Alexey
BRODOVITCH
1
2
1
Nova vida a París
2
Creuar l’Atlàntic: Harper’s Bazaar
3
Design Lab i l’experimentació
4
Menys és més: Portfolio
5
França. C’est fini
3
A l’arribar a França no havia treballat anteriorment i, per primer cop, va haver de buscarse la vida per guanyar diners. Va tenir diversos treballs com a pintor d’edificis o pintor d’escenaris per a ballets russos, i alhora estudiava pintura i arts industrials. Va viure a Montparnasse on va trobar una comunitat d’artistes russos que el va animar a esdevenir pintor.
4
Cartell “Bal Banal”, guanyadr del 1r premi
D’origen aristocràtic rus, Brodovitch va néixer al 1898. Va lluitar a l’armada russa en la Primera Guerra Mundial i, a l’esclatar la revolució russa al 1917, va formar part de l’exèrcit blanc que donava suport al Tsar. Posteriorment va haver d’emigrar a París amb la seva dona, la Nina (amb la que més tard va tenir un fill). Allà va començar la seva carrera com a dissenyador des del 1920 fins al 1930.
1París
Nova vida a
Al 1924 va guanyar el primer premi d’un concurs de pòsters d’un teatre local, deixant en segon lloc a Picasso. Aquest premi va catapultar la seva carrera i el va donar a conèixer. El 1925 va guanyar 5 medalles de l’Exhibition of Decorative Arts de París. Aviat va ser reconegut i contractat com a dissenyador gràfic a l’agència publicitària Maximilian Vox. El 1928 el van anomenar director artístic dels grans magatzems “Trois Quartiers”. Es va dedicar a la il-lustració de llibres a París i Londres i va ser co-fundador de l’associcació Le Cercle. També va ser director del Athélia Studio, el qual li va permetre dirigir tots els aspectes de la producció creativa. 5
6
ua e r C
2
r
l’A
t n à l t
ic
r a a az
p r a H
B s ’ er
h Cap dovitc ica. Bro Amèr rector 0 3 a di r ys e la ue a a n r d a g t m i s a al ts q ïa em llar co blicit r r i A du ial cid treba de pu r e o t r d s t eu, i a In va du ic ra p . t n a s s o I t í ç r t r f a men ent ar hool o e of A eny eu ladèlfi o c g Va diss or a Fi rtam um Sc Colle l a e p ia se de sd ad del hia Mu ladelph ental l-lustr i am e d’i era lp h n a e P o c d f i c la la èr ció ies lan . m a r e Phi indria è u e A t t r i s d ma ork es f ev Nor ut a la entien a esd diants b fein Nova Y ss oca r deg e m tu i p ue s a y è e q o e n a s s s a h l l e l p a ant que podria s com mètod . n a i g n pa ue ae une tzaven licitari q v g a t l e n com A f ub tili p omi ental, l 1929. u d y ò e n e pr perim ack de per aix l disse u q x i eny e r y e s c t d n s c a l i e t p o e i p il iss ip am el D ericà d El d vador vocada r estab n el c a eri am a e y o r er r t n n d s s i p r e i n g o o r n ciat n ca a m co i n E n y ’ e e m o n d u ci td nò ció l disse ió, infl l a i eco cessita ue fun c de e q sso onar e entac s n A n e ’ i a e l l i sab dar voluci xperim nguard e i el n u va f . Va re me i e les va daism 2 3 a i a 9 is Al 1 iladèlfi dinam uhaus nt el D a e de F oduint cola B retam ivisme. intr per l’es , conc struct XX on C e l g se rta
e Cob
s
rt A g n
isi
ert v d A
de
77
Al 1934, l’editora Carnmel Snow va adonarse del gran potencial de Brodovitch i li va oferir un lloc a la revista Harper’s Bazaar com a director d’art, buscant un esperit més modern. Juntament amb Snow i Vreeland, formarien un equip que va canviar la imatge d’aquesta revista per complert. Es caracteritzava per l’ús dels espais en blanc, així com per la seva innovació amb la tipografia, la seva qualitat i senzillesa. Estava obsessionat amb les composicions, sovint reenquadrava les fotografies dels artistes i ni les obres de Man Ray o Henri Cartier-Bresson se’n salvaven. No les centrava, les col-locava a sang i les integrava en el conjunt. Fascinat per la fotografia, el seu estil es va adoptar com a model de revista moderna, i va ser el predominant en els anys 50. Sovint treballava la revista com a conjunt, fent que les pàgines tinguessin relació entre si. Va agafar un rol actiu concebent totes les formes del disseny gràfic, cosa poc usual per a l’època ja que les revistes americanes utilitzaven text i il-lustració de forma separada, dividintlos per amples marges blancs. Va aconseguir revolucionar el disseny de les revistes americanes, canviant les composicions estàtiques i convencionals per unes altres més dinàmiques i juganeres. 8
9
10
Doble pàgina de Harper’s Bazaar
El seu primer assistent va ser Irving Penn. Leslie Gill, Richard Avedon i Hiro són alguns dels artistes als quals va influenciar i potenciar la carrera. També va treballar amb artistes europeus com Man Ray, Salvador Dalí i A. M. Cassandre. Va ser el primer en donar feina a fotògrafs immigrants com Lisette Model i Robert Frank. 11
Paral-lelament ta classes i conferè institucions, com a Universitat de Nova Y 1954 se li va atorgar el la Societat Americana de 1987 va tenir el reconeixem professional p
Al 1958 va abandonar si el van fer fora o va degut al seu
12
ambé va impartir ències a diverses a Cooper Union o la York, entre d’altres. El premi Robert Levitt de e fotògrafs de Revistes i al ment de l’AIGA (associació per al disseny).
Di
ver s
es
po
rta
des
de
Ha
rpe
r’s
Ba
zaa
rd
iss
eny ade
sp
er
Bro d
ovi t
ch
r la revista. No està clar a deixar la seva feina alcoholisme.
13
3
l llarg de la seva carrera va seguir ensenyant. El seu “Design Lab” estava centrat en la il-lustració, el disseny gràfic i la fotografia. Es tractava d’un taller experimental per a descobrir noves tècniques i solucions per al disseny. Eren workshops oberts a totes les professions, i en cadascun els estudiants eren desafiats a evitar clixés, i utilitzar els seus errors per a buscar solucions.
14
Harvey Lloyd, Roland Kirk, Jazz Musician, 1965 (alumne de Brodovitch)
3 l’exp Des
erim i enta
ign
Lab
ciĂł
15
4 Portfolio
Menys és més:
Frank Zachary va voler crear una publicació americana centrada en l’art i el disseny i va voler comptar amb Paul Rand i Alexey Brodovitch. Així van sorgir les publicacions de Portfolio, una revista de curta durada però molt influent. Només es van publicar 3 números del 1949 al 1950. Es tractava d’una publicació innovadora, i partia de la idea de dirigir-se als professionals del disseny. Contenia il-lustracions d’artistes com Alexander Calder, Charles Eames, Paul Rand i Salu Steinberg, entre d’altres, així com articles sobre variacions gràfiques.
16
17
18
Com a editor d’Art, Brodovitch va ajudar a concebre els continguts de la revista, així com el disseny, amb pàgines transparents, multipàgines i altres enginys cars i elaborats. En la portada només utilitzava
tipografia,
cosa inusual per a l’època. Finalment, ha sigut un dels seus treballs amb més repercussió posterior.
19 19
TambĂŠ va publicar un llibre anomenat Ballet, el qual incloĂŻa
20
fotografies controverses degut a l’ús del “motion blur”.
21 21
5 C’est fini França
22
Quan al 1958 va abandonar la revista Harper’s Bazaar, es va mudar a un poblet al sud de França, on va passar els seus últims anys fins al 1971. Allà va seguir ensenyant però sense ser gaire actiu laboralment. Actualment, el llegat de Brodovitch és remarcable. Les seves composicions segueixen sent models d’intel-ligència gràfica i inspiració, ha sigut imitat infinitat de vegades i encara avui inspira a noves generacions.
23
“All designers, all photographers, all art directors wheter they know it or not are students of Alexey Brodovitch�
Irving Penn