FASE INTERACTIVA DEL PROCÉS INSTRUCTIU INTENCIONAL MªMercè Pallí / Montse Figueras
Fase interactiva del procés d’ensenyament - aprenentatge.
Formada per etapes o seqüències successives en el temps. Treball conjunt d’educadors i educands. Tres moments: A. B. C.
Fase inicial, educadors i educands es posen en situació d’aprendre. Fase de desenvolupament, on es realitzen els aprenentatges. Fase de tancament o síntesi on s’estructuren i es consoliden els aprenentatges.
Les tres fases
No són estanques. Tenen una durada variable. Són cícliques. De vegades amb límits poc precisos. El paper d’educadors i aprenents és diferent.
Recordem que el treball conjunt està influït per:
La cultura del grup. Les característiques de la comunicació que s’hi estableix. La personalitat de tots plegats. Les relacions de poder. Canvi important: Pas del professor que mana al professor que negocia (perd poder però ajuda a compartir significats, a motivar i conèixer millor les condicions afavoridores del procés d’aprenentatge)
A. Fase inicial: inici del procés formatiu
Donar-hi molta rellevància. Explicitació per part del professor del tema: de què tractarà, què es pretén: Motivar els alumnes, fer veure l'interès, despertar la curiositat, estimulant a crear expectatives positives. Objectius i reptes clars i precisos. Establiment d’una guia d’acció, bàsica per avaluar el progrés, autoregular el comportament i adoptar i modificar estratègies d’aprenentatge. L’avaluació inicial com a punt fonamental.
Dificultats i obstacles d’aquesta fase inicial
Requereix temps. Requereix pensar estratègies des del punt de vista de l’alumnat, no des del punt de vista de l'ensenyant. L’avaluació inicial es pot limitar a recollir informació i analitzar-la però no serveix si no porta a prendre decisions, a regular la nostra planificació i adaptar-la a les dades obtingudes.
B. Fase de desenvolupament de la seqüència I a.
Com han de ser les activitats? Que facilitin un aprenentatge amb sentit: de qüestionament i interrogació, de construcció de significats, de generalització i d’aplicació; Que fomentin el desenvolupament de la capacitats d’autonomia: de presa de decisions i d’autoregulació; Que fomentin la interrelació social: de grups cooperatius de treball, de contractes col·lectius; Que fomentin la inserció social crítica: d’anàlisi i judici crític, de dilemes morals.
B. Fase de desenvolupament de la seqüència II b. El paper regulador de l’educador?
Detectar el tipus d’errors. Ajudar a gestionar els errors en un ambient on es consideren els errors com a quelcom necessari per aprendre; no una cosa a evitar i/o amagar. Detectar obstacles que dificulten l’aprenentatge. Identificar estratègies d’ajuda. Reforçar èxits o encerts.
B. Fase de desenvolupament de la seqüència III c.
El paper autoregulador de l'educand? : APRENDRE A APRENDRE. Cal especificar i compartir criteris d’avaluació. Cal posar en joc mecanismes que facilitin la seva comprensió i procés de negociació i pacte que portin a assumir el propi procés formatiu. Anar cap a l’autoavaluació: personal i compartida (professor/alumne; alumne/alumne)
Dificultats i obstacles d’aquesta fase de desenvolupament
La gestió positiva de l’error. Moltes vegades mecanisme d'autoritat (la ciència ho diu, la resposta encertada és.., jo ho sé) i de poder (jutjar el que està bé o malament). Difícil fixar-nos en els encerts. Costa molt negociar i compartir criteris: deixar en mans dels alumnes les decisions.
C. Fase de tancament Avaluació i síntesi
a.
Avaluar el procés seguit i els resultats obtinguts. Recapitular i relacionar continguts treballats i orientar noves seqüències formatives.
Dificultats i obstacles
a.
Limitació del temps Obliga a pensar diversitat de maneres d’avaluar.
La pràctica reflexiva
No té perquè ser al final, es realitza en les tres fases de la seqüència formativa.