cicles expositius alcoi | j.sou

Casa de la Cultura Alcoi - Mariadolors Mulà Versus

El passat dia 2 de novembre, a

les sales de la Casa de la Cul-

tura d’Alcoi, s’inaugurà l’exposició de l’artista Mariadolors Mulà, amb el títol Versus, on s’hi recull el treball de la pintora al voltant dels versos de distints poetes triats per a l’ocasió per l’autora, i on s’inscriu, als quadres, tota la força interpretativa que viatja des dels poemes fins la plàstica que se’ns proposa. L’exposició romandrà oberta fins el 29 de gener de 2021.

Potser al parlar de Versus estem fent referència als versos. Diríem que és una manera de raonar com una altra, encara que, al seu si, hi ha una clara determinació: fer un gir semàntic per a provocarnos l’alteritat que suposa reduir la dificultat comprensiva.

Versus, o els versos que Mariadolors Mulà ha conreat amb el propòsit de bastir un entrellat de lligams afectius, i també nutritius, a l’hora de procurar el seu viatge per les contrades de la sensibilitat. Sí, això és. L’experiència mestissada de la pintora, o de l’artista multidisciplinària, esdevé un munt de sensacions, també de commocions, que s’hi manifesten al través de l’eina poètica. Mariadolors Mulà atrapada pels versos construeix la semàntica de l’encontre mitjançant una nova poètica, tota ella fidel reflex de la seua personalitat: tan subtil, tan harmoniosa, tan exquisita...

L’artista tria versos per a fondre’ls

al gresol del seu endins, i pinta la metàfora escaient que possibilita el regal per a la mirada. Totes dues feines, la poètica i la pictòrica, s’hi agermanen per la densitat de les imatges que les conformen. N’hi ha, també, el recurs al viatge intel·lectual que s’hi projecta a les instal·lacions, tan plenes de llum i de dolcesa. Hi ha, però, sempre, a les propostes de l’artista, la vocació per vorejar els límits d’una alegria convergent. Mariadolors Mulà regala, tothora, espais de vida, manifestacions abstractes d’alt voltatge significatiu, i amb els versos que regalimen per la geografia dels seus quadres, dels seus mons particulars, inunda la praderia dels nostres sentits. La poetessa - artista, o bé a l’inrevés, tant se val, escriu, amb el traç de la seua pintura de somnis, ditirambes a la lluna, doncs la torxa inflamada del seu sentiment sovinteja la llarga mà d’un amorosit sentir.

L’arena de la platja, a la mà, enceta camins de pols en l’aire. Així se’ns presenta, ara, l’artista: fràgil, delicada, generosa i compromesa. Amb els versos dels poetes edifica nous habitatges, noves estances que acullen l’esguard furtiu de tots aquells que s’hi acosten. La pintora s’hi emancipa de la proverbial disciplina dels versos per a a bastir garlandes de saviesa. Amb la paraula, ara, pinta el món dels seus sentiments i de la seua proximitat infinita. La lleialtat, però, resta suggerida per la intensitat en el rigor de la mirada, i que n’és, també, el voler.

«La sangre llueve siempre boca arriba, hacia el cielo»

Miguel Hernández

La fantasia, la imaginació, la turgència del discurs de la poesia, la singularitat d’una proposta fascinant, la mà gràcil de l’artista, l’ànima subtil de la pintora, la volença d’uns versos quan s’enlairen arreu, tot, absolutament tot, viu al si d’aquesta proposta poètica de Mariadolors Mulà. I tot és un gran regal. I tot té les maneres d’un esdeveniment no gaire circumstancial. I tot ens amara perquè fruïm d’un instant de conhortada experiència creativa. I tot, tot i tot, com dèiem, esdevé un gran regal per als nostres sentits. Una joia per visitar nous horitzons d’alegria. Un món que s’obre de bat a bat per a enaltir la noble condició de l’art.

I ara, li diem a Mariadolors Mulà

gràcies. Moltes gràcies per compartir amb tots nosaltres els teixits adelerats de la seua sensibilitat, o del seu treball intens a l’entorn de la bellesa.

Només afegirem la gratitud envers La Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, així com també al propi Antoni Miró i a l’Ajuntament d’Alcoi, per la possibilitat que ens brinden de restar ben a prop de l’experiència de l’art i, també, de la vida.

Cicles d’Art Alcoi Exposicions Tardor-Hivern 2020-2021

per Josep Sou Dr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

CARLOS BOADAS MATAMALA Economista Forense y Administrador concursal Colegiado nº 2538 T. 691 802 539

FERMÍN CÓRDOBA T. 615 595 972

ASESORIA DE SERVICIOS LABORALES Y FISCALES

SERVICIOS COMPLETOS DE ASESORAMIENTO Y EJECUCIÓN EN TEMAS FISCALES, LABORALES Y CONTABLES

Llotja de Sant Jordi Alcoi - Aurora Valero Ritme i estructura

Homenatge

El proppassat dia 3 de novembre

s’inaugurà, a La Llotja de Sant

Jordi d’Alcoi, l’exposició-homenatge a l’artista Aurora Valero, «Ritme i estructura», i en la qual han col·laborat un bon nombre d’artistes: Herreros&Cebrián, Consuelo González Mellado, Claudia López, Elvira Ferrer Macián, Dolores Furió i Ángeles López, Pepa A. Arróniz, Antonia Carbonell, Teresa Aparicio, Isabel Llorens, Encarna Arnal, Enrique Montoro Andrés (MAE), Jesús Martínez López, Vicente Gascón García, José Manuel Ramos, Maribel Salas, Stübing, Javier Marina, Pilar Garcerá, Carlos PérezBermúdez, Vicent Aparicio Guadas, Leonor Seguí Nebot, José Miguel Alguer Romero, Francisco Ivars Hurtado, Sabina Requena Oltra, Amparo Santamarina, Reme Tomàs Marrahí, Carmen Carot, Raquel Mira Bastidas, Rosa Soriano Marzal, i Fuensanta Niñirola. L’exposició manifesta dues vessants clarament diferenciades, per una banda s’exhibeixen un munt d’obres de l’artista homenatjada, i per l’altra s’hi mostren les realitzacions dels pintors i artistes que acompanyen Aurora Valero en el seu reconeixement i proximitat.

Si l’art és un estat d’ànima, com ens indica Marc Chagall, podríem aventurar que la potència creativa d’Aurora Valero s’esdevé d’una molt particular manera d’entendre la vida, on la dinàmica motriu rau en la immensitat d’un univers tot per explorar, i a partir de la mirada interior commoguda per la infinitud. Els «laberints», els «microcosmos», les «estructures espacials», els «orígens» i potser també els «somnis», saltironen d’un quadre a l’altre per trenar el calidoscopi emocional que ens suggereix l’artista. L’home, però, sempre al rerefons de la partida d’escacs on se sustenta la vida. Abraços cargolats, fantàstics de fugissera formal informalitat, o cossos que s’hi belluguen en la mística de la veritat existencial, només, s’arrapen al destí d’allò inconegut. Una fantasia? O potser la vehement necessitat de creuar l’èter de bat a bat, en un sol instant de companyia (companio, per compartir el pa), doncs perquè com ens il·lustra Anouilh l’amor és, per damunt de tot, la donació d’un mateix. I Aurora Valero s’hi dona ens apropar-nos la sensibilitat del seu món, o la il·lustració d’allò pretèrit i ancestral que regalima per la superfície de l’existència. Des de llavors ençà.

«com t’assembles al vent, destí de l’home...»

Goethe

La nuesa, a «l’àgora», facilita la «dansa lúdica» sense músiques. La melodia s’hi sent a l’endins de les paraules mai no dites: remor i evolució lliure de les aigües a la superfície «d’arxipèlags» nodrits per la il·lusió. Bagatge de cultures que s’apugen als muscles dels esforçats que titil·len a les fosques. Al bosc de les intencions essencials els sorolls perpetuen el plaer de la solitud. Silencis per esguardar-ho tot, com les veus inexhauribles que clamen des de l’infinit, o des dels primers dies que alimenten la voluntat de ferir el temps amb la feina dels déus taumaturgs: faedors imponents en la substància de la mudesa, i agermanats per la causa dels vius. Cal, però, escoltar amatents el degoteig de síl·labes contra la superfície dels bassals on s’hi cou bona part de la vida: moltes vegades allò que es calla fa més impressió que el que es diu..., raona Píndar. Aurora Valero, a cau d’orella, ens diu tantes coses...

I com no podia ser d’una altra manera, l’aplec d’artistes que s’hi avenen per a retreli homenatge a Aurora Valero, ens mostren un veritable cabal de propostes: pintura, escultura, instal·lacions, objectes, etcètera, i amb tècniques d’un abast ric en la diversitat, que evidencien la plural procedència de tots ells, però amb una pregona i mateixa intensitat de registres. La recerca de la bellesa, amb un determinant posicionament creatiu en favor de l’enginy, resta present en cadascuna de les aportacions dels artistes participants en aquesta interessant mostra d’art.

Una vegada més, la ciutat d’Alcoi resta reblerta de propostes artístiques a les seues sales d’exposicions. Gratificant moment per a gaudir-ne de la bellesa que se’ns mostra arreu. I una nova ocasió per a agrair la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant per la seua determinada presència al teixit cultural de la ciutat. També la gratitud al pintor Antoni Miró pel seu esforç i il·lusió permanent. Gràcies, també, a l’Ajuntament d’Alcoi per fer possible i auspiciar que tot açò que contem siga una formidable realitat.

Mostra Col·lectiva al CCOM Alcoi - Col•lecctiu Uruguaià Estenedors-Tendales

Efectivament. Després del fet

d’un encontre, i ja fa bas-

tants anys d’açò, avui tenim l’oportunitat de gaudir d’aquesta exposició anomenada Estenedors-Tendales al Centre Cultural Ovidi Montllor, i que restarà oberta fins el 29 de gener de 2021. Encontre que s’hi féu a Uruguai entre un grup d’artistes i el pintor alcoià Antoni Miró. I d’aquella circumstància ha nascut, mitjançant l’ús apropiat dels ponts que l’art vehicula, la singularitat creativa en benefici de la cultura que a tots ens convoca i interessa.

Aquest col·lectiu d’Uruguai: Marcelo Cattardo, Atilio Dutruel, Rodolfo Fuentes, Eduardo Mier, Lauro Percovich, Pablo Pose i Rodolfo Torres labora, des de la particularitat elemental i indefugible de l’artista vers la recerca substancial dels nexes d’unió que a tots per igual importen. I el pont que s’hi basteix, amb ancoratges i estructura ben sòlids, és Antoni Miró, i la seua capacitat d’inserir dinàmiques aproximatives, sempre en favor de l’entesa i de la convenient universalització del fet cultural. Art que forneix més art encara. Disciplines, o gèneres, que s’intercanvien dins la propícia matèria compositiva. La pintura, el collage, la fotografia, el dibuix, el gravat, la matèria, etcètera, conviuen ensems a les parets del Centre Ovidi Montllor. El món s’hi aferma en diversitat de mons que parlen tots alhora. I ho fan utilitzant el mateix registre intern: la voluntat comunicativa en la comprensió intel·lectual de la diversitat. Hi ha, però, un fil conductor que, a manera de trama inquieta i convergent, potser del tot invisible, afirma la retòrica enunciativa de tots vuit artistes que hi concorren. La necessitat d’acudir a l’instant precís de la denúncia; visitar el lloc exacte on viu una mirada vehement i solidària; rescabalar la pertinent veu que s’aixeca a favor d’un compromís indispensable per fer camí indissociable dins aquest món ufà, o panxacontent, són el nodriment de les propostes que se’ns mostren en aquesta exposició que visitem.

Hi ha la preocupació per l’ésser

«ex post facto»

«després del fet»

humà, i pel dolor, als gravats de Marcelo Cattardo. També la indagació al voltant de l’experiència fotogràfica en la captura metafòrica de la llibertat, i que sembla una afirmació de contraris, en Atilio Dutruel. S’exhibeix el dibuix acurat, de postulats barrocs, per a transitar la vocació surrealista en la cosmologia de l’univers indeterminat i caòtic, en Pablo Pose. I dins l’abstracte, d’informalitat matèrica, s’expandeix la realitat sensual dels colors i de les formes que evacuen emocions aprofundides, en Lauro Percovich. S’hi ajup, al si de l’objectiu fotogràfic de Rodolfo Fuentes, la necessitat d’aproximar la solvència de l’esguard intimista per servir l’instant net de la memòria comprensiva, i tan diversa. Les ferides de cada dia, en els murs transitats de les ciutats solitàries, sagnen esgrafiats en la carn de la pintura, en els crostons humits de les parets enceses de memòria, i Eduardo Mier ens facilita la lectura automàtica dels gargots multiformes. La suspensió de les formes impredictibles fan del collage de Rodolfo Torres un univers ambigu d’estructures arquitectòniques, o de formalitats inversemblants alhora. Antoni Miró, amb la seua mirada vers la natura que s’hi destrueix per la mà de la inconsciència irredempta de l’home, ens possibilita una lectura de compromís cap al respecte pel medi ambient, o la necessitat de salvar de les runes aquest nostre món en constant perill d’extinció.

I tot un magnífic exercici artístic,

molt ben acordat, compartit pels vuit artistes que hi concorren, i que ens recupera la mirada lliure, diversa, generosa i plural, mercè a la labor constant de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, així com per l’atenció manifesta del pintor Antoni Miró i de l’Ajuntament d’Alcoi. Una gran sort poder gaudir-ne d’aquesta proposta expositiva.

Calefacción · Suelo Radiante Climatización Fontanería Electricidad Eficiencia energética Cocinas y baños Carpinteria y Aluminio Energía Solar · Gas Mantenimientos · Piscinas Obra y proyectos integrales