Tema 3 Nutriciรณ I: Aparells digestiu i respiratori
1.- Introducció 2.- El procés de la nutrició 3.- L’aparell digestiu 3.1.- Anatomia de l’aparell digestiu 3.2.- Fisiologia de l’aparell digestiu 3.3.- Principals malalties de l’aparell digestiu 4.- L’aparell respiratori 4.1.- Anatomia de l’aparell respiratori 4.2.- Fisiologia de l’aparell respiratori 4.3.- Principals malalties de l’aparell respiratori
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 1.- Introducció El procés de nutrició comença amb la introducció dels aliments a través del tub digestiu. A mesura que van passant pels diferents òrgans que ho formen, es van mesclant amb diferents enzims digestius que actuen de manera específica sobre cada nutrient fins a obtenir les seues molècules bàsiques. En aquest estat ja podran ser transportades a totes les cèl·lules del cos. Igual que els nutrients, les cèl·lules també necessiten oxigen perquè els seus mitocondris puguen realitzar la respiració cel·lular, en aquest procés es genera diòxid de carboni que haurà de ser expulsat a l’exterior. El sistema respiratori és el responsable d’introduir oxigen al cos i expulsar diòxid de carboni i, per a això, s’empra un procés passiu denominat difusió aprofitant la diferència de concentració dels gasos presents en l’aire i en la sang. Cadascun dels òrgans que integren tots dos aparells pot patir danys a causa d’hàbits de vida poc saludables o per la presència de diferents patògens, provocant multitud de malalties.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 2.- El procés de la nutrició La funció vital de nutrició es defineix com els processos que duu a terme un organisme per a obtenir substàncies que li permeten extraure d’elles la matèria i energia necessàries per al seu correcte funcionament. L’ésser humà, per ser un organisme heteròtrof, ha d’incorporar matèria orgànica d’altres organismes, ja que no pot produir-la a partir de matèria inorgànica. En tot el procés intervenen quatre grans aparells: Aparell digestiu: Incorpora els aliments al cos i els transforma en nutrients, molècules que poden ser utilitzades per les cèl·lules. Aparell respiratori: Incorpora l’oxigen que necessiten les cèl·lules per a realitzar la respiració cel·lular i excreta el diòxid de carboni que produeixen. Aparell circulatori: S’encarrega de distribuir els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos. També recull el diòxid de carboni i substàncies de deixalla perquè siguen excretades. Aparell excretor: Recull les substàncies de deixalla de la sang i les expulsa a l’exterior a través de l’orina.
Tema 3.- Nutriciรณ I: Aparells digestiu i respiratori
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 3.- L’aparell digestiu S’encarga de realitzar la digestió, és a dir, convertir els aliments en nutrients assimilables per a les nostres cèl·lules. Per a entendre el procés es necessita conéixer l’anatomia i fisiologia de les parts implicades: 3.1.- Anatomia de l’aparell digestiu: Està format per: Tub digestiu: Conducte de 9 metres de longitud per on van passant els aliments per a ser transformats en nutrients. Comença a la boca i acaba a l’anus. Glàndules annexes: Existeixen diferents glàndules que aboquen substàncies al tub digestiu per a facilitar i permetre la digestió, com els enzims digestius. Són les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori
Parts del tub digestiu Boca Faringe
Glàndules annexes
Esòfag
Glàndules salivals
Estómac
Fetge
Intestí prim
Pàncrees
Intestí gros Anus
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori P a r t s d e l t u b d i g e s t i u
Boca: És l’inici del tub digestiu, per on entren els aliments. Conté la llengua i les dents. Ací aboquen el seu contingut, la saliva, les glàndules salivals perquè es mescle amb els aliments. Faringe: Comunica l’aparell digestiu i l’aparell respiratori. Esòfag: És el conducte que comunica la faringe amb l’estómac, per la qual cosa garanteix que els aliments vagen avançant pel tub digestiu. Estómac: És un eixamplament del tub digestiu que posseeix tres capes de teixit muscular per a moure l’aliment i glàndules que produeixen diferents substàncies que intervenen a la digestió. Té dues vàlvules: una d’entrada anomenada càrdies i una altra d’eixida anomenada pílor. Intestí prim: Té una longitud d’uns sis metres. Al primer tram, el duodé, s’aboquen el suc pancreàtic i la bilis per a completar la digestió. Al tram posterior estan el jejú i l’ili. Intestí gros: Mesura al voltant d’un metre i mig i està format pel cec (conté l’apèndix), el còlon i el recte. Anus: És el final del tub digestiu. Conté dos esfínters, un involuntari i un altre voluntari, que regulen l’expulsió dels excrements.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Glàndules salivals: Són tres parells de glàndules: maxil·lars, sublinguals i paròtides. Produeixen i aboquen la saliva a la cavitat bucal. G l à n d u l e s a n n e x e s
Fetge: Una de les seues múltiples funcions és la producció de la bilis. La seua producció s’acumula a la vesícula biliar per a alliberar-se en el duodé quan siga necessari. Pàncrees: És una glàndula mixta: té una part endocrina que produeix hormones com ara la insulina per a alliberar-se a la sang, i una part exocrina que sintetitza el suc pancreàtic i l’aboca al duodé per a intervenir a la digestió dels nutrients.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 3.2.- Fisiologia de l’aparell digestiu: La conversió dels aliments en nutrients requereix que es realitzen quatre processos al llarg del tub digestiu: 1. Ingestió: És la introducció de l’aliment a l’aparell digestiu mitjançant la boca. Ací es produeixen dos processos molt importants: Masticació: Les dents són els responsables de tallar, estripar i triturar els aliments per a facilitar la seua digestió posterior. Per a això, existeixen 8 incisius que tallen, 4 canins que estripen i 8 premolars i 12 molars que trituren. La llengua, òrgan musculós amb moviment en totes les direccions, s’encarrega d’esmicolar i moure l’aliment per a facilitar l’acció de les dents. Insalivació: Les glàndules salivals aboquen la saliva a la boca perquè es mescle amb els aliments durant la masticació. L’acció de la llengua és fonamental en aquest procés. La saliva (1) humiteja l’aliment per a detectar el sabor, (2) té funció defensiva en contenir substàncies antibacterianes, (3) lubrifica l’aliment per a facilitar el seu pas pel tub digestiu i (4) inicia la digestió química en contenir el primer enzim digestiu, l’amilasa, que comença la digestió dels polisacàrids.
Tema 3.- Nutriciรณ I: Aparells digestiu i respiratori
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Els aliments mastegats i barrejats amb la saliva reben el nom de bol alimentari i passaran ara a la faringe i posteriorment a l’esòfag per a arribar finalment a l’estómac. El pas del bol alimentari fins a l’esòfag es diu deglució. Comença amb la llengua espentant el bol cap a la faringe i ací, gràcies a l’epiglotis, es bloquegen les vies respiratòries perquè l’aliment arribe a l’esòfag. La musculatura de l’esòfag, gràcies als denominats moviments peristàltics, conduirà el bol alimentari fins al càrdies, que en obrir-se permet que entre a l’estómac.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 2. Digestió: Per a entendre el procés és necessari saber que existeixen dos fenòmens digestius: Digestió mecànica: La musculatura present als òrgans que formen el tub digestiu, així com altres parts especials com les dents, s’encarreguen de moure, fragmentar i desfer l’aliment, reduint la seua grandària per a facilitar l’acció del següent procés. Amb la digestió mecànica no s’extrauen els nutrients essencials dels aliments. Digestió química: La transformació d’aliments en nutrients només és possible mitjançant l’acció dels denominats enzims digestius, les quals s’uneixen específicament a les diferents macromolècules (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics complexos) i les descomponen en les seues molècules bàsiques. El moviment que realitza la digestió mecànica permet que els enzims digestius es mesclen amb l’aliment per a facilitar la seua acció. Al llarg del tub digestiu, els òrgans i les glàndules annexes aboquen els seus enzims digestius i actuaran, de manera específica, sobre els nutrients presents per a obtenir d’ells els seus constituents bàsics i, en aquest estat, ja podran passar a la sang per a ser distribuïts a totes les cèl·lules del cos.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori
Midó
Glúcids ● Polisacàrids: Midó, glucogen ● Oligosacàrids: Sacarosa, lactosa
Glúcids ● Monosacàrids: Glucosa, fructosa, galactosa
Lípids ● Greixos
Lípids ● Àcids grassos i glicerina
Proteïnes
Proteïnes ● Pèptids ● Aminoàcids
Greixos
Proteïnes
Enzims digestius específics per a cada molècula.
Glucosa
Glicerina i àcids grassos
Aminoàcids
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori La digestió es va realitzant de manera progressiva a mesura que el bol alimentari va passant pels diferents òrgans del tub digestiu. S’ha de considerar en quins òrgans es realitza una digestió mecànica i/o química i, segons el tipus d’enzim digestiu, saber quina molècula orgànica s'està descomponent: Boca: Es realitza una important digestió mecànica per l’acció de les dents i de la llengua. Amb l’amilasa present a la saliva comença la digestió química dels polisacàrids (glúcids), però els lípids i les proteïnes no es veuen afectades. La correcta masticació dels aliments permet una bona insalivació i una millor digestió mecànica i química. Al llarg de l’esòfag, mitjançant els moviments peristàltics, també es realitza una digestió mecànica.
Aliments
Bol alimentari
Polisacàrids
Oligosacàrids
Greixos Proteïnes
Boca (saliva) Amilasa
Greixos Proteïnes
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Estómac: A les seues parets existeixen glàndules que produeixen el suc gàstric, que posseeix dues molècules importants: Àcid clorhídric: Com és un àcid molt fort corroeix les parts dures de l'aliment i ajuda a matar a tots els patògens que continga. Pepsina: Enzim digestiu que comença la digestió química de les proteïnes. A l’estómac no hi ha digestió de glúcids o lípids. Les tres capes de teixit muscular que posseeix l’estómac també realitzen una digestió mecànica i ajuden a mesclar l'aliment amb el suc gàstric. En aquest estat el bol alimentari passa a dir-se quim. Estómac (suc gàstric) Pepsina Bol alimentari
Quim
Oligosacàrids
Oligosacàrids
Greixos
Greixos
Proteïnes
Pèptids
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Intestí prim: En els primers 20 centímetres de l’intestí prim, al duodé, és on acaba la digestió i, per a això, intervé el suc intestinal i les secrecions que aboquen ací les glàndules annexes: el pàncrees aboca el suc pancreàtic i el fetge (la vesícula biliar) la bilis. Bilis: No és un enzim digestiu, però emulsiona els greixos, és a dir, els separa en xicotetes gotes per a facilitar la funció dels enzims que actuen sobre elles. Suc pancreàtic i intestinal: Conté els enzims digestius que acaben la digestió química dels aliments: amilases per als glúcids, lipases per als lípids i peptidases per a les proteïnes. La musculatura de l’intestí també realitza una digestió mecànica que mescla totes les secrecions, denominant-se quilo. Intestí prim (suc pancreàtic i intestinal) Amilasa, lipasa i peptidasa Quim
Quilo
Oligosacàrids
Monosacàrids
Greixos
Àcids grassos
Pèptids
Aminoàcids
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Digestió Nutrients dels aliments
Boca
Estómac
Saliva
Suc gàstric
Suc intestinal i pancreàtic
Pepsina
Amilasa Peptidasa Lipasa
Amilasa
Glúcids Polisacàrids
Lípids
Duodé
Nutrients resultalts
Monosacàrids
Glicerina i àcids grassos
Aminoàcids Proteïnes
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 3. Absorció: És el pas dels nutrients obtinguts a la sang. El procés es realitza al llarg de la resta de l’intestí prim (jejú i ili) i a l’intestí gros: Intestí prim: Les parets internes de l’intestí tenen uns replegaments anomenats vellositats intestinals per on es realitza l’absorció, ja que a elles arriben vasos sanguinis i limfàtics per a depositar els monosacàrids i els aminoàcids als primers i els greixos als segons. Les cèl·lules de teixit epitelial que recobreixen les vellositats posseeixen uns xicotets replegaments anomenats microvellositats. La raó per la qual existeixen aquestes estructures és per a augmentar la superfície d’absorció, aconseguint que siga de més de 300 m².
Tema 3.- Nutriciรณ I: Aparells digestiu i respiratori
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Intestí gros: Una vegada realitzada l’absorció dels glúcids, lípids i proteïnes a l’intestí prim, tot el que queda del quilo passa a l’intestí gros on tenen lloc diversos processos: Absorció d’aigua i sals minerals: Al llarg de l’intestí gros es produeix l’absorció de quasi tota l’aigua i sals minerals presents als aliments i a les diferents secrecions que s’han abocat als processos anteriors. Flora intestinal: És el conjunt de bacteris que viuen a l’intestí gros i realitzen funcions molt importants: Protecció enfront de patògens: La presència dels bacteris de la flora impedeix el creixement d’unes altres que causen malalties. Aprofitament de nutrients: El metabolisme dels bacteris permet la digestió d’alguns glúcids de la fibra que nosaltres no podem digerir i la síntesi d’algunes vitamines. Formació de la femta o excrements: La matèria que no ha pogut ser digerida dóna lloc a la femta. Es van formant a mesura que van passant per l’intestí gros i el seu avanç es deu a moviments peristàltics.
Tema 3.- Nutriciรณ I: Aparells digestiu i respiratori
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 4. Egestió: La femta formada s’acumula al recte i s’expulsarà per l’anus gràcies a l’acció de dos esfínters que permeten el seu pas.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 3.3.- Principals malalties de l’aparell digestiu: La complexitat de l’aparell digestiu, així com de les parts que el componen, dóna lloc a múltiples malalties quan es danya algun teixit o òrgan a conseqüència de l’entrada d’algun patogen o per mals hàbits alimentosos. Les principals són: Càries: Els bacteris que posseeix la boca produeixen un àcid a partir de les restes de menjar capaç de destruir els teixits que formen les dents, ocasionant la mort de la peça dental i una gran inflamació de la zona si no és tractada. Una bona higiene bucal, així com visites periòdiques al dentista evitarà la seua aparició i correcta prevenció. Parotiditis o galteres: Malaltia contagiosa causada per un virus que es localitza en les glàndules paròtides. La malaltia vírica pot ser previnguda administrant una vacuna.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Úlcera gàstrica: És l’afectació de la mucosa que recobreix les parets internes de l’estómac (si ocorre al duodé es denomina úlcera duodenal) a conseqüència d’una infecció bacteriana, per la ingesta continuada d’alguns medicaments com l’ibuprofén o per l’abús de menjars picants o l’alcohol. A causa de l’àcid clorhídric de l’estómac es produeix una ferida a les parets que pot donar lloc a una hemorràgia i fins i tot a una perforació, per la qual cosa el contingut de l’estómac, incloent-hi l’àcid clorhídric, ix del tub digestiu. Gastroenteritis: És la inflamació de les parets internes que recobreixen l’estómac i l’intestí per una infecció bacteriana o vírica. Els seus símptomes són vòmits, diarrea, febre i dolor abdominal.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Apendicitis: Inflamació de l’apèndix deguda a una infecció que causa una obstrucció. El tractament sol ser l’extirpació quirúrgica d’aquesta prolongació de l’intestí gros. Diarrea: És un símptoma d’una altra malaltia, com la gastroenteritis o alguna intoxicació alimentària, que causa una mala absorció al llarg de l’intestí, provocant la formació de femta líquida. Una afecció aguda pot donar lloc a una deshidratació, per la qual cosa s’ha de prendre aigua amb electròlits per a reposar les sals minerals perdudes. Restrenyiment: Una alimentació amb poca fibra dificulta el trànsit de la femta per l’intestí gros, augmentant l’absorció d’aigua i compactant la femta, dificultant per això la seua expulsió. Per a evitar la seua aparició s’ha de consumir una dieta rica en líquids i fibra, així com fer exercici. Cirrosi: És la mort de cèl·lules hepàtiques i la seua regeneració per teixit cicatricial que ja no complirà la funció inicial. La causa principal sol ser la ingesta crònica de begudes alcohòliques. Existeixen altres alteracions com les intoleràncies, les més freqüents són la intolerància a la lactosa o la malaltia celíaca.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 4.- L’aparell respiratori La seua funció és doble: s’encarrega d’introduir l’oxigen de l’aire a la sang i expulsar (té funció excretora) el diòxid de carboni que produeix la cèl·lula durant el seu metabolisme. 4.1.- Anatomia de l’aparell respiratori: Es divideix en dues parts: Vies respiratòries: Garanteixen la correcta entrada i eixida de l’aire del cos. Pulmons: És el lloc on es realitza l’intercanvi de gasos amb la sang a través d’un procés denominat difusió. En aquest procés s’introdueix l’oxigen de l’aire inspirat i s'expulsa el diòxid de carboni que posseeix la sang a l’aire que serà espirat.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori
Parts de l’aparell respiratori Fosses nasals Faringe Laringe Tràquea Bronquis y bronquíols Pulmons
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori A p a r e l l r e s p i r a t o r i
Fosses nasals: Es comuniquen amb l’exterior a través dels orificis nasals, les seues funcions són humitejar l’aire, calfar-lo per a evitar que la diferència de temperatura danye les vies respiratòries i filtrar-lo per a evitar que entren agents patògens o nocius. Faringe: Òrgan comú amb l’aparell digestiu, s’encarrega de distribuir l’aliment cap a l’esòfag i l’aire cap a la laringe. Laringe: Està formada per diverses peces cartilaginoses per a evitar la seua oclusió, incloent-hi l’epiglotis, que impedeix l’entrada de l’aliment a les vies respiratòries. Ací es troben les cordes vocals responsables de la fonació.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori A p a r e l l r e s p i r a t o r i
Tràquea: Tub d’uns 11 cm de longitud que posseeix 20 anells cartilaginosos incomplets (no es tanquen en la seua part posterior) per a evitar el tancament del conducte i permetre el pas de l’aire. Se situa per davant de l’esòfag. El teixit que està en contacte amb l’aire secreta mucus per a continuar humitejant-lo i, a més, captura totes les partícules que puga tindre, per la qual cosa neteja l’aire inspirat. Aquest teixit també posseeix cilis que espenten el mucus juntament amb les partícules capturades cap a l’exterior. Bronquis y bronquíols: La tràquea es bifurca en dos conductes de menor calibre, els bronquis, entrant tots dos als pulmons. Les progressives ramificacions dins de cada pulmó es denominen bronquíols i van reduint el seu diàmetre fins a arribar en unes estructures en forma de sacs denominades alvèols pulmonars, lloc on es realitza l’intercanvi gasós. Pulmons: Són dos òrgans esponjosos que contenen els bronquíols, els alvèols pulmonars i les artèries i venes que entren i ixen d’ells. Estan protegits per la caixa toràcica que formen les costelles i l’estèrnum. Envoltant els pulmons estan les pleures que, juntament amb el diafragma que se situa a la seua part inferior, permetran el moviment pulmonar per a realitzar l’intercanvi de gasos.
Tema 3.- Nutriciรณ I: Aparells digestiu i respiratori
Tema 3.- Nutriciรณ I: Aparells digestiu i respiratori
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 4.2.- Fisiologia de l’aparell respiratori: Par a entendre com ocorre la respiració, és necessari estudiar dos processos: Ventilació pulmonar: És l’entrada i eixida de l’aire dels pulmons, però ells no participen, es realitza gràcies als músculs intercostals que uneixen les costelles i al diafragma, múscul situat en la part inferior dels pulmons que separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal. Com els pulmons són extensibles, el moviment d’aquesta musculatura permet l’expansió i contracció dels pulmons i, amb això, l’entrada i eixida de l’aire per diferència de pressió. Són els moviments d’inspiració i espiració.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Envoltant els pulmons se situen les membranes anomenades pleures i entre elles està el líquid pleural. La làmina interna està unida als pulmons i l’externa a la musculatura, de manera que la contracció o distensió del diafragma i de la musculatura intercostal suposarà, respectivament, l’augment o reducció de la caixa toràcica i, amb això, l’entrada i eixida d’aire dels pulmons:
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Inspiració: D’una banda, el diafragma es contrau i aplana, arrossegant als pulmons cap avall. D’altra banda, la musculatura intercostal es contrau, permetent una elevació de les costelles per a augmentar la cavitat toràcica. Tots dos moviments expandeixen els pulmons i generen una pressió negativa que permet l’entrada d’aire. Espiració: Es produeix una relaxació del diafragma i de la musculatura intercostal que redueix la cavitat toràcica i genera una pressió positiva que dóna lloc a l’eixida de l’aire dels pulmons cap a l’exterior.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 2. Intercanvi gasós: Quan l’aire entra en els pulmons, arriba a la part final dels bronquíols, els alvèols pulmonars, lloc on es realitza l’intercanvi de gasos amb la sang. Els alvèols estan formats per una fina capa de teixit i envoltats per capil·lars sanguinis, formats també per parets molt primes. En ser tan fines totes dues parets, es permet la circulació de gasos en tots dos sentits a través d’un procés passiu (sense despesa energètica) denominat difusió on els gasos circulen des d’on hi ha més concentració fins on hi ha menys fins a igualar la concentració de tots dos llocs.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Quan la sang arriba a un alvèol pulmonar, té una concentració de diòxid de carboni molt superior al de l'aire, per la qual cosa passarà a través de la membrana del capil·lar i de la membrana alveolar fins a arribar a l’aire contingut en l’alvèol. De la mateixa manera, la concentració d’oxigen en l’aire inspirat és superior al de la sang, per la qual cosa el gas travessa les membranes fins a arribar a la sang per a unir-se a l’hemoglobina que posseeixen els glòbuls rojos.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori 4.3.- Principals malalties de l’aparell respiratori: Els patògens que entren amb l’aire inspirat, així com tindre hàbits no saludables com el tabaquisme, donen lloc a múltiples malalties. Les més corrents són: Refredat i grip: Afeccions causades per virus que provoquen una inflamació de les membranes nasals i irritació de gola. La infecció dóna lloc a una producció abundant de mucositat, esternuts, congestió i cansament i, en el cas de la grip, també provoca febre i dolors musculars. En ser malalties víriques, els antibiòtics no serveixen per a curar-les, per la qual cosa els medicaments alleugen els símptomes. Sinusitis, faringitis, laringitis i bronquitis: Inflamacions dels sins nasals, faringe, laringe i bronquis respectivament causades per infeccions bacterianes o víriques.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Pneumònia: Inflamació dels alvèols pulmonars per la infecció de bacteris, fongs o virus, donant lloc a la producció de pus que s’acumula als sacs alveolars, per la qual cosa empitjora l’intercanvi gasós. Tuberculosi: Infecció del bacteri Mycobacterium tuberculosi que destrueix el teixit pulmonar, provocant tos, febre, fatiga i esputs sanguinolents. És una malaltia que es transmet per l’aire, causant en el passat una alta mortalitat en la població, però actualment existeix una vacuna per a la seua prevenció i antibiòtics per a tractar-la. Asma: Reducció temporal del diàmetre dels bronquis que dificulta el pas de l’aire per les vies respiratòries. És provocada per a una infecció o per reaccions al·lèrgiques i es tracta amb broncodilatadors.
Tema 3.- Nutrició I: Aparells digestiu i respiratori Tabaquisme: El tabac posseeix moltes substàncies tòxiques com el quitrà i addictives com la nicotina. A més, la combustió que es genera en la boca, així com l’aire calent que entra a les vies respiratòries, dóna lloc a multitud d’alteracions de l’aparell respiratori, la més freqüent és el càncer de qualsevol dels òrgans pels quals passa el fum com càncer de llengua, faringe, laringe o pulmó. Altres malalties causades pel tabaquisme és la degeneració dels alvèols pulmonars que limiten l’obtenció d’oxigen i, amb això, el correcte intercanvi gasós.