Donació i trasplantaments

3.1.- Tipus d’agents patògens: Els principals són els següents: • Bacteris: Organismes unicel·lulars formats per cèl·lules procariotes que posseeixen el seu material genètic dispers al citoplasma. Envoltant la seua membrana plasmàtica tenen una paret bacteriana i una càpsula que els ajuda en els processos d’infecció. La seua grandària oscil·la entre els 0,5-5 µm i poden tindre formes esfèriques (cocs), de bastó (bacils) o helicoïdals (vibrions, espirils i espiroquetes). • Causen multitud de malalties com salmonel·losi, tuberculosi, còlera, diftèria o tètanus, encara que cal ressaltar que la majoria no són patògenes i són essencials per a la vida en el nostre planeta.

• Protozous: Organismes unicel·lulars formats per cèl·lules eucariotes que entren en el cos per la ingesta d’aigua o aliments contaminats o per la picada d’insectes, com el cas de Plasmodium, un protozou que entra per la picada del mosquit Anopheles i causa la malària. Altres malalties són el paludisme o la toxoplasmosi. • Fongs: Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars formats per cèl·lules eucariotes que causen malalties en créixer sobre la pell, les ungles o el pèl, com la candidiasi o la tinya (com el peu d’atleta).

• Virus: No es consideren éssers vius, sent formes acel·lulars, és a dir, no estan formats per cèl·lules. No es nodreixen i necessiten introduir-se en una cèl·lula per a poder dividir-se. Provoquen malalties com la grip, l’Ebola, la

SIDA, la varicel·la o el xarampió. • Són extremadament xicotets (de 10-300 nm), existeixen virus de bacteris, fongs, plantes i animals i aprofiten la maquinària de replicació de la cèl·lula per a reproduir-se.

3.2.- Transmissió de les malalties infeccioses: Quan parlem d’una infecció, s’utilitza la terminologia d’agent per al microorganisme patogen que causa la malaltia, el vector seran els animals que transporten i transmeten a l’agent sense veure’s afectats per la malaltia (com el mosquit Anopheles en el cas de la malària o la mosca tse-tse del gènere Glossina per a la malaltia del somni) i l’hoste serà la persona que contrau la malaltia.

Anopheles Glossina

Les malalties infeccioses es poden transmetre de moltes formes: • Contacte directe: Ocorre amb els patògens que no poden viure molt de temps fora del seu hoste, per la qual cosa ha d’existir un contacte físic directe entre la persona malalta i la persona sana com tocar-se, esternudar, besar o tindre relacions sexuals. • Contacte indirecte: Es dóna a través d’elements contaminats com l’aigua, els aliments, el sòl o l’aire. Tant si és per contacte directe com a indirecte, els agents patògens poden entrar en l’hoste per diverses vies: • Via cutània: Entren a través de ferides en la pell, picades o mossegades com la malària o la ràbia. • Via respiratòria: Entrada per l’aire, incloent-hi les gotes de saliva que es desprenen durant la tos o els esternuts com la grip o la tuberculosi. • Via digestiva: Ocorre en ingerir líquids o aliments contaminats com la salmonel·losi o el còlera. • Via genital: Es produeixen per contacte durant les relacions sexuals com la SIDA o la sífilis.

4.- El sistema immunitari

L’ambient que ens envolta està ple d’agents patògens, per la qual cosa el nostre organisme lliura una lluita constant per a evitar que entren i, en el cas de fer-lo, impedir el seu creixement perquè no es produïsquen malalties. El sistema immunitari és l’encarregat de realitzar aquesta funció i, donada la diversitat de patògens i toxines existents, posseeix tres nivells de defensa que actuen de manera progressiva, és a dir, si no funciona el primer, s’activa el segon i si tampoc funciona entra en joc l’últim, que serà específic per al patogen concret que estiga causant la malaltia (els dos primers nivells són inespecífics i, per això, actuen igual independentment del patogen present):

Barreres d’entrada

Barreres físiques Barreres químiques Barreres biològiques Resposta immunitària inespecífica Fagòcits Reacció inflamatòria

Resposta immunitària específica Limfòcits

⇒ Barreres d'entrada: És el primer mecanisme de defensa del cos, oferint un obstacle per a impedir que els patògens entren en el cos. És una defensa inespecífica, ja que impedeix l’entrada de qualsevol patogen de la mateixa manera. Poden ser de tres tipus: • Barreres físiques: La pell (teixit que cobreix el nostre cos) i les mucoses (teixit que recobreix les obertures naturals dels aparells digestiu, respiratori, urinari i reproductor) eviten que els patògens puguen entrar en el cos llevat que existisca una ferida. • Barreres químiques: Molts líquids produïts pel cos eviten l’entrada i la proliferació dels microorganismes perquè contenen substàncies químiques per a fer-los front, com els lisozims presents en les llàgrimes i en la saliva, el mucus produït en les vies aèries o les substàncies àcides produïdes en l’estómac i la vagina. També participen la suor i les glàndules sebàcies generant una capa protectora en la pell. • Barreres biològiques: Els microorganismes que viuen en simbiosis en el nostre cos eviten la proliferació d’altres microorganismes patògens.

⇒ Resposta immunitària inespecífica: Quan els patògens aconsegueixen entrar en el cos, s’activen respostes inespecífiques (iguals per a tots els gèrmens) per a intentar eliminar qualsevol substància aliena al nostre organisme. Existeixen dos mecanismes: • Fagòcits: Són un tipus de glòbul blanc que tenen la capacitat de moure’s pels teixits (poden eixir dels vasos sanguinis per a arribar a qualsevol lloc), identificar a qualsevol mena de partícula estranya, introduir-la en el seu interior i destruir-la mitjançant enzims digestius (“se les mengen”). Aquest procés es diu fagocitosi.

• Reacció inflamatòria: Quan es produeix una ferida, les barreres físiques no funcionen i els patògens poden entrar directament al cos. En aquests casos, es desencadena una inflamació, que és la vasodilatació dels capil·lars de la zona perquè arribe més sang (per aquesta raó hi ha un enrogiment i un augment de temperatura), amb la finalitat de transportar al lloc de la lesió molts fagòcits (com són un tipus de glòbuls blancs, es transporten per la sang), que eixiran fora del capil·lar i començaran a fagocitar els agents que hagen entrat, així com les cèl·lules mortes de la ferida.

Agulla Coàgul de sang

Bacteris Inflamació

Senyals químics d’alarma

Fagòcits

⇒ Resposta immunitària específica: Si les barreres d'entrada i la resposta immunitària inespecífica no han funcionat i un patogen aconsegueix instal·lar-se en el cos, s'activa l'últim mecanisme de defensa, la immunitat específica, sent concreta i dirigida per al microorganisme present. Les cèl·lules encarregades de realitzar-la són un altre tipus de glòbuls blancs anomenats limfòcits. Les cèl·lules no reconeixen a altres cèl·lules, el que detecten són algunes parts específiques presents en la seua superfície (és com veure un partit de futbol, pot ser que no reconegues a un jugador, però per la seua samarreta saps a quin equip pertany). En immunologia, totes les substàncies que poden reconéixer-se com a estranyes es diuen antígens, i els limfòcits són capaços de detectar-los, per la qual cosa identifiquen i reconeixen antígens específics i diferents de cada patogen per a poder combatre'ls. Els limfòcits poden ser de diversos tipus depenent de la funció que realitzen durant la infecció: • Limfòcits T: Reconeixen i destrueixen els antígens de les cèl·lules infectades. • Limfòcits B: Quan reconeixen un antigen produeixen unes proteïnes anomenades anticossos que s'uneixen de manera específica a l'antigen del patogen (existirà un anticòs específic per a cada antigen) per a neutralitzar-lo.

Després de la infecció, alguns limfòcits quedaran activats durant tota la vida (limfòcits de memòria). Si el patogen torna a entrar en el cos, serà ràpidament reconegut i neutralitzat, per la qual cosa aquesta persona no tornarà a patir la malaltia i està immunitzada. Però si el patogen canvia, com ocorre amb la grip, no es detectarà i podrà tornar a contraure la malaltia.

5.- Prevenció i curació de malalties infeccioses

Malgrat tots els mecanismes que té el cos per a evitar una infecció, és recomanable seguir una sèrie de normes bàsiques per a evitar que es produïsquen. De la mateixa manera, també existeixen mètodes per a curar-les si s'ha produït la infecció. • Hàbits saludables: Existeixen alguns hàbits senzills que ens permetran prevenir malalties: • Higiene personal: Llavar-se les mans abans de menjar, després d'anar al bany o tapar-nos la boca abans d'esternudar. • Consumir aliments en bon estat. • Prendre mesures de protecció com usar xancletes en banys públics o usar preservatius en les relacions sexuals. • Utilitzar els medicaments amb precaució i sempre amb prescripció mèdica. • Si tenim animals domèstics, han de cuidar-se adequadament, estar vacunats i portar-los al veterinari una vegada a l'any.

• Vacunació: Les vacunes són un mètode preventiu que ha d'aplicar-se abans de patir la malaltia perquè el sistema immunitari puga reconéixer al patogen quan entre en el nostre cos. És l'únic tractament preventiu que existeix front algunes infeccions víriques, ja que no existeixen medicaments per a combatre'ls.

Les vacunes es basen a introduir a una persona sana el patogen mort, atenuat o parts d'ell (qualsevol part que puga ser reconeguda com un antigen) perquè el sistema immunitari puga reconéixer-lo i produir anticossos. D'aquesta manera, quan de veritat entre el patogen, el cos pot detectar-lo i combatre'l, impedint així la infecció.

Quan la malaltia ha aconseguit establir-se, es realitzaran tota una sèrie de tractaments per a poder curar-la, en funció del tipus de patogen tenim: • Seroteràpia: Els sèrums són un mètode curatiu i no preventiu que s'administra quan el pacient està patint la malaltia. En aquests casos s'administra un sèrum, que és un líquid que conté anticossos d'una persona o animal que ha passat la malaltia. Els anticossos neutralitzen al virus, però com que no estan produïts pels seus limfòcits, el pacient no quedarà immunitzat enfront de noves infeccions. Cal no confondre les vacunes amb els sèrums:

Vacuna

El tractament es realitza abans de la infecció S'administra el patogen mort, atenuat o parts d'ell (antígens) Després del tractament, el pacient queda immunitzat enfront de noves infeccions

Sèrum

El tractament es realitza quan el pacient està patint la malaltia S'administren anticossos d'un altre pacient que ha superat la malaltia Després del tractament el pacient no queda immunitzat enfront de noves infeccions

• Antibiòtics: Substàncies químiques produïdes per algunes espècies de fongs o bacteris que impedeixen el creixement bacterià. És un mètode curatiu que funciona únicament enfront dels bacteris, per la qual cosa només ha de ser administrat en aquesta mena d'infeccions i sota prescripció mèdica, ja que el seu mal ús provoca la mort dels bacteris beneficiosos que posseeix el cos i genera resistències en els ceps patògens. • Altres medicaments: Existeixen molts tipus de medicaments que poden administrar-se depenent de la mena de patogen com a antivirals (enfront d'infeccions víriques) o antifúngics (enfront d'infeccions de fongs). I multitud de medicaments amb diferents aplicacions com els analgèsics (alleujar i reduir el dolor), antipirètics (disminuir la febre), antiinflamatoris (reduir una inflamació) o antitussigen (suprimeixen el reflex de la tos). • Sempre s'han de prendre sota prescripció mèdica, ja que tenen efectes secundaris que poden ser molt perjudicials i agreujar altres patologies que tinga el pacient.

6.- Malalties no infeccioses

Són aquelles que no són causades per patògens, per la qual cosa no són transmissibles, i poden ser molt diferents segons les causes que les provoquen: • Malalties traumàtiques: Són aquelles provocades per un accident, podent ser domèstiques, laborals, esportives o de trànsit. Els traumatismes són les lesions ocasionades per un colp. • Malalties que afecten el funcionament dels aparells: Poden ser molt diverses, com a malalties de l'aparell circulatori (cardiovasculars), de l'aparell respiratori (com l'asma), de l'aparell locomotor (com l'artrosi) o del teixit nerviós (Alzheimer).

1.- Telefona a emergències 2.- Comprovar els signes vitals 3.- Comprovar la respiració 4.- Practicar la respiració artificial (x2) 5.- Practicar reanimació cardiopulmonar (x15) 6.- Col·locar de costat

• Malalties genètiques: Són aquelles que es deuen a una alteració del material genètic, provocades per un error (mutació) del mateix cos o perquè s'han heretat dels pares, com el daltonisme o l'hemofília. • Malalties mentals: Causen alteracions en la conducta, l'estat d'ànim o en les emocions, donant lloc a alteracions físiques i psicològiques com la depressió, l'ansietat o la psicosi. • Malalties endocrines i metabòliques: Les primeres es produeixen per un excés o manca d'alguna hormona i les segones per una errada en les reaccions químiques que es produeixen en les cèl·lules, originant malalties com la diabetis, l'obesitat o l'hipertiroïdisme.

• Càncer: Es tracta de cèl·lules del cos que, per causes encara desconegudes, perden la seua forma i la seua funció i comencen a dividir-se, destruint amb això teixits i òrgans. La massa cel·lular que formen es diu tumor, sent benigne si creixen lentament i es queden localitzades. El tumor és maligne si s'estén per més parts del cos (metàstasi), danyant a més òrgans. La detecció precoç és molt important.

El càncer pot originar-se per diversos factors com a genètic, ambiental, per una infecció vírica o per determinades substàncies químiques i, depenent del tipus de càncer, es poden emprar diversos tractaments com a cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, immunoteràpia per a detectar i destruir les cèl·lules canceroses de manera específica o teràpia gènica (es troba en fase experimental) per a transformar aquestes cèl·lules en cèl·lules no canceroses.

Per a prevenir les malalties no infeccioses és important seguir els següents punts: • Tindre una dieta equilibrada, reduint d'aquesta manera el risc de tindre malalties metabòliques o de carències vitamíniques. • Realitzar exercici de manera regular. • No consumir substàncies tòxiques com les drogues, que estan relacionades amb les malalties mentals. • Protegir adequadament la pell i els ulls de la radiació solar. • Evitar ambients contaminants i respectar les normes de seguretat viària i laboral, evitant accidents que poden causar traumatismes.

7.- Donació i trasplantaments

Un trasplantament és la transferència d'un òrgan, teixit o grup de cèl·lules d'un individu (donant) a un altre (receptor). Actualment, Espanya és el líder mundial en el nombre de trasplantaments realitzats per establir-se un sistema que és altruista (no es rep res a canvi de la donació) i equitatiu (totes les persones tenen el mateix dret a rebre'l). Els trasplantaments més freqüents són: • Trasplantaments de cèl·lules: Òvuls, espermatozoides i cèl·lules mare. • Trasplantaments de teixits: Pell, cartílag, còrnies, medul·la òssia, segments de venes i artèries i la donació de sang, que és la més freqüent. • Trasplantaments d'òrgans: Cor, renyó, fetge, pulmó o pàncrees són els més habituals. Els problemes més freqüents derivats d'aquests procediments són: • Rebuig: El sistema immunitari del receptor ataca l'òrgan trasplantat en considerar-lo estrany. Per aquesta raó, es busquen donants compatibles i s'administren immunodepressors per a evitar l'atac. • S'han d'analitzar els òrgans donats per a evitar el contagi de malalties infeccioses al receptor.

Amb cada donació s'extrauen de 450 a 500 ml de sang que poden salvar de 3-4 vides, ja que se separen els seus components perquè cada pacient reba sol el que necessita. A cada unitat de sang se li fan anàlisis per a descartar qualsevol malaltia com a VIH, sífilis o hepatitis B i C.