INTRODUCCIÓ A L’ABP Resum: - L’ABP té una llarga trajectòria en el món universitari - És un canvi de paradigma en la pràctica docent - És una metodologia d’acció completa, adient per desenvolupar les competències bàsiques Per ABP, PBL, o EBP (les sigles és el de menys), cal entendre que és un mètode d’Aprenentatge Basat en Problemes. Els PBL (Problem Based Learning) tenen uns quaranta anys com a experiències d’innovació didàctica, i el seu origen es situa a la Universitat McMaster del Canadà. Des de fa uns anys, han començat a arrelar a l’ensenyament universitari de Catalunya, i val a dir que és un corrent que està creant escola perquè s’adapta prou bé als reptes dels nous temps. Les experiències més conegudes per l’equip de Metodologies venen de les ponències de les dues jornades sobre la metodologia ABP, organitzades per l’ICE-UAB els anys 2005 i 2006. Destaquem les conferències del Dr. Luís Branda, professor emérit de la McMaster University, el Dr. Miguel Valero, de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, i el Dr. Antoni Font, de la Universitat de Barcelona. - El repte permanent, el canvi necessari La societat humana té uns motors evolutius que els podem identificar prou bé en àrees com és l’organització social, l’economia i la innovació tecnològica. Aquests motors afecten directament a l’educació i de forma permanent plantegen nous reptes per adaptar-se a noves realitats. El professorat de secundària observa com mètodes didàctics que eren bones solucions ahir, deixen de ser vàlides avui, i quan la tasca docent a l’aula grinyola, és símptoma de necessitat de canvis. És una tradició en el nostre col·lectiu de professorat, justificar la pèrdua de qualitat apuntant als agents externs que no podem controlar. Però els motors evolutius ens estan indicant una nova realitat en la que podem llegir clarament que el llibre de text no és l’únic recurs, i la classe expositiva no ha de ser l’eix principal de la tasca docent. L’ABP és una proposta que pot fer evolucionar conceptes i competències en bona part del professorat. Les noves generacions d’estudiants estan forçant canvis importants en la pràctica docent i reclamen sintonia amb els motors de l’evolució. L’ABP apunta a un nou horitzó que cal explorar des de l’ensenyament secundari, ara bé, per a l’ensenyament secundari necessitem un discurs específic, adaptat a un alumnat que és distint de l’universitari, i també es fa necessària una experimentació que ens ensenyi el camí de l’aplicació. - Justificació pedagògica L’ABP és una metodologia que utilitza els problemes de la vida real i en fa propostes perquè l’alumnat faci recerca del coneixement. El punt de partida del procés és l’estudi d’un fet concret amb tots els seus elements relacionats. Fixar l’atenció en un problema concret no fa perdre la visió global de l’aprenentatge, més aviat hi ajuda, sobretot si es fa un bon anàlisi de conclusions. La generalització conceptual que ha de consolidar l’aprenentatge significatiu, en la metodologia ABP té una forta component inductiva. El problema no és més que una excusa per la construcció del coneixement, però és un centre que aglutina les accions del procés com si fos un pal de paller, FONT (2004). Aquest plantejament bàsic dóna molta flexibilitat per a integrar els procediments més diversos i escollir millor els que puguin despertar l’interès i la motivació a l’alumnat. També el rol del professorat canvia a una posició d’orientació, guia i tutoria, posant els mitjans oportuns perquè l’ABP arribi a bon port. A canvi, es redueixen les sessions expositives davant de la pissarra o la supervisió d’uns exercicis del llibre de text. L’ABP aposta per un alumnat que fa ús de les TIC per a fer recerca d’informació i també les usa com a eina de comunicació. En un procés d’ABP, sovint cal trencar les barreres d’unes matèries massa vegades aïllades en parcel·les que no faciliten la visió global del coneixement. Les bones propostes d’ABP són interdisciplinàries. La metodologia ABP dóna força importància al desenvolupament de les competències bàsiques com són: adquirir un pensament crític, comprensió de la complexitat, autoaprenentatge, presa de decisions, iniciativa, treball en cooperació... En el tram final d’una unitat didàctica d’ABP cal arribar a conclusions i valorar l’assoliment dels objectius proposats, això permet abordar els procediments de l’avaluació formadora, posant en evidència el treball personal i de grup. 1 abp_intro
- L’ABP és una metodologia d’acció completa Definim l’acció completa com una pauta del comportament humà que es pot descriure a través de quatre fases elementals que hi són relacionades: la identificació, la dialèctica, l’execució i la valoració. L’acció completa també es pot considerar com un cicle complex que processa tot el potencial que una persona o un grup puguin desenrotllar. Aquest cicle mai és un episodi aïllat; les accions completes se succeeixen unes a les altres, i a cada acció completada, el coneixement creix com ho fa una volta d’espiral que cada cop abasta un radi més gran.
Les metodologies d’acció completa incorporen tots els procediments didàctics necessaris per tal de complir amb cadascuna de les fases, posen en els objectius didàctics els elements de les competències bàsiques i de contingut, usen el dossier d’aprenentatge i apliquen els procediments de l’avaluació formadora. L’ABP té una seqüència de procediments específics dins d’acció completa. ACCIÓ COMPLETA
fases Identificació del problema
Metodologia ABP
seqüència Descripció Objectius
Fixen els les competències i el contingut, també la qualitat de la solució Posa de manifest la magnitud i els límits del problema en consonància amb els objectius
Abast Planificació
Dialèctica pensament-acció
Execució
Valoració
Determina les accions a seguir, posa seqüència d’execució i temps estimat
Recerca
Són accions d’estudi necessàries per a assolir els objectius i garantir que l’execució ens reportarà una solució de suficiència
Decisions
És assumir la responsabilitat de tirar endavant totes les accions planificades
Recursos
Són els materials, eines i instruments disponibles i previstos a la planificació
Realització
Dur a terme les accions previstes en la planificació
Reconducció
Tornar a la dialèctica i revisar els punts febles quan apareixen dificultats no previstes
Verificació / Conclusió / Reflexió
Verificar l’assoliment d’objectius, la utilitat de la solució i la reflexió de tot el procés
Significació Avaluació
2 abp_intro
detall Ha de ser un problema real, que necessita una solució útil que doni satisfacció a un desig
És el guany de coneixement que permet ser aplicat a nous problemes Mesurar la competència personal a través de les exposicions de grup, evidències del dossier d’aprenentatge i registres d’avaluació