Imatge i Poesia

A Ramon Llull 2016

Un resum, en aquest cas, mai no serà suficientment positiu, o possible. Parlar de Ramon Llull equival a escriure milers de pàgines, doncs milers són les que ell ha escrit al llarg de la seua dilatada vida mística i creativa. No obstant, sí direm de l’autoritat que l’abilla a l’hora d’emprar diverses llengües per a bastir el seu corpus filosòfic-conceptual: català, llatí, àrab i occità, han estat suport fonamental per al seu pensament i el posterior trasllat literari. I l’obra que ens ha deixat, tan extensa com intensa, no s’hi conforma amb vora de tres-cents exemplars, on la filosofia, la poesia, els diàlegs, els tractats, la novel·la, etcètera, han estat conreats amb la mateixa finesa interpretativa. També l’home de Déu, amb un llarg pelegrinatge per terres «d’infidels» ha estat la vital necessitat que ha sentit Ramon Llull de dur la creença religiosa més enllà de les seus fronteres. Una vida, a la fi, dedicada al conreu del pensament, de l’art i de la religió. Els títols que comprenen la seua obra han servit, en molt diverses ocasions, de referència i inspiració a tants d’altres escriptors que han pogut esguardar al través de la finestra oberta de les seues propostes: Blanquerna, Fèlix o Llibre de meravelles, Llibre de les bèsties, Ars magna...

I en aquest retrat que l’artista Antoni Miró en proposa, la llum que il·lumina el rostre del franciscà Llull s’acut com a eina ben principal. Llull com un sant, ara travessat per l’experiència mística que el transporta vers un horitzó d’inefable pregonesa. S’hi magnifica Llull i guanya, per l’especial manera d’ésser integrat als límits del quadre, la categoria de la celebritat. Ens va regalar una llengua per a crear; per a assolir la plenitud en la custòdia de la fantasia i de la ciència.

mirades

EL GRAT 742 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - GENER 2023

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

U

- Mama, mira quin cel més blau

- Cert, fill meu

- Mama, és que no hi ha ni un núvol

- Si, ni un

- Mama, perquè no veiem mai cels tan blaus com hui?

- Hi ha molts dies amb el cel blau

- Si mama, però sempre hi ha núvols, més que siguen eixos finets.

Definició de chemtrail i contrail segons Wikipèdia:

‘Contrail’ – “Estels de vapor o condensació. Són ratlles de vapor d'aigua condensada creades en l'aire per un avió o coet a gran altura. La combustió de combustibles fòssils produeix diòxid de carboni i vapor d'aigua. A grans altituds, l'aire és molt fred per la qual cosa l'aire calent i humit del motor es mescla amb l'aire més fred, fent que el vapor d'aigua es condense en gotetes o cristalls de gel que formen núvols visibles.”

‘Chemtrail’ – “Estels de condensació acompanyats de productes químics o biològics amb uns clars fins de control.”

Allò que no es posen d’acord les teories de la conspiració és si es tracta de una geoenginyeria per canviar el clima o per estendre malalties.

Conversació amb un amic que treballa a l’aeroport el 27 de desembre a Elx:

- I tu que opines dels chemtrails? Com podien dissimular-ho entre vols comercials?

- No sabria dir-te, als aeroports tot està molt controlat, cada entrada i eixida, com no siguen els anomenats ‘vols fantasma’. Són avions que ixen dels aeroports buits. Esta pràctica té a vore amb les normatives que regulen el mercat de l'aviació comercial i el repartiment dels ‘slots’, les franges horàries que cada aerolínia té assignades per a operar. Estos ‘slots’ es mantenen com un de dret d'ús però per això cada empresa ha de cerciorar-se que almenys el 80% dels seus avions volen, si no, poden perdre els seus itineraris de vol. Això no és teoria conspiranoica però si és una contaminació innecessària del cel i un ús de combustible que cada vegada és més escàs.

La teoria dels ‘chemtrails’ ha segut desmentida centenars de vegades però el que és ben cert és que un xiquet, com el meu fill, està tant acostumat a ells que no recorda cels blaus sense núvols. I si alguna vegada et dediques a mirar des de dalt d’una muntanya el cel voràs que hi ha voltes que l’avió que deixa eixos estels és el mateix fent una quadrícula. ¿Perquè? Ni idea. Siga el que siga, i siguen els qui siguen tenim una cosa clara: el dia de Nadal no treballen.

cançons Ovidi Montllor

Història d'a

Tu baixaves, recordes?, pel carrer del Carme. Jo pujava, sí. Sí, sí, sí, pel carrer del bosc. De primer ens miràrem com mig avergonyits. Jo en tinc dotze. Dotze diòptries vull dir.

L'avió que va aterrar al costat nostre, ens va impedir de poder dir paraula. No ens hauríem sentit, ni assegut, ni seguit.

L'amor no hi és. L'amor se'n va.

L'amor se'n ve. No té mida. No té pes. Tu vas seure després, còmodament diria, al balcó del carrer, on és la casa teva.

I jo, que havia entrat casualment per la porta, a portar-li a ta mare un pot de detergent, vaig poder observar que el migdia, si vols, dóna unes horribles ganes de plorar.

És clar que Tu pensaves que jo era... ah! Que Tu pensaves que jo era rellotger.

L'amor no hi és. L'amor hi és. L'amor se'n va.

L'amor se'n ve. No té mida. No té pes.

Però no, no hauria pas pogut casar-me per culpa d'un què?... Doncs per culpa d'un queixal. Tu aleshores, vas abaixar la mirada.

I, torbada, no sé, potser per una flor, vas quedar-te, com qui marxa: Mig parada! Al pagar-me el detergent, me'n donà un de menys, de duro, l'àvia teva, o potser l'oncle, per més que Tu, Tu, sempre anaves al ballet.

L'amor hi és. L'amor no hi és. L'amor se'n va. L'amor se'n ve. No té mida. No té pes. I el vell cambrer, era un jove boletaire el dia que no podia ser com era. Perquè ell era, com ell era realment. Ah! Perquè Tu Adelina, com jo, Bartomeu, erem l'un per l'altre, i aquell dia, Tu ho saps plovisquejava. Així i tot... Per més que... què? Jo t'estim, Jo t'estimo. I jo T'estime!

L'amor no hi és. L'amor hi és. L'amor se'n va.

L'amor se'n ve. No té mida. No té pes. M'he quedat preocupat per la notícia. La que diu que ni la, ni si, ni sol, ni re. Res de Res! Res de Res! Res de res!

L'amor no hi és. L'amor hi és. L'amor se'n va. L'amor se'n ve. No té mida. No té pes.

Sumari

2 3 4 5-17 8-9 10-11 13 18-19 20 21-36 23 25 27 28-29

Difusió controlada

Fundat el 1987

EDITA: - Digital[…]Gràfic

ISSN 1698-8922

Depòsit Legal A-658-1994

És el pas dels anys, l'expectativa dels que vindran, que ara ens preocupa el que ens passarà més endavant i no els esperem com si foren quelcom tresor; aplega la por, pels diners, per la resta de la gent, els pensaments del que vam ser i el que som i ja no sabem si podrem ser o serem, ara hi ha tantes coses ens lleva la son...

És tan diferent complir la vintena que començar a pensar en la trentena, és tan diferent conformar-se amb la primera que buscar a la persona perfecta, és tan diferent ser un peix en un gran mar que sentir-se ofegat en una petita peixera, buscant, enganxat a quatre parets, una petita guerrera que vulga compartir la meva barricada en aquesta guerra eterna; és amb els pas dels anys en que les errades no tenen dues oportunitats i es tornen en greu condemna;

S'acaben les forces, forces el present, doncs s'acosta el futur, negre futur, tan sols penses en tu, que em passarà?, moriré sol?, et trobaré?

Recordes les converses que lleument desapareixen amb el temps; els coneguts, els familiars, les dones, els amics perduts, uns van guanyar, d'altres es van donar per vençuts, qualsevol temps passat fou millor que el desconegut futur, i no trobes el camí correcte, ni si el destí et portarà a llocs on et trobes segur, són tantes les preguntes que l'única resposta segura és que siga com siga, sempre estaràs fotut...

Deu ser l'edat, però és que em trobe tant perdut...

L’acudit del mes • Manel Fontdevila

EL GRAT · 742

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià protagonistes nadal alcoià nadal alcoià el poble és savi bocairent cocentaina

SUPLEMENT ART&CULTURA neus ferri | b.rivas mireia pascual | b.rivas alcoislide quartet la revolució del petroli xàtiva pego/gandia

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801

(Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com • www.lesmuntanyes.com

Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Ferran Albors./ Ximo Corbí./ Esther Jordà./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Hèctor Pulido./ Fotografía: X·press./ Diana Sanus./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./ Impressió: Localprint./ Publicitat: Natalia Llàcer./ info@elgrat.com · 626 449 311