XXXV Pixant fora de lloc... per

Àlex Agulló i Guerra

Es nota que no m’acabava de convéncer ni miqueta, ni gens; he arribat tard i ja està fora de termini enviar-los cap carta a “ses majestats”. Però és que ni ho veia, ni ho veig, massa clar:

- ¿Quina relació hi ha entre unes celebracions atapeïdes de fartades i el naixement a una quadra on dos animals grandots caguen i pixen a gana?

- ¿Com puc demanar-vos justícia i democràcia si mai no heu estat escollides democràticament?

- Si sempre apareixeu vestits de manera tan majestuosa, carregats d’objectes innecessaris... ¿com us vaig a demanar que és recomanable, més aïna imprescindible, una certa austeritat i no espletar l’únic planeta que tenim?

- Ja va bé que per a desplaçar-vos feu servir amb un mitjà de transport poc contaminant, però també podrieu anar alternant el viatge anual: A més a més de la ruta habitual cap a occident, també caldria que fereu camí cap al sud; de segur que us aprofitaria per a descobrir algunes curiositats com:

• Comprovar que moltíssima d’aquella gent subsisteix amb unes condicions molt precàries.

• Descobrir directament com, de mala manera i hipotecant la família, moltes persones enceten un procés d’apropament al Nord. Saben quan comencen el viatge, però ignoren el final.

• A més de les persones que enceten eixa arriscada aventura cap al Nord, comprovaríeu com fan eixe mateix camí determinades matèries primeres (café, cacau, diamants i minerals...) que ací consumim sense parar atenció en què hi ha darrere d’elles; això sí, transportades amb un seguiment i unes condicions absolutament diferents.

• Amb prou seguretat, també toparíeu amb gent acarrellant material electrònic. Material procedent d’abocadors de deixalles perilloses que nosaltres enviem lluny de casa nostra i on moltes persones es deixen la salut escarbant.

• Tampoc estaríeu exempts de perills provocat per grups de gent armada. Persones d’ací o d’allà que tenen més facilitats per accedir a una arma que a un llibre. I per la seua edat reduïda, algunes d’aquestes personetes “juguen” a la guerra, però amb munició real que fabriquem als països “civilitzats”.

• I ja de camí, podríeu aprofitar per a escoltar les dones; doblement marginades tenen moltes coses a dir i poques possibilitats per manifestar-les lliurement.

Per cert, abans de pujar al camell, caldria que li fereu una ullada a Gaza i a Cisjordània que la situació va empitjorant d’any en any i no es contempla cap altra eixida que la desaparició del poble palestí.

La veritat és que tenia un rastre de peticions enllestides que me les reservaré per a l’any que ve, o per l’altre, o l’altre... tot dependrà de la vostra actitud enfront de diferents qüestions:

- Que, a partir d'ara, els hi doneu prioritat absoluta a les demandes de salut individual i planetària. Ni els huit mil milions de persones, ni el mateix planeta, tenim es- pera; i confiar que des del món de la política vagen a resoldre res, és com escriure’ls una carta als... als... Que cada dia ho veig més complicat i més irreversible, però, vosaltres podeu parlar clar i català sobre la necessitat irrenunciable d’un decreixement ordenat. Aquelles i aquells que necessiten el vot de la gent per a continuar governant ho tenen més cru: Qüestionar el creixement infinit, es pot suposar el suïcidi polític.

- Caldria que aprofitàreu la vostra influència per a aconseguir una nova redistribució dels beneficis que se’n deriven de les matèries primeres provinents de països del sud, rics en producció i deficitaris en recepció de plusvalues. Dit d’una altra manera: que els senyorets i senyoretes, d’ací i també d’allà, no continuaren emplenant-se les seues butxaques explotant persones i espoliant recursos.

- També és innegociable que, des d’ara mateix, desemmascareu la vostra impostura masclista i tendenciosa. La religió que us dona protagonisme, no arreplega en cap dels seus textos el tema de la monarquia; vosaltres teniu de reis el mateix que té de defensor de l'esperit republicà el Donald Trump.

- Aprofitant que el papa actual manifesta una sensibilitat diferent cap a les injustícies, pensava que seria interessant que unes figures tan representatives com vosaltres, li féreu arribar la proposta de canvi del sistema electoral a Francesc I; i a partir d’ara, anar alternant: una elecció a papa de Roma i a la següent, escollir una mama del Vaticà. I vosaltres tres apliqueu-vos també la recepta!

Per anar concloent la carta no enviada, volia fer-vos “un preguntat”: ¿Vosaltres trobeu coherent que les vostres joguines sempre els arriben a la menudalla quan ja se’ls han acabat les vacances? Això no té futur en el món del repartiment exprés. No em para gens bé que us ho propose precisament jo, però, podríeu diversificar i eixamplar la vostra jornada laboral al llarg de tot l’any. Amb una bona campanya publicitària, teniu assegurada clientela per emplenar els dotze mesos: que si les rebaixes de gener, després el Sant Valentí castellà i el Sant Denís nostre, el dia del pare, el de la mare, el dia del llibre, Pare Noel, Santa Claus, el dia de... i ja posades, també podríeu buscar un foradet al calendari i commemorar que el darrer divendres de novembre era el dia marcat al seu calendari durant el qual, els colonitzadors europeus, posaven a la venda esclaves i esclaus allà a l’altra banda de l’oceà (el Black Friday). Tot val per la causa. I amb eixes pomposes cabelleres de hippies del puntet, també podríeu disfressar-vos i emplenar de cavalcades tot el país, l’estat espanyol, el continent europeu...

Clar que si bé ho pense aquesta darrera oferta laboral té un risc afegit: qualsevol cinc de gener ens arriben Melcior, Borbó i Baltasar amb una proposta de referèndum: ¿VOLEU QUE LA MONARQUIA ES CONSOLIDE INDEFINIDAMENT A LA CONSTITUCIÓ?

I per a fer-ho d’allò més democràtic, es permetrà votar totes les persones majors de 18 mesos.

Parlem clar?

Per Jaume Brotons, veí d’Alcoi./

El passat 12 de desembre va tenir lloc a l'Agora un acte important de caràcter municipalista i també polític “PARLEMCLAR”. Les tres formacions amb representació municipal a l'esquerra del PSOE van parlar dels problemes de la Ciutat com una alternativa al debat de l’Éstat de la Ciutat, produït al CADA.

L'acte es va desenvolupar sobretot amb la participació dels assistents, tant presencialment com a través de les Xarxes, sense cap límit de temes, temps i amb una gran il·lusió per part del públic assistent. La raó d'això és que a més de parlar de problemes de la Ciutat, problemes greus que ens fan veure que no tot és del "color que ho pinta l'Equip Municipal" davant de fets evidents, com el tenir una Ciutat manifestament "bruta", on els grans projectes que es van prometre i es prometen s'eternitzen -Rodes, Colònia de Viació, Plaça Al-Araq, oferta de terreny per a la Indústria, revitalització del Centre amb el fracàs de la conversió en zona de vianants i el Comerç tancan portes, millora del Casc Antic, (Verge Maria, Ambaixador Irles, Placeta les Eres i altres), un Servei de Bus totalment híbrid a tota la seva flota, un Servei d'Aigua amb un preu allunyat de la qualitat que es presta, una manca de resposta a una millora de les Comunicacions, una Ciutat Envellida a la seva població, en què es constata de dades oficials dels 22.000 afiliats a la Seguretat Social, més de 6.000 treballen fora de la Ciutat, és a dir no hi ha dubte que Alcoi és entre altres coses, una "Ciutat dormitori". Barris com Sta Rosa amb 17,000 habitants no té dotació d'infraestructures esportives i culturals i fá 43 anys de Ajuntaments democrátics (Benifallim en 100 habitants si que en té)i ara com ara a l'espera dels projectes citats de Rodes i la Colònia.

A més es constata la política de "Pa i Circ" de l'Equip Municipal, de vendre "fum" constantment, aquest "camí de Santiago” que fa l'Alcalde per les AAVV de la Ciutat, per repetir-los una vegada i una altra, que es farà Rodes, també lo de la Colònia, lo de Placeta les Eres, i un munt de coses més,i no arriba res, pero això sí, que tindran una Ciutat de Tecnología avançada, encara que no hi hagi prou oferta laboral àmplia ia tots els nivells de qualificació professional, per créixer en població i no seguir endèmicament estancats.

Però com deia un polític conegut per les seves polítiques d'autosuficiència amb “l’Espanya va bé", ja que Francès i el seu Equip creuen que "Alcoi va bé" i si ho veiem apagada la Ciutat molts alcoians, bruta i sense clara projecció de futur, ia més la gent té la "mania d'anar-se'n a treballar fora", ells no en tenen la culpa –l'Equip de Govern- perquè gestionen com s'ha de fer, i com diu un dels seus polítics "alguna cosa farem bé quan ens vota la gent".

Sincerament no crec que el Maig de 2023, aquest projecte actual que regeix la Ciutat pugui créixer en el resultat electoral, no dóna més de si, per això a l'Acte de l'Àgora hi hagués una il·lusió per part del públic i és que les tres forçes progressistes, Guanyar, Compromis i Podem, poguessin anar junts als comicis locals. No és fàcil, després dels resultats del 2019 i la fractura que n'ha suposat el resultat i les diferències no polítiques sinó moltes vegades personals, fan difícil en la seva quadratura del cercle.

A les municipals del 2019, de les tres formacions que acabarien tenint el mateix nombre de regidors, una es presentava per primera vegada i fins ella mateixa es va sorprendre del resultat i obtenir dos regidors, però les altres dos que van perdre regidors també es van sorprendre del mal resultat. Si ara tornen a anar per separat, els resultats poden ser pareguts, encara que no crec sincerament que els socialistes obtinguin la desitjada majoria absoluta, però sí que creixerà la dreta (és clar la mes o menys civilitzada, o siga el PP) i amb la desaparició de Cs, doncs ens podem trobar amb un retrocés de tota l'esquerra, encara que és clar que l'Alcaldia recaurà en els socialistes, i tan donat com están a la "geometria variable" ja que si troben exigències per a possibles pactes cap a la seva esquerra, ells van a pactar com en tots aquests anys amb la dreta i sense problemes de consciència. Ja se sap amb les coses de menjar no es juga i ells tenen clar qui els dóna menjar.

Una altra cosa seria una candidatura de les tres forces progressistes reforçada amb l'activisme i l'associacionisme local (que va estar molt present al col·loqui de l'Àgora) i amb una forta campanya electoral, òbviament centrada a fer veure als alcoians, que a més que hi hagi Modernisme, i les nostres Festes i Tradicions, i amb tota la seua importanca i en lo que mos agraden, el futur de la Ciutat que es va escapar a la dècada dels setanta del segle passat i que ha de ser un objectiu el canviar d'una vegada per totes la política local, davant la realitat d'estancament de la nostra Ciutat i per bé de les generacions futures.

Si al final aquestes forces progressistes van per separat, el resultat actual de 6 regidors podrà ser igual, amb cap sort un regidor més o menys, això sí amb un repartiment diferent del 2-2-2-de 2019, i per fer alguna travessa el 2-1-3. o el 2-0-4, seguint l'ordre de com van quedar en nombre de vots en aquesta legislatura, però al final, seguirán sent igual d'irrellevants a la política Municipal. Però una candidatura conjunta que apropés el seu resultat al del partit socialista podrien canviar les coses.

Possiblement els possibles passos fets de banda recentment vagin en la bona direcció de facilitar aquest projecte comú, no queda molt de temps, ve Nadal, Setmana Santa, Festes i seguit les Eleccions, si han de fer alguna cosa junts, que comencen ja.

Peladilla, l’ametla vestida de dolç.

per José Antonio Tomás Andrés./

Al’època romana ja n’hi havien, era molt freqüent servir-les als convits de les bodes i naixements. Pensaven que obsequiant amb peladilles als que es casaven, gaudirien d’èxit i bona fortuna al llarg de la seua vida; i que els recent nascuts gaudirien de bona salut i riquesa també. Però com aleshores encara no es coneixia el sucre, les presentaven banyades amb farina i mel. Quan va fer l’arribada el sucre és provable que les fabricaren els boticaris, (segons explica la llegenda) ja que eren ells els únics que tenien un permís reial per a comercialitzar-lo. Les peladilles a l’edat mitjana les consumien només els nobles i els aristòcrates, era un article de luxe que el guardaven en cofres decorats.

L’elaboració més seriosa de la peladilla, va començar a Espanya cap als anys 30 del segle XX. El promotor fou un decidit alcoià que li deien Emilio Reig Pastor que va montar una fàbrica dinàmica i pròspera ací a la ciutat d’Alcoi. Les peladilles són molt típiques a la Comunitat Valenciana i solen estar presents quan ve Nadal a totes les taules de les tendes i supermercats, on també es ven torró artesà de Xixona, és a dir, que están escampades per tot el territori nacional. Per l’estranger, no cal dir, a Italia li diuen confetto, a Grècia koufeta i a França dragée.

A dia de hui, a Alcoi, l’elaboració artesanal de la peladilla la fan des de “El Campanar” on també produeixen els pinyons i els torrats confitats, amb el mateix procediment. Les peladilles, a més a més d’ensucrades, també podem trobar-les amb xocolate, i xocolate amb llet. A les confiteries i pastisseries de “Dulces Hispania” és on s’encarreguen de la venta. Per últim, va un sonet que titule LA PELADILLA, que és un producte del qual podem estar devanits perquè principalment és originari d’Alcoi. Al primer vers veuran “empresonada” referit a quan està dins la closca.

La Peladilla

Al principi va estar empresonada, després serà una joia nutrícia i lluny, llunyíssim d’estar amargada; la dolçor, el paladar acarícia.

L’ametla que amb el sucre està banyada serà sempre vertadera delícia; té una especial textura idolatrada i per als banquets és una primícia.

La peladilla d’Alcoi fabulosa que es fabrica de manera artesana del seu origen estarà orgullosa.

És com una perla molt alcoiana, i per a menjar-la és tan saborosa que només mirant-la, t’entra la gana.

L’Escola de Belles Arts d’Alcoi crea el Betlem de l’Ajuntament

Tota la ciutadania pot gaudir d'aquest treball fet per tot l'alumnat de l'Escola, i en el qual es poden veure representats, a més de les escenes típiques del Betlem, altres elements emblemàtics

BR | Alcoi./ L’Escola de Belles Arts d’Alcoi ha muntat, com marca la tradició, el Betlem del vestíbul de l’Ajuntament. La ciutadania podrà gaudir de tot el treball realitzat per l’alumnat d’aquesta escola, concretament, 73 alumnes de la Secció Infantil, han sigut els encarregats d’elaborar unes 250 figures. El professorat d’aquesta secció, Alexandra Lozano i Montse Ripoll, han sigut les que han creat els elements arquitectònics i les muntanyes; i l’alumnat de la Secció d’Adults ha fet els arbres. En aquest Betlem es pot veure representada la nostra ciutat i “Nadal Alcoià”, i com a novetat, poden veure’s alguns dels actes d’aquesta trilogia, com el Ban Reial, amb els personatges del Tirisiti, ells balladors, les burretes, i la figura de l’Ambaixador. També, a través del treball de l’Escola de Belles Arts, es pot veure el moment de l’Adoració, amb un campanar renovat.

A banda, també hi ha altres elements com l’ermita de la Font Roja, les cases modernistes de La Casa del Pavo i el Círculo Industrial, o el colomer de la Glorieta.

El CAEHA estrena‘Ressonàncies de la Serreta’

Amb motiu del 40 aniversari de l'entitat, els músics i compositors Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol, han creat aquesta peça, que servirà com a música identificativa del CAEHA

BR | Alcoi./ En la vesprada del 17 de desembre el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) celebrarà la segona de les accions que s’han preparat per a commemorar el 40 aniversari de l’entitat. Es tracta d’un concert oferit per l’Or- questra Simfònica Alcoiana, en el qual s’estrenarà una peça composta expressament per a ells: ‘Ressonàncies de la Serreta’.

Aquest poema simfònic ha nascut del virtuosisme d’Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol, que a més de ser uns reconeguts músics i compositors a la ciutat, també són membres del CAEHA.

La idea de plasmar la identitat del Centre a través de la música va sorgir del seu expresident, Pedro Juan Parra, que també és músic, i que va pensar que era una bona forma de retre homenat- ge als 40 anys que porta aquest grup difonent la nostra cultura entre la ciutadania. ‘Ressonàncies de la Serreta’ servirà a partir d’ara com a música corporativa de l’entitat, i sonarà en cada acte i esdeveniment que s’organitze des del CAEHA.

Coba complements./

Coba Complements i Caperucita Rosa es converteixen en els aparadors més nadalencs d’Alcoi

Aquests dos negocis de la ciutat han guanyat el concurs de decoració d'aparadors nadalencs

BR | Alcoi./ Com cada any els comerciants d’Alcoi posen a punt els seus negocis de cara a Nadal i decoren els seus aparadors per a l’ocasió. Des de l’Ajuntament d’Alcoi, la Cambra de Comerç i Indústria d’Alcoi, la Federació de Comerç ‘Alcoi Comercial’, i l’Associació Comarcal d’Empresaris del Comerç d’Alcoi ‘ACECA’ s’ha organitzat un any més un concurs per a premiar a la millor decoració.

L’alumnat d’Interiorisme de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi ha participat en aquesta iniciativa posant a disposició dels participants el seu coneixement.

El jurat, format per representants d’aquestes entitats, han proposat concedir el premi, en la categoria de ‘Local Comercial’, dotat amb 500 euros, a Coba Complements. En segon lloc, i amb un premi de 300 euros, ha estat l’establiment Estudio Valero.

En la modalitat ‘Hostale-