LA TALLADA D’EMPORDÀ. Història El poble, situat al límit entre els Aspres i la plana de regadiu, sembla que té el seu origen en l'antic castell situat al cor del nucli històric, del qual se'n conserven encara importants panys de muralla i la major part de les torres de defensa del recinte. Al seu voltant el poble va anar creixent poc a poc fins assolir l'actual configuració fa pocs anys. Ara les muralles i les torres han quedat integrades dins les cases particulars, les quals s'han anat adossant als murs per la part interior del primitiu recinte. Algunes de les cases conserven les llindes de les portes amb inscripcions dels segles XVII i XVIII, fet habitual en molts pobles de la comarca. A part del recinte emmurallat, l'edifici més notable del nucli és l'església de Santa Maria, que originalment era la capella del castell. És una església romànica del segle XII-XIII (apareix citada els anys 1279 i 1280), d'una sola nau i absis semicircular. Al damunt de l'absis conserva una fortificació més moderna, una torre semblant a les que solem trobar a moltes esglésies de l'Empordà.
Lloc per visitar Santa Maria de la Tallada i el recinte emmurallat.
L'església de Santa Maria de la Tallada apareix com a parròquia el 1691, fins llavors era un agregat de la parròquia de Verges. El temple ha estat sempre la capella del castell. És d'una nau amb absis semicircular. Té volta apuntada i l'edifici està lliure d'arrebossats. Ha de ser considerada de finals del segle XII o principis del XIII. Hi ha una capella a cada banda de la nau i una sagristia al costat de tramuntana (s.XVII-XVIII). Sobre l’abscís hi ha una torre de defensa proveïda d'espitlleres per a arma de foc. En el seu interior hi ha una imatge de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans i patró municipal, feta amb fusta de xiprer l'any 1987. Antigament el recinte fortificat de la Tallada tenia set torres, en l'actualitat hi ha la de l'església, tres més de circulars (Can Japot de Dalt i antiga Rectoria) i dues de rectangulars (Plaça Constitucional i Portalet). La torre que falta es creu que estava situada on avui hi ha el carrer que passa per davant de l'església, a la banda de tramuntana. El castell era de domini dels comptes d'Empúries segons textos dels segles XIII i XIV. El 1309 fou un dels castells que Ponç V lliurà en el casament del seu fill Malgaulí amb la princesa Elisabet de Sicília. Sempre ha estat integrat a la baronia de Verges que al 1399 el compte Joan va vendre al seu germà Pere per 11000 sous. Aquest al morir sense descendència la deixà a la seva esposa Joana de Rocabertí. Al 1418 passà al seu nebot el vescomte Dalmau. Al 1454 l'heretà el seu fill Martí-Joan, primer dels Rocabertí i baró de Verges. Al 1587 la baronia de Verges i el castell de La Tallada van ser incorporats a la corona com la resta del comtat d'Empúries que ja n'era des del 1402. Actualment el Passeig de l'Església ocupa el que antigament havia estat el fossar del castell o els valls. També pot trobar-se l'antiga porta d'entrada al castell (Portalet) que en fotografies de principis del segle XX s'aprecia perfectament
Imatges
Edifici consistorial de la Tallada.
Local C.E.M. "L'EMPORDANET"
Torre de base rodona de la muralla. Foto del 1918.
Torre de base quadrada de la muralla. Foto 1918.
Església de Santa Maria de la Tallada. Foto actual.
Església de Santa Maria de la Tallada. Foto 1918.
Església de Santa Maria de la Tallada. Foto del 1918.
Panoràmica de la muralla i l'església de la Tallada a principis del segle XX.
MARENYÀ. Història Està situat cap a l'interior del terme municipal, al peu de la serralada que s'enfila cap al nord fins a arribar al Puig Segalar. És també en aquest poble o als seus voltants on s'han trobat les restes de poblament més antigues. Tot i que modestes, algunes sitges i troballes de ceràmica al seu entorn evidencien una ocupació almenys des d'època ibèrica (segles III-II a.C.) fins a l'Antiguitat Tardana (segles IV-I d.C.), i que hauria tingut la seva continuïtat en el primitiu nucli de Marenyà construït entorn l'església.
Sant Esteve de Marenyà
Com a tots els nostres pobles, l'edifici més emblemàtic és l'església parroquial de Sant Esteve, romànica del segle XI, que conserva restes d'importants pintures morals a l'interior de l’abscís. El tema més important és la lapidació de Sant Esteve. També hi apareix la crucifixió i la visita de les tres Maries al sepulcre de Crist. Es creu que aquest mural pertany a l'escola del que s'ha anomenat Mestre d'Ossormort, i recentment fou restaurat per tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
la muralla
Davant de l'església hi ha el Pedró, un altar on hi figuren els noms dels punts cardinals en llatí. Darrera, al voltant de l’abscís, podem observar-hi restes de diverses sepultures medievals. Al damunt del temple original també s'hi va edificar una fortificació que doblava en altura l'edifici romànic. Hi destaquen dues filades d'espitlleres.
Imatges
Vista de Marenyà des del costat oest del poble.
Detall de l'absis de l'església de Sant Esteve de Marenyà
TOR. Història És el segon nucli del municipi, i està situat sobre una petita elevació que domina la plana que s'estén a llevant. És un poble d'estructura compacta, que té la part més antiga a l'est de la carretera de Figueres. Durant els darrers anys s'han edificat algunes cases a la banda de ponent, a la part més enlairada del petit turó. En el nucli antic destaquem algunes cases amb portals adovellats, i alguns notables casals del segle XVI. Però l'edifici més important és l'església de Sant Climent, que depèn de la parròquia de Marenyà.
Lloc per visitar Sant Climent de Tor
L'església de Sant Climent de Tor és d'estil romànic, i s'esmenta en les Rationes Decimarun amb el nom de capella de Tor (1279-1280). Aquest temple romànic és d'una sola nau amb absis semicircular, però ha sofert diverses reformes. La portalada és del segle XVIII, i la fortificació que s'alça al damunt és dels segles XVI-XVII. La darrera reforma és de l'any 1965, quan s'hi va afegir una altra nau orientada cap a migdia, de manera que ara té una planta en forma de L. És possible que aquesta església s'hagués edificat al damunt d'una altra més antiga, pre-romànica.
Imatges
Vista de Tor des de l'antic dipòsit d'aigua.
Vista del Montgrí des de la carretera de Tor a Bellcaire.
L'església de Sant Climent de Tor. Foto del El carrer Major de Tor a principis de segle 1918. XX.
L'església de Sant Climent de Tor. Foto actual.
La Tallada, Tor i el Puig Segalar
Aquest itinerari possiblement és el més complet, el més llarg i el que ofereix més contrastos paisatgístics, oferint una visió global del municipi i de tot aquest sector de l'Empordà. Podem iniciar-lo al nucli de La Tallada, a la plaça de l'Ajuntament o de l'Església, on podem aprofitar per donar un tomb pel poble, visitar l'església romànica de Santa Maria i el recinte medieval emmurallat, del que se'n conserven les torres quadrades i circulars. De La Tallada podem agafar el carrer de Sant Joan Pla de Corts, cap al nord, per anar al Centre d'Esplai l'Empordanet, un bon lloc per aturar-nos a esmorzar o dinar, o per reposar sota els arbres de la zona verda que l'envolta. Si travessem la carretera de Figueres, agafarem el camí vell que va al poble de Tor, a poc més d'un km. Arribats a Tor, podem fer un volt pel poble, visitar l'església i els carrers de l'entorn. Des de Tor tornarem a enfilar la carretera en direcció oest, cap a la muntanya, deixant la plana de regadiu per enfilar-nos poc a poc cap als aspres i els antics olivets, actualment convertits en bosc espès. El camí que puja cap al Puig Segalar, amb un pendent constant i no massa difícil, permet pujar dalt la serralada en poc temps, tant si es va a peu com en bicicleta de muntanya. Després de 2 o 3 km. de camí, arribarem al límit nord del municipi, en el punt on es troba la cruïlla de camins que porten, a la dreta, a l'ermita de Sant Grau d'Albons; a l'esquerra, cap a Garrigoles i Marenyà i, al nord, al cim del Puig Segalar, des d'on es pot continuar per baixar per l'altre costat i anar al castell i
església de Sant Feliu de la Garriga, dins el terme municipal de Viladamat. Val la pena aturar-se una bona estona al cim del Puig Segalar, des d'on podrem veure tota la plana de l'Empordà, el golf de Roses i el mar cap a l'est, les Gavarres i les serralades interiors al sud i oest i les Alberes cap al nord. Sens dubte, és la millor vista panoràmica de l'Empordà. Reculant pel mateix camí pel que hem pujat, una vegada arribats altre cop a la cruïlla de camins podem anar en direcció a Garrigoles per agafar un altre camí que baixa cap a l'esquerra, a uns 50 o 100m., que ens portarà a Marenyà, el tercer nucli de la població del nostre municipi. De Marenyà continuarem cap a La Tallada, ja sigui per la carretera local que ens portarà altra vegada al C.E.M. l'Empordanet o pel camí vell que va directament al poble de La Tallada.
Canet i les ribes del Ter
Aquesta ruta, que agafa la part sud del municipi, a la zona més plana del terme municipal, comença al petit nucli de Canet de La Tallada, al que s'arriba des de la carretera C-31, a mig camí entre Verges i Torroella de Montgrí. Arribats a Canet, podem anar en direcció sud pel camí que porta fins al riu, a la zona de la resclosa, o cap al sudoest, fins arribar a la mota de Canet. Resseguint la mota en direcció sud també arribarem a la riba del Ter, davant l'illa de Canet, que ha estat declarada espai natural protegit a causa de la vegetació de la ribera i les espècies d'aus que hi niden. Un camí en direcció est, paral·lel al riu i una mica allunyat dels marges, ens portarà cap al Mas d'en Mach, travessant plantacions de pollancres i camps de blat de moro. El camí continua en direcció a Ullà travessant tot el pla. Si es vol escurçar l'excursió, poc després del Mas d'en Mach pot agafar-se un altre camí a l'esquerra, que ens portarà novament a la carretera C-31 travessant camps de conreu i plantacions de regadiu i passant per l'antic camp d'aviació que va construir l'exèrcit de la República durant la passada guerra civil, i del que encara queda mig dempeus la vella caserna.