Salutació del regidor

Això era i no era una ciutat a la mar Mediterrània a la qual molts anomenaven Palma. Era una ciutat alegre, plena de persones enamorades de la vida. L’arribada de l’hivern i del fred, als quals no estaven acostumades, feia que les famílies es refugiassin a ca seva per a protegir-se’n. Les nines i els nins de la ciutat comentaven al pati de les escoles la seva necessitat de combatre el fred i el seu desig de fruir encara de jocs compartits a l’aire lliure. Uns i altres es varen animar per a convèncer els seus pares i mares, a cada casa, de la importància d’arrabassar els carrers de la ciutat al fred. En un principi, només els més valents varen començar a conquerir de nou els parcs i les places. No eren molts, però, protegits amb guants, gorres i bufandes, afrontaren de nou el descens dels congelats tobogans i les cadenes de les engronsadores. Aquest primer impuls va motivar més i més nins i nines a gosar abrigar-se i sortir de les llars per a retrobar-se amb els seus intrèpids companys. Quants més eren, menys sentien les temperatures que els havien fet protegirse i més percebien l’emocionant calor de la companyia dels altres. Quan qualque petit explicava a classe que no tenia prou roba que l’abrigàs, sempre apareixia un company que li duia peces que li permetien vèncer el fred.

Cada nou dia inventaven jocs més sorprenents, que animaven els petits porucs, que des de les finestres observaven com la ciutat recuperava la seva vitalitat i el seu lúdic entusiasme. I així, a poc a poc, els que encara romanien tancats a ca seva varen decidir anar incorporant-se a l’acabat de crear món de la imaginació hivernal. Un horabaixa, es proposaren encendre plegats els llums de la ciutat perquè ningú al món oblidàs que existien. I, de pas, recordaven aquests reis de països llunyans que cada any els visitaven, que la seva ciutat tornaria a rebre amb els braços ben oberts. Prepararen fogueres en família per a viure dinars, berenars i sopars al costat dels seus veïns i veïnes, i de les famílies dels seus companys d’escola. De fons, músics i artistes de la ciutat, i també d’arribats de llocs més allunyats, s’incorporaren a l’excel·lent ambient i animaren l’entorn festiu que s’havia creat entre totes les nines i els nins de la ciutat. Els llums plens de color, els sons i les músiques que convidaven a la dansa, l’olor a castanya i bunyol varen fer que la màgia i els somnis abraçassin la ciutat durant moltes setmanes. La ciutat al complet s’havia convertit en un gran regal que tots podien compartir. I tant que el varen compartir!!

Feliç convivència en aquests dies de somnis. Cuidem-nos i regalem-nos una ciutat més compartida!

Alberto Jarabo Vicente,

Regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior