50 anys de la JFS

50 ANYS

DE LA JUNTA (LOCAL) FALLERA DE SAGUNT

Albert Llueca – L’ARXIU ~ Camp de Morvedre

Introducció

L’origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que als municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen part del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 19271 .

SAGUNT

Fem un poc de memòria: la primera falla a la ciutat de Sagunt es plantà en 1927 al nucli del Port de Sagunt i en 1932 al nucli històric. Al costat d’altres ciutats com ara Xàtiva (1865), Sueca (1876), Gandia (1876), Alzira (1889), Castelló (1904), Saragossa (1920) i en altres pobles de la província (1927) i a París i Amèrica (1932). Sagunt no podia estar absent d’aquestes manifestacions i del culte a la bellesa, el color i el foc.

Al Port de Sagunt les falles començaren en 19272, quan un grup de fallers muntà en un carrer del Port, carrer del poeta Llombart, la primera falla, dedicada al ferro. Estava representada per un colós dominador sobre la banya de l’abundància, del qual sobreeixien els productes minerals; al ·ludia també a la gestió municipal i a les dues empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els components de la primera comissió foren: Bautista López, Antonio Blasco3, Ángel Gabarda, Francisco Cervantes, Vicente Rams, Ángel Xirivella i Antoni Pérez, entre altres.

En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes a Sagunt. En 1932 es plantà la primera falla a Sagunt. El monument es construí en uns tallers del Port, i fou obra dels artistes Antoni Blasco i Francisco Fernández. La falla fou composta per un avió que representava la recent instaurada República, amb altres motius com l’agricultura, la història, el comerç i la indústria.

En aquell 1932 es van indultar els primers ninots, que varen ser diversos i estaven dedicats tots ells al món del treball, que van ser entregats i regalats a l’alcalde de la ciutat, Juan Chabret Bru. Des de les primeres falles saguntines, des d’aquells tímids intents per iniciar les festes josefines a la nostra comarca, s’ha produït una important quantitat d’objectes: “ninots indultats”, medalles, publicacions, fotografies, insígnies, etc., que han sigut guardats, sense ordre ni concert, en els mateixos “casals” de les comissions que les produïen, i que, en moltes ocasions, s’ha arribat a la seua destrucció o pèrdua.

La viti 1932

1-Emilio Llueca Úbeda, Breve reseña histórica de las fallas de Sagunto. (Ediciones Almudín. Sagunto, 1988). 2-Emilio Llueca Úbeda, Historia de las fallas en el Campo de Morvedre (1927-2002). (A. C. Falla Luis Cendoya de Sagunto. Sagunto, 2002). 3-Lluís Mesa, ANTONIO BLASCO SANJUAN I LES PRIMERES FALLES DE LA COMARCA. (El Periódico de Aquí) https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/antonio-blasco-sanjuan-i-les-primeres-falles-de-lacomarca/17802 [consultat 10/12/2020]

Però no és fins a 1971 quan la festa s’articula d’una manera més ordenada amb un reglament faller i amb una entitat com la Junta Fallera de Sagunt, que coordina totes les activitats i accions de les falles.

Va ser el 2 de juny de 19714, “aquell dia en l'Excm. Ajuntament de Sagunt es va celebrar una reunió, la presidia el llavors regidor de festes i relacions públiques Sr. Luis Cuadau Marco, en la mateixa es trobaven presents els representants de les falles: Palmereta, Luis Cendoya, Victoria, Santa Ana i els Màrtirs, hi havia excusat la seua absència la Marina. En l'esmentada reunió es debatia la conveniència de crear una associació entre totes les falles existents en els dos nuclis, fins a aquell moment cada entitat funcionava independent”.

Cal entendre la realitat existent en el municipi de Sagunt on des de 1921 existeixen dos nuclis diferenciats de població i que, des de 1926, han intentant segregar-se sense que cap expedient arribés a bon port.

És per això que des del Consistori saguntí, ja en el tardo-franquisme arribant a la seua fi, sent Alcalde Sr. Vicente Masip5 s’intentava articular un organisme, festiu, que aglutinés a tota la ciutat i servirà de nexe d’unió entre els nuclis de població. En eixe moment Luis Cuadau era el regidor encarregat de les festes del Port mentre que les de Sagunt eren responsabilitat del seu company de corporació, Ricardo Almenar Soriano. L’acord va ser que si s’arribava a un consens de la creació del a Junta Local Fallera de Sagunt seria Luis Cuadau6 el seu primer president i la competència dins de l’ajuntament passaria al es seues mans sense diferenciar nuclis de població coordinant totes les activitats i accions de les falles.

“Segons consta en l'acta d'aquella reunió, en ella va quedar constituïda la primera Junta Local Fallera de Sagunt. El resum de la mateixa ve a dir:

En aquesta reunió i per unanimitat, es procedeix a estructurar els càrrecs de la J. L. F. i la forma en què seran designats, quedant finalment configurada com segueix: President, Sr. Luis Cuadau Marco Vicepresidente, Sr. Dionisio Herranz Renau. Secretari, Sr. Tomas Miguel Sanz Vicesecretario, Sr. Miguel Forte Poveda Economía i Planificació, Sr. José Ribes Jañez Festejos, Sr. Felipe Méndez Belmonte Relacions Públiques, Sr. Vicente Morales Masiá Infantils, Sr. Manuel Ariza i Sr. Antonio Garcia Cervantes Vocales, dos representants de les falles, Palmereta, Luis Cendoya i la Marina i un per les falles, La Victòria, els Màrtirs i Santa Ana. (En l'acta no consten els noms dels vocals).”

Falla Luis Cendoya 1972

Inauguracion museo fallero

4-M. A. Alegría, En memoria a Luis Cuadau Marco (El Económico) https://eleconomico.es/opinion-1/articulos-de-opinion/101556- [consultat el 10/12/2020] 5-Emilio Llueca Úbeda, Diccionario Biográfico del Campo de Morvedre. (Asoc. Cultural L’ARXIU-Camp de Morvedre, 2008) 6-Luis Cuadau Marco (Sagunt, 1931-2009). Graduat Social i tècnic de Relacions Públiques, treballs que va exercir en Alts Forns de

Biscaia, S. A. i Alts Forns del Mediterrani, S. A. fins a la seua jubilació. Escriptor i poeta. Nebot/net de Vicente Blasco Ibáñez. Comença ha escriure als onze anys d’edat. Participa en els Jocs Florals de “Lo Rat Penat”, de València, de la “Penya Esvaradora”, de Sagunt, els celebrats en Port de Sagunt i Vall de Uxó (Castelló). Va col·laborar en la creació de la revista Port, publicació de clara tendència segregacionista, de la qual va ser un assidu col·laborador literari. Escriu en Seguretat, revista nacional de prevenció d’accidents en el treball, en el butlletí municipal Sagunt. Col·labora en la ràdio local i en Radi València sent premiats alguns dels seus guions. Serà secretari de Redacció de Portu, revista d’Alts Forns de Biscaia, S. A., empresa on prestava fins a la seua jubilació els seus serveis laborals. El seu primer llibre, Osques, poemari escrit en valencià va obtindre un premi en els Jocs Florals de València. Ha publicat els llibres Entre fums i ferros (1997), Carrer laminació (1998), Siderín i el centenari de Port de Sagunt (2002), “còmic” amb il·lustracions d’Óscar Cosín Ramírez, L’any 2002 Port de Sagunt compleix cent anys. Síntesis històrica de la seua fundació, publicat per lliuraments en el decennal “L’Econòmic de Sagunt”, la lletra de l’opera Laurada 1902 (2002), sent la música del també saguntí José Sánchis Cuartero. Col·laborador assidu dels periòdics Les Províncies, edició del Camp de Morvedre, i de l’Econòmic de Sagunt, publicació comarcal de periodicitat decennal. Regidor de l’Ajuntament de Sagunt. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la ciutat en el període de la transició política. Des del seu lloc de regidor va impulsar l’aspecte cultural de les falles i va fundar la Junta Local Fallera de Sagunt de la qual va ser el seu primer president. Membre de la comissió organitzadora del Centenari de Port de Sagunt. Ha sigut membre de la junta directiva del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre. President de la comissió pro-rehabilitació de l’església de La nostra Senyora de Begoña. Soci fundador del Centre Arqueològic Saguntí. Soci fundador i tresorer de la Unió Musical Portenya. Vocal suplent de la Junta Cultural Municipal de Sagunt (2006-2007).

La junta fallera va començar el seu camí en l’exercici 1971 amb un cens faller rondava els 600 inscrits. Les falles participants eren El Ravalet, La Victòria i la Marina i les infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.

“Posteriorment, en la reunió celebrada el dia 11 de febrer de 1972, es va procedir a redactar les primeres regles comunes, així com el primer programa de festes conjunt, la primera distribució per categories de les falles i els seus corresponents premis, destacant l'única aportació econòmica per al “Ninot Indultat”.”

En 1972 la Junta Fallera va organitzar diversos actes: l’entrega de premis i les visites de cortesia per les comissions falleres que en 1973 eren nou i set infantils.

La marina

Ninot i modelo Entre les novetats aportades per la pròpia junta, em de destacar l’acte de la Crida realitzada per primera vegada en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde, Rafael Escrig. El nomenament de la fallera major i la infantil, han aconseguit, amb el pas del temps, carta de naturalesa a la setmana fallera de Sagunt i el Camp de Morvedre (hi ha que destacar que la junta fallera de Sagunt és l’única de caràcter comarcal en tot el territori valencià). Les primeres falleres majors de Junta Local Fallera de Sagunt van ser, com a Fallera Major Infantil Maria Ángeles Cuadau Asensi (filla del regidor Luis Cuadau) i com a Fallera Major Nora Ariza Alandi.

En l’exercici 1974-1975 la presidència passa a Juan Antonio Llorens i s’introdueixen molts canvis. Amb un cens de 1000 fallers i onze falles (set infantils) és crea l’emblema de la Junta. Al ja apretat programa es va incorporar la presentació de les falleres majors al parc Victòria de Port de Sagunt, i la cavalcada fallera a la ciutat.

El següent exercici també va ser de canvi, és van aportar novetats com la “nit d’albaes” en ambdós nuclis de població, les competicions esportives, l’exposició del “ninot indultat”, la mascletà municipal i l’ofrena de flors. Es van suprimir els nomenaments de “Dama del foc”, de la “Poesia” i de la “Flor”. Amb un cens de 1200 fallers és creen els estendards fallers i s’imposa la vestimenta fallera.

En 1977, continuant amb la història, l’Ajuntament cedeix a la Junta Fallera de Sagunt uns locals a la plaça de la Trinitat, que abans havien sigut de la desapareguda emissora del Moviment, “La Voz de Sagunto”, per a la seua social. D’ací es va passar a la Casa de Cultura “Capellà Pallarés”, propietat de la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt, posteriorment va ocupar una planta de l’edifici que albergava la Fundació Municipal de Cultura a la pujà del Castell i finalment aconsegueix la seua seu definitiva al barri de Baladre.

És en eixe moment quan la junta fa desaparèixer de la seua denominació de local ja que formen part d’ella diferents municipis com son el cas de Gilet, Puçol i Faurat7, i on la tradició fallera està present inclús abans que en la capital de la comarca del Camp de Morvedre8 .

LES BARONIES

La població de la subcomarca que té més llarga trajectòria fallera és la d'Alfara de la Baronia. La més antiga és de l'any 1936. Es va fer, tal com explica la cronista Concha Saura, l'últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fou organitzada pel qui aleshores hi era el mestre, Luis Sanchis. El cadafal d'aquell any es va titular "Curruca". Fins i tot pot destacar-se que es va nomenar una "bellesa fallera. Va ser la xiqueta Rosa Mora Nadal. La següent falla ja es va plantar pel dia de Sant Josep de 1945. El monument era un cànter. El president deixe any fou Enrique Herrera Galindo. En la dècada dels 50 se'n plantaren entre els anys 1955 i 1957. En els anys 60 se'n feren quatre: 1960, 1963, 1965 i 1967. En els anys 70 tan sols en el primer any de la dècada es va plantar un cadafal. Finalment el recorregut històric d’este fenomen fester acabà en els anys 80 amb quatre falles (1983, 1984, 1986 i 1988). Cal nomenar en la construcció dels diferents cadafals la participació de l’escultor Luis Bolinches Compari i posteriorment també la de la seua filla Amparo Bolinches Molina. Un altre

1967 Falla la Taronja con Joaquin Rodrigo col ·laborador destacat fou Miguel Zanón Garriga. Normalment es plantaren a la plaça de l'Església, després passà al carrer Central i finalment a la plaça del Casino. Este repàs de dades permet entendre que el fenomen faller s'ha viscut en eixa població d'una manera especial.

Algímia d'Alfara és també una altra localitat on la festa fallera va tindre vigència en els anys 60, gràcies al Fuster Salvador Such i el pintor José Garriga. Cal destacar el llibret que el 1957 va fer José Molina amb la participació de Luis Diago. No es pot comparar la seua continuïtat amb la d'Alfara de la Baronia però es comprova que també allí estigueren presents les falles.

L'origen de la tradició fallera a Estivella9 s'ha descobert recentment gràcies a l'aparició del llibret de l’any 1924. Des d'eixe any no es constata existència de cadafals fins als anys 80. Eixe llibret és el més antic de la comarca i mostra una experiència tan puntual com interessant. Pel que fa a la característica del text es pot indicar que la persona de la població que el va fer estava acostumada a escriure versos i que coneixia la mètrica. El cadafal faller

Luis cendoya 1945 descrit en la publicació està presidit per un entaulat on juguen al "Carreguéu", joc que "S...gorbino/ Fan el primer que Chué.". Hi ha tres personatges: "Joan, Tonico el pastisser, i Sandalio el segoner". Al seu voltant es troben diversos cartells referits a persones d'Estivella i versos dedicats al poble, a la seua gent o a la festa, principalment. És una sàtira dedicada a certes persones que es dediquen a jugar i que ben bé podrien fer-ho de normal prop de la plaça on es va plantar el monument. Els noms dels personatges semblen ser ficticis però recorden a determinats personatges de la població. La incògnita més destacada és la comissió que va organitzar la festa tot i que s’intueix que es relaciona amb les persones que juguen a algun cafè o taverna.

Altres fenòmens relacionats amb la festa s'han donat puntualment a Petrés o Albalat dels Tarongers. En el primer cas va ser possible gràcies a l'aportació d'un artista local en els anys 80. A Petrés on se suposa que a finals de la dècada dels 20 del segle xx es quan es va plantar una falla però tan sols per un any. Poc més se sap d'eixa experiència que resta per estudiar.

Desfile 50

7-Albert Llueca, Expedient per a declaració BRL a les Falles de Sagunt 2017 8-Paco Quiles, ALEGRIA PER UNA FESTA D’INTERÉS TURISTIC NACIONAL (Llibret Falla La Victoria, 2014. VVAA) https://issuu.com/ yogurdefresa/docs/victoria_14 [consultat 10/12/2020] 9-Sergi Durbà Cardo, Entrevista a Lluis Mesa (Costumari Durbà) http://costumaridurba.blogspot.com/2016/01/entrevista-lluis-mesa-i-reigcronista.html [consultada 31/07/2020]

GILET

L'experiència fallera més continuada a la subcomarca va ser la sorgida a Gilet el 1971 i que encara continua. Fou a partir d'un grup d'amics i la seua vigència és destacada. Tot va sorgir perquè un xiquet Alfonso Ros Alfonso començà a fer una falla que representava la Torre Eiffel de París i que la va plantar al corral de sa casa. EI seu pare Alfonso Ros Sancho havia sigut deprenent d'artista faller i a partir deixe moment va començar a originar-se la comissió. Des deixe any es va plantar a la plaça de l’Estrela fins a l’actualitat. La primera Fallera Major Infantil fou Emilia Salvador Alfonso, el Faller Major Alfonso Ros Alfonso i el president Herminio Sànchez López. El primer cadafal es va dedicar a les fonts desaparegudes del municipi. Especialment va destacar la reproducció de la Font situada a la plaça de Francisco Gil. Va estar realitzada per Antonio Panzuela Santiago. Els monuments han continuat plantant fins a l'actualitat, tret dels anys 1984 i el 1986. És l’única comissió de la subcomarca que continua. De poc valien les guàrdies que s'organitzaven al voltant dels grans muntons d'esbarterars per a evitar foren sostrets pels joves d'altres pobles. D'aquesta manera es rendia culte al patró dels fusters i, per descomptat, es complia el ritu al foc cantant-se la coneguda estrofa "qui mos dóna una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep. El tio Pep, “més que siga la tapadora del comú, número ú". Hui, aquella pràctica festiva que es realitzava als pobles de La Vall de Segó és ja història. Els temps han canviat, hui no s'entendria aquesta forma de celebrar les festes falleres. En aquests dies encara es realitza una tradició pareguda en un dels pobles del Camp de Morvedre, a Alfara d'Algímia se celebra, el huit de setembre, la festa de la Mare de Déu dels Afligits, traslladant-se la imatge de la patrona des de la seua ermita a l'església parroquial. Els xiques que ha pres aqueix any la seua primera Comunió encenen els esbarzerars i matolls de la muntanya, constituint una tradició única en la nostra comarca. Els intents per instaurar la Setmana Fallera a La Vall de Segó no són nous; a finals dels anys 50, Francisco Soriano i Escobar "va muntar", amb altres veïns de Quartell, el que podríem considerar la primera falla d'aquella vall. Sagunt ja celebrava des de 1927 aquests festeigs a Sant Josep. A Quartell la primera falla va consistir en una plataforma de fusta on es mostraven alguns ninos construïts en cartó i fusta vestits amb robes. Aquella primera falla va captivar i va sorprendre als habitants dels cinc pobles que conformen La Vall de Segó. Anys després un grup de joves de Quartell, recolzats per la parròquia de Santa Anna, van alçar xicotetes falles construïdes per ells mateixos.

Els Horts 1983

LA VALL DE SEGÓ

Des de feia temps un grup de veïns de Faura albergava la il ·lusió de crear en aquella vila de La Vall de Segó una comissió i d'aquesta manera celebrar amb tots els honors les tradicionals festes josefines. Després de moltes consultes a altres comissions i traslladar l'entusiasme a la resta dels habitants de Faura la creació i posada en manca de la comissió és, des de 1994, una realitat. A partir d'aqueix any Faura se suma a la llista de ciutats i poblacions que vénen celebrant les festes de les falles. Antany, a Faura, al igual que en la resta dels pobles que formen La Vall de Segó, celebraven, des de temps immemorials d'una peculiar forma les festes a Sant Josep. Arrere van quedar els dies en què les festes de les falles es celebraven amb una gran foguera formada amb grans quantitats d’esbarzers i xilitols silvestres, arbres, fruites i trastos inservibles, provocant no poques baralles i en més d'una ocasió el balanç eren ferits de diversa consideració, tot per “furtar" els esbarzerars, „els brasers" als pobles veïns.

Benavites

En 1932 es va plantar a Benavites una Falla, en aquest cas escolar. Els xiquets de l’escola pública de la Vila de Benavites, que regentava el mestre José María Cueco, van construir en 1932 la primera falla escolar de la Vall de Segó. Es va crear un comitè faller escolar que va sol ·licitar a l’Alcalde autorització per a muntar aquesta falleta a la plaça del company Vila i, al mateix temps, sol ·licitar una subvenció econòmica atès que el comitè no disposava de fons per a sufragar les despeses que produïen, l’esbós del qual s’adjuntava. Aquesta falla va tindre el seu llibret escrit pel mestre.

Faura

La 'Falla Vila de Faura" va començar el seu camí en 1994 desenvolupant el programa faller de la Junta de Sagunt a la que pertany. Les primeres fal ·leres majors han sigut Maite Queral Nicasio i la infantil Bàrbara Domènech Balançà, proclamades el 3 de desembre de 1993. En gener de 1994 és va presentar en societat fins al dia d’avui.

HORTA NORD

Puçol10

“Va ser a l'abril de l'any 1980 quan un grup d'amics i veïns van decidir formar oficialment el que ja els rondava pel cap durant un temps: la primera comissió fallera del poble de Puçol. Li van donar el nom de Falla Hostalets fent honor a la part del poble que tota la vida s'havia conegut com els Hostalets i que anava a ser el lloc on plantarien el monument. Una de les primeres activitats va ser un dinar on es van fer una foto que encara hui dia es penja en una de les parets del casal. En la fotografia podem observar als que són els ''pares i mares'' de la Falla Hostalets. Com en aquell moment una iniciativa d'aquest tipus era única al poble, la comissió va passar a formar part de la Junta Local Fallera de Sagunt. Per a tots els actes multitudinaris s’acudia a Sagunt: lliurament de premis, nit d'albaes, cavalcada del ninot... guanyant tres anys consecutius (1985, 1986 i 1987) el primer premi de la secció especial del monument major. Va passar el temps i van anar apareixent altres comissions falleres Puçol, fins a arribar a les quatre que existeixen en l'actualitat. Puçol va aconseguir formar la seua pròpia Junta Local Fallera i la festa fallera es va anar consolidant. L'any 1987 la Falla Hostalets deixa de pertànyer a la Junta Local Fallera de Sagunt”.

La Palmera 1991

CONCLUSIONS

Després de la utilització política per part del tardo-franquisme de la festa està s’ha convertit en l’única entitat, festiva, capaç d’articular i vertebrar activitats en diferents pobles de la comarca. Una Junta que per motius legals ha passat a denominar-se Federació Junta Fallera de Sagunt i que formalment s’ha desvinculat, segons el seu reglament, del lligam directe amb l’Ajuntament de Sagunt deixant de ser l’Alcaldia el president nat de la Federació passant este a ser un simple títol honorífic. La Junta, després d’aquests 50 anys, conta amb una salut i un múscul que deixa entre vore una llarga vida associativa a la mateixa.

La Palmera 1991