els nostres artistes: arcai blasco

Emblema de la creativitat artística

Arcai Blasco· Els nostres artistes al País Valencià IV

Nascut a Mutxamel l’any 1928 i originari de familia llauradora, ens trobem davant d’un dels artistes contemporanis més representatius de la ceràmica mediterrània, un dels artistes que ha fet d'un tros pastat de fang, obres tan increíbles i representatives de la nostra terra que avui en dia, després de set anys sense la seva presència, encara ens recorden el privilegi de posseir semblants escultures i ceràmiques tan espectaculars.

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies:Mateo Gamon./

En la seva joventut, ja va

començar a interessar-

se pel món de l'art, ja que tenia un mestre, anomenat Vicent Sellés, que dibuixava molt bé. L'artista ho nomenava com el principi de la seva atenció per l'art, ja que també el va empényer a interessar-se per aquest món ajudant-lo a treure el seu costat més creatiu. Més endavant en el col·legi dels Maristes d'Alacant, els seus companys de classe quedaven perplexos davant la gran mà de traç per dibuixar, ja que ens explicava com anècdota graciosa que moltes vegades en classe de dibuix molts dels seus companys li demanaven ajuda a l'hora de realitzar qualsevol tipus de dibuix. Més tard, es trasllada a Madrid per realitzar els seus estudis a l'escola de belles arts de Madrid, deixant enrere la seva joventut al seu poble i amb un gran dubte al cap, ja que no tenia clar si escollir el camí de la música, un camí en el qual també va tenir èxit, o en el camí de les arts plàstiques. L'artista comptava que va ser Madrid la seva destinació perquè volia fugir de l'ambient del seu poble que mai li va agradar i per les ganes d'emprendre món que li podien més que quedar-se a Mutxamel.

En la seva etapa a Madrid coneix a un pintor anomenat

Lluís Mosqueraque el va assessorar bastant pel que fa a l'enfocament de la seva carrera professional. El va informar sobre el cercle de Belles arts de Madrid i el va incitar a visitar el Prado, cosa que el pintor va prendre a peu de la lletra visitant-lo cada diumenge, que era gratis. Passava hores i hores observant totes les obres d’aquest, i és ahí on l’artista va sedimentar aquest camí per les arts plàstiques pel que volia anar, deixant enrere la música.

La talla artística del recrea-

dor de fang en obra d'art, era àmpliament sobrepassada per la seva alçada humana i cívica, de compromís quotidià. I és que presenciem un Arcadi polifacètic; un artista que toca grans punts dins de l'art com serien pintura, escultura, terrisseria i ceràmica. Després d'un primer acostament directe amb el ceràmic, que va consistir a emprar la superfície de recipients com a suport del seu vocabulari pictòric (realitzant obres amb certa càrrega decorativa), se sentirà atret per les qualitats i expressivitat d'aquesta matèria, i com a conseqüència naixeran obres de pura originalitat com són pintures mesclades amb un tacte ceràmic que li donen volum i tridimensionalitat a les seves obres.

La utilització de la matèria

ceràmicaper a l'expressió plàstica també té els seus condicionants, un dels principals és la mida que poden assolir les obres si es vol que aquestes siguin d'una sola peça. La capacitat de forn, entre d'altres, és la que marca aquesta restricció; però Arcadi Blasco és un dels ceramistes que millor ha sabut aprofitar aquesta limitació, a l'haver concebut les seves creacions de tal manera que la fragmentació es converteix en una característica formal unionista de la seva producció i el que li confereix aquesta proximitat al concepte de construcció arquitectònica. L'ús d'una fragmentació molt estudiada li permet realitzar obres de grans dimensions sense que per això perdi la seva particular sintaxi, ja que aquesta característica està present en tota la seva producció, bé físicament, bé per les línies, relleus que com a resultat, ens mostra obres amb un toc de barroquisme buscat.

Sempre amb un compromís

social molt marcat, l'obra d'aquest ceramista és una de les més personals del panorama artístic espanyol, com va quedar demostrat plenament en aquella magnífica exposició que va celebrar al Palacio de Vidrio de Madrid el 1984 i que ell va titular "Murs i arquitectures per defensar-se de la Por". Va ser aquesta una de les seves millors exposicions i potser la que va marcar el seu apogeu creatiu. Va ser l'únic artista que va representar a Espanya a la Biennal de Venècia. Va rebre multitud de reconeixements i premis, no obstant, quan recollia un d’ells, va realitzar el següent discurs: "M'heu concedit el guardó per dissident i no per bon o millor artista plàstic. I vull que sàpiguen vostés que estic encantat de ser un dissident ... i que continuaré sent-ho".

Els seus "quadres ceràmics"

són un ressò de la seva pròpia personalitat, plena d'humilitat i creativitat per remarcar tot el viscut i és ací on l'artista es presenta com un narrador d'objectes. Algú amb la contundència de les seves peces i instal·lacions ceràmiques dels anys de la transició, de militància contra la dictadura no ha abandonat en les seves obres urbanes, de grans dimensions, en autopistes, carrers, carreteres o murals, la bellesa i la rotunditat conjugant sense confondre, harmòniques i deutores. Amb el seu retorn al seu poble natal i la instal·lació del seu taller en una casa de camp, comença la darrera etapa de la seva vida on activa la cultura alacantina a través de diferents iniciatives, algunes relacionades amb la ceràmica i la seva ensenyança. L'artista treballava en el seu taller acompanyat dels seus llibres i de la seva música i durant aquests anys va impartir tallers de ceràmica amb nens de primària en el col·legi Manuel Antón de Mutxamel, amb l'ajuda del seu director, Pere Torres.

"M'heu concedit el galardó per dissident i no per bon o millor artista plàstic. I vull que sàpiguen vostès que estic encantat de ser un dissident ... i que continuaré sent-ho "

Sempre va ser una persona

humil, d'aquestes que ni volen sorprendre amb el seu treball ni es deixen impactar per la importància de les persones a les quals ha tractat en la seva àmplia trajectòria. Aquesta discreció va ser bandera de la seva personalitat. Des de sempre va ser generós, honest, solidari, amb els de la seva classe, els treballadors, i açò queda reflectit en les seves obres, que ens mostren creativitat i passió per l'art, al mateix temps que compromís i amor per la seva terra i els seus, i deixant-nos així el seu llegat i fent-se conéixer com el que és; un clar emblema de la creativitat artística.

ANTONI MIRÓ, DE MUSEU

per Manuel Palomar Rector Universitat d’Alacant

El Museu de la Universi-

tat d'Alacant (MUA)

acull enguany l'exposició “De Museu”, sobre l'obra del pintor alcoià Antoni Miró. Per a la Universitat d’Alacant representa un autèntic privilegi exposar el treball d’un creador tan rellevant i tan compromés com Miró; així, d’aquesta manera, la Universitat no sols exposa un treball creatiu de primera magnitud, sinó que també reforça el vincle que l’uneix a la societat que l’envolta i amb el sistema d’idees vives del seu temps tot potenciant la reflexió intel·lectual, la creació i la difusió de la cultura a través de l’obra d’aquest artista.

La comunitat universitària ja ha tingut l'ocasió de gaudir de diverses mostres, -temàtiques, històriques- sobre la trajectòria de Miró, ja que ens trobem davant un autor extremadament prolífic, amb un interès, sensibilitat i curiositat inesgotables davant el món i les realitats que l’envolten. Antoni Miró és un espectador incansable amb una disciplina i una creativitat desbordants, per la qual cosa la seua obra sempre ens sorprèn amb noves propostes i enfocaments. Prova de la importància de la seua figura per a la nostra universitat és també la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani, creada en 2015, com a nucli de reflexió, debat, investigació i divulgació en el camp de les arts plàstiques contemporànies.

En aquesta ocasió, la magnífica exposició

que acull el MUA compta amb les sèries Manifesta, Personatges, Costeres i Ponts, Suite Havana, i Nus i nues, realitzades en els últims anys, amb plantejaments diversos i sempre sense concessions, amb l'habitual crítica que ha caracteritzat a l'autor al llarg de tota la seua trajectòria. Ens trobem davant el testimoniatge d'un creador sempre atent al seu entorn, que ens fa partícips obra a obra de la seua visió crítica.

Agraïm a l'autor la pertinència d'aquesta mostra; a l'equip professional del Museu de la Universitat d'Alacant la seua impecable labor per a fer possible una exposició tan completa i atractiva com aquesta; i acabem per convidar la comunitat universitària, i tota la societat, a visitar, gaudir i reflexionar de la mà del pintor Antoni Miró.

Art&Cultura El cicle d'espectacles ‘...a l'Era’ comença amb funcions ajornades per la pandèmia El regidor de Cultura de Bellreguard, Juanjo Giner, ens ha contat els detalls sobre aquesta nova programació d'aquest cicle d'arts escèniques del poble de La Safor

BR | Bellreguard./ Un any més l'Ajuntament de Bellreguard vol oferir a la ciutadania una programació cultural que, segons ha explicat el regidor de Cultura de la localitat, Juanjo Giner, "tots els espectacles tenen un transfons social i polític". Es tracta del cicle d'espectacles '...a l’Era'.

Giner ha destacat que hi ha molta varietat en aquest programa cultural: "Hi ha dansa, circ i teatre, continuem en la mateixa línia, amb espectacles innovadors, amb un missatge crític, ja que a cultura és un espai d'oci, però també transformador”.

La programació començarà el dia 16 de gener amb teatre, de la mà de la companyia 'Caterva Teatre' que portarà a l'escenari l'obra 'L'home Bo’.

L'actuació de gener, febrer i abril són espectacles

L’equip de treball ...a l’Era de Bellreguard enllestint tots els detalls per a les actuacions./

ajornats de l'edició anterior, que no es van poder celebrar a causa de la declaració de l'Estat d'Alarma. Segons ha dit el regidor de Cultura: “esperem complir les dades d'aquesta programació, complirem totes les mesures, però si alguna no es pot realitzar, es tornarà a ajornar”.

Les entrades tindran un preu de 5 euros, igual que en l'edició anterior, i molt prompte estaran a la venda a través de la pàgina web de l’Ajuntament.

L’alumnat de l’Escola Municipal de Belles Arts d’Alcoi guardonat En el XXIX concurs nacional de Pintura Infantil i Juvenil, concretament 7 alumnes i un alumne que són de col·legis alcoians, i un alumne d'un centre educatiu de Muro d'Alcoi

BR | Alcoi./ L’alumnat de l’Escola Municipal de Belles Arts ha sigut premiat al XXIX Concurs Nacional de Patrimoni Nacional de Pintura Infantil i Juvenil per als centres escolars 2019-2020. En aquesta edició s’han presentat 644 dibuixos de 298 col·legis de tota Espanya. Pel que fa a l’Escola Municipal, 7 alumnes i un alumne de centres alcoians han rebut premi, i també, un alumne d’un col·legi de Muro d’Alcoi.

Ja en 2017, un alumne de l’Escola de Belles Arts d’Alcoi, Diego Jordà Navarro, va aconseguir ser finalista. El professorat ha continuat apostant per presentar treballs de l’alumnat en aquest important certamen tan important, i després de tres anys, s’ha vist recompensat el treball d’alumnes i professorat. Pel que fa al concurs, té dues categories, una per a l’alumnat de cinqué i sisé d’Educació Primària, i una altra per a primer i segon d’ESO.

Els premiats han sigut: África Hidalgo Rubio amb un 2º premi, de 6º del CEIP El Bracal de Muro d’Alcoi, Ana Peidro Arévalo, amb un tercer premi, i cursa 6º de primària en el Col·legi Salesians Sant Vicent Ferrer d’Alcoi, Mauro Pérez Senabre, Accessit, i cursa 5º curs al CEIP El Romeral d’Alcoi; Laura Peñalver Belda, ha quedat finalista, en 5º de primària del Col·legi Santa Ana d’Alcoi, Ana Botella Navarro, Finalista i és de 5º de primària del Col·legi Salesians Sant Vicent Ferrer d’Alcoi, Noelia Coloma Santonja, Finalista, i representa a 1º d’ESO del Col·legi Esclavas CSJ Alcoi; Paula Blanquer Iborra, finalista, cursa 6º de primària i és del col·legi Salesians Juan XXIII d’Alcoi, i, per últim, Adrián Martorell Requena, Finalista, de 6º de primària del Col·legi Salesianos Juan XXIII d’Alcoi.

Enguany, per culpa de la situació no es podrà fer l’entrega al Palau Reial de El Pardo, un acte al qual acudeixen la Infanta Donya Elena de Borbón, el jurat i representants de Patrimoni Nacional; així que, els premis s’enviaran als centres escolars i pròximament quan la situació ho permeta, es realitzarà un acte públic conjunt a Alcoi.

Obra d’Àfrica Hidalgo, segon premi./