correccions

La Catalunya Nord comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya (i la Fenolheda, occitanoparlant). La seva separació de la resta del Principat ve del 7 de novembre de 1659, quan el rei espanyol Felip IV va signar el tractat dels Pirineus, i lliurava a França el domini sobre aquests territoris. Ho va fer unilateralment, sense consultar les institucions catalanes, tot i que en tenia obligació legal. El tractat dels Pirineus preveia conservar les institucions pròpies del país, però ben aviat també van ser abolides pel rei de França.

L’any 1700, un edicte reial va prohibir l’ús del català als actes i documents ofi- cials. Les prohibicions es van anar estenent a tots els àmbits de la vida social. Per exemple, les escoles no només van passar a treballar només en francès, sinó que els infants que parlaven en català eren severament castigats pels seus mestres. Aquesta situació es va mantenir fins ben entrat el S XX.

Tot i així, l’ús del català es va mantenir viu entre el poble per transmissió generacional i era la llengua prioritària de relació a moltes poblacions fins a principis del sXX. Avui dia, però, encara que entengui el català aproximadament la meitat de la població, només entre un 20% i un 30% el pot parlar, i el 10% el sap escriure. El seu ús social és al voltant del 10%, segons algunes fonts.

De tota manera, a Catalunya Nord s’hi estima la llengua. Més del 60% dels seus habitants pensen que el català s’hauria d’ensenyar a les escoles, i hi ha diverses organitzacions que treballen per a la recuperació del seu coneixement, ús i presència pública. Alhora, la política de l’estat francès respecte a la llengua s’ha suavitzat relativament, i el català hi té un tímid reconeixement.

El 1976 neixia a Perpinyà l’associació cultural la Bressola, i d’ençà ha promogut la fundació de diverses escoles en català. Avui ja en té nou d’ensenyament primari i dues d’ensenyament secundari on s’hi fa ensenyament immersiu en català.