de fusta amb la imatge de Sant Joaquim. 11.- Púlpit: Imatge de Sant Vicent Ferrer.

12.- Altar del Sagrat Cor de Je-

sús: Un retaule gran de fusta contenint la imatge del Sagrat Cor de Jesús i un quadre de l’Eccehomo. 13.- Porta lateral del Temple.

14.- Altar de la Mare de Déu del Carme:

Retaule de fusta contenint la imatge de Sant Francesc Xavier, un quadre de Santa Llúcia, un llenç de Sant Faust i la imatge de la Mare de Déu del Carme. 15.- Altar de la Santíssima Trinitat: Retaule contenint les imatges de la Mare de Déu dels Dolors i la Santíssima Trinitat, quadre d’Ànimes, quadre de Sant Antoni, un de Sant Francesc i un altre de Santa Teresa. 16.- Porta de la cambra trastera. 17.- Altar de Sant Roc: Retaule de fusta contenint la imatge de Sant Roc, quadre de declaració del patronat de Sant Roc, reixat de Ferro. 18.- Pila Baptismal: Imatge de Sant Joan Baptista. 19- Altar de Sant Josep: Imatge de Sant Josep i un quadre del Perpetu Socors. 20- Altar de Santa Ana: Retaule de fusta contenint la imatge de Santa Ana i una altra de Sant Blai.

21.- Campanar. 22.- Porta principal del Temple.

Plano de l´església de Sant Jordi cedit per Joaquín Martínez Ferrer. Cronista de l´església de Sant Jordi 2 3 4 1 5 8 6 9 7 10 11 12 14 16 17 20 21 18 19 22 13 15

LA SALVACIÓ

Poques coses es van salvar de ser cremades o destrossades en temps de guerra a Paiporta, una d´elles, va ser la custòdia del Corpus, per estar gravat en la seua peanya, “Propietat del poble de Paiporta”. També es va salvar entre altres, alguns relicaris, com el de la “Veracruz” existent en el nostre municipi des del segle XVIII. Cal destacar també, encara no sent propietat de l’església en el seu dia, una imatge de la Purisíma Concepció, i que a continuació detallem la seua història. D. Gonzalo Serrano Alventosa (capellà) quan va acabar la guerra en 1939 , va reunir a les Clavariesses que l’any 1936 que havien d’haver celebrat la festa (Que aquell temps se celebrava el 8 de Desembre, passant-se a celebrar en el mes de Maig per motius de millora la climatologia, ja que al Desembre solia ser plujós i gelat ), instant a les mateixes, que seguiren amb la continuïtat perquè no es perdera la tradició (Que segons data es de 1896), i que per a açò, utilitzaren una nova imatge de la Puríssima que reemplaçara a la destruïda en Guerra. Don Gonzalo va oferir a les Clavariesses una nova imatge, que no era tant, ja que posseïa una gran bretxa en la seua esquena. Una imatge procedent de l´oratori particular de la família formada el matrimoni Dª María del Carmen Pérez Pujol i D. Luís Donderis Tatay, que estava situat en el carrer Eixarchs de València. La imatge de la Puríssima va ser traslladada a Paiporta, per a salvar-se de ser destruïda durant la Guerra Civil. Sent un veí del nostre municipi i home de confiança de la família, qui va amagar la imatge en un sac amb borumballes de suro, i la va custodiar fins acabar la guerra. Després de finalitzar la mateixa, la imatge va ser retornada a la seua propietària Dª María del Imatge de la Inmaculada Concepció que fou donada Carmen Torrens Pérez Pujol, sent la per la Senyora María Torrens Pérez Pujol i que hui en día es troba en la capella del Convent de la Inmaculada de Paiporta. Foto cedida per Joaquín Marmateixa, la que va donar la imatge a l’Església de Sant Jordi Martir, ja que tínez Ferrer. (Imatge abans de la seua restauració) va argumentar el següent: “Pués si

s’ha salvat a Paiporta, que es quede en la seua Església per a ve-

neració dels seus fidels”. Així mateix, dita senyora va manar traslladar el retaule de la Mare de Déu que tenía en l´oratori particular de la familia, perquè es realitzara una capella en l’eglésia. Capella en la què hui en dia es venera la Mare de Déu del Rosari, l´altar que pese a tindre alguna innovació encara conserva el Catòlic escut de la Puríssima Concepció. Posteriorment les Clavariesses van acordar entre totes elles, fer rifes i loteries per a sufragar les despeses d’una nova imatge “La imatge gran” (que va ser beneïda el 6 de desembre de 1942), com així van acordar també, que la imatge fóra igual de gran a l’altura de la clavariesa mes alta de totes elles, Imatge de la Inmaculada Concepció que fou donada per la Senyora María Torrens Pérez Pujol tras la seua recient sent la senyoreta María Tarazona Montoro. restauració. Foto cedida per Joaquín Martínez Ferrer La imatge de la Puríssima Concepció donada per Dª María del Carmen Torrens Pujol va ser destinada al Convent de la Inmaculada, on es troba en la seua capella. En les fotografies podem observar aquesta imatge abans i deprés de la seua restauració al novembre 2017. On va ser presentada aquesta restauració en la missa celebrada en la parròquia de la Immaculada el dia 8 de Desembre, dia de la seua festivitat.

RECUPERACIÓ, REPOSICIÓ

Transcorregut 2 anys, 8 mesos, i 15 dies, sent el dia 1 d’Abril de 1939, finalitzaria la guerra a Espanya. Es començaria ràpidament a la reconstrucció, trobant-se en una situació de crisi posbélica, amb un sistema econòmic autàrquic i amb cartilles o cupons de racionament com a manera de subsistència. Escultor tallant en gúbia. Foto en l´Arxiu de JLF

El poder adquisitiu era molt baix, per tractar-se d’una època de postguerra, però per a l’Església i el Estat era molt important recuperar el patrimoni danyat o perdut. A més, l’Església volia restablir amb normalitat el culte el mes prompte possible, per tant, tots dos van fer grans esforços per a aconseguir aquesta rehabilitació.

No obstant açò, la penúria econòmica, va dilatar durant diverses dècades la restauració i reposició dels béns originals. Però també va haver-hi una part positiva, els tallers artesanals van tindre molt treball, necessitant molta mà d’obra i van donar ocupació a gran quantitat d’artistes, que van trobar en açò, la manera de subsistència. Segons els historiadors, la postguerra va finalitzar en 1952, però, aquesta època de recuperació de l’obres sacres va durar fins a mitjan 60. De fet en molts casos particulars, el treball s’ha allargat fins a l’actualitat. No podem obviar que totes les parròquies no podien fer front a aquestes despeses. La primera tasca era dur a terme la “reconciliació” dels temples profanats, després la realització d’inventaris de tots els objectes de culte, destruïts o desapareguts, dels deteriorats i els que es conservaven en bon estat. Posteriorment, la reconstrucció i la reposició.

ARXIU D’ART SACRE

Durant les dècades dels anys 40 i 50, es van tallar més de 3.000 imatges en el nostre entorn geogràfic, destinades a reposar el patrimoni religiós que va ser pasta de les flames en esglésies, convents, ermites i altres espais de culte. Aquesta febril activitat, podia portar a una nova catàstrofe si s’intervenien les obres d’art sense control i criteri. Per açò, l’Arquebisbat de València, quan va començar a albirar-se la fi de la guerra, va publicar, en el seu Butlletí Oficial (B.O.A.V) una clàusula en la qual establia el fet que no es podia procedir a restaurar ni comprar cap altar o imatge sense que s’enviara prèviament a la Secretaria de Cambra del projecte i pressupost. Els desvetllaments de l’Arquebisbat de València perquè la reconstrucció no es duguera a terme descontroladament, es van plasmar en la creació, el 30 de juny de 1939, de la “Junta Diocesana d’Art Sacre”.

José Capuz Mamano València 28-8-1884 Madrid 9-3-1964 Realització del netejat de la mascareta de la imatge. Foto en l´Arxiu de JLF Fase de restauració de la imatge. Segellat de clavills i emplaçat de nou estucat. Foto en l´Arxiu de JLF

Restauració d´una imatge Restauració d´una imatge Restauració acabat final de la imatge

Arquebisbe de València prudencio Meló Alcalde. València des de 14 de Desembre de 1922 fins al 31 d´Octubre de 1945 Aquest extraordinari protocol, únic d’aquest tipus en tot l’Estat Español, va ser promogut pel l´abans Arquebisbe de València, Doctor Prudencio Meló i Alcalde, gran defensor dels tallers i obradors de talla religiosa en fusta, enfront de la indústria seriada que arribava des de la localitat gironina d’Olot. Entre les disposicions publicades en el B.O.A.V, referents a l’escultura, que és el tema que ens preocupa, es va establir la necessitat d’entaular batalla contra les imatges de cartó pedra i altres materials d’imitació fets en sèrie, de no omplir les esglésies d’escultures quan hi haguera necessitats més peremptòries, i moderació en la inclusió de vestidures i joies en elles. La Junta havia de vetlar per la qualitat dels materials emprats, que les restauracions i noves talles anaren realitzades per professionals de provada experiència i, evitar la creació d’escultures allunyades de les formes doctrinals cristianes. A més, no s’aprovaria per la Junta, cap projecte que no fóra presentat per el retor corresponent i acompanyat d’un esbós, signat per l’artista responsable, pressupost i lloc d’emplaçament.

TALLERS ARTESANALS VALENCIANS

A causa de la gran quantitat de deterioracions, mutilacions i destruccions portades a terme durant la contesa, que van deixar a les esglésies nues, els tallers van tindre una demanda espectacular. A València existia una forta tradició artística, hagut d’en bona part a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat de València. Els retors, confraries i feligresos disposaven d’un nodrit grup d’escultors i imatgers valencians, ens els que triar per a la realització dels treballs. Per als tallers, açò també suposava un alleujament econòmic. De fet, durant aquests anys, en el carrer Cavallers de València, van arribar a existir 12 tallers a ple rendiment per a tanta demanda. Però profundament va fer ressorgir un ofici que estava quasi desaparegut, ja que un bon nombre d’alumnes de les escoles esmentades, es van veure abocats a tallar imatges religioses si volien viure de l’ofici d’escultor. I així van sorgir autèntics mestres de la “gúbia” que van estendre les seues obres per la resta d’Espanya i Amèrica.

Esbós de Sant Fernando. Escultor José Esteve Edo. Arxiu d´Art Sacre de l´Arquebisbat de València Esbós Mare de Déu dels Desamparats Escultor Francisco Teruel. Arxiu d´Art Sacre de l´Arquebisbat de València Sant Jordi de l´esglesia de sant Jordi. escultor Antoni Panach i Bauset. Arxiu d´Art Sacre de l´Arquebisbat de València

Inmaculada Comcepció de l´església de sant Jordi escultor Salvador Tarazona Alós. Arxiu d´Art Sacre de l´Arquebisbat de València

Taller de l´imatger de José Tena. Foto en l´Arxiu JLF Anunci del taller de l´imatger Pio Mollar Franch. Foto en l´Arxiu de JLF

Eren posseïdors d’una gran formació acadèmica i d’una tècnica envejable. Darrere de cada imatge hi ha tot un decàleg de passos a seguir: dibuixos, modelatje, talla, escatat, policromat, daurat, etc. Tot un elenc de professionals gremials, que van deixar la seua empremta a aquestes obres que hui en dia admirem: escultors – imatgers, fusters, ebenistes, decoradors, policromadors, doradors. Orfebres...

LA ESCULTURA, LA POLICROMÍA

La policromia esta associada des de segles a l’escultura, tractant de reforçar el simbolisme i expressió de les figures, donant-los un revestiment de color per tota la superfície, abans de la decoració de la imatge, cal donar-li cos. La producció d’aquest tipus d’obres s’inicia amb alguns dibuixos preparatoris (Esbossos), a partir dels quals es realitzarà un model en fang (Argila). Una vegada esculpida la imatge en fang, posteriorment es realitza un motle d’escaiola, obtenint una reproducció que ajudarà a l’escultor a fer la figura definitiva. La imatge definitiva s’inicia amb el tallat manual, amb la corresponent operació denominada “tret de punts”, que permetrà a l’escultor efectuar les transferències que marcaran la profunditat màxima i mínima de l’original. L’objectiu del mateix és escalabornar la fusta amb el mateix volum que presenta el model original. Finalitzat el procés de tallat manual, l’escultor desplega els seus dots per a aconseguir un acabat perfecte. Per a açò serà necessari la utilització de tres tipus de ferramentes: Les Gúbies, que serveixen per al renetejat de la fusta, els raspins que la refinen, i finalment les escats que deixen la superfície completament llisa lliure d’estries. Aquest treball requereix de molt temps i esforç, ja que l’escultor ha d’apreciar la precisió de bellesa de l’obra i realitzar un acabat de gran valor artístic. Quan la fusta obté aquesta textura característica de l’acabat, l’escultor comença a donar-li una base d´algeps feta de sulfat de calci i cua de conill. Calfant-se tots dos, s’aplica diverses capes de pasta, que després de seca és escatada, atorgant la superfície de l’escultura una suavitat i aparença final donant-li així vida i misteri a l’escultura. Posteriorment la talla rebrà una imprimació de goma laca per a impermeabilitzar i donar consistència a l´algeps, i així després estar llista per al policromat.

Publicitat del taller de Romero Tena

Catàleg de un taller d´ imatgeria d’aquella època. Foto en l´Arxiu de JLF

Esbós previ a la realització de l´escultura.

Foto en l´Arxiu de JLF Modelatge en arcila i tret del posterior molde en escaiola. Foto en l´Arxiu de JLF

Els colors principalment que s’apliquen a les imatges estan compostos de pintura a l’oli una sèrie de pigments, olis i vernissos. Quan el policromat intenta imitar a la pell aquest es denomina “encarnadura”.

Una vegada pintada l’escultura, s’eliminen els trets del pinzell, per a açò s’utilitza la bufeta (Vejiga) d’un corder ablanida en aigua. La bufeta és utilitzada o bé amb un pinzell de cerdes (pelo de cerda) molt blanes o ficant en dit en ella com si fóra una funda. Una vegada realitzada aquesta tècnica de neteja d’impureses, és el moment de donar els matisos o frescors a la mateixa amb els últims retocs com l’acabat d’ulls, celles i cabells. Passats uns dies s’aplicarà una sèrie de patines a l’escultura, que li donarà un envelliment a la mateixa, i així després es procedirà a l’encerat, tractament que li concedeix la lluentor de l’acabat final. Sulfat de calci: Sulfat de calci CASE4. És químic comú industrial i de laboratori en forma d´anhidrita,”la forma propera d´anhidro”, és utilitzada com coagulant en productes com el “tofu”. En estat natural, el sulfat de calci és transllit, roca blanca cristal·lina, igual que el carbonat càlcic CaCO3. (Panet com se sol conéixer en el món artístic de les falles, ja que és utilitzat també per a donar cos i textura als ninots). Cua de conill: La cua de conill s’engloba dins de les anomenades cues animals, i estan formades per gelatines que s’obtenen del col·làgen animal. Es pot presentar en forma d’escates, planxes, granulat etc. Goma laca: Protector impermeabilizante molt utilitzat en manualitats, sobretot per a tractar superfícies poroses i tractar fustes o donar-los una terminació para protegeix diverses tècniques de pintura. És una resina de color taronja amarronada o blanca, que s’aconsegueix en escates i després es prepara diluïda en alcohol. A diferència dels vernissos i altres materials industrialitzats que s’utilitzen amb el mateix propòsit, la goma laca té la característica que en estar formulada amb alcohol, s’asseca molt més ràpid, obtenint excel·lents i òptims resultats, a més de ser molt econòmica i rendidora. Bufeta de corder: La bufeta de corder és netejada amb aigua diverses vegades, posteriorment, es torna a donar diverses esbandides amb aigua i unes gotes de lleixiu. Una vegada realitzat açò, es posa la bufeta en aigua i llimó durant dues o tres hores, per a deprés posar-la en aigua i sal.

Bust a la tècnica de tret a punts. Foto en l´Arxiu de JLF Tècnica de tret a punts. Foto en l´Arxiu de JLF Gúbies. Folto en l´Arxiu de JLF

Neteja amb una bufa de corder per a eliminar impureses del pinzell. Foto en l´Arxiu de JLF Paper d´escat per escatar fusta. Foto en l´Arxiu de JLF Raspins o raspes. Foto en l´Arxiu de JLF

DECORACIÓ I ORNAMENTACIÓ

Una altra modalitat de la prolicromía i que enriqueix encara més a la imatge és l’estofat. Una vegada estucada amb guix, escatada i tractada la mateixa. Aquesta és preparada per a ser treballades aquelles parts que l’escultor vol realçar, com a vestimentes, mantells etc. Per a açò, l’escultor sol aplicar a la part desitjada pa d’or fi, encara que també pot ser aplicat pa d´argent. Una vegada aplicat l’estofat desitjat i raspallat quedant lliure d’impureses, es procedeix al brunyit, realitzant-se amb una pedra d’àgata. Una vegada brunyit l’estofat, aquest ja esta preparat per a rebre una mescla d’ou i pigments, aquest procés se li coneix com a tremp a l’ou. Aplicat el mateix, es deixarà assecar durant almenys 2 hores fins que adquirisca un to mat. Una vegada sec l’escultor realitzarà el gratat en aquelles zones allà on vullga que aparega l’estofat, realitzant el dibuix desitjat. Brunyint el pa d´or. Foto en l´Arxiu de JLF Una vegada realitzat aquest procés la imatge és pintada a l’oli i refinada les impureses del pinzell. Ja seca aquesta, és encerada per a donar a la mateixa un acabat de lluentor final. Part d’ornamentació que enriqueix a l’escultura religiosa, és la seua orfebreria. A València hem tingut grans mestres orfebres, en aquella època de la postguerra una de les famílies que més destacaven en aquest sector era la casa dels germans March. Aquesta casa taller, on han viscut i treballat diverses generacions de la mateixa família durant gran part del segle XIX fins a l’actualitat. És conegut popularment a l’entorn del Barri del Carme en el centre històric de València com els tallers de la Mare Vella, nom del carrer on es troba situat, en referència als 7 tallers de diferents oficis que van existir en la mateixa, encara que el seu origen es remunta a èpoques medievals, i en aqueix mateix espai s’han exercit els més variats oficis artesans: Forja, sedes, ceràmica, talla d’imatges, orfebreria, joieria. Raúl Zamora i Jurado Secretari General J.L.F. de Paiporta

Estofat de la imatge. Foto en l´Arxiu de JLF

Pedra d´àgata per a brunyir el pa d’or. Foto en l´Arxiu de JLF Procés d´estofat. Foto en l´Arxiu de JLF Policromant la imatge

Temple a l’ou Varietat de pintures a l’oli Estofat de la imatge

JOSÉ PÉREZ GREGORI

Fill de Vicent Pérez Fernández, naix a València l’any 1891 (segons s´indica en l´arxuiu de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València) . On resideix en el carrer Roger de Lauria nº 12 baix, fins a l´any 1906, traslladant-se amb la seua família al carrer del Triador nº23 pta 2ª. A l’edat de 14 anys ingresa en la Reial Acadèmia de Belles Arts de València on va cursar estudis durant els anys 1905 al 1910, matriculantse en diverses assignatures com a anatomia, dibuix antic, perspectiva, història de l’art, modelatge i dibuix natural, on s´especialitza en la branca de l’escultura.

Pérez Gregori va ser reconegut per la pròpia Acadèmia de Belles Arts, com un gran escultor de la imaginaria valenciana, donat al fet que els seus treballs no passaven per desapercebut per alguns dels seus propis companys d’ofici, arribant a estar alguns d’ells exposats al públic en general abans de ser portats als seus llocs de culte. Va iniciar la seua trajectòria professional treballant com a aprenent en el taller del prestigiós escultor imatger Pio Mollar Franch. Independitzant-se com a escultor imatger, va albergar el seu estudi d’art religiós en el carrer on residia amb la seua família, “El carrer del Triador” en el nº 25 i nº 27, on formaria a grans alumnes com un jove deixeble Efrain Gómez Montón.

Segons l´Arxiu del Padró Municipal de València de l´any 1930, apareix José Pérez Gregori domiciliat en el nº 27 porta 2, del carrer del Triador. Va arribar albergar en el seu taller una plantilla de 50 treballadors, ja que el treball d’escultor va tindre un major auge especialment al finalitzar la guerra a causa de la gran reposició d’imatges que calia fer motivat per la seua destrucció. Des de 1939 a 1943 va realitzar prop de 45 imatges en l’àrea metropolitana de València (segons dades de

l´Arxiu de l´Arquebisbat de València). De la seua obra abans de guerra, res més podem constatar fins al dia d’ hui que “El Sant Sopar de Linares” (Jaén). El dia 16 de Gener de 1943, mor a València a una curta edat a causa d’ una úlcera d’estómac, sent soterrat en una fossa comú de la secció 5ª del Cementeri General de València, denominada la de la Desolació. (segons consta en l’historial de persones soterrades en fosses comunes en el Cementeri General de València, “Forum per la Memòria Històrica”).

Efrain Gómez Montón (Benaguasil, 8 de novembre de 1924.- València 2 d´agost de 2008). Deixeble de José Pérez Gregori Pio Mollar Franch (València, 1878 - València, 28 d´agost de 1953) Mestre de José Pérez Gregori

Fotografies cedides per Carles Izquierdo García. Finca del carrer del Triador nº 23. On va residir l´escultor

Fosses comunes 5ª esquerra. Denominada la de la Desolació. Vista aèria nixols construïs damunt les fosses. Llistat de persones soterrades en fosses comunes del Cementeri General de València. On figura José Pérez Gregori

La inquietud de saber qui era la persona que va crear la imatge del nostre patró Sant Josep de l’església de Sant Jordi Màrtir, ens porta a Junta Local Fallera a posar-nos a la recerca d’informació, partint d’una simple placa situada a peu de la peanya de la imatge. Posant-nos a la cerca del seu taller, aquest estava situat en el carrer del Triador (carrer que s’estén des de el carrer de l’Editor Aguilar fins a la Plaça d’Almansa. En aquest entorn va existir un hort dedicat al Paronamica del carrer del Triador de València. foto cedia per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF bestiar lanar i allí va existir la figura de el triador de la ciutat, que era qui escollia el bestiar que havia de portar-se a les carnisseries o per a persones privilegiades com a autoritats o hospitals). En primer lloc ens vam posar en contacte amb l’actual propietària del baix n.º 25 (hui en dia és el Centre Sanitari Querals) li comentem a la mateixa si sabia de l’existència que antigament el local fóra un taller d’imatgeria, la resposta va ser no. El que si ens va poder dir, és que en aquell baix es va albergar una escola de dansa. La nostra constància i perseverança per recaptar més informació sobre el taller d’art religiós de Pérez Gregori no va acabar aquest dia, novament ens vam posar a indagar i en aquest cas va ser en el món faller. Després de tindre coneixement de l’edició d’un llibret del centenari de la Falla Guillem de Castro – Triador – Sant Pere Pasqual, ens vam posar en contacte amb el senyor Francisco Prósper Cózar president de la comissió, al qual li preguntem sobre la possible existència de l’aquell taller ja que el mateix havia gestionat personalment el llibret del centenari de la seua comissió. Comentant-nos que no sabia res, ens va dir que el llibret estava compost només que de fotografies, història de la falla, i definició dels carrers adjacents, que l’única cosa que recordava d’aquells baixos era l’existència d’un magatzem o taller d’adobats (curtidos), molt posterior als anys 40. No obstant açò el mateix ens va comentar que preguntaria al seu pare, però que no ens assegurava res donat al fet que en aquella època el seu pare tindria entre 6 o 7 anys. Transcorreguda la setmana ens vam posar en contacte de nou, comentant-nos que al seu pare “li sonava” que si hi haguera hagut un baix on hi havia unes figures, però que no recordava molt mes. Al no trobar resposta concreta ens endinsem en el barri de Velluters, situant-nos en la Plaça Almansa a l’inici de l’estret carrer del Triador, ens trobem amb una veïna resident en el nº 25 porta 2, li preguntem també per aquell taller d’imatgeria que va existir en aquest carrer, sent la reposada com l’anteriors, no recordava de l’existència del mateix. El que si recordava era que en aquells baixos va existir diversos negocis, entre ells, una escola de llenguatge de signes, molt posterior a 1942. (propietaris d’aquells baixos,per aquell temps de la família Fuster Carceller).

Carrer del Triador nº 27. Taller estudi de José Pérez Gregori. foto cedia per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Carrer del Triador nº 25. Taller estudi de l´escultor imatger. foto cedia per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF Xapa a peu de les obres de l´escultor imatger José Pérez Gregori. foto cedia per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Pel que fa a la cerca d’informació gràfica, visual i oral de l’esmentat taller, donàvem per conclosa recavar més informació al no trobar pràcticament res més sobre Placa del carrer on se trobava el taller estudi de imatgeria religiosa. foto cedia per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF el mateix, fins que un dia per pura casualitat investigant el nom de l’escultor, trobem en la Biblioteca Virtual de la Defensa, L’edició nº38, editada a Madrid del Diari Oficial del Ministeri de la Mariana. En la qual apareixia un anunci de el Estudi d’Art Religiós – Taller de José Pérez Gregori, situat en el carrer del Triador 25 i 27 de València. Gràcies a aquesta informació podem constatar que en aquells baixos d’aquelles antigues finques i com indicava en aquella placa a peu de la peanya de la imatge, van albergar el taller de l’escultor imatger. El desconeixement físic de l´escultor, ja que no trobem fotografia alguna, ens porta a indagar sobre la seua trajectòria professional, posant-nos en contacte amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i indagant en els seus arxius, trobem entre ells que aquest escultor va cursar estudis en la mateixa des de 1905 a 1910, segons matricules facilitades. Segons hem pogut trobar en el llibre de la Confraria de Setmana Santa de Villaviciosa de 2012. Segons explica Rafael Bernet Vázquez (el qual vam tenir l’honor d’entaular conversa) nét de l’escultor valencià Juan Bernet Serra (València, 1878 – València, 14 -7-1944). Els escultors d’aquella època iniciaven els seus estudis a l’edat de 12 – 14 anys, que es dividien en dues parts, 3 anys d’estudis, on els quals eren els més forts i s’aprenien diferents tècniques, formes etc. I un segon cicle de 3 anys més, en els quals l’exigència era una mica menor i en finalitzar els mateixos s’obtenia els títols de professor,artesà major, etc. Aquests eren els estudis superiors d’aquella època i que la majoria els acabaven amb 20 anys. L’escassetat d’informació sobre la vida de l’escultor ens porta a indagar en les seues obres, sent la primera referència que trobem del seu llegat escultòric “El primitiu pas del Sant Sopar de Linares” (Jaén). La Germandat del Sant Sopar Sacramental va ser fundada en l’església de Santa María la Major el dia 3 d’octubre de 1928, per persones relacionades amb el Gremi

Publicitat al diari de la marina

Cetificat mèdic pertanyet a José Pérez Gregori. Arxiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de València. El que suscribe Licencidado en Medicina y Cirugía. Certifico que José Pérez Gregori de diéz y nueve años de edad no padece enfermedad contagiosa y fue revacunado un 15 de Diciembre de 1909.

de Comerciants i el sector industrial. Les seues primeres imatges es veneraven en la capella de Sant Isidre, van ser realitzades sobre fusta extra de pi de Suècia per l’escultor llevantí José Pérez Gregori. Inspirant-se el mateix en l’escola de Salcillo, el seu primer recorregut penitencial ho realitza a l’any següent en la nit del Diumenge de Rams, concretament el 24 de Març de 1929.

Les escultures eren d’una gran qualitat artística, sent destruïdes en la contesa de la Guerra Civil, el dia 22 de Juliol de 1936. El conjunt realitzat per Pérez Gregori per a Linares, a pesar de ser posterior, aconsegueix una gran similitud amb el realitzat per Pío Mollar Franch, (el seu mestre) que va ser destruït després de l’incendi declarat en la capella de La Renfe, el Diumenge 28 de Desembre de 1969 a causa d’un curtcircuit. Imatges que plasmem de l’abans i després de l’incendi, on es pot observar en primer lloc el grup escultòric de Màlaga (1925), i en segon podem veure el mateix grup ja calcinat.

Pas del Sant Sopar de Linares (Jaén). Realitzat per José Pérez Gregori 1928 Pas del Sant Sopar de Màlaga realitzat per Pio Mollar Franch 1925

La segona referència que trobem de Pérez Gregori és l’associada a El Divino Niño en la cultura valenciana, una notícia publicada en el Diari Levante del dia 24 de Desembre de 2009. El divino niño en la cultura valenciana

Francisco Gil Gandia.

La impronta del divino Niño como figura aislada cobra relieve desde la devoción moderna generadora de una mirada individualizada hacia su persona. Testimonio temprano de esta nueva mirada son las imágenes del Niño que produjo el arte de Malinas en Flandes a comienzos del siglo XVI. Pionero en esta Pas del Sant Sopar (Màlaga). Realitzat per Pío Mollar Franch 1925 devoción ya desde este siglo fue el Niño Jesús del Milagro que se venera en el convento del Santo Sepulcro de Alcoi. Algunos de los niños más venerados en Valencia fueron el Niño Jesús del Buen Sueño, de la parroquia de San Martín y el Niño Perdido que se veneraba en la Beneficencia. El 12 de enero de 1875 Alfonso XII, tras su visita, le otorgó los honores de capitán general entregándole su propio bastón de mando y fajín. Fue tanta la devoción que le tuvieron, que algunos lo confunden con el Niño Jesús del Huerto, venerado en el Palmar, titular de la iglesia de esta pedanía. Del culto que se le tributó a este niño del Palmar hablan las numerosas imágenes de devoción privada que existe en colecciones particulares, tanto en Valencia como en Alcoi, donde estuvo ligado al convento de franciscanos. De él la actual parroquia de San Mauro y San Francisco conserva dos bellísimos ejemplares. Asociados a las órdenes religiosas que también contribuyeron lo suyo a su devoción están el Niño Jesús del Consuelo del monasterio de Santo Espíritu del Monte en Gilet, del que existe estampa, abierta por Tomás Rocafort (Real de Montroi le dedica el primer día de sus fiestas patronales), o el del Carmen de Valencia, que por no llevarlo la imagen de la Virgen de los carmelitas calzados, figura en andas propias delante de la procesión en la fiesta.

Una tipología importante dentro de los Niños de Pasión es aquella en la que el Niño durmiente está rodeado de los instrumentos de la Pasión o Arma Christi, acaso por aquello que señala Santo Tomás de Aquino de que el Verbo encarnado siempre estuvo pendiente de la redención, objeto de su venida al mundo. Ejemplar sobresaliente es el que realizó José Esteve Bonet en 1784 para el párroco de Biar, estudiado por mi querido colega en el Instituto de Xàtiva, Antonio Igual Úbeda. Se trata de un tipo de Niño Jesús acostado y durmiente que actualmente se encuentra en Villar del Arzobispo. De él había muchísimos ejemplos en los templos valencianos, destruidos en 1936 y sustituidos por obras en serie de Olot sin ningún interés. Pese a las circunstancias, después de la Guerra Civil se hicieron algunos muy buenos, como el del párroco Sancho Codert del escultor Francisco Teruel, hoy en la iglesia de San Miguel de Burjassot; el de la asociación de damas catequistas de Valencia de José María Ponsoda o el de las monjas servitas de Mislata del escultor José Pérez Gregori.

Cabe señalar que el seis de enero, fiesta de la Epifanía, las parroquias retiraban el niño de la cuna y lo sustituían por otra imagen que lo presentaba como «reiet». Precioso es el de escuela salzillesca que se venera por Navidad en Caudete, Albacete. El «reiet» estaba expuesto hasta la fiesta del bautismo del Señor, el domingo siguiente. Costumbre que todavía se realiza en Beniarrés, con una imagen del siglo XVII. Desde el siglo XIX los carmelitas divulgaron muchísimo la devoción al Niño Jesús de Praga que aún festejan en Petrés. La época dio lugar a un sinfín de variadas iconografías del niño, de los que en versión popularizada resulta representativa la del Niño que aparece ya sobre la cruz, divulgado sin cesar por los talleres de Olot, y antaño objeto de regalo para la primera Comunión.

Recuerdo nostálgico semejante a los «pastissets» que en casa hacían nuestras madres por Navidad con confitura de boniato, agradable dádiva cada vez más ocasional dado el avance de la bollería industrial en la sociedad de consumo.

Xiquet Jesús de La Pasión. Xiquet Dorment

Xiquet Jesús de la Passió del convent de Mislata. Foto cedid per el Pare Antonio. Arxiu JLF Basant-nos en aquesta notícia, ens posem en contacte amb el convent de les monges servitas de Mislata, on entaulant conversa, quina va ser nostra sorpresa que no eren monges, si no monjos. El “padre Antonio” que així es diu el germà que ens va atendre, ens comenta que les germanes s’havien traslladat a un altre convent l’any 2010. Però la nostra inquietud no va acabar ací, la nostra inquietud era saber d’aquell xiquet de la passió que ressenyava aquella notícia i si la imatge seguia en el convent, si seguia existint o no, o va ser traslladada també al costat de les germanes. També ens va comentar que allí no quedava pràcticament res, donat al fet que quan les germanes van ser traslladades van ser traslladats també els seus efectes i més coses del convent.

També ens va comentar que hi havia alguna imatge en el convent però no del xiquet Jesús que li descrivíem, no obstant açò, el mateix es va oferir a intervindre entre les germanes i nosaltres, ja que precisament aquella setmana realitzaria visita a les monges. Passats uns dies el “padre Antonio” ens va comentar que havia parlat amb la germana mes major i que aquesta no recordava res a causa de la seua avançada edat. Donant pràcticament per inexistent aquella imatge del xiquet de la passió, a la setmana següent, el “padre Antonio” es va posar en contacte amb nosaltres per a donar-nos una gran notícia, dient-nos així: rebuscant unes coses en la casa (convent) he trobat darrere d’uns efectes i alguns trastos vells, una imatge que crec que és el que anàveu buscant. Remetent-nos unes fotografies de la imatge, podem veure a un xiquet Jesús amb els braços entreoberts i amb una creu, que bé en ser cridats de la passió, podria simbolitzar la crucifixió o la resurrecció.

Xiquet Jesús de la Pasió. Simbolitzant la crucifixció Imatge de Jesús de la Pasió Convent monges servitas de Mislata

La tercera referència que trobem de l’obra de l’escultor, ens acosta al municipi de Bétera. La Verge de l’Asunció més coneguda com Mare de Déu d´Agost, és la patrona de la localitat, i que es troba en l’església de la Puríssima Concepció (segles. XVII i XVIII. Es creu que es va construir sobre una antiga mesquita àrab). Sent capellà D. José María Martínez Ibáñez, el dia 25 de Maig de 1940, va presentar en l´Arquebisbat de València sol·licitud del projecte per a realitzar una imatge jacent per a vestir i policromada de la Verge d’Agost, amb un pressupost de 800 pessetes i a realitzar en fusta de Suècia. Sent el seu escultor José Pérez Gregori l’encarregat de confeccionar la imatge.

Trobant-nos en el mateix municipi de la comarca del Camp de Túria, trobem dues obres més situades en l’ermita de la Divina Pastora o del Calvari. La primera és la santa titular “la Divina Pastora”, on el mateix capellà va presentar el dia 23 de Setembre de 1941, sol·licitud a l’Arquebisbat per a la realització de la imatge. Sent el 4 d’octubre d’aqueix mateix any es va obtindre l´aprovació del projecte. La imatge seria la Divina Pastora, policromada i daurada, realitzada en pi de Sòria i sent el seu pressupost de 10.500 pessetes. Destinada a l’ermita del Calvari i que substitueix a l’anterior desapareguda en la Guerra Civil.

La segona de les imatges que també esta situada en l’ermita és el molt venerat en el municipi de Bétera “Crist de la Protecció”. Presentat el projecte de sol·licitud per a realitzar la imatge el dia 23 de Setembre de 1941, es va donar aprovació al mateix per part de l´Arquebisbat, el dia 4 d’octubre del mateix any. El mateix capellà que va encarregar les imatges anteriors, confiarà de nou en l’escultor Pérez Gregori, per a la realització d’aquesta tercera imatge. Segons les dades obtingudes aquestes detallen així: Imatge policromada de 150 centímetres d’altura i amb creu llisa, serà confeccionada en fusta de Sòria i el seu pressupost serà de 4.500 pessetes. Destinada a l’ermita del Calvari i que substitueix també a la desapareguda en Guerra Civil. En el lateral esquerre de l’ermita s’hi haja la

Mare de Déu d´Agost de Bétera. Foto cedides per Raúl Zamora. Arxiu JLF

Antiga imatge de la Divina Pastora de Bétera. Arxiu JLF Esbós de la Divina Pastora realitzat per José Imatge de la Divina Patora de Bétera. Pérez Gregori. Arxiu Arquebisbat de València Ermita del Calvari. Arxiu JLF

Esbós del Crist de la Protecció de Bétera realitzat per José Pérez Gregori

capella dedicada al Crist de la Protecció. En aquesta capella era tradicional penjar els exvots oferits en senyal dels favors aconseguits baix la intersecció del Sant Crist. De la imatge primitiva que va ser cremada al costat de les altres, es conserva una cama i un clau.

La quarta referència que trobem, ens porta al municipi de Quart de Poblet, on es venera la imatge del Santíssim Crist dels Afligits. Posant-nos en contacte amb els Clavaris del Crist, ens remeten a contactar amb el senyor Rafa Rodrigo Ferrandis, una persona especial, amant del seu poble, del seu Crist, i de la seua història. Gràcies a l’ajuda i aportació d’aquesta persona i amic, vam donar un gir monumental a la nostra recerca, donat al fet que el mateix posseïa notes, anotacions i alguna que altra dada o arxiu de Pérez Gregori. Entaulant una llarga conversa, no podem oblidar les seues paraules “Jo creia que era l’únic, que li donava per aquestes coses”. Rafa Rodrigo, ens apunta que la majoria les seues escasses anotacions i arxius sobre l’escultor és gràcies al senyor Juan Bautista Tormos Capella. No sabem amb exactitud des de quan es venera la advocació del Santíssim Crist dels Afligits en la població de Quart de Poblet, la qual cosa si som sabedors és que en 1890, es publiquen uns gojos al Santíssim Crist, sent aquest venerat en l’ermita de Sant Onofre. Els Clavaris del Crist de 1941, van decidir sufragar la despesa de la realització d’una nova imatge per a reemplaçar la destruïda en la Guerra Civil de 1936.

D. Arturo Almar Melchor, capellà en aquella època de l’església de la Puríssima Concepció, va reunir a tots els Clavaris i els va comentar que l’escultor triat per a confeccionar la imatge seria José Pérez Gregori. A més s’hauria de pagar també l´anda, sent el pressupost total de 7.000 pessetes, la imatge seria policromada i l´anda tallada i decorada imitant fustes fines i el daurat “corlado”, la fusta a emprar per a la imatge seria de pi de Sòria, sent la altura total de 135 centímetres. Imatge que seria destinada a l’església de la Puríssima Concepció (construïda en el segle XIV, va

Antiga imatge del Crist de la Protecció de Bétera. Arxiu JLF Crist de la proteció en la seua capella en l´ermita del Calvari de Bétera. Arxiu JLF Crist de la Protecció de Bétera. Foto cedida per Julia García Sandiego. Veïna de Bétera

Santíssim Crist dels Afligits de Quart de Poblet. Foto Rafa Rodrigo Ferrandís. Arxiu Clavaris del Crist

Gojos al Santíssim Crist dels Afligits que daten des de l´any 1890 Santíssim Crist dels Afligit de Quart de Poblet. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandis

ser remodelada a la fi del segle XVII i principis del XVIII. La façana principal és d’estil clàssic sobri, amb portada adintelada flanquejada per dues columnes de capitell jònic. El campanar és una robusta torre de planta quadrada. La decoració interior del temple és barroca, i es troba en la plaça de l’Església). Segons consta en l’Arxiu Metropolità de l’Arquebisbat de València, la data de petició per D. Arturo Almar, va ser el dia 11 d’Agost de 1941, i la seua aprovació el dia 6 de Setembre de 1941.

L’Arquebisbe de Lima Monsenyor Emilio Lissón Chávez, sent el dia 9 de Setembre de 1941, va beneir la imatge del Crist dels Afligits de Quart de Peblet, creada per Pérez Gregori. Posteriorment el mateix realitzaria 5 imatges més per a l’església, sent denominat José Pérez Gregori com l’imatger de Quart. Els Clavaris que van pagar la imatge i l´anda van ser, d’esquerra a dreta: José Pardo (Herbaser), Vicente Sancho Sanmartín (Caxet), Ramón Sancho Sanmartí (Sacristá), Onofre Rodrigo Hueso (Cantor), José Timoneda Coll (Xarnego), Arturo Almar Melchor (Retor), Antoni Andrés Juan (Xufa), José Mª. Coll Andrés (Exportador), Onofre Sanmartín Sanchís (Beso), Alfreso Ferrer Oms (Metge), Cayetano Andrés Juan (Xufa), José Rodrigo Hueso (Cantor), Jose Mª. Puchades Andrés (Carnisser), Francisco Valldecabres Vento (Ros, el pesador).

Esbós de la imatge i de l´anda realitzat per José Pérez Gregori. Arxiu Arquebisbat de València Crist dels Afigits de Quart de Poblet. Foto Arxiu Clavaris de Crist Clavaris baixant la imatge de Santíssim Crist. Arxiu Clavaris del Crist Estampa del Santíssim Crist dels Afligits de Quart de Poblet. Arxiu Clavaris del Crist

Moment del benedicció de Santíssim Crist dels Afligits. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandís Coronació de la imatge. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandis Moment de la coronació del Crist dels Afligits. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandís

Clavaris que van costejar la imatge junt al capellà de l´església la Puríssima Concepció. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandís

Càtaleg de béns i espais protegits de l´Ajuntament de Gilet. Arxiu JLF Seguint a la recerca d’informació de més obres de Pérez Gregori, com a cinquena referència trobem un document de catalogació de béns i espais protegits, situant-nos el mateix en el poble de Gilet (comarca del Camp de Morvedre) pròxim a Sagunt. Revisat el document veiem que en la fulla tercera apareix catalogades dues imatges en l’església de Sant Antoni Abad (la parròquia va dependre de Sagunt fins a l’any 1533, en el qual es va començar a construir l’església. Consta d’una nau central i dos laterals existint tres capelles en cadascuna de les laterals. La façana de l’església es caracteritza per la seua senzillesa i per ser llisa i presentant una decoració de boles de pedra. En el seu interior s’aprecia un decorat renaixentista, el qual s’ha anat desvirtuant amb les successives reparacions, sent els altars laterals d’estil barroc) on podem observar que les imatges de la Verge dels Desamparats i de Sant Enric són de José Pérez Gregori. De la primera no tenim constància tècnica, però si de la segona que va ser presentat el seu projecte el dia 1 de Novembre de 1940 pel capellà D. Manuel Ferrandis García, la imatge seria de fusta de pi d´Albar i de 110 centímetres, el seu policromat de classe segona i el seu cost de 1.000 pessetes, no costant data d’aprovació però si observació en la qual diu: Pagada per un devot de la parròquia.

Imatge de la Mare de Déu dels Desamparats realitzada per José Pérez Gregori per a Gilet. Foto cedida Tere Domínguez Escolástico Esbós de Sant Enric realitzat per José Pérez Gregori. Arxiu Arquebisbat de València Sant Eric. Imatge també realitzada per José Pérez Gregori. Foto cedida Tere Domínguez Escolástico. Arxiu JLF

Part fonamental d’aquesta recerca que realitza aquesta Junta Local Fallera, es deu a la col·laboració desinteressada del paiportí Joaquín Martínez Ferrer (Cronista de l’església de Sant Jordi Màrtir) el qual ens va aportar l’Arxiu Diocesà d’Art Sacre de l´Arquebisbat de València. Facilitant-nos encara més la nostra tasca, ja que partint del mateix vam poder observar esbossos originals, fitxes tècniques de la imatgeria de l’escultor, així com ser

sabedors on es trobaven situades totes les seues imatges. Partint dels municipis que ja hem detallat anteriorment, Pérez Gregori va realitzar imaginària en el següents:

Alboraig (comarca de la Foia de Bunyol), església de Santiago Apòstol. Alfafar (comarca de l´Horta Sud), església Nostra Senyora del Do. Benaguasil (Comarca Camp de Turia), església Asunció de Nostra Senyora. Benevites (comarca del Camp de Morvedre), església Nostra Senyora dels Àngels. Catadau (comarca de la Ribera Alta), església de Sant Pere Apòstol. Catarroja (comarca de l´Horta Sud), església de Sant Miquel. Lliria (comarca del Camp de Turia), església de Nostra Senyora de l’Asunció i l’ermita de Sant Vicent. Mislata (comarca de l´Horta Oest, pertanyent a l’àrea metropolitana de València), església de Nostra Senyora dels Àngels. Monserrat (comarca de la Ribera Alta), església de Nostra Senyora de la Asunció. Paterna (comarca de l´Horta Oest), església de Sant Pere Apòstol. Pétres (comarca del Camp de Morvedre), església de Sant Jaume Apòstol. La Pobla d’Arenós (comarca de l’Alt Mijares), església Nostra Senyora dels Àngels. Segons fitxa ténica de l’arxiu de l´Arquebisbat en aquesta església figuren tres imatges de José Pérez Gregori, sent una d’elles destinada a Calpes d´Arenós (pedania de l’anterior municipi, església que està dedicada a la Verge del Rosari. Sagunt (comarca del Camp de Morvedre), església de Santa María. Segons fitxa ténica de l’arxiu de l’Arquebisbat, en aquesta església figura una imatge de l’escultor, que va ser destinada a l’Ermita del Calvari. Senyera (comarca de la Ribera Alta), església de Santa Ana. València (al cap i casal) ens trobem amb diferntes llocs de culte on la imatgineria de Pérez Gregori, també esta present. Església de Sant Antoni Adbad (carrer Sangunt), església de Nostra Senyora del Pilar i Sant Llorenç (Plaza del Pilar). Benicalap (barri de la ciutat de València), església de Sant Roc. Castellar (pedania de València), església de Nostra Senyora de Lepanto, (ermita desapareguda de Sant Antoni, Carretera en Corts.) Patraix (Barri de València), església del Sagrat cor de Jesús. On posteriorment donarem a conèixer la resta de la seua obra.

La sisena referència que trobem, ens acosta al món de les falles, concretament una notícia del “Diari Levante”, extraordinari de Falles, any 1956 / Vicente Vidal Corella / ”El Maestro Serrano, les Falles i el Faller.” Segons s’explica en aquesta notícia (que mes bé era una entrevista al Maestro Serrano) Vivía el maestro Valls, En la calle Monjas Servitas, esquina a la de Triador, en pleno barrio de Velluters, donde se acostumbraba a plantar una falla, hasta que la circulación del “ravacholet” (el antiguo tranvía tirado a caballo), hizo cambiar el emplazamiento a otro lugar de la calle. Concretament aquesta notícia com podem observar inicialment no trobaríem similitud alguna amb la recerca realitzada de l’escultor, però si que la hi ha. El carrer del Triador és el carrer on estava situat el taller de José Pérez Gregori, el mateix transcorre des de la Plaça Almansa fins a carrer Editor Manuel Aguilar. Antigament aquest carrer pel que hem pogut esbrinar es denominava carrer dels Àngels (fins a 1508), carrer Verge dels Àngels (fins a 1936-39) passada la guerra es va denominar carrer Iconoclastas. Però no sabem des de quan, però si fins a quan, (16 Juny de 1922) Ja que un tram d’aquest carrer va arribar a denominar-se carrer Torn del Peu de la Creu, carrer Monges al peu de la Creu i carrer Monges Servitas (coneguda com a carrer de les monges). Degut a la immediatesa d’un convent de les monges servitas. (Convent de Monges Servitas de Nostra Senyora al peu de la Creu del segle XVI. Que va ser fundat l’any 1597 i que va ser afectat per la desamortització de Mendizábal i un bombardeig l’any 1873 que va obligar a refer-ho. També va ser incendiat l’any 1936 i per açò van desaparèixer moltes de les seues obres d’art per a ser demolit finalment l’any 1940 i traslladar-se les seues monges a un convent a Mislata). Aquesta anotació ens porta a compaginar aquesta notícia amb la troballa del “Niño de la Pasión”, que anteriorment hem descrit, ja que suposem que la proximitat del taller de Pérez Gregori i el coneixement de les germanes (monges) de l’escultor fora la causa de la realització d’aquella imatge que va ser trobada entre trastos vells en el convent de Mislata com bé descrivia “el padre Antonio”. La nostra constància ens porta a cridar a totes les portes, esglésies, ajuntaments, confraries, clavaries, i fins i tot a particulars. Amb aquest estudi hem realitzat el nostre particular recorregut de peregrinació, ja que cada dia que passava, cada moment viscut, cada paraula, cada memòria, formaven ja part d’aquesta bonica història.

Centrant-nos en la nostra recerca, finalment ens quedava per cridar a una gran porta, “la porta gran de l’Art Sacre”, la porta de la saviesa. Contactant amb el senyor Juan Bautista Tormos Capilla (Albalat dels Sorells 1967. Des de l’any 1991 és professor de F. P. per l’especialitat d’Instal·lacions Electrotècnies. A partir de l’any 2005 es va introduir de

ple en la recerca sobre la Música Sacra, concretament, en el seu vessant Popular o Folklòrica. En 2006 va publicar l’assaig sobre l’Estudi Musicològic als Gojos del Santíssim Crist de les Ànimes. Un any més tard i, gràcies a inspirar-se en aquesta singular composició, va estrenar laMarxaProcessional al Santíssim Crist de les Ànimes. En l’actualitat i motivat per la passió i interès que li suscita la temàtica imatgera, s’ha involucrat en l’estudi de l’Escultura i Imaginària Religiosa de la Postguerra Valenciana. Este ha sigut el “leiv motiv” que li ha acompanyat al llarg de la seua llarga i exhaustiva última publicació “ART SACRE”, obra que ha sigut editada en toms separats, en valencià i castellà, pel Servei de Publicacions de la Diputació de València). amant historiador de la imaginaria de la postguerra, vam poder descobrir una escassa però valuosa documentació sobre José Pérez Gregori, i que a continuació detallem un extracte.

Els obradors que es van dedicar a l’art de la gúbia en el període prebèl·lic i, sobretot, molt més en la postguerra per la gran demanda d’aquestes obres després de la iconoclàstia sorgida durant la contesa. He estat revisant la informació i documentació que vaig recopilar sobre l’escultor José Pérez Gregori, i ací et passe les dades més importants aconseguides. Quan tingues ocasió de llegir la meua publicació Art Sacre: Imatges, podràs veure que en la pàgina 111 apareix una ressenya d’aquest escultor valencià. La vaig realitzar a partir de l’entrevista que li vaig fer al desaparegut imatger Efraín Gómez Montón (Benaguasil; 1924-València; 2008). Tal com s’indica en el text, el senyor Gómez es va iniciar com a aprenent amb tan sols 14 anys d’edat en el taller del senyor Pérez l’any 1939, ja que aquest escultor va passar els anys de la Guerra Civil a Benaguasil. Aquesta dada em dóna a entendre que l’esmentat artista ja tindria activitat comercial abans de la contesa. En efecte, en l’arxiu del Padró Municipal de València de l’any 1930, ja apareix el senyor Pérez domiciliat al carrer Triador número 27-2º, i com a professió escultor. Així mateix, en el llibre Història de l’Art Valencià de J. M. Bayarri de 1957, en l’apartat Arts aplicades, s’indica que Pérez Gregori va ser deixeble del distingit escultor Pio Mollar Franch (València; 1871-1953), un dels escultors-imatgers més reconeguts de les primeres dècades del segle XX a València. Artista de la plàstica figurativa que regentaria un gran estudi-taller d’escultura en el carrer del Nord número 18 de la ciutat del Turia. Pío Mollar, el mateix que el els altres deixebles Beltrán i Juli Vicent, tots ells van continuar una artesania reiterativa i convencional, amb poca proclivitat cap a criteris renovadors. Només interessants en la temàtica religiosa o valencianista un tant desfasada, encara que amb una perfecta tècnica a l’hora de llaurar les seus imatges de fusta policromada. Davant aquests preliminars, estic més que convençut que el senyor Pérez va estudiar en l’Escola Superior de BB.AA. de Sant Carles de València per constar la seua fitxa en l’Arxiu de la Real Acadèmia de Sant Carles, informació d’aquest artista com ara a continuació podràs comprovar. Aquesta preparació acadèmica fa que el senyor Pérez estiga dins del grup d’escultors dedicats a la temàtica religiosa, més que els despectivament catalogats com a imatgers o simplement “santeros”. Segons s’indica en l’Arxiu de la Real Acadèmia de BB.AA. de Sant Carles, José Pérez Gregori va nàixer a València en 1891 i va morir en 1943. Aquestes dades les he localitzat fa poc de temps, motiu pel qual no apareixen al llibre Art Sacre: Imatges. Així mateix, aquest escultor-imatger té registrades 45 talles en l’Arxiu Metropolità de l’Arquebisbat de València, entre els anys 1939-1943. El primer projecte apareix datat el 06/06/1939 per a una imatge de Sant Roc que aniria a parar a Benicalap. La seua última fitxa és del dia 19/01/1943, imatge de Sant Blai Bisbe per a Benaguasil. Amb tot i això, en dos de les fitxes d’aquest autor apareix el senyor Vicente Bellver com a decorador de les seues imatges amb destinació a Llíria. En realitat, es tractava del senyor Vicente Bellver Bellver (+1993), artesà religiós citat en la tesi doctoral del professor Enrique Tamarit Ortega (1987) de la Facultat de BB.AA de la (UPV). En la documentació que he localitzat del senyor Pérez, també m’ha aparegut l’adreça del seu estudi d’escultura religiosa. Des de 1939 fins a 1943, sempre va estar situat en el carrer Triador nombres 25-27 (el seu domicili particular). No obstant això, en una de les fitxes revisades de l’any 1941, també apareix el carrer Conde Aldovar, 4. A més a més, et passe un pdf amb una nota de premsa que vaig localitzar de l’escultor José Pérez Gregori en l’hemeroteca de Sant Miquel dels Reis. El text és de l’any 1940 i al·ludeix a una de les obres que està ben documentada en l’arxiu de l’arquebisbat. Es tracta de la imatge de l’Arcàngel Sant Miguel per a Catarrotxa. El projecte és del dia 23/02/1940 i es va aprovar per la Comissió d’Art Sacre el dia 23/09/1940. L’extracte del periòdic LAS PROVINCIAS, no es llig molt bé, però si l’amplies amb l’ordinador apreciaràs el nom de la vídua de Tomás March. Sembla ser que aquesta senyora va regentar una fàbrica de mobles a la plaça de l’ajuntament de València i fou on es va exposar la imatge abans de lliurar-la. Així mateix, també t’adjunte una nota d’encàrrec escrita i signada pel mateix senyor Pérez Gregori en l’any 1940.

Full d´una comanda d´un anda per a Sant Vicent manuscrita per l´escultor. Cedida pe Juan Bautista Tormos Capilla Retall de Premsa Diari LAS PROVINCIAS cedida per Juan Bautista Tormos Capilla Reproducimos la bellísima imagen del Arcángel San Miguel que, con destino al cercano pueblo de Catarroja, ha creado el muy notable escultor José Pérez Gregori en su acreditado estudio taller de la calle del Triador, numero 25, y que, como toda Valencia sabe ha estado estos días expuesta, mereciendo grandes elogios, en los amplios escaparates de la casa de muebles de la señora viuda de Tomás March. Como bien puede apreciarse, se trata de una acabadísima obra de arte, en la que Pérez Gregori ha logrado triunfar plenamente. Figura de lineas senciallas y bien estudiadas que dan a la imagen del Arcangel tal relieve, que unicamente un buen artista puede lograrlo. Encontramos en esta policromada imagen un encanto que seguramente ha de merecer de todos cuanto se postren ante ella aquellos consuelos espirituales que el alma |...| producciones de los grandes imagineros. Felicitamos muy efusivamente al artista Pérez Gregori por su gran acierto. Congratunandonos de que con su trabajo |...|.

ESBOSSOS I IMATGERIA REALITZATS PER JOSÉ PÉREZ GREGORI

Mare de Déu dels Dolors d´Alborache

Crist Ressuscitat de Quart de Poblet Sant Josep d´Alfafar

Cor de Jesús de Quart de Poblet Sant Blai de Benaguasil

Mare de Déu del Carme de Quart de Poblet Sant Antoni Abad de Benaguasil

Inmaculada de l´ermita de Sant Antoni de la carretera encorts València. Partida del Fiscal (Desapareguda)

San Francesc d´Asis de Paterna Mare de Déu dels Ángeles de Puebla de Arenoso

Sant Mateu de Puebla de Arenoso Mare de Déu del Rosari Puebla de Arenoso destinada a la pedania de los Calpes de Arenoso Sant Antoni Abad de l´església del carrer de Sagunt de València

Mare de Déu de l´església de Senyera Crist Jacent de Quart de Poblet

Sant Pancraç de la església del Mare de Déu del Pilar i Sant Llorenç de València

Mare de Déu del Rosari de l´església de Sant Miquel de Catarroja Cor de Jesús de l´església de Sant Miquel de Catarroja Sant Vicent Ferrer de l´ermita de Lliria Mare de Déu dels Dolors de Lliria

Sant Miquel de Catarroja Sant Roc de Benicalap de Vaència. Mare de Déu d´Agost de Paterna

Sant Mateu de Puebla de Arenoso. foto cedida per Miguel Villagrasa Peidro

Sant Roc de Benicalap. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF Sant Vicent de l´ermita de Lliria. Foto Arxiu Clavaris Crist Ressuscitat de Quart de Poblet. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandis

Mare de Déu del Carme de Paterna. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Mare de Déu del Rosari de Paterna. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF Mare de Déu del Carme. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandis Mare de Déu del Dolors de Lliria. Foto Arxiu Confraria

Mare de Déu del Rosari de Catarroja. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF Mare de Déu dels Desamparats de Benavites. Foto cedida per capellà de Benavites

Mare de Déu dels Ángels de Puebla de Arenoso. foto cedida per Miguel Villagrasa Crist Jacent de Quart de Poblet. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandis

Mare de Déu dels Dolors d´Alborache. Foto cedida per Rocío Blasco Laderas

Crist de l´ermita del Calvari de Sagunt. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Sant Pancraç de l´esglesia del Pilar de València. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Puríssima Concepció de Quart de Poblet. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferandis

San Antoni de Padua. Foto cedida per Estrella Martínez Picó

Sant Francesc d´Asis de Paterna. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Mare de Déu del Rosari de los Calpes de Arenoso. Foto cedida per Eusebio Gargallo Tarrason

Puríssima Concepción de Paterna. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

San Josep de Mislata. Foto cedida per Ximo Esteve Ponce Arxiu JLF

Sant Josep de Paterna. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Axiu JLF

Mare de Déu d´Agost de Catadau. Foto cedida per Ignaci Herraiz Cebrian i Amparo González Pitarch

Sagrat Cor de Jesús de Catarroja. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Sant Antoni Abad carrer de Sagunt de València. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF Sant Josep d´Alfafar. Foto Cedida per Rocio Zamora Jurado. Arxiu JLF

Mare de Déu d´Agost de l´església de Patraix de València. Foto cedida per Consuelo Orti Silvestre

Sagrat Cor de Jesús de Paterna. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Sant Antoni Abad de Benaguasil. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF Sant Miquel de Catarroja. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu Jlf

Mare de Déu d´Agost de Montserrat. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Sagrat Cor de Jesús de Quart de Poblet. Foto cedida per Rafa Rodrigo Ferrandis

Sant Blai de Benaguasil. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado. Arxiu JLF

Capellà D. Gonzalo Serrano Alventosa Mare de Déu d´Agost de Paiporta. Foto realitzada per Manolo Rodríguez. Arxiu Ajuntament de Paiporta

Mare de Déu d´Agost primera imatge ealitzada per José Pérez Gregori per a Paiporta. Foto cedida per Raúl Zamora Jurado

Pocessó de la Mare de Déu d´Agost. Foto realitzada per Manolo Rodríguez. Arxiu Ajuntament de Paiporta

Arribant al final del nostre recorregut, situant-nos en la comarca de l´ Horta Sud, concretament en el nostre benvolgut poble de Paipota. Com hem pogut explicar en l’anterior apartat de la imatgeria, el principi d’un fi, D. Gonzalo Serrano Alventosa capellà de l’església de Sant Jordi Màrtir va haver de patir en les seues pròpies carns la destrucció de la riquíssima i bellíssima imatgeria que componia en aquell temps la nostra més que bicentenaria església, al igual que va tindre que patir la seua posterior reposició, finalitzada la Guerra Civil Espanyola. La primera empremta que ens deixa José Pérez Gregori en el nostre llegat eclesiàstic, és la Verge de l’Asunció més coneguda entre nosaltres com la Mare de Déu d´Agost. D. Gonzalo va presentar sol·licitud de projecte a l’Arquebisbat de València el dia 22 de Maig de 1940. La imatge sera jacent per a vestir i policromada, serà realitzada en fusta de Suècia, sent de 160 centímetres i un cost de 800 pessetes.

Clavariesses Virgen de la Asunció: Ana María Soler (Presidenta), Rosa Serrano, Nieves Yago, Rosa Chirivella Portales, Inés Martín, Carmen Santamaría, Carmen Sales, Asunción Subies, Cándida Martínez, Rosario Casany, Josefa Peris, Pascuala Tarazona, Pilar Andreu, María Escriche, Conchin Coll, Carmen Barral, Vicenta Cuadrillero, Dolores Císcar, Mercedes Alba, Josefa Benlloch, Emilia Moreno, María del Milagro Yago, Rosario Valero, Brigida Martínez, Elena Santamaría, Rosa Baviera, Josefa martínez, Pepita Montesinos, Teresa Tarazona, Elisa Noguera, Amparo Coll, Delia Barral, Consuelo Olcina, Carola Vidal, María Sanesustaquio, Isabel Benlloch, María Vicente.

Clavariesas de la Mare de Déu d´Agost. Foto cedida per Amparo Gonzalez. Arxiu Musue de la Rajoleria Altra de les imatges del llegat de Pérez Gregori en la nostra església, és la imatge de Sant Lluís de Gonzaga, situada en la fornícula (hornacina) lateral esquerra de l’altar de la Immaculada Concepció. Es va presentar projecte d’aquesta imatge en l´Arzquebisbat per D. Gonzalo Alventosa Serrano el dia 4 de Juny de 1942, sent aquesta de 125 centímetres d’altura i policromada, el seu cost va ser de 1.500 pessetes. La seua data d´aprovació va ser el dia 19 de Juny del mateix mes i any, en les observacions de la seua fitxa tècnica descriu que la imatge va ser regalada per una família. Segons consta en la placa situada en la imatge aquesta família és els Serrano ja que la inscipció d’aquesta diu així: Imatge de S. Lluís Gonzaga donada a l’església parroquial de Paiporta en virtut de promesa per D. Ramón Serrano Boix. Paiporta 21 Juny 1942. (qui fóra primer Alcalde Esbós de Sant Lluís de Gonzaga realitzat per l éscultor. de Paiporta, després de finalitzar la guerra 2-4-1939 al 15-2-1940). Segona imatge de Sant Lluís de Gonzaga realitzada per Pérez Arxiu arquebisbat de València Gregori per a Paiporta

La tercera de les imatges que trobem és Sant Josep. No sabem des de quan ha pogut exixtir a Paiporta venereació cap al nostre patró, el que si som sabedors és que abans de la Guerra Civil i com hem detallat abans, en l’església de Sant Jordi havia un quadre i una xicoteta imatge que van desaparéixer en l’assalt de la mateixa al juliol de 1936. Finalitzada la guerra i amb l’inici de la reposició de imatgeria dut a terme pel capellà D. Gonzalo Serrano Alventosa. En 1943 l’església de Sant Jordi Martir torna a tindre una sagrada imatge del Patriarca per a la veneració dels seus fidels fins al dia d’ hui. Aquesta imatge del nostre sant patró es catalogada com de gran valor artístic de la imatgeria de la postguerra, i va ser sufragada pel matrimoni format pel Senyor

José Llàcer Paredes i la Senyora Rosa Serrano

Boix (germana de Josefina, Pasqual i Ramón), donada en acció de gràcies a la parroquial de Paiporta el 19 de Març de 1943. (Llegenda que reflecteix en la base de la peanya del la imatge). D. Gonzalo va presentar a l´Arquebisbat de València el projecte d’aquesta imatge el dia 30 Imatge de Sant Josep de José Pérez Gregori. Foto en l´Arxiu de JLF de Juny de 1942, la mateixa seria policromada i daurada amb or fi (d’ ací podem observar en la seua vestidura, així com en la túnica de la imatge del preciós estofat que llueix la mateixa), la imatge segons data en la seua fitxa, aniria acompanyada de núvols (com si en cel es trobarà), tres serafins i dos xiquets (Ángels). L´altura total de la imatge seria de 165 centímetres, i d’un cost total de 4.500 pessetes. Observant detingudament els preciosos detalls que conté la imatge, ens atrevim a dir que posseïm en nostra església de Sant Jordi Martir, la més bonica imatge realitzada per José Pérez Gregori de totes les que hem pogut investigar segons consta a l’Arxiu Metropolità d’Art Sacre de l’Arquebisbat de València, a causa del gran treball realitzat amb la gúbia i a la seua rica policromía que segurament va ser realitzada per Vicent Bellver Bellver com anteriorment detallava el nostre benvolgut amic Juan Bauitsta Tormos Capilla. El present estudi realitzat per Junta Local Fallera de Paiporta és gràcies a la commemoració del 75 aniversari de la imatge, ja que gran part del nostre esforç és deixar memòria escrita en el nostre llegat faller. També hem volgut rendir un sentir homenatge no solament al seu escultor, sinó que també als seus donants. La nostra inquietud de saber qui eren físicament les persones que van sufragar la imatge de Sant Josep, ens porta a visitar el Cementeri General de València on reposen les seues restes en el panteó familiar que es troba en la secció 3ª, dreta – quadre 4-10. I que per respecte a la voluntat de la família, mantindrem en l´anonimat. La relació en vida de l’escultor i els donants és gràcies a la imatge de Sant Josep, que com a casualitat és la mateixa que a escassos metres reposen els tres junts en el mateix Camposanto.

Aquest estudi d’imatgeria a estat realizat per Raúl Zamora Jurado

Secretari General de la Junta Local Fallera de Paiporta. Maig de 2017 al Febrer de 2018. Agraïments per la seua col.laboració desinteresada: Rafa Rodrigo Ferrandis i Clavaris del Crist dels Afligits (Quart de Poblet), Juan Bautista Tormos Capilla (Albalat dels Sorells, autor del llibre Art Sacre), Ignaci Herraiz Cebrian, Amparo González Pitarch, Javier Marí Yago, Javier Domínguez López , Joaquín Martínez Ferrer, Laura y Alejandro Delgado Zamora, y Adián Coso López (Paiporta), Rocio Zamora Jurado (Alfafar), Miguel Villagrasa Peidro (Puebla de Arenoso), Carlos Izquierdo García (València), Eusebio Gargallo Tarrason (Calpes de Arenoso) Francisco de Borja Llorens Vidal (Capellà de l´església de Benavites), Vicente Belmonte Serred (Capellà de l´església de Monserrat), Fray Antonio Francisco M. Nofuentes Montes (Convent de Mislata) Consuelo Orti Silvestre (de Patraix), Tere Domínguez Escolástico (de Gilet), Estrella Martínez Picó (de Petrés),Vicente Roig esteve (Capellà de l´església Gilet), Ximo Esteve Ponce (de Mislata, delegat de JCF), Julia Campos Sandiego (Bétera), Rocio Blasco Laderas (Aborche),Veïns i Veïnes de Puebla de Arenoso, Wenceslao Gimeno Micó (Capellà de l´esglesia de Sant Jordi Màrtir de Paiporta).

La imatge de sant Josep de l’Església de sant Jordi Màrtir de Paiporta se’ns presenta amb la iconografia i els atributs típics d’aquesta advocació. Va vestida amb la túnica talar de color morat i el mantell terciari. Destaca el treball d’estofat amb les sanefes d’adorns daurats en la túnica i un mantell de tons marrons amb ampla orla daurada i cisellada en la riba, tot açò amb or fi i espolinada. En el braç esquerre sosté al xiquet Jesús, imatge en la qual també s’aprecia un destacat treball de carnadura i policromia amb el cristograma “JHS” en el tors. La base, amb núvols a la brillantina, amaga la cama esquerra del sant a partir del genoll, i en ella apareixen tres àngels serafins i dos tenants, un amb el típic bastó florit (per influència dels apòcrifs) i l’altre amb una filactèria daurada on apareix llaurat el nom de l’advocació en excel·lents lletres capitals romanes. La peanya daurada i amb unes vetes imitació al marbre. La imatge ve coronada amb una diadema de plat i tota ella envoltada amb una gran enraiada daurada. En definitiva, ens trobem davant d’un digne exemple d’imatge de sant Josep de l’extraordinari període artístic religiós que fou la postguerra valenciana. Una imatge de talla en fusta policromada emmarcada en la gran uniformitat que es fa donar en la imatgeria religiosa postbèl·lica, al marge del bon criteri i quefer artístic en el tractament dels cabells, mascarilla i mans del seu artífex, l’escultor José Pérez Gregori.

Benvolguda família fallera: Grata alegria és el poder acompanyar-vos des de les parròquies de Paiporta: la Inmaculada, sant Ramón i sant Jordi, en els dies grans de les festes a sant Josep. Les sis comissions falleres, al costat de la junta local, doneu color i vida a cada racó del nostre poble. La música de les bandes, les cercaviles de cada comissió, la despertá i l’olor a la pólvora, les carpes que acullen a tots els que passegem pels carrers, les celebracions en els casals, fan que el poble s’òmpliga de vida. En aquests dies veiem tot el treball i l’esforç realitzat al llarg de l’any. Quantes hores dedicau. Ara és el moment de compartir i de celebrar. Felicitar a les Falleres Majors i infantils, tant del poble com de les diferents falles, i de manera especial a les famílies que feu un esforç, tant econòmic com de temps. Demane a sant Josep que beneïsca a les vostres famílies i a la verge dels Desamparats ens guarde baix el seu manto protector. No oblidem de felicitar el 19 de març als nostres pares. És el moment de recordar, en aquest 75º aniversari, a tots els fallers i falleres, que ja no estan amb nosaltres, doncs han partit a la casa de Déu Pare, que els donem les gràcies per aquest gran regal que ens han transmès. Acordem-nos en les comissions falleres de tots ells.

Dº. Wenceslao Gimeno Micó, Pbro. Cura Parroco de San Ramón, San Jorge Mártir i La Inmaculada de Paiporta, Arzobispado i provincia de València.

Moment de l´acte inical del 75 aniversari. Arxiu JLF

Representants comissions falleres en l´acte inicial del 75 aniversari. Arxiu JLF

Representants comissions falleres a l´acte inicial del 75 aniversari. Arxiu JLF

Benedicció del la nova vara de la imatge i el tapís commemoratiu. Arxiu JLF

Juan Bautista Tormos Capilla col.laborador de la investigació de l´escultor imatger. Arxiu JLF

Representants del Gremi d´Artistes Fallers de València en l´acte inicial del 75 aniversari. Arxiu JLF D. Juan Oliver Chirivella presidint l´acte inicial com a Primer President de JLF. Arxiu JLF

Joaquín Martínez Ferrer, col.laborador de la investigació de l´escultor imatger. Arxiu JLF

Acte inicial del 75 aniversari de Sant Josep amb el capellà D. Wenceslao Gimeno Micó. Arxiu JLF

Presidents de Junta Local Fallar van assistir a l´acte del 75 aniversari de la imate de Sant Josep. Arxiu JLF

Acte commemoratiu del 75 aniverari a l´església de Sant Jordi Rafa Rodrigo Ferrandis col.laborador de la investigació de l´escultor Imatger. Arxiu JLF

D. Juan Oliver Chirivella Primer President de JLf en l´acte inicial del 75 aniversari. Arxiu JLF

Entre fusta i borumballes i en el carrer del Triador Et va crear amb emoció, José Pérez i Gregori per a ser el nostre patró.

El matrimoni format per Llàcer “don José”, i Serrano “donya Rosa”. En acció de gràcies et van donar, a la Parroquial de Paiporta!

I en l’església de Sant Jordi vas fer entrada triomfal. El dia de la gran festa, el dia dènou de març. De tots els sants del cel eres tu el patriarca! De la Mare de Déu espós, i de Jesús, àngel de la guarda.

Amb la “cremà” de les Falles, D’elles s’alça una gran flama! Que donà pas a la primavera que florix la teua branca.

Beneït sigues Sant Josep, gloriós patró de la nostra festa! Protegix baix el teu mant a tots els fallers i veïns, d’aquest poble de Paiporta!

Raúl Zamora i Jurado. Poesia realitzada en commemoració del 75 aniversari de la creació i donació de la Imatge Sagrada de Sant Josep.