CURS D’HABITATGE Transformant l’espai
Eduard Duran
PROJECTES VII - CURS HABITATGE 2011-2012 Escola Politècnica Superior - Universitat de Girona Professors: Sílvia Musquera, Xavier Monteys 1
Índex
1- Introducció
4
2- Material de treball
5
3- Els valors existents
7
4- Relació amb les preexistències
15
5- Limitacions com eina de projecte
19
6- Noves necessitats
21
7- Nous espais
25
2
3
Introducció
La creació d’espais per habitar és l’inici i l’anima de l’arquitectura
.
Tot
i
que
durant
la
carrera
d’arquitectura no es dedica molt temps a pensar i projectar habitatges, pocs encarregs poden ser tant suggerents i motivadors com el de crear un espai per viure. Es pot intuir en el context actual que el concepte tradicional de projectar edificis nous i anar extenguent la trama urbana fins a l’infinit no és un model viable i ni tan
sols
desitjable.
Per
tant
l’aprofitament,
la
adequació de edificis existents i la seva transformació per adaptar-los a la forma de vida contemporània, hauria de ser una nova branca a desenvolupar per l’arquitectura. Aquesta transformació no es pot basar només en la adequació estètica o rehabilitació constructiva sinó que s’ha de basar en un anàlisi profund de les necessitats i forma de viure dels nous usuaris. I hauríem d’aspirar dotar el resultat d’un valor més enllà dels metres quadrats resultants, el nombre d’habitacions o el preu dels materials utilitzats. Aquest
llibret
té
com
objectiu
reflectir
aquests
conceptes durant el procés de anàlisi i transformació de diferents espai existents intentant explorar els fonaments del concepte habitar i com augmentar la qualitat de l’espai.
4
El material de treball Com a guia i element de treball per a desenvolupar aquests conceptes, es parteix de l’estudi i reforma de quatre espais existents. Sobre aquests es proposen objectius i formes diferents d’actuació per tal de poder mostrar les seves qualitats
i explorar les
diferents formes d’actuació possibles.
1- L’escala de la Casa Gifre Es proposa l’anàlisi del seu volum interior
2- La façana de la Casa puig S’estudia el relleu de la seva façana i es proposa una reforma en planta baixa per ubicati un petit negoci
3- Els espais de circulació del bloc Bech de Careda Es
proposa
la
incorporació
de
elements
d’emmagatzematge als espais de circulació
4- Els habitatges de la Casa Vila-Angelats Es proposa la unió de dos habitatges per a la creació d’un espai de vida i treball de tres bessones
5
Emplaรงament Espais de treball
6
Els valors existents
Al enfrontar-se a un espai existent, la voluntat d’anàlisis en busca dels elements que aporten un valor diferenciat resulta imprescindible. En molts casos es té d’inèrcia de despreciar els elements existents i basar les propostes en idees s’obliden totalment del elements existents. En contraposició a aquesta actitud es pot basar l’actuació a augmentar i posar de relleu els elements existents sense que això hagi de resultar un demèrit per l’arquitecte. Com a cas excepcional d’aquesta actitud,la reforma i reconversió de l’antic dipòsit de les aigües en biblioteca de la UPF a carreg de Lluís Clotet e Ignacio Paricio , mostra com es pot dur aterme una actuació amb aquests valors .
Biblioteca UPF Lluís Clotet e Ignacio Paricio
7
Biblioteca UPF LluĂs Clotet e Ignacio Paricio
8
L’escala de la casa Gifre és punt de partida cap a una forma de percebre l’espai d’una manera diferent. L’estudi d’un espai complex com aquest aporta noves formes de percebre l’espai. L’escala mostra com es tractaven conceptes que ja fa temps que s’han perdut en l’arquitectura moderna i que milloren l’espai. La creació d’un espai d’entrada com un volum diferenciat , i la escala central com element principal doten l’espai de caràcter i milloren la seva qualitat. Aquesta opció obliga a la adopció d’una geometria complexa per tal de passar del recorregut central del primer tram d’escala a l’escala adosada de la resta de plantes. En aquesta transició es pot apreciar el valor i la importància dels materials que van minvant mentre es puja l’escala de forma gradual. També es planteja el valor d’elements d’acabat com podria ser la barana de forja, que acaben de conferir el valor formal a l’espai.
Entrada Casa Gifre
Dibuix barana forja Casa Gifre
9
Perspectiva Escala Casa Gifre
10
En el cas de la Casa Puig l’exercici comença com una anàlisis del relleu de la façana. La façana es composa a partir d’una successió de capes que es projecten cap a l’exterior o s’enfonsen en el mur. La percepció d’aquest edifici però resulta molt més marcada per l’entorn , els recorreguts d’accés i les visuals que van canviant durant l’aproximació a l’edifici. Visuals que resulten totalment diferents si es fa en el recorregut de pujada o de baixada, marcat per els canvis de sentit i d’amplada de les escales que alteren la perspectiva de l’observador.
Accés pujada Casa Puig
Esquema pujada Casa Puig
11
Baixada Casa Puig
12
En el bloc Bech de Careda es posen de manifest, de forma similar al que passa en l’escala Gifre el valor que aporten a l’espai arquitectònic els espais de transició o de circulació.
En l’anàlisi d’aquests espais en el bloc la seqüència d’espais i la seva distribució acompanyen a l’usuari en la seu recorregut per l’habitatge, de forma molt més elegant que en les distribucions que es fan avui en dia.
Maqueta Bloc Bech de Careda
13
14
Relació amb les preexistències
Un dels punts més conflictius alhora de realitzar una actuació en un edifici existent és com afrontar els canvis que s’han de produir en la façana. Aquest fet és especialment delicat quan es trenca una composició ordenada de façana tal com es produeix en la casa Puig. Es pot tenir la tentació d’intentar seguir l’ordre establert tot , en alguns casos fins hi tot intentar mimetitzar l’actuació però el resultat acaba mostrant que alguna cosa no va. L’entorn pot resultar de gran ajuda a l’hora de plantejar aquests conflictes en aquest cas l’edifici estudiat és l’únic del carrer amb una façana realment composada i això pot donar pistes de cap on anar.
Primera proposta Casa Puig
15
La rellevància que té l’escala en el context del carrer fa que sigui un element més a tenir en compte i que aporta una jerarquia en les idees i premisses inicials de projecte. Així es concep com un sol element l’accés i l’escala exterior
Maqueta Casa Puig
Proposta final Casa Puig
16
En el cas de la casa Angelats el conflicte de l’actuació es porta a la coberta, en façana la visibilitat dels elements és poca, i des del carrer mínima, però com diria Oscar Tusquets “Dios lo vé”. Fins a quin punt és important la ordenació de la coberta pot ser una qüestió relativa. En gran part depèn de la naturalesa del projecte i de la importància que tingui el terrat com a element rellevant del projecte o no .
En aquest cas el projecte utilitza la terrassa com element alliberador que atorga independència a cadascuna de les dependencies individuals de les germanes i els volums i espais de la terrassa han de mostrar aquest fet.
Maqueta Casa VilaAngelats
17
Planta coberta Casa Angelats
18
Les limitacions com eina de projecte
La realització d’una reforma té sempre una realitat existent i que no es pot obviar. En alguns casos, són elements de que es volen incorporar al nostre projecte per el seu valor formal o arquitectònic, i altres obligacions de tipus constructiu que poden limitar els nostre àmbit d’actuació.
En el cas de la Casa Angelats ,on el programa et dona una gran llibertat, la rígida estructura de parets de carrega existent pot esser a la vegada una limitació i una eina de projecte que estructura la nostra proposta.
Façana Casa Vila-Angelats
19
Estructura portant Casa Angelats
Planta distribuci贸 Casa Angelats
20
Noves necessitats
L’arquitectura es basa en la creació d’espais que millorin l’experiència vital. Louis Khan expressava, l’arquitectura prové de fer habitacions.
L’habitació segurament és l’espai de la casa que més manifesta la forma com es viu en un habitatge. La seva forma i relació amb la resta d’espais de la l’habitatge , ofereixen multitud de possibilitats als seus usuaris. .
The Room LOUIS KHAN 1971
21
Davant la estandardització de programes que ofereixen els habitatges actuals s’ha de fer un pas més. No es pot parlar d’arquitectura quan la única diferencia entre el 95 % dels habitatges que es construeixen sigui els m2 i el nombre d’habitacions Partint d’aquestes premisses es poden aportar noves formes de planejar l’espai. Per això s’han d’imaginar programes i espais diferents però pensant en l’usuari, obrint noves possilitats sense afegir noves limitacions. En cas contrari l’usuari supera sempre les limitacions plantejades per l’arquitecte i va més enllà, oretorna al vells usos incapaç d’entendre les propostes de l’arquitecte. Algunes d’aquestes propostes s’articulen a través de petits ajustos , creant recorreguts alternatius a traves deportes doblades, creant espais indefinits que l’usuari es pot apropiar , obrint l’espai entre diferents estances, o crear espais canviants a traves l’ elements mòbils.
22
En el cas de la casa Vila-Angelats el programa especifica un es necessitats d’us alternatives i que permeten l’adopció multitud d’estratègies i combinacions per tal de complir els requeriments especificats. La proposta es basa en crear una zona comuna en la planta inferior on s’ubiquen els espais de vida comuns i els espais de treball agrupats en un altre bloc. Per altre banda es concep la planta terrassa com un conjunt de tres espais de vida independents amb un node d’unió que els comunica amb la planta inferior.
Habitació principal Casa Angelats
23
Planta distribuci贸 Casa Angelats
24
Nous espais
En la reforma del Bloc Puig es pensa en dos espais amb qualitats diferents sense pràcticament cap separació. L’ús previst de vinoteca requereix a la vegada un gran espai de exposició i emmagatzematge i un espai reduït i íntim per a realitzar cates. L’espai resultants es una entrada exposició de grans dimensions i doble alçada revestida de prestatgeries de ví. A continuació l’espai es comprimeix la planta es redueix i esta acopada per mobiliari a l’hora que s’aixeca el terra baixa el sostre.
Planta distribució Casa Puig
25
Maqueta Casa Puig
Planta distribuci贸 Casa Puig
26
El treball a desenvolupar en el bloc Bech de Careda, gira al voltant dels espais de circulació. La proposta pretén crear un espai lliure que sigui zona de circulació i d’estar a la vegada i es converteixi en nucli de l’habitatge a l’hora que permet la creació d’elements d’emmagatzematge en el seu recorregut.
Planta bloc Bech de Careda
27
Maqueta bloc Bech de Careda
Maqueta bloc Bech de Careda
28
Bibliografia:
Tusquets, Oscar, (2000). Dios lo ve .
Barcelona:
editorial anagrama. Carlos Martí Arís (2005). La cimbra y el arco. Barcelona: Fundació Caixa d'Arquitectes. Colin Rowe, Fred Koetter (1998). Ciudad Collage. Barcelona: Gustavo Gili. Robert Venturi (1999). Complejidad y contradicción en arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili. Fuses, Josep, 1954- (1980 ). Guia d'arquitectura de Girona : Girona: Col•legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya [etc.]. Cianchetta, alessandra, (2004)Albaro siza casas 19542004. Barcelona: Gustavo Gili
29
30