Exposició de pintures

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

EXPOSICIÓ DE PINTURES ÁNGEL ESCRIVÁ LURBE

Plaza del Ayuntamiento 2018 1er premio pinturae en Tavenes de la Valldigna 1963

Ángel Escrivá Lurbe. Nascut a Tavernes de la Valldigna. Els meus primers passos en el dibuix van ser en l’escola de Sra. Indalecia; posteriorment, passe el graduat de pàrvuls (o siga, que ja no em feia ni pipi ni caca damunt), i ja vaig a l’escola de don Víctor, un gran professor, que solia repartir llet en pols i formatge de pot, i segons era el pa hi posava més formatge. Els més avançats agafaven el doble de pa. En aquella època solíem fer per Nadal un dibuix que anomenàvem mostrar, un dibuix pintat amb llapis de colors Alpino. Amb mostrar felicitàvem i demanàvem als pobres oncles, avis i padrins, que tradicionalment ens obsequiaven amb torró de cacau, pastissets de moniato i un duro de l’època (això eren les estrenes). De molt jove, la meua afició pel dibuix m’ha ajudat a manifestar i expressar les meues idees tant en el sentit laboral o professional com en la meua vida personal. En el meu cas, puc dir que es compleix la dita “més val un llapis curt que una memòria llarga”, cosa que mon pare, Ángel Escrivá Talens, sempre solia portar damunt: un llapis i un bloquet de notes on, en qualsevol moment, anotava les seues idees i els seus invents. Puc dir que tots els germans hem heretat d’ell una mica de la seua creativitat i part artística. Ens traslladàrem a viure a València quan jo tenia 8 anys. En ma casa ha regnat la creativitat, la música i l’art. Encara que els indicis eren la música o la pintura, mon pare em va proposar estudiar electrònica en l’Escola de Mestratge Industrial de València i açò vaig fer, però com que la meua afició pel dibuix era molt forta em vaig matricular en dibuix artístic i, en eixir de l’Escola de Mestratge Industrial assistia, quan podia, a classes de dibuix en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics, en el carrer Gil y Morte 23 de València, amb J. Burgos, i una mica de modelatge amb Salvador Furió. També vaig assistir durant un temps a classes de pintura a l’oli amb un amic de la meua família “decorador i pintor José Ventura”. No conec l’avorriment. Em considere un aprenent de tot i un oficial de res i intente fer les coses tan bé com pot ser i com si hagueren de durar tota la vida. Bé, ha arribat el final i, si no ha arribat, és perquè no s’ha acabat. Ja saps més de mi que jo mateix. Espere que t’agraden les meues pintures i gràcies per la teua atenció.