Tema 04 Nutrició II Aparells circulatori i excretor

Page 1

Tema 4 Nutriciรณ II: Aparells circulatori i excretor


1.- Introducció 2.- L’aparell circulatori 2.1.- Anatomia de l’aparell circulatori 2.2.- Fisiologia de l’aparell circulatori 2.3.- El sistema limfàtic 2.4.- Principals malalties de l’aparell circulatori 3.- L’aparell excretor 3.1.- Anatomia de l’aparell excretor 3.2.- Fisiologia de l’aparell excretor 3.3.- Principals malalties de l’aparell excretor


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 1.- Introducció Una vegada incorporats els nutrients i l’oxigen que necessita el cos, hauran de ser distribuïts a totes les seues cèl·lules perquè puguen nodrir-se, és a dir, obtenir la matèria i energia necessàries per a dur a terme les seues funcions. La nutrició de les cèl·lules origina productes de deixalla que també seran transportats als òrgans responsables de la seua expulsió. L’aparell encarregat de realitzar aquestes funcions és el circulatori, format per una xarxa de vasos sanguinis que contenen la sang, medi on es transporten totes les substàncies, i el cor, responsable de permetre la circulació sanguínia. Els productes de deixalla s’eliminen gràcies als renyons, òrgans responsables de filtrar la sang per a separar tot allò que ha de ser eliminat i concentrar-ho en l’orina per a la seua posterior expulsió. El correcte funcionament dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor permet que totes les cèl·lules del nostre cos puguen realitzar la funció vital de nutrició.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 2.- L’aparell circulatori És l’encarregat de distribuir els nutrients aportats per l’aparell digestiu i l’oxigen incorporat per l’aparell respiratori a totes les cèl·lules del cos. De la mateixa forma, dirigeix els productes de deixalla a l’aparell excretor i el diòxid de carboni als pulmons perquè siguen expulsats del cos. 2.1.- Anatomia de l’aparell circulatori: Està format per la sang, els vasos sanguinis i el cor.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 1. La sang: És el teixit connectiu líquid que circula pels vasos sanguinis. Una persona adulta té una mitjana de 5,5 litres en el seu cos i està formada pels següents components: Plasma sanguini: És la part líquida de la sang, té color groguenc i està format principalment per aigua, sals minerals, glucosa, aminoàcids, vitamines, substàncies de deixalla, oxigen, diòxid de carboni i hormones. Cèl·lules sanguínies: Existeixen tres tipus cel·lulars diferents: Glòbuls rojos, hematies o eritròcits: Són les cèl·lules més abundants de la sang, no tenen nucli i són de color roig. Responsables de transportar l’oxigen per la sang a través d’una proteïna que contenen anomenada hemoglobina. Glòbuls blancs o leucòcits: Tenen funció defensiva, existint diversos tipus segons el paper defensiu que exerceixen. Plaquetes: Són fragments cel·lulars que intervenen en la coagulació per a tapar ferides i evitar la pèrdua de sang davant qualsevol hemorràgia.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Dels components de la sang es deriven les múltiples funcions que té: - Transporta l’oxigen a totes les cèl·lules del cos i el diòxid de carboni als pulmons perquè siga expulsat. - Transporta els nutrients a totes les cèl·lules i els productes de deixalla a l'aparell excretor. - Regula la temperatura del cos perquè es mantinga constant. - Participa activament en la resposta defensiva. - Transporta altres substàncies com les hormones.


Tema 4.- Nutriciรณ II: Aparells circulatori i excretor


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 2. Vasos sanguinis: Són els conductes per on circula la sang. Existeixen tres tipus, tenen una anatomia diferent per a complir la seua funció: Artèries: Són els conductes que parteixen del cor per a portar la sang a totes les parts del cos, per la qual cosa es van ramificant i reduint el seu gruix, formant així les arterioles. Estan formades per tres capes de teixit, destacant la més interna, anomenada endoteli, que està en contacte amb la sang, i la capa mitjana, formada per una capa gruixuda de teixit muscular llis per a suportar la pressió de la sang aportada pel batec del cor. Venes: Són els conductes que porten la sang de totes les parts del cos al cor, per la qual cosa al principi són molt fines (vènules) i es van agrupant fins a formar les venes principals. La seua capa muscular és més fina, ja que no suporten tanta pressió, però el seu diàmetre és major i posseeixen unes vàlvules per a evitar la reculada de la sang. Capil·lars: Connecten les arterioles amb les vènules i només tenen la capa d’endoteli, per la qual cosa les seues parets són extremadament fines, ja que ací és on es realitza l’intercanvi gasós, de nutrients i deixalles entre la sang i les cèl·lules.


Tema 4.- Nutriciรณ II: Aparells circulatori i excretor


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 3. Cor: És l’òrgan encarregat d’impulsar la sang perquè puga arribar a totes les parts del cos. Està format per una capa interna de cèl·lules anomenada endocardi, una capa mitjana de teixit muscular cardíac anomenat miocardi i una part externa formada per una doble membrana anomenada pericardi. Conéixer la seua anatomia és fonamental per a entendre el seu funcionament i la circulació sanguínia. El cor està format per quatre cambres, les superiors reben la sang (entren venes) i es diuen aurícules, les inferiors impulsen la sang (ixen artèries) i es diuen ventricles. Separant la part esquerra i la part dreta existeix un envà que impedeix que la sang de totes dues zones es mescle.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Aurícula dreta (AD): La sang procedent de tot el cos, i carregada de diòxid de carboni, arriba a través de les venes caves superior i inferior. Ventricle dret (VD): La sang de l’AD passa al VD per la vàlvula tricúspide i abandona el cor a través de la vàlvula pulmonar fins a l’artèria pulmonar, la qual es dividirà en dues, la branca esquerra i dreta, per a dirigir-se a tots dos pulmons. Aurícula esquerra (AE): La sang procedent dels pulmons, i carregada d’oxigen, arriba a través de les venes pulmonars. Ventricle esquerre (VE): La sang de l’AI passa al VE per la vàlvula mitral i abandona el cor a través de la vàlvula aòrtica fins a l’artèria aorta per a ser distribuïda a tot el cos.

Venes caves

Artèria pulmonar

Venes pulmonars

Artèria aorta


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Les parets dels ventricles són més gruixudes que les de les aurícules, ja que les aurícules només han d’espentar la sang cap als ventricles, però els ventricles han d’impulsar-la més lluny, el ventricle dret als pulmons i el ventricle esquerre a tot el cos, raó per la qual les parets del VE són més gruixudes que les del VD. Les cèl·lules que formen el cor requereixen molta energia per al seu correcte funcionament, per això, el miocardi està irrigat per les artèries i venes coronàries, que aporten l’oxigen i nutrients necessaris i recullen el diòxid de carboni i productes de deixalla originats. Les diferents vàlvules que separen les aurícules i els ventricles (tricúspide i mitral), així com les que estan a l’eixida dels ventricles (pulmonar i aòrtica), permeten que el pas de la sang sempre siga en la direcció adequada, evitant la reculada de la mateixa davant els canvis de pressió provocats pel batec del cor.


Tema 4.- Nutriciรณ II: Aparells circulatori i excretor


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Vàlvules

Cavitats

1

Aurícula dreta

2

Ventricle dret

3

Aurícula esquerra

4

Ventricle esquerre

9 12

11

10 3

11 6

1

8

5

Tricúspide

6

Pulmonar

7

Mitral

8

Aòrtica

7

Venes

Artèries

5 Venes caves

9 superior i inferior 11

Venes pulmonars esquerres i dretes

4 2 9

10

Artèria pulmonar

12 Artèria aorta


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 1

Aurícula dreta

3

La sang procedent dels pulmons arriba a l’aurícula esquerra a través de les venes pulmonars

La sang arriba procedent de tot el cos a través de les venes caves fins a l’aurícula dreta

2

Ventricle dret La sang arriba al ventricle dret i és impulsada cap als pulmons a través de les artèries pulmonars

Aurícula esquerra

4

Ventricle esquerre La sang arriba al ventricle esquerre i és impulsada a tot el cos a través de l’artèria aorta


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 2.2.- Fisiologia de l’aparell circulatori: Per a conéixer el funcionament de l’aparell circulatori és necessari estudiar el batec del cor i com circula la sang a través de tot el cos: 1. El cicle cardíac: És el cicle que es produeix des que entra sang en el cor a través de les aurícules fins que ix pels ventricles a conseqüència del seu moviment o batec. El moviment de contracció del cor és la sístole i el de relaxació la diàstole, però comprén les següents fases: Sístole auricular: Quan les aurícules esquerra i dreta estan plenes de sang, es produeix la seua contracció per a impulsar la sang cap als ventricles. Les vàlvules tricúspide i mitral estan obertes per a permetre el pas de la sang, però les vàlvules pulmonar i aòrtica estan tancades. Sístole ventricular: Els dos ventricles, plens de sang, es contrauen per a impulsar la sang fora del cor. El VD cap als pulmons i el VE cap a tot el cos. Durant aquesta fase les vàlvules tricúspide i mitral es tanquen (primer soroll cardíac) i les vàlvules pulmonar i aòrtica s'obrin.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Diàstole: Es produeix la relaxació de les aurícules i els ventricles, permetent que comence a entrar sang en les aurícules per a començar un nou cicle cardíac. A l’AD arriba la sang de tot el cos i a l’AE la procedent dels pulmons. Les vàlvules pulmonar i aòrtica es tanquen (segon soroll cardíac) per a evitar la reculada de la sang expulsada.

Sístole auricular

Sístole ventricular

Diàstole


Tema 4.- Nutriciรณ II: Aparells circulatori i excretor


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 2. La circulació de la sang: Als éssers humans té tres característiques: Circulació tancada: La sang sempre circula per l’interior dels vasos sanguinis, per la qual cosa l’intercanvi de substàncies i gasos es realitza per difusió. Circulació completa: La sang rica en oxigen mai es mescla amb la que és rica en diòxid de carboni, sent un sistema molt eficient. Circulació doble: La sang ha de passar dues vegades pel cor per a completar totalment el circuit, per la qual cosa el cor funciona com una doble bomba. Per aquesta raó, s’estableixen dues circulacions: Circulació menor o pulmonar: S’estableix entre el cor i els pulmons per a eliminar el CO2 i incorporar l’O2. Comença en l’AD amb la sang rica en CO2 que prové de tot el cos, passa al VD a través de la vàlvula tricúspide i s’expulsa a les artèries pulmonars a través de la vàlvula pulmonar. En els pulmons es realitza l'intercanvi gasós i la sang, ara rica en O2, arriba a l’AE per les venes pulmonars.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Circulació major o sistèmica: És un circuit més llarg establit entre el cor i totes les parts del cos perquè arribe l’O2 incorporat anteriorment als pulmons a totes les cèl·lules. Comença en l’AE amb sang rica en O2, passa al VE a través de la vàlvula mitral i s’expulsa a l’artèria aorta a través de la vàlvula aòrtica. L’artèria aorta es va ramificant per a arribar a totes les parts del cos i als capil·lars es realitza l’intercanvi gasós, cedint l’O2 a les cèl·lules i incorporant el CO2 a la sang. La sang passa a les venes que es van agrupant fins a arribar a les venes caves que arribaran a l’AD del cor.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor

Pulmons

Cos

Circulació pulmonar

Circulació sistèmica


Tema 4.- Nutriciรณ II: Aparells circulatori i excretor


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 2.3.- El sistema limfàtic: A més de les venes i les artèries, el cos posseeix una altra xarxa de tubs que es relacionen amb el sistema sanguini. A causa de la pressió sanguínia, part del plasma sanguini que circula pels capil·lars travessa les seues parets i es queda entre les cèl·lules que ho envolten, és el denominat plasma intersticial. Aquest líquid ha de ser retirat i retornat a la sang per a evitar pèrdues en el sistema sanguini, retenció de líquids en el cos i infeccions, sent el sistema limfàtic l’encarregat de realitzar-lo. Les seues parts principals són:


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Capil·lars i vasos limfàtics: Els capil·lars limfàtics són molt permeables i tancats, es disposen al costat dels capil·lars sanguinis per a incorporar tot el líquid intersticial. Els vasos limfàtics són molt similars a les venes, incloent les vàlvules per a evitar la reculada, i circulen paral·lels a elles fins a desembocar en les venes subclàvies per a retornar tot el líquid. Limfa: És el líquid que circula pels capil·lars i vasos limfàtics. La seua composició és similar a la del plasma sanguini, destacant l'aigua, els greixos que recull de l'absorció de l'intestí prim i glòbuls blancs. Ganglis limfàtics: Xicotets òrgans que es distribueixen al llarg dels vasos limfàtics formant cadenes, sent més abundants en axil·les, coll, engonals i abdomen. Estan implicats en la resposta immunitària, ja que ací es troben els limfòcits (un tipus de glòbul blanc), responsables de reconéixer les infeccions i reaccionar per a combatre-les, per aquesta raó s'inflamen durant les infeccions. Òrgans limfàtics: També formen part del sistema limfàtic òrgans majors als ganglis, són la medul·la òssia, el tim i la melsa. La medul·la òssia i el tim s'encarreguen de la producció de limfòcits i la melsa de filtrar la sang.


Tema 4.- Nutriciรณ II: Aparells circulatori i excretor


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 2.4.- Principals malalties de l'aparell circulatori: Considerant les parts que ho integren, les malalties més freqüents són: Anèmia: Baixa presència d'hemoglobina o glòbuls rojos en sang, per la qual cosa no s'incorpora l'oxigen necessari que necessita el cos, provocant fatiga i cansament. Leucèmia: És un tipus de càncer en la sang que afecta la medul·la òssia, responsable de produir les cèl·lules sanguínies, impedint la producció de glòbuls rojos, plaquetes i glòbuls blancs funcionals, donant lloc a anèmies, problemes en la coagulació de la sang i infeccions de tota mena. En estar en la sang es pot propagar a tot el cos. Trombosi: És la formació d'un coàgul o trombe de sang a l'interior d'un vas sanguini. Si el trombe es desplaça cap a un conducte més xicotet, pot bloquejar la circulació, impedint que arribe la sang a una part del cos (embòlia) i, amb això, l'oxigen. Si el trombe es produeix en les artèries coronàries, dóna lloc a un infart de miocardi, que és la mort de part del múscul cardíac per falta d'oxigen i nutrients perquè no arriba sang a les seues cèl·lules.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Arterioesclerosi: És l'enduriment de les artèries, provocat per múltiples raons, donant lloc a la pèrdua de la seua elasticitat. La causa més freqüent que ho produeix és l'ateroesclerosi, sent un depòsit de greixos, com el colesterol, a l'interior de les artèries, reduint el seu diàmetre parcial o totalment i dificultant o impedint la circulació. Si es produeix en les artèries coronàries, també provocarà un infart de miocardi. Hipertensió: La tensió sanguínia és la pressió que pateixen les artèries a causa del batec del cor, sent màxima en les artèries que estan més pròximes a ell. Existeixen multitud de factors que causen una tensió alta com el consum excessiu de sal, l'obesitat, l'alcohol, el tabac o l'edat, i pot provocar que les artèries s'engrandisquen i es trenquen.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Infart de miocardi. Arrítmia cardíaca: El cicle cardíac està controlat mitjançant uns impulsos elèctrics que controlen els moviments de sístole i diàstole del cor. Quan existeix una alteració en el sistema, tant el ritme com la freqüència poden modificar-se, ocasionant una taquicàrdia o una bradicàrdia, és a dir, una acceleració o un descens del ritme del cor. Buf cardíac: És una anomalia en els sorolls cardíacs produïda per una alteració en el funcionament de les vàlvules del cor. Es detecten després d'una auscultació amb un estetoscopi.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 3.- L'aparell excretor L'últim pas de la nutrició és l'eliminació de totes les substàncies de deixalla que s'han originat en les cèl·lules. Cal no confondre l'egestió, que és l'eliminació dels productes no digerits de l'aparell digestiu (la femta), amb l'excreció, que és l'eliminació de les substàncies que es produeixen a l'interior de les cèl·lules a conseqüència del seu funcionament i metabolisme. Les cèl·lules produeixen diverses substàncies que han d'eliminar-se, principalment diòxid de carboni, urea, àcid úric i substàncies tòxiques ingerides que passen a la sang, i cadascuna d'elles s'expulsa de diferent forma, aquesta és la raó per la qual l'aparell excretor està format per: Pulmons: Expulsen el CO2 produït en la respiració cel·lular. Fetge: Elimina substàncies tòxiques que passen a la sang com els fàrmacs i altres relacionades amb el metabolisme cel·lular. Glàndules sudorípares: Elimina substàncies tòxiques com l'excés de clorur de sodi o l'alcohol a través de la suor. Aparell urinari: Elimina la urea i l'àcid úric procedents de la degradació dels aminoàcids i dels àcids nucleics.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 3.1.- Anatomia de l'aparell excretor: El sistema urinari s'encarrega de retirar la urea i l'àcid úric de la sang i expulsar-la a l'exterior, però també és el responsable de regular la quantitat d'aigua i sals minerals del nostre cos perquè es troben en la concentració adequada. Els òrgans que ho componen són els següents: Artèria renal Renyó Vena renal

Vena cava

Artèria aorta

Urèter

Bufeta urinària Uretra


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Renyons: Són dos òrgans amb forma de fesol situats en la zona lumbar a banda i banda de la columna vertebral, s'encarreguen de la filtració de la sang, formant l'orina amb els productes de deixalla. A cada renyó arriba una artèria renal (part de l'artèria aorta) amb la sang sense filtrar i ix una vena renal (desemboca en la vena cava) amb la sang filtrada. Escorça

Piràmide renal

Medul·la

Papil·la renal

Artèria renal Pelvis renal Vena renal

Urèter Càpsula


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor A l'interior del renyó trobem quatre parts principals: Càpsula: És la capa de teixit més externa que envolta al renyó. Escorça: És la part externa del renyó situada sota la càpsula. Ací es troben la majoria dels glomèruls per a rebre la sang i filtrar-la. Medul·la: Es localitza sota l'escorça i es compon d'unes estructures còniques anomenades piràmides renals de Malpighi, la base de la piràmide està orientada cap a l'escorça i l'àpex, anomenat papil·la renal, està orientat cap a la pelvis renal. En aquesta zona es produeix l'orina. Pelvis renal: És la cavitat on es recull l'orina formada i es condueix fins a l'urèter per a arribar a la bufeta. La filtració de la sang i la producció de l'orina es duu a terme gràcies a unes xicotetes estructures situades en l'escorça i en la medul·la anomenades nefrones; cada renyó posseeix al voltant d'1 milió de nefrones i són la unitat estructural i funcional del renyó. Com són les estructures que realitzen la funció del renyó, s'estudiaran en l'apartat de la fisiologia.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Els conductes que porten l'orina des dels pulmons fins a l'exterior es coneixen com a vies urinàries, ací trobem les següents parts: Urèters: Són dos conductes d'uns 25 cm de llarg que recullen l'orina de cada renyó i la condueixen des de la pelvis renal fins a la bufeta. Bufeta urinària: És una bossa musculosa i elàstica on es va acumulant l'orina que arriba de manera constant dels urèters. Quan està plena, s'envia un senyal al sistema nerviós per a procedir a la micció i expulsar l'orina a l'exterior a través de la uretra. Uretra: És el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. És important tindre en compte que és diferent en homes i en dones: en els homes mesura uns 20 cm i s'uneix als conductes deferents que parteixen dels testicles, sent una via comuna amb l'aparell reproductor per on s'expulsa l'orina i el semen recorrent l'interior del penis; en les dones la uretra no es comunica amb l'aparell reproductor, desemboca en la vulva i té una longitud d'uns 3,5 cm.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 3.2.- Fisiologia de l'aparell excretor: Les unitats que formen el renyó i duen a terme la filtració de la sang i la formació de l'orina són les nefrones, unes estructures complexes que posseeixen les següents parts:

Sang

Sang amb deixalles

Orina

Orina Sang filtrada

Nefrona


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Càpsula de Bowman: Estructura en forma de Túbul contort distal: Secció que va des de la sac que embolica al glomèrul i filtra la sang, pas- nansa de Henle fins al túbul connector. sant el contingut a l'interior de la nefrona.

Glomèrul de Malpighi: Xarxa de capil·lars sanguinis que entren a la càpsula perquè la sang siga filtrada.

Túbul contort proximal: Tub que recull el contingut filtrat a la càpsula i acaba en la nansa de Henle. Nansa de Henle: Estructura en forma d'U amb una branca descendent i una altra ascendent.

Túbul col·lector: Recull l'orina formada a la nefrona perquè arribe a la pelvis renal.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor L'orina es va formant a mesura que circula per la nefrona i és un procés que comprén les següents etapes: Filtració: La sang que arriba als capil·lars que formen el glomèrul posseeix molta pressió, passant a través de les seues parets cap a la càpsula de la nefrona una gran quantitat d'aigua, glucosa, proteïnes, vitamines, sals minerals i urea (les cèl·lules sanguínies no es filtren). Reabsorció: Al líquid filtrat existeixen moltes molècules que no han de ser eliminades, ja que la filtració no és específica. A mesura que va passant pels túbuls, es va reabsorbint tot el que pot aprofitar-se com la glucosa, les vitamines, les sals minerals i l'aigua. A les nefrones es filtren al voltant de 150 litres d'aigua i després de la reabsorció només es generen 1,5 litres d'orina al dia, per la qual cosa sense aquest pas ens deshidrataríem en qüestió d'hores. Secreció: S'expulsen selectivament totes les substàncies que hagen d'eliminarse i que encara estiguen presents a la sang que circula pels capil·lars que envolten al túbul contort distal, com la penicil·lina. L'orina formada passarà al túbul col·lector fins a la pelvis renal on serà expulsada del renyó fins als urèters. Conté aigua, sals minerals i urea.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Filtració: Es filtra aigua, nutrients i substàncies de deixalla des de la sang dels capil·lars fins a la càpsula.

Secreció: S'expulsen substàncies de deixalla addicionals des de la sang fins als túbuls renals.

Reabsorció: Totes les substàncies aprofitables passaran des dels túbuls renals cap a la sang.

Excreció: L'orina formada s'expulsa per la pelvis renal cap a l'urèter.

Capil·lar peritubular Arteriola eferent

Túbul contort distal

Glomèrul Arteriola aferent Càpsula de Bowman

Cap a la vena renal Túbul col·lector Nansa de Henle


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor 3.3.- Principals malalties de l'aparell excretor: Poden afectar a qualsevol dels òrgans que formen l'aparell excretor, les més freqüents són: Insuficiència renal: Es produeix per una deterioració progressiva dels renyons, generant una mala filtració de la sang i, amb això, una acumulació de les substàncies de deixalla en el cos i una disminució en la producció d'orina. Quan això ocorre, s'ha de realitzar una diàlisi, que consisteix a retirar la sang a través d'una artèria i filtrar-la mitjançant una màquina, posteriorment la sang torna a ser introduïda en el cos en una vena. Quan la insuficiència renal és molt greu, s'haurà de realitzar un trasplantament de renyó per a restablir les seues funcions. Nefritis: És la inflamació del renyó a conseqüència d'una infecció o una malaltia autoimmune. Cistitis: És la inflamació de la bufeta urinària a conseqüència d'una infecció. Aquesta malaltia és més comuna en dones perquè la uretra és més curta i està més prop de l'anus.


Tema 4.- Nutrició II: Aparells circulatori i excretor Càlculs renals: Són les conegudes pedres en el renyó i es produeixen per la precipitació de les sals minerals dissoltes a l'orina per trobar-se en una alta concentració per una ingesta deficient en aigua o per una dieta abundant en proteïnes, sals minerals i sucres. Si la seua grandària és xicoteta, poden expulsar-se per les vies urinàries, encara que és molt dolorós, però si la seua grandària és major, poden obstruir els urèters i provocar un còlic nefrític, per la qual cosa els càlculs hauran de dissoldre's o procedir a retirar-los mitjançant cirurgia.

Càlculs renals als calzes majors i menors del renyó. Càlcul renal a l'urèter.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.