Març 2014
EMILI CARLES-TOLRÀ
Castellar del Vallès
Jornades de Descobriment 2014
EL ELs s JOCS I LES JOGUINES
Nº. 100
CURS 2013-2014
ÍNDEX Editorial ………………………………… 4
La veu de l’ AMPA ……………………. 5
Cicle infantil ……………………………. 6
Cicle inicial ……………………………… 15
Cicle mitjà ………………………………. 30
Cicle superior …………………………… 36
Activitats d’escola …………………….. 54
3
LA VEU NÚMERO 100
EDITORIAL Enguany hem celebrat unes altres jornades de descobriment que han estat dedicades als jocs. El treball s’ha realitzat al llarg de la setmana del 17 al 21 de febrer de 2014. Han estat unes jornades divertides, entretingudes, mogudes, plenes de descobertes, on a més de passar-nos-ho bé, hem aprés i compartit un munt de coses. Hem tingut una bona participació per part de les famílies, d’alguns experts en la matèria, dels mestres i de les mestres i sobretot del nostre alumnat. En aquest monogràfic de la veu trobareu algunes de les activitats realitzades al llarg d’aquesta setmana: tallers, exposicions de joguines fetes a mà i antigues, visites d’especialistes, sortides, col·laboració de les famílies i la gimcana final. Han estat unes jornades enriquidores perquè a part del que veureu a la revista també s’han treballat altres aspectes a les diferents aules. Cada any ens adonem que aquesta manera de treballar enriqueix a tota la comunitat escolar fent una feina junts i fent-nos créixer com a persones. Un cop més ens hem de felicitar per la feina ben feta i agrair la participació de les famílies tant durant la setmana aportant joguines a les diferents exposicions i contribuint en les diferents activitats com acompanyant-nos i gaudint de la festa final. Desitgem que gaudiu d’aquest petit passeig pels nostres descobriments del món del jocs.
Fins la propera!!
4
LA VEU NÚMERO 100
LA VEU DE L’AMPA El temps passa volant, i com si res, ja estem a la recta final del curs. Ens agradaria en aquest punt fer un repàs dels moments de l'any escolar que han estat més participatius i gratificants. Si haguéssim de tractar aquests instants com una exposició de fotografies i mostrarles en un plafó , faríem una composició de 9 moments o instantànies. El primer moment seria l'inici del NOU CATÈRING del menjador. Es va fer un gran esforç l'any passat per trobar un menú que s'ajustés a la nostra aposta per la cuina sana, ecològica i de proximitat sense que s'encarís gaire el preu que ja estaven pagant les famílies. A l'inici de curs el menjador escolar ja va començar amb les novetats que aquest canvi incorporava. Als pocs dies, però, ens va arribar per carta una IMPOSICIÓ INESPERADA: el Departament d'Ensenyament de la Generalitat ens instava a rebaixar el preu del servei de menjador a un import legalment establert . Aquest fet ens va obligar a renunciar a unes hores del personal de monitoratge, subvencionar parcialment el preu del tiquet amb un romanent que teníem del propi menjador i començar a cercar de cara a l'any vinent una solució que ens permeti continuar amb la qualitat del servei ofertat que s’ajusti al preu imposat. PARES i MARES A LES AULES !! La lectura compartida i el voluntariat aquest any ha començat a funcionar amb un èxit total. A cicle infantil i inicial podem fer d’acompanyants en les sortides del poble, al teatre, la biblioteca, visita als bombers... Què és més gratificant que poder compartir amb els nostres fills i filles algunes estones de la seva vida escolar??Gràcies EMILI per donar-nos aquesta oportunitat a les famílies. El quart instant seria l'inici de les activitats de TAEKWONDO, TEATRE I MÚSICA. El fet què els darrers anys no hi haguessin activitats extraescolars, era una assignatura pendent que calia resoldre i aquest any ho hem aconseguit. Per fi la nostra escola ja té novament una oferta d’extraescolars. Sis grups han tirat endavant en 3 activitats diferents i veient la il.lusió i les ganes dels nens i nenes que assisteixen a les activitats de ben
5
LA VEU NÚMERO 100
segur
que
tindrà
continuïtat.
El cinquè flash seria per la MANIFESTACIÓ DEL DIA 24 D'OCTUBRE. De nou ens visitava el fantasma de les retallades. Professorat, famílies i alumnat van sortir al carrer per tal de protestar contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa,(LOMCE), La llei d'Educació de Catalunya (LEC), les retallades i la pujada de taxes de les matrícules
universitàries.
El dia 22 d'octubre la Pili, mestra de l'escola des de feia 38 anys, es va jubilar. Els seus companys i companyes, els alumnes i les famílies li varen fer un homenatge amb una festa plena d'emocions, divertida i inoblidable el dia que finalitzava per ella una llarga etapa professional, plena de projectes, il lusions, dedicació i esforç. A REVEURE PILI!! I evidentment, no podien faltar LES JORNADES DE DESCOBRIMENT, amb la mostra de joguines, jocs i els treballs d’aquesta. És potser l'acte que més famílies aplega. És bonic recordar aquell primer moment, entrant al pati, esperant que els nostres fills i filles ens vinguin a buscar i ens agafin de la mà per ensenyar-nos l’exposició que durant dies han estat preparant. Micos, elefants, lleons, unes quantes girafes, zebres i estruços.... L'ANIMALADA de l'Emili va sortir al carrer per Carnestoltes. Famílies senceres amb disfressa, rient, ballant... Una marea de color carbassa, marró i blau. Els dies previs són de bogeria, teles per aquí, cartolines per allà, pintures i paper de diari. La feina és gran, i el temps que cal dedicar és molt, però finalment poder participar plegats a la rua del nostre poble és una bona recompensa. I per acabar un nou projecte que tot just s'inicia. Comença l'estudi de MILLORA DELS PATIS DE L'ESCOLA. Es dotaran de funcionalitat, seran bonics, agradables i amb criteris de sostenibilitat. Professorat i alumnat ja s'han posat a treballar però caldrà també la implicació de les famílies, de pares i mares que simplement vulguin amb les seves idees, ganes, mans o temps, contribuir a millorar un dels espais on els nostres fills i filles aprendran i gaudiran durant molts moments de la seva vida escolar.
6
LA VEU NÚMERO 100
INFANTIL EN AQUESTES PÀGINES QUE TENIU A CONTINUACIÓ TROBAREU UN PETIT RECORREGUT PER LES ACTIVITATS EN LES QUE HA PARTICIPAT ACTIVAMENT L’ALUMNAT DE LA CLASSE DELS CAVALLS (INFANTIL 3 ANYS), LA CLASSE DELS PINTORS I PINTORES (INFANTIL 4 ANYS) I LA CLASSE DELS CASTELLS (INFANTIL 5 ANYS). LA SETMANA HA COMENÇAT AMB TOT D'ACTIVITATS DIVERSES.
L’AUTORETRAT HEM MIRAT UNS CONTES DE JOGUINES I HEM FET EL NOSTRE AUTORETRAT AMB JOGUINES I ALTRES OBJECTES DE LA CLASSE.
EL TOCA TOCA DE JOGUINES HEM ENDEVINAT TOCANT AMB LES MANS I SENSE MIRAR QUINA JOGUINA S'AMAGAVA DINS DE LA CAPSA.
7
LA VEU NÚMERO 100
LA DECORACIÓ DEL PASSADÍS ELS NENS I LES NENES D’INFANTIL HEM DECORAT ELS VIDRES DE LES FINESTRES DEL PASSADÍS FENT DIBUIXOS DE JOGUINES. PRIMER, ENS HEM ENTRENAT A LA CLASSE I DESPRÉS HEM SORTIT A DIBUIXAR ELS VIDRES.
HEM PARLAT DE LES JOGUINES QUE TENIM A LES CLASSES I HEM ESCOLLIT QUINES SÓN LES QUE MÉS ENS AGRADEN. FINALMENT, LES HEM TRET AL PASSADÍS PERQUÈ TOTHOM LES PUGUI VEURE. ENS HA BONICA!
8
QUEDAT UNA
EXPOSICIÓ BEN
LA VEU NÚMERO 100
JOCS DE PATI AMB LES FAMÍLIES LES FAMÍLIES ENS HAN ENSENYAT DIFERENTS JOCS QUE ES JUGAVA FA UNS QUANTS ANYS ALS PATIS DE LES ESCOLES. HEM SALTAT A GOMES, AL JOC DE L’ARO, A LES GOMES DE MÀ… TOTS JUNTS ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ. ALGUNES ÀVIES TAMBÉ ENS HAN EXPLICAT HISTÒRIES DE JOCS DE FA MOLTS I MOLTS ANYS. ABANS ELS NENS I LES NENES NO TENIEN JOGUINES I S’INVENTAVEN I CONSTRUÏEN ELS JOCS AL CARRER.
TAMBÉ HEM APROFITAT PER JUGAR AMB LES FAMÍLIES A LA CLASSE.
9
LA VEU NÚMERO 100
TALLER: CONSTRUÏM JOGUINES HEM CONSTRUÏT JOGUINES AMB EL MATERIAL RECICLAT QUE HEM PORTAT DE CASA: UNS CIRCUITS, UNES BITLLES, UNES PILOTES, UNES CAPSES D'ENCISTELLAR I UNS LABERINTS.
AQUESTS SÓN ELS NOSTRES LABERINTS AMB DIFERENTS FORMES. NOSALTRES HEM ANAT ENGANXANT LES CANYETES I ELS CARTRONS PER FER LES PARETS DELS LABERINTS.
10
LA VEU NÚMERO 100
PER FER EL JOC D’ENCISTELLAR HEM AGAFAT UNA CAPSA GRAN I L’HEM DECORADA AMB TROSSETS DE PAPERS. EN UN COSTAT DE LA CAPSA HEM PINTAT AMB CERES UN TIGRE I LI HEM RETALLAT UNA BOCA MOLT GROSSA I ELS ULLS PER ENCISTELLAR LES PILOTES DE PING – PONG.
HEM FET UNA BOLA DE PAPER DE DIARI, DESPRÉS L’HEM EMBOLICADA AMB UNA BOSSA DE PLÀSTIC I L’HEM ANAT APRETANT AMB CEL·LO DE COLOR. AQUESTES BOLES LES FEM SERVIR PER JUGAR AMB LES BITLLES.
HEM FET BITLLES AMB LES AMPOLLES DE PLÀSTIC QUE HEM PORTAT DE CASA. HEM POSAT UNA MICA DE PINTURA, HEM AFEGIT AIGUA I HEM FET BARREGES. HEM ACONSEGUIT UNES BITLLES DE COLORS MOLT BONICS.
11
LA VEU NÚMERO 100
TALLER: JUGUEM CANTANT EN AQUEST TALLER HEM APRÈS JOCS AMB CANÇONS COM: LA GALLINA PONICANA, LES PORTES DEL PILAR, PASSEJANT PEL BOSC, L’ESPARDENYETA, EL JOC DE LES CADIRES, EL DIRECTOR D’ORQUESTRA I L’ESCARABAT BUM BUM. ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!
12
LA VEU NÚMERO 100
13
LA VEU NÚMERO 100
TALLER: JUGUEM AL PATI PRIMER HEM DIBUIXAT ELS JOCS AL TERRA I A LA PARET I DESPRÉS HEM JUGAT A PICA-PARET, A LA XARRANCA, AL JOC DE XAPES, A LES COLORAINES, A LA GALLINETA CEGA I AL JOC DEL MOCADOR.
14
LA VEU NÚMERO 100
15
LA VEU NÚMERO 100
CICLE INICIAL DURANT AQUESTES JORNADES ELS NENS I NENES DE CICLE INICIAL ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ FENT TOT TIPUS D’ACTIVITATS; COM SEMPRE UNA DE LES COSES QUE MÉS ENS HA AGRADAT HA ESTAT FER ELS TALLERS, PERÒ EL QUE SEMPRE ÉS MÉS DIVERTIT I EMOCIONANT SÓN LES ACTIVITATS DE DIVENDRES; AL MATI LA GIMCANA I A LA TARDA LA VISITA DE LES NOSTRES FAMÍLIES PER A VEURE EL QUE HEM FET. AQUÍ US EXPLIQUEM LES DIFERENTS ACTIVITATS.
TALLER DE JOCS DE TAULA Aquí teniu els jocs de taula que hem après en aquest taller són jocs que es juguen al voltant d’una taula taula i els jugadors han d’esperar el seu torn i han de respectar unes normes. Ens ha costat recordarrecordar-nos de totes i a vegades ens hem equivocat, però ens ho hem passat molt bé.
BLOKUS Cada jugador posa per torn una de les seves peces en una de les puntes del tauler, és difícil respectar el torn, tots volem posar les nostres peces. Les peces de cada jugador només es poden tocar per les puntes. A vegades no ens hem recordat de ferfer-ho. L’objectiu d’aquest joc és posar el màxim de fitxes pròpies i així guanyar. guanyar. A vegades ha estat difícil trobar la peça que s’havia de col·locar. Per a guanyar també hem de bloquejar el pas als altres jugadors per a que no puguin posar totes les seves peces. (és una mica complicar pensar en que has de bloquejar als altres, estem estem més preocupats per posar les nostres peces). Ens ha agradat per que és xulo i ens ha fet pensar.
16
LA VEU NÚMERO 100
QUIXO Hem de respectar les normes per jugar bé Cada jugador ha d’escollir quines seran les seves fitxes. CadaQUIXO jugador pot agafar les seves peces i les que que no són de ningú. Les de l’altre jugador no es poden agafar.
No podem deixar deixar la peça al mateix lloc on era.
L’ hem de posar a una de les fileres que tenen 4 peces.
Del mig no podem agafar ni posar cap peça. Cada jugador intenta desmuntar el joc de l’altre. l’a ltre. Costa guanyar quan l’altre jugador et
desmunta les teves peces. Guanyarà qui aconsegueixi posar 5 peces seves en línia (horitzontal, vertical o diagonal). Ens ha agradat perquè és un joc de pensar. Els jocs de pensar es diuen d’estratègia
MISTIGRI Aquest joc es diu mistigri perquè la carta més important és la del gat mistigri Hi poden jugar tres o quatre jugadors Primer, remenem les cartes i les repartim totes als jugadors Si tenim una parella, la deixem al mig de la taula Si no tenim cap parella, li agafem una carta al jugador del costat per intentar aconseguir una parella Guanya el primer que es queda sense cartes Però el que té la carta del gat és el que perd perquè aquesta carta no té parella Aquest joc ens ha agradat molt perquè era divertit. molt diver tit. Tots estàvem dels nervis perquè no volíem que ens toqués el gat!
17
LA VEU NÚMERO 100
OUDORDODO L’oudordodo és un ós que s’amaga a les cases dels animals Per jugar a aquest joc, primer es posen totes les cartes sobre la taula Després, un dels jugadors marxa. Els
altres altres
amaguen
l’ós
a
sota
d’una caseta. caseta.
Llavors, el jugador que ha marxat torna
i
descobrir
ha a
de
fer
sota
preguntes
de
quina
per carta
s’amaga l’ós Algunes preguntes que nosaltres hem fet són L’animal de la caseta on s’amaga l’ós té bigoti? La
teulada
de
la
caseta
té
colors
divertits? La caseta és blava? Surt
fum
de
la
teulada
de
la
xemeneia? Hi ha sol a la carta? Quan el jugador descobreix on és l’ós, se’l queda. Guanya el que aconsegueix trobar cinc ossos. ossos.
18
LA VEU NÚMERO 100
TALLER D’ENTRETENIMENTS Abans de començar el taller la Ruth ens ha preguntat quants havíem fet una sopa de lletres i només dos nens han aixecat la mà. Després ens ha explicat que faríem tres sopes de lletres una sopa de lletres lletres d’animals, una de vehicles i l’altre de la família.
Ens hem posat en tres grups de Quatre nens i nenes (2 de primer i 2 de segon) i hem fet les sopes de lletres per grups.
Quan hem acabat la sopa de lletres l’hem esborrat amb tovalloletes i secat amb mocadors.
19
LA VEU NÚMERO 100
Després ens hem intercanviat les sopes de lletres amb els altres grups però el grup 1 només ha pogut fer la sopa de lletres de la família perquè era molt llarga. llarga. La Ruth ha escrit el nom sudoku a la pissarra i ens ha preguntat si sabem de quin país es el joc.
Hem descobert que el sudoku sona com Son Goku i Satsuki i que tots son del Japó. Son Goku
Satsuki
Hem començat fent sudokus de 4x4 números.
Després hem passat de nivell i hem fet sudokus de sis números. Era molt difícil!
20
LA VEU NÚMERO 100
Hem après com es fa un sudoku i ara sabem que els números números no es poden repetir ni en vertical, ni en horitzontal ni dins del quadrat. Per acabar, hem volgut fer el nostre propi sudoku. La Ruth ens ha donat una plantilla per a que fos més fàcil! Per això hem calcat la plantilla posantposant-la al vidre del passadís passadís per veureveure-la millor.
Ens ha costat bastant calcar el sudoku i aguantar el regle a la vegada perquè era molt llarg. Després de ferfer-lo amb llapis l’hem resseguit resseguit amb un rotulador negre i amb el regle. Al final, hem posat números de pista dins les caselles de l’1 al 4 i també els hem resseguit amb el retolador negre. Els que han acabat més ràpid han anat ajudant als altres.
21
LA VEU NÚMERO 100
CONSTRUIM UNA JOGUINA TRES EN RATLLA En aquest taller vam construir una joguina, vam fer el tres en ratlla. Va estar molt divertit, al principi va estar una mica difícil però després ho vam passar molt bé jugant amb els nostres companys. Vam començar per veure quins eren els materials que necessitàvem i són aquests Cartolina dura (20x20), ceres, un regle, vernís, plastilina i un sobre per guardar les fitxes. Després vam escoltar les regles del joc i vam practicar una mica. Amb la nostra cartolina en mà la vam pintar amb les ceres del color que més ens agrada i després vam fer la feina més difícil de totes; fer les ratlles ben rectes amb una cera negra. Les línies van quedar molt bé. Un cop teníem tot fet enganxàvem els gomets per marcar les caselles del joc; en el centre i en els extrems de les línies, un total de 9 gomets. I ara ve el moment del pinzell, toca barnissar! Varem barnissar tota la cartolina pintada perquè ens quedes més maco i mentres s’assecava anàvem fent les fitxes amb plastilina. Havíem de fer tres fitxes per a cada jugador, es a dir, un total de 6 fitxes, 3 de cada color! Aquesta feina ens ha agradat molt. Cadascú ha fet la forma que més li ha agradat; fitxes rodones, fitxes quadrades,……….. Quan hem tingut tot acabat hem jugat per parelles al tres en ratlla fet per nosaltres!!!! I després de tot tinc un nou joc a la meva habitació!!!
22
LA VEU NÚMERO 100
JOCS EXTERIORS EL GAT I LA RATA És un joc d’atenció i passar objectes. Tots els nens i nenes fam una rotllana asseguts a terra. A un nen o a una nena se li dóna una pilota gran que farà de gat. A un altre nen cinc posicions més a la dreta se li dóna la pilota petita que farà de rata. A un crit, el gat (la pilota gran) va passant de mà en mà intentant agafar la rata (la pilota petita) que també anirà avançant. Si no tenim pilota podem jugar amb pedres una més gran i una més petita. TOT AL REVÉS Joc de seguir indicacions Un nen o una nena anirà donant indicacions a les quals els altres han de respondre fent tot el contrari. Per exemple si diu estar drets ens asseurem o qualsevol altre cosa que no sigui drets. si diu parlar callarem...
23
LA VEU NÚMERO 100
COW-BOYS I CAVALLS Joc d’empaitar Es marquen uns límits d’espai de joc, els nens i les nenes es col·loquen per parelles un darrera l’altre formant dos cercles. Els de fora són els cavalls i els de dins els cow-boys. A una xiulada cada cercle dóna voltes els cow-boys cap a l’esquerra i els cavalls cap a la dreta; en aturar-se tothom es fixa en qui és la seva parella. A una nova xiulada cada cow-boy ha d’anar a buscar el seu cavall. LA GALLINA CEGA Joc d’endevinar Un nen o una nena se li tapen els ulls amb un mocador. tothom s’agafa de les mans formant una rotllana. la gallineta es posa al mig amb els ulls tapats i se li donen tres voltes. ha de fer el possible per agafar algú i descobrir com pugui (palpant, etc.) qui és. la gent de la rodona comença a donar voltes i fer tot el possible per esquivar la persona dels ulls tapats. quan la del mig atrapa algú i endevina qui és, aquesta passa al cercle i l’altra es posa al mig de la rodona amb els ulls tapats i continua el joc.
24
LA VEU NÚMERO 100
TWISTER Joc d’habilitat Per jugar necessitem una catifa amb
quatre
files
de
cercles
de
quatre colors , verd, blau, vermell i groc,
també
tenim
un
taulell
dividit en quatre quadres amb una fletxa que gira. A cada requadre del taulell diu el nom d’una extremitat ( peu esquerra, peu dret, mà esquerra, mà dreta) a més hi ha quatre cercles amb els colors blau, verd, vermell i groc. Quatre persones ens col·loquen a sobre la catifa i seguint les ordres que surten al taulell per exemple mà dreta blau, peu esquerra vermell, etc. nosaltres ens anem col·locant la mà, el peu al lloc que va sortint
HEM JUGAT AMB JOCS DE LA LUDOTECA Aquests Aquests dies han vingut la Paula, la Marta i la Lourdes i ens han portat portat uns jocs de la ludoteca, molt molt divertits i que no coneixíem. Ens Ens han agradat molt
Gaston cabezón; Quan li toca al jugador agafa una carta de la pila, la mira i fica la mà dins del cap cap del cabezón;
tocant,
tocant ha de trobar l’objecte que surt dibuixat a la seva carta. Guanya el que reconeix amb les mans més objectes.
25
LA VEU NÚMERO 100
Memory de tacte Amb la meitat de les peces es fa un rectangle, aixequem peces i les toquem. Després hem de trobar trobar la parella dins d’una bossa només tocant amb les mans (pel tacte). Quan la trobem l’hem de treure. La carrera de tortugues Es donen cinc cartes i cada carta té una ordre que s’ha de complir.
Cada jugador té una tortuga i ha d’aconseguir arribii la primera al final del recorregut. que arrib
Amb les seves cartes també pot evitar que les altres tortugues guanyin.
L’escala embruixada Quatre jugadors, amb un peó cadascú, han de pujar per una escala per donar un ensurt al fantasma que es troba dalt de tot. tot.
Els jugadors llencen el dau. Si els surt la cara de punts, mouen el peó tants esglaons com punts mostri el dau. Si els surt la cara amb el fantasma
han de transformar en fantasma el peó que vulguin, tapanttapant-lo amb una fitxa en forma de fantasma. Cada jugador jugador s’ha d’enrecordar on és el seu
peó perquè el jugador que arribi primer dalt de tot de l’escala és el que guanya.
26
LA VEU NÚMERO 100
Hop! Hop! Hop! Aquest és un joc de cooperació. Hem d’aconseguir que la pastora i els seus animals animals travessin el pont. Per avançar, mourem els peons en la direcció que ens indiqui el dau. Per exemple, si ens surt flor, mourem el peó del camp cap al pont. La pastora sempre ha d’anar al davant i el gos al darrere. Però alerta! Hem d’aconseguir travessar travessar el pont abans que el vent se l’endugui, perquè cada vegada que al dau surti el vent traurem un tros de pont El laberint El meu nino ha d’ d’arribar al final del laberint sense xocar. Per avançar, avançar, llencem el dau i movem el nostre mag tantes caselles com indica el dau en qualsevol direcció. Guanya el jugador que aconsegueix 5 símbols màgics. Que cau! Hem d’anar posant fitxes dalt d’una plataforma que es mou sense que les fitxes caiguin. Llencem el dau i hem de posar les fitxes en el número que indica el dau. Quan algun jugador aconsegueix fer tres en línia, suma punts. Guanya el jugador que té més punts al final de la partida. Què sóc jo? Tenim cartes amb imatges de 20 oficis diferents. Sense mirar, ens en col·loquem una al cap amb una cinta. Hem d’intentar endevinar endevinar quin és el nostre ofici. Per ferfer-ho, fem girar el taulell i fem als nostres companys una de les tres preguntes que apareixen en el color on s’ha aturat la roda. Els companys només poden respondre sí o no. Guanya el primer jugador que encerta encerta tres oficis. oficis.
27
LA VEU NÚMERO 100
ENS VISITEN LES FAMÍLIES! Les nostres famílies han vingut a jugar amb nosaltres. El dimarts va venir la Vero, la Mari, la Mº Angels, el Samuel i l’Anna. EL dimecres la Vanessa i la Mari, la Ruth i la Natàlia. Amb la Mari i la Vero primer vam fer jocs de saltar amb les gomes i després després amb la pilota vam jugar als peus quiets Tots ens posem en rotllana menys un nen i una nena que es posen al mig. La pilota es tira enlaire i es diu el nom d’un nen o una nena de la rotllana. Tots es comencen a moure i el nen al que li han dit el nom ha d’agafar la pilota i quan l’agafa ha de dir “Peus quiets” i aleshores tots s’han de parar. El que té la pilota fa tres passes i li tira la pilota al nen o nena que estigui més a prop i aquest és el que passa al mig de la rotllana.
Amb la Mº Angels vam agafar una capsa, li vam fer dos forats (un gran i l’altre petit) i amb una canica fèiem punteria. Si aconseguíem ferfer-la entrar per la porta petita guanyàvem 5 punts i si era per la porta gran només un punt. L’Anna i el Samuel van portar molts jocs de fusta fets per ells com les baldufes, els diàbolos, diàbolos, tiratxines (que vam aprendre que es diuen mandró), una capseta de música, etc. i ens van ensenyar a jugar.
28
LA VEU NÚMERO 100
La Mari i la Vanessa primer ens van ensenyar a fer un joc amb gomes amb les mans i els dits. Després vam jugar amb les gomes amb els peus i per saltar la goma cantàvem la cançó dels diminutos “Los diminutos nadie sabe dónde están
pequeños seres bondadosos que están viviendo con nosotros pero seguro que no los verás”.
Amb la Ruth vam vam jugar amb la pilota al pati, primer vam fer tres files i després havíem de tirar la pilota a la paret dient els dies de la setmana en anglès.
TAMBÉ ENS VISITA LA NATÀLIA La Natàlia, persona representant de la ONG Codescam que és responsable del projecte de cooperació que té l'Emili amb l'escola Imsha d'Éseka, també ens ha visitat i ens ha explicat a què juguen els infants de l'escola Imsha. Ens ha dit que no tenen molt molt temps per a jugar perquè primer han de fer diferents feines (netejar, anar a buscar aigua,...), que no tenen diners per a comprar joguines i que amb el que troben (xapes, robes, parts de plantes,..) es fabriquen les seves joguines. Ens ha portat algunes nines, collarets, xapes, llavors que són les que fan servir allà.
29
LA VEU NÚMERO 100
HEM JUGAT A LA PLAÇA CATALUNYA La primera activitat que hem fet aquestes jornades de descobriments ha estat anar a visitar una de les places del poble a on es pot pot passar una bona estona jugant als gronxadors, tobogans, tobogans, pilota,... És una plaça bonica i un bon lloc per anar a jugar, trobartrobarse amb els amics i fer exercici físic fí ic que és molt saludable.
30
LA VEU NÚMERO 100
CICLE MITJÀ El dimecres va venir a l’escola el Toni Plans a ensenyar-nos jocs d’altres països que eren en format gran. Aquests jocs eren:
Bagatelle En aquest joc es juga amb dos equips. Un dels equips comença tirant i té 10 llançaments. L’objectiu és encistellar les pilotes als forats quan acaben els deu llançaments. Les pilotes poden ser de diferents tipus: goma, de vidre, de plàstic...
Billar hindú o carrom Es fan dos grups un que tindrà les peces negres i l’altre les peces blanques. Les peces es posen en forma de flor. Al mig es posa la fitxa vermella. Has d’ aconseguir colar les teves peces als forats i després la vermella.
Awale En el taulell hi ha dotze forats, sis forats per a cada equip. A cada forat es posen 4 pedres. El joc consisteix en agafar les pedres d’un forat i deixar-ne a cada un dels forats. Si la ultima pedra cau al camp contrari i n’hi ha 2 o 3 pedres, les pots agafar i quedar-teles. Guanya qui es queda amb més pedres.
Backgamon Es fan dos equips. Es tiren dos daus i es van col·locant peces. Un cop tens totes les peces pots començar a avançar. L’objectiu és arribar amb les teves peces al camp contrari. Si tens dos peces en una casella no te les poden matar. En canvi si en tens una i el contrari cau a la casella et pot matar la teva fitxa.
31
LA VEU NÚMERO 100
EL LABERINT MISTERIÓS El laberint misteriós és un joc que hem muntat a les finestres del cicle. A cada finestra hi ha una prova. Comença pel número 1 i acaba al 36. Com que és misteriós els números estan desordenats. Per jugar necessites un dau i una fitxa. El dau i la fitxa els hem fet en dos tallers. El dau serveix per saber per quina finestra has de començar i la fitxa és la teva peça per jugar. El joc s’assembla una mica al joc de l’oca perquè pots anar endavant i endarrere. En algunes caselles hi ha proves per exemple enigmes, jeroglífics, jocs matemàtic, sopes de lletres... que hem fem també en els tallers. Cada casella és una cartolina pensada i decorada per dues persones. El jocs d’aquestes caselles els ha inventat cada parella. Estan relacionats amb coses misterioses com mòmies, laberints, esquelets, cases encantades, lupes, taüts, misteris … Per continuar jugant has de resoldre o fer la prova. Per decorar el passadís hem penjat del sostre unes teranyines construïdes amb cordills lligats. Per decorar-ho hem penjat de la teranyina: aranyes, detectius, cranis... i hem posat paper negre perquè estigués més fosc. També hem fet ratpenats negres i els hem enganxat a les finestres. Quan s’han acabat les jornades hi podem jugar els divendres a l’hora del pati.
32
LA VEU NÚMERO 100
FEM LES FITXES En aquest taller el grup dels sospitosos hem fet la fitxa per jugar al joc del Laberint misteriós que hem construït al passadís del nostre cicle. Per jugar necessites una fitxa. Per construir-la: • •
havíem de posar una peça plana a sota per posar-hi un imant i no havia de ser molt gran per posar-la sobre la cartolina.
Com ho hem fet? • • • • • • •
L’hem creada amb material reciclat d’envasos de plàstic. Primer hem buscat material per fer la nostra peça. Hem pensat com faríem la peça que volíem. Hem provat com posar les peces. Hem anat enganxant les peces amb pega d’escalfar. Hem enganxat detalls fets amb la goma eva. Hem enganxat les dues peces de plàstic imantat
L’exposició. •
Per acabar amb totes les nostres fitxes i amb les fitxes dels altres grups hem fet una exposició
Quin material hem utilitzat? • • • •
•
Taps, tapes, pots petits i objectes de plàstic de diferents menes d’ampolles i envasos. Goma eva per fer els detalls com cabells. Retoladors permanents per dibuixar sobre el plàstic o la goma eva. Pega d’escalfar: és una pega sòlida que s’escalfa amb una pistola i es fon i es torna líquida i llavors es fa servir per enganxar peces de plàstic. Quan es refreda es torna sòlida un altre cop. Pistola termo-encoladora: és un aparell amb forma de pistola que escalfa i desfà la cola. S’ha d’endollar a l’electricitat per escalfar-se.
33
LA VEU NÚMERO 100
FEM EL DAU En aquest taller hem construït el dau que necessitem per jugar al joc del Laberint misteriós. En el dau hem posat un número que servirà per avançar les caselles del joc i un dibuix que servirà per saber per on hem de començar. Un dau és un cos geomètric que es diu cub. Ens hem imaginat que ens trobàvem pel carrer una persona que no sabia com és un cub. Hem pensat que li podríem explicar totes aquestes coses:
Té 6 cares. Les cares tenen forma de quadrat. Les cares són totes iguals. Totes les cares són planes i per això els cubs es poden apilar fàcilment i s’aguanten drets quan els llancem. Té 8 vèrtex o punxes. Té 12 arestes o costats. El cub té volum, té tres dimensions: llargada, amplada i alçada. Amb les peces de construcció del Creator hem fet desplegaments per fer cubs. N’hi ha 11 desplegaments diferents per construir un cub. Com hem construït el dau? 1. Hem resseguit una plantilla en una cartolina per fer 6 quadrats iguals. 2. A cada quadrat hem escrit un número i hem fet un dibuix amb els retoladors. 3. Hem retallat els quadrats. 4. Hem triat un dels desplegaments del dau i hem anat enganxant els trossets de cartolina amb cinta adhesiva. 5. Hem posat un tros d’una bossa de plàstic dins del dau i l’hem tancat amb celo. Amb diferents materials hem fet cubs petits, mitjans i grans. Hem fet servir canyetes, escuradents, plastilina, pals, etc. Hem buscat cubs per l’escola i per casa i hem descobert que els cubs estan al nostre voltant. Hem trobat jocs a l’escola amb els que es poden fer cubs i hem vist que hi ha artistes que fan escultures amb cubs.
34
LA VEU NÚMERO 100
Misteris En aquest taller hem creat jocs matemàtics per fer en el joc del Laberint misteriós. Els 4 temes que ens tocaven fer eren: barrets, joies, diners i laberint. Per escollir quin tema feia cada grup ho fèiem amb un dau.
Barrets Hem inventat unes històries on surten barrets i s’han d’ordenar. També hem fet jocs on has d’esbrinar la seqüència del dibuix. Quin dibuix faràs després? Podràs aconseguir ordenar les històries o seguir la seqüència?
Joies En aquest joc has d’aconseguir trobar el resultat de cada joia i cada línia. Per començar busca la línia que hi ha la mateixa joia i sabràs quant val . A partir d’aquí podràs aconseguir saber quan valen la resta de joies. Podràs aconseguir quan val cada joia?
Diners En aquest joc has de trobar la quantitat que falta per aconseguir el resultat final. Per aconseguir-ho has de restar o sumar. Podràs aconseguir-ho?
Laberints El laberint és un joc on has d’aconseguir arribar al final del laberint. No pots passar si hi ha una barrera. Hem fet laberints amb paper de quadres posant obstacles i barreres. Podràs resoldre els nostres laberints?
35
LA VEU NÚMERO 100
ENIGMES En aquest taller hem creat jocs matemàtics per fer en el joc del Laberint misteriós. Els 4 temes que ens tocaven fer eren: barrets, joies, diners i laberint. Per escollir quin tema feia cada grup ho fèiem amb un dau.
Contrasenya En aquest taller hem treballat les endevinalles. Hem creat les nostres i hem fet un dibuix que us serveix de pista... Rumieu,rumieu... i ho endevinareu!
Missatge secret En aquest taller hem fet missatges secrets. Hem desordenat frases amb paper transparent i també hem escrit frases tan petites que les hauràs de mirar amb lupa per desxifrar-les!
Jeroglífics En aquest taller hem utilitzat dibuixos i paraules secretes per crear missatges ocults. Haureu de relacionar els dibuixos amb la paraula amagada! Sabreu dir-nos què és?
La lupa En aquest taller hem fet una pluja d'idees amb paraules relacionades amb el misteri i hem creat les nostres sopes de lletres! Hi ha 8 paraules amagades! BUSQUEU! BUSQUEU!
36
LA VEU NÚMERO 100
CICLE SUPERIOR Les Jornades de Descobriment al voltant del joc d’enguany, es van enfocar a partir de quatre grans eixos del joc: atzar, habilitat, estratègia i daus. I cadascun d’aquests eixos es va inserir en quatre èpoques històriques: edat antiga, mitjana, moderna i contemporània. Això va possibilitar que, en els quatre matins que es van fer aquests tallers es veiessin un nombre important de jocs ja que cada dia es dedicava a una edat històrica diferent i en cada taller es treballava un dels eixos del joc esmentats anteriorment.
Hi va haver un treball previ per fixar els trets fonamentals de cadascuna de les etapes de la història que ens servia a l’inici de cada sessió de taller per contextualitzar el joc. Tot plegat va quedar exposat al passadís del cicle en allò que vam anomenar “L’evolució dels Jocs”, mena d’exposicó interactiva ambientada per èpoques de la història. El que ve a continuació és, de manera resumida, els jocs que es van mostrar i treballar des dels punts de vista que ja hem dit.
37
LA VEU NÚMERO 100
ESTRATÈGIA AWALE – Edat Antiga Es diuen mancala o manqala a una sèrie de jocs de taulell, fonamentalment africans i també asiàtics. El seu origen és incert malgrat que se n’han trobat indicis a Egipte per la qual cosa es creu que és un dels jocs més antics que existeixen. Encara que es juga de manera diferent tots tenen unes característiques comunes: • Són de dos jugadors. • El taulell es compon de forats (poden ser també rodones dibuixades en guix a terra, per exemple). • Les peces s'agrupen als forats. • Les peces són indiferenciades. • No hi ha peces d'un o altre jugador. • Al taulell alguns forats pertanyen a un jugador i altres a l'altre. • Per moure s'agafen les llavors d'un forat propi i es van desant en altres forats, una a una, seguint un ordre predeterminat. L’awalé és el joc de mancala més estès arreu del món. El seu origen es troba a l’oest d’Àfrica, i es juga tradicionalment a Ghana, Costa d’Ivori, Cap Verd, a l’Àfrica i a les Antilles, a Amèrica. Actualment també es juga àmpliament a Europa, especialment a França i a Anglaterra. Les regles de l’Awalé són : ● Regla 1: la sembra
● Regla 2: la collita
● Regla 3: el krou
● Regla 4: prohibit matar
● Regla 5: prohibit fer passar gana
● Regla 6: pactar el final
Tal i com es veu en aquestes normes, és un joc molt relacionat amb l’agricultura i que inspira uns valors positius propis d’una societat agrícola, malgrat la seva competitivitat.
38
LA VEU NÚMERO 100
ALQUERC – Edat Mitjana L’alquerc, també anomenat amb els noms àrabs qirkat, al qirkat o al qirq o el nom espanyol alquerque, se suposa que va néixer a l’antic Egipte, i hi ha taulers gravats en pedres en diversos temples de la Mediterrània antiga. Vingut amb els musulmans a la península Ibèrica , Edat Mitjana, en arribar a Occitània al sud de França es va fusionar amb el tauler d’escacs per donar lloc al joc de dames.
Què cal fer per jugar-hi? Necessitem un tauler com el del dibuix, i a més a més calen vint-i-quatre peces, dotze de negres per a un jugador i dotze de blanques per a l’altre. Es poden fer servir les peces de les típiques dames. Com s’hi juga? • Comencem amb les peces posades com al dibuix. • Per torns alterns, els jugadors, mouen una de les seves peces a una posició buida adjacent, unida per una recta. • En lloc de moure, també podem capturar. Es fa amb un salt curt sobre una peça contrària, la qual traurem del tauler. Les captures es poden encadenar, sempre amb la mateixa peça inicial. • És obligatori capturar. Si en el nostre torn no ho fem, l’oponent té el dret de ‘bufar-nos’ la peça amb què ho haguéssim pogut fer. • Guanya qui captura totes les peces de l’oponent o li impedeix moure-les.
Hi ha una multitud de variants d’aquest joc arreu del món, com el Fetaix marroquí (també anomenat qireq), el Fel·li, també del Marroc, el Lau Kati Kata, de Bengala, el Perali Kotuma, de Sri Lanka i molts d’altres.
39
LA VEU NÚMERO 100
Escacs – Edat Moderna
Hi ha diverses mitologies associades a la creació dels escacs. Una de les més famoses és la que l'atribueix a un jove braman indi anomenat Lahur Sessa. “Segons la llegenda en una província índia anomenada Taligana hi havia un poderós rajà que havia perdut el seu fill a la guerra. El rajà estava tan deprimit que va començar a descuidar la cura del seu regne i la seva pròpia. Un cert dia el rajà va ser visitat per Sessa, qui va mostrar-li un tauler amb 64 caselles blanques i negres amb diverses peces que representaven la infanteria, la cavalleria, els carros de combat, els conductors d'elefants, el principal visir i el propi rajà. Sessa va explicar que la pràctica del joc donaria benestar espiritual al rajà, que finalment podria guarir la seva depressió, la qual cosa, efectivament, va passar. El rajà, agraït, va insistir perquè Sessa acceptés una recompensa per la seva invenció i el braman va demanar simplement un gra de blat per a la primera casella del tauler, dues per a la segona, quatre per a la tercera, vuit per a la quarta i així successivament fins a l'última casella. Espantat per la modèstia del que demanava, el rajà va ordenar que es pagués immediatament la quantia en grans que resultés del càlcul. Després que es van fer els càlculs, els savis del rajà van quedar atònits amb el resultat de la quantitat a la qual els grans havien arribat, doncs, segons ells, tota la collita del regne durant 2.000 anys no seria suficient per cobrir-la. Impressionat amb la intel·ligència del braman, el rajà el va convidar perquè fos visir principal del regne i Sessa li va perdonar el seu gran deute en blat.” Tot i que s’ha parlat de diverses civilitzacions antigues com el bressol dels escacs, com ara l'Antic Egipte i la Xina , en l'actualitat la majoria dels investigadors estan d'acord que el joc es degué haver originat a l'Índia pels volts del segle VI És a partir de l’any 1450 quan s’adapta el joc a la forma moderna que ara coneixem malgrat que l’evolució va ser lenta.
40
LA VEU NÚMERO 100
Hive – Edat Contemporània Hive ( Rusc ) és un joc de taula creat per John Yianni i publicat el 2001 per una editorial fundada per ell a Londres , Gen 42 Games. És un joc d'estratègia , en concret un joc de la col·locació , en el qual cada jugador col·loca o mou peces que representen diversos insectes. L'objectiu és capturar l'abella reina de l'oponent, tot envoltant-la per tots els costats. Cada peça es mou d'una manera diferent, i algunes peces tenen habilitats especials. El joc consta de 22 peces hexagonals que representen un ventall d'insectes . Els insectes es divideixen en dos bàndols, blanc i negre, formant dos ruscs d'11 insectes cadascun. El joc bàsic inclou cinc tipus diferents d'insectes. Cada rusc conté els següents insectes: • 1 abella reina • 2 aranyes • 2 escarabats • 3 formigues • 3 llagostes
No hi ha tauler, les peces es posen gradualment una al costat de l'altra i es pot jugar damunt de qualsevol superfície plana. No havent-hi cap preparació, el joc comença en ésser col·locada la primera peça. A mesura que es col·loquen les peces, es va formant un patró que conforma la superfície del joc anomenada Rusc (Hive, en anglès). A diferència d’altres jocs, a Hive les peces mai no són eliminades, ni tampoc és obligatori jugar-les totes.
L’objectiu del joc, com ja hem dit, és envoltar per complet l’abella reina del contrincant alhora que s’intenta evitar que la nostra abella quedi per complet envoltada. El jugador que tanqui completament l’abella reina del contrincant guanya el joc. Les peces que envolten la reina poden ser tant del contrincant com nostres.
41
LA VEU NÚMERO 100
Jocs d’habilitats al llarg de la història En aquest taller hem volgut veure com han evolucionat els jocs d’habilitats motrius al llarg de la història. Per començar necessitàvem saber si la humanitat ha jugat sempre i vam poder descobrir que des del paleolític fins els nostres temps la humanitat ha jugat. També, vam decidir que havíem de diferenciar els esports dels jocs per no tenir dubtes al llarg de la història. Així un cop vam saber què era un esport i un joc començarem a practicar els diferents jocs en les seves èpoques històriques.
època antiga Vam jugar a jocs Olímpics de Grècia. Primer mirarem un vídeo dels jocs i intentarem entendre com era l’època i quines curiositats tenia. Una de les coses que més ens va sorprendre és que anaven despullats i que les dones no podien anar a veure els jocs, si alguna dona desobeïa la mataven! També vam descobrir que quan es celebraven els jocs era una moment on totes les guerres i batalles es paralitzaven, no com ara que continuem havent-hi guerres malgrat es facin les Olimpíades. El primer joc que vam jugar va ser córrer 192m es tractava d’una cursa entre tots. La sortida es feia una mica diferent de com ara surten els atletes. l segon joc es tractava de tirar la javelina, a veure qui la tirava més lluny. Per saber la distància de cada nen i nena o mesuràvem amb una cinta mètrica. El tercer joc va ser de tirar el disc, a veure qui el tirava més lluny. També, per saber la distancia, o mesuràvem amb una cinta mètrica. El quart joc era de fer salts de llargada, a veure qui arribava més lluny, perquè no ens féssim mal vam posar uns matalassos. La diferència amb els salts de llargada d’ara és que ho feien amb uns pesos a les mans. El últim joc que vam fer era una lluita per parelles, sobre un matalàs. Avui en dia aquest joc també es fa a les Olimpíades. I guanya qui aconsegueix que el seu adversari toqui amb l’esquena a terra durant 3 segons. Tots els jocs de l’antiga Grècia es feia en honor als deus, sobretot el Déu Zeus. A l’època romana els van prohibir perquè eren jocs pagans i no es van tornar a celebrar fins l’època contemporània, però ara ja no són jocs els que es practiquen, sinó esports, ja que tot esport és un joc que ha evolucionat.
42
LA VEU NÚMERO 100
L’edat mitjana L’edat mitja va ser una època molt llarga de la història i força violenta. Els cavallers que esperaven a anar a la guerra van començar a fer tot de jocs per conservar la forma física. Primer eren jocs molt violents provocant-se la mort fins i tot! De mica en mica aquests jocs van començar a ser menys violents sense perdre la seva part guerrera. El joc de canyes ,és un joc de origen militar àrab. Consistia en fileres d’homes muntats a cavall tirant canyes a manera de llances o dards i se les havien de parar amb l’escut, aquesta era una manera d’entrenar-se per a la guerra sense fer-se massa mal. Nosaltres ho em fet amb indiakes, escut i sobre el patinet. El joc de justes consisteix en dos cavallers a cavall. Es creuaven i es glopejaven amb un pal quan estaven a l’abast, provocant moltes vegades la mort dels cavallers. Nosaltres el que hem fet és muntats amb el patinet ens hem creuat i amb un xurro de piscina, ens hem pegat a una creu que ens hem fet amb etiquetes. El joc de lluita consistia en desequilibrar l’adversari, això els ajudava a adaptar-se a la posició de lluita millorar la velocitat de reacció i percebre la força de l’adversari. Nosaltres el que hem fet és pujar-nos a un banc i amb el xurro ens pegàvem fins que un dels dos queia al terra. També s’entrenaven en la lluita amb espases. Nosaltres hem lluitat amb espases de fusta sense perill de fer-nos mal. El joc de la cinta és on joc que encara es juga a alguns llocs d'Espanya . Uns dies abans les noies joves del poble brodaven a mà les cintes guarnint-les amb flors, i amb les seves inicials gravades de diferents colors. El dia de la festa els nois feien la correguda en cavalls, proveïts d’uns punxons per agafar l’anella de la cinta. Un cop agafades totes les cintes pels nois,cada noia li feia un petó al noi que portava la seva cinta. Nosaltres el que hem fet és anar amb el patinet i amb el xurro havíem d’agafar les anelles penjades d’un cordill.
43
LA VEU NÚMERO 100
Època
moderna
El dia que varem treballar l’edat moderna, els nois i noies de cicle superior vam jugar als avis dels actuals esports. Primer vam parlar de com era l’època moderna, un moment ple de nous invents, tot i que encara no hi havia cotxes ni res mecànic. Es començava a jugar per plaer i també per estar en forma i és el primer cop que veiem dones jugant amb els seus vestits llargs. Tot i així les lluites per estar entrenats per les guerres també es feien. El kolf és l’avi del hoquei, es jugava amb estics i tothom contra tothom. S’havia d’aconseguir posar el dics dins d’un forat. Nosaltres ho hem fet amb estic i una pilota i hem posat uns cons al rebés per fer de forat. El calcio diuen que és l’avi del futbol, actualment encara es juga a Florència (Itàlia) de forma d’exhibició. Són dos equips de 27 i si val tot (mans i peus) han d’aconseguir posar la pilota en un forat. Nosaltres hi hem jugat amb unes caixes que feien de forat.
El frontó és un joc que encara es juga avui en dia (sobretot al nord d’Espanya). Nosaltres hi hem jugat amb una espècie de manopla per no fer-nos mal a les mans. El Bàdminton també és un joc que ja ha passat avui en dia a considerar-se un esport. Nosaltres també hi hem jugat. Les raquetes o pales també hi hem jugat perquè en l’edat moderna els artesans fabricaven raquetes i pales per jugar. Lluita, tot i que en aquesta època es feien els pre-esports, els homes continuaven fent jocs de lluita per estar en forma
44
LA VEU NÚMERO 100
Època contemporània Quins són uns dels jocs que més ens agrada jugar en l’actualitat? Els videojocs. Durant bastant temps ha estat complicat assenyalar com va ser el primer videojoc, principalment a causa de les múltiples definicions d’aquest que s’han anat establint. Els anys 80 van començar amb un fort creixement en el sector del videojoc encoratjat per la popularitat dels salons de màquines recreatives i de les primeres videoconsoles aparegudes durant la dècada dels 70. A principis dels anys 90 les videoconsoles van donar un important salt tècnic gràcies a la competició de l'anomenada "generació de 16 bits" composta per la Mega Drive, la Super Nintendo Entertainmet de Nintendo, PC Engine de NEC, coneguda com Turbografx a occident i la CPS Changer de (Capcom). El 2000 Sony va llançar l'anticipada PlayStation 2 i Sega va llançar una altra consola amb les mateixes característiques tècniques de la Dreamcast. L'aparició de la WII ha suposat una evolució radical en el món de les videoconsoles. La característica més distintiva de la consola és el seu comandament sense fil, el Control Remot Wii, el qual pot ser usat com un dispositiu de mà amb el qual apuntar, a més de poder detectar l’acceleració dels moviments en tres dimensions. El concepte gira entorn d'una nova i complicada forma d'interacció amb el jugador... L’últim joc que hem experimentat ha estat jugar amb la WII a la classe, tot i que gairebé tothom sap jugar-hi o en té a casa, el més divertit de tot ha estat fer-ho amb els companys i companyes d’escola.
45
LA VEU NÚMERO 100
JOCS DE DAUS ELS DAUS A L’EDAT ANTIGA. JOC REIAL D’UR El joc reial d'Ur és el més antic que es coneix. Ja es jugava a Mesopotàmia l'any 2600 a.C. No es coneixen les normes del joc en aquesta època però es poden deduir, per les troballes arqueològiques, com es jugava el s. II a.C. Al British Museum es conserva una tauleta de l'any 177 aC. És un joc de carreres que es juga en un tauler format per dues peces de 12 i 6 caselles respectivament unides per un pont de 2 caselles de llarg.
PREPARACIÓ DEL JOC. o Cada jugador té 7 peons i es juga amb 3 daus piramidals amb 2 vèrtexs vermells i 2 de blancs cadascun. o El joc consisteix que cada peó faci el recorregut que correspon al seu color i surti del tauler.
COM S’HI JUGA? o En cada tirada dels daus s'obtenen les següents puntuacions, segons el color del vèrtex superior: • • • •
Tres vèrtexs vermells valen 4 punts i es torna a tirar. Tres vèrtexs blancs valen 3 punts. Dos vèrtexs blancs valen 2 punts. Un vèrtex blanc val un punt i el torn passa a l'oponent.
o Una fitxa entra al tauler si s'obté una tirada de 4 o 5 punts. o S'avancen tantes caselles com punts obtinguts. o Cada casella només pot ser ocupada per un peó. Si un peó cau en una casella ocupada per un adversari, aquesta es retirada del tauler i ha de començar de nou (“matar”). Hi ha 5 caselles de seguretat, en les que no es pot “matar”. o Les fitxes situades a l'última casella poden sortir del tauler qualsevol tirada. o Guanya qui treu totes les fitxes del tauler.
46
LA VEU NÚMERO 100
ELS DAUS A L’EDAT MITJANA. LES TABES O OSSETS. Resulta ben conegut com els dignataris grecs i romans, a l’època clàssica, mai no acostumaven a fer cap negoci ni iniciativa sense consultar abans amb l’oracle que els marcarà les recomanacions adients per trobar el camí més segur per als seus projectes. Un dels mètodes més freqüents era el llançament a l’aire i l’observació acurada de les posicions que adoptaven els curiosos ossets (tali en llatí, astragaloi en grec) que uneixen la cama amb el peu dels mamífers, habitualment els dels xais o corders. El nom d’aquest punt del tars és el d’astràgal, per això aquesta pràctica endevinatòria es coneix com “astragalomància”, però entre nosaltres, aquesta peça òssia l’anomenem la taba. La tradició d’utilitzar les tabes per al joc es va estendre per Europa durant l’edat mitjana i hi jugaven tant els adults com la canalla en les seves diferents variants (jocs d’aposta i d’habilitat). Les tabes es van continuar utilitzant en les seves modalitats de jocs “infantils” fins ben entrat el segle XX.
NOM I VALOR DE LES CARES NOM LLATÍ
CATALÀ
PUNTS
SPINVM
panxa buida
3 punts
PRONVM
panxa plena
4 punts
PLANVM
pel rei
1 punt
TORTVOSVM
botxí
6 punt
COM S’HI JUGA •
• • • •
Poden jugar tantes persones com ho desitgin sempre que no sigui un nombre molt elevat ja que es perdria ritme i es dificultaria el joc. Es fa una rotllana asseguts a terra. Comença qui treu més puntuació tirant les tabes o a sorteig. S’utilitzen 5 tabes Consisteix en sumar el valor de les cinc tabes llençades. Guanya qui obtè major puntuació a cada ronda, acabades les tirades de tots els participants. Per a cada partida guanyada s’anota un punt i guanya qui abans arriba a 10.
47
LA VEU NÚMERO 100
ELS DAUS A L’EDAT MODERNA SHUT THE BOX –TANCAR LA CAIXA Es un joc al que podien haver jugat els mariners dels vaixells que al llarg dels segles XVII, XVII, XIX,.. creuaven els oceans cap a nous mons. Es juga amb una caixa amb fitxes numerades de l’1 al 9 que es poden tombar i dos daus. També es pot jugar, si no hi ha caixa, amb cartes de l’1 al 9 i si no hi ha cartes ni caixa es poden fer targetes numerades de l’1 al 9 Es tiren els dos daus i se sumen les puntuacions. Es tomben les fitxes, cartes o targes d’aquestes opcions (només es poden girar dues xifres). el número que resulta de sumar els dos daus. dos números que sumin la mateixa quantitat que els daus (per exemple si sumant els dos daus surt un 9, es pot tatxar el 8 i l’1, el 7 i el 2, el 6 i el 3 o el 5 i el 4). Es continua tirant fins que en una tirada no es pot girar cap xifra. Aleshores se sumen les xifres que han quedat sense girar. Aquesta és la puntuació del jugador. El joc s’acaba quan el primer jugador arriba als 100 punts. Guanya el jugador que té menys punts.
48
LA VEU NÚMERO 100
ELS DAUS A L’EDAT CONTEMPORÀNIA
FARKLE Participen de 2 a 6 jugadors,. Es necessiten 6 daus. L’objectiu és ser el primer o la primera en arribar als 10.000 punts C om s’hi juga: A l'inici el jugador llança els daus. Escull els daus que vol cobrar, compta els punts i decideix si es planta o llença els daus no cobrats. Quan el jugador té 300 pts o més pot plantar-se, en cas contrari, ha de seguir llançant els daus per sumar punts. El jugador està obligat a cada llançament a cobrar almenys un dau. Si no té un dau vàlid (que rebi punts) es declara Farkle i aquesta ronda anota 0 punts. Els daus que el jugador cobra no es combinen amb els daus de nou llançats. Els punts pels nous daus sumen al puntuació anterior. Quan un jugador cobra tots els seus daus, té 2 opcions: Plantar o Llançar 6 nous daus . Si es planta s'anota la puntuació obtingut. Si llança 6 nous daus, els punts sumen al puntuació anterio . Quan el jugador es planta o fa Farkle acaba el seu torn . Al final del seu torn el jugador anota tots els punts obtinguts. Si fa Farkle anota 0 punts. Valors (es conten els daus per tirada): o 1: 100 ptes. o Parells : 750 pts (1er llançament) .
o 5: 50 ptes. o 1-1-1 : 1.000 pts.
o 1-2-3-4-5-6 : 1.000 pts (1er llançament ) .
o 2-2-2 : 200 pts.
o 4-4-4 : 400 pts.
o 4, 5 o 6 iguals : Cada dau addicional suma la puntua-ció del trio.
o 5-5-5 : 500 pts.
o Ex : 2-2-2-2 : 200 +200
o 6-6-6 : 600 pts.
o 2-2-2-2-2 : 200 +200 +200
o 3-3-3 : 300 pts.
49
LA VEU NÚMERO 100
JOCS D’ATZAR El primer que vam fer en el taller va ser intentar definir entre tots què és l’atzar i després vam anar buscant jocs coneguts per tots on l’atzar fos un element molt important. L'atzar és la casualitat o la sort. Les coses que passen per atzar no se sap perquè passen. En un sorteig, els premis i els números surten a l'atzar. Quan juguem a l’oca el dau ens indica les caselles que hem d’avançar a l’atzar, aleatòriament. La major part dels jocs d’atzar estan basats en fets aleatoris i escapen a tota mena de predicció segura. La probabilitat i l’estadística ens ajuden però a investigar els misteris dels fets aleatoris i a comprendre el grau de probabilitat. És per això que en aquest taller vam estar fent càlcul de probabilitats i vam aprendre a expressar-ho en forma de fraccions. La probabilitat d’un esdeveniment indica la possibilitat que aquest fet succeixi. La probabilitat es representa amb una fracció que indica el quocient entre els casos favorables de que passi el fet partit pel nombre de casos possibles que passi. La probabilitat de treure un 5 en un dau és 1/6. En molts jocs podem preveure les condicions més favorables, fer una estimació de la probabilitat però també cal acceptar l’atzar o la sort. Quins jocs d’atzar podem destacar de cada època històrica?
EDAT ANTIGA : El Senet El Senet és un joc de tauler de l'Antic Egipte, és possiblement el joc de tauler més vell que ha existit. Es tracta de treure totes les fitxes del taulell en la direcció del dibuix. Cada jugador té 10 fitxes i es juga amb 4 palets que tenen cada costat de diferent color. Regles del joc: 1) Inicia el joc el primer que treu un 1 amb els pals. Aquest jugador tindrà les peces negres. Interpretació dels bastonets
Resultat
Valor
6
1
2
3
4
50
LA VEU NÚMERO 100
2) Dues peces mai ocupen el mateix lloc 3) Si llença 1, 4, 6 torna a tirar. Si llença 2 o 3 el torn passa a l’oponent. 4) Si una peça cau en una casella ocupada per l’oponent, s’intercanvien les posicions. 5) Dues peces seguides del mateix color es protegeixen, no poden ser atacades per l’oponent. 6) Tres peces seguides del mateix color es protegeixen, no poden ser atacades ni sobrepassades per l’oponent. 7) Hi ha unes caselles especials o refugis: Casa del renaixement: les peces que hi caiguin queden protegi de l’oponent. Casa de l’alegria: les peces que hi caiguin queden protegides de l’oponent. Casa de les tres veritats: les peces que hi cauen, només poden treient un 3.
sortir de taulell
Casa de Re-Atoum: les peces que hi cauen, només poden sortir del taulell treient un 2. Casa d’Aigua: les peces que cauen en aquesta casella retornen a la casa del renaixement. En cas que la casa del renaixement estigui ocupada, la fitxa torna la casella inicial.
9) A la casella 30 (última) i la resta de caselles, qualsevol nombre tirat, major que el mínim exigit per sortir, permet la sortida de la peça. Per exemple, si he de treure un 3 per poder sortir, tiro els daus i em surt un 5, puc sortir. 10) Les peces només poden sortir del taulell si totes les peces d’aquell color estan fora de la fila d’inici. 11) A les cases Tres Veritats i Re-Atoum només es pot sortir tirant un 2 o un 3 respectivament.
51
LA VEU NÚMERO 100
EDAT MITJANA : El Glükcshaus El Glükchaus és un joc de taula medieval per a diversos jugadors que es juga amb dos daus. Normes: El tauler es divideix en camps numerats del 2 al 12 disposats en forma de les habitacions d'una casa. Es comença amb el mateix nombre de monedes (10 és un bon nombre). Cada jugador o jugadora tira els dos daus: Si es treu els “ulls de serp”, el 2, ets el porc i reculls totes les monedes a excepció de les que es troben al 7. Amb un resultat de 3, 5, 6, 8, 9, 10 o 11, el jugador col·loca una moneda al tauler si aquest camp està buit o agafa la moneda si està ocupat. Si es treu un 12, ets "el rei" (König) i guanyes totes les monedes del tauler. Si es treu un 7, vas al "casament" (Hochzeit), i has de posar una moneda a la casella (el dot). Aquesta quantitat s'acumula fins que es cau al "rei" (12).
Si es juga amb el 4, pot ser que no passi res o es pot definir una regla abans de començar (per exemple, donar una moneda).
El joc acaba quan un jugador o jugadora hagi guanyat totes les monedes
52
LA VEU NÚMERO 100
EDAT MODERNA : El Joc de l’Oca Tots sabem jugar al joc de l’oca. És per això que en el taller, a part de fer unes partides, vam estar buscant informació i parlant de l’orígen d’aquest joc tan popular.
L’orígen del joc de l’oca és incert però sembla ser que “el disc de Faistos” és el tauler més antic (Creta, 2000 a.c.) Algunes teories diuen que el joc de l’oca és un joc alemany del s.XI . D’altres asseguren que va néixer a Florència i el seu inventor va ser Francesco de Medici. Aquest, li hauria enviat una còpia a Felip II d’Espanya i així es va introduir a la Península. També es diu que aquest joc va ser una invenció dels Templers i fins i tot hi ha una llegenda grega que explica que durant l’atac a Troya el guerrers s’avorrien i van inventar un seguit de jocs per passar l’estona entre els que es trobava el joc de l’oca. Altres teories afirmen que probé d’un mapa del Camí de Sant Jaume essent les caselles les parades principals de la ruta.
A diferència d’altres joc, aquest prescindeix de l’estratègia i es basa únicament en l’atzar. El joc de l’oca pot ser vist com representació de la vida i de l’home pel seu camí a la terra. Joc de l’oca del s. XIX
53
LA VEU NÚMERO 100
EDAT CONTEMPORÀNIA : Els jocs de cartes Vam aprendre a jugar a quatre jocs de cartes on l’atzar fos més important que l’estratègia o l’habilitat:
El El El El El
joc de la mona burro ràpid rellotge set i mig
Ens vam repartir les instruccions dels jocs i cada noi o noia es va especialitzar en un joc de cartes. Després vam explicar el joc als nostres companys i companyes i vam fer unes partides. Un dels que va tenir més èxit va ser “el ràpid”.
El ràpid Juguen dos jugadors que es col·locaran un davant de l'altre. S'utilitza una baralla espanyola. L'objectiu del joc és aconseguir quedar-te sense cartes. Un jugador barreja les cartes i deixa que l'altre escapci. Un cop escapçades, el jugador que ha barrejat comença a repartir les cartes d'una en una entre els dos jugadors. Cada jugador agafarà la pila de cartes cara avall, sense veure-les. Comença el joc i cada jugador col·loca 4 cartes de cara amunt davant seu i les altres les manté cara avall a la mà. Quan surtin dues cartes amb en número repetit (dos 7, dos 4, etc.) qualsevol jugador les pot cobrir treient una carta de la pila que té a les mans. Les cartes s’han de cobrir amb una altra carta sempre cara amunt. A mida que van apareixent nous números els jugadors tapen aquells que siguin repetits. Guanya el jugador que es queda primer sense cartes. Si en algun moment no apareix capa carta repetida cada jugador agafa les piles de les quatre cartes que té davant seu i es torna a començar.
54
LA VEU NÚMERO 100
ACTIVITATS D’ESCOLA Per estar engrescades i engrescats i per saber si els nens i les nenes estaven a punt per començar unes jornades plenes de descobriments sobre els jocs, l’activitat de motivació va consistir en fer un parell de proves. L’alumnat de cada classe va jugar a passar pel cèrcol i a la cistella de joguines. Tothom va passar les proves i va gaudir de valent.
Gràcies a la col·laboració de les famílies s’han pogut muntar dues exposicions a l’escola: Una exposició de joguines antigues: Moltes famílies van regirar les capses de records de la infantesa i van fer visites a les cases dels avis i de les àvies per trobar joguines emblemàtiques que van omplir l’escola de records. També vam comptar amb la col·laboració de Josep Llinares que va aportar joguines molt antigues i d’Antoni Martínez que ens va deixar la seva col·lecció de joguines de corda.
Una exposició de joguines fetes a mà: L’alumnat amb les seves famílies van elaborar joguines de tota mena que van omplir el vestíbul de l’edifici dels petits. Una vegada més mirant el coet, les nines, els cotxes, el jocs de taula i la resta de joguines hem constatat la creativitat de la comunitat escolar de l’Emili.
55
LA VEU NÚMERO 100
Les Jornades de Descobriment dels jocs van acabar amb una gimcana al matí amb la participació de grups formats per alumnes de cadascun dels cursos de l'escola. L'alumnat va anar realitzant les proves que els mateixos nens i nenes havien preparat i visitant les mostres i exposicions. A la tarda, les famílies van poder veure la feina feta durant la setmana, visitar les exposicions de joguines, gaudir de les explicacions de les nenes i els nens i participar en les propostes de jocs. Un any més, i ja en van 15 de Jornades, treballant durant una setmana sencera una temàtica concreta escollida pel mateix alumnat, s’ha pogut valorar molt positivament la motivació de l’alumnat, la participació de les famílies i la col·laboració d’altres persones, d’especialistes en el tema i d’entitats. I és que tot això ha fet possible l’oportunitat de vehicular els diferents aprenentatges a partir dels interessos de l’alumnat i les aportacions de la comunitat educativa.
56
LA VEU NÚMERO 100