La castanyada
http://bibliopoemes.blogspot.com
Antigament, per Tots Sants i en molts pobles es feia la castanyada en comú i, al voltant d’una foguera, es menjaven les castanyes i es bevia vi, costum que encara perdura. Aquesta celebració col·lectiva sembla ésser un aspecte residual de l’àpat funerari que envolta el culte als morts. Poemes i cançons acompanyen aquesta festa.
En otoño nos abrigamos y al monte a por setas vamos. El color del hongo marrón se parece al del turrón. Del castaño cogemos castañas y muy ricas nos las comemos asadas.
Poema de Castanyada Regna el primer fred sota l'auspici dels panellets, la collita dels fruits secs i la princesa ufana avui festejada. Oh, protagonista de la Castanyada, oh, castanya ja madurada, oh, fruit daurat de la tardor! Estrella a la llar de foc, contemporĂ nia de les carabasses, els moniatos i els rovellons, sĂ via castanya que omples paperines, disfresses iaies i omples de fum l'ambient tot anunciant un hivern ja incipient. Isabel Barriel
La castanyada Torrarem quatre castanyes quan regni la nit al cel, i amb històries de fantasmes tremolarà de por la gent. Cada esclat del tronc que crema, cada espurna de la llar fan del foc la llum extrema. Quan es buidin les safates i els panellets siguin record, quan de les castanyes quedin sols les clofolles i l'olor, només llavors esperarem que passi el temps ràpidament perquè arribi una altra festa al calendari. Isabel Barriel
Tardor Les castanyes s’esberlen abrusades pel foc. Els ocres tardorencs m’engrapen la memòria. Just que comença novembre, he dut un pom de flors al fossar on s’hi enterren les quimeres i els somnis. L’enferrissat calfred que furga el moll de l’os em fa avinent l’hivern que a peu de gat s’acosta. Magda Altabella
Las casta単as son la paz del hogar. Cosas de anta単o. Crepitar de le単os viejos, peregrinos descarriados. Garc鱈a Lorca
I si no fem castanyada...
... CaldrĂ disfressar-se per celebrar Halloween
I aprofitar per a inventar-se poemetes monstuosos