PREGÓ DE SA MAJESTAT EL REI CARNESTOLTES
Atenció, conciutadans: prou, per déu, calleu, collons! pota-blaves i capons, que avui porto penes grans.
que esperen amb candeletes el rei, fregant-se les tetes i estirant-se els cigalons: s’han venut tots els condons.
Ciutadans, pratencs il·lustres, de notícies tan funestes, molestes i espanta-festes, no n’hi ha hagut durant molts lustres.
No podem sortir a la plaça a dir això a l’enorme massa! Ens llançaran tomacons! Ens violaran pels racons!
I és que el rei del Carnestoltes, que aquest any és la luxúria, ens ha enviat una injúria i ens ha pres per poca-soltes. Diu que no tornarà al Prat fins que s’inauguri el metro -quina decepció perpetro!i ens proposa un disbarat: que aplacem aquest fiestón fins la setmana vinenta que és quan diu que el Puchdemonk té un foradet a l’agenda. Jo li he dit: Sa Majestat, però, què us passa? Aneu bufat? Sabeu el geni abrandat de la gent que viu al Prat. Tinc seixanta mil borratxos, molts maricons, uns pocs matxos, tot de putes, tortilleres i tres monges amb ulleres,
Però no hem trobat la manera d’iniciar negociacions; s’ha posat fet un a fera, m’ha arrencat els pantalons. A més, diu que a Cornellà, paguen molt millor que al Prat que al concurs de l’Artesà tots els quartos s’han gastat. Arquitectes futuristes, promotors estalinistes, i ara fins els anarquistes s’han fet conservacionistes. Ja sabeu que el patrimoni sempre el carrega el dimoni. A mi em sembla que treu fum de veure la cavalcada dels tres reis d’aquesta anyada, “De rei”, diu, “només n’hi ha un!”.
Em sap greu anunciar, feu-me cas, que és oficial, que no tindrem carnaval: mai no tornarà a passar. Calma, Pratencs, poseu seny! Sé que la ràbia us empeny! Jo he pensat: si el president pot ser qui va bé al moment, sigui Mas o Puigdemón, Pablo Iglesias o Ribera, també amb el rei, com hi ha món, farem d’aquesta manera. Primer hem trucat al Rajoy, que diu que té temps per tot, però ens e l’hem trobat, renoi, ensopit i amb el cap cot. Li hem ofert la investidura però ni això li ha posat dura. Li hem dit: potser la Soraya... i ens ha fet un crit que esglaia. També hem pensat en la infanta, però no vol protagonisme, diu que es caga en el proïsme avui que el món la bescanta. El seu germà, no ho sabem: és que no ens ha volgut rebre. No vol pensar ni fer esment de gent més enllà de l’Ebre. Després he tret el llistat dels estafadors d’hisenda, però estan tots massa ocupats administrant-se la renda. Tampoc no hem pogut fitxar a la Rita Barberà: diu que ara que és senadora la fan llevar massa d’hora. Hem pensat: potser l’Iceta ens farà una ballaruca; li calcem una perruca, i a la rua potser ho peta. També hem trucat als d’Unió, però encara no han dit ni mu, no ens ha contestat ningú
ni ha saltat contestador. Ho vam proposar a la junta de Podemos al Casino però els mossos, porres de punta, ens van dir que “i un comino”. Per fer el paper de luxúria, del Llobregat fins el Túria, no hi haurà ningú més just que una puta de les CUP. La Gabriel diu que potser, però que han de fer una assemblea; esperem a l’any que ve, de moment, canviem d’idea. He esgotat els meus contactes, de Deltebre al Canigó, els he ofert a tots contractes però un per un m’han dit que no. Pratencs, no desespereu, jo tinc una bona amiga que, si fem un mòdic preu, ens ensenyarà la figa. Ciutadans, pratencs, pratenques, a manca de sang blavenca, tindrem una puta blava, creieu-me: us caurà la bava. Saludem la nostra reina, la més puta, sense feina, la més porca, la més múrria: la Reina de la Luxúria!
REINA DE LA LUXÚRIA
Cardadors, súbdits, esclaus. poseu-vos en fila índia si em voleu tastar la síndria, tant els llecs com els babaus. Els fadrins i les minyones, les senyores i els senyors, tant els micos com les mones teniu dret a fer-ne un mos.
M’han fet reina luxuriosa d’un municipi viciós, a la moral enfadosa li heu de dir que toqui el dos.
No ens caldrà ni clau ni pany per tancar aquestes ovelles, no fa falta ardit ni engany per munyi’ls-hi les mamelles.
Agafeu càvec i aixada, la bota de vi d’anyada, llancem-nos de cap a l’hort i a veure si tenim sort.
Beveu com camells ressecs, cardeu per tots els racons, els homes calceu tacons tant els vells com barbamecs.
Collirem carxofes fresques, pastanagues, cols obertes, unes faves gegantesques, i omplirem sacs de tubercles.
Ignoreu l’autoritat, al cap feu-li botifarra o endueu-vos-el de farra fins que acabi ben torrat.
No us deixeu el semaler per penjar les botifarres; si us trobeu un presseguer, deixeu anar les amarres.
Sigueu putes sobiranes, no accepteu marit ni rei no us sotmeteu a cap llei: Passeu, si no en teniu ganes!
Tingueu l’escopeta a punt per si salta alguna llebre o un conill, feu-lo difunt i feu-li passar la febre.
Però si la picor us ataca, obriu les cames al vent, fora el pecat de la ment! El gaudi no deixa taca!
Sacsegeu els picarols si veieu la gata maula, l’heu de fer estirar a la taula per brunyir-li bé els perols. Prepareu l’escalivada d’albergínies i pebrots: poseu-n’hi un parell de cada i un grapat de ceballots. Fregueu fins que faci mal tota cosa que belluga i si la cuca s’arruga, revifeu-la a cops de pal. Obriu d’un tall el meló i enfonseu-hi sencer el membre, ja veureu que aquest any no ens caldrà esperar el setembre.
Visca el Rei! Visca el Carnaval! Visca el Prat! Visca l’Alcalde! El President d’Amazon! La Línia 9 del Metro! La nova vida del Gallego! La Intermodal! La Tercera Pista! Les runes de l’Artesà! Les crispetes del Capri! Cal Cinto de la Remei! I les putes del Ribiera!