mirades

UNA MIRADA AL MÓN Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

La història del meu patge

Era un 6 de gener, de nit, quan eixes de casa dels pares un poc saturada de tant de menjar, de tant de dolç i de tanta festa. I allí estava ell, entre mig de dos contenidors de brossa, sembla que els seus amos dubtaven en si tirar-lo com a resta o com a envase. El pobre nino descolorit era de color cendra i tenia un ull mig desapegat... era un patge de balcó. El cas és que vore-lo allí, tant soles, tan desemparat... no ho vaig poder resistir i va acabar assentat de copilot al meu cotxe. ‘Ara soles falta que em pare la policia’ - em deia a mi mateixa mentre li posava el cinturó.

I així va començar una especial relació amb el meu patge ‘reciclat’. Li vaig apegar l’ull i el vaig guardar a una bossa. Des d’aleshores el meu patge eixia a prendre el solet als començaments de desembre i tornava a la bossa en passar Reis. Durant este temps ha viatjat amb mi a tots els llocs on he viscut, ha estat a finestres, a balcons grans i xicotets... fins i tot ha viscut en llocs on la resta del veïnat tenia penjats rojos i grossos Pares Noels que el miraven com pensant ¿i que pinta este ‘tio negre’ ací?

El cas és que fins ara sempre havia estat en carreronets

o patis d’interior però este any, este any l’he posat en un balcó de primera línia davant d’un col·legi. La seua eixida al balcó ja va estar precedida pels aplaudiments dels meus fills, més orgullosos que ningú del seu patge descolorit, la ‘penjada’ al balcó va ser seguida en directe per un grup de xiquets que miraven bocabadats com intentàvem col·locar-lo de la millor manera. I ara, el cas és que ara, s’ha convertit en l’atracció de l’edifici al ser l’únic que hi ha. Quasi tots els xiquets i les xiquetes que passen peguen colps als seus pares mentre l’assenyalen tot aplaudint il·lusionats davant la idea de que les SS.MM els Reigs Mags estan a punt d’arribar.

Però ahir, ahir si em punxen no em trauen sang. Venia esgotada de la faena per la vorera d’enfront de ma casa i mentre esperava creuar pel semàfor vaig alçar el cap per tal vore al meu amic adoptat. I allí, el meu patge descolorit... va i em somriu!!! Em vaig quedar tant bleda que vaig tardar 2 semàfors en reaccionar.

En un estat febril vaig pujar al pis, vaig obrir la porta, vaig eixir al balcó i... tenia la seua boca de feltre roig més corbada, amb un somriure més accentuat. Serà possible?

Sembla que, com a tots, l’estima ens fa be. Feliç 2021!

cançons Ovidi Montllor

Imatge: Antoni Miró

Als pares amb tota la impotència

Una caseta prop d'una riera. Amb un petit hortet. Dues cabretes, cinc arbres, quatre gallines, flors, i un sou petit per a viure. Un poc de força al cos, i al seu costat la dona, la companya de sempre, la mare dels seus fills, la font d'aigua amorosa, la que li omple el llit, i el cor, i els ulls de vida. Poqueta cosa és el que demana l'home que tant conec i sa companya, després d'anys i més anys deixant la vida sense passar factura, sense cap mida. Lluitant en temps de guerra. Preparant-nos un món preciós i sense odis. Treballant sense repòs. Humiliats i vençuts. Malalts de cos i d'ànima. Esperant els seus fills. O dels néts. O quan siga. Poqueta cosa és... I es moriran sense ella. L'hortet, el rierol... Quina vida més bestia!.

Sumari

EL GRAT 718 Gener de 2021

2 3 4 5-16 9-11 13 15 17-31 18 19 20 21 22-23 24-25 26 imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc actualitat alcoià entrevista toni francés reportatge xarxes socials | p.sellés poble és savi

Suplement art&cultura

antoni miró de museu | j.sou programació teatre calderón alcoi fundació mutua levante entrevista natalia gisbert cicles expositius alcoi | j.sou la veu dels llibres noves lectures | l.talens

28 29 31 32-33 34-35 36-45 37 38 40 41 42 44-45 46 47 48 més llibres els nostres artistes: arcai blasco revolució... a l’era - bellreguard entrevista rafa climent històries de la deportació | g.llin comarques centrals valencianes reportatge CV60 | j.llopis xàtiva capitals culturals valencianes festes bocairent gandia oliva anuncis classificats el racó jocós unión alcoyana

menjam la boca II

Miram als ulls i... ara em toca a mi... rosegaré els teus llavis i no em guardaré res, no hi ha lloc per a l'estalvi, petita deessa, que Déu et guarde, seré un dimoni i encendré el teu cos, com calga, que tot valga, fera ferotge sense caps tipus de sentiments simplement vull gaudir i ser teu, passar del temps, en cada besada, el mos més pervers, crits de luxúria escrits en vers, si, ara és el nostre moment, juguem, entre l'esperit de descobrir-se i aplegar a més, explorem on està la fi, on està el límit del plaer, vull tornar a aquell passat on el sexe era dubtós i gaudir de la nit, era el primer...

Mengem-se la boca, com si fórem dos adolescents, que les mirades d'enveja se'ns creuen i que siguem l'espectacle més vergonyós que puguem ser, no cal que ens coneguem en eixe moment tot comença amb un simple joc, després... després ja veurem.

Mishima Valents per la Cultura

Encara que la pandèmia ho està

canviant tot, cal destacar l'esforç i la inventiva que fa que puguen seguir endavant activitats culturals. El que anomenem Cultura, que sovint és menystinguda com a cosa menor, és el factor que distingeix als éssers humans. En les circumstàncies actuals, la mera celebració és un èxit; també cal pensar que almenys la presència dels visitants fa que tot millore molt. Àrees culturals i artistes s'esforcen per a continuar posant dempeus exposicions, obres de teatre, concerts... Tenen molt de mèrit en els temps que corren. Aplaudir als qui continuen omplint parets d'exposicions, escenaris, sales on la literatura presideix la vetllada, música que plena les nostres hores i ens ajuda a viure. Tot això és Cultura. Enhorabona a Alcoi i Bocairent, capitals culturals valencianes 2021.

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Difusió controlada

Fundat el 1987 EDITA: - Digital[…]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’. Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com

Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Sergi Rodríguez./ Pau Sellés./ Moisés Vizcaino./ Diana Sanus./ Ferran Albors./ La veu dels llibres./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com 626 449 311/ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./