Sabadell. Colors i matisos d’un mercat medieval

Llistat dels títols nobiliaris del rei Ferran II (1497) [Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1B.XIX - 14]

Sabadell a la baixa edat mitjana era un lloc petit, però dinàmic. Petit perquè entre els segles XIV i XV aquesta vila en prou feines devia comptar amb 500 habitants. Ara bé, era dinàmic perquè sabem que bullia d’activitat administrativa, política, i sobretot, comercial.

La nostra vila era la seu d’una fira anual que atreia a locals i forasters, que solia celebrar-se a partir del primer dissabte de juliol i durava deu dies.

Avui en diríem fira agrícola: hom comprava i venia l’excedent de les collites de cereals d’estiu, plançons, llavors, bestiar, eines per al treball a pagès... A banda, a Sabadell s’hi celebrava un mercat setmanal. Aquesta darrera cita tenia certa tradició, ja que existia, com a mínim, des del 1113. Tenia lloc cada dissabte i era una bona oportunitat perquè les famílies pageses del rodal compressin draps (teles) a bon preu per a confeccionar-se la roba a casa, fessin arreglar-se les olles de coure que tenien abonyegades o bé certifiquessin davant del notari la compra recent d’una feixa de terra. Aquests són tan sols alguns exemples de coses que podien passar a Sabadell un matí qualsevol

de dissabte de fa 600 anys. Però n’hi ha moltes més... De fet, entre els comerços i serveis que només funcionaven el dia de mercat i aquells que en principi hi eren tota la setmana, Sabadell podia presumir d’un bon mostrari d’oficis medievals. Sabem que hi havia força carnissers i que la vila era reputada per l’oferta de carn. El sector de la confecció i preparació de roba ocupava a teixidors, drapers i sastres. D’altra banda, es documenta algun individu descrit com a mercader, és a dir, persones que es dedicaven a la compra a l’engròs, per exemple, de cereals. L’àmbit dels oficis relacionats amb les obres públiques incloïa picapedrers, mestre de cases i fusters. També es documenten notaris, moliners, hostalers, forners i ferrers.

Entre les persones que preferentment desenvolupaven la seva activitat professional a la vila, també cal comptabilitzar-hi la sèrie d’oficials – avui diríem, funcionaris - de l’aparell administratiu i judicial: escrivans de la cort, el saig o policia, el lloctinent del batlle… Els artesans i menestrals que hem citat podien tenir obrador i botiga en els baixos dels immobles més cèntrics. D’altres, en canvi, despatxaven el seu negoci en modestes taules de fusta (mòbils!) a la via pública. Encara una altra opció és que les taules fossin l’extensió cap al carrer d’un petit obrador situat en un edifici. Aquest darrer és el cas d’un artesà anomenat Ramon Salelles, que tot i que no sabem exactament què despatxava, sí que podem certificar que l’any 1403 l’autoritat local li permeté d’estendre el seu obrador amb un taulell fixe que donés al carrer, de tres pams d’ample per nou de llarg, que estigués fet d’estaques de fusta o bé de pedres i morter. Aquest obrador i l’eventual taulell es trobaven al carrer d’en Botet, l’actual carrer de Jesús. És evident que cada ofici tenia les seves pròpies eines. Els ferrers, les encluses i els martells; els forners, les pasteres... Ara bé, una peça que no faltava mai entre els venedors a la menuda de Sabadell eren les balances.

Pesar i fer-ho amb precisió era tan important com ho és avui. Així, no és estrany que un tal Guillem Barba, que exigia uns deutes al botiguer Bernat Bonet, demanés a la cort de justícia de Sabadell que li requisés una romana ab son piló, és a dir, una balança romana amb el contrapès de plom. Privar a un comerciant d’aquesta eina era condemnar-lo a no poder-se guanyar la vida.

Tot i que el de Sabadell no era el mercat més potent de la comarca, ho era prou per atraure l’atenció de mercaders i comerciants vinguts de lluny, a vegades de sorprenentment lluny. Només entre 1401 i 1404 sabem que pel mercat de Sabadell s’hi mogueren comerciants vinguts de Pàmies, a l’Arieja, de l’Aragó o de Castella. Però el cas més pintoresc és el d’un individu anomenat Stpehanus Grecus (és a dir, Esteve el Grec), que era natural de Constantinoble. Probablement exercia de prestador de diners i la seva activitat usurària generà tantes queixes que l’any 1402 la cort de Sabadell li prohibí d’acostar-se a la vila. Si gosava desobeir i queia en mans de la justícia, el pobre bizantí seria assotat pels carrers.

En síntesi; a la baixa edat mitjana Sabadell era un formiguer de gent que venia i tornava, comprava i venia. Una vila comercial plena d’olors, matisos i colors. Descobriu-la!