ontinyent

“Glòria constata la necessitat del Pla de Regeneració de la Cantereria” L'alcalde d'Ontinyent ha autoritzar el retorn a les seues cases del veïnat desallotjat dilluns de la zona com a precaució davant el risc de desbordament del riu Clariano

BR | Ontinyent./ A la ciutat d’Ontinyent ha nascut una nova associació no mixta de dones feministes, “Gira-sols Morats” que té com a objectiu lluitar en contra de la violència de gènere, aconseguir l’empoderament de la dona i l’equitat de gènere.

L’alcalde de la localitat, Jorge Rodríguez i la regidora d’Igualtat, Natalia Enguix, han donat la benvinguda a aquest nou col·lectiu en la reunió que han mantingut per a presentar una sèrie de projectes en el qual s’organitzaran xerrades, tallers i fòrums que giraran al voltant d’aquest tema. Naix l’associació Gira-sols Morats Naix l’associació feminista “Gira-sols Morats” amb nous projectes a Ontinyent

BR | Ontinyent./ L’Institut Valencià de la Joventut juntament amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent ha preparat una exposició a la Casa de la Cultura del Palau dels Barons en la que es fa homenatge als exiliats de la Guerra Civil. Més de 36 imatges en la qual podem trobar il·lustracions de Luis Buñuel, Manuel Azaña, Clara Campoamor o Antonio Machado entre altres. L’exposició es podrà visitar des del 27 de gener fins a l’1 de febrer. “Exili il·lustrat” a la Casa de la Cultura del Palau dels Barons Homenatge als exiliats de la Guerra Civil en una exposició d’il·lustracions a Ontinyent

BR | Ontinyent./ El suïcidi és un problema de salut pública segons l’Organització Mundial de la Salut, i des d’aquesta institució s’alerta de què s’ha de començar a treballar per a intentar prevenir el nombre més gran de casos possibles. Des de l’Ajuntament d’Ontinyent s’ha creat una Comissió Interdepartamental que es preocuparà per aquest tipus de casos. Segons la Policia Local d’aquest municipi, durant els anys 2017 I 2019 han sigut 6 les persones que van perdre la vida en aquestes circumstàncies, i va haver-hi un total de 87 intents. Segons l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, “hi ha que de deixar de mirar cap a altre costat i actuar també des de l’àmbit local, ja que és una problemàtica que existeix a escala mundial però que concreta en casos als municipis”. Jorge Rodríguez./ Ontinyent treballa per a prevenir els suïcidis Des de l'Ajuntament de la localitat s'ha creat una Comissió Interdepartamental

MG | Ontinyent./ “El temporal Glòria constata la necessitat de desenvolupar el Pla de Regeneració i Emergència Habitacional del barri de la Cantereria en el qual estem treballant des de l’Ajuntament amb la Conselleria d’Habitatge”. Així ho manifestava aquest dimarts l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, després d’autoritzar el retorn a les seues cases de les famílies desallotjades davant el risc de desbordament del riu Clariano. La decisió la va prendre a primera hora del matí en constatar-se una baixada significativa del cabdal del riu Clariano.

L’alcalde recordava que el referit Pla de Regeneració va estar plantejat, després de les inundacions del passat mes de setembre, al vicepresident segon del Consell i conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau. Suposarà l’adquisició dels 40 habitatges afectats per les inundacions, per tal de demolir-los i convertir la zona en un parc inundable i l’estabilització dels talussos adjacents al carrer Tirador. Segons Jorge Rodríguez, aquest pla “permetrà a la

L’alcalde d’Ontinyent Jorge Rodríguez enfront de la creixcuda del riu Clariano./

gent viure tranquil·la mentre totes i tots podrem gaudir d’una nova zona verda d’esplai”, destacava.

El projecte acordat entre l’alcalde Jorge Rodríguez i el vicepresident Rubén Martínez Dalmau té un pressupost de prop d’1,5 milions d’euros. A hores d’ara s’ha tancat la compravenda d’una trentena d’habitatges de la Cantereria i s’espera que després de les pluges es puga completar la resta per tal de tancar l’expedient.

El retorn als seus domicilis de les persones desallotjades en la nit d’aquest dilluns era una de les qüestions abordades en una reunió de coordinació que tenia lloc aquest matí en l’Ajuntament, on es constataven detalls de l’atenció prestada a les persones que no van poder passar la nit en domicilis familiars i van ser reallotjades a l’alberg municipal, on van estar ateses pel personal de Serveis Socials baix la coordinació de Paula Soler i Jordi Vallés, responsables de les regidories de Política per a les Persones i Joventut, respectivament. Jorge Rodríguez, en aquest sentit, tenia paraules d’agraïment tant als regidors i regidores com les forces de seguretat i el personal municipal i empreses privades d’Ontinyent que “una vegada més, com ja va ocórrer durant la DANA de setembre, han passat moltes hores sense dormir per tal que la ciutat notara el menys possible els efectes del temporal”, ha insistit l’alcalde d’Ontinyent.

La ciutat d’Ontinyent registra la major nevada en els últims 15 anys L'episodi que ha deixat 125 litres de pluja i 10 cm de neu en 24 hores

MG | Ontinyent./ La nevada registrada a Ontinyent el dilluns de matinada ha estat la major registrada als últims 15 anys al terme. El responsable de l’Observatori Meteorològic del col·legi La Concepción d’Ontinyent, Pablo Guerra, que registra les dades oficials que es faciliten a l’Agència Estatal de Meteorologia, ha confirmat que amb 10 cm d’espessor en menys de 4 hores aquesta nevada supera les de gener de 2017 i gener de 2006, sent la més gran i propera en el temps la del 28 de febrer de 2005, quan la neu acumulada després de 4 nevades consecutives va arribar als 15 centímetres.

Segons Guerra, des de les 9 del matí de diumenge i fins les 9 del matí de dilluns es registraven 125 litres per metre quadrat de precipitació, dels quals 31 eren en forma de neu, entre les 4:50 i les 8:40 hores, arribant als referits 10 cms. d’espessor, que poden haver estat més en cotes més altes del terme. El màxim històric registrat en parlar de neu a Ontinyent, tal com mostra Guerra al seu llibre ‘Clima y Tiempo en Ontinyent’ (publicat per la UV), és de 70 centímetres d’espessor i es remunta a l’any 1922.

Més d’una cinquantena de cites al Gran Teatre de Xàtiva en el primer semestre Reconeguts artistes actuaran a Xàtiva; a més, es consolida el Festival MiL, amb la seua cinquena edició

MG | Xàtiva./ L’Ajuntament de Xàtiva ha presentat la programació teatral d’aquest primer semestre de 2020. En total hi ha més de 50 cites programades per a aquests sis primers mesos d’any, el que suposa un acte cada tres dies i mig sense comptar els assajos i els muntatges, amb diferents disciplines com ara teatre clàssic, teatre escolar i familiar, dansa, grans produccions, música i lírica entre programació pròpia, privada i cessions a col·lectius socials per a actes de caràcter no lucratiu i benèfic.

Les obres més destacades tindran lloc el proper mes d’abril, amb la representació el divendres 25 de l’obra ‘Cinco hora con Mario’ de Miguel Delibes, amb la interpretació de Lola Herrera; i en juny, el divendres 5 amb l’obra ‘Viejo amigo Cicerón’, d’Ernesto Caballero i interpretada per Josep Maria Pou. El dia 19 d’abril, a més, hi haurà un teatre monòleg de Santi Rodríguez titulat ‘Infarto ¡No vayas a la luz!’. També destaca en el mes de març la representació de ‘El lago de los cisnes’, de Tchaikovsky, a càrrec del ballet de Sant Petersburg amb la participació de l’orquestra Olympic Symphony.

L’Ajuntament destaca també que el Festival MiL, ‘Música i Lletra’ de cançó d’autor també tindrà continuïtat en aquest any 2020, i es celebrarà del 21 al 30 de maig al Gran Teatre i a altres espais MiL. Es tractarà de la cinquena edició del certamen, el que el consolida com a referent de la cançó Presentació de la programació cultural./

d’autor a la Comunitat Valenciana.

La programació ofereix en febrer teatre clàssic amb ‘La discreta enamorada’, de Lope de Vega, representada per Corrales de Comedias de Almagro (divendres 14) i l’obra ‘Per davant i per darrere’, de Michael Frayn, dirigida per Alexander Herold (divendres 21). En març es representarà ‘Perdidos entre dinousarios’ (dissabte 7) i a més del ballet també hi haurà dansa el dia 25, en una iniciativa del programa ‘Ballem!’, i una representació de ‘La Passió’, a càrrec de Teatre de la Lluna (diumenge 29). Per últim, el ‘Ballem! 2020’ tindrà lloc el divendres 3 i dissabte 4 d’abril, amb un espectacle intergeneracional com a resultat d’un projecte intercentre de dansa, música i disseny.

Victor Manuel, Carlos Núñez, Zenet i Dulce Pontes protagonitzen les Nits al Castell En el Festival també participarà el cantaor local Pep Gimeno 'Botifarra'

MG | Xàtiva./ Xàtiva ha presentat a la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR) el cartell del XXIII Festival Internacional Nits al Castell que se celebrarà durant el mes de juliol. L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i la regidora de Turisme Raquel Caballero han fet públic els noms dels artistes que ompliran de música la fortalesa, per la que passaran artistes de reconegut prestigi nacional i internacional com ara Carlos Núñez, Víctor Manuel, Zenet o Dulce Pontes, acompanyats per artistes locals i valencians com Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Alexandra, o músics com Daniel Casares i Yelsy Heredia. En primer lloc, i com a preludi, el dissabte 27 de juny es celebrarà una vesprada familiar al castell amb l’actuació de de The black blues brothers, una actuació per a tots els públics que consta d’un grup d’acròbates kenyates sota la música i l’estètica dels mítics Blue Brothers. El primer dels concerts tindrà lloc el dissabte 4 de juliol, a càrrec de Carlos Núñez i Pep Gimeno ‘Botifarra’. El segon dels concerts arribarà l’11 de juliol de la mà d’una de les veus més reconegudes del país, Victor Manuel, que portaRoger Cerdà i Raquel Caballero a Fitur./

rà al castell de Xàtiva la seua gira ‘Casi nada está en su sitio’.

El tercer dels concerts el protagonitzarà el malagueny Antonio Mellado, més conegut com a Zenet. L’última cita tindrà lloc el dissabte 25 de juliol amb la reconeguda artista portuguesa Dulce Pontes, que celebra els seus 30 anys de carrera. En l’escenari l’acompanyaran el guitarrista Daniel Casares i el contrabaixista Yelsy Heredia. A l’espectacle s’interpretaran algunes cançons pròpies dels artistes, a més de fer un homenatge a altres artistes i poetes com ara Amalia Rodrigues, Ennio Morricone, Debussy, Joaquín Rodrigo o Federico García Lorca.

MG | Xàtiva./ L’Ajuntament de Xàtiva engega, el proper dilluns, 27 de gener, un seguit d’activitats en torn a les jornades de memòria històrica pels 75 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Conferències, homenatges a víctimes de l’Holocaust i l’exposició ‘Dues guerres, un record’, i també Cinefòrum, són algunes de les iniciatives de la programació, que porta el títol de ‘Record permanent’.

Les activitats es prolongaran fins el dia 16 de febrer. El dia d’abans finalitza el termini per poder visitar la mostra ‘La maternitat d’Elna’, a l’Espai Cultural Sant Domènec

La Plaça Arquebisbe Mayoral ha acollit aquest dilluns 27 de gener, l’homenatge a les víctimes xativines de l’Holocaust, en el Dia Internacional de Commemoració d’aquest dolent episodi de la història. L’acte ha tingut lloc junt a l’escultura que homenatja als xativins deportats al camp de concentració de Mauthausen, inaugurada el passat any 2019 com a espai per a la memòria, amb presència de familiars, de membres de l’Institut Lluís Simarro i de representants municipals i veïns i veïnes de Xàtiva. L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha recordat en la seua intervenció que aquest dia 27 de gener es commemora el 75 aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, on van perdre la vida més d’1 milió de persones, jornada establida a nivell mundial per la UNESCO. «Hui és un dia de record arreu del món, com a homenatge a les víctimes de l’Holocaust, i de manera especial a Xàtiva, com a homenatge als 8 deportats de la nostra ciutat que van perdre la vida al camp de concentració nazi de Mauthausen». 630 valencians van ser deportats a aquell indret, dels que únicament van sobreviure 209. «En un moment en que revifen les opcions polítiques que simpatitzen amb el totalitarisme feixista, és fonamental redoblar esforços per a que no es torne a reescriure la història i no s’oculte la veritat», ha indicat Cerdà, qui ha afegit que «és vital ensenyar a la joventut el dolor i les conseqüències dels conflictes bèl·lics que van marcar la primera meitat del segle XX, per a defensar la democràcia, la convivència i la tolerància front a l’amenaça del totalitarisme».

En l’acte també han intervingut la regidora de Memòria Històrica Raquel Caballero, així com representants de l’IES Lluís Simarro i dels familiars dels xativins deportats a Mauthausen. A més a més s’ha realitzat l’ofrena d’una corona de llorer i de ciris i clavells rojos als peus del monument. Xàtiva homenatja als deportats xativins a Mauthausen Xàtiva inaugura ‘Record permanent’, unes jornades en commemoració dels 75 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial

Porta Ferrissa del Castell vista des de la Porta Forana Fotografia de la Porta Ferrissa del Castell vista des de la Porta Forana. Ca. 1915. Autor: V. Barberà Massip./

Des de l'arxiu municipal de Xàtiva proposem una iniciativa per tal de difondre alguns dels nostres documents històrics. Al llarg de l'any es pretén publicar una ressenya que anomenarem "Document del mes". Coincidint amb alguna efemèrid tractarem de donar a conéixer alguns aspectes de la nostra història, a través dels documents custodiats al nostre arxiu. Voldríem començar aquesta sèrie de publicacions amb el principal símbol de la nostra ciutat: el Castell, ja que en gener de 1244 Jaume I posa setge a la ciutat de Xàtiva.

Les principals fonts ens parlen de la seua presència des de l'antiguitat i, el que ens sembla més important, d’una pervivència i continuïtat, que arriba fins als nostres dies. No és gens estrany que una construcció civil tan important des d’un punt de vista polític, militar i urbanístic siga un símbol local, però al nostre cas ha arribat a ser un símbol inherent a la projecció turística i cultural de la nostra ciutat. Després de la conquesta de Jaume I, al 1244, Xàtiva era una vila reial (no serà fins l'any 1347 quan el rei Pere IV li atorgarà el títol de Ciutat), la qual estava gestionada pel govern local. En canvi, el castell era propietat del rei i formava part de la Batlia reial, sent la figura de l'Alcaid, nomenat pel rei, qui governava el castell. Sembla que ja al segle XIV els alcaids del castell no residien al mateix, en temps de pau sobre tot, sinó que un sotsalcaid curava de la fortalesa. El càrrec d’alcaid del castell de Xàtiva n’era un dels més importants de tot el regne, tenia el sou més elevat i tenia autoritat per damunt de la resta d’alcaids de la Governació d’Enllà lo Riu Xúquer. Malgrat la diferència de gestions, la ciutat no estava lliure de tota responsabilitat amb el seu castell, com mostra un privilegi del conqueridor -datat a 1276- a favor dels prohoms locals donant-los permís d’accés al castell amb l’objectiu d’inspeccionar el seu estat i manteniment.

Bona prova de l’esforç xativí per mantenir aquest element urbanístic local és seu manteniment continuat. Clarament, aquest és més exhaustiu en temps de guerra, mentre que a la pau sols s'abordaven les intervencions més urgents - la major part d'aquestes reformes han sigut publicades per Agustí Ventura (1998), i es troben documentades a l’Arxiu del Regne de València-. Aquestes reformes també van suposar modificacions de la seua morfologia, com torres semicirculars, les albarranes, etc. Les més intrusives van ser les darreres, promogudes pels diferents propietaris privats que adquiriren el castell des de 1870. Exemple d'aquestes intervencions són els espais centrals, ocupats actualment pel restaurant, recepció, la torre de guarda de l’entrada i l’actual porta coronada amb les armes reials. Enaquesta fotografia vegem la coneguda com «porta ferrissa», actualment la porta principal d’entrada al castell. Segons el cronista local Agustí Ventura, l’entrada a la fortalesa estava composta per dues portes franquejades per llenços de muralla, formant així, una barbacana a mode de corredor. La porta exterior rebria el nom de «porta forana», dinamitada amb altres restes del castell per les tropes franceses aquarterades en Xàtiva, baix ordre del general Suchet. La construcció d’aquest element defensiu està registrada a les primeries del segle XV (Ventura 1998: 232), emperò encara hi resten els seus fonaments al llenç de mur.

Per finalitzar, ens agradaria recalcar la importància del castell com a símbol per als xativins i les xativines. Des que tenim dades, l’escut de la ciutat i, per tant, la seua representació simbòlica, era el castell, diferenciat de la resta per estar representats dos castells en un. Malgrat la seua difícil vida, la fortalesa mai s’ha desvinculat completament dels ciutadans de Xàtiva. Fins i tot amb l'arribada de la temuda modernitat, on gran quantitat de monuments quedaren abandonats, va aconseguir sobreviure en mans privades, encara que suposara la seua extrema modificació. Avui en dia el Castell és el principal monument de la ciutat, el qual no sols segueix sent l’element definidor del paisatge cultural xativí, sinó també la nostra imatge turística i promocional, i el recurs turístic més visitat de la ciutat.

Bibliografia: Per a més informació sobre el castell, vegeu la publicació d’Agustí Ventura Conejero (1998). El Castell de Xàtiva. Xàtiva: Matéu impresores, S.L.

La paraula “sòl”, amb accent, com tots bé sabem defineix aquella superfície que xafem a diari, però si ho apliquem a la nostra ciutat sembla que “sòl” pot tindre més significats per al nostre cas. Una de les definicions que hi ha, seria per a referir-nos al meravellós astre (sense accent) i l’altre per adir que estàs més soles que la una (també sense accent). Doncs bé, sembla que el nostre SOL industrial no solament és un sòl, sinó també que està soles, i és que si fem una ullada als nostres polígons podrem comprovar l’estat de manteniment tan deficitari que tenen, sobretot si en parlem del polígon Cotes Baixes. Però a aquest problema de manteniment que ja tenim com habitual li hem de fer un incís, i és la quantitat de locals i naus industrials que estan buides i sense cap funcionament. És molt notable, per no dir preocupant. Tot i això, cal posar en valor les diverses inversions que des del Govern del Botànic s’han fet als nostres polígons industrials, sobretot, després de l’abandó que van patir amb els Governs del Partit Popular. Uns esforços que han d’ajudar a revertir la situació actual. S’ha posat en taula a la Mancomunitat des de ja fa prou de temps, i ho veiem amb bons ulls, de fet ho veiem com una eixida per ampliar el nostre espai industrial sobretot alhora d’ubicar grans empreses, però no hem d’oblidar que continuem tenint un sòl buit i desaprofitat que solament genera un aspecte brut i abandonat. Per tant, apostem per crear una xarxa de propietaris quevulguen col·laborar amb el consistori fent que els lloguers de les naus (principal problema per a la posada en marxa dels negocis), siguen més reduïts, promovent així la dificultosa arrancada, i si les circumstàncies així ho demanen, la possibilitat de dividir algunes naus en apartats per a cobrir le snecessitats dels xicotets negocis, oficines…

Evidentment, aquests propietaris també podrien comptar amb beneficis o reduccions fiscals d’algun tipus de manera que no vegen aquesta aposta com una acció negativa. També cal recordarque un dels problemes als quals s’enfronten els emprenedors i propietaris dels immobles són leslleis que obliguen a un 80% dels negocis a tindre unes naus amb unes estructures amb tractament ignífug. Entenem que és necessària la seguretat, però si eixa inversió ha de recaure sobre els nousemprenedors anem malament. Clar està, que els propietaris també es veuen en la mateixa tessitura. Per tant, també es podria crear una partida pressupostària per subvencionar una part dela inversió o la creació d’uns microcrèdits que ajudaren a finançar-la. Tot açò que proposem s’ha de vorer no solament com una recuperació de la indústria i de creació de xicotetes empreses, i pertant de llocs de treball, sinó també com una forma de tindre un manteniment de les naus ja que els mateixos arrendataris li farien una rentada de cara per a posar en marxa els negocis i posteriorment de manteniment.

També cal dir, que aquests tipus de lloguers no solament serien beneficiosos per a negocis sinó també per a fomentar eixos espais que tant necessiten els nostres músics, actors… amateurs que no saben com fer per tindre un lloc d’assaig. Per tant, estem parlant no solament d’una aposta perla indústria, sinó també per la cultura. I per arredonir la proposta, ja que volem una ciutat sostenible que genere el mínim de contaminació possible, posaríem en marxa una línia de bus que cobriria, si més no, els quatre horaris d’entrada i quatre d’eixida que regeixen la jornada partida, connectant així els polígons amb la ciutat de manera que reduiríem el consum de combustible, la contaminació ambiental i acústica i augmentaríem el servei públic de transport creant un «polibono» que tinguera una reducció de cost considerable per a tot aquells que l’utilitzen en els horaris laborals per als quals hauria sigut creat. Josep Cortés Membre de l’Executiva de Podem Alcoi./