La Competència emocional comença des de la infantesa Formació AO 2009/2010
Què són les emocions ? 2. Que vol dir competència emocional? 3. La importància de les habilitats socials en la competència emocional. 4. De quina manera podem educar en competència emocional? 1.
5.
Conclusions finals.
1. Què són les emocions? ►
Les emocions són concebudes com estats de l’ànim.Excitació psicològica o disposició de l’ànim. (Duden)
►
Les emocions es poden expresar en tres plans: 1. No verbal: mímica, gestual (Expressions facials i corporals) Llenguatge del cos. 2. Condicions del cos: (palidesa,suor,ritme cardiac) 3. Amb el llenguatge les emocions poden ser comunicades (paraules per denominar els sentiment o el to de la veu)
►
POR RÀBIA
EMOCIONS BÀSIQUES (E.Berne
TRISTESA ALEGRIA AMOR
L’expressió de les emocions bàsiques està codificada en totes les cultures . ► L‘emoció no és un sentiment. ► El sentiment és el valor subjectiu atribuit a un estat d’emoció.
2. Competencia emocional ►
Competència emocional significa identificar i reconèixer els propis sentiments i els dels altres.
►
La competència emocional comprèn:
Identificació de les pròpies emocions Capacitat de reconèixer les emocions dels altres. Ús del vocabulari dels sentiments. Empatia La capacitt d’afrontar les emocions negatives i reconduir-les.
► El
desenvolupament d’aquesta competència des de la infantesa aconsegueix un correcte desenvolupament.
► Els
infants competents emocionalment ho seran també socialment,tenen millors resulats acadèmics i poden definir-se psicològicament sans.
Què influeix a la competència emocional? ► Característiques
individuals,com el
temperament. ► La predisposició a la competència emocional es construeix en la primera infància a través de la família (Saarni, 2002) ► Amb el creixement els companys influeixen en la competència emocional.
3. Habilitats en la competència emocional. 1. 2. 3. 4. 5.
Manifestar les emocions. Codificar les emocions dels altres. Denominar les emocions Regular les emocions Empatia
Esprèmer les emocions Exemple :El somriure ► El
somriure del nadó és innat ► El somriure en l’evolució es revela útil. ► Fa sorgir dels pares comportaments de cura i atenció. ► El somriure promou les relacions i el desenvolupament.
La por al desconegut ► Als
8 mesos els infants manifesten intensa por. ► La por infantil és una emoció sensata, assegura la supervivència del nen.
Provoca la necessitat de controlar l’entorn. El nen sempre està prop dels pares. Desconfia dels desconeguts. La por als desconeguts i a l’entorn reclama a les persones de referència la necessitat de proteggir al nadó.
Les emocions són funcionals. ► El
somriure reforça la relació dels nens amb els pares. ► La por assegura la supervivència. ► Conclussió:
Les emocions són útils.Els pares haurien de conèixer bé l’expressió de les emocions.
Les emocions poden fer mal: La vergonya. ►
Una gran quantitat de vergoyna té un efecte negatiu en el desenvolupament del nen.
Imatge negativa de la pròpia persona. Inadaptació. Depressió. Fugida. Ràbia i agresivitat.
Conclussió: Els nens mai hauríen de ser humiliats en públic.
Separació entre la vivència emocional i l’expressió emocional. A partir dels tres anys els nens poden diferenciar entre la vivència subjectiva i l’expressió externa de les emocions. Adquireixen estratègies per lús de les emocions. ►
Ex- magnificar: Exageració de les expressions emotives per obtenir atenció i recolzament dels pares.
►
Ex. Minimitzar: Afebliment en l’expressió de les emocions viscudes guardantse la veritable dimensió dels sentiments viscuts.
Conclussió:
Els nens aprenen a amagar l’autèntica dimensió de les seves emocions.
â–ş Un
3. Codificar les emocions
nen emocionalment competent pot notar les emocions dels altres i codificar-les.
â–ş Cal
identificar el llenguatge verbal i el no verbal.
► Amb
set mesos un nen pot percebre les expressions de la cara i les tonalitats de la veu i reaccionar . ► „A través del referent social el nen busca activament el contacte ocular amb un adult de referència per orientar-se en situacions d‘inseguretat al comportament d‘expressions emotives dels pares i utilitzar la informació per guiar el propi comportament.”(Petermann & Wiedebusch, 2003)
Conclussió: El referent social serveix per dirigir el comportament!
► La
persona emotivament competent coneix el vocabulari de les emocions.
Competència lingüística
Competència emocional
Competència Social
Desenvolupament de l’expressió lingüística de les emocions. ►
18 – 20 mesos:
Primeres paraules que manifesten sentiments per indicar les emocions.
►
2 anys:
►
Fins 4 anys:
►
Fins als 6 anys: Fins als 12 anys:
Denominació freqüent de les emocions converses senzilles detallades relatives a les emocions. Fins als dos anys petits discursos relatius a les emocions. Comprensió passiva i major respecte en l’ús actiu. Denominació freqüent de les emocions dels altres , discurs detallat relatiu a les emocions. vocabulari per emocions complexes. Ulterior increment del vocabulari emotiu.
►
► L’expressió
lingüística de les emocions té
límits. ► Locucions com “Em falten les paraules”,o no aconsegueixo explicar els meus sentiments” manifesten els límits del vocabulari emocional. Conclussió: Escoltar i observar als nens en les expressions emocionals.
Regular les emocions. ► Regular
les emocions significa portar la condició emotiva a condicions òptimes segons la mida i la intensitat, per tal d’aconseguir els propis objectius i respectar les normes i regles socials.
A la regulació emotiva interpersonal segueix aquella intrapersonal: 1° fase: L‘adult de referència regula el nivell d’ eccitació del neonat. ►
2° fase: El neonat assumeix els primers nivells de regulació.
►
3° fase: El nen i l’adult de referència regulen les emocions.
►
4° fase: El nen en edat preescolar regula de manera autònoma les pròpies emocions. Amb la referència dels pares.
►
5° fase: El nen en edat escolar s’autoregula.
► Conclussió:
És prioritari la referència dels pares per aprendre a “Regular les emocions”. ► Conclussió: Els pares haurien de ser molt sensibles a les emocions dels seus fills.
Empatia Què vol dir empatia? ► Empatia
significa, posar-se a la pell des altres, pensar, que pensa l‘altre i com es sentiria al seu lloc.
► L‘empatia
no és una característica pròpia de la personalitat. És una capacitat que s’aprèn.
► L‘empatia
empàtic.
no es correspon amb el comportamnt
És molt important 1. Clima emotiu en família. 2. Comunicació relativa a les emocions. 3. L’apropament just a les emocions del nen. 4. Influència dels pares en referència a la regulació emotiva. 5. Empatia
Clima emotiu en família ► Tractar
i parlar obertament dels sentiments.Els positius i els negatius. ► Les emocions són útils“Tots els sentiments estan permesos, però no tots els comportaments”. ► Donar un espai més ampli a les expressions d’emocions positives” ► Trametre al nen la sensació d’estimar-lo. ► No avergonyir al nen.
► Anomenar
les emocions percebudes des de els neonats. ► A partir de l’any i mig es pot familiaritzar amb el llenguatge de les emocions. ► Evitar diferències relacionades amb el sexe. ► Acceptar expressions emocionals. ► Reacció immediata dels educadors a les emocions dels nens. ► Ajudar al nen a regular les emocions. ► Reaccions excessivament severes limiten la competència emocional.
La influència dels pares en la regulació emotiva. ►
► ► ►
►
No impedir l’expressió d’ emocions negatives `mitjançant càstigs (“Totes les emocions són permeses, però no tots els comportaments.” solament les emocions que es manifesten poden regular-se.) Acollir de manera sensible els sentiments del nen i consolar-lo. Quan més jove sigui l’alumne millor es podran educar les emocions. Aprendre autoregulació. No us deixeu guiar massa per normes i regles socials. Tot depèn. frases retòriques del tipo “Els homes no ploren”o “Les noies no peguen” no tenen cap fonament. Funcions models: Els nens i alumnes observaran i aprendran la manera d’autoregular les emocions dels adults de referència.
Promocionar l’empatia ► ► ►
►
►
Educar de manera càlida i sensible. Un estil educatiu punitiu i rígid té efectes negatius en el desenvolupament de l’empatia. Els educadors hauríem de dirigir als alumnes a posar-se en la pell dels altres. (per ex. “Imagina’t d’ estar tú en aquesta situació. Com et sentiries?”) L’atenció dels pares hauria de posar-se en la situació de l’alumne(per ex. “No trobo just que et burlis d’algú pel seu aspecte. Per això està molt trista.”) Els pares i els educadors són els models de referència.
5. Conclusió ►Els
alumnes emotivament competents són també socialmente competents, treuen millors resultats acadèmics i són psicològicament sans.
►Els
educadors tenim una forta influència en el desenvolupament de la competència emocional.
VOLEM QUE ELS ALUMNES: ► Els
adolescents siguin menys agressius ► Manifestin més atenció. ► Manifestin menys comportament desafiants. ► Manifestin menys quadres d’ansietat i depressió. Conclusió: 1. Conclusió: La competència emocional s‘educa! 2. La competència emocional s’ha de començar a conèixer en família.
Bibliografia Babybeobachtung gegen Aggression und Angst zur Förderung von Feinfühligkeit und Empathie Osservazione di neonati contro aggressività e paura a favore della prevenzione di sensibilità ed empatia PD Dr. med. Karl Heinz Brisch