manual de correcció
Pàgina 1 de 69 BUSCAR BLOG
MARCAR BLOG
Siguiente blog»quimroig@gmail.com | Nueva entrada
manual de correcció CRITERIS DE CORRECCIÓ 1. 2. 3. 4. 5.
Criteris generals Criteris gràfics Criteris textuals Criteris lingüístics Criteris per a actes específics
0 Comentaris
1. Criteris generals 1.1. Verificació 1.2. Correcció 1.3. Material de consulta 0 Comentaris
1.1. Verificació L’ objectiu primordial de la correcció de les transcripcions de les sessions parlamentàries ha d’ ésser d’ assegurar el text en tant que transcripció d’ un discurs oral, especialment pel que fa a la fidelitat a aquest discurs, mitjançant la verificació de l’ acord del text amb l’ enregistrament digital del discurs. Atès que el discurs oral esdevé, per mitjà de la transcripció, text escrit, s’ ha de tenir en compte que la correcció ha de consistir a assegurar-ne també la textualitat, és a dir, assegurar que la transcripció tingui les condicions formals necessàries per a poder ésser llegida i compresa amb normalitat. Referències: fidelitat al discurs, textualitat 0 Comentaris
1.2. Correcció Per a establir definitivament el text de la transcripció, és a dir, per a deixar-lo correcte en tant que text, s’ ha de verificar que s’ hi hagin aplicat o, si cal, s’ hi han d’ aplicar determinats criteris gràfics, com ara la puntuació (apartat 2); criteris textuals, per a rectificar o suprimir algun mot o alguna expressió que, essent efecte de les condicions en què es produeix el llenguatge oral, resulten inadequats en el llenguatge escrit (apartat 3), i criteris lingüístics o d’ adequació a la normativa (apartat 4). L’ adequació a la normativa consisteix a deixar el text correcte en relació amb allò que és generalment admès o no admès en el català estàndard escrit actual, dins el marc del que es pot considerar admissible en un estàndard oral i en la mesura que no perjudica la fidelitat de la transcripció.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
Sumari ?
CRITERIS DE CORRECCIÓ
?
1. Criteris generals
?
1.1. Verificació
?
1.2. Correcció
?
1.3. Material de consulta
?
2. Criteris gràfics
?
2.1. Puntuació
?
2.1.1. Ús de la coma
?
2.1.2. Ús del punt
?
2.1.3. Ús del punt i a part
?
2.1.4. Ús dels punts
suspensius ?
2.1.5. Ús dels dos punts
?
2.1.6. Ús dels guions
?
2.1.7. Ús dels signes
d’ interrogació i d’ admiració ?
2.1.8. Ús dels parèntesis
?
2.2. Ús de diversos signes
gràfics ?
2.2.1. El guionet
?
2.2.2. La barra inclinada
?
2.2.3. L’ apòstrof
?
2.3. Ús de les cometes
?
2.4. Ús de la cursiva
?
2.5. Citacions
?
2.6. Grafia de les quantitats
?
2.6.1. Lletres
?
2.6.2. Xifres aràbigues
?
2.6.3. Xifres romanes
?
2.7. Grafia de les sigles i els
acrònims ?
2.8. Majúscules i minúscules
?
2.8.1. Noms propis referits a
persones ?
2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols
nobiliaris ?
2.8.1.2. Formes protocol·làries
de tractament ?
2.8.2. Noms propis referits a
26/04/2007
manual de correcció 0 Comentaris
1.3. Material de consulta
Pàgina 2 de 69 coses ?
organismes i entitats
Pel que fa als aspectes morfològics, morfosintàctics i sintàctics, la determinació de l’ estàndard escrit es fa d’ acord amb l’ ordre de fonts d’ autoritat que segueix:
?
• Gramàtica catalana (1918 i edicions successives), de P. Fabra • Gramàtica catalana (1956), de P. Fabra • Converses filològiques, de P. Fabra (1983, edició crítica de J. Rafel i Fontanals) • Acords de la Secció Filològica de l’ Institut d’ Estudis Catalans • Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I: Fonètica (2001), de l’ Institut d’ Estudis Catalans • Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2001), de l’ Institut d’ Estudis Catalans • Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’ Institut d’ Estudis Catalans [DIEC] • Diccionari de la llengua catalana (1998), Enciclopèdia Catalana • Diccionari d’ ús dels verbs catalans (1999), de J. Ginebra i A. Montserrat, Edicions 62 • Gramática catalana (1962), d’ A. M. Badia i Margarit • Lleures i converses d’ un filòleg (1971), de J. Coromines • Gramàtica catalana(19794), de F. de B. Moll • Curs de gramàtica normativa per a ús dels valencians. Grau superior (1980), de J. Barberà i d’ altres • Gramàtica de la llengua catalana (1994), d’ A. M. Badia i Margarit
?
Pel que fa al lèxic, la determinació de l’ estàndard escrit es fa d’ acord amb l’ ordre de fonts d’ autoritat que segueix: • Diccionari de la llengua catalana (1998 o reimpressions d’ aquesta), d’ Enciclopèdia Catalana, SA • Diccionari de la llengua catalana (1995), de l’ Institut d’ Estudis Catalans [DIEC] • Diccionari general de la llengua catalana (1932 i edicions successives), de P. Fabra [DGLC] • Acords de la Secció Filològica de l’ IEC • Acords del Termcat • Acords de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu • Gran enciclopèdia catalana en línia • Diccionari català-valencià-balear (1978²), d’ A. M. Alcover i F. de B. Moll • Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), de J. Coromines • Diccionari manual de la llengua catalana (1983), de P. Fabra • Diccionari de locucions i frases fetes (1984), de J. Raspall i J. Martí • Diccionari d’ onomatopeies i mots de creació expressiva (2002), de M. Riera-Eures i M. Sanjaume • Atles topogràfic de Catalunya, 3 v. (1995), de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya 0 Comentaris
2. Criteris gràfics 2.1. Puntuació
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
2.8.2.1. Noms d'institucions, 2.8.2.1.1. Nom propi de la
institució, organisme, entitat, empresa o establiment 2.8.2.1.2. Designacions
d'entitats juridicopúbliques i religioses ?
2.8.2.1.3. Designacions
incompletes ?
2.8.2.1.4. Designacions
coreferents ?
2.8.2.2. Fets i períodes
temporals ?
2.8.2.2.1. Fets històrics
singulars ?
2.8.2.3. Activitats educatives,
científiques i socials ?
2.8.2.3.1. Cicles educatius,
assignatures i disciplines ?
2.8.2.3.2. Congressos,
simposis i jornades ?
2.8.2.4. Tramitacions i títols
de documents oficials ?
2.8.2.4.1. Títols de documents
oficials i de les tramitacions corresponents ?
2.8.2.4.2. Informes, estudis i
projectes ?
2.8.2.4.3. Documents
acreditatius i carnets ?
2.8.2.5. Noms de lloc
?
2.8.2.5.1. Noms de
demarcacions i de divisions territorials ?
2.8.2.5.2. Noms d'accidents i
llocs geogràfics ?
2.8.2.5.3. Noms de lloc
històrics, geopolítics i geoturístics ?
2.8.2.5.4. Noms de places,
carrers i altres vies urbanes i interurbanes ?
2.8.3. Diversos
?
3. Criteris textuals
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 3 de 69
2.2. Ús de diversos signes gràfics 2.3. Ús de les cometes 2.4. Ús de la cursiva 2.5. Citacions 2.6. Grafia de les quantitats 2.7. Grafia de les sigles i els acrònims 2.8. Majúscules i minúscules 0 Comentaris
2.1. Puntuació La puntuació gràfica, en totes les formes que són usuals (punt i seguit, punt i a part, coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’ interrogació i d’ admiració, guions i parèntesis), és el recurs normal a emprar per a establir el discurs com a text escrit. Cal aplicar lo per a marcar les pauses i les variacions tonals significatives del discurs oral, per a marcar la jerarquització de les frases, per a destriar els encavalcaments de frases i per a indicar els anacoluts que sovint es produeixen en un discurs oral improvisat. 2.1.1. Ús de la coma 2.1.2. Ús del punt 2.1.3. Ús del punt i a part 2.1.4. Ús dels punts suspensius 2.1.5. Ús dels dos punts 2.1.6. Ús dels guions 2.1.7. Ús dels signes d’ interrogació d’ admiració 2.1.8. Ús dels parèntesis
?
3.1. Abreviacions
?
3.2. Repeticions
?
3.3. Onomatopeies
?
3.4. Omissions
?
3.5. Errors factuals i lapsus
?
3.6. Supressions
?
4. Criteris lingüístics
?
4.1. Regles generals
?
4.2. Morfologia i morfosintaxi
?
4.2.1. Morfologia no verbal
?
4.2.1.1. L'article
?
4.2.1.1.1. L'article dels
topònims ?
4.2.1.2. El substantiu i
l'adjectiu ?
4.2.1.2.1. El nombre
?
4.2.1.3. Els possessius
?
4.2.1.4. Els quantificadors i
indefinits
i
?
4.2.1.5. Els numerals
?
4.2.1.5.1. Els cardinals
?
4.2.1.6. L'ús pronominal de
mateix ?
4.2.1.7. Els pronoms personals
?
4.2.1.7.1. Les formes fortes
?
4.2.1.7.2. Les formes febles
2.1.1. Ús de la coma
?
4.2.2. Morfologia verbal
?
4.2.2.1. Observacions sobre
S’ escriuen entre comes tant les oracions i els mots que constitueixen una explicació de l’ oració principal com les oracions relatives explicatives. Per exemple:
els participis
0 Comentaris
?
4.2.2.2. Verbs que s'aparten
dels models 4.2.2.3. Usos impropis de
Al mateix temps, d’ acord amb l’ article 133.3 del Reglament, s’ anuncia que les preguntes seran substanciades demà a les deu del matí.
?
?
4.2.2.3.1. Infinitiu
Passem al primer punt de l’ ordre del dia, que és el debat i votació del Dictamen de la Comissió de Política Territorial sobre el Projecte de llei sobre els senyals geodèsics.
?
4.2.2.3.2. Imperatiu
?
4.2.2.3.3. Plusquamperfet de
determinades formes verbals
subjuntiu ?
És un text interessant, és a dir, planteja uns problemes i hi presenta solucions... S’ escriuen també entre comes els mots o les oracions que són recursos discursius per a mantenir l’ atenció del receptor o receptors [v. 3.2]: La proposta, diguem-ne, és prou respectuosa amb la canalització...
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
4.2.2.3.4. Construccions
diverses ?
4.2.2.3.5. Preposicions
?
4.2.2.3.6. Preposicions en
contacte ?
4.3. Sintaxi
?
4.3.1. Concordança
?
4.3.2. Ordre de col·locació dels
sintagmes
26/04/2007
manual de correcció La proposta, com deia, és prou respectuosa amb la canalització... La proposta, hi insisteixo, és prou respectuosa amb la canalització... La proposta, ho repeteixo, és prou respectuosa amb la canalització... S’ empra també la coma per a marcar els anacoluts i les petites pauses en el discurs, després de punts suspensius [v. 2.1.4]. Per exemple: Amb un petit interrogant..., no petit, un gran interrogant: què fer amb aquest informe. Després d’ un vocatiu, cal posar-hi coma: Gràcies, senyor president. Senyor diputat, no és cert.... Gràcies per haver-me escoltat amb tanta atenció, senyores i senyors diputats. S’ empra la coma per a marcar un verb elidit. Per exemple: En les àrees urbanes caldrà una xarxa molt densa; en la resta, una densitat menor. Les esmenes 3, 4, 6 i 8 es voten conjuntament; les esmenes 5 i 7, separades.
Pàgina 4 de 69 ?
4.3.3. L’ oració simple
?
4.3.3.1. Els règims verbals
?
4.3.4. L’ oració composta
?
4.3.4.1. Caiguda de
preposicions ?
4.3.4.2. Els relatius
?
4.3.4.3. Oracions causals
d’ infinitiu ?
per a + infinitiu ?
Creiem que hi ha altres alternatives més econòmiques i més eficients, i es dóna el cas que sí que existeixen. Aquesta anàlisi de costos és elemental, i, vistes les circumstàncies, ens preguntem per quines raons el Consell Executiu ha presentat un projecte així, com aquest. I, pel que fa a això, recordar-los que la sessió es reprendrà demà a les deu.
4.3.4.5. Oracions condicionals
amb infinitiu ?
4.3.4.6. Oracions amb gerundi
?
4.3.4.7. Construccions
negatives ?
oracions 4.3.4.8. Connectors d’
?
4.3.4.9. Adverbis i altres
modificadors ?
4.3.4.9.1. Adverbis de manera
?
4.3.4.9.2. Adverbis de temps
?
4.3.4.9.3. Altres modificadors
?
4.4. Lèxic
?
4.4.1. Dialectes geogràfics
?
4.4.2. Col·loquialismes i
vulgarismes ?
Per a marcar una diferència de nivell de coordinació cal emprar la coma. Per exemple:
4.3.4.4. Oracions amb per i
4.4.3. Mots i expressions
dialectals ?
4.4.4. Argots
?
4.4.5. Renecs i insults
?
4.4.6. Derivacions impròpies
?
4.4.7. Expressions i mots nous
?
4.4.8. Calc semàntic
?
4.4.9. Formes alternes i
preferents ?
4.4.10. Construccions
?
4.4.10.1. Construccions
indegudes, per calc, que respectem
S’ empra la coma entre un element de l’ oració i tota la resta quan hi ha una inflexió tonal, sigui per contrast (èmfasi) amb qualsevol altre element, o per la dislocació (desplaçament) dels elements de l’ oració.
?
4.4.10.2. Construccions
indegudes, per calc, que rebutgem ?
4.4.10.3. Compostos
Aquesta idea, he de dir que ha estat ben acollida.
lexicalitzats
Aquestes qüestions, hi ha un marc general on s’ emmarquen.
?
4.4.11. Neologismes
?
4.4.11.1. Estrangerismes
catalanitzats
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció Voldríem posposar-la, aquesta proposició. La coma és optativa entre un element de l’ oració i tota la resta quan l’ element desplaçat apareix dislocat a l’ esquerra. En aquests casos, emprarem coma només si els elements desplaçats són llargs o complexos. Per exemple: Això ho va dir el mateix president fa ben poc. La següent pregunta la formula el diputat senyor... Però: Aquestes esmenes en què el Grup Popular proposava una transacció, el Grup de Convergència i Unió ha demanat de retirar-les. [Pel que fa als pleonasmes, v. 4.2.1.7.2, Els pronoms personals: Les formes febles]. La coma també és optativa després dels circumstancials de temps al principi de frase. Per exemple: El dia que es va aprovar l’ Estatut(,) els catalans van assumir amb inconsciència els errors dels seus representants polítics...
Pàgina 5 de 69 ?
4.4.11.2. Noms propis
esdevinguts comuns ?
4.4.11.3. Estrangerismes
pseudocatalanitzats i barbarismes ?
4.4.11.4. Estrangerismes no
catalanitzats ?
4.4.12. Toponímia
?
4.4.12.1. Topònims estrangers
?
4.4.12.2. Topònims catalans
?
4.4.12.3. Topònims aranesos
?
4.4.13. Transcripció de mots
àrabs, hebreus, russos i ucraïnesos ?
5. Criteris per a actes
específics
Referències a part (1) a/en/amb (1) abreviació (1) acotació (1)
Referències: anacolut, circumstancial, coma, coordinació, dislocació, elisió, explicativa, inflexió, pleonasme, recurs discursiu, vocatiu
acrònim (1) acte de lliurament (1) acte específic (1) adjectiu (1)
0 Comentaris
admiració (1)
2.1.2. Ús del punt
adverbi (3)
S’ empra el punt per als dominis d’ internet: Volien canviar el .es pel .cat
adverbi de temps (1) al + infinitiu (1) ampliació camp semàntic (2) anacolut (3)
Referències: internet, punt 0 Comentaris
2.1.3. Ús del punt i a part S’ empra el punt i a part per a separar fragments del discurs amb temàtiques diferents i per a les fórmules de votació. Per exemple:
anglès (1) apòstrof (3) aquest (1) aranès (1) argot (1) article (1) barbarisme (1)
L’ esmena número 1 planteja [...] L’ esmena número 8 és una esmena d’ addició [...] El president Gràcies, senyor diputat. Passem a la votació de les esmenes del Grup Socialistes. Comença la votació. Aquestes esmenes han quedat rebutjades per 22 vots a favor, 58 en contra i 15 abstencions.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
barra inclinada (1) calc (3) cardinal (2) circumstancial (1) col·loquial (3) com (1) com a (1)
26/04/2007
manual de correcció Després de les fórmules habituals d’ inici d’ una sessió, cal posar-hi punt i a part. Per exemple: El president Comença la sessió. / Es reprèn la sessió. Hem de debatre, primer de tot [...] Quan acaba el discurs pròpiament dit, i abans de les expressions típiques d’ agraïment de l’ orador o oradora, cal fer punt i a part: Espero, doncs, i demano el vot favorable de la majoria, i dono per defensada aquesta proposició. Moltes gràcies, senyora presidenta. Referències: a part, punt, votació
Pàgina 6 de 69 coma (1) cometes (4) concordança (1) condicional (1) conjunció (1) conseqüència (1) construcció (1) coordinació (2) copulatiu (1) coreferent (1) criteris de redacció (1) cursiva (2) datació (4)
0 Comentaris
derivació impròpia (1)
2.1.4. Ús dels punts suspensius
designació incompleta (1)
S’ empren els punts suspensius per a marcar petites pauses o interrupcions del discurs:
dislocació (1)
Però és que en el seu discurs, en el seu discurs... (Veus de fons.) Sí, senyor Obiols, ara dic per què. La senyora diputada em demana la paraula per...?
dialectalismes (2) diàleg (1) doble negació (1) dos punts (1) dos/dues (1) elisió (1)
El Sr. Ribó i Massó Senyor president, senyores i senyors diputats..., vostè, senyor Pujol, ens ha dit [...]
emfasització (1)
S’ empren els punts suspensius per a marcar els anacoluts. Si el discurs continua fent referència al mateix tema, s’ empren punts suspensius i coma:
error factual (1)
Més ràpid no es podia anar, des d’ un punt de vista..., ni es pot demanar cap tipus de responsabilitat. Estem debatent aquí això, i altres coses, només pel fet..., perquè ens trobem entre períodes de sessions. Em penso que hem d’ admetre, i a mi m’ agradaria que en aquest cas la consellera de Governació..., vull sentir si ho admet, espero que ho admeti... Quan l’ orador o oradora ha estat interromput però no ha tallat el seu discurs, no posem espai darrere els punts suspensius de la represa. Per exemple: El Sr. Ribó i Massó Senyor president, això és el que vostès plantegen sobre la línia 9, desmuntant la línia 9, sobre el sistema públic, fins ara, de la xarxa metropolitana de Barcelona, i, per tant, desconnectant-la del que és la seva gestió i, sobretot... El president Senyor diputat... El Sr. Ribó i Massó
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
en + infinitiu (1) enumeració (1) especificatiu (1) estrangerisme (3) estàndard (1) exclamativa (1) explicativa (1) expressions temporals (1) expressió (1) falca (1) fidelitat al discurs (1) final (1) forma no admesa (2) forma plena (1) francès (1) frase feta (2) gaire (1) gerundi (1) guionet (1) guió (1) gènere (2) hebreu (1)
26/04/2007
manual de correcció ...de l’ hàbit normal de pagament d’ infraestructures... El president Senyor diputat... El Sr. Ribó i Massó ...i de costos d’ explotació. Referències: anacolut, punts suspensius 1 Comentaris
2.1.5. Ús dels dos punts S’ empren els dos punts per a introduir els subtítols de les publicacions, i posarem la primera lletra del subtítol en majúscula. Per exemple: Els bolets catalans: Assaig de classificació Time Perception: A Case Study of a Developing Nation També s’ empren dos punts per a les escales dels mapes, sense espais a banda i banda i amb un punt als milers.
Pàgina 7 de 69 horari (2) imperatiu (1) incís (1) indefinit (1) infinitiu (4) infinitiu substantivat (1) inflexió (1) Institut Estudis Catalans (1) internet (1) interrogació (1) ironia (1) lapsus (1) lexicalització (1) llenguatge oral (1) locatiu (1) locució (1) locució llatina (1) majúscula (15) manlleu (1)
escala 1:25.000 Referències: dos punts, majúscula 0 Comentaris
2.1.6. Ús dels guions Els incisos són talls en el discurs que cal no confondre amb les «falques» [v. 2.1.1], i cal emprar guions per a marcar-los. Per exemple:
marques (1) massa (1) mateix (1) mesura (1) minúscula (15) modificador (2) molt (1) morfologia (1) morfosintaxi (1)
En segon lloc, perquè en la Comissió d’ Economia i Finances –comissió del 21 de juny– el mateix conseller d’ Economia i Finances va venir a exposarho.
mot compost (2)
El conseller d’ Economia i Finances ha encarregat dos informes jurídics, que ens els remetrà –que no ens els remet avui perquè s’ estan traduint al català– per decidir què s’ ha de fer.
neologisme (2)
Si l’ incís és al final d’ una frase o d’ un paràgraf, només ha de tenir el primer guió que l’ obre i ha d’ acabar amb punt final, ja sigui un punt pròpiament, punts suspensius o signes d’ interrogació o d’ admiració. Per exemple: Aquestes esmenes constitueixen qüestions que no són de llei bàsica i, per tant, no encaixables dintre aquesta llei, que sí que és una llei bàsica –i em refereixo concretament a les esmenes 24 i 27. Els diàlegs dramatitzats dins una intervenció es transcriuen amb cometes al començament i al final i un guió a cada canvi de
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
mot nou (1) mot repetit (1) negació (1) no estàndard (2) no factual (1) nom (1) nom científic (1) nom propi (2) nombre (1) nord-occidental (1) normativa (1) numeració (1) numeral (2) omissió (1) onomatopeia (1) oració (1)
26/04/2007
manual de correcció personatge: I va dir: «–Sí, jo ho he fet perquè els veïns m’ ho han demanat, i vull convertir-ho en una escola. –No, és el nostre edifici. –Per favor, no ho sabia! Teniu raó. Fem una cosa, mireu, partim-nos l’ edifici. –Partir l’ edifici, per què?...» S’ empren els guions per als mots repetits amb intenció [v. 3.2].
Pàgina 8 de 69 ordre de la frase (1) participi (1) per + infinitiu (2) per + nom / pronom personal (2) per a + infinitiu (1) per a + nom / pronom personal (1)
S’ empren els guions també per a marcar els incisos en les citacions [v. 2.5].
percentatge (2)
Referències: diàleg, falca, guió, incís, mot repetit
ple escolar (1)
0 Comentaris
2.1.7. Ús dels signes d’ interrogació i d’ admiració S’ empren els signes d’ interrogació i d’ admiració exclusivament al final de l’ oració. Per exemple:
perífrasi verbal (1) pleonasme (2) plural (4) plusquamperfet de subjuntiu (1) possessiu (1) posterioritat (1)
És a dir, en l’ operació civil més important del Govern català, en l’ aval més important del Govern català, com s’ ha pogut produir aquesta utilització incorrecta de 1.000 milions de pessetes?
preposició (3)
Si el primer conseller de Treball de la primera legislatura, l’ honorable senyor Rigol, ja va començar a negociar el traspàs de l’ Inem!
pseudopassiva (1)
pronom feble (2) pronom personal fort (1) pronominalització (2) punt (2) punts suspensius (1) quantificador (1)
S’ empren els signes d’ admiració per a les frases exclamatives i per a remarcar que l’ orador o oradora alça la veu: (Remor de veus.) El president Silenci, per favor... (Persisteix la remor de veus.) Silenci! ...no pot insultar d’ aquesta manera! Referències: admiració, exclamativa, interrogació 0 Comentaris
2.1.8. Ús dels parèntesis Per a marcar el text d’ una «falca» o un incís s’ empren les comes o bé els guions [v. 2.1.1 i 2.1.4]. Però es respecten els parèntesis si són part del títol d’ un text:
quantitat (3) recurs discursiu (1) refrany (1) relació extragramatical (1) relatiu (2) repetició (1) rus (1) règim verbal (1) Secció Filològica (1) sessió (1) sigla (2) subjuntiu (1) substantiu (1) supressió (1) tecnicisme (1) temporals (1)
Cal recordar el preàmbul de la Llei de l’ Institut d’ Investigació Aplicada de l’ Automòbil (Idiada). Per a la defensa de la Proposició no de llei per a demanar un estudi sobre la desviació del torrent del Vall, de Moià (Bages), té la paraula...
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
textualitat (1) topònim (3) topònims (1) tractament (1) tradició (2)
26/04/2007
manual de correcció
Quan es fa referència a un precepte, s’ omet el parèntesi que acompanya l’ apartat o la lletra: Plantegem la supressió de la lletra a del punt 3 de l’ article 57. Votarem en contra de l’ apartat 2.f de la proposició no de llei.
Pàgina 9 de 69 transcripció (1) transliteració (1) ucraïnès (1) vocatiu (1) votació (2) vulgar (1) vulgarismes (1) xifra aràbiga (2)
0 Comentaris
2.2. Ús de diversos signes gràfics 2.2.1. El guionet 2.2.2. La barra inclinada 2.2.3. L’ apòstrof 2 Comentaris
2.2.1. El guionet Quan el guionet no marca un compost sinó una relació extragramatical, hi ha d’ haver un espai abans i després del guionet. En el cas que separi xifres o sigles no hi han d’ haver espais. Per exemple: l’ autopista Terrassa - Manresa el canal Segarra - Garrigues la carretera Santa Coloma de Farners - Girona l’ etapa educativa zero - tres anys el període de 1990-95 els agricultors que pertanyen a IACSI-Asaja Emprarem guionet per a separar la e d’ electrònic/a dels termes a què han donat lloc les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per exemple: Administració-e correu-e economia-e e-Cristians Però si es diuen en anglès, deixarem la e enganxada al mot, la inicial del qual posarem en majúscula, tret d’ email, que l’ escriurem tot en minúscula.
xifra romana (2) àrab (1) èmfasi (1) ús intransitiu (1) ús metalingüístic (1) ús pronominal (1)
Manual de redacció Manual de redacció
Diccionaris DCVB DIEC GEC Merriam-Webster Oxford Dictionaries Panhispánico de Dudas RAE RAE 2.0 Viquipèdia
La Calaixera
Enllaços Acronymfinder Assessorament Lingüístic
eEconomy eHealth eLibrary email
Generalitat Comissió de Toponímia de Catalunya Criteris Universitat de
[V. també 4.4.10.3, Compostos lexicalitzats] Pel que fa als cicles formatius, no emprarem guionet per a separar les lletres de la xifra aràbiga. Per exemple: P3
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
Barcelona Dep. Justícia - Criteris lingüístics Eurodicautom Flaixos d'actualitat
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 10 de 69
FP2
Generalitat de Catalunya
En canvi, sí que l’ emprarem en els casos de dates assenyalades que es designen amb la lletra del mes i la xifra del dia. Per exemple:
Institut d'Estudis Catalans Justiterm Llengua.org Neoloteca
11-M 23-F 11-S
Nomenclàtor toponímia major Catalunya Termcat
Referències: guionet, relació extragramatical
Traductor automàtic Traductor Cat-Cas / Cas-Cat
2 Comentaris
Web de llengua
2.2.2. La barra inclinada
ésAdir
S’ empra el signe de la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre versos citats [v. 2.5] i per a marcar la connexió entre dos termes, com en els casos següents: ?
La numeració de textos legals
Contribuïdors
la Llei 17/1983 la Moció 12/IV del Parlament de Catalunya ?
emgiro
La relació entre termes (quan no es diu la
preposició per) Es
poden
comunicat
construir
dos
mil
habitatges/any. Va a cent quilòmetres/hora.
ronda arús Georgina
Consultes m. rosa duran georgina nicolau quim roig
Però: Es poden construir dos mil habitatges per any. Va a cent quilòmetres per hora. ?
L’ alternança Els llocs d’ interès artístic i/o històric d’ aquesta vall... Però quan els termes de l’ alternança són compostos deixarem un espai a banda i banda. Per exemple: Aquests habitatges de protecció oficial / règim
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 11 de 69 especial...
Referències: barra inclinada 0 Comentaris
2.2.3. L’ apòstrof S’ apostrofa l’ article determinat davant els mots masculins que comencen amb s líquida, però no pas davant els femenins. Per exemple: l’ Scorsese l’ Spiegel l’ Sputnik la Scarlet la stakhanovista No s’ apostrofa la preposició de davant els mots que comencen amb s líquida. Per exemple: de Spielberg de Stanford L’ article i la preposició de no s’ apostrofen davant els mots que comencen amb h aspirada. Per exemple: la Helen de Honecker Però, en canvi, els mots estrangers catalanitzats, els apostrofem com els mots catalans que comencen per hac: l’ hitlerià d’ Hèlsinki L’ article i la preposició de no s’ apostrofen davant el nom de les lletres. Per exemple: la a la erra de hac S’ apostrofen l’ article i la preposició de davant les quantitats escrites amb xifres seguint les normes d’ apostrofació. Per exemple: l’ 1 d’ agost l’ 11 l’ XI Congrés Internacional També, si cal, s’ apostrofen els mots marcats amb cometes o cursiva, com ara les publicacions, obres d’ art o els noms de naus, aeronaus, ferrocarrils, etcètera i que comencen per vocal. Si el primer dels mots comença amb article, no s’ hi fa la contracció. Per exemple: I direm l’ «a fi que».
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 12 de 69
Per què un parásito ha d’ atacar l’ hombre i no ataca la mujer? Per què no ataca les persones? El seu viatge amb l’ Orient Express... Hi ha una frase d’ El petit príncep... Això va sortir a El Temps... Pel que fa a l’ apòstrof que indica la supressió de les dues primeres xifres d’ un any, només es respecta en els casos en què és part de la denominació oficial d’ un organisme o d’ una entitat; en els altres casos hi deixem un espai. Com ara: Expo’ 92 COOB’ 92 Els Jocs Olímpics 92 van representar... Per a l’ ús de l’ apòstrof davant les sigles i els acrònims, v. 2.7. Referències: apòstrof 0 Comentaris
2.3. Ús de les cometes S’ empren, en primer lloc, les cometes baixes, i, si escau, en segon lloc, les cometes altes, i després, si cal, les simples [v. 2.5]. S’ empren les cometes per a marcar l’ ús metalingüístic dels mots. Per exemple: Crec que no he utilitzat la paraula «miserable». Allò que en català se’ n deia «fer el pipa». Si es produís el «no», la pregunta seria què hi ha darrere del «no». S’ empren les cometes per a marcar els mots pronunciats amb to irònic. Per exemple: Això és culpa de la famosa «competitivitat»... En fi, senyor president, allò que es diu «tot un panorama»... També emprem cometes per a les designacions col·loquials o populars de determinats conceptes. Com ara: els «papers de Salamanca» aquest tema és una «maria» el president de la «corpo»
S’ empren les cometes per als títols de capítols d’ obres unitàries i d’ articles d’ una publicació periòdica, per als títols de les partides d’ un pressupost i per als títols de conferències, cicles de
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 13 de 69
conferències, exposicions i taules rodones. Com ara: En aquest capítol, «Béns i serveis», hi ha la partida «Treballs, estudis i investigacions». Al Cercle d’ Economia, quan el president va pronunciar la seva conferència, «Estat de l’ estat de les autonomies»... Arran de l’ èxit retrospectiva»...
de
l’ exposició
«Picasso:
Una
Dins el cicle de conferències que duu el títol «La Mediterrània avui»... S’ escriuen entre cometes i amb majúscules els títols de col·leccions editorials. Com ara: Poden trobar aquesta obra a la col·lecció «A Tot Vent», de Proa.
S’ escriuen entre cometes, i sense excepcions, els noms de campanyes o de lemes, i els noms de plans i programes que coincideixen amb el nom d’ una campanya o d’ un lema. Per exemple: «Graduï’ s, ara pot» «Vida als anys» «Depèn de vostè» «Foc verd» pla «Catalunya, cara neta» plataforma «Aturem la guerra» Fundació «Un sol món»
S’ empren les cometes per a les citacions literals, ja siguin en català o en una altra llengua [v. 2.5], per als diàlegs dramatitzats [v. 2.1.5] i els pensaments «en veu alta». Jo vaig pensar: «Home, si tenen la mateixa eficiència que van tenir les del mes de juny, estem ben arreglats.» S’ empren les cometes per a les formes d’ argot, de renecs i d’ insults no recollides per cap de les autoritats esmentades a 1.3 [v. 4.4.4 i 4.4.5] i per a les frases fetes i els mots estrangers catalanitzats [v. 4.4.11.1]. Quan l’ orador/a utilitza l’ expressió «entre cometes» cal posar cometes a la paraula/es a què fa referència i, a més, escriure «entre cometes» entre comes o guions, segons que escaigui. Per exemple: És una cosa, entre cometes, «natural».
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 14 de 69
Tenim més bases de dades nosaltres a Catalunya, amb el «poc» que tenim –entre cometes–, que no al si de la mateixa comissió.
Els pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, tanmateix, s’ escriuen en rodona i sense cometes, llevat que acompanyin l’ autònim, en el qual cas cal posar-los en cursiva [v. 2.4]. Per exemple: Això no està preparat per al Vaquilla i els seus amics.
Però: Avel·lí Artís, Tísner Luiz Inácio, Lula, da Silva Excepció: «la Caixa» Després, «la Caixa» es va fusionar amb la Caixa de Barcelona i tot va quedar a casa –a casa de «la Caixa», naturalment.
Els títols de simposis, congressos i jornades s’ escriuen en rodona i sense cometes [v. 2.8.2.3.2]. Per exemple: Les jornades es deien Inversions i Negocis, fomentades pel Departament d’ Agricultura. Les adreces web, tant si són esmentades senceres com si només ho són en part, les escrivim en rodona i sense cometes: Ho poden trobar fàcilment si consulten el web www.ced.uab.es. Referències: col·loquial, cometes, ironia, ús metalingüístic 0 Comentaris
2.4. Ús de la cursiva S’ empra la cursiva per a marcar les locucions llatines no catalanitzades (malgrat que el DIEC les entri en rodona). Per exemple: per capita a priori a posteriori grosso modo
En els noms científics d’ espècies animals i vegetals (i, per tant, també les malalties que són designades amb aquests noms) que s’ escriuen en llatí, posarem la inicial del substantiu en majúscula, i
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 15 de 69
la de l’ adjectiu, en minúscula. Per exemple: Brucella melitensis Escherichia coli Clamydia pneumoniae
S’ empra la cursiva per a marcar els mots pronunciats amb èmfasi. Per exemple: Vostè em deia que si algun dia hagués d’ anar a la presó, no li agradaria: estic segur que mai haurà d’ anar a la presó.
S’ escriuen en cursiva els títols d’ obres unitàries (llibres, enciclopèdies), de publicacions periòdiques, de pel·lícules, d’ obres teatrals i espectacles diversos, d’ obres d’ art (escultures, pintures, etcètera) i de peces musicals (cançons, himnes, obres, etcètera) i els noms de programes de ràdio i de televisió. Per exemple: Vaig tenir el gran honor de dirigir Els segadors. Senyor Simó Pujol, vostè no llegeix l’ ABC? Segur que el llegeix, segur, i l’ Avui també, però l’ ABC per descomptat. Durant la sèrie Poble Nou es va passar un tràiler d’ una pel·lícula violenta... Van finançar l’ edició de l’ opuscle Cap a una democràcia paritària. Els títols d’ informes, com la resta de títols, s’ escriuen en cursiva i majúscula inicial [v. 2.8]: l’ Informe del Síndic de Greuges d’ aquest any, Els nostres desarrelats, denuncia la situació... S’ escriuen en cursiva els noms propis de naus (vaixells, avions, submarins, coets...). Per exemple: el Prestige l’ Enola Gay el Nautile S’ escriuen en cursiva els mots, les frases fetes i els refranys d’ altres llengües pronunciats en la llengua original [v. 4.4.11.4]. Posarem en cursiva els apartats en lletres d’ una enumeració. Per exemple: l’ apartat 3.a de la disposició addicional segona
Excepció: els objectius de la Unió Europea, els posarem en xifres aràbigues i amb la lletra en minúscula, sense punt i sense espai, i en rodona. Per exemple:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 16 de 69
l’ objectiu 5b
Pel que fa a pseudònims, malnoms, renoms i sobrenoms, v. 2.3. No posarem en cursiva els adverbis numerals bis i ter perquè ja són al diccionari, però en canvi mantindrem en llatí i en cursiva la seqüència que els segueix: quater, quinquies... Quan apareguin, els posarem sense punt i amb un espai entre el número i l’ adverbi: l’ article 27 bis regula... Però si es dóna el cas que en un mateix text n’ apareixen de llatins i de catalanitzats, els posarem tots en cursiva. Per exemple: Per més floritures que féssim ara creant articles 1 bis, 1 ter, 1 quater, no serviria absolutament de res. Referències: cursiva, emfasització, enumeració, frase feta, locució llatina, nom científic, numeral, refrany 0 Comentaris
2.5. Citacions Quan la frase citada comença amb majúscula després de dos punts, cal que el punt o el signe final d’ aquesta sigui dins les cometes. En aquest cas, l’ oració original no porta cap punt final. Per exemple: I ell em va dir: «Escolta, nosaltres hem estat uns quants dies apagant focs, jugant-nos la vida; que no us podeu reunir un dia el mes de juliol per discutir això?» Jo mateix he dit: «Em temo molt que no podem aguantar aquest creixement del 2,3 per cent.» Fins i tot algú em deia ahir: «I, malgrat el Govern, hem apagat els incendis.» Potser és una opinió exagerada, però és així. Deia: «Se’ ns va dir...» Qui li ho va dir? Mantenim el punt final de l’ oració que acull la citació si aquesta és un fragment de frase i comença amb minúscula: Hem enviat un missatge al món que diu «amics per sempre». Quan jo dic «la resta d’ incendis estaven controlats i apagats», no m’ estic referint a aquests incendis grossos. Per això abans he dit «creixement prioritari amb certes matisacions», perquè hem d’ anar amb
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 17 de 69
compte. En qualsevol cas, no poden coexistir dos punts finals (o un signe d’ exclamació o d’ interrogació i un punt), l’ un dins les cometes i l’ altre fora. Per als incisos en les citacions se segueixen els criteris establerts per a l’ ús dels guions [v. 2.1.5]. Per exemple: «Farem el projecte tal com diu la llei» –va dir–, «és a dir...» S’ ha de «poner orden...», posar ordre... –és que està en castellà, aquí–, «poner orden en la maraña de servicios y competencias». En les citacions que contenen punts i a part cal marcar el text citat amb cometes obertes al començament de cada línia: La secretària primera Esmena transaccional a les esmenes 13 i 26: «El Parlament de Catalunya manifesta: »1. El reconeixement a la trajectòria recent de Televisió Espanyola a Sant Cugat. »2. La voluntat que Televisió Espanyola a Catalunya respongui a la identitat de Catalunya com a poble.» El president El text que posem a votació és el següent: «El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a: »1. Establir negociacions [...] »2. Presentar un pla de reforma [...]» Pel que fa a les cometes dins les citacions, s’ empren primer les altes i després, si cal, també les simples: És el que em deia el conseller l’ altre dia: «Escolti, que al meu departament els funcionaris també es queixen: “Arribem a casa” –diuen– “i encara hem de sentir els veïns que comenten: ‘ Vostès sí que viuen bé, amb aquesta bicoca que tenen a l’ Administració’ , i no els podem fer entendre que fa dos anys que ens tenen congelats.” Com si jo hi pogués fer alguna cosa.» Home, alguna cosa sí que hi deu poder fer! Per a les citacions de versos s’ empra la barra inclinada (/) per a marcar les separacions entre els versos, amb un espai a banda i banda: El compromís fa referència a una tasca per a la qual escauen uns mots de Foix: «Viure l’ instant i obrir els ulls al demà, / del clar i obscur seguir normes i regla / i, enmig d’ orats i savis, raonar.» 0 Comentaris
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 18 de 69
2.6. Grafia de les quantitats 2.6.1. Lletres 2.6.2. Xifres aràbigues 2.6.3. Xifres romanes Referències: datació, horari, percentatge, quantitat, xifra aràbiga, xifra romana 0 Comentaris
2.6.1. Lletres S’ escriuen amb lletres les numeracions citades per un cardinal corresponents als conceptes següents: ?
Dècades Aquesta història ja arrenca de la dècada dels vint. Als anys noranta la crisi econòmica és més forta encara...
?
Dates commemoratives el Sis d’ Octubre l’ Onze de Setembre
Però: l’ 11 de setembre de 2001 (referit a l’ atac a les Torres Bessones), i l’ 11 de setembre de 1714 (referit a l’ esdeveniment). ?
Hores fins a les dues del migdia a tres quarts de sis vint-i-quatre hores després del debat...
?
Minuts Té un temps màxim de quinze minuts.
?
Edats El nostre objectiu és clarament el d’ assegurar la gratuïtat del període dels tres fins als divuit anys en l’ ensenyament públic. La jubilació als seixanta-cinc no ha de representar la fi de l’ activitat.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció ?
Pàgina 19 de 69
Quantitats aproximades unes tres-centes escoles ciutats de més de dos mil habitants aproximadament dotze milions
?
Quantitats expressades amb menys de tres paraules (no s’ hi
compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta). Per a les enumeracions de quantitats pertanyents a llistes, però, s’ empren les xifres aràbigues [v. 2.6.2.]. Per exemple: Cada quaranta-vuit hores hi havia un control. Situa un senyal o punt geodèsic cada vint-i-cinc o trenta quilòmetres quadrats. Però les quantitats que acompanyen els percentatges, les escriurem sempre amb xifres aràbigues. Per exemple: l’ 1 per cent, l’ 11 per cent, el 25 per cent... ?
S’ escriuen amb lletres les numeracions citades per un ordinal,
en general (v., però, 2.6.3): punt segon esmena tercera quart pis ?
S’ escriuen amb lletra les unitats de mesura (longitud, volum,
pes, energia...), els mots «per cent» i els símbols d’ addició, subtracció, multiplicació i divisió. Per exemple: i d’ aquí a un temps els grups que ara diuen que hi haurà un dèficit hídric de 100 o de 200 o de 300 hectòmetres cúbics poden rectificar es va establir una velocitat de 420 metres per segon En cinc dies hem perdut l’ 1 per cent de la superfície arbrada de Catalunya. És modèlic al cent per cent. Aquesta partida representa una diferència de menys 340 milions respecte al pressupost de l’ any anterior. Referències: datació, horari, mesura, percentatge, quantitat
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 20 de 69
1 Comentaris
2.6.2. Xifres aràbigues S’ escriuen amb xifres aràbigues les numeracions citades per un cardinal corresponents a: ?
Parlament de Catalunya · Departament d'Edicions · Àrea de Gestió de les Transcripcions
Pàgines Ho poden trobar al Diari de Sessions número 123, plana 10... En la pàgina 16 de l’ informe se’ ns corroboren totes les nostres sospites.
?
Sessions A la darrera sessió de la comissió, la sessió 15...
?
Punts de l’ ordre del dia
Debatrem tot seguit els punts 3 i 4. Aquesta proposta constitueix el punt 2 de l’ ordre del dia.
?
Resultats de les votacions La proposició queda aprovada per 9 vots a favor, 4 en contra i 1 abstenció.
?
Articles, apartats i annexos d’ un text normatiu Es tracta de modificar l’ apartat 2 de l’ article 37. Són els punts 2 i 3 de les resolucions... A l’ annex 1 del document que hem repartit trobaran...
?
Números de registre i numeracions d’ identificació (textos legals i
normatius, esmenes, propostes, jutjats, etcètera), que han d’ anar sense punt les normes ISO 9000
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 21 de 69
el Jutjat número 5 Agrupem les esmenes 4, 5, 12 i 13; pel que fa a la 1082...
?
Dies i anys corresponents a una data 14 de novembre de 1990
?
Hores, en sistema digital S’ anuncia que les preguntes seran substanciades a les 16 hores de demà. L’ apagada de llum va produir-se a les 15.30 hores de dilluns...
?
Quantitats que inclouen fracció decimal L’ índex que es dóna és el 23,5.
?
Quantitats expressades amb tres paraules o més (no s’ hi
compta la conjunció dels numerals compresos entre vint i trenta), i també, per coherència, els numerals de menys de tres paraules que es refereixen a una quantitat més gran, citada sencera en la mateixa frase o en el mateix paràgraf. Per exemple: 43 o 44.000 pessetes Però, darrere un punt, les escriurem amb lletres. Per exemple: Estem demanant en el punt número 2 que hi hagi una aportació de 200.000 pessetes anuals. Duescentes mil pessetes anuals és un escàs terç...
?
Els milions i els bilions, però, quan són quantitats rodones,
s’ escriuen en combinació amb lletres 25 milions 1 bilió 300.000 milions
?
Carreteres (llevat de l’ N-II i anàlogues, per tradició) [v. 2.8,
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 22 de 69
Noms de lloc] N-142 A2 C 234
?
Quantitats diverses pertanyents a llistes o enumeracions, encara
que siguin d’ un sol dígit Un noi en edat escolar pot arribar a veure a la televisió en una setmana una mitjana de 670 morts, 18 segrestaments, 878 baralles físiques, 420 confrontacions armades... S’ han cremat 300 coberts de farratge, 2 magatzems, 13 granges de porcs, 15 granges de vedells, 1 granja de pollastres, 8 galliners, 13 arnes, 1 granja d’ ovelles i 13 de conills. Referències: datació, quantitat, xifra aràbiga 0 Comentaris
2.6.3. Xifres romanes S’ escriuen amb xifres romanes les numeracions citades per un cardinal corresponents a: ?
Mesos (quan se cita una data) 4 del II del 90 4.II.90
?
Segles segle XX
També s’ escriuen amb xifres romanes les numeracions citades per un ordinal en els casos següents:
?
Numeració oficial de competicions, jornades, festivals, fires,
congressos,
simposis,
i
també
la
numeració
cronològica
corresponent a reis, reines i caps d’ esglésies X Jocs Olímpics III Congrés de Dret Civil Català
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
?
Pàgina 23 de 69
Títols i capítols del text articulat d’ una llei (llevat dels capítols
dels annexos de la de pressupostos) El títol VIII de la Constitució limita l’ autonomia de les nacions històriques... El capítol IV de la Llei de la funció pública diu... Aquestes partides del pressupost són al capítol 3. S’ escriuen amb xifres romanes les regions de Catalunya quan són citades per un cardinal: les comarques de la regió I
En canvi, quan són citades per un ordinal, s’ escriuen amb lletres: la regió primera Referències: cardinal, datació, numeració, xifra romana 1 Comentaris
2.7. Grafia de les sigles i els acrònims Entenem per sigla el mot format per totes o algunes de les inicials dels substantius i els adjectius que constitueixen el nom i per acrònim el mot format per grups de lletres o una combinació de lletres i d’ inicials dels substantius, els adjectius, les preposicions i les conjuncions. Les sigles s’ escriuen amb majúscules i els acrònims amb majúscula inicial, únicament. Per exemple: PAU [Pla d’ actuació urbanística] Cesca [Centre de Supercomputació de Catalunya] Idiada [Institut d’ Investigació Aplicada de l’ Automòbil]
Les sigles i els acrònims s’ escriuen sense punts i no tenen flexió de plural, malgrat que l’ orador/a els digui en plural. A més, encara que desenvolupats s’ escriguin en cursiva, quan són sigles o acrònims sempre els escriurem en rodona. Per exemple: La legislació afecta unes quantes ONG... Els CAP estan distribuïts per tot Catalunya. Ja sap vostè que tots els DOGC tenen versió en espanyol.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 24 de 69
Cal apostrofar l’ article determinat i la preposició de, si escau, davant els que es llegeixen lletra per lletra i comencen per vocal o per una consonant el nom de la qual comença per vocal. Per exemple: els portaveus d’ UGT i de Comissions Obreres han arribat a un acord els portaveus de la UGT els representants de la UB Poden accedir a l’ FP... l’ FPAC, l’ LGAI, l’ FNAC...
Pel que fa als que es llegeixen per síl·labes, l’ apostrofació segueix les regles generals (si se’ n sap el gènere): l’ Incavi l’ IVA la Unicef la UNESCO l’ UTE l’ USO la UAB
S’ escriuen amb minúscules les sigles i els acrònims lexicalitzats, és a dir, els que ja tenen una certa història i tradició, han fet derivats i admeten plural. Per exemple: els ovnis les pimes Referències: acrònim, apòstrof, plural, sigla 0 Comentaris
2.8. Majúscules i minúscules Apliquem la proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de la Direcció General de Política Lingüística, Majúscules i minúscules. Tot seguit donem uns exemples interpretatius i complementaris de l’ opuscle. 2.8.1. Noms propis referits a persones 2.8.2. Noms propis referits a coses 2.8.3. Diversos 0 Comentaris
2.8.1. Noms propis referits a persones 2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris 2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 25 de 69
Referències: majúscula, minúscula, tractament 0 Comentaris
2.8.1.1. Càrrecs oficials i títols nobiliaris [v. pàg. 14 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Però: el síndic de greuges el síndic de comptes l’ oïdor de comptes el defensor del poble Referències: majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.1.2. Formes protocol·làries de tractament [v. pàg. 16 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Escrivim amb minúscules tots els tractaments protocol·laris. Per exemple: Gràcies, honorable senyora consellera. Ara té la paraula l’ il·lustre diputat senyor Carnicer i Vidal. Referències: majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.2. Noms propis referits a coses 2.8.2.1. Noms d'institucions, organismes i entitats 2.8.2.2. Fets i períodes temporals 2.8.2.3. Activitats educatives, científiques i socials 2.8.2.4. Tramitacions i títols de documents oficials 2.8.2.5. Noms de lloc 0 Comentaris
2.8.2.1. Noms d'institucions, organismes i entitats 2.8.2.1.1. Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment 2.8.2.1.2. Designacions d'entitats juridicopúbliques i religioses 2.8.2.1.3. Designacions incompletes 2.8.2.1.4. Designacions coreferents 0 Comentaris
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 26 de 69
2.8.2.1.1. Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment [v. pàg. 18 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi incloem: la Unió Europea el Parlament Europeu
Referències: majúscula, minúscula, nom propi 0 Comentaris
2.8.2.1.2. Designacions d’ entitats juridicopúbliques i religioses [v. pàg. 19 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi incloem: l’ Administració de justícia Referències: majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.2.1.3. Designacions incompletes [v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Els mots Mesa i Ple s’ escriuen amb majúscula, però quan ple designa el procediment, s’ escriu amb minúscula. Igualment, pel que fa al mot presidència, en el cas que es refereixi a la persona, és a dir, al president/a, s’ escriu amb minúscula:
Aquest diputat creu que seria bo que s’ aconseguís altra vegada la unanimitat del Ple... En el darrer Ple es va debatre... Els debats en comissió i en ponència són molt més llargs que els debats en ple... El president Aquesta presidència fa la mateixa pregunta que ja ha fet abans...
En tant que designació incompleta del nom oficial de l’ organisme corresponent, s’ escriuen amb majúscula designacions del tipus: els Mossos (per els Mossos d’ Esquadra). Ara bé, cal no confondre la referència al cos amb la referència als individus que integren el cos –que s’ escriuen amb minúscules–, la qual cosa es pot deduir pel context:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 27 de 69
És cert que els Mossos tenen unes competències en ordre públic... Ja he explicat que els mossos han de superar unes proves físiques a l’ Escola de Policia.
Considerem genèriques i, per tant, escriurem amb minúscules les designacions incompletes d’ organismes, entitats i òrgans de gestió de l’ Administració pública, com ara comissions, comissions d’ estudi, subcomissions, grups parlamentaris, ponències, departaments, direccions generals, secretaries, instituts, centres, consorcis, patronats, oficines, serveis, agències, ajuntaments, consells comarcals i similars –tret de Parlament, Estat, Generalitat, Congrés, Corts, Govern, Administració, Unió [Europea], Mesa, Junta i Ple–, i les de títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents, com ara lleis, projectes de llei, proposicions de llei, propostes de resolució, comptes generals, informes, informes de ponència, mocions, dictàmens, dictàmens de comissió, reglaments, decrets, ordres, resolucions, plans, programes i similars –tret del Reglament [del Parlament], l’ Estatut [d’ autonomia de Catalunya], la Constitució [espanyola i europea]. Per exemple: Avui s’ ha reunit la Comissió de Política Cultural.... Però Volia demanar el parer de la comissió per... Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió... Però En opinió del meu grup parlamentari... Això depèn de la Direcció General de Qualitat Ambiental Però No és feina d’ aquesta direcció general.... La Llei de política lingüística estableix... Però Aquesta llei obliga les corporacions... Queda aprovada la Proposta de resolució sobre el conflicte als Balcans Però La proposta de resolució que ha presentat el Grup Popular... El Decret 63/1988, del 28 de març, estableix... Però Han llegit el que diu el decret? Que no es podrà...
En aquest darrer cas, el de títols de documents oficials, considerem que la designació és incompleta si no se’ n diu el número o la matèria de què tracten. Per tant, si no se’ n diu ni l’ un ni l’ altra, ho tractarem com un genèric i ho posarem amb minúscules. També considerem un genèric el mot partit i, per tant, l’ escriurem amb minúscula, sempre que no coincideixi amb el nom oficial del partit a què es refereix. Per exemple: El nostre partit farà el possible perquè es pugui portar a les Corts espanyoles el debat sobre...
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 28 de 69
Però: És amb aquest objectiu que el Partit Popular ha presentat les esmenes a aquest projecte de llei... Referències: designació incompleta, majúscula, minúscula 2 Comentaris
2.8.2.1.4. Designacions coreferents [v. pàg. 20 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi incloem: la conselleria de Cultura Referències: coreferent, majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.2.2. Fets i períodes temporals 2.8.2.2.1. Fets històrics singulars Referències: majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.2.2.1. Fets històrics singulars [v. pàg. 21 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi incloem: la Guerra Civil [espanyola] la Transició [espanyola] Referències: majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.2.3. Activitats educatives, científiques i socials 2.8.2.3.1. Cicles educatius, assignatures i disciplines 2.8.2.3.2. Congressos, simposis i jornades 0 Comentaris
2.8.2.3.1. Cicles educatius, assignatures i disciplines [v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi incloem les llicenciatures:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 29 de 69
llicenciat en dret / en econòmiques / en filologia catalana Referències: majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.2.3.2. Congressos, simposis i jornades [v. pàg. 22 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Entenem que són activitats socials equiparables a les jornades i que, per tant, s’ escriuen amb majúscules fets socials i culturals com ara els següents: Any de la Gent Gran Any Gaudí / Any Verdaguer Dia Mundial de la Sida el Festival Internacional de Cinema el Grec 2003 Referències: majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.2.4. Tramitacions i títols de documents oficials 2.8.2.4.1. Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents 2.8.2.4.2. Informes, estudis i projectes 2.8.2.4.3. Documents acreditatius i carnets 0 Comentaris
2.8.2.4.1. Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents [v. pàg. 24 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Entenem que són documents oficials i que, per tant, s’ escriuen amb majúscula inicial únicament: Acta única Tractat d’ adhesió Estatut d’ autonomia Constitució europea Constitució espanyola
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 30 de 69
Codi penal Codi civil Declaració universal dels drets humans Carta europea Llibre blanc de la gent gran amb dependència Proposta de resolució (*) (*) només quan té número de tramitació Referències: majúscula, minúscula 0 Comentaris
2.8.2.4.2. Informes, estudis i projectes [v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Quan els mots pla i programa són part del nom del document corresponent, s’ escriuen amb majúscula inicial i la resta de mots que componen el nom s’ escriuen amb minúscules. Per exemple: Programa per a la reinserció laboral Pla d’ habitatge juvenil En canvi, quan aquests mots no són part del títol perquè aquest és un nom propi o un lema, s’ escriuen amb minúscula i reben el tractament de nom genèric [v. 2.3]. Per exemple: programa Aura pla Felipe programa «Vida als anys» Escrivim també pla i programa amb minúscula quan acompanyen una sigla o un acrònim que ja inclouen aquests mots:
pla Penta [= Pla d’ emergència nuclear de Tarragona] programa PIRMI [= Programa interdepartamental de renda mínima d’ inserció] Pel que fa als noms que col·loquialment hom dóna a certs informes, documents o esdeveniments, escrivim el genèric amb minúscula i el mot següent, com a nom propi, amb majúscula inicial. Per exemple:
operació Tempesta del Desert informe Ibarretxe Referències: majúscula, minúscula
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 31 de 69
0 Comentaris
2.8.2.4.3. Documents acreditatius i carnets [v. pàg. 25 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi incloem altres documents oficials, com ara: el carnet jove 0 Comentaris
2.8.2.5. Noms de lloc 2.8.2.5.1. Noms de demarcacions i de divisions territorials 2.8.2.5.2. Noms d'accidents i llocs geogràfics 2.8.2.5.3. Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics 2.8.2.5.4. Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes 0 Comentaris
2.8.2.5.1. Noms de demarcacions i de divisions territorials [v. pàg. 26 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi afegim: el bisbat de Vic 0 Comentaris
2.8.2.5.2. Noms d’ accidents i llocs geogràfics [v. pàg. 27 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi afegim: el Barcelonès nord la Costa Brava nord 0 Comentaris
2.8.2.5.3. Noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics [v. pàg. 27 de Majúscules i minúscules de la DGPL] Hi afegim: les Terres de l'Ebre les Terres de Ponent l'Alt Pirineu
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 32 de 69
la Franja [de Ponent] la Catalunya Nord el Sud-est asiàtic la Ruta de la Seda el Camí de Santiago el Camí dels Bons Homes el Sender Càtar la [travessa/ruta] Carros de Foc el Barri Xino Eurolàndia, Euràlia (=zona euro) l'Europa dels Quinze Però: l’ euroregió el president dels quatre motors d’ Europa els quinze han acordat... 0 Comentaris
2.8.2.5.4. Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes [v. pàg. 28 de Majúscules i minúscules de la DGPL]
Hi afegim: l’ eix l’ eix l’ eix l’ eix
Transversal Transversal Ferroviari del Llobregat Pirinenc
Però: la [carretera] nacional II la [carretera] comarcal 1323 el quart cinturó 2 Comentaris
2.8.3. Diversos Els portals d’ internet, els escrivim amb majúscules i rodona, fins i tot si són diaris digitals. Per exemple: Vilaweb La Malla E-notícies Esadir
La preposició que introdueix alguns cognoms, la posarem en minúscula si la precedeix el nom de fonts; en canvi, quan no té el nom de fonts davant, la posarem en majúscula. Per exemple: la senyora Manuela de Madre Ortega / la senyora De Madre Ortega
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 33 de 69
el senyor Teo van Dijk / el senyor Van Dijk
Els impostos, les matèries acadèmiques i els conjunts de normes s’ escriuen amb minúscules. Per exemple: l’ impost sobre la renda de les persones físiques l’ impost sobre el valor afegit dret civil dret internacional
Els fons s’ escriuen amb minúscula inicial, tret que es tracti d’ organismes. Per exemple: fons de cohesió fons de desenvolupament regional fons econòmic i social
Però: Fons Monetari Internacional Fons Social Europeu
Apliquem els criteris de majúscules i minúscules de la llengua d’ origen dels estrangerismes. Per exemple: el Land / els Länder la Ley del Deporte el Plan General de Ordenación Urbana
Pel que fa als noms científics en llatí d’ espècies animals i vegetals (i les malalties que són designades amb aquests noms), v. 2.4. Referències: majúscula, minúscula 2 Comentaris
3. Criteris textuals 3.1. Abreviacions 3.2. Repeticions 3.3. Onomatopeies 3.4. Omissions 3.5. Errors factuals i lapsus 3.6. Supressions 0 Comentaris
3.1. Abreviacions El text corresponent a la intervenció de l’ orador o oradora no pot contenir cap mena d’ abreviació (etc. per etcètera, Sr. per senyor), tret que l’ orador o oradora empri formes abreujades (pronunciades lletra per lletra o com un mot). Per exemple:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 34 de 69
Medi Ambient i el DARP, aquí com arreu d’ Europa, tenen funcions i competències que es complementen. La subhasta es publicarà en el DOGC. Referències: abreviació, sigla 0 Comentaris
3.2. Repeticions Si l’ orador o oradora s’ ajuda de mots coixí o «falques», propis del llenguatge oral, o cau en tics involuntaris (la repetició reiterada d’ expressions al llarg del discurs: és a dir, vull dir, oi?, eh?, no?), es poden reduir, sempre que no se’ n traeixi la intenció, i respectar les expressions que siguin pertinents en cada cas: En nom de la resta de companys, vull dir, del grup, vull dir, el que faré, perquè crec que comparteixo les paraules del nostre company, vull dir, des del convenciment, vull dir, des de la confiança que ens donen , vull dir, no solament els programes, sinó les respostes... Llavors diu, diu, diu: «No hem de fer-ne cas.»
De la mateixa manera, si es repeteixen frases o grups de mots com a recurs mnemònic, també es poden reduir, segons el context: Això em dóna la possibilitat –sense oblidar els aspectes humans– , em dóna la possibilitat de parlar ne.
O bé es poden mantenir entre guions els mots repetits, si el que ha pretès l’ orador o oradora és fer-hi èmfasi: Nosaltres suggerim que no solament utilitzin l’ experiència de l’ ajuntament com a projecte, sinó que la utilitzin –que la utilitzin– com a experiència pràctica. Crec que no és bo –crec que no és bo– que ho posem tot al mateix sac. Referències: llenguatge oral, repetició, èmfasi 0 Comentaris
3.3. Onomatopeies Les onomatopeies emprades per l’ orador o oradora dins un discurs s’ han de transcriure tan acostades a la pronúncia com sigui possible, d’ acord amb la tradició literària: pst! (si es reclama l’ atenció d’ algú), o xit! (si es demana silenci), o pf! (per manifestar menyspreu, decepció, indiferència), per exemple. Si l’ onomatopeia
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 35 de 69
no té una tradició clara i és de transcripció difícil, s’ hi ha de posar l’ acotació corresponent [v. II. Criteris de redacció, 4.5.2]. Referències: acotació, onomatopeia 0 Comentaris
3.4. Omissions No es poden afegir expressions o mots no pronunciats per l’ orador o oradora, encara que aquests puguin facilitar la comprensió del discurs. És el cas, per exemple, de les oracions d’ infinitiu que no depenen de cap verb en forma personal: Dir que la moció que presentem té un objectiu clar... Referències: infinitiu, omissió 0 Comentaris
3.5. Errors factuals i lapsus Els lapsus o els errors factuals només es poden esmenar si són del tot evidents pel context. Per exemple: Gràcies, senyor Parlament [per president]. Valorem com a enormement positiva la decisió de mapar — si és que aquesta és una expressió admesa en català, perquè transformar subjuntius [per substantius] en verbs no és una de les concessions que la nostra gramàtica ens permet de fer...
La correcció no és pertinent si algú altre fa referència més endavant al lapsus comès. Per exemple: Perquè vostè, conseller Escudé, no sap que [...] El Sr. Escudé i Pladellorens Senyor diputat, ja m’ agradaria, ja, haver arribat a tenir el càrrec que vostè tan graciosament m’ ha atribuït [...]
Pel que fa a conceptes o noms propis equivocats, cal rectificar los, però després d’ haver consultat l’ orador o oradora, si no n’ estem segurs o els desconeixem. [...] altres veus autoritzades, com la del filòleg francès [per Francesc] Vallverdú, recordaven per quines raons l’ Institut d’ Estudis Catalans... Referències: error factual, lapsus 0 Comentaris
3.6. Supressions Si l’ orador o oradora demana que no consti en el Diari un mot, una
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 36 de 69
expressió o una part de la seva intervenció i el president o la presidenta no s’ hi oposa, cal posar-hi l’ acotació corresponent, llevat que susciti comentaris posteriors [v. II. Criteris de redacció, 4.5.3]. No han de constar en el Diari els mots que adreça el president o la presidenta a les diputades i els diputats abans de començar la sessió, ni tampoc els que pronuncia després de les fórmules de votació [v. II. Criteris de redacció, 4.2 i 4.3.7]: Bon dia, senyores i senyors... / Si fan el favor de seure, podríem començar la sessió... Comencem la sessió de Política Territorial d’ avui. Vots a favor? Poden seure / Abaixin el braç. Referències: criteris de redacció, sessió, supressió, votació 0 Comentaris
4. Criteris lingüístics 4.1. Regles generals 4.2. Morfologia i morfosintaxi 4.3. Sintaxi 4.4. Lèxic 0 Comentaris
4.1. Regles generals L’ establiment del text en l’ aspecte lingüístic, sota el criteri restrictiu enunciat en l’ apartat 1.2, es guia per les regles següents: 1. Reducció de totes les variants i realitzacions fonètiques i de fonètica sintàctica al sistema fonològic normalitzat, representat per l’ ortografia oficial, sense excepcions. 2. Reducció de les variants morfològiques i d’ ús de les partícules i les formes gramaticals al sistema morfològic i morfosintàctic estàndard (estàndard general i variants), aplicant-hi quan escaigui les especificitats d’ aquesta regla enunciades en l’ apartat 4.2. Cal exceptuar-ne els casos en què l’ aplicació d’ aquesta regla comportaria una alteració substancial de la construcció realment feta per l’ orador/a. 3. Manteniment de la sintaxi de la frase i del discurs en tots els casos, llevat dels criteris enunciats en l’ apartat 4.3. 4. Manteniment del lèxic i la terminologia en tots els casos, llevat de les substitucions establertes en els apartats 4.4.1, 4.4.2, 4.4.6, 4.4.8, 4.4.10.2 i 4.4.11.3, els criteris dels quals s’ han d’ aplicar de la manera més restrictiva possible. 0 Comentaris
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 37 de 69
4.2. Morfologia i morfosintaxi Els criteris s’ han d’ aplicar d’ acord amb la variant de l’ àmbit lingüístic a què pertany l’ orador/a, seguint la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II: Morfologia (2001) *, de l’ IEC, i tenint en compte, a més, els criteris següents. *Entenem que el llenguatge de les sessions parlamentàries pot entrar dins els registres informals de què parla la Proposta...
4.2.1. Morfologia no verbal 4.2.2. Morfologia verbal Referències: morfologia, morfosintaxi 0 Comentaris
4.2.1. Morfologia no verbal 4.2.1.1. L'article 4.2.1.2. El substantiu i l'adjectiu 4.2.1.3. Els possessius 4.2.1.4. Els quantificadors i indefinits 4.2.1.5. Els numerals 4.2.1.6. L'ús pronominal de mateix 4.2.1.7. Els pronoms personals 0 Comentaris
4.2.1.1. L'article 4.2.1.1.1. L'article dels topònims 0 Comentaris
4.2.1.1.1. L'article dels topònims [v. pàg. 17 de la Proposta... de l'IEC] Mantenim l’ article en els topònims estrangers que el duen per tradició, encara que l’ orador/a no el digui. Per exemple: el Japó la Xina els Estats Units d’ Amèrica Referències: article, topònim 0 Comentaris
4.2.1.2. El substantiu i l'adjectiu 4.2.1.2.1. El nombre 0 Comentaris
4.2.1.2.1. El nombre
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 38 de 69
[v. pàg. 19 de la Proposta... de l'IEC] En el cas de test («prova»), farem el plural només amb essa: un test mèdic / dos tests mèdics
Hi afegim com a no recomanables els plurals d’ alguns noms propis. I, per tant, corregim: els Vallesos per els Vallès els Pallarsos per els Pallars
En canvi, per tradició oral, farem en plural, però posant-los en minúscula: els borbons els àustries Referències: nom propi, nombre, plural 0 Comentaris
4.2.1.3. Els possessius [v. pàg. 20 de la Proposta... de l'IEC] Respectarem l’ ús abusiu dels possessius quan corregir-lo comporti alterar massa la frase. Per exemple: El pla, per a la seva consulta... (Per Per a la consulta del pla... / El pla, per a fer-ne la consulta...) En canvi, el corregirem quan l’ alteració sigui mínima: Cal promoure el seu ús. Per Cal promoure’ n l’ ús. En respectem l’ ús invariable quan el possessiu va precedit del nom: a casa seu (per a casa seva) Referències: possessiu 0 Comentaris
4.2.1.4. Els quantificadors i indefinits [v. pàg. 20 de la Proposta... de l'IEC] L’ ús abusiu de massa i molt en lloc de gaire es respecta en tots els àmbits lingüístics. Per exemple: Crec que sortirà una llei una mica, diguem-ne, sense massa futur.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 39 de 69
N’ evitaria la modificació, que vaticino, en cas contrari, no molt llunyana. Referències: gaire, indefinit, massa, molt, quantificador 0 Comentaris
4.2.1.5. Els numerals 4.2.1.5.1. Els cardinals Referències: numeral 0 Comentaris
4.2.1.5.1. Els cardinals [v. pàg. 21 de la Proposta... de l'IEC] Restringim l’ ús invariable del cardinal dos per al masculí i el femení en el cas d’ oradors del català occidental. Per exemple: dos diputats / dos diputades Referències: cardinal, dos/dues 0 Comentaris
4.2.1.6. L'ús pronominal de mateix Es restitueix la funció adjectiva de mateix/a amb l’ addició del substantiu omès, o bé es reemplaça pel pronom pertinent (aquest/a, etcètera), i, si en cap cas això no dóna un resultat admissible, es reemplaça per l’ adjectiu demostratiu i el substantiu omès. Per exemple: Han estat presents durant la preparació del treball; el resultat del mateix és una adaptació... Per Han estat presents durant la preparació del treball; el resultat del mateix treball / d’ aquest / d’ aquest treball és una adaptació... Referències: aquest, mateix, ús pronominal 0 Comentaris
4.2.1.7. Els pronoms personals 4.2.1.7.1. Les formes fortes 4.2.1.7.2. Les formes febles 0 Comentaris
4.2.1.7.1. Les formes fortes [v. pàg. 21 de la Proposta... de l'IEC]
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 40 de 69
Les formes de preposició + pronom fort se substitueixen, sempre que no representin una alteració excessiva, pels pronoms febles corresponents. Per exemple: creure en ell per creure-hi fer se càrrec d’ ell per fer-se’ n càrrec Referències: pronom feble, pronom personal fort 0 Comentaris
4.2.1.7.2. Les formes febles [v. pàg. 22 de la Proposta... de l'IEC] Afegim la forma nos a l’ admissió de l’ ús proclític de les formes plenes me, te, se, ne (davant consonant) i vos. La forma mos es corregeix per nos. Corregim les combinacions pronominals no admeses en l’ estàndard general i restituïm els pronoms quan cal. Per exemple: l’ hi donaré per la hi donaré l’ hi diré per li ho diré els hi farem a mans per els els farem a mans si s’ espera una mica, n’ hi donaré la informació completa per si s’ espera una mica, li’ n donaré la informació completa
Es corregeix l’ omissió indeguda de pronoms àtons. veure[Ø] per veure-hi Els que Ø estiguin a favor... per Els que hi estiguin a favor... repeteixo per ho repeteixo [v. 2.1.1] insisteixo per hi insisteixo diguem per diguem-ne si no recordo malament per si no ho recordo malament
En canvi, no cal el pronom: si vostè agafa un full per veure quina ha sigut
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 41 de 69
l’ evolució de cada un dels centres per separat o, si vol, quin ha sigut el funcionament del conjunt d’ hospitals a Catalunya ho farem perquè quedi constància, ja dic, de totes les proves que s’ han dut a terme
No considerem admissible en les transcripcions de les sessions parlamentàries la caiguda de la erra final dels verbs de la 2a. conjugació acabats en -er àton seguit de forma pronominal feble. Per exemple: convènce-us per convèncer-vos conèixe’ t per conèixer-te
Mantenim els pleonasmes quan hi ha desplaçament de l’ element pronominalitzat [v. 2.1.1]. Per exemple: Si a més a més a això hi afegim que els fa por... I a això hi ha contribuït Televisió de Catalunya. En aquest pla hi estan representats... La següent pregunta la formula... A aquest tothom li va dir...
En canvi, eliminarem el pronom feble quan no hi ha desplaçament del complement. Per exemple: Me n’ alegro moltíssim que a través d’ aquesta proposició s’ hagi pogut arribar a això. En tot cas, en faig lliurament a la Mesa de la transacció.
Però el mantindrem en el cas de pronoms personals forts, fins i tot els de tercera persona, i en el cas del datiu. Per exemple: A nosaltres ens ho han ben assegurat. A mi m’ han dit que vindrien. A vostè no li ha dit ningú que això era un error? A ell li agrada molt presentar plans de xoc. Li vull recordar al senyor Ferran que el consell ha aprovat el pla...
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 42 de 69
També el suprimirem en les construccions de relatiu que duen un pronom feble coreferent del relatiu. Per exemple: Convidem tots els grups d’ aquesta cambra a subscriure aquesta nova proposició no de llei, en la qual s’ hi [s’ ]estableix tot això. Referències: forma plena, per + nom / pronom personal, pleonasme, pronom feble, relatiu 0 Comentaris
4.2.2. Morfologia verbal 4.2.2.1. Observacions sobre els participis 4.2.2.2. Verbs que s'aparten dels models 4.2.2.3. Usos impropis de determinades formes verbals 0 Comentaris
4.2.2.1. Observacions sobre els participis [v. pàg. 26 de la Proposta... de l'IEC] Hi afegim com a pròpia de l’ àmbit general: reblert / reblit (reblir)
Es corregeixen els participis precedits de l’ article masculí. Per exemple: segons el disposat en aquesta llei per segons el que disposa aquesta llei Referències: participi 0 Comentaris
4.2.2.2. Verbs que s'aparten dels models [v. pàg. 31 de la Proposta... de l'IEC) Veure Infinitiu Considerem admissible vore en tots els àmbits. Referències: infinitiu 0 Comentaris
4.2.2.3. Usos impropis de determinades formes verbals 4.2.2.3.1. Infinitiu
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció 4.2.2.3.2. 4.2.2.3.3. 4.2.2.3.4. 4.2.2.3.5. 4.2.2.3.6.
Pàgina 43 de 69
Imperatiu Plusquamperfet de subjuntiu Construccions diverses Preposicions Preposicions en contacte
0 Comentaris
4.2.2.3.1. Infinitiu Corregim els infinitius substantivats precedits d’ article. Per exemple: El fer-ho ens portarà problemes. Per Fer-ho ens portarà problemes. Hi ha d’ haver un equilibri entre l’ actuar i el no arribar a riscos excessius. Per Hi ha d’ haver un equilibri entre actuar i no arribar a riscos excessius.
Respectem, però, els infinitius substantivats que formen expressions amb tradició. Per exemple: El llegir fa perdre l’ escriure. És més vell que l’ anar a peu.
Al + infinitiu, ho corregim per en + infinitiu. Per exemple: Al parlar dels arxius hem de fer referència... Per En parlar dels arxius hem de fer referència... Referències: al + infinitiu, en + infinitiu, infinitiu, infinitiu substantivat 1 Comentaris
4.2.2.3.2. Imperatiu Respectem les formes d’ imperatiu en present de subjuntiu pròpies d’ algunes comarques orientals. Per exemple: Es posin drets... Per Posin-se drets... Referències: imperatiu, subjuntiu 0 Comentaris
4.2.2.3.3. Plusquamperfet de subjuntiu En corregim l’ ús impropi. Per exemple: Ho hagués hagut de dir abans. Per Ho hauria hagut de dir abans.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 44 de 69
Haguessin quedat millor si haguessin respost. Per Haurien quedat millor si haguessin respost. Referències: plusquamperfet de subjuntiu 0 Comentaris
4.2.2.3.4. Construccions diverses Perífrasis d’ obligació amb tenir que i haver-hi que, les corregim, respectivament, per haver de i caldre. Per exemple: Hi ha que fer una sessió informativa. Per Cal fer una sessió informativa. Això tenia que haver-ho dit abans. Per Això havia d’ haver-ho dit abans.
Perífrasis amb tenir de, les respectem. Per exemple: Té d’ assumir la seva responsabilitat.
Construccions amb el verb deure en sentit d’ obligació, les corregim, excepte quan ho pronuncia un orador/a que pertany a l’ àmbit del valencià. Per exemple: Aquesta moció deuria ser aprovada. Per Aquesta moció hauria de ser aprovada.
Ús d’ altres formes verbals en lloc del verb deure en sentit de probabilitat, les corregim. Per exemple: Ho hauran fet per treure’ s de sobre el problema. Per Ho deuen haver fet per treure’ s de sobre el problema. Serien set o vuit persones, les que ho van signar. Per Devien ser set o vuit persones, les que ho van signar.
Anar a (amb valor de verb auxiliar) + infinitiu, ho corregim per la forma del futur simple que correspongui en casos com ara: La vicepresidenta agafarà la presidència perquè jo vaig a fer la pregunta. Per La vicepresidenta agafarà la presidència perquè jo faré la pregunta. O bé, en altres casos, per la forma més adequada: Sàpiguen que això que semblava que no anava a passar finalment ha passat. Per Sàpiguen que això que semblava que no passaria / que no havia de
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 45 de 69
passar / que no podia passar finalment ha passat.
Venir + participi, ho corregim per ésser + participi, sempre que no representi una alteració excessiva del text. Per exemple: Això ve donat per la manca d’ idees. Per Això és donat per la manca d’ idees.
Estar + gerundi, ho corregim per la forma de present d’ indicatiu del verb de què es tracti, sempre que no representi una alteració excessiva del text. Per exemple: Estava objectant que no era correcte. Per Objectava que no era correcte.
Portar + gerundi, ho corregim per la forma de present d’ indicatiu del verb fer. Per exemple: La comissió porta vint anys funcionant. Per La comissió fa vint anys que funciona.
Venir + gerundi, ho corregim per la forma de present d’ indicatiu del verb de què es tracti, sempre que no representi una alteració excessiva del text. Per exemple: Es vénen fent actuacions de tot tipus. Per Es fan actuacions de tot tipus.
Venir a + infinitiu, ho respectem, perquè introdueix un matís diferent. Per exemple: Es va instituir per decret aquesta comissió, que venia a dir que la CARIC ja no tenia sentit d’ existir.
Alternances ser / ésser / esser i ésser / estar: respectem totes les construccions, encara que alguna sigui considerada poc genuïna o estranya. Per exemple: està previst / és previst estem aquí / som aquí
Però corregim l’ ús d’ estar en casos d’ error clar o absolutament estranys: La llei va estar aprovada pel Parlament. Per La llei va ser aprovada pel Parlament. està bo per és bo
Respectem les construccions pseudopassives. Per exemple:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 46 de 69
Les esmenes a presentar pels grups... Això s’ ha dit pel / per part del conseller... Referències: perífrasi verbal, pseudopassiva 1 Comentaris
4.2.2.3.5. Preposicions Corregim l’ omissió de la preposició a en expressions temporals com les següents: D’ aquí vuit dies ens reunirem. Per D’ aquí a vuit dies ens reunirem. Fins el dia 15 no ho tindré. Per Fins al dia 15 no ho tindré.
Corregim la presència de la preposició a en expressions temporals com les següents: Presentarem una moció al 14. Per Presentarem una moció el 14. Reunits a 4 de desembre... Per Reunits el 4 de desembre... Aquesta llei es va aprovar al 1992. Per Aquesta llei es va aprovar el 1992. La Junta es reuneix tres cops a l’ any / al mes / a la setmana / al dia. Per La Junta es reuneix tres cops l’ any / el mes / la setmana / el dia.
Però respectarem la preposició en la construcció SN + a + data expressada en xifres o el numeral corresponent: balanç a 31 de desembre
Escrivim amb la preposició a expressions temporals com ara la següent: Al segle XIX va començar l’ anomenada «revolució industrial».
Escrivim preferentment amb la preposició a els mesos de l’ any. Per exemple: Al maig presentarem una moció. Però:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 47 de 69
Els exàmens solen ser el mes de juny. Respectem l’ ús que faci l’ orador/a de les preposicions locatives a / en. Per exemple: Això s’ ha debatut en / a la comissió. Distingim entre per + nom / pronom personal, d’ opinió, i per a + nom / pronom personal, de destinació o finalitat. Per exemple: Perquè, és clar, per nosaltres la interpretació que vostè fa de la Llei de normalització no és la correcta..., hem de tenir en compte que per a Catalunya aquesta llei va significar una fita històrica... En els oradors occidentals, restituirem en cada cas l’ ús pertinent de les preposicions a / en / amb, malgrat que ells les unifiquin en en. Per exemple: En esta convicció, lo Grup Popular hem decidit votar a favor dels punts 2 i 3. Per Amb esta convicció, lo Grup Popular hem decidit votar a favor dels punts 2 i 3. té a veure en lo desgovern evident del país Per té a veure amb lo desgovern evident del país Referències: a/en/amb, expressions temporals, locatiu, per + nom / pronom personal, per a + nom / pronom personal, preposició 0 Comentaris
4.2.2.3.6. Preposicions en contacte Els contextos en què hi ha contacte conflictiu de preposicions són oracions compostes de dues classes: 1) Una oració principal amb un verb que regeix un complement de règim verbal i una oració subordinada interrogativa indirecta que li fa de complement i que és introduïda per una preposició altra que la que regeix el verb de l’ oració principal. Per exemple: Això depèn de en quines circumstàncies es trobin. Això es farà en funció de a qui vagi dirigit el discurs. Voldríem saber la seva opinió sobre per on aniran aquestes qüestions.
En aquests casos mantindrem les dues preposicions en la transcripció de les sessions parlamentàries.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 48 de 69
2) Oracions compostes amb el verb elidit. En aquest cas: a) Si totes dues preposicions són n’ eliminarem la segona. Per exemple:
àtones,
Girar a la dreta en lloc d’ a l’ esquerra. Per Girar a la dreta en lloc de l’ esquerra. Ho van enviar per avió en lloc de per tren. Per Ho van enviar per avió en lloc de tren. Aquests mètodes poden aplicar-se, a més d’ als aminoàcids, als pèptids. Per Aquests mètodes poden aplicar-se, a més dels aminoàcids, als pèptids. b) Si tenim contacte entre una preposició àtona i una de tònica, les mantindrem totes dues, per tal com el resultat és propi del català. Per exemple: un d’ entre tants molins per escometre Van passar com van poder per entre les branques. Amb aquest carnet pots conduir vehicles de fins a nou places. Referències: preposició 0 Comentaris
4.3. Sintaxi 4.3.1. 4.3.2. 4.3.3. 4.3.4.
Concordança Ordre de col·locació dels sintagmes L’ oració simple L’ oració composta
0 Comentaris
4.3.1. Concordança La manca de concordança, la corregim. Per exemple:
L’ esmena número 7 i número 9 serà votada ara. Per Les esmenes número 7 i número 9 seran votades ara. Aquesta moció i la següent, del Grup Socialistes, la debatrem tot seguit. Per Aquesta moció i la següent, del Grup Socialistes, les debatrem tot seguit.
Concordança dels participis passats amb el complement acusatiu: en respectem l’ ús que en fa l’ orador/a. Per exemple:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 49 de 69
Aquesta qüestió, ja l’ hem debatut / debatuda abans.
En el cas d’ haver-hi, respectem l’ orador/a. Per exemple:
Hi ha / Hi han molts problemes per resoldre.
En els casos d’ oracions pronominals, el verb el farem concordar necessàriament amb el subjecte gramatical de la frase en nombre i persona, encara que aquest no coincideixi amb el subjecte lògic. Per exemple: Es debat proposicions no de llei. Per Es debaten proposicions no de llei. Es ven cases. Per Es venen cases. Referències: concordança 0 Comentaris
4.3.2. Ordre de col·locació dels sintagmes L’ ordre dels sintagmes, el respectem sempre, encara que sigui impropi o forçat (per embarbussament, per exemple, quan no és volgut), llevat que la frase en quedi clarament perjudicada, fins al punt que sigui inintel·ligible. Per tant, encara que atempti contra la lògica gramatical, deixarem discontinus els components de frases com ara les que donem tot seguit, perquè si ho canviàvem podríem modificar el sentit que l’ orador/a hi ha volgut donar: Parlem de, concretament, la qualitat. Aprofito per –amb la benevolència del senyor president– felicitar... En aquests darrers dies, m’ imagino que vostè deu haver tingut oportunitat de conèixer diverses informacions publicades en jo diria que tots els mitjans de comunicació... Quines són les mesures que vostè vol subministrar a aquells que tenen la responsabilitat d’ adquirir els paquets cinematogràfics, per tal de, dins la mesura del possible, evitar la proliferació de continguts de violència explícita? Fa falta que hi hagi gent en condicions de, un cop interrompuda la programació, posar-se davant la càmera i poder conduir amb garantia un informatiu especial. També demanem al Govern que incentivi la recerca històrica al voltant de la repressió i l’ antifranquisme
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 50 de 69
per, sobretot, promoure la divulgació i el coneixement davant de les pròximes i futures generacions. Voldria acabar fent algunes observacions a la sens dubte esbiaixada visió del territori que té el senyor diputat.
L’ ordre de col·locació de l’ adjectiu, el respectem. Per exemple:
les esmenes següents / les següents esmenes Referències: ordre de la frase 0 Comentaris
4.3.3. L’ oració simple 4.3.3.1. Els règims verbals 0 Comentaris
4.3.3.1. Els règims verbals Corregim els règims verbals segons la normativa, sempre que la correcció signifiqui només l’ addició o la supressió d’ una partícula i no alteri l’ ordre de la frase. Per exemple: informar un projecte
per
informar [d’ un / sobre] un projecte
necessitar de l’ ajut
per
necessitar l’ ajut
recórrer una sentència per
recórrer contra una sentència
sol·licitar del Govern
sol·licitar al Govern
per
En el cas del verb agrair, que sovint és usat sense complement, el corregim per la perífrasi sinònima donar les gràcies. Volem agrair al lletrat de la comissió. Per Volem donar les gràcies al lletrat de la comissió. Però no corregim els règims en casos com els següents, perquè l’ alteració seria excessiva: La Mesa urgeix l’ aprovació del projecte a la comissió. Per La Mesa insta la comissió a aprovar el projecte. La llei no pot ser recorreguda. Per La llei no pot ser objecte de recurs. Cessar algú. Per Fer cessar algú. Tinc la sensació d’ haver esmorzat un cafè amb llet
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 51 de 69
i «berberetxos». Per Tinc la sensació d’ haver pres/menjat un cafè amb llet i «berberetxos» per esmorzar. No corregim tampoc casos com els següents, perquè alguns diccionaris de referència admeten l’ ús intransitiu d’ aquests verbs: Li interessa la política. Per L’ interessa la política. Li encanta la política. Per L’ encanta la política. Hi ha una sèrie de verbs (estar d’ acord, coincidir, convenir, discrepar, dissentir...) que requereixen dos complements (un de persona i un de cosa) que plantegen problemes amb la preposició que regeixen quan apareixen amb un sol complement que és l’ amalgama de tots dos. En aquests casos, hem de mantenir la preposició que regeix el complement de persona, tal com demostra la pronominalització. Per exemple: Estic d’ acord amb vostè en això. Estic d’ acord amb vostè. Estic d’ acord en això. Però Estic d’ acord amb el que vostè ha dit / les seves paraules. (Pronominalització: Hi estic d’ acord.) Discrepo de vostè en això. Discrepo de vostè. Discrepo en això. Però Discrepo del que vostè ha dit / de les seves paraules. (Pronominalització: ‘ En discrepo’ , no ‘ Hi discrepo.)’
Si es coordinen dos o més verbs o locucions verbals que regeixen preposicions diferents, respectem l’ orador si utilitza la preposició que regeixen el verb o la locució més pròxims al complement. Per exemple: moltes persones entraven i sortien de l’ hospital els he de dir que farem esment especial o farem una major incidència en els tipus delictius que generen més alarma social Referències: pronominalització, règim verbal, ús intransitiu 0 Comentaris
4.3.4. L’ oració composta 4.3.4.1. Caiguda de preposicions 4.3.4.2. Els relatius 4.3.4.3. Oracions causals d’ infinitiu 4.3.4.4. Oracions amb per i per a + infinitiu 4.3.4.5. Oracions condicionals amb infinitiu
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 52 de 69
4.3.4.6. Oracions amb gerundi 4.3.4.7. Construccions negatives 4.3.4.8. Connectors d’ oracions 4.3.4.9. Adverbis i altres modificadors Referències: oració 0 Comentaris
4.3.4.1. Caiguda de preposicions Tot i que per regla general ens limitarem a suprimir la preposició davant la conjunció que, quan aquesta supressió doni com a resultat oracions estranyes o poc entenedores, ho solucionarem afegint-hi el sintagma nominal el fet, o bé canviarem la combinació de preposició + conjunció per una conjunció més adequada. Per exemple: M’ adono de que vostè no vol aprovar aquesta Proposició no de llei. Per M’ adono que vostè no vol aprovar aquesta Proposició no de llei. Partint de que estem parlant de carreteres de muntanya... Per Partint del fet que estem parlant de carreteres de muntanya... Són els únics que poden inclinar la balança cap a que el Parlament de Catalunya faci el que encara no ha fet ningú a l’ Estat espanyol. Per Són els únics que poden inclinar la balança perquè el Parlament de Catalunya faci el que encara no ha fet ningú a l’ Estat espanyol. Referències: conjunció, preposició 0 Comentaris
4.3.4.2. Els relatius Els relatius incorrectes es corregeixen. La raó per la que hem hagut de fer aquesta marrada... Per La raó per què / per la qual hem hagut de fer aquesta marrada... La qüestió a la que em referia abans... Per La qüestió a què / a la qual em referia abans... Els relatius analítics es respecten. Per exemple: Unes subvencions que se’ n fa un mal ús. Es tracta d’ un estudi que el consell comarcal el té. Un revolt que hi han molts accidents.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 53 de 69
És un riu que hi baixa molta aigua.
Quan trobem una oració de relatiu amb un relatiu simple que, suposadament, substitueix un complement de règim verbal, com que corregir-lo amb el relatiu que li pertoca planteja problemes, hi afegirem el pronom feble que li correspongui per pronominalització i el convertirem en un relatiu analític. Per exemple: I n’ hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè feia referència, ens ajuden... Per I n’ hem tingut una a què vostè feia referència fa poques setmanes. I aquestes «bronques», com les que vostè hi feia referència, ens ajuden... En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció com la que hem estat parlant? Per En aquest sentit, què és el que falta exactament per no poder assumir amb els propis recursos una producció hem estat parlant? com la que n’ Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme. Per Les proposicions no de llei presentades van en una línia diferent de la que realment hi anaven les nostres esmenes i la que realment el Govern porta a terme. Referències: pronominalització, relatiu 0 Comentaris
4.3.4.3. Oracions causals d’ infinitiu Es corregeixen sempre. Per exemple: Es va acordar la incoació d’ un expedient disciplinari contra sis funcionaris per tractar-se de càrrecs de confiança. Per Es va acordar la incoació d’ un expedient disciplinari contra sis funcionaris perquè es tractava de càrrecs de confiança. Han perdut la votació per arribar tard. Per Han perdut la votació per haver arribat tard / perquè han arribat tard. 0 Comentaris
4.3.4.4. Oracions amb per i per a + infinitiu En els oradors occidentals, mantindrem la distinció entre per i per a davant infinitiu i restituirem la preposició correcta en cada cas. Per exemple:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 54 de 69
Aprovem aquesta llei per vetllar per l’ autonomia de les universitats. Cal que vinguis per a consensuar la moció.
En els oradors orientals, farem servir sempre per, i només mantindrem per a si l’ orador llegeix un text on apareix aquesta preposició. Per exemple:
El preàmbul de la llei diu, textualment: «Aquesta llei crea el pacte d’ acolliment entre la persona acollida i la família acollidora, i remet a un reglament l’ establiment de les condicions i el procediment per a obtenir la declaració d’ idoneïtat.»
Referències: per + infinitiu, per a + infinitiu 0 Comentaris
4.3.4.5. Oracions condicionals amb infinitiu Les oracions condicionals amb infinitiu, les corregim. Per exemple: A no ser que fossin de la Generalitat... Per Si no és que eren de la Generalitat... De portar-se a terme... Per Si es portés a terme... Referències: condicional, infinitiu 0 Comentaris
4.3.4.6. Oracions amb gerundi Corregirem els gerundis incorrectes, sempre que es pugui mitjançant l’ addició de partícules, alterant el mínim possible l’ ordre dels mots pronunciats per l’ orador/a. Copulatiu Són les comunitats autònomes, les encarregades del control, actuant l’ Administració central com a coordinadora. Per Són les comunitats autònomes, les encarregades del control, i l’ Administració central actua com a coordinadora. De conseqüència L’ avió xocà contra la casa, morint a l’ acte tots els ocupants. Per L’ avió xocà contra la casa i van morir a l’ acte tots els ocupants.
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 55 de 69
De posterioritat Va pujar a l’ escenari, imposant-li la condecoració tot seguit. Per Va pujar a l’ escenari, i li van imposar la condecoració tot seguit. Especificatiu El Parlament ha aprovat el plec de clàusules regulant els requisits que han de complir els aspirants. Per El Parlament ha aprovat el plec de clàusules que regula els requisits que han de complir els aspirants. Tinc a la memòria el Decret del 2 de febrer de 1990 suprimint quatre comissions. Per Tinc a la memòria el Decret del 2 de febrer de 1990 que suprimeix quatre comissions. Final Aquest document s’ ha de fer servir en el cas que el terreny pertanyi a diversos propietaris, recollint-ne les dades i anotant el domicili fiscal sota el nom de cadascun. Per Aquest document s’ ha de fer servir en el cas que el terreny pertanyi a diversos propietaris, a fi de recollir-ne les dades i anotar-ne el domicili fiscal sota el nom de cadascun. No factual Tot i així, va ser una candidata tenint totes les qualitats. Per Tot i així, va ser una candidata que tenia totes les qualitats. Referències: conseqüència, copulatiu, especificatiu, final, gerundi, no factual, posterioritat 0 Comentaris
4.3.4.7. Construccions negatives Es respecta sempre l’ ús que l’ orador/a fa de l’ adverbi no darrere els mots mai, ningú, cap, res, enlloc, tampoc. Per exemple: Mai no hem / Mai hem dit que aquesta proposta fos viable. En les oracions coordinades negatives, adequarem la coordinació a la negació, sempre que es tracti d’ una coordinació clara. Per exemple: L’ activitat legislativa pot acabar convertida en un breu sense cap mena de seguiment posterior i d’ anàlisi de les repercussions que, per a la societat,
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 56 de 69
té la llei aprovada. Per L’ activitat legislativa pot acabar convertida en un breu sense cap mena de seguiment posterior ni d’ anàlisi de les repercussions que, per a la societat, té la llei aprovada. Tejero i els seus no van tenir en compte o no van valorar correctament la presència dels mitjans audiovisuals i la transmissió en directe de la sessió. Per Tejero i els seus no van tenir en compte o no van valorar correctament la presència dels mitjans audiovisuals ni la transmissió en directe de la sessió. Si no ho fan les institucions, seran els mitjans de comunicació o altres grups els qui ho comunicaran a l’ opinió pública, sense cap control i intervenció de l’ organisme protagonista del fet. Per Si no ho fan les institucions, seran els mitjans de comunicació o altres grups els qui ho comunicaran a l’ opinió pública, sense cap control ni intervenció de l’ organisme protagonista del fet. Referències: adverbi, coordinació, negació 0 Comentaris
4.3.4.8. Connectors d’ oracions Restituirem els connectors d’ oracions sempre que sigui imprescindible. En el cas que no ho sigui, ho arreglarem mitjançant comes. Per exemple: Consti d’ entrada la nostra renúncia... Per Que consti d’ entrada la nostra renúncia... Demanem, doncs, votin favorablement la proposta. Per Demanem, doncs, que votin favorablement la proposta. El que sí és veritat és que el document recull unes crítiques molt dures. Per El que sí que és veritat és que el document recull unes crítiques molt dures. Però: El que passa que no creiem que sigui adequat parlarne. Per El que passa, que no creiem que sigui adequat parlar-ne. Terrible que hi hagi guerra. Per Terrible, que hi hagi guerra.
Les construccions com per / per a i com perquè de les oracions
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 57 de 69
consecutives, les corregirem per les construccions per / per a, haver-n’ hi per / per a o fins al punt que. Per exemple: No és tan important com per dedicar-hi una sessió sencera. Per No és tan important per dedicar-hi una sessió sencera. Una quantitat suficient com perquè els surti barat. Per Una quantitat suficient perquè els surti barat. Se’ n van dir de tan grosses com per abandonar la sala. Per Se’ n van dir de tan grosses que n’ hi havia per abandonar la sala. 0 Comentaris
4.3.4.9. Adverbis i altres modificadors 4.3.4.9.1. Adverbis de manera 4.3.4.9.2. Adverbis de temps 4.3.4.9.3. Altres modificadors 0 Comentaris
4.3.4.9.1. Adverbis de manera La supressió no normativa de la terminació dels adverbis en -ment es corregeix. Per exemple: Ho van votar sincera i responsablement. Per Ho van votar sincerament i responsablement. Referències: adverbi, modificador 0 Comentaris
4.3.4.9.2. Adverbis de temps Canviarem els adverbis temporals que són d’ origen forani. Per exemple: El meu pare va treballar a l’ oficina d’ informació del senyor Cambó a París quan la Guerra Civil espanyola. Per El meu pare va treballar a l’ oficina d’ informació del senyor Cambó a París durant la Guerra Civil espanyola. Referències: adverbi de temps 0 Comentaris
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 58 de 69
4.3.4.9.3. Altres modificadors Es respecten com i com a com a modificadors de les afirmacions discursives. Per exemple: És com a molt fort. És com a simpàtic. La situació és com sovintejada. Referències: com, com a, modificador 0 Comentaris
4.4. Lèxic 4.4.1. Dialectes geogràfics 4.4.2. Col·loquialismes i vulgarismes 4.4.3. Mots i expressions dialectals 4.4.4. Argots 4.4.5. Renecs i insults 4.4.6. Derivacions impròpies 4.4.7. Expressions i mots nous 4.4.8. Calc semàntic 4.4.9. Formes alternes i preferents 4.4.10. Construccions 4.4.11. Neologismes 4.4.12. Toponímia 4.4.13. Transcripció de mots àrabs, hebreus, russos i ucraïnesos 0 Comentaris
4.4.1. Dialectes geogràfics Les formes no estàndards es corregeixen. Per exemple: ceia
per
cella
dugues
per
dues
ginoll/junoll per
genoll
paia
palla
per
Referències: dialectalismes, no estàndard 0 Comentaris
4.4.2. Col·loquialismes i vulgarismes Es corregeixen les formes no estàndards. Com ara: aixina / aixins / aixís
per
així
casi bé
per
quasi / gairebé
llavonses / llavòrens
per
llavors
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 59 de 69
Però: tot cristo / el [sant] cristo gros... tot quisqui Referències: col·loquial, no estàndard, vulgar, vulgarismes 0 Comentaris
4.4.3. Mots i expressions dialectals Es respecten els mots i les expressions dialectals que no recull cap diccionari [v. 1.3] però que tenen tradició o són derivats d’ altres dialectalismes admesos. Per exemple: escalivotar / escalivotada (per
escaldufar / escaldufada)
faenar / faenatge
(per
feinejar / feinada)
muga
(per
fita)
trabulossi
(per
tràfec)
També respectem les expressions temporals pròpies del nordoccidental. Per exemple: Hem començat la sessió a les quatre i mitja. (Per Hem començat la sessió a dos quarts de cinc.) Referències: dialectalismes, nord-occidental, temporals, tradició 0 Comentaris
4.4.4. Argots Les formes no admeses s’ escriuen entre cometes. Com ara: «esnifar», «esnifada» «marró», «marron» «peta» «quinqui» «xina» Referències: argot, cometes, forma no admesa 0 Comentaris
4.4.5. Renecs i insults Les formes no admeses s’ escriuen entre cometes. Com ara: Tots són uns «mamons»... Referències: cometes, forma no admesa 0 Comentaris
4.4.6. Derivacions impròpies http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 60 de 69
Les derivacions que són impròpies es corregeixen. Com ara: aclaració
per
aclariment
aclaratori
per
aclaridor / d’ aclariment
extraditar
per
extradir
financiació
per
finançament
garantitzar
per
garantir
heredar
per
heretar
mapificar
per
mapar
minusvalia
per
minusvalidesa
vial [adj.]
per
viari/viària
N’ exceptuem, però, les derivacions la genuïnitat de les quals és objecte de polèmica. Aquests casos, de moment, els respectem. Per exemple: redactat
(per
redacció)
Referències: derivació impròpia 0 Comentaris
4.4.7. Expressions i mots nous Expressions i mots que no tenen cap altre equivalent existent i que s’ haurien pogut obtenir per formació genuïna, es respecten. Per exemple: clientelar conveniar desmereixement gravós mandatar ofertar precloure transaccionar
Però mantenim amb k i sense cometes: okupa / okupes
Si el Termcat ha establert una forma determinada per a un mot nou que presenta vacil·lacions, optarem per la forma establerta pel Termcat. Per exemple: museïtzar (per museïficar / musealitzar) apoderament (per empoderament) Referències: mot nou, neologisme 0 Comentaris
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 61 de 69
4.4.8. Calc semàntic Les ampliacions del camp semàntic d’ un mot, les respectem. Com ara: abundar
(per
insistir / reiterar)
adient
(per
adequat/convenient/pertinent)
celebrar
(per
tenir [una reunió])
cita
(per
citació)
clarificar
(per
aclarir)
contemplar
(per
tenir en compte / regular)
extrem
(per
punt / qüestió / aspecte)
ficar [en marxa, en relleu] (per
posar [en marxa/en relleu])
llistat
(per
llista)
obrar
(per
tenir/ser [en poder d’ algú])
pesat
(per
pesant)
posta
(per
posada)
postura [política]
(per
posició)
preveure
(per
assenyalar / establir)
recolzament
(per
suport)
recolzar
(per
donar suport)
reunir
(per
tenir/complir[condicions])
Tanmateix, corregim les formes generalment rebutjades. Com ara: medi
per
mitjà
precisar(/-se)
per
necessitar (/ caldre)
propi / pròpia
per
mateix/a
tràfic
per
trànsit
un tant
per
una mica
val
per
d’ acord
varis / vàries
per
uns/es quants/es,diversos/es
Referències: ampliació camp semàntic, calc 0 Comentaris
4.4.9. Formes alternes i preferents Les expressions i els termes pronunciats, els respectem encara que hom pugui considerar que n’ hi ha de preferibles o de «millors», o encara que les fonts determinades en l’ apartat 1.3 en donin de preferents. Per exemple:
arreglar
(per
arranjar)
carència
(per
deficiència)
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 62 de 69
davant de
(per
davant)
destí
(per
destinació)
de totes formes
(per
de tota manera)
el dia següent
(per
l’ endemà)
endegar
(per
emprendre, engegar)
entrega
(per
lliurament)
entregar
(per
lliurar)
ésser necessari
(per
caldre)
exercitar
(per
exercir)
existir
(per
haver hi)
hostaleria
(per
hoteleria)
lliberal
(per
liberal)
per altra banda
(per
d’ altra banda)
per favor
(per
si us plau)
per part de
(per
de / per)
per una part
(per
d’ una banda)
per un cantó
(per
d’ una banda)
respecte de
(per
respecte a)
seguir
(per
continuar)
verdader/a vertader/a(ment)
(per
veritable/[ment])
0 Comentaris
4.4.10. Construccions 4.4.10.1. Construccions indegudes, per calc, que respectem 4.4.10.2. Construccions indegudes, per calc, que rebutgem 4.4.10.3. Compostos lexicalitzats 0 Comentaris
4.4.10.1. Construccions indegudes, per calc, que respectem Algunes construccions indegudes, per calc, que respectem són: a expenses de
(per
a càrrec de, a costa de)
a mitjans de
(per
a mitjan)
clar [que]
(per
és clar [que])
com a molt
(per
com a màxim)
d’ aplicació
(per
aplicable)
de cara a
(per
amb vista a)
de l’ ordre de
(per
de prop de)
de rebut [ésser]
(per
evident / acceptable)
en ares de
(per
en nom de, fent honor a, en interès de, en benefici de)
en base a
(per
d’ acord amb)
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 63 de 69
en el seu cas
(per
si s’ escau / si escau)
ni molt menys
(per
ni de bon tros)
només faltaria
(per
no caldria sinó)
no obstant
(per
no obstant això)
previ [avís]
(per
amb [avís] previ)
res més que per
(per
només per)
Referències: calc 1 Comentaris
4.4.10.2. Construccions indegudes, per calc, que rebutgem Les construccions rebutjades unànimement en l’ estàndard general, les corregim. Com ara: abans que res
per
abans de res
a fi de comptes
per
al cap i a la fi, al capdavall
al front de
per
al capdavant de
a lo millor
per
potser
al respecte
per
respecte a això
a totes llums
per
sens dubte
avui per avui
per
ara com ara, ara per ara
degut a
per
a causa de
donat que
per
atès que
en ordre a
per
per tal de
per mor de
per
en benefici de, per causa de, perquè, en pro de
per quant
per
ja que
per suposat
per
per descomptat
primer que tot
per
primer de tot
sembla ser que
per
sembla que
tal i com
per
tal com
tal i qual
per
tal i tal
Referències: calc, construcció, estàndard 3 Comentaris
4.4.10.3. Compostos lexicalitzats Els compostos lexicalitzats de més de dues paraules que fan funcions substantives, adjectives o adverbials, els escriurem units amb guionets. Per exemple: un finançament embolica-que-fa-fort canons priva-fer-pedres [per evitar que pedregui] l’ empresa Telefónica no-sé-què
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 64 de 69
Referències: adjectiu, adverbi, lexicalització, mot compost, substantiu 0 Comentaris
4.4.11. Neologismes En l’ adaptació dels manlleus cal respectar al màxim l’ estructura fònica i morfològica de la llengua catalana. Pel que fa al gènere, es respecta el que li atorga l’ orador o oradora. Per a la formació dels plurals, en principi se segueixen les normes gramaticals catalanes, segons les quals s’ afegeix el morfema flexiu -s o les seves variants -es i -os a la forma singular. 4.4.11.1. Estrangerismes catalanitzats 4.4.11.2. Noms propis esdevinguts comuns 4.4.11.3. Estrangerismes pseudocatalanitzats i barbarismes 4.4.11.4. Estrangerismes no catalanitzats Referències: gènere, manlleu, neologisme, plural 0 Comentaris
4.4.11.1. Estrangerismes catalanitzats Els estrangerismes catalanitzats que no tenen cap equivalent inequívoc en català, especialment pel que fa referència als tecnicismes, es respecten. Com ara: ikastola web Els estrangerismes pronunciats en català o catalanitzats i amb una certa tradició (mots, expressions i frases fetes), que són àmpliament tolerats o significativament polèmics, es respecten, escrits entre cometes. Com ara: «aldea global» «apetxugar» «apretar» [si té un equivalent clar, v. 4.4.11.3] «arreglo» «a tranques i barranques» «barco» «comodització», «comoditització» «culebró» «cupo» [aportació econòmica establerta, v. 4.4.11.3] «decimonònic» «disfrutar» «enterat/da» [= setciències] «enxufat/da» [= recomanat/da] «esponsoritzar» «exprofés» «farragós» «frapar» «guixeta» «impepinable» «quarto» [= habitació, cambra] «si m’ apura»
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 65 de 69
«solapar / solapar-se / solapadament» «teleescombraries» [4.4.11.3] «touroperador» «vivenda» Referències: cometes, estrangerisme, expressió, frase feta, mot compost, tecnicisme, tradició 0 Comentaris
4.4.11.2. Noms propis esdevinguts comuns Els noms propis, provinents de marques, que han esdevingut comuns s’ escriuen amb minúscules i, si és el cas, s’ adapten gràficament. Com ara: cel·lo clínex coca cola escai escalèxtric mecano tàmpax típex Referències: marques, minúscula, nom 0 Comentaris
4.4.11.3. Estrangerismes pseudocatalanitzats i barbarismes Els estrangerismes pseudocatalanitzats i els barbarismes usuals de la parla col·loquial que tenen equivalents inequívocs en català es corregeixen. Com ara: algo
per
alguna cosa / una cosa / res
apoiar
per
donar suport
apoiar-se
per
recolzar-se / repenjar-se
apremiar
per
apressar / constrènyer
apretar
per
estrènyer / collar / escanyar / ajustar / prémer / pitjar / apressar / comprimir / pressionar [v. 4.4.11.1]
colindant
per
confrontant / contigu
colmatar / colmatació per
reblir / rebliment
cuidado
compte / cura
per
culebrot / culobrot
per
serial [v. 4.4.11.4]
cupo
per
quota (=aportació econòmica establerta) [v. 4.4.11.1]
devengar
per
meritar
escuet
per
concís / breu
escuetament
per
breument / amb concisió
novedós
per
nou / innovador
patera
per
pastera
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 66 de 69
paulatinament
per
gradualment / progressivament / lentament
recabar
per
recaptar / demanar
salvetat
per
excepció / reserva / precisió
solventar
per
solucionar / resoldre
subsanar
per
solucionar / esmenar / resoldre / corregir
tamany
per
mida / dimensió / grandària
telebasura
per
teleporqueria [v. 4.4.11.1]
televisió basura
per
televisió porqueria [v. 4.4.11.1]
Referències: barbarisme, col·loquial, estrangerisme 0 Comentaris
4.4.11.4. Estrangerismes no catalanitzats Els estrangerismes no catalanitzats (mots, expressions i frases fetes) pronunciats en la llengua original, es respecten, escrits en cursiva. Pel que fa al gènere i a la formació del plural, s’ ha de respectar, sempre que es pugui, la llengua original. Per exemple: un Land (plural Länder) un maelström [com a sinònim de «forat» o «dèficit»] un sponsor [com a sinònim de «patrocinador/a», «padrí/ina», «mecenes»] Per als estrangerismes anglosaxons, ens guiarem pels diccionaris britànics. Per exemple: neigbourhood (no neigborhood) programme (no program) Referències: anglès, cursiva, estrangerisme, gènere, plural 0 Comentaris
4.4.12. Toponímia 4.4.12.1. Topònims estrangers 4.4.12.2. Topònims catalans 4.4.12.3. Topònims aranesos 0 Comentaris
4.4.12.1. Topònims estrangers Per a la grafia dels topònims estrangers seguim, en principi, l’ establerta per la darrera edició de la GEC i, complementàriament, la del diari Avui. Els topònims espanyols o francesos que tenen tradició en llengua catalana, els posem en aquesta llengua. Per exemple: Cádiz
per
Cadis
Córdoba
per
Còrdova
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 67 de 69
Toulouse [de Languedoc] per
Tolosa [de Llenguadoc]
la Tour de Carol
Tor de Querol
per
Per a l’ apostrofació, v. 2.2.3. Referències: topònims 0 Comentaris
4.4.12.2. Topònims catalans La grafia de la toponímia major de Catalunya sempre ha d’ ésser l’ establerta pel Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, i totes les modificacions o les addicions posteriors. Per a la resta de topònims, seguim la grafia establerta per la GEC i l’ Atles topogràfic de Catalunya. Pel que fa als topònims de la Catalunya Nord que l’ orador esmenta mig en català mig en francès, els unificarem en una sola llengua, i preferentment en català. Per exemple: Languedoc Rosselló
per Llenguadoc - Rosselló
Tolosa de Languedoc
per Tolosa de Llenguadoc
Pel que fa a l’ article davant els noms que designen les comarques del Principat de Catalunya, seguim les recomanacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Per tant, escrivim l'article davant els noms de les comarques del Principat llevat el d'Osona, però respectem l'ús que en faci l'orador en el cas de (l')Anoia, (el) Garraf i (la) Terra Alta. Per a l’ apostrofació, v. 2.2.3. Referències: apòstrof, francès, topònim 0 Comentaris
4.4.12.3. Topònims aranesos La grafia dels topònims aranesos ha d’ ésser l’ establerta pel Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, tant si l’ orador els diu en aranès com si els diu en català. Per exemple: Vielha e Mijaran Pel que fa al nom de la comarca, però, el deixarem en català si l’ orador el diu així: Vall d’ Aran Referències: aranès, topònim 0 Comentaris
4.4.13. Transcripció de mots àrabs, hebreus, russos i ucraïnesos
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció
Pàgina 68 de 69
Per a la transcripció de mots àrabs, hebreus, russos i ucraïnesos farem servir la proposta de transcripció de la Secció Filològica de l’ Institut d’ Estudis Catalans [v. Documents de la Secció Filològica I, III i IV i els documents “Noms àrabs transcrits i transliterats en català”, del 31 de maig de 1999, i “Noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català”, del 30 de juny del 2000). Per exemple: al-Qàssim Alí ibn Yúsuf Ibn al-Khatib Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud Dostoievski, Fiódor Mikhàilovitx Gorbatxov, Mikhaïl Gorki, Maksim Tolstoi, Lev Txékhov, Anton Pàvlovitx Txernóbil Referències: hebreu, Institut Estudis Catalans, rus, Secció Filològica, transcripció, transliteració, ucraïnès, àrab 0 Comentaris
5. Criteris per a actes específics A més de les sessions de Ple i de comissions, hi ha uns altres actes que poden ésser publicats en el Diari de Sessions, com ara els plens escolars o els actes de lliurament de medalles d’ honor. Atès que normalment són actes considerats més solemnes, que requereixen un nivell de formalitat més alt, en farem una revisió més acurada, és a dir, una aplicació una mica més estricta de la normativa. En aquest sentit, haurem d’ arreglar el discurs –mirant de tocar-lo el mínim possible– de manera que no quedin punts suspensius, per exemple, que assenyalin anacoluts. «Ell professionalment és arquitecte, és també escultor i és també pintor, i és professor en universitats argentines; a part d’ algunes matèries de ciències socials, és professor d’ aquests temes. Ha treballat..., mai ha deixat, malgrat la seva feina, la tasca professional d’ escultor, de pintor.» Per «Ell professionalment és arquitecte, és també escultor i és també pintor, i és professor en universitats argentines; a part d’ algunes matèries de ciències socials, és professor d’ aquests temes. Mai no ha deixat, malgrat la seva feina, la tasca professional d’ escultor, de pintor.»
A més a més, a diferència dels criteris que apliquem en les sessions de Ple i comissions, en aquests textos:
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007
manual de correcció ?
Farem la doble negació.
?
Escriurem, quan calgui, per a + infinitiu.
?
Corregirem les ampliacions de camp semàntic [v. 4.4.8].
?
Canviarem les formes alternes d’ alguns mots o locucions
Pàgina 69 de 69
per les preferents [v. 4.4.9]. ?
Substituirem les locucions indegudes, per calc, per les correctes [v. 4.4.10.1].
Referències: acte de lliurament, acte específic, ampliació camp semàntic, anacolut, doble negació, locució, normativa, per + infinitiu, ple escolar 0 Comentaris Subscriure's a: Missatges (Atom)
http://www.manualdecorreccio.blogspot.com/
26/04/2007