INFORME FINAL PARTICIPA REINA_VAL by ENCAJES URBANOS

PARTICIPA

R E I N ! Procés d’implicació ciutadana

16 28

6 8

70 71

9 11

Novembre 2016 - INFORME FINAL

Disseny, Ideació i desenvolupament del projecte.Disseny gràfic de tots els documents digitals i en paper. Encajes Urbanos Tania Magro, Paula Roselló, Amaya Martínez i Estelle Jullian Equip col·laborador Grup Sociograma Guillermo Dorado Ortega, Neus Bonim González, Gustau Pérez Pérez

2/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Procés d’implicació ciutadana en la transformació urbana de la plaça de la Reina de la ciutat de València Este informe arreplega i descriu els treballs desenvolupats entre els mesos de juliol i novembre de 2016, durant els quals s’ha dut a terme el procés d’implicació ciutadana per a la transformació urbana de la plaça de la Reina de València. En este procés s’han realitzat entrevistes, reunions, jornades, tallers i recorreguts, totes elles ferramentes dissenyades per a treballar amb els agents implicats en la plaça i en el barri, així com amb els veïns i les veïnes interessats en el dit procés. El procés participatiu s’ha articulat en quatre fases de treball: una primera fase de diagnòstic participat, desenvolupat basant-se en un treball d’observació participant i anàlisi urbana, entrevistes als agents implicats en la plaça, un qüestionari en línia i un recorregut urbà; una segona fase d’informació a la ciutadania, on es va organitzar una exposició i unes jornades d’informació; una tercera fase de tallers i debats, on es van arreplegar i van debatre propostes d’acció i millora de l’entorn urbà; i una quarta i última fase de devolució a la ciutadania. Al mateix temps, i de forma transversal, es va generar una estratègia de comunicació que ha permès tant la difusió com la transparència del procés. El treball realitzat s’ha plantejat des d’una perspectiva inclusiva, incorporant la diversitat i la vida quotidiana com a fil conductor de les ferramentes participatives implementades. El procés d’implicació ciutadana Participa Reina! ha sigut promogut per la Regidoria de Participació Ciutadana i Acció Veïnal de l’Ajuntament de València.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

3/169

ÍNDEX

4/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

A. Introducció ............6 B. Calendari ..........16 C. Fases ..........20

1. Diagnòstic participat ..........23 Observació participant i anàlisi urbana ..........24 Entrevistes ..........32 Qüestionari en línia ..........44 Recorregut amb perspectiva de gènere ..........52 2. Informació a la ciutadania ..........59 Exposició del projecte de 1999 ..........60 Primera jornada d´informació: «Polítiques públiques i dret a la ciutat» ..........64 Segona jornada d´informació «Espai públic i qualitat de vida» ..........68 3. Tallers de treball ..........73 Tallers 1 i 2 La plaça de la Reina des de i per a les persones ..........74 Tallers 3 i 4 Mirades distintes sobre un mateix espai La plaça de la Reina a debat ..........80 4. Devolució 91 Jornada de devolució ..........92

D. Comunicació Página Web Redes Premsa

..........94 ........102 ........103 ........104

E. Conclusions ........106 F. Valoracions ........118 G. Agraïments

........122

ANNEXOS ........127

A1. Resultats entrevistes ........129 A2. Resultats Tallers 1 i 2 ........139 A3. Resultats Tallers 3 i 4 ........143 A4. Resultats Qüestionari ........157

DOCUMENTS COMPLEMENTARIS ........161 Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

5/169

A. Introducciรณ

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

6/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

7/169

8/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

El Govern municipal s’ha proposat recuperar la plaça de la Reina per a l’ús de la ciutadania com un objectiu prioritari, i així evitar que els actuals problemes d’accessibilitat i congestió de trànsit augmenten el seu procés de degradació. La plaça de la Reina és un dels espais públics més representatius de la ciutat, que necessita una intervenció que promoga la regeneració d’este espai urbà amb l’objectiu de millorar les seues condicions ambientals, de mobilitat (especialment per als vianants), d’accessibilitat, de qualitat de l’aire i de paisatge urbà. El projecte de recuperació de l’espai públic de la plaça de la Reina ha de situar-se en el context d’un tractament adequat a l’entorn, principalment al carrer de la Pau i el carrer del Mar, que igualment hauran de ser remodelats amb els mateixos criteris d’avançar en la recuperació de llocs de trobada per a la ciutat i, així, garantir una mobilitat més segura i sostenible. Mapificar les expectatives de la ciutadania, localitzar els conflictes i generar estratègies d’acció possibilita a l’equip gestor entendre i prioritzar accions que afavorisquen, des d’una visió integral, la cohesió social dels barris. L’Ajuntament de València té entre les seues comeses facilitar la participació de les veïnes i els veïns en la vida política, econòmica, cultural i social de la ciutat. Un nou model de fer ciutat, basat en la participació i el diàleg amb la societat, necessita espais de trobada i reflexió des dels quals dissenyar estratègies de millora. D’altra banda, hi ha un projecte guanyador del concurs realitzat pel Col·legi d’Arquitectes en 1999, redactat pels arquitectes Miguel del Rey, Íñigo Magro i Antonio Gallud, que pot servir de base per a la remodelació de la plaça de la Reina, a través d’un procés participatiu que permeta actualitzar-lo. Per este motiu, la Delegació de Participació Ciutadana i Acció Veïnal ha impulsat un procés participatiu que ajude a la formulació del projecte urbà de la plaça de la Reina amb l’objectiu de definir les circumstàncies que han de ser tingudes en compte per l’equip redactor amb vista a satisfer les necessitats dels diferents col·lectius de la ciutat i les expectatives d’un espai de singular rellevància a València.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

9/169

Apunts sobre l’evolució històrica de la plaça de la Reina “La plaça de la Reina sorgix com a conseqüència del derrocament del monestir de Santa Tecla i l’obertura del carrer de la Pau en 1868. Hereta l’activitat comercial de la plaça de Santa Caterina i es convertix en el nou centre cívic de la ciutat. Amb el pas del temps patix transformacions, més o menys encertades, fins a unir-se amb la plaça del Micalet i convertir-se en una plaça de dimensions considerables.” (1) La plaça configurada en 1868 se va anar ampliant amb els successius derrocaments de les edificacions contigües de forma que perd el seu caràcter cívic i es convertix en un espai sense urbanitzar, fins que en 1958 es decidix ornamentar-la situant una font lluminosa i habilitant, al costat de les edificacions encara existents, un jardí xicotet. Entre 1968 i 1970 es construïx l’aparcament subterrani i es derroquen les últimes edificacions, de forma que desapareix la plaça del Micalet, perd la seua independència amb la Catedral i es configura un espai tal com es troba hui en dia. Per tant, la plaça de la Reina és un espai urbà que sorgix de la desaparició gradual de distintes edificacions. Es constituïx també com un espai en el qual no s’ha arribat a realitzar íntegrament cap dels projectes que han sigut redactats en diferents moments Concurs de projectes urbans per a la plaça de la Reina (1999) En eixe sentit, en 1999, el Col·legi d’Arquitectes va convocar un concurs d’idees per al disseny d’un projecte urbà per a la plaça de la Reina. El projecte guanyador del dit concurs va ser el dels arquitectes valencians Íñigo Magro, Miguel del Rey i Antonio Gallud, que mai va arribar a realitzar-se. En este projecte, que considerava la plaça com un espai de vianants i d’ús per a la ciutadania, es plantejaven cinc aspectes essencials: 1. Una gran àrea de caràcter cívic, que ocupara la part central, capaç d’albergar diversos usos en el temps i en cada moment de l’any. 2. Un espai d’arbratge i d’ombra amb mobiliari per a descansar i contemplar el paisatge. 3. Una plaça més recollida i vinculada a la Catedral que valorara particularment l’arquitectura, l’espai i els usos propis del lloc amb les seues tradicions i ritus. 4. Una cripta amb restes de la muralla romana d’època republicana, que a més poguera servir d’atenció al públic o de servici a la ciutadania. 5. Un accés a l’aparcament subterrani arreplegat en el lateral est de la plaça, entre el carrer de la Pau i el carrer del Mar.

10/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

1 Navarro Rodríguez, Juan. “Metamorfosis de la Plaza de la Reina”. Escola Tècnica Superior d´Enginyeria de l´Edificació. Pp. 4. <https://riunet.upv.es/ handle/10251/17248> [Consulta: 07/11/2016]

Situació actual En la plaça de la Reina menys de la mitat de l’espai urbà és per a ús de vianants, la qual cosa presenta problemes greus de mobilitat i accessibilitat a peu a causa de les aglomeracions de persones i a les diferents barreres físiques. Existixen també problemes mediambientals, conseqüència de la pol·lució generada pel trànsit i la falta d’espais verds i arbratge; problemes de salubritat i falta de banys públics; problemes de funcionalitat en dies assenyalats, com el mercat de l’escuradeta, l’Ofrena o el mercat de Nadal, on les aglomeracions de persones fan impossible l’ús quotidià de la plaça. A més, hi ha una pèrdua d’identitat com a conseqüència de l’emergència de nombroses franquícies i la desaparició gradual del comerç local. Quan es parla de la plaça de la Reina no es pot oblidar el seu tractament a tres escales diferenciades: escala de ciutat, escala de barri i escala de plaça. Es considera que cap de les tres escales està actualment ben resolta. Es plantegen diversos reptes que cal superar, com la mobilitat i la conversió en zona de vianants, la racionalització del turisme, el medi ambient, l’espai verd urbà, la relació de la plaça amb el seu barri i la relació dels veïns i les veïnes amb la plaça en la seua vida quotidiana. Hui sorgix la necessitat de pensar una plaça de la Reina digna i no com el resultat de la demolició de diversos edificis que han generat un espai desordenat. Per això, s’ha de tindre en compte tots els agents implicats, treballar conjuntament ciutadania, entitats, Administració i equip tècnic per a definir entre tots i totes un entorn urbà inclusiu i atractiu.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

11/169

Metodologia: qualitats urbanes cap a la ciutat inclusiva Es proposa la participació ciutadana, prèvia a la definició del projecte urbà, com una manera d’involucrar les persones destinatàries, que no es consideren simples usuàries sinó persones actives que contribuïxen a transformar la realitat en què estan implicades. S’entén la participació en l’urbanisme, per tant, com una ferramenta ciutadana d’implicació en la construcció d’una ciutat més inclusiva que tinga en compte la diversitat i la vida quotidiana. (2) Amb l’objectiu d’incloure l’experiència de la vida quotidiana de les persones en l’anàlisi urbana i la construcció de ciutat, es va concebre i es va desenvolupar tot el procés participatiu des d’una perspectiva inclusiva al voltant de cinc qualitats urbanes, extretes del manual Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de qualitat urbana amb perspectiva de gènere. Les diferents ferramentes que han permés el desplegament del procés (anàlisi urbana, observació participant, entrevistes, recorregut, jornades i tallers) s’han estructurat basant-se en estes qualitats urbanes, les quals han ajudat a incorporar la diversitat i la vida quotidiana a les diferents propostes i línies d’acció i millora. Estes cinc qualitats urbanes són: 1 - PROXIMITAT Amb esta qualitat s’avalua si la ubicació i la connexió entre la plaça i les vivendes, els comerços, el transport públic i altres espais de relació permeten que este espai urbà forme part de la vida quotidiana de les persones.  2 - DIVERSITAT/CONVIVÈNCIA Amb esta qualitat s’avalua si la plaça permet la realització de diverses activitats a distintes hores del dia i la presència de persones amb diferents característiques i necessitats. 3 - AUTONOMIA/SEGURETAT Amb esta qualitat s’avalua si la plaça i el seu entorn són accessibles i si es genera percepció de seguretat i confiança que permeta que siga utilitzada de manera autònoma per la ciutadania diversa. 4 - VITALITAT Amb esta qualitat s’avalua si el disseny de la plaça permet espais de

12/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

2 Col·lectiu Punt 6; Ciocoletto, Adriana. “Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de Qualitat Urbana amb perspectiva de Génere”. Editorial Comanegra. Barcelona 2014.

relació que afavorisquen la trobada entre persones i la simultaneïtat d’estes, així com la continuïtat d’usos i densitat de les diferents activitats. 5 - REPRESENTATIVITAT/IDENTITAT Amb esta qualitat s’avalua el reconeixement de les persones, la memòria històrica i la participació de la comunitat en la plaça i el seu entorn. A més, s’afig una sisena qualitat urbana: 6 - PAISATGE Amb esta qualitat s’avaluaran criteris de disseny, criteris estètics i de composició urbana.

Objectius Els objectius d’este procés d’implicació ciutadana, a través del desenvolupament de les distintes fases, han sigut els següents: Objectius generals: • Recuperar per a l’ús ciutadà determinats espais emblemàtics de la ciutat, com és la plaça de la Reina. • Recuperar llocs de trobada ciutadana per a la ciutat i, així, garantir una mobilitat més segura i sostenible. • Millorar les condicions ambientals, de mobilitat, d’accessibilitat, de qualitat de l’aire i de paisatge urbà de la futura plaça de la Reina. • Obrir un debat sobre el model de ciutat a partir de la reflexió tant ciutadana com tècnica i política. • Visibilitzar les complexitats urbanes i emprendre una reflexió conjunta i pluridisciplinària que afavorisca l’interès general. Objectius específics: • Identificació i mapificació de conflictes, necessitats i demandes al voltant de la plaça de la Reina de tots els agents implicats. • Generar estratègies d’acció i de millora que permeten entendre i prioritzar accions per a la transformació urbana de la plaça de la Reina. • Orientar el treball tècnic de l’equip redactor del projecte urbà de la futura plaça de la Reina quant a conflictes, necessitats detectades i propostes realitzades.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

13/169

Pla de treball El procés participatiu es va estructurar en les fases següents: Fase 1. DIAGNÒSTIC PARTICIPAT Es va iniciar un primer moment de diagnosi en què es va recopilar informació per a analitzar la realitat quotidiana de la plaça, els seus usos, el seu funcionament, les seues necessitats, conflictes i reptes urbans. A través de tècniques qualitatives s’obtenen, a més, dades des de la visió, vivència i experiència de les persones que habiten l’espai urbà. Esta primera fase es va dur a terme per mitjà de les ferramentes d’observació participant, entrevistes en profunditat, un recorregut urbà amb perspectiva de gènere i un qüestionari en línia. Fase 2. INFORMACIÓ A LA CIUTADANIA En esta segona fase, a través de les jornades d’informació i l’espai expositiu, es van donar a conéixer una sèrie de conceptes importants per al procés de participació com són “dret a la ciutat”, “vida quotidiana” o “espai públic”, i es va donar informació sobre els punts de partida del dit procés: el projecte urbà de 1999, l’actual model de ciutat, el procés participatiu o el pla de mobilitat. Fase 3. REFLEXIÓ Y PROPOSTES A través dels tallers, es proposen sessions obertes a la ciutadania on es visibilitzen problemes i necessitats i es treballa, es discutix i es reflexiona, de manera col·lectiva, al voltant de les propostes sorgides durant el procés. En estos espais més pròxims es genera debat i s’establixen línies d’acció i millora per a la plaça de la Reina. Fase 4. DEVOLUCIÓ En esta última fase s’informa la ciutadania dels resultats del procés en què ha participat, a través d’una jornada de devolució i mitjançant la publicació de l’informe final del procés d’implicació ciutadana.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

14/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

15/169

B. Calendari

16/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

17/169

JUL. S3

SEPT. S1

OCT. S4

NOV. S4

FASE 1. Diagnòstic Observació participant y entrevistes inmediates Entrevistes agents urbans Qüestionari en línia Recorregut FASE 2. Informació Exposició Jornades FASE 3. Tallers Tallers 1 i 2 Tallers 3 i 4 FASE 4. Devolució Jornada de devolució Comunicació Notes de premsa Web Mailing Xarxes socials Díptics y cartells

18/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Cronograma del procés

El resultat d’este procés es concreta en el calendari següent:

12.07 Reunió de coordinació 26.07 Reunió de coordinació 28.07 Reunió de coordinació 25.07 -15. 10

Entrevistes

08.09 Reunió de coordinació 14.09 Roda de premsa 14.09 Inauguració exposició del projecte de 1999 14.09

Obertura pàgina web

14.09 > 30.10 Qüestionari en línia 14.09 > 15.11 Exposició del projecte de 1999

28.09

Primera jornada d´ informació ciutadana

03.10

Reunió de coordinació

05.10

Segona jornada d´ informació ciutadana

17.10

Taller 1

19.10

Taller 2

24.10

Taller - debat 3

26.10 Recorregut urbà amb perspectiva de gènere 27.19 Taller - debat 4 10.11

Jornada de devolució

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

19/169

C. Fases

20/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

21/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

22/169

1. Diagnòstic participat En esta fase es recopila informació que permet analitzar la realitat quotidiana de la plaça, els seus usos, el seu funcionament, les seues necessitats, els seus conflictes i els seus reptes urbans. A través de tècniques qualitatives s’obtenen, a més, dades des de la visió, vivència i experiència de les persones que habiten la plaça i el seu entorn urbà.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

23/169

Observació participant i anàlisi urbana

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

24/169

Objectius L’observació participant és una ferramenta que permet, d’una banda, arreplegar informació de l’entorn quotidià de la plaça i, d’altra banda, relacionar l’ús social amb l’espai físic amb l’objectiu de determinar qui, on, com i què s’utilitza. Es realitzen diverses observacions directes i participades a diferents hores i en diferents dies de la setmana amb l’objectiu d’estar en el lloc el temps suficient per a saber què succeïx i comprendre tant les relacions socials com les espacials. La informació d’esta observació participant es formalitza en un mapa de l’entorn com a primer pas per a visibilitzar gràficament la relació entre l’espai físic i social: usos, fluxos, espais de conflicte i espais d’oportunitat.

Desenvolupament A nivell espacial, la plaça està dividida en tres parts ben diferenciades: la part sud canalitza el trànsit rodat i alberga les rampes d’accés a l’aparcament subterrani. En el límit superior d’esta àrea se situen les parades d’autobusos i, en la part oest, la parada d’autobusos turístics de la ciutat, així com una zona reservada a la càrrega i descàrrega de les mercaderies del barri. La part central és una àrea enjardinada amb bancs i arbres. El perímetre alberga trànsit rodat de vehicles privats, taxis i algunes calesses de cavalls. La parada de taxis se situa en la part oest i la de calesses, en la part nord, enfront de l’aparcament de motos. La part nord, més pròxima a la Catedral, reservada exclusivament als vianants, està dividida al seu torn en una zona de pas i terrasses i una zona enjardinada. Les voreres perimetrals de la plaça són espais de pas i disposició de terrasses de restauració. Les dos voreres són àmplies, però els diversos elements urbans que hi apareixen i l’ocupació de les terrasses fan que les seues dimensions disminuïsquen, s’obstaculitze el flux i les fan inservibles per a ser espais d’estada i de relació (sense consum). El major flux de vianants de la plaça es dóna per la vorera oest, configurada per l’eix conformat entre el pont de Fusta, la plaça de la Mare de Déu, la plaça de la Reina i la plaça de l’Ajuntament. En esta vorera es produïxen aglomeracions, més significatives en la part on es troba amb la plaça de Santa Caterina i quan s’arriba a la Catedral. Al llarg d’esta vorera apareixen elements molestos que dificulten el flux de vianants i l’accessibilitat, com són el quiosc d’informació i la parada dels autobusos turístics, el quiosc de l’ONCE i una entrada de vianants a l’aparcament subterrani. En ella també es troben els accessos dels aparcaments privats situats en el carrer de la Corretgeria i de l’aparcament privat existent en la façana oest de la plaça. S’observa un flux de vianants moderat des de la Catedral fins a la parada d’autobús pel centre de la plaça. L’itinerari més utilitzat per a creuar la plaça de forma transversal és a través dels passos de zebra situats Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

25/169

a l’altura de la parada d’autobús i, amb menys freqüència, per davant de la Catedral. Els espais de relació de la plaça on confluïxen més persones es troben en la part central i en la zona vinculada a la Catedral. En estos espais es desenvolupen diversos usos i activitats. Este espai, principalment compost per un jardí i bancs perimetrals, propicia la trobada multicultural i intergeneracional. Encara que la major part de persones que passen o romanen en la plaça són turistes, en este espai central és on es dóna la major presència de veïns i veïnes majors. Estes persones normalment estan esperant l’autobús, llegint, xarrant o contemplant el paisatge, assentades en els bancs. No obstant això, a la plaça els bancs no són adequats per a les persones majors, perquè són de pedra sense respatlers o de fusta de baixa altura i sense suports laterals. A més, la majoria d’ells no estan resguardats del sol. En este espai també s’observen alguns usos imprevistos com, per exemple, assentar-se en els rastells o tombar-se en la gespa. Estos usos espontanis també s’observen en la zona sud, que és la més utilitzada pels veïns i les veïnes de l’entorn. En esta zona el jardí és utilitzat per a passejar els gossos, per a assentar-se, tombar-se o menjar. També la utilitzen de vegades els xiquets i les xiquetes de l’entorn per a jugar. Este és l’únic espai en tota la plaça que poden utilitzar xiquetes i xiquets amb un mínim de seguretat. Els bancs ubicats en este espai són utilitzats per a esperar, xarrar, descansar, escoltar música, donar el biberó, donar el pit, observar el paisatge o menjar. En esta àrea és on s’ubiquen puntualment el mercat de l’escuradeta, el mercat medieval i el betlem de Nadal, que produïxen al seu voltant grans aglomeracions que en fan impossible l’ús quotidià. A més, estes activitats puntuals presenten desorde i falta d’harmonització en la seua concepció. En els perímetres de la plaça es localitzen punts de venda ambulant en la part oest, prop de Santa Caterina, i en el carrer del Micalet. Es localitzen en l’entorn de la plaça espais “d’oportunitat”, com el solar del Micalet, els solars del carrer de la Tapineria o l’edifici de la Casa del Rellotger. El flux del transport col·lectiu és continu a totes les hores del dia i el perfil de les persones usuàries és molt divers. Les dos parades d’autobusos es componen d’una marquesina transparent massa xicoteta per a protegir de les inclemències de l’oratge les persones que estan esperant. A més, l’espai per a la parada dels autobusos, en forma corba, impedix l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda o a persones amb carrets d’anar a comprar o cotxets infantils. Les bicicletes que accedixen a la plaça no disposen de suficients

26/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

aparcaments o estos estan mal ubicats, ja que la majoria de bicicletes es troben lligades a la tanca que delimita el jardí pròxim a la Catedral. A més, moltes bicicletes passen per les voreres i causen conflictes a vianants i hostalers.

Conclusions Basant-se en les qualitats urbanes plantejades, es pot afirmar que la plaça de la Reina forma part d’una xarxa d’espais de proximitat. A menys de deu minuts caminant se situen altres espais públics, equipaments i servicis necessaris per a la vida quotidiana. Diverses línies d’autobusos tenen parada en la plaça que donen resposta a varietat d’horaris i destinacions. La plaça és un lloc important, no sols per al barri, sinó també per a la ciutat. En ella conviuen diversitat de perfils de persones, veïns i veïnes d’altres barris, turistes, població flotant, treballadors i treballa-

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

27/169

dores de la zona i veïns i veïnes de l’entorn. Si bé hi ha mixtura social, no hi ha molta mixtura funcional, perquè els usos i activitats que s’hi realitzen es limiten al pas de les persones i el consum en terrasses. No obstant això, puntualment i en moments assenyalats, sí que tenen lloc altres usos com, per exemple, els mercats. On sí que hi ha molta diversitat és en la varietat de vehicles que passen per la plaça. De l’anàlisi es desprén que la plaça de la Reina és un espai amb vitalitat a causa de la presència simultània de persones, sobretot a determinades hores del dia. No obstant això, no hi ha densitat d’activitats diverses, ni espais de relació, ni equipaments que afavorisquen particularment la trobada. A certes hores del dia, es tracta d’un espai urbà on el turisme és el protagonista i la població flotant és cada vegada major. Açò fa que la plaça siga un espai amb molta afluència de persones però, no obstant això, un espai on no es genera molta relació ni cohesió entre els veïns i les veïnes de la zona. Respecte a la vegetació o zones verdes, estes no generen espai de trobada que propicie el gaudi de la naturalesa. En relació a l’autonomia, l’espai es percep moltes vegades com a insegur, sobretot per les persones majors i persones amb mobilitat reduïda, a causa de la congestió de trànsit, els encreuaments i les aglomeracions de persones. Menys de la mitat de la plaça és de vianants i este espai de vegades no té condicions d’accessibilitat. En els espais on les persones poden estar, passejar o caminar, hi ha una presència contínua de trànsit rodat. D’altra banda, no hi ha lavabos públics, la qual cosa dificulta l’autonomia de moltes de les persones que passen o estan a la plaça. La plaça de la Reina es troba en un entorn monumental històric en el cor de Ciutat Vella i es tracta, per tant, d’un espai de representativitat dins de la ciutat. Un espai que representa la comunitat però on, no obstant això, la comunitat no se sent representada, ni pels seus costums, ni per les activitats culturals. A més, la identitat de la plaça es va perdent a poc a poc a causa de dos factors: d’una banda, a causa de l’augment dels lloguers, el comerç local i de proximitat disminuïx i les franquícies augmenten i, d’una altra, la proliferació d’allotjaments turístics està provocant un procés de gentrificació que està desplaçant la població de tota la vida i atraient cada vegada més turistes i població flotant.

28/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Fluxos

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

29/169

Usos

30/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

31/169

Entrevistes

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

32/169

Objectiu L’objectiu de les entrevistes és, d’una banda, involucrar els agents clau de la plaça de la Reina i el seu entorn en el procés des de l’inici i, d’altra banda, entendre la realitat social i urbana de la plaça a través dels usuaris i usuàries directes, així com extraure informació en relació a les necessitats, els problemes i primeres propostes per part de les persones implicades.

Desenvolupament S’han realitzat un total de 26 entrevistes als diversos agents socials, culturals, associatius i econòmics vinculats a la plaça de la Reina i el seu entorn. Si bé es va realitzar un guió base per a l’entrevista, este s’ha adaptat a cada persona entrevistada. A més, s’ha produït el material gràfic necessari per a, d’una banda, poder treballar amb les persones entrevistades sobre plans i mapes i, d’altra banda, poder explicar el projecte urbà base (projecte d’idees de 1999). Cada entrevista està gravada. Així doncs, les 26 entrevistes realitzades tenen un “kit d’entrevistes” propi amb tota esta informació: material audiovisual, material gràfic i guió adaptat. El procés de desenvolupament de cada entrevista ha sigut el següent: 1. Adaptació del guió base a cada persona. 2. Realització de l’entrevista per part de dos persones de l’equip tècnic. 3. Anàlisi de cada entrevista basant-se en els conflictes, les necessitats i les propostes realitzades. VEURE ELS RESULTATS DE LES ENTREVISTES EN ANNEX 1

Conclusions Les entrevistes han suposat un element fonamental dins de la primera fase de diagnòstic participatiu per diverses raons: 1. Com a ferramenta tècnica, a través de la qual s’ha obtingut informació de primera mà, la qual cosa ha suposat una font de material (propostes) per a treballar posteriorment en els tallers. 2. Com a ferramenta de mediació entre la ciutadania i l’Administració, ja que s’ha produït un intercanvi d’informació entre els diferents agents implicats i el procés de participació ciutadana. 3. Com a ferramenta de sensibilització per part de les persones entrevistades cap al treball que es va dur a terme, amb els agents clau involucrats en el procés de forma directa i personal des dels seus inicis.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

33/169

34/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Llistat i calendari de les entrevistes realitzades

25.07 Veïna plaça de la Reina 03.08 Junta de Districte Ciutat Vella 05.09 Associació de Veïns i Comerciants de Ciutat Vella 06.09 Associació de Veïns i Comerciants Amics del Carme 09.09 Policia Districte Ciutat Vella 08.09 La coordinadora de Ciutat Vella 13.09 Associació de Comerciants del Centre Històric de València 14.09 Arquitectes guanyadors del concurs de l’any 1999 15.09 Associació per a la Recuperació Centres Històrics d’Espanya – ARCHIVAL 28.07 i 20.09 EMT 23.09

Associació d’Hostalers

05.10

Falla Tio Pep

29.09

ADISLEV (Associació de Transportistes)

29.09

CTAV (Col·legi d’Arquitectes)

05.10

Arquebisbat

26.10 Taxis (Federació de Taxi) 04.10 Associació Mujeres Grandes 04.10

Agró /València en Bici

05.10

Turisme (Fundació València, Convention Bureau)

06.10

Dones teixidores de la plaça Redona

06.10

Ciutat Vella Batega

27.10

Col·lectiu Mares i Pares de Ciutat Vella

21.10

Taxis (Associació Gremial del Taxi)

11.10

Amics del Corpus

15.10

Federació de Transportistes

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

35/169

Guió entrevista Introducció - Presentació de l’equip tècnic i explicació del procés de participació Participa Reina! - Informació sobre la duració de l’entrevista, la gravació i la protecció de dades. DIMENSIÓ PERSONAL Y PROXIMITAT 1. Quina és la teua funció dins de l’entitat? Des de quan ocupes eixa funció? 2. Com a representant de…….., quins usos doneu a la plaça? Quines necessitats teniu respecte a ella? Amb quins conflictes vos trobeu? 3. I en el teu cas, quina relació tens amb la plaça? Passes per la plaça en el teu dia a dia? Com utilitzes la plaça / quins usos li dónes? 4. Com véns normalment fins ací? (Mitjà de transport) 5. De manera general, si hagueres de descriure-la a algú que no la coneguera, com descriuries la plaça? 6. I a nivell personal, què és el que més t’agrada de la plaça de la Reina? I el que menys? DIMENSIÓ ESPACIAL 1. Què et pareix el disseny actual de la plaça de la Reina? Quines creus que són els seus punts forts? I els seus punts dèbils? 2. Coneixes el projecte guanyador del concurs de 1999 i les idees que es proposen per a la transformació de la plaça? Què et pareix? Quines creus que són els seus punts forts? I els seus punts dèbils? Des del teu punt de vista, quines propostes de millora o incorporacions faries? DIMENSIÓ CONVIVÈNCIA ( VITALITAT I DIVERSITAT) En l’actualitat, 1. Quins usos identifiques actualment en la plaça? Qui desenvolupa cada activitat? 2. Com valores la convivència actualment en la plaça? Creus que hi ha conflictes en l’ús de la plaça? Quins? I de cara a la futura plaça, 1. Segons tu, a quin públic hauria d’enfocar-se la nova plaça? T’agradaria que la plaça fóra utilitzada per persones diverses? 2. Quines creus que haurien de ser els usos principals de la plaça? (Llocs de trobada, estada i reunió -sense necessitat de consumir-, llocs d’activitat física i joc per a distintes edats). 3. Quin tipus d’activitats podrien/haurien de realitzar-se? (Activitats simultànies o a distintes hores, activitats itinerants -festes, mercats, bibliobús…-, activitats externes -concerts, teatre, xarrades, assemblees…) 4. Quin tipus d’infraestructures serien necessàries per a eixe tipus d’activitats? (Pèrgoles, galeries, porxos…) 5. Quin altre tipus de mobiliari i elements urbans posaries en la plaça? (Taules, bancs, cadires, fonts, lavabos públics; distints sòls que permeteren diferents usos: gespa, terra, grava, arbres i vegetació relacionats amb els usos i que proporcionen ombra). 6. En general, t’agradaria que la plaça formara part de la teua vida quotidiana? Què necessitaries canviar de la plaça o implementar-hi? T’agradaria que en la plaça hi haguera més comerç quotidià? 7. Què opines sobre la creació d’una borsa d’aparcaments per a residents en la mateixa plaça o en la zona?

36/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

8. I respecte a la creació d’un carril bici que passe per la mateixa plaça? DIMENSIÓ AUTONOMIA 1. En general, perceps la plaça com un lloc segur? (Per a xiquets/es, persones majors, dones, cadires de rodes, etc.) Què creus que caldria fer per fer de la plaça un lloc més segur? 2. Quant a la il·luminació, et pareix que la plaça està ben il·luminada de nit? Hi ha alguna zona de la plaça que no siga visible? 3. Hi ha alguna zona de la plaça per la qual mai passes de nit? Per què? 4. I respecte a l’accessibilitat, hi ha alguna zona en la plaça que no siga accessible o que siga poc accessible? (Per a cotxets i cadires de rodes / per a persones majors / per a xiquetes, etc.) 5. Finalment, proposaries alguna mesura per a millorar l’autonomia de les persones en la plaça? (Per exemple, un lloc per a informar-se de la ubicació dels distints usos i recorreguts, un mapa de l’entorn, un punt d’emergència on poder anar en cas d’incidència, etc.) DIMENSIÓ REPRESENTATIVITAT (IDENTITAT) 1. Existeixen en el barri/districte canals de participació ciutadana perquè els veïns i les veïnes puguen implicar-se en les decisions urbanes? Quin és el seu funcionament? Creus que és adequat? Com podria millorar-se? 2. Creus que en el barri hi ha elements que mantinguen la memòria de la comunitat? I elements que representen al barri o al districte, socialment o culturalment? Segons la teua opinió, se n’hauria d’incloure algun en la plaça? 3. I a títol personal, què significa per a tu la plaça de la Reina? Creus que té algun significat especial per a la ciutat de València? TANCAMENT Per acabar, si pogueres somiar la teua plaça de la Reina ideal, com seria? I finalment, ens recomanaries parlar o entrevistar alguna persona de rellevància en el context de la plaça de la Reina? AGRAÏMENT

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

37/169

DONES TEIXIDORES DE LA PLAÇA REDONA

MEMBRES D’ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ

“Reunir-nos i cosir en l’espai públic ens dóna la vida. No és el mateix cosir a casa, ací estàs amb més gent, parles, aprens. A vegades intercanviem receptes de cuina. Respecte a la conversió en zona de vianants de la plaça de la Reina, que retiren si volen els cotxes privats, però no el servici públic de transport, perquè som gent major i tenim la mobilitat reduïda. Que l’alcalde vaja amb bici, però que no em lleve a mi el meu autobús.”

“És molt important que la plaça es relacione amb el seu entorn. Seria interessant crear diferents espais per a diferents funcions i, per què no, reconvertir el pàrquing en centre logístic.”

COL·LECTIU DE MARES I PARES DE CIUTAT VELLA

FALLA DEL TIO PEP. LUIS GÓMEZ, LUIS FERNÁNDEZ I LUIS COLL “Recuperar la plaça per a l’ús públic, les festes i les tradicions, un entorn que pose a recer la major i més significativa expressió popular valenciana, i poder novament romandre en ella.” “Creiem convenient i necessari que la plaça de la Reina siga el que un dia va ser i tot el poble anhela. El punt cívic i de trobada de tots els valencians.”

38/169

“No es pot passejar amb els cotxets per les voreres, les terrasses ocupen molt de lloc i en dificulten el pas. Cal reduir les terrasses.” “Cal llevar les tanques dels espais verds, els jardins s’han de poder usar, poder xafar-los i estar en ells. Si és possible, sòls transpirables, d’arena, que no estiguen asfaltats. Evitar que els gossos defequen i pixen en estos espais verds, problemes d’insalubritat i olors.” “Que posen banys públics en superfície, accessibles i visibles, no amagats en el pàrquing subterrani.” “Que els espais per a xiquets no siguen de jocs dirigits, en què hagen de fer cua per a pujar a les engrunsadores. Es podria jugar amb el paviment perquè en si fora un joc i a més servira per a altres usos.” “Pensar ombres en la plaça; a l’estiu t’hi socarres.”

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

ASSOCIACIÓ AMICS DEL CORPUS. MIGUEL RICARD, ROBERTO BERMELL, FRANCISCO ESTEVE “Conciliació de les associacions amb el seu barri. Ha de ser una plaça per a la convivència, que concilie el ciutadà amb el seu espai.” “Per la plaça passen la Cavalcada del Convit i la processó del Corpus. El més important és que el nou disseny de la plaça contemple estos recorreguts, ja que actualment hi ha un conflicte amb el gir del carrer del Mar amb el carrer de les Avellanes, ja que l’espai és molt estret i els costa girar el pas. Cal estudiar la distància i disposició de les noves entrades al pàrquing perquè no ocórrega açò.”

ASSOCIACIÓ GREMIAL DEL TAXI “És una de les parades de taxis de la ciutat que més negoci genera, ja que és un lloc característic per al turista, sobretot en els últims anys en què la ciutat ha vist incrementat el nombre de turistes i el nombre de creuers que setmanalment arriben a València. A açò, cal afegir-hi que és una zona en què la població és d’edat prou avançada i la gent major és usuària habitual del taxi.” “Una de les demandes històriques del sector és que en eixa parada es col·locara algun tipus d’element que ens proporcionara ombra, ja que en els mesos durs de calor, l’actual parada està en ple sol, amb la qual cosa el cotxe es convertix en un autèntic forn.” “La parada de taxi la col·locaria just on començara la zona de vianants perquè, en el moment que la persona usuària de la plaça l’abandone, poguera agafar-ne el taxi.”

CTAV. COL·LEGI TERRITORIAL D’ARQUITECTES DE VALÈNCIA. MARIANO BOLANT I ISABEL NAVARRO “El projecte de reurbanització de la plaça de la Reina és un projecte d’esperança i il·lusió, i ens agradaria que es transformara en un espai de relació de qualitat, integrat en la ciutat.” “S’ha perdut el que és la plaça paisatgísticament, la seua identitat i la seua història. S’ha perdut la memòria del comerç tradicional i, sobretot, la memòria del carrer de Sant Vicent.”

ADISLEV, ASSOCIACIÓ DE DISTRIBUÏDORS A HORECA, COMUNITAT VALENCIANA. ENRIQUE TORREGROSA I BERNADO PÉREZ “Agilitat i col·laboració serien les claus per a crear les bones condicions d’ús de la plaça.”

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

39/169

FEDERACIÓ EMPRESARIAL D’HOSTALERIA FEHV. ANTONIO VILLAR VARÓN, RAFAEL FERRANDO MARTÍNEZ, EDUARDO CRIADO DOCANDO I DAVID IZQUIERDO “Des de la Federació entenem la necessitat que es tinga en compte, en totes les actuacions que es realitzen en la remodelació de la plaça i el seu entorn, la importància que té este enclavament turístic de la ciutat i les activitats d’hostaleria que es troben ubicades en la zona, així com del servici que presten als veïns i visitants. En este sentit, considerem vital que les mesures que s’adopten en la seua remodelació es realitzen des del punt de vista turístic i compatibilitzen, en tot moment, la utilització d’este enclavament per veïns, turistes i vianants amb les activitats i negocis ubicats en la zona.”

EMT. JOSEP ENRIC GARCÍA ALEMANY, GERENT “Tenim encara molt de camí, perquè en els últims 50 anys la ciutat de València, com moltes altres ciutats, s’ha dissenyat per als cotxes i no per a les persones. La recuperació de la plaça de la Reina és una de les necessitats dels valencians i de les valencianes, i el transport col·lectiu és clau en este procés de recuperació.”

POLICIA DE BARRI DE CIUTAT VELLA

ARXIVAL. JOSÉ LUIS LLISO RUIZ “La plaça de la Reina, la nova plaça de la ciutat.”

40/169

“És important la recuperació de l’espai de vianants per a les persones. La plaça ha de ser accessible, però esta ha de ser limitada de cara a possibles invasions com són el turisme, els patinadors o la venda ambulant.” “La nostra relació amb els veïns i veïnes és de proximitat, ells ens coneixen i nosaltres a ells. Amb els turistes és diferent, els servim principalment de punt d’informació, pel que posar en la plaça un lloc per a això ens facilitaria el treball.” “L’ideal serà que podem gaudir de la plaça, però sense expectatives que no siguen assolibles.”

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

ASSOCIACIÓ AMICS DEL CARME. ANTONIO SANCHIS I ALBERT PINEDA

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL CENTRE HISTÒRIC. JULIA MARTÍNEZ I RAFA TORRES

“Si de sobte convertixen en zona per a vianants la plaça i tot ho ocupen amb terrasses, eixa plaça no s’haurà recuperat per als ciutadans. Esta plaça ha de ser plaça, plaça ciutadana i res més.” “No intentem suplir totes les activitats d’una ciutat en cada intervenció que fem. Fem la plaça, exclusivament. No intentem mesclar totes les distintes activitats en una sola plaça.”

“Volem que el centre de la ciutat reviscole, que els valencians hi vinguen i la plaça de la Reina pot ser el punt neuràlgic des d’on s’entre a Ciutat Vella. Volem recuperar la vitalitat del nucli històric diürn i donar-li identitat a través del comerç local, defenent-lo i protegint-lo, i donar a la plaça i al centre un valor diferencial.”

EQUIP D’ARQUITECTES I PAISATGISTA DEL PROJECTE URBÀ PER A LA PLAÇA DE LA REINA DE L’ANY 1999 “Un lloc per a treballar les relacions entre permanència i transformació.” “La vegetació que s’utilitze ha de refermar el projecte, tant en la imatge com en la utilitat.” “Una plaça per als ciutadans.” “Un espai públic per a València tenint en compte la seua història.”

JUNTA MUNICIPAL DE CIUTAT VELLA. PACO MARTÍN, SECRETARI “Actualment, el problema de la plaça de la Reina és que es tracta d’un espai molt reduït físicament on hi ha una complexitat d’usos, alguns difícilment compatibles: residents, sector comercial, restauració, oficines. D’altra banda, un increment del turisme en els últims deu anys, que ha significat unes modificacions de l’ús de l’espai públic. Estes circumstàncies es compliquen per la presència de taxis, autobusos, càrrega i descàrrega o ciclistes. I d’ací sorgixen problemes que dificulten la vida quotidiana de tots estos grups que conviuen en la plaça.”

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

41/169

COORDINADORA DE CIUTAT VELLA. TRINITAT PIQUÉ I GREGORIO

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CIUTAT VELLA. RAFAEL MAMPEL

“La plaça de la Reina, ja!” “Pensem que és una vergonya per als veïns i per a tots. Fa trenta anys que hauria d’estar resolt.”

“El més important per a una plaça d’eixe calibre és que siga un espai útil per al ciutadà i que tots ens sentim a gust quan estiguem allí. Que els veïns senten la plaça com a seua, que el que es faça siga per al seu benefici, ja que són ells els que viuen la plaça tots els dies. Això seria l’ideal.”

FEDERACIÓ SINDICAL DEL TAXI DE VALÈNCIA I PROVÍNCIA (TAXIVAL) “Eliminar el trànsit i és necessari més espai per al vianant.” “Pretenem donar un servici de taxi de qualitat i intentem sempre la millora de totes les condicions de treball, tant per a taxistes com per a qualsevol ciutadà que necessite un transport ràpid i eficaç en qualsevol punt de la nostra ciutat.” “Cal pensar que hi ha persones amb problemes seriosos de mobilitat (discapacitat, persones majors, accidentats, etc.) que necessiten un servici de transport de porta a porta.”

42/169

VEÏNA DE LA PLAÇA DE LA REINA. ANA PRIETO “Es tracta d’una plaça que està dins d’una xarxa d’espais públics que complixen amb diverses funcions de la vida quotidiana, encara que es troben a faltar en l’entorn espais per als xiquets i les xiquetes. Per això cal entendre la plaça de la Reina dins d’una xarxa d’espais al voltant de la Catedral per a poder equilibrar usos, activitats i fluxos.”

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

FUNDACIÓ VALÈNCIA CONVENTION BUREAU, TURISME VALÈNCIA. ESTER GINER “Projecte d’adaptació i integració d’usos residencials i turístics de la plaça de la Reina.”

CIUTAT VELLA BATEGA. PILAR, PEPA, VICENT I SANTI “El criteri fonamental per a la remodelació de la plaça de la Reina es que tot allò que es guanye siga per a la gent, on hi haja arbres, ombres, sòl de terra…, que es permeta la contemplació de léntorn, el gaudi i l’intercanvi generacional.” “En eixe sentit, les parades dáutobusos haurien de quedar fora de la plaça, i també léntrada i eixida del pàrquing.” “Si hi ha una oficina dínformació, que prevalga, per damunt del concepte ‘turística’, el concepte dácollida al visitant.” “Cal evitar que es propicie un augment del turisme de la ciutat. Per tant, no hauria dámpliar-se léspai comercial ni de terrasses.” “La plaça podria utilitzar-se per a la realització de mercats temporals que acosten la ciutadania i també el turisme als productes valencians venuts pels mateixos productors i alternatius als circuits oficials. Seria un producte de qualitat, autòcton, que posaria en valor i donaria difusió als costums culinaris valencians i la cultura pròpia.”

REPRESENTANTS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA “D’una banda, necessitem que la plaça de la Reina resolga urbanísticament i funcionalment el pas de les diverses processons que tenen lloc durant l’any: Sant Vicent Màrtir, Ofrena, Sant Vicent Ferrer, Mare de Déu dels Desemparats, Mare de Déu d’Agost i el Corpus.” “D’altra banda, necessitem uns banys públics en la plaça que resolguen tres necessitats bàsiques: punt d’aigua (font), lavabos (banys públics) i espai per a canviar els xiquets i bebés.” “Proposem recuperar el teixit urbà que va haver-hi per mitjà de textures de paviments, per exemple, recuperant les antigues illes de cases i vinculant-nos amb els carrers adjacents.” “La nostra plaça de la Reina ideal seria una plaça sense barreres arquitectòniques, de vianants, sense fraccionaments, que funcione com una plaça i oberta a les persones. Un espai capaç d’albergar una gran assemblea amb eixides i línies de seguretat.” “La plaça de la Reina hauria d’implementar-se amb una xarxa wifi i altres tecnologies.”

MUJERES GRANDES “Recuperar la ciutat, recuperar la memòria i recuperar la vida als carrers.”

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

43/169

Qüestionari en línia

44/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Objectiu A continuació es presenten els resultats del qüestionari que forma part d’este procés d’implicació ciutadana. El qüestionari està pensat com un canal de participació per a la població en general que potser no tinga la possibilitat d’assistir als tallers, però sí que vol fer alguna aportació sobre el futur de la plaça. El qüestionari en línia va ser accessible des de la pàgina web del projecte Participa Reina! entre els dies 14 de setembre i el 31 d’octubre de 2016, amb un nombre de respostes que va arribar fins a les 869 (veure nota metodològica en l’annex). El qüestionari es va pensar com una ferramenta accessible, senzilla, comprensible per qualsevol persona i ràpid de contestar, amb l’objectiu de facilitar la participació i la inclusió del nombre més gran de persones. Quant al tipus de preguntes, a més de les habituals de control, que es contemplen al final del qüestionari, se’n plantegen unes primeres de valoració de la plaça en l’actualitat, per a passar després a altres sobre la plaça del futur, amb preguntes tant sobre espais com sobre elements que haurien d’incloure’s, i també s’han deixat opcions per a la lliure resposta (es pot consultar el qüestionari en l’annex). Abans d’analitzar els resultats del qüestionari i extraure’n conclusions, és necessari fer dos consideracions. En primer lloc, cal destacar que es tracta d’una enquesta no probabilística amb una mostra autoseleccionada. És a dir, els resultats no són representatius del conjunt de la població i, per tant, els nombres i percentatges només fan referència a les persones que han contestat l’enquesta, amb el biaix que açò representa. D’altra banda, el que es pretén amb el qüestionari no és tant extraure’n unes conclusions quantitatives sinó fer-ne una lectura qualitativa. Per això, esta anàlisi no s’ha centrat a exposar les dades, sinó a identificar les diferents posicions i idees entre les persones que han contestat al qüestionari, tant aquelles majoritàries com les que no ho són.

Resultats Els resultats que es presenten a continuació poden servir d’orientació per a constatar les necessitats i demandes respecte a la plaça. A pesar que, com s’ha apuntat, els resultats no tenen validesa estadística, sí que valora molt positivament la quantitat de respostes que s’han aconseguit, fet que mostra un interès per part de la ciutadania de participar en esta consulta. Cal afegir que, seguint l’anàlisi amb perspectiva inclusiva que guia tot este projecte, s’han desagregat les dades en funció del sexe quan ha sigut possible.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

45/169

1. En termes generals, com valores el disseny de la plaça de la Reina actualment? (1, no m´agrada gens - 5, m´agrada molt) 2. I, concretament, com valores els aspectes següents de la plaça? - - - - - - -

Paisatge (1, no m’agrada gens - 5, m’agrada molt) Trànsit (1-5) Seguretat (1-5) Convivència (1-5) Zones enjardinades (1-5) Mobiliari urbà (1-5) Tipus de comerç (1-5)

3. Quins espais t’agradaria que s’incorporaren a la futura plaça? (Marca tantes caselles com hi consideres) - - - - -

Zones d’ombra Zones de descans Zones infantils Zones de trobada i reunió Altres: _________________

4. I quins elements t’agradaria incloure-hi? (Marca les opcions que consideres més importants) - Bancs - Arbres i vegetació - Mapes i panells informatius de la zona - Lavabos públics - Carril bici - Fonts - Casetes d’ús comercial - Punt d’emergència - Pèrgoles, porxos i galeries - Altres: _________________ T’agradaria afegir-hi alguna cosa: __________________________________ SEXE: Home/ Dona EDAT: ____ LLOC DE RESIDÈNCIA (introduïx codi postal): _ _ _ _ T’agradaria rebre més informació sobre el projecte? Deixa el teu correu i t’informem de les pròximes activitats:

46/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Qüestionari en línia participareina.valencia.es

Gràfica 1. Sexe de les persones que han contestat al qüestionari

Gràfica 2. Persones que han contestat el qüestionari per grups d´edat

Perfil de les persones participants en l’enquesta: Han contestat l’enquesta un total de 869 persones, amb una gran diferència segons sexes, 527 hòmens (60,6 %) i 342 dones (39,4 %). A pesar de no tindre una explicació unívoca respecte a les causes d’esta diferència, sí que és important destacar-la.

Quant a l’edat, la major part de les persones participants tenen entre 25 i 35 anys (32,4 %) i entre 35 i 45 anys (30,2 %). A continuació, es troba el grup de persones menors de 25 anys (18,5 %), seguit de les persones entre 45 i 55 anys (16,6 %). A més distància es troba el grup de persones entre 55 i 65 anys (11,3 %). Quant a la població major de 65 anys (2,3 %), només s’han rebut 20 respostes, la qual cosa pot derivar-se de les barreres digitals que existixen per a esta població. Finalment, cal afegir-hi que la persona més jove que ha contestat el qüestionari tenia 18 anys i la persona més major, 76 anys.

Quant al lloc de residència, la majoria de participants són de la mateixa ciutat de València (88 %), a pesar que hi ha respostes de persones de l’àrea metropolitana (6 %), així com d’altres llocs de fora de l’àrea metropolitana (6 %). Estes dades evidencien la importància que té la plaça de la Reina a diferents escales, com un espai central a nivell de barri, però també de ciutat. Respecte a la distribució per districtes de la ciutat, un número important de les persones participants són de Ciutat Vella, que representen una cinquena part del total (20,5 %). A continuació, es troben l’Eixample, Extramurs i Algirós, amb prop d’una desena part del total cada un, seguit de la Saïdia (6,2 %).

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

47/169

A més distància, sense arribar en cap cas a les 30 respostes, estarien Benicalap (2,5 %), Patraix (3,3 %), Quatre Carreres (3,3 %), Camins al Grau (3,3 %), Jesús (3,2 %), Benimaclet (3 %), el Pla del Real (2,9 %), Campanar (2,9 %), Rascanya (2,6 %), l’Olivereta (2,2 %), Poblats Marítims-Creu del Grau (1,3 %). Per a acabar, amb menys de 10 respostes, es trobaria Natzaret (0,6 %). Ciutat vella Eixample Extramurs Algirós La Saïdia Àrea Metropolitana Altres Patraix Quatre Carreres Camins al Grau Jesús Benimaclet Pla del Real Campanar Rascanya Benicalap Olivereta Poblats Marítims Poblats del nord Nazaret Poblats del Sud Total

N 178 88 86 83 54 53 50 29 29 29 28 26 25 25 23 22 19 11 5 5 1 869

% 20,5 10,1 9,9 9,6 6,2 6,1 5,8 3,3 3,3 3,3 3,2 3,0 2,9 2,9 2,6 2,5 2,2 1,3 0,6 0,6 0,1 100

La plaça hui: valoració del disseny actual de la plaça i dels seus elements Quant a la pregunta sobre la valoració del disseny actual de la plaça (P1), la major part de les persones participants en l’enquesta afirmen que ‘no els agrada gens’, seguit per aquelles que afirmen que ‘no els agrada’. Són molt poques les persones que asseguren que ‘els agrada molt’ o ‘els agrada’ el disseny actual. Per tant, la valoració general és negativa quant a disseny. Atenent a les dades en funció del sexe, es poden constatar diferències, tal com es pot observar en la gràfica 1. Els hòmens valoren pitjor la plaça que les dones. De manera general, les dones també valoren negativament la plaça, però el percentatge d’afirmacions de ‘no els

48/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Tabla 1. Lloc de residència de les persones que han contestat al qüestionari.

Gràfica 1. Valoració general del disseny de la plaça de la Reina por sexes.

agrada gens’ és menor que en el cas dels hòmens, mentre que el percentatge en el valor que ‘ni m’agrada, ni em desagrada’ seria major en les dones que en els hòmens.

Respecte a les valoracions de qüestions concretes de la plaça (P2), tal com indica la gràfica 2, el que millor han valorat les persones participants ha sigut la vitalitat de la plaça, amb un 3 de mitjana sobre 5. A continuació es troben la seguretat, el paisatge i el tipus de comerç, amb una valoració mitjana de 2,6. A continuació, es troba la convivència (2,3), seguida pels jardins (2,1), el mobiliari (2), i el trànsit (1,8), que seria l’ítem pitjor valorat. Finalment, cal indicar que la mitjana de la valoració general de la plaça és de 2 sobre 5. En termes generals, la valoració de la plaça és negativa, ja que esta és de 2 punts sobre 5, la qual cosa equival en l’escala de resposta al valor ‘no m’agrada’. No obstant això, sí que es pot constatar que a pesar d’esta valoració general, hi ha aspectes concrets més apreciats, com per exemple el comerç, el paisatge, la seguretat o la vitalitat, aspectes que podrien ser tinguts en compte i podrien servir de base per al disseny de la futura plaça. D’altra banda, que el trànsit siga l’ítem pitjor valorat constata la necessitat de modificar la circulació que passa actualment per la plaça. Així mateix, el mobiliari i els jardins també han sigut aspectes valorats negativament, valoracions que també haurien de ser tingudes en compte per al disseny de la plaça. Quant a les diferències en funció del sexe, a excepció del tipus de comerç, les dones valoren tots els ítems millor que els hòmens. La major diferència es produïx en el trànsit, el paisatge i la convivència amb, més o menys, 2 dècimes de diferència entre la valoració mitjana d’ells i la valoració mitjana d’elles. La seguretat i el mobiliari, en canvi, mostren menys contrast en funció del sexe.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

49/169

Gràfica 2. Valoració mitjana de la plaça en general i dels seus elements (sobre 5)

La plaça en un futur: elements per a la remodelació de la plaça de la Reina Quant a la pregunta sobre els espais que els agradaria que s’incorporaren a la futura plaça (P3), s’han trobat diferències importants entre les diverses respostes. Una gran majoria de persones inclouria espais d’ombra, així com, en menor grau, espais de descans i espais de trobada i reunió. En canvi, no hi ha tantes persones que voldrien incorporar espais infantils. D’altra banda, un total de 53 persones han fet un altre tipus de propostes que s’inclouen també en este informe.

Gràfica 3. Percentatje de respostess a la pregunta “¿Quins espais t´agradaria que s´incorporaren a la futura plaça?” (P3)

50/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Respecte als elements que es voldrien incloure-hi (P4), també es perceben diferències importants. En primer lloc, l’ítem que més suports ha rebut és la incorporació d’arbres i vegetació en la plaça. Bona part de les persones participants en l’enquesta s’han mostrat favorables a incloure-hi bancs i, en menor grau, fonts i carril bici. La incorporació de pèrgoles, porxos i galeries, així com de banys públics, ha rebut el suport de prop de la mitat de les persones que han contestat al qüestionari, mentre que els mapes i panells explicatius de la zona compten amb poc més d’una tercera part. Finalment, els elements que compten amb menys suport serien: el punt d’emergència, amb quasi una cinquena part del total de respostes, i les casetes d’ús comercial, amb una desena part. Finalment, s’han registrat 35 casos en què es proposaven elements diferents dels que incloïa el qüestionari, els quals també s’inclouen en este informe.

Gràfica 4. Percentatje de resposta a la pregunta: “¿Quins elements t´agradaria incloure?” (P4)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

51/169

Recorregut amb perspectiva de gĂ¨nere

52/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Objectiu L’objectiu era realitzar un recorregut urbà amb perspectiva de gènere amb la finalitat, d’una banda, d’entendre la plaça de la Reina dins d’un context urbà i social i, d’altra banda, visibilitzar les experiències de vida quotidiana de diversos grups de dones, col·lectius, veïns i veïnes que viuen en el context de la plaça.

Desenvolupament El recorregut va tindre lloc el 26 d’octubre i hi acudiren unes quaranta persones. Els espais urbans que es van visitar durant el recorregut i les entitats i persones invitades que hi participaren van ser els següents: Lloc: plaça de la Mare de Déu Entitats: Mujeres de Negro Temes tractats: ESFERA POLÍTICA. Espai de representació on històricament s’han celebrat manifestacions i concentracions. Espai tancat i controlat visualment amb escalons que permeten seure-hi o situar-se en un punt més elevat. Lloc: plaça de la Reina Entitats: Mujeres Grandes i Col·lectiu de Mares i Pares de Ciutat Vella Temes tractats: ESFERA REPRODUCTIVA. Qualitats i necessitats de l’espai públic per a les persones majors. Transformació de l’espai públic a través dels seus usos, en concret a través dels usos dels xiquets i xiquetes.

“La vida quotidiana és el conjunt d’activitats que les persones realitzen per a satisfer les seues necessitats en les diferents esferes de la vida les quals inclouen les tasques productives, les reproductives, les pròpies i les polítiques” (Col·lectiu Punt 6: Espais per a la vida quotidiana).

Lloc: plaça del Miracle del Mocadoret Entitats: Dones Ceramistes Per amor a l’Art Temes tractats: ESFERA PRODUCTIVA. Importància del petit comerç i del comerç local al barri i de l’estreta relació que manté amb el veïnat. Augment del turisme en la zona, pujada dels preus de lloguer en vivendes i locals i procés de gentrificació a l’alça. Lloc: plaça Redona Entitats: Dones teixidores Temes tractats: ESFERA PRÒPIA. Espai terapèutic on es comparteixen coneixements i també experiències personals. Espai agradable i protegit. Importància de la mobilitat i el transport públic per a acudir des de la perifèria fins al centre tots els dies. Perill que desapareguen les antigues merceries de la zona, l’increment de turistes.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

53/169

Lloc: plaça del Mercat Entitats: propietaris de Galerías Martín, comerç tradicional Temes tractats: ESFERA PRODUCTIVA I REPRODUCTIVA. L’augment de turistes ha provocat canvis en el funcionament de la plaça que afecten la vida quotidiana dels veïns i veïnes. L’increment de terrasses i l’augment dels preus del mercat i els locals de la zona. Importància del transport públic per a arribar al mercat. Lloc: plaça de la Ciutat de Bruges Entitats: Sostre i Mesa Escoltem Velluters Temes tractats: ESFERA PRODUCTIVA, POLÍTICA I REPRODUCTIVA. Relació de la plaça amb Velluters. Recuperació dels solars buits i recuperació de les zones degradades del barri. Lluita contra l’exclusió social dels col·lectius més empobrits i desfavorits del barri. Creació d’espais de confiança i convivència. Entendre la futura plaça de Bruges com una oportunitat d’integració física i social de Velluters amb Ciutat Vella i la resta de la ciutat.

Conclusions El recorregut urbà va assolir el seu objectiu de contextualitzar la plaça de la Reina en un entorn físic i una xarxa de vida quotidiana on hi ha altres espais públics, equipaments i servicis a poca distància. El recorregut urbà amb perspectiva de gènere va aconseguir el seu objectiu de visibilitzar i detectar experiències de vida quotidiana desenvolupades en les seues quatre esferes: productiva, reproductiva, política i pròpia. A través de les experiències contades per les distintes persones que van participar en el recorregut es van visibilitzar els problemes següents que afecten la plaça de la Reina i el seu entorn físic i social: turistificació, augment de pisos turístics i població flotant, gentrificació, congestió del trànsit, aglomeració de persones, canvis d’activitat comercial, augment de franquícies i desaparició del petit comerç més tradicional. Es van visibilitzar també algunes necessitats com són: la rehabilitació urbana, la cohesió social, el bon funcionament del transport públic, incentivar el comerç local i resoldre l’accessibilitat i autonomia d’alguns col·lectius. El recorregut urbà ha suposat una ferramenta efectiva a l’hora de visibilitzar experiències enriquidores per a entendre el lloc i el territori.

54/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Inici del recorregut en la font de la plaรงa de la Mare de Deu

Presentaciรณ del recorregut i intervenciรณ de Dones de Negre en la plaรงa de la Mare de Deu

Recorregut cap a la plaรงa de la Reina pel carrer del Micalet.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

55/169

Mujeres Grandes i Col·lectiu de Mares i Pares de Ciutat Vella en la plaça de la Reina

Dones comerciants Taller de ceràmica en la plaça del Miracle del Mocaoret

Veïnes i comerciants en la plaça del Mercat.

56/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Dones teixidores en la plaรงa Redona

Membres de la Taula Escoltem Velluters i Sostre en la plaรงa de la Ciutad de Bruges

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

57/169

58/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

2. Informació a la ciutadania La fase d’informació tenia per objectiu donar a conéixer una sèrie de conceptes importants previs a qualsevol procés de participació i presentar els punts de partida d’este procés concret, a través de l’exposició del projecte guanyador de 1999 i de les jornades.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

59/169

Exposiciรณ del projecte de 1999

60/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Objectiu Donar a conéixer el projecte guanyador del concurs de 1999 a través de la seua exposició pública en un lloc pròxim a la plaça de la Reina.

Desenvolupament L’exposició es va dur a terme en el hall del Museu de la Ciutat on es va ubicar la maqueta del projecte i uns panells explicatius. A més, juntament amb els panells expositius es van disposar els díptics i un panell informatiu del procés mateix. L’exposició es va inaugurar el dia 14 de setembre i va romandre oberta fins al 15 de novembre. El dia de la inauguració es va realitzar una roda de premsa per part del regidor de Participació Ciutadana i Acció Veïnal, Jordi Peris, i el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, on es va presentar públicament el procés d’implicació ciutadana.

Conclusions L’espai d’exposició obert ha servit per a donar a conéixer el projecte urbà de 1999, que ha servit de base per al procés de participació en si. La seua disposició de manera estratègica en l’edifici en què es van desenvolupar les jornades ha donat com a resultat que haja sigut una exposició visitada i consultada per un gran nombre de persones. El lloc de l’exposició també ha servit com a espai de discussió i debat al voltant de la maqueta i els panells, sobretot abans de les jornades d’informació.

Muntatje de l´exposició

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

61/169

Llibre dedicat al concurs organitzat pel ColÂˇlegi dâ&#x20AC;&#x2122;Arquitectes de la Comunitat Valenciana en 1999

Fotos de la maqueta del projecte guanyador del concurs de 1999

62/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Text explicatiu del projecte, escrit pels autors: Miguel del Rey, Iñigo Magro i Antonio Gallud (citació traduïda)

“El projecte de la plaça de la Reina proposa una idea d’equilibri entre Permanència i Transformació. El nostre projecte es planteja la pregunta: com adequar als nous temps i amb les actuals necessitats un espai complex i ampli, i al mateix temps continuar sent recognoscible per una societat i lligat a un procés que en el nostre cas té 2.100 anys d’evolució? La primera condició de disseny és que la plaça és deutora de tot un passat i una tradició que han de quedar marcades en la seua arquitectura, es tracta de mantindre d’una manera no explícita les empremtes del seu passat al mateix temps que s’adequa per al futur. La plaça triangular en origen, la proposta de Javier Goerlich de dos places diferenciades: Micalet i Reina, la problemàtica de la porta barroca, la presència de la Catedral i l’entorn patrimonial de la mateixa plaça: Santa Caterina i la seua torre, les arquitectures existents, els traçats de Sant Vicent i la Pau. En formen part de la proposta i de la solució. El segon dels condicionants és entendre la plaça com a part d’un dels recorreguts històrics de la ciutat, perquè manté des d’època romana la direcció del Cardo Maximus, que amb el temps es va convertir en l’eix Navellos - Sant Vicent. Hui amb una densitat de vianants d’unes 30.000 persones/dia. La plaça es pensa com a part fonamental d’un circuit urbà i metropolità. I, el tercer, és considerar la plaça com un espai de vianants de gaudi del ciutadà, on els accessos a l’aparcament i la solució del trànsit rodat no en condicionen l’ús. Amb això, la plaça proposada és un projecte de mínims, capaç d’adaptar-se a l’ús ciutadà. Els seus aspectes essencials es poden sintetitzar en: 1. Una gran àrea de caràcter cívic, que ocupa la part central, on convisquen ciutadania, veïns i veïnes, negocis, turistes, etc., de manera que done cabuda a les manifestacions pròpies de la nostra societat, les seues festes, tradicions, exposicions a l’aire lliure, a més de donar cabuda als negocis ubicats en el seu perímetre de manera que puguen en part colonitzar la plaça, és un espai capaç d’usos diversos en el temps i en cada moment de l’any. 2. Prèvia a eixa àrea, al sud, un espai d’arbrat, una zona d’ombra on els ciutadans puguen assentar-se i gaudir del plaer de mirar, de contemplar l’entorn monumental i l’activitat de la plaça. 3. Un espai vinculat a la catedral, una plaça més apartada, que permeta un funcionament un mica distint. Que valore particularment l’arquitectura, l’espai i els usos propis del lloc i de la catedral amb les seues tradicions i ritus. 4. Una cripta davall la part nord i coincident amb el traçat de la muralla romana d’època republicana permet donar a la plaça una nova dimensió, es crea un espai de fàcil accés des de la plaça on es poden mostrar restes de la ciutat romana, servir d’atenció al públic o de servici a la ciutadania”.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

63/169

Primera jornada d´informació

«Polítiques públiques i dret a la ciutat»

64/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Objectiu L’objectiu d’esta primera jornada d’informació va ser presentar el procés de participació, el model de ciutat de l’Ajuntament i alguns conceptes importants previs a qualsevol procés de participació.

Desenvolupament Amb el títol “Polítiques públiques i dret a la ciutat”, el dimecres 28 de setembre va tindre lloc la primera jornada d’informació en la sala d’actes del Museu de la Ciutat. La sessió va tindre un aforament de quasi 80 persones: veïnes i veïns de la ciutat, representants d’entitats i col·lectius i representants de l’Ajuntament. El regidor de Participació Ciutadana i Acció Veïnal, Jordi Peris, i el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, van presentar el procés participatiu, així com algunes de les característiques del model de ciutat que s’està impulsant per part de l’Ajuntament de València a través de distintes actuacions. L’arquitecte i urbanista Chema Segovia* va intervindre amb una conferència amb el subtítol “Una reflexión previa al inicio del proceso de participación”, en què va plantejar algunes qüestions en relació a la plaça de la Reina: què és?, de qui és?, qui la fa?, per a què participar?, per a qui és? Es van definir conceptes com a “dret a la ciutat”, “ciutadania” o “polítiques públiques”. La intervenció va acabar subratllant la necessitat d’una visió inclusiva en els processos de participació, tenint en compte col·lectius normalment invisibles en la construcció de ciutat com són: la infància, les dones, els col·lectius immigrants i les persones majors, ja que és la forma possible d’aconseguir espais d’aprenentatge i creixement, espais de proximitat i atenció, espais de companyia i benestar i espais d’acollida i diversitat.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

65/169

Saló d’actes del Museu de la Ciutat amb un aforament de quasi 80 persones

Presentació del procés per part dels Regidors Jordi Peris i Giuseppe Grezzi

66/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Presentació del procés per part del equip tècnic

Presentació de Chema Segovia

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

67/169

Segona jornada d´informació «Espai públic i qualitat de vida»

68/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Objectiu L’objectiu d’esta segona jornada d’informació va ser presentar el projecte urbà guanyador del concurs de 1999 per part dels autors i introduir alguns conceptes des de l’àmbit de la sociologia urbana.

Desenvolupament Amb el títol “Espai públic i qualitat de vida”, el dimecres 5 d’octubre es va desenvolupar la segona jornada d’informació. L’aforament de la sessió va comptar amb més de 80 persones, representants d’entitats i col·lectius tan diversos com associacions de veïns i veïnes del districte, associacions de transportistes, taxistes, hostaleria o comerç. També hi van assistir algunes veïnes i veïns de la plaça, representants de l’Ajuntament i persones vinculades a la cultura i a la universitat. Es va presentar el projecte urbà de 1999 i, posteriorment, es va passar a un torn de preguntes. Es va fer un repàs històric de l’evolució urbana de l’espai i es van debatre conceptes com la mobilitat, la conversió en zona de vianants o la vegetació i, en general, la importància d’incorporar en el projecte la relació entre permanència i transformació. El torn de preguntes es va centrar en qüestions com la resolució dels accessos als distints aparcaments privats que hi ha a la plaça, la possibilitat d’eliminar l’aparcament subterrani, les possibles zones verdes en la futura plaça, la gestió de càrrega i descàrrega per a transportistes, la possibilitat, o no, d’accés per a taxis, així com necessitats de vida quotidiana de les veïnes de la plaça. A continuació, la sociòloga i professora especialitzada en qüestions urbanes, Marta Domínguez* va intervindre amb una conferència sobre espai púbic i vida quotidiana. Una mirada que va fer reflexionar sobre la importància de “pensar global i actuar local”. Va introduir l’espai públic com a termòmetre de la ciutat, lliure d’accés sense discriminació, fora de l’espai de consum, amb relacions especialitzades i igualtat d’apropiació. En relació al cas concret de la plaça de la Reina, Marta Domínguez, va fer alguns apunts sobre dades estadístiques de la població vinculats a l’ús de l’espai públic i en va acabar la intervenció amb un aclariment entre la diferència entre equitat i igualtat i una advertència sobre els perills de la gentrificació i la turistificació.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

69/169

Saló d´actes del Museu de la ciutat amb un aforament de quasi 80 persones

Presentació de Marta Domínguez

70/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Presentació del procés per part del equip tècnic

Presentació del projecte de 1999 pels seus autors

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

71/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

72/169

3. Tallers de treball Esta fase de tallers ha tingut com a objectiu visibilitzar problemes i necessitats respecte a la plaça de la Reina i el seu entorn, treballar de manera col·lectiva les propostes sorgides durant el procés, generar debat i establir línies d’acció i millora.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

73/169

Tallers 1 i 2

La plaรงa de la Reina des de i per a les persones

74/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Objectiu L’objectiu d’este taller va ser reflexionar sobre el futur de la plaça de la Reina com un possible espai de la vida quotidiana i, en eixe sentit, reconéixer les qualitats i elements que n’hauria d’incorporar el disseny i la gestió.

Desenvolupament La primera fase del taller va consistir a marcar un recorregut en els plans distribuïts a cada persona participant prèviament i reflexionar sobre la plaça i el seu entorn. Podria la futura plaça de la Reina formar part de la nostra vida quotidiana?, de quina manera?, quines necessitats tenim respecte a ella?, quins problemes detectem?, què proposem? A través d’estes preguntes individuals emergixen problemes i necessitats que, en una segona fase, es discutixen a nivell col·lectiu entorn del present i el futur de la plaça de la Reina. Es tracta d’una dinàmica on cada persona participant actua en nom propi, com a veí o veïna de la ciutat, del barri o de la plaça, i no com a persona representant d’una entitat o associació.

Resultats VEURE TOTS ELS RESULTATS EN ANNEX 2 Els problemes detectats respecte a la plaça de la Reina són: • La plaça és un lloc de pas i consum i no un lloc d’estada i socialització. • Hi ha contaminació sonora i atmosfèrica a causa de la congestió de trànsit. • Parada massiva d’autobusos en la plaça.

Dates: 17/10/16 i 19/10/16 Duració: 2 hores (de 18:00 a 20:00) Dinamitzadores: 6 persones de l’equip tècnic Nombre de persones participants taller 1: 32 persones (8 dones i 24 hòmens) Edats: entre 20 i 35 (6), entre 36 i 50 (13), entre 51 i 65 (9), més de 66 (5) Nombre de persones participants taller 2: 25 persones (9 dones i 16 hòmens) Edats: entre 20 i 35 (8), entre 36 i 50 (7), entre 51 i 65 (5), més de 66 (5)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

75/169

• Els residus causen problemes de brutícia i mal olor, a més d’un problema estètic. • La plaça és un espai inaccessible per a persones amb mobilitat reduïda. Falta d’autonomia d’estes persones i inseguretat. • L’aparcament subterrani es veu com un problema per la gran superfície que ocupa, els accessos i la impossibilitat de generar zones verdes. • Voreres xicotetes, plenes de terrasses i mobiliari urbà, on es produïxen aglomeracions de persones en les voreres, sobretot de turistes. • Preocupació per l’augment de turistes, de pisos turístics i del preu dels lloguers. • Preocupació per la desaparició del comerç tradicional i del petit comerç. • Sobreexplotació d’usos en la plaça, sobretot en dies festius i quan hi ha processons. • Falta de coneixement de l’entorn urbà a nivell cultural i històric. • Opinions diverses respecte a la ubicació o no d’un carril bici per la plaça. • El mercat de l’escuradeta s’apega a la Catedral. • Males condicions per a la falla (poc espai, invisibilitzada i incomunicada els dies d’Ofrena). • El recorregut de l’Ofrena no deixa posar-hi les terrasses. • Falten zones d’ombra. • Falten uns banys públics amb canviadors, adaptats, nets i segurs. • Falta d’usos i espais intergeneracionals en la plaça. • Falta de convivència entre les distintes activitats que es desenvolupen en la plaça.

76/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Les necessitats detectades respecte a la plaça de la Reina són: Mobilitat i proximitat • Necessitat de poder accedir a la plaça caminant o en transport, sobretot per a les persones amb mobilitat reduïda. • Mantindre la parada de taxi i autobús pròxima a la plaça. • Informar la ciutadania dels canvis d’autobusos. • Treballar participativament en els canvis de línies de bus. • Estudiar la possibilitat de transport col·lectiu elèctric en Ciutat Vella. • Necessitat de resoldre la càrrega i descàrrega. • Necessitat de resoldre l’accés als aparcaments per a residents. Convivència • Necessitat de coexistència de distintes activitats i també convivència entre diverses persones i usuaris i usuàries de la plaça. • Humanitzar la relació de les persones amb la plaça Autonomia i accesibilitat • Llevar els artefactes innecessaris de la plaça perquè siga un lloc més accessible i també més flexible quant als usos. • Permetre l’accés a la plaça d’ambulàncies i vehicles d’emergència. • Pensar l’espai adaptat perquè el puga utilitzar la infància. • Pensar l’espai per a les persones amb discapacitat funcional.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

77/169

Vitalitat • Espai amb condicions adequades per a organitzar distintes activitats. • Atenció a la sobresaturació tant de persones com d’activitats. • Recuperar la frescor de la plaça amb aigua i vegetació i espais amb ombra. • Potenciar el comerç tradicional i el petit comerç més local i quotidià. • Harmonitzar les terrasses estèticament. • Regular els permisos de terrasses en la plaça. Identitat i representativitat • Recuperar la tranquil·litat de la València antiga, dels seus carrers i placetes més apartades. • Recuperar l’empremta de l’antic carrer de Saragossa. • Mostrar les tradicions culturals valencianes.

78/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Conclusions En definitiva, es desprén la necessitat d’una plaça que poguera creuar-se i travessar-se en totes les direccions i sense obstacles, amb espais per a seure i disfrutar de la trobada amb altres persones, pel que es podria tindre en compte la inclusió de mobiliari i zones d’ombra que facilitaren estos espais. També es fa necessària la possibilitat de disposar d’espais per a estar, sense necessitat de consumir. Es proposa mantindre els arbres antics existents en la plaça: l’olivera, la carrasca i el roure. Es fa referència constantment a altres espais públics agradables: plaça del Miracle del Mocadoret o plaça de la Mare de Déu, ja que són espais segurs per als xiquets i xiquetes, espais tancats i controlables visualment en què no hi ha trànsit. Es proposa potenciar una política global que tinga en compte un canvi de paradigma respecte als aparcaments i la mobilitat a la ciutat. Respecte a l’aparcament subterrani, sorgix el debat de si tancar-lo o no. Una altra possibilitat és que siga un aparcament per a residents de la zona o amb un espai disponible per a aparcament vigilat de bicicletes. En definitiva, d’este taller es desprén la idea que la plaça és una bona zona per a treballar, però no per a viure. En este sentit, la transformació urbana de la plaça hauria d’equilibrar esta qüestió justament amb la potenciació de qualitat de vida.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

79/169

Tallers 3 i 4

Mirades distintes sobre un mateix espai La plaรงa de la Reina a debat

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

80/169

Objectiu L’objectiu d’este taller va ser treballar entorn de les diverses propostes realitzades prèviament en les entrevistes, els tallers i en el qüestionari en línia per a passar, d’esta manera, d’una mirada individual a una mirada col·lectiva i decidir entre tots i totes les possibles solucions per a millorar la plaça.

Desenvolupament En esta sessió es va treballar entorn de les sis qualitats urbanes inclusives que permetran incorporar la diversitat i la vida quotidiana en el disseny i la gestió de la plaça. Cada proposta amb què es va treballar estava incorporada en l’àmbit d’una d’eixes sis qualitats. Es va configurar un panel per a cada una de les qualitats i, en total, sis panels amb les diverses propostes. Amb quines propostes estem d’acord?, amb quines propostes no estem d’acord?, quines propostes no entenem?, quines ens agradaria implementar-ne? Per a això, les persones participants es van dividir en sis grups, un per cada qualitat, i van valorar les propostes, rotativament, passant per totes les qualitats urbanes. L’última part del taller es va dedicar a debatre entre totes les persones assistents les propostes que més diversitat d’opinions van suscitar, les que no es van comprendre del tot o les que es van voler completar o puntualitzar.

Resultats VEURE TOTS ELS RESULTATS EN L’ANNEX 3

Dates: 24/10/16 i 28/10/16 Duració: 2,5 hores (de 18:00 a 20:30) Dinamitzadores: quatre persones de l’equip tècnic Nombre total de persones participants: 47 persones Nombre de persones participants taller 3: 26 persones (9 dones i 15 hòmens) Nombre de persones participants taller 4: 21 persones (9 dones i 12 hòmens)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

81/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

82/169

Conclusions En total, es van generar i valorar 143 propostes repartides entre les sis qualitats urbanes. Algunes de les propostes feien referència a dos o tres qualitats al mateix temps, encara que es va intentar ubicar cada proposta en una sola qualitat. Cada proposta es relacionava amb una qualitat urbana i, al seu torn, dins de cada qualitat urbana, també es van relacionar amb temàtiques específiques que van sorgir durant el procés. D’entre les propostes debatudes en els tallers, en destaquen trenta valorades positivament per més de vint persones (d’un total de 47 persones) i set propostes valorades negativament per més de vint persones (d’un total de 47 persones). En els dos casos, hi hagué prou de consens. En el cas de les propostes valorades positivament, no hi hagué quasi cap persona que valorara negativament eixes propostes i pocs dubtes, i el mateix va ocórrer amb les propostes valorades negativament. En la priorització de propostes, es van posar en comú les valoracions realitzades per les persones assistents. Esta dinàmica va suposar, per tant, un primer exercici de presa de consciència de l’opinió de totes les persones participants respecte a les propostes realitzades per cada una d’elles. El debat que es va propiciar en la segona part del taller va ser important per l’escolta que es va generar entre les persones assistents, exercici que va tindre com a resultat la consecució d’un major consens i enteniment mutu.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

83/169

BICICLETES (4) APARCAMENT (5)

• FER UN CARRIL BICI QUE PASSE PER LA PLAÇA

CÀRREGA I DESCÀRREGA (3) • PERMETRE UNA CIRCU-

LACIÓ DELS CAMIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA CIRCULAR/PERIMETRAL AL VOLTANT DE LA PLAÇA EN UN HORARI ESTABLIT DE SERVEI

TRÀFIC (9) • PACIFICAR EL TRÀFIC EN LA PLAÇA MÉS QUE PEATONALITZAR-LO, AMB PERMÍS DE VEHICLES AUTORITZATS

PROXIMITAT (27)

• INTERCANVIADORS DE TRANSPORT PÚBLIC EN LLOCS PERIFÈRICS AL CENTRE HISTÒRIC

AUTOBUSOS (3) • ESTABLIR UNA CIRCU-

• PEATONALITZAR SOLAMENT LA MEITAT DE LA PLAÇA • AMPLIAR LA CAPACITAT DE TAXIS EN LA PARADA DE TAXIS

VIDA QUOTIDIANA (3)

LACIÓ D’AUTOBUSOS AL VOLTANT DEL CASC ANTIC I UN SISTEMA D’AUTOBUSOS ELÈCTRICS TRANSVERSALS QUE PERMETEN LA MOBILITAT PEL CENTRE HISTÒRIC

• GENERAR ESPAIS D´OMBRA QUE FOMENTEN L´STADA I LA RELACIÓ ENTRE LES PERSONES

PROPOSTES VALORADES POSITIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES) PROPOSTES VALORADES NEGATIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES)

84/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

BICICLETES (2)

PROCESSONS (2)

• ESTABLIR I FIXAR ELS HORARIS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA, PREFERIBLEMENT MOLT PRIMERENC AL MATÍ • CONTROLAR L’HORARI NOCTURN DE LES ACTIVITATS QUE ES REALITZEN EN LA PLAÇA PER A NO PROVOCAR MOLÈSTIES ALS VEÏNS I LES VEÏNES

TERRASSES (5) • LIMITAR EL NOMBRE DE LLICÈNCIES DE TERRASSES EN LA PLAÇA I MARCAR EN EL SÒL LA ZONA HABILITADA PER A LA SEUA UBICACIÓ

SOROLL (3)

CONVIVÈNCIA (24)

• LIMITAR LES ZONES DE TERRASSES PER ORDENANÇA MUNICIPAL, REGULACIÓ FORMAL I ADMINISTRATIVA

USOS (7)

VIDA QUOTIDIANA (5) • RECUPERAR LA PLAÇA PER A ÚS DE TOTES LES PERSONES, CONVERTINT-SE EN UN LLOC D’ESTADA, GAUDI I SOCIALITZACIÓ

• LLEVAR DE LA PLAÇA ELS AUTOBUSOS TURÍSTICS I ELS COTXES DE CAVALLS • QUE LA PLAÇA SIGA UN ESPAI SENSE BARS NI TERRASSES

• QUE LA PLAÇA SIGA UN LLOC DE TRANQUIL·LITAT I CONTEMPLACIÓ

PROPOSTES VALORADES POSITIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES) PROPOSTES VALORADES NEGATIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

85/169

EQUIPAMENTS (7)

ACCESIBILITAT (6) • NO POSAR ESCALES NI DESNIVELLS EN LA PLAÇA • ELIMINAR LES VORERES LLEVANT LES VORADES I RESSALTES

SEGURETAT (4)

AUTONOMIA (27)

• HABILITAR EN LA PLAÇA UNA ZONA PER A PODER ESTAR I QUE POTENCIE LA RELACIÓ ENTRE LES PERSONES, AMB BANCS, OMBRES I TAULES

• GARANTIR Als VEÏNS I LES VEÏNES L’ACCESSIBILITAT Als APARCAMENTS EXISTENTS EN LA PLAÇA I EN EL SEU ENTORN • POSSIBILITAR L’ENTRADA, EIXIDA I CIRCULACIÓ PER LA PLAÇA PERQUÈ SIGA ACCESSIBLE A BOMBERS I AMBULÀNCIES

• POSAR EN LA PLAÇA UN PAVIMENT ANTILLISCANT, POC PORÓS PERQUÈ NO ES TAQUE I DE FÀCIL NETEJA

INFORMACIÓ (10)

PROPOSTES VALORADES POSITIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES) PROPOSTES VALORADES NEGATIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES)

86/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

ACTIVITATS (6)

EQUIPAMENTS (16) • DISPOSAR DE MOBILIARI FLEXIBLE EN LA PLAÇA QUE ES PUGA ADAPTAR A DIFERENTS ACTIVITATS I QUE NO NECESSITE MOLT MANTENIMENT • DISPOSAR BANCS AMB RESPATLER, AMB ALTURA PERQUÈ ELS PEUS ARRIBEN Al SÒL I PROTEGITS DEL SOL AMB ELEMENTS QUE GENEREN OMBRA • FONT ADAPTADA A GOSSOS, GATS I COLOMES

VITALITAT (29)

COMERÇOS (2) • FOMENTAR EL COMERÇ LOCAL I DE PROXIMITAT

ESPAI SALUDABLE (5) • MASSA ARBOLADA DE FULLA CADUCA QUE GENERE OMBRES A L´ESTIU I SOL A L´HIVERN. QUE LA VEGETACIÓ ACOMPANYE ELS USOS DE LA PLAÇA • PLANTAR ARBRES AUTÒCTONS QUE PERMETEN LA REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA, DISMINUÏSQUEN LA POL·LUCIÓ I ATENUEN EL SOROLL • MANTENIR ELS ARBRES EXISTENTS, EN CONCRET L’OLIVERA, LA CARRASCA I EL ROURE • RESTRINGIR EL TRÀFIC PERQUÈ NO HI HAJA TANTA POL·LUCIÓ, TANT FUM NI TANT SOROLL

PROPOSTES VALORADES POSITIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES) PROPOSTES VALORADES NEGATIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

87/169

HISTÒRIA (6)

IDENTITAT (10) • MANTENIR ELS ARBRES EXISTENTS MÉS ANTICS DE LA PLAÇA COM SÓN L’OLIVERA, EL ROURE I LA CARRASCA • RECUPERAR EL COMERÇ LOCAL ENFRONT DE LES FRANQUÍCIES. PER A AÇÒ ES PROPOSA LIMITAR ELS LLOGUERS DELS COMERÇOS TRADICIONALS O REDACTAR NORMATIVES QUE ELS PROTEGISQUEN. TAMBÉ ARQUITECTÒNICAMENT

REPRESENTATIVITAT (22)

PAISATGE (6) • HABILITAR UN ESPAI PER A UN HORT DELS VEÏNS I LES VEÏNES DEL BARRI I DE LA PLAÇA

• MARCAR L’ANTIGA CALLE SARAGOSSA AMB ARBRAT PER A FER COMPRENSIBLE LA PRÒPIA FAÇANA DE LA CATEDRAL, AQUEIXA GRAN PORTA BARROCA, DISSENYADA PER A SER VISTA DES D’UNA ALTRA PERSPECTIVA, SEGUIDA D’UN GRAN PARAMENT PRÀCTICAMENT LLIS • DEFINIR UN RECORREGUT AMB DIFERENTS TIPUS DE PAVIMENT I CANVI DE TEXTURES O COLORS, QUE DE FORMA QUASI IMPERCEPTIBLE PERMETERA UNA LECTURA HISTÒRICA A TRAVES DEL PAVIMENT DE L’ANTIGA TRAMA URBANA

PROPOSTES VALORADES POSITIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES) PROPOSTES VALORADES NEGATIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES)

88/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

ESTÈTICA Y COMPOSICIÓ (5) • LLEVAR ELS CONTENIDORS DE BROSSA DE LA PLAÇA: CONTENIDORS SOTERRATS O SITUATS EN ALTRES LLOCS (PER EXEMPLE EN ELS SOLARS ADJACENTS) • ESTABLIR UN CRITERI ESTÈTIC PER Al MOBILIARI DE LES TERRASSES DE LA PLAÇA • ESTABLIR UN CRITERI ESTÈTIC PER A les CASETES QUE S’UTILITZEN EN ELS MERCATS AMBULANTS QUE S’ORGANITZEN DE MANERA PUNTUAL EN LA PLAÇA

ESPAI (4)

PAISATGE (14)

VEGETACIÓ (5) • DISPOSAR EN LA PLAÇA MASSA ARBOLADA DE FULLA CADUCA QUE DONE OMBRA A L´ESTIU, SOL A L´HIVERN I FRESCOR I CALIDESA

• IL·LUMINACIÓ CÀLIDA INTEGRADA EN TOTA LA PLAÇA, EN LES FAÇANES DELS EDIFICIS I EN LA CATEDRAL. IL·LUMINAR TAMBÉ EL CARRER DE LA PAU I SANTA CATALINA • COL·LOCAR LA PARADA DE TAXI ON ARA PAREN ELS AUTOBUSOS DEIXANT L’ESPAI CAP A LA CATEDRAL PER ALS VIANANTS I L’ESPAI CAP A SANT VICENT PER A DONAR SERVEI RODAT

PROPOSTES VALORADES POSITIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES) PROPOSTES VALORADES NEGATIVAMENT PER MÉS DE 20 PERSONES (DE UN TOTAL DE 50 PERSONES)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

89/169

90/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

4. Devolució Informar els agents implicats en la plaça de la Reina i el seu entorn, i la ciutadania en general, del desenvolupament i els resultats del procés participatiu.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

91/169

Jornada de devoluciรณ

92/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Objectiu La jornada de devolució tenia el propòsit d’informar de primera mà la ciutadania del treball realitzat i de les conclusions.

Desenvolupament El 10 de novembre va tindre lloc la jornada de devolució en el Museu de la Ciutat. A la sessió van assistir representants d’entitats i col·lectius, de l’Administració i veïnes i veïns de la plaça. Es va exposar el contingut de l’informe final de manera sintètica i es van descriure les diferents fases i activitats desenvolupades. Per concloure, es va valorar el procés en el seu conjunt, es van exposar les línies d’acció i millora destacades (explicades exhaustivament en el pròxim capítol d’este informe) i es van plantejar les condicions de conformació del grup de seguiment i el seu paper en el futur de la plaça. Els agraïments van tancar la presentació i van obrir un torn de preguntes i d’observacions per part de les persones assistents. La majoria de les persones que van intervindre, moltes d’elles veïnes i veïns de la plaça, van agrair el treball realitzat per l’equip tècnic i la Regidoria de Participació Ciutadana i Acció Veïnal per haver fet possible un procés d’esta naturalesa. Les preocupacions expressades, més enllà de la pròpia transformació de la plaça, es van centrar en qüestions com la mobilitat i el model de ciutat, la qual cosa demostra el gran interès de la ciutadania per una reflexió global en les qüestions urbanes.

Conclusions La jornada de devolució va ser el primer moment de comunicació i transparència dels resultats del procés a la ciutadania. Esta devolució es completa amb este informe.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

93/169

D. Comunicaciรณ

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

94/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

95/169

96/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Objectiu L’estratègia comunicativa ha tingut com a objectiu, d’una banda, invitar a la participació i, d’una altra, assegurar-ne la transparència i generar, així, els instruments i espais de comunicació pertinents i adequats en cada moment del procés participatiu.

Desenvolupament Es van dissenyar les ferramentes de comunicació següents: • Imatge corporativa del projecte: logo, títol. • Creació de comptes Facebook i Twitter. • Definició de l’etiqueta #participareina per a la difusió en xarxes socials (Facebook i Twitter). • Creació de la pàgina web del procés des de la qual s’ha pogut accedir al qüestionari en línia i a tota la informació del procés: programació, actualitat i premsa. • Disseny de cartells i díptics (divulgatius, informatius, díptic explicatiu del procés, fullet explicatiu dels tallers i del recorregut). Es van desenvolupar les accions comunicatives següents: • Impressió i distribució de cartelleria i díptics. Apegat de cartelleria en llocs estratègics i distribució de díptics en diferents punts del centre de la ciutat. • Difusió telemàtica del procés participatiu (web municipal, premsa, ràdio, xarxes socials, publitramesa a entitats, col·lectius i la resta d’agents implicats/adés en el procés participatiu). • Difusió i convocatòria de les diferents fases del procés participatiu: qüestionari, jornades, passeig, tallers, debats i jornada de devolució. • Actualització de la pàgina web (premsa i actualitat). En cada sessió (jornades, debats i tallers) es va fer un llistat d’assistents i es va enviar una acta de la sessió per via telemàtica. La llista de contactes per a la difusió del procés incloïa les persones entrevistades, les que assistiren a les jornades d’informació, les que participaren en les sessions de tallers i debats, en el recorregut i totes les que participaren en el qüestionari en línia.

Conclusions L’estratègia comunicativa ha permès la difusió, participació i transparència del projecte en totes les seues fases.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

97/169

Logo del procĂŠs i paleta de colors

98/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Cartells (A3)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

99/169

Diptic informatiu (A5)

100/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Fullet informatiu tallers i recorregut (A5)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

101/169

Página Web http://participareina.valencia.es/va/ http://participareina.valencia.es/es/ Programació web: Unanime creativos Procés d´implicació ciutadana en la transformació urbana de la Plaça de la Reina de la ciutat de València Perque la plaça de la Reina es de totes i de tots

PARTICIPA

R EIN ! Procés d’implicació ciutadana Pl. de la PROCÉS D’IMPLICACIÓ CIUTADANAVirgen | PROGRAMACIÓ

16 28

Banner Gif animado con las frases del

6 8

díptico

9 11

Este botón de puede poner desde el principio o al ﬁnalizar |

ACTUALITAT |

QÜESTIONARI | PRENSA

INFORME DE CONCLUSIONS

VALENCIÀ

CASTELLÀ

el proceso. Descargaría un PDF

PRENSA: Va a página única con

PROGRAMACIÓ

PROCÉS D`ÌMPLICACIÓ CIUTADANA

todos los reportes de

Programacíón con los tres próximos eventos.

prensa en lista con

Se van actualizandoa

link externo

medida que pasan.

Va a página única del

NOTA: la inscripción a

proceso de

lo eventos estará

implicación ciudadana

dentro de cada uno de ellos

CONSULTAR TOTA LA PROGRAMACIÓ

Ver toda la programación en otra página. A su vez cada evento tendrá su

ACTUALITAT

Participa Reina!

TÍTOL El Govern Municipal s´ha proposat recuperar per a l´ús ciutadà la Plaça de la Reina com un objectiu prioritari per a ...

Procés d´implicació ciutadana en la transformació urbana de la Plaça de la Reina de la ciutat de València.

propia página.

Actualidad con las tres últimas noticias.

TÍTOL El Govern Municipal s´ha proposat recuperar per a l´ús ciutadà la Plaça de la Reina com un objectiu prioritari per a ...

El Govern Municipal s´ha proposat recuperar per a l´ús ciutadà la Plaça de la Reina com un objectiu prioritari per a evitar que problemes d´accessibilitat i congestió de tràfic augmenten el seu procés de degradació.

Se van actualizando a medida que se publican.

TÍTOL El Govern Municipal s´ha proposat recuperar per a l´ús ciutadà la Plaça de la Reina com un objectiu prioritari per a ...

ACERCA DEL PROCÉS

CONSULTAR TOTA LA ACTUALITAT

Ver toda las noticias en otra página. A su vez cada noticia tendrá su propia

QÜESTIONARI

PARTICIPA

R EIN ! Procés d’implicació ciutadana

página.

¿QUÉ ES LO QUE MÁS TE GUSTA DE LA PLAZA DE LA REINA? La Catedral

Cuestionario que incluirá casillas de selección

La arquitectura y el paisaje urbano La espacialidad Las terrazas La gente La monumentalidad Zona ajardinada Mobiliario urbano

Otras cosas, ¿cuáles?

6 8

Los autobuses turísticos

16 28

9 11

*cuestionari obert fins al 30 d’ octubre NOMBRE

¿QUÉ ES LO QUE MENOS TE GUSTA DE LA PLAZA DE LA REINA?

SEXÉ

El tráfico El turismo

EDAT

Los autobuses turísticos Las terrazas

PROFESIÓ SI PERTENECES O REPRESENTES A UN COLECTIVOS DINOS CUÁL

La entrada al aparcamiento Otras cosas, ¿Cuáles?

¿CÓMO UTILIZAS LA PLAZA DE LA REINA / QUÉ USOS LE DAS? Lugar de paso

¿CÓMO SERÍA TU PLAZA DE LA REINA IDEAL?

Lugar de consumo

Me gusta cómo está

Lugar de ocio

Con menos tráfico

Pasear al perro

Totalmente peatonal

Lugar de paseo

Explica brevemente como te gustaría que fuera la Plaza de la Reina

Coger el bus Coger un taxi Otros usos. ¿Cuáles?

ENVIAR QÜESTIONARI

Participa Reina!

Promotor

Seguix-nos en les xarxes socials:

PROCÉS D’IMPLICACIÓ CIUTADANA PROGRAMACIÓ ACTUALITAT QÜESTIONARI PRENSA

Equip Dinamitzador

Grup colaborador

disseny i programació web

INFORME DE CONCLUSIONS

102/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Document de treball per el disseny de la pàgina web

Redes https://www.facebook.com/ParticipaReina/ Pàgina de Facebook del procés

https://twitter.com/participa_reina Compte deTwitter del procés

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

103/169

Premsa 1. LEVANTE EMV- 13/08/16 “La consulta ciudadana sobre la remodelación de la Plaza de la Reina se iniciará en septiembre” 2. LAS PROVINCIAS – 21/08/16 “La plaza de la Reina, ante su encrucijada” 3. LA VANGUARDIA – 14/09/16 “Arranca la consulta ciudadana para la peatonalización de la Plaza de la Reina que durará año y medio” 4. VALENCIA BONITA – 14/09/16 “La remodelación de la plaza de la Reina comenzará en 2017 tras un proceso participativo de la ciudadanía” 5. LAS PROVINCIAS – 14/09/16 “Las obras de la plaza de la Reina comenzarán en 2017 y durarán año y medio” 6. LEVANTE EMV – 14/09/16 “La remodelación de la plaza de la Reina durará un año y medio” 7. EL DIARIO – 14/09/16 “Los vecinos pueden opinar ya de la plaza de la Reina que se peatonalizará en 2017” 8. EUROPAPRESS – 14/09/16 “Arranca la consulta ciudadana para la peatonalización de la Plaza de la Reina” 9. ABC – 14/09/16 “El Ayuntamiento comienza a recabar ideas para la «nueva» Plaza de la Reina de Valencia” 10. VALENCIA PLAZA – 15/09/16 “El Ayuntamiento genera otro proceso participativo para la peatonalización de la plaza de la Reina” 11. CV RADIO – 26/09/16 “Jordi Peris nos cuenta cómo será la nueva Plaza de La Reina” 12. LAS PROVINCIAS – 27/09/16 “La Jornada «Políticas públicas y derecho a la ciudad» que tendrá lugar mañana miércoles, detallará las líneas básicas del modelo de ciudad al que aspira el Govern de la Nau” 13. LEVANTE EMV – 06/10/16 “Las jornadas de participación para la peatonalización critican “el monopolio de bares y terrazas” en ese espacio” 104/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

14. CADENA SER – 16/10/16 “El objetivo es recoger propuestas de mejora, debatir y consensuar estrategias, a través de sesiones abiertas” 15. LAS PROVINCIAS – 16/10/16 “Arranca la segunda fase del proceso parcitipativo para la remodelación de la plaza de la reina” 16. LAS PROVINCIAS – 16/10/16 “Sin ninguna duda. Iñigo Magro de Orbe arquitecto coautor del proyecto ganador del concurso sw 1999 para la reforma de la plaza de la Reina” 17. VALENCIA EXTRA– 17/10/16 “Comienza la segunda fase del proceso «Participa Reina»” 18. LEVANTE EMV – 17/10/16 “El Mesón de Morella acoge la nueva etapa de debate sobre la plaza de la Reina” 19. LEVANTE EMV – 23/10/16 “Un espacio para el «Tio Pep» en la nueva plaza de la Reina” 20. VALENCIA NOTICIAS – 24/10/2016 “Participa Reina! convoca un recorrido urbano con perspectiva de género” 21. LEVANTE EMV – 25/10/16 “Una ruta «crítica» y con perspectiva de género por la plaza de la Reina” 22. LAS PROVINCIAS – 26/10/2016 “La reforma de la plaza de la Reina, vista por las mujeres” 23. LEVANTE EMV – 27/10/2016 “No queremos que hagan otra plaza antibotellón” 24. LEVANTE EMV – 27/10/2016 “La Plaza de la Reina se rediseñará desde una perspectiva de género” 25. VALENCIA.ES – 27/10/2016 “La Plaça de la Reina es rediseñará des d´una perspectiva de gènere” 26. LAS PROVINCIAS – 10/11/2016 “Los vecinos de Valencia piden menos terrazas en la futura plaza de la Reina” 27. LAS PROVINCIAS – 11/11/2016 “Los hosteleros de la Plaza de la Reina no quieren perder terrazas” 28. LEVANTE EMV – 13/11/2016 “Jordi Peris pedirá que se estudie adecuar la ordenanza para limitar las terrazas en la Reina”

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

105/169

E. Conclusions

106/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

107/169

108/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Les conclusions del procés de participació en la transformació urbana de la plaça de la Reina se sintetitzen en línies d’acció i millora. Estes línies mostren els diversos interessos que ha manifestat la ciutadania en relació a la transformació urbana de la plaça de la Reina, alhora que arrepleguen les propostes que han sigut valorades positivament durant el procés. LÍNIES D’ACCIÓ I MILLORA 1. VEGETACIÓ Disposar de zones verdes en la plaça que permeten regular la temperatura, disminuir la pol·lució i atenuar el soroll, de forma que conformen un espai viu i saludable • Massa arbrada de fulla caduca que genere ombra a l’estiu i sol a l’hivern. • Vegetació aromàtica per a despertar els sentits. • Arbratge amb poca altura per a no tapar els edificis i que hi haja sempre una visió global i oberta de la plaça. • Vegetació que acompanye els distints usos de la plaça: passeig, estada, joc o reunió. • Vegetació que oriente o regule la visió de l’entorn. • Marcar l’antic carrer de Saragossa amb arbratge, amb l’objectiu de fer comprensible la mateixa façana de la Catedral, dissenyada a l’origen per a ser vista des d’una altra perspectiva. • Mantindre els arbres emblemàtics existents: la carrasca, l’olivera i el roure. • Llevar els jardins laterals de la Catedral apegats al mur ja que generen clevills i humitats en l’edifici i, a més, tapen visualment la Catedral. 2. IL·LUMINACIÓ Il·luminació integrada i control de la contaminació lumínica de la plaça • Adaptar l’enllumenat a les necessitats de llum i a les hores del dia per a disminuir la contaminació lumínica. • Lluminàries ben orientades, amb llum blanca i no dispersa. • Il·luminar la Catedral i la resta de monuments adequadament. • Il·luminació càlida integrada en la plaça, en el mobiliari, en el sòl o en la vegetació en la part inferior. • Il·luminació de la plaça a través de llum a les façanes dels edificis perimetrals i de la Catedral.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

109/169

SÒLS I PAVIMENTS

Disposar paviments segurs i sòls que permeten distints usos • Paviment antilliscant, poc porós perquè no es taque i que siga de fàcil neteja. • Paviment ignífug en l’espai reservat a la ubicació de la falla. • Definir una trama de paviments i sòls que permeten una lectura històrica de l’antic traçat urbà i el vincule amb els carrers adjacents. • Disposar en el sòl (o en vertical) plaques informatives de la cultura valenciana en relació al context explicatives de l’entorn urbà. • No disposar en la plaça escales ni desnivells. 4. MOBILIARI Disposar elements de mobiliari que faciliten l’ús de l’espai de forma intergeneracional, l’estada, la reunió o el joc per a diferents edats. Recuperar la plaça per a totes les persones i que així es convertisca en un lloc de gaudi i socialització, més que un lloc de pas. • Habilitar una zona amb bancs, ombres i taules que potencie les relacions personals i intergeneracionals. • Bancs amb respatler, amb suports laterals i amb altura perquè els peus arriben al sòl. • Bancs protegits del sol amb elements que proporcionen ombra. • Bancs relacionats amb els diferents usos de la plaça. • Mobiliari flexible que permeta habilitar espais temporals per a diverses activitats de tipus cultural durant tot l’any: pintura, música o exposicions. • Disposar de mobiliari o elements urbans que impedisquen la invasió de patinadors, la venda ambulant i el mal estacionament. • Disposar d’elements d’ombra: tendals, pèrgoles o vegetació, vinculats als distints usos. • Disposar en la plaça d’un o més punts d’aigua: font senzilla per a beure. Punts d’aigua que emergeixen del sòl. • Ocultar els contenidors de fem: soterrats o recol·locats en solars adjacents 5. TERRASSES Trobar un equilibri entre l’espai dedicat a les terrasses i la vida quotidiana de les persones • Limitar, de manera formal i administrativa, el nombre de llicències de terrasses en la plaça. • Marcar en el sòl la zona habilitada per a les terrasses.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

110/169

• No permetre les plataformes elevades per a les terrasses de bar. • Permetre inserir els aplics de les ombrel·les en el paviment de la plaça per a fitar-ne l’espai i donar major amplitud a les zones destinades al vianant. • Es plantegen dos disposicions fonamentals per a les terrasses i el flux de vianants: les terrasses perimetrals apegades a les façanes i la zona de vianants central, o al revés, la zona de terrasses més cèntrica, i el flux perimetral apegat a les façanes. En este cas es proposa deixar un mínim de 3 metres de manera discontínua i permeable cap al centre de la plaça. • Evitar la disposició de terrasses al costat de les façanes de locals comercials. • Coordinació entre l’Administració i el personal tècnic redactor del projecte per a la disposició de les terrasses. • Prohibir en les terrasses la unió dels tendals de façana amb les carpes. 6.

LA FALLA DEL TIO PEP

Disposar en la plaça d’un lloc digne i adequat per a la plantà i la cremà de la Falla del Tio Pep • Considerar l’espai necessari per a la seua ubicació i l’exercici de les seues activitats. L’espai necessari per a les dos falles és una superfície de 300 m2 aproximadament, més les distàncies mínimes d’ubicació del mobiliari, arbratge i circulacions. • Considerar un espai que permeta veure la falla des de perspectives distintes, des de la mateixa plaça, des del carrer de la Pau i des del carrer de Sant Vicent. • Disposar els servicis necessaris per al funcionament de la Falla: hidrants, recollida d’aigua de bombers, presa d’electricitat i paviment ignífug resistent a altes temperatures. 7.

MERCATS AMBULANTS I ACTIVITATS EVENTUALS

Disposar de construccions efímeres que permeten realitzar activitats de manera puntual en la plaça • Potenciar la cultura valenciana a través d’activitats i mercats. • Sistema que permeta el muntatge i desmuntatge d’estructures que permeten configurar mercats i mercats ambulants. • Sistema que permeta el muntatge i desmuntatge d’estructures que permeten configurar un escenari. • Qualsevol activitat ludicofestiva que es programe haurà de desenvolupar-se en horaris establits per a no molestar els veïns i veïnes. • Tindre en compte les possibles instal·lacions que necessiten estes construccions efímeres com, per exemple, la presa elèctrica, el paviment o els ancoratges. • Preveure un espai d’emmagatzematge per a este material. 111/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

BANYS PÚBLICS

Disposar uns banys públics en la plaça: nets, mantinguts, vigilats, adaptats i accessibles • Banys públics amb punt d’aigua per a beure. • Banys públics amb canviadors per a bebès. • Banys públics integrats o vinculats a un altre equipament inclòs en la plaça, com pot ser la possible oficina d’informació o el possible equipament cultural. • Pensar un sistema d’intercanvi amb alguns locals situats en plantes baixes que, a canvi d’algun benefici per part de l’Ajuntament, permeteren l’ús públic dels seus banys. • Els banys públics es consideren inapropiats en soterrani, ja que generen inseguretat sobretot en horari nocturn. 9. INFORMACIÓ Oferir informació adequada de la xarxa d’espais quotidians en relació amb la plaça de la Reina • Habilitar una oficina d’informació que estiga més vinculada al concepte “d’acollida al visitant” que al concepte “d’informació turística”. • Disposar panells informatius amb mapes del centre històric per a orientar les persones. • Disposar senyalística amb llegendes dels distints punts d’interès de la plaça i carrers adjacents. • Disposar mapes dels distints usos de la plaça i ubicació d’espais. • Recol·locar la maqueta-font que hi ha actualment davant de la Catedral per a persones invidents. • Parades d’autobús amb informació sobre la ciutat per a habitants. • Dotar la plaça d’accés wifi. 10. CONTENIDORS Llevar/amagar els contenidors de recollida de residus de la plaça per raons higièniques i estètiques • Disposar d’un sistema soterrat de recollida de residus. • Efectuar la recollida de residus a través de l’aparcament subterrani. • Ubicar els contenidors en els solars adjacents.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

112/169

11.

CÀRREGA I DESCÀRREGA

Resoldre el problema que suposa la càrrega i descàrrega en la plaça, tenint en compte el recorregut dels camions i els punts de subministrament, amb l’objectiu que el servici es realitze de manera àgil i ràpida • Establir un horari fix de càrrega i descàrrega, i uns punts fixos per a donar servici. • Solucionar un sistema de càrrega i descàrrega perimetral a la plaça. • Tindre en compte el pes i l’alçària d’alguns camions de càrrega i descàrrega. • Es posa en dubte la possibilitat d’efectuar la càrrega i descàrrega des de l’aparcament subterrani per problemes de pesos i alçàries. 12. APARCAMENT Garantir a les persones residents l’accés als aparcaments i resoldre els accessos a l’aparcament subterrani • Mapificar les places d’aparcament que hi ha al barri. • Es valora, sense consens, la necessitat que existisca l’aparcament subterrani perquè les persones puguen arribar al centre amb cotxe i també la possibilitat de tancar-lo. Inclús que este siga només per a residents i potenciar així el transport públic des d’una postura més ecològica de limitar el trànsit i, per tant, la pol·lució i el soroll. • Dotar part de l’aparcament subterrani per a aparcament vigilat de bicicletes. • Pensar bé la ubicació de les entrades i les eixides dels vehicles per temor de passar els problemes de mobilitat d’un carrer a un altre. • Hi ha un cert temor per part dels veïns i les veïnes que l’eixida de l’aparcament i la circulació posterior es realitzen finalment pel carrer del Mar. Este carrer ja és quasi de vianants i, d’esta manera, el trànsit, la pol·lució i el soroll augmentarien. • Generar una entrada a l’aparcament subterrani pel carrer de la Pau i eixida per carrer de Sant Vicent. Desviar el trànsit normal per Pintor Sorolla. • Considerar les eixides dels aparcaments ubicats en el carrer de la Corretgeria i en la mateixa plaça de la Reina. • Preveure un aparcament de motos en l’entorn. 13. MOBILITAT Pacificar l’espai i restringir el trànsit perquè no hi haja tanta pol·lució ni contaminació acústica. Recuperar l’espai guanyat al trànsit rodat per a vianants i trobar un lloc en l’entorn per al transport públic

113/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

DE VIANANTS

• Habilitar en la plaça i el seu entorn rutes urbanes marcades i senyalitzades. Indicar temps aproximats de recorregut caminant o amb bicicleta. • Generar rutes des de la mateixa plaça per a conéixer els llocs històrics invisibles actualment, tant cap a Ciutat Vella com cap a la resta de la ciutat. • Descentralitzar l’accés al centre històric per altres llocs diferents de la plaça de la Reina. • Donar a conéixer el centre històric a través de rutes alternatives i de plaques informatives. • Canviar el recorregut de l’Ofrena al seu pas per la plaça de la Reina perquè les terrasses puguen funcionar durant eixos dies. Una opció seria que l’Ofrena passara per la zona central de la plaça i no pels seus laterals. • Ubicar els usos relacionats amb la Catedral en un espai més tancat i en relació directa amb esta. • Generar un espai accessible que permeta durant l’any el pas per la plaça de les més de sis processons amb distints recorreguts: alguns en longitudinal i altres en transversal. • Estudiar el gir del pas de la processó del Corpus en relació amb la nova entrada d’aparcament. BICICLETES • Resoldre un recorregut de carril bici per l’entorn de la plaça, però no per dins. • Pensar el recorregut i ubicar les parades de bici en relació amb altres mitjans de transport públic amb l’aparcament de bicicletes subterrani. • Reubicar Valenbisi fora de la plaça. • Pensar la circulació de les bicicletes amb l’objectiu de descentralitzar l’accés al centre històric per altres llocs diferents de la plaça de la Reina. AUTOBUSOS • Necessitat d’informar la ciutadania, sobretot col·lectius amb dificultats d’accessibilitat, dels canvis de línies d’autobusos. • Establir una circulació d’autobusos al voltant del centre històric i un sistema d’autobusos elèctrics que circule de manera transversal. • Replantejar la línia de bus 5b. • Disseny singular de les parades de transport urbà col·lectiu. Parades equipades amb ombres, canviadors per a bebès, wifi, punts de recàrrega de mòbils, informació, etc. • Pensar les parades de bus per a persones amb diversitat funcional. • Convocar un concurs de disseny per a la parada de bus que done servici a la plaça de la Reina.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

114/169

• Ubicar la parada d’autobús prop de la plaça, però no en la plaça, amb l’objectiu de descentralitzar l’accés al centre històric per altres llocs diferents de la plaça de la Reina. • Ubicar intercanviadors de transport públic en llocs estratègics perifèrics perquè no hagen d’entrar tants autobusos al centre. TAXIS • Ubicar una parada de taxi en una zona pròxima a la plaça, sobretot pensant en les persones amb mobilitat reduïda i en les persones que necessiten un transport porta a porta, com les persones majors. • Ubicar les parades de taxis en els carrers adjacents a la plaça, però no en la plaça, amb l’objectiu de descentralitzar l’accés al centre històric per altres llocs diferents de la plaça de la Reina.

CIRCULACIÓ VEHICLES

• Garantir l’accessibilitat als aparcaments existents en la plaça i en el seu entorn per a veïns i veïnes. • Establir un orde prioritari i afluència a la plaça per als distints tipus de transport que hi coexisteixen: primer el transport col·lectiu públic, després els taxis i, finalment, el bus turístic. • Pacificar el trànsit en la plaça, més que convertir-la totalment en zona per a vianants, amb accés a vehicles autoritzats (bombers, ambulàncies, etc.) i veïns i veïnes. • Desviació del trànsit per Poeta Querol / carrer de la Pau. 14.

DISSENY ESPACIAL

Dissenyar la plaça com un espai obert i versàtil que s’adapte a distints usos • Donar visibilitat a l’entorn per mitjà d’espais oberts que en permeten distintes perspectives. • Espai versàtil que es puga adaptar a diferents usos com a trobada de persones, mercats ambulants tradicionals, terrasses, i que siga també un espai públic lliure de consum dotat de mobiliari que ho permeta. • Es proposa que l’espai done la possibilitat que els xiquets i xiquetes puguen jugar, però que no hi haja un equipament específic per al joc. • Habilitar una zona de lactància i canviadors agradable i protegida. • Projecte integral de la plaça i el seu entorn. • No saturar la plaça d’usos per a donar possibilitat que sorgisquen usos espontanis.

115/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

15.

CRITERIS ESTÈTICS

Generar una uniformitat estètica en el conjunt de la plaça que dignifique el paisatge • Disseny, uniformitat i criteri estètic de les casetes que s’utilitzen per als mercats ambulants puntuals: mercat de l’escuradeta, mercat de Nadal i altres mercats ambulants. • Establir un criteri estètic per als elements que conformen les terrasses de la plaça: taules, tendals, ombrel·les i cadires. • Dissenyar altres elements urbans de la plaça com, per exemple, el mobiliari, les parades d’autobús, el quiosc, les papereres o els rètols dels comerços. 16. IDENTITAT Aconseguir que la plaça siga un lloc amb identitat pròpia. Recuperar la plaça per a la cultura i tradicions valencianes • Recuperar la memòria històrica de la plaça i el seu entorn. • Potenciar i protegir el comerç local i de proximitat. • Recuperació de restes arqueològiques amb la creació d’un espai pròxim als murs de la catedral. 17.

RECUPERACIÓ D’ESPAIS ADJACENTS EN DESÚS

Recuperar alguns espais en desús adjacents a la plaça i vincular-los a la seua transformació urbana • Recuperar el solar del Micalet i la Casa del Rellotger per a un equipament cultural (per exemple, un centre d’interpretació). • Recuperar el solar del Micalet i la Casa del Rellotger per a ubicar una oficina d’informació o acollida al visitant. • Recuperar el solar del Micalet i la Casa del Rellotger per a ubicar en planta baixa els banys públics associats a la plaça. • Donar-li un ús “entretant” als solars buits al voltant de la plaça. • Utilitzar algun dels locals de la plaça, disposats en planta baixa, per a una biblioteca oberta a la plaça i en relació amb ella. Disposar d’un espai habilitat per a poder llegir amb mobiliari a l’ombra. 18.

EXECUCIÓ DE L’OBRA

Executar un projecte urbà eficient amb gastos mínims i resultats màxims. Un projecte sostenible i durador en el temps • Possibilitat de desenvolupar les obres de la plaça per fases. • Tindre en compte, des del projecte mateix, el manteniment en el temps dels materials, de la vegetació o del mobiliari. • Seguiment de les obres i el seu resultat perquè siga una obra duradora i sostenible. Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

116/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

117/169

F. Valoracions

118/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

119/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

120/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

En general, el procés participatiu ha aconseguit comunicar els seus objectius en les tres escales plantejades (ciutat, barri i plaça) a través de la premsa, la web, les xarxes socials, les jornades d’informació, l’exposició i la cartelleria. El procés també ha aconseguit la participació de moltes persones en les tres escales i amb un impacte mitjà, a través de les jornades (160 persones aprox.), els tallers (100 persones aprox.), el recorregut (40 persones aprox.) i el qüestionari en línia (900 persones aprox.). En tot cas, no es pretenia una participació quantitativa, sinó qualitativa i, en eixe sentit, tal com s’ha plantejat este procés, tres mesos de duració i un impacte mitjà, es considera o es pot considerar que ha tingut una efectivitat màxima, perquè en tot moment (tallers, jornades i recorregut urbà) hi ha hagut un aforament màxim, així com diversitat i representativitat de molts dels agents socials i una total predisposició a la participació de totes les persones i col·lectius implicats. En definitiva, s’ha generat en tot moment un ambient d’escolta i treball obert a associacions i ciutadania i una resposta per la seua banda d’escolta, treball i proposta. El procés de transformació urbana de la plaça de la Reina no pot concretar-se només en una transformació física, sinó que ha d’anar acompanyat de polítiques que construïsquen un nou model de ciutat. En el cas de la plaça de la Reina, es tracta de polítiques culturals que potencien i visibilitzen el patrimoni de la plaça i el seu entorn, que recuperen la memòria i les seues tradicions; polítiques ambientals que disminuïsquen la contaminació acústica i mediambiental; polítiques de mobilitat que potencien un canvi de paradigma respecte als aparcaments, el transport públic, la conversió en zona de vianants i la mobilitat a la ciutat; polítiques socials i de vivenda que eviten la turistificació i la gentrificació del centre històric, així com polítiques econòmiques que potencien el comerç local i de proximitat davant de les grans franquícies.

121/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

G. AgraĂŻments

122/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

123/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

A les associacions, col·lectius i persones involucrades: a Ciutat Vella Batega; a Josep Garcia Alemany, d’EMT València; a Paco Martín, secretari municipal de la Junta de Ciutat Vella; a José Ramón Giménez Sancho i Ismael Arráez Bañón, de l’Associació Gremial del Taxi de València i Província; a Ana Prieto Alba, veïna de la plaça; a Antonio Sanchis Pallarés i Albert Pineda, de l’Associació de Veïns i Comerciants Amics del Carme; a Fernando del Molino Écija; president de la Federació Sindical del Taxi de València i Província; a Mariano Bolant Serra i Isabel Navarro Camallonga, en representació del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València; a Chema Segovia i Marta Domínguez, per haver-nos il·lustrat en les jornades d’informació; a Andrea Ariza; a Miguel Ángel Rein; a Luis Fernández Gimeno, vicepresident de Cultura Festiva de la Falla Tio Pep de la plaça de la Reina; a Jaume Fons Ferrer; a Josep Bartual Roig; a Júlia Bartual i López; a María López Menadas; a Amparo Blay, presidenta d’AVANT Valencians; a Carles Rosaleny Gamón; a Rosario Llorente Esglésies; a Àlex Amorós; a Matilde Azpitarte Camy; a Jacobo Ríos; a Teresa Lliso; a Cri Skywine; a Nelo Vilar, d’Heterotopia Centre d’estudis d’acció i participació; a Rafael Jardón Giner; a Eduardo Criado; a Antonio Villar i Rafael Ferrando, per part de la Federació Empresarial d’Hostaleria de València; a la Policia de Barri del districte de Ciutat Vella; al Capítol Metropolità de València; a Rafael Andrés; a Salvador Ros Pardo; a Pep Ruiz; a Verònica Andrés; a Enrique Torregrosa i Bernardo Pérez, d’ADISLEV (Associació de Distribuïdors); a Horeca Comunitat Valenciana; a Rafael Manpel; a Amics del Corpus; a Mujeres Grandes i, en especial, a Inma Irure; a Mujeres de Negro; a Sostre; a Escoltem Velluters; al Col·lectiu de Mares i Pares de Ciutat Vella; a Mónica, de Per amor a´l’art; a les dones teixidores de la plaça Redona, i a Javi i Rosa per organitzar estes sessions; a Paula Sánchez i a son pare Teo; a Julia Martínez, de l’Associació de Comerciants del Centre Històric de València; a Íñigo 124/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Magro, a Miguel del Rey i a Antonio Gallud, per compartir el seu projecte amb este procés; a Trini Piqué, de la Coordinadora de Ciutat Vella; a José Luis Lliso Ruiz, de l’Associació Archival; a Acció Ecologista Agró; a Ester Giner (responsable Programa Cultura) i Ricardo Millet (director d’Intel·ligència), de Turisme València; al Museu de la Ciutat i a l’Hostal de Morella, per cedir els seus espais per a les jornades d’informació, devolució i per al desenvolupament dels tallers-debats; al Col·lectiu Punt 6 i a Hiria Kolektiboa, pels seus manuals i guies que han orientat, en part, este procés, i a totes les persones que, d’alguna manera, han participat al llarg del procés participatiu de transformació urbana de la plaça de la Reina.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

125/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

126/169

ANNEXOS A1. Resultats entrevistes A2. Resultats Tallers 1 i 2 A3. Resultats Tallers 3 i 4 A4. Resultats QĂźestionari

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

127/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

128/169

ANNEXO 1. Resultats Entrevistes

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

129/169

130/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

- Falta comercio tradicional, de proximidad y servicios, que haría que la zona estuviese más habitada y no sólo fuera un espacio turístico. - A nivel de nudo de comunicación es una plaza demasiado aprovechada. Mucho tráfico por la plaza y es muy complicado circular por ella en coche y taxi. Problemas de confluencia de taxis, bus turístico y autobuses. - Algunos locales cerca de la catedral no son directamente accesibles para carga y descarga. - Existe un embudo de personas en la calle del Micalet hacia la plaza de la Virgen. - No es una plaza para estar ni para quedarse. - Si la plaza de la Reina es peatonal, ¿qué pasará con la calle Corretgeria?, ¿Qué pasará con los aparcamientos que hay en la plaza? - Compaginar usos de la vida cotidiana con los usos a escala de ciudad. La plaza tiene estas dos escalas.

PROXIMIDAD

PROBLEMAS - Zona Central: espacio para sentarse, conversar, leer y estar. Que la plaza forme parte de nuestra vida cotidiana. - Necesitamos baños públicos. - Dar salida a los vecinos y vecinas de sus garajes. - Aparcamiento cercano y consecuente. - Bolsas de parquin para vecinos/as (relevo generacional) Utilización del parquin para ello. - Apropiación de las personas del espacio. Estas caracterizarán el uso. - En la plaza y su entorno hay personas con problemas serios de movilidad (discapacidad, personas mayores, accidentados, etc) que necesitan un servicio de transporte de puerta a puerta. - Procesiones: la cabalgata del convite, el Corpus, la Virgen de Agosto, la virgen de los desamparados. - Reducir distancias para carga y descarga. - Necesidad de bancos. - Necesidad de plazas de garaje para los vecinos y las vecinas. - Necesidad de conciliación de las bicis con los viandantes. - Solucionar los desplaamientos de las personas con movilidad reducida. - Resolver la movilidad de las personas mayores. - Suministro a todos los establecimientos hosteleros. - Recuperar ciudad, recuperar memoria, recuperar la vida en las calles. - Recuperar la plaza para el uso público, las fiestas y las tradiciones.

NECESIDADES - Bancos con respaldo y posibilidad de que los pies lleguen al suelo. Bancos altos. - Que el mobiliario sea flexible para el uso y que necesite poco mantenimiento. - Bancos y fuentes sencillas que permitan beber, lavabos públicos y vegetación que dé frescura y calidez a un espacio que, por su escala, puede resultar frío pese a su monumentalidad. - Circulación de los camiones de carga y descarga de forma circular y perimetral alrededor de la plaza. - Informar bien de los cambios en las líneas de autobuses a las personas mayores y, en concreto, a las mujeres mayores que son las que más utilizan este transporte. - Intercambiadores que permitan el acceso de menos líneas de buses al centro histórico. - Establecer una circulación de autobuses alrededor del casco antiguo y un sistema de autobuses eléctricos transversales. - Generar una entrada al aparcamiento subterráneo por la calle de la Paz (calle de la Paz con tres carriles para bus, taxi y coches que vayan al aparcamiento) y una salida por la calle San Vicente en paralelo al carril bus y taxi. Desvío del tráfico normal por Pintor Sorolla. - Habilitar un punto de policía y un punto médico para emergencias integrados en la plaza. - Hacer la calle Corretgería de doble sentido para las bicis. - Hacer un carril bici por la plaza pero de tráfico muy lento para que no entorpezca el paso de las personas. - Hacer un mapeo de plazas de aparcamiento en el barrio. - Reservar un espacio para el sector del Taxi y sus usuarios para poder recoger y dejar a las personas que lo necesitan. Disponer de una parada de taxis lo más cercana posible a la Catedral, además de permitir la circulación al taxi para poder acceder a la parada. - Pacificar el tráfico más que peatonalizarlo totalmente, con permiso de acceso a vehículos autorizados. - Parquin para vecinos y vecinas, pero también para las asociaciones como Amics del Corpus o la Falla del Tio Pep. - Plaza para estar. Un lugar para estar. Espacio de esparcimiento y tranquilidad. - Ubicar la parada de taxis en la calle Avellanas para desviar el flujo de personas hacia otras zonas turísticas de la ciudad que son menos conocidas. - Replantear la línea de autobús 5b (antigua anillo interior que iba por Ciutat Vella). - Si no peatonalizan la calle San Vicente, el bus continuará por calle de la Paz hasta San Vicente y la parada de bus podría estar en ese tramo. - Si peatonalizan la calle San Vicente, la parada de bus se situará en la calle de la Paz esquina Poeta Querol.

PROPUESTAS

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

131/169

PROBLEMAS

- Las aceras son insuficientes y pequeñas. - Actualmente la plaza no es un lugar seguros pues las aceras están llenas de gente y los pasos de peatones son muy peligrosos. - Desequilibrio entre vehículos y espacio público. - Dificultad de recorridos para los viandantes. Muy difícil el tránsito. - Dificultades de accesibilidad para sillas de ruedas en la parada de bus. - Espacio hostil e inseguro para la personas que van en bicicleta. - Existe un punto negro de inseguridad en el túnel/pasaje que está situado al lado del Finnegans. - Las escaleras que se plantean en el proyecto de 1999 son un peligro y un obstáculo para los carritos y los minusválidos. - Lugar inseguro para las personas de movilidad reducida en horas punta, debido a la masificación de personas que hay en las aceras y cruzando las calles. - No es un lugar agradable. - Se trata de una plaza difícilmente apropiable por las personas. - La calle Oeste esta llena de elementos que no dejan caminar. - La plaza en su conjunto no es accesible para las personas (carritos, sillas de ruedas, andadores…) - No hay punto de información en la zona y utilizan a la policía para ello. - Procesión del Corpus. El encuentro de la Calle del Mar con la calle Avellanas dificulta el giro por donde pasa el paso de la procesión. - Tráfico rodado.

AUTONOMIA - Ubicar los accesos del aparcamiento fuera de la plaza y la recuperar espacio para la ciudadanía. - Necesidad de información ciudadana con respecto a los cambios en movilidad que se están produciendo en Ciutat Vella: nuevas paradas de bus, nuevas rutas o cortes de calles. - Faltan baños públicos. - Informar a las personas mayores de los cambios en las líneas de autobuses. - Lugar amable donde pasear. - Necesidad de disponer de un espacio para sentarse y relajarse en el espacio central de la plaza. - Pasar por ahí bastante a menudo. Atravesarla para ir a otros puntos de Ciutat Vella. - Peatonalizar la plaza para que sea un lugar más seguro. - Tener en cuenta las dimensiones del paso para el recorrido de la Procesión del Corpus por la plaza (distancia de giro necesaria igual a la anchura de Sant Vicent). - Tiene que ser una plaza accesible y sin escalones para no dificultar el paso de la procesión ya que llevan carros, caballos y animales. - Control de la aglomeración de personas en fallas. - Necesidad de información ciudadana con respecto a las plazas de aparcamiento subterráneo y que uso se le va a dar. - Pensar en personas minusválidas que tengan que acceder a la basílica o al barrio.

NECESIDADES - Disponer en la plaza paneles informativos con mapas del centro histórico. - Habilitar en la plaza y su entorno unas rutas urbanas marcadas y señalizadas. - Utilizar el solar del Micalet para hacer una oficina de turismo o/y un centro de interpretación (equipamiento cultural). - Diseño de la entrada, la salida y la circulación por la plaza para que sea accesible para bomberos y ambulancias. - Ampliar la zona de acceso a la catedral accesible para miles de personas. - Ascensores en el parquin. - Baños públicos en la plaza con punto de agua, servicios y cambiadores. Baños limpios, mantenidos, vigilados, adaptados y accesibles. - Debería de haber un quiosco permanente de información. - Eliminar el tráfico, racionalizar y armonizar el uso del suelo de las terrazas y mobiliario urbano inútil. - La parada de bus vinculada a la plaza debería tener un diseño singular; podría ser una gran plataforma con sombra, bancos, wifi, enchufes para recargar,…. - Las paradas de Bus y Taxi integraran información sobre la ciudad para habitantes y turistas, en puntos particulares pero también en aplicaciones de dispositivos moviles (Aplicación de las TIC) - La plaza debe disponer de un alumbrado adaptado. - Implementar las nuevas paradas con mejoras para las personas invidentes. - Lavabos públicos disimulados y aseados. - No llenar la plaza con elementos innecesarios. - Punto de emergencia y punto de policía. - Poner un pavimento antideslizante con rugosidades. - Que sea una plaza accesible pero con accesibilidad limitada de cara a posibles invasiones (de todo tipo: turistas, patinadores, venta ambulante, …). - Trabajar con las personas mayores y, en concreto, con las mujeres mayores en los cambios de líneas de autobuses. En todo caso, mantenerlas bien informadas. - Un punto de información que nos deje hacer nuestro trabajo y nuestras tareas propias de policía. Que exista un punto de información para que no nos utilicen a nosotros como fuente de información del entorno y no nos dejen hacer nuestras tareas y funciones reales. Punto de información con un horario extenso. - Podría situarse en el espacio de la cripta. - Que el pavimento se pueda agujerear para poner diversos objetos que se necesiten para realizar actividades como, por ejemplo, hinchables o carpas. Que no sea una plaza monumental que no se pueda usar. - Quitar las escaleras del proyecto: es un punto de inseguridad y de caídas. - Si no se ponen barreras físicas, la carga y descarga y las bicis ocuparán la plaza. - Una oficina de información municipal que, a su vez, coordine las incidencias tanto sanitarias, de seguridad o de cualquier otra índole. - Señalética, con leyenda de los distintos puntos de interés.

PROPUESTAS

132/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

- Convivencia conflictiva de tráfico y diversidad de zonas reservadas (taxis, carga y descarga, buses, bus turístic, coches oficiales, turismos). - Cuando las terrazas cierran, las personas se quedan en la calle por la noche y hacen ruido, se mean y vomitan ya que no hay control de ningún tipo por la noche. - La policía está muy pendiente de los tiempos de carga y descarga y ponen muchas multas. - Aglomeración de turistas. - El aparcamiento para descarga se mezcla con la parada del bus turístico y con el aparcamiento de coches particulares. - Falta espacio de zona de carga y descarga en comparación con la cantidad de bares y restaurantes que hay en la zona. - Apropiación del espacio por parte de los vehículos en detrimento de las personas. - Apropiación del espacio público por las terrazas de los bares. - Colapso de tráfico en horario comercial. - Conflicto entre carril bici y peatones. - La concentración de autobuses convierte a la plaza de la Reina en un nudo de articulación del tráfico rodado. - Falta espacio de circulación para las personas por la mala organización espacial durante las fiestas. - Convivencia de demasiados usos no compatibles. - El espacio no es adecuado para la reunión o concentración de un grupo de personas. - El nuevo espacio peatonal no debe de ser ganado por las terrazas de bar. - Es un lugar caótico. - Falta de contenedores. - Falta de diseño y uniformidad en las casetas de los mercadillos tipo la Escuraeta. - Problema con la venta ambulante en los espacios de circulación de gente. - Problema de mendicidad. - La plaza parece una estación de autobuses. - Presión relacionada con el turismo. - Problemas con el servicio de carga y descarga alrededor de la plaza durante todo el día. - Los arboles pegados a las fachadas impidieran colocar las terrazas. - Preocupación por el aumento de tráfico por la calle del Mar en caso de peatonalización de la plaza. - Contaminación sonora. - Se trata de un espacio reducido donde conviven muchos usos, la mayoría difícilmente compatibles: los residente (usos de vida cotidiana), el sector comercial (turismo, restaurantes, oficinas), el turismo (uso modificado del espacio público); además, los taxis, los buses, los coches, la carga y descarga, los ciclistas. - Se trata de calles con estructura antigua, estrechas y aceras pequeñas que tienen un uso limitado. Tantos usos a la vez son motivo de conflictos y problemas que dificultan la vida de los usuarios.

CONVIVENCIA

PROBLEMAS - Nueva ubicación para el servicio público. - Disminuir los ruidos y la contaminación. - Adaptar soluciones técnicas y ventilación del parquin a lo existente - Coordinación de la diversidad de usos que coexisten en la plaza: mercaditos, Belén, procesiones, Ofrenda y la falla. - Colaboración de la policía con las personas que se ocupan de la carga y la descarga. - Controlar el horario nocturno de las actividades pues pueden generar molestias. - Fluidez en los flujos. - Agilidad de movimientos para carga y descarga. - Necesidad de las personas residentes de la zona de poder llegar a su casa y poder aparcar en algún sitio. - Necesidad de salida de vehículos por Corretgeria y por el aparcamiento de la plaza de la Reina. - No mezclar funciones y no intentar solucionar todas las necesidades en un mismo espacio. - Ofrecer una alternativa al bus turístico, a la EMT y a los carruajes. - Tiempo y espacio para carga y descarga. - Conversión de la plaza en espacio de encuentro y convivencia. - El uso de la bicicleta puede crear conflicto y atropellos, hay que regularla. - Esconder los contenedores de basura que normalmente están llenos y rodeados de basuras.

NECESIDADES - Controlar el horario nocturno de las actividades, pues pueden generar molestias. - Dejar claros los horarios de zona de carga y descarga: por ejemplo, un buen horario sería de 8 a 12 de la mañana porque normalmente no hay mucho tráfico. Que no coincida el horario de carga y descarga con el horario de limpieza. De 12 a 14 existe un verdadero problema debido a la aglomeración que se produce por la carga y descarga. - Generar más aparcamientos de motos. - Cambiar el recorrido de la Ofrenda a su paso por la plaza de la Reina y que este recorrido se produzca por el espacio central y no por los laterales. - Enterrar los contenedores o ubicarlos en los solares cercanos. - Control de las terrazas. - Hacer un mapeo de plazas de aparcamiento en el barrio. - Establecer orden de prioridad: 1 – transportes colectivos 2taxis 3-bus turístico. Pacificar la calle San Vicente. - Diseño, uniformidad y criterio estético de las casetas que se utilizan para los mercadillos puntuales. - Eliminación del parquin subterráneo para disuadir a la gente de llegar en coche al centro. - Disponer espacios para diferentes usuarios: comercial, turístico, la catedral, ágora. - Limitar zonas de terrazas por ordenanza municipal. Regulación formal y administrativa. - Permeabilidad de tráfico entre peatones y ciclistas pero sin carril bici. - Prohibir en las terrazas la unión de los toldos de fachada con los veladeros. - Prohibir las plataformas para las terrazas de bar. - Recuperar la plaza como lugar digno y adecuado para la Plantà y la Cremà de la falla del «Tio Pep». - Homogeneizar la estética de las terrazas de la plaza. - Realizar el servicio de carga y descarga en el aparcamiento subterráneo en una zona habilitada para ello. - Ubicar los usos relacionados con la Catedral en el espacio cercano a ella. - Disponer las terrazas en la zona central y el paso en los laterales. - Las plazas de garaje también tienen que ser para las personas que trabajan en el entorno. - Entrada de los coches al parquin adentrándose lo mínimo posible en la plaza y salida por calle del Mar. - Tiene que haber un seguimiento de las obras de la plaza y su resultado, para que sea una obra durable y sostenible (por parte del equipo técnico y del Ayuntamiento). - Pensar espacios de estancia y reunón para grupos de personas.

PROPUESTAS

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

133/169

- Transformación del espacio en un parque temático turístico perdiendo el carácter vecinal. - Mal estacionamiento, venta ambulante y patinadores. - Poco espacio peatonal. Aceras peatonales muy estrechas y con mucho flujo a ciertas horas el día: aglomeraciones de peatones/as. - Bicicletas a velocidad inadecuada por la plaza. - Durante la Ofrenda no se pueden poner terrazas. - Circulación restringida a personas residentes, emergencias y transporte público (quizá buses de pequeño tamaño). - Armonizar los distintos usos, espacio para el encuentro, para la palabra, para la representación de muchas de nuestras tradiciones (el mercadillo de la escuraeta), para la hostelería (las terra zas son muy agradables). Sin embargo, es fundamental que se genere espacio público libre de consumo. Equilibrar el uso de ambos espacios. - Una plaza sin escaleras y con visibilidad hacia espacios donde la infancia pueda jugar. - Coordinación entre los distintos servicios para disponer las terrazas en la plaza. - Pavimento y mobiliario que dificulte el patinaje y la invasión de personas patinadoras. - Diseñar el espacio para evitar la venta ambulante y el mal estacionamiento. - Tener en cuenta la diversidad de personas que utilizan la plaza y que conviven diariamente en ella para equilibrar los beneficios de la peatonalización. Hay muchas personas que necesitan proximidad al entorno monumental y al acceso a misa.

134/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

- Han desaparecido los comercios de la vida cotidiana, los comercios y terrazas dependen de la Ley de turismo. Han cambiado el uso de los bajos a lo largo de la historia. Eran establecimientos que no tenían nada que ver con las terrazas. - A nivel de disfrute peatonal y ciudadano es una plaza infrautilizada - Aglomeración de terrazas en el espacio público - Conflicto de usos espacios para: ofrendas procesiones, mercadillos, falla se mezclan con el tráfico y circulaciones peatonales. - Plaza mal mantenida. Mobiliario, pavimentos en malas condiciones, aceras sucias. - Zonas abandonadas y sin uso

VITALIDAD

PROBLEMAS - Reducir la contaminación y los ruidos - Comercio de proximidad - Cualquier tipo de actividad favorece el negocio - El bus turístico atrae a los turistas - Es necesario una plaza que se programe y se piense bien desde el principio para que sea duradera, tanto a nivel funcional como a nivel material. Una plaza sostenible. Amortizar la inversión que se va a hacer. - Falta que se programen actividades en la plaza - La zona ajardinada más próxima a la catedral, se utiliza para tumbarse y comer - Necesidad de potenciar el pequeño comercio en el barrio - No reducir la superficie de las terrazas existentes - Poder realizar carga/descarga y recogida de envases vacíos - Posibilidad de varios usos - Punto de encuentro e intercambio cultural - Recuperar la vocación artesana de la plaza - Retomar la calle - Sitios sin necesidad de consumo - Conversion de la Plaza en espacio de encuentro y convivencia

NECESIDADES - Si tuvieran espacio podrían hacer ahí el campeonato de ajedrez, las paellas, las cenas de sobaquillo, las exposiciones culturales, poner carpa al lado de la falla - Reducir la contaminación y los ruidos - Masa arbolada de hoja caduca: sombra en verano, sol en invierno - Regulación de terrazas. Dejar el ancho suficiente entre fachada y terrazas para que pasen las personas ( mínimo 3m) - Zonas de terrazas homogéneas dispuestas en el centro organizadas y sin ocupar todo el espacio. Que dejen pasar a la gente por el perímetro. - Comercios de proximidad - Disponer en la plaza de una zona arbolada que siempre da sensación de zona saludable y colorida. - Diversificar usos traspasar usos de otras plazas a esta como por ejemplo los conciertos de la Plaza de la Virgen. - Elementos pensados para la infancia - Entender la Plaza de la Reina dentro de una red de espacios públicos en torno a la catedral para poder equilibrar flujos, usos y actividades - Espacio de sombra flexible que se pueda adaptar a varios usos - Espacio para estar en la plaza, espacios de encuentro con otras personas pero sin necesidad de consumir - Exposiciones periódicas. Museo de arquitectura por regiones - Generar un espacio verde en la plaza con vegetación y árboles - Habilitar la plaza para los niños y las niñas y la gente mayor. -Un espacio intergeneracional - Hay que dar tiempo para que vayan surgiendo nuevos usos, sin saturar de usos - Que ni la forma ni los materiales impidan realizar las actividades. - Se podrían diversificar usos de la plaza de la virgen y llevarlos a la plaza de la reina como Els balls al carrer. - Es una Plaza para la convivencia. Conciliar al ciudadano con su espacio. Conciliación de las asociaciones con su barrio. - Implementar wifi en la plaza - Infraestructuras flexibles y polivalentes - Mobiliario móvil que permitiera flexibilidad para hacer diferentes actividades poner. - Oficina de turismo - Organizar los mercadillos en el espacio central de la plaza y no pegados a la catedral - Plaza amplia y abierta de fácil acceso, capaz de usos diversos en el tiempo y en cada momento. - Poner sitios para descansar y comer - Programar actividades en la plaza pero estableciendo unos horarios que no molesten a los vecinos y a las vecinas - Tener diferentes actividades de tipo cultural durante todo el año, particularmente culturales: pintura, exposición de libros, no fijos y alternando los fines de semana. Incluso actividades lúdico-festivas. - Un espacio para poder organizar conciertos y para que los músicos pudieran tocar libremente - Utilización de la Plaza por los falleros y falleras de la Falla del Tio Pep (Actividades) llenarían de vida la Plaza ( Niños/as, personas mayores mujeres… - Utilizar los solares que hay en el entrono con un uso «mientras tanto». Por ejemplo para zonas de carga y descarga, aparcamientos para residentes, etc. - Vincular el solar del Micalet (1952) al proyecto de transformación urbana de la plaza de la reina - Zonas de sombras

PROPUESTAS

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

135/169

PROBLEMAS

- La plaza no pone en valor lo que representa como vertebradora de historia y memoria. - A nivel patrimonial la plaza de la Reina es una plaza desaprovechada. - Existe peligro de gentrificación debido al fuerte crecimiento del turismo y a la emergencia de hoteles y apartamentos turisiticos - Cada vez hay menos comercio de barrio. El pequeño comercio se pierde porque los alquileres han subido mucho y las personas propietarias se jubilan. - El solar del Micalet se reivindica desde 1952, ¿qué hacemos con él? Actualmente está en muy malas condiciones y ofrece mala imagen. - El tejido asociativo de Ciutat Vella es muy flojo pues la densidad demográfica es baja, esparcida y envejecida. - Existe en el entorno de la plaza mucha población flotante actualmente. - Falta de conocimiento del entorno (por ejemplo, el portal de Valldigna..). - No es una plaza publica. - No hay nada en la plaza. - Perdida del espiritu festivo de centro comercial y cultural de la plaza en la ciudad. - Separación del «monumento Fallero» del «colectivo fallero». - La Falla no tiene visibilidad, queda incomunicada los días de ofrenda. - Pérdida del comercio tradicional, local y aumento de las franquicias.

REPRESENTATIVIDAD - La plaza, situada en un espacio céntrico y concurrido, debería ser la tarjeta de identidad de la ciudad. - Enmarcar la puerta barroca de la Catedral y recuperar la huella de la antigua calle Zaragoza. - Espacio perdido que hay que recuperar. - Poner en valor el paisaje. - Posicionamiento de la Falla. - Recuperar el centro histórico a diferentes niveles: urbanístico y arquitectónico, pero también, a nivel de actividad comercial y cultural. - Recuperar el espíritu festivo, comercial y cultural. - Recuperar la identidad de la plaza, por ejemplo, a través de la recuperación de la antigua muralla. - La plaza debe ser un centro cultural. - “Salvar la calle de la Paz” a nível patrimonial, medioambiental, paisajistico, arquitectónico y ciudadano.

NECESIDADES

- Diseño, uniformidad y criterio estético de las casetas que se utilizan para los mercadillos puntuales. Dignificar el mercado de la Escuraeta. - El entorno se tiene que despejar para que se vea. Espacio abierto para que se vean las perspectivas. - Espacio dedicado a la artesanía local. - Generar rutas urbanas para conocer los lugares con historia que no están normalmente en las guías turísticas. - Habilitar un espacio para hacer un museo de la evolución de la ciudad desde los años 70´hasta ahora. - Iluminar la catedral. - La plaza de la reina podría ser la nueva plaza de la ciudad. - Limitar los alquileres de los comercios tradicionales de toda la vida para que no desaparezcan. - Marcar la calle Zaragoza con arbolado. - Proponemos recuperar el tejido urbano que hubo antiguamente, mediante texturas de pavimentos, como por ejemplo, recuperando las antiguas manzanas y vinculándo la plaza con las calles adyacentes. Existe suficiente información para hacerlo. - Que en la plaza se generen espacios abiertos para disfrutar de las diferentes perspectivas. - Quitar los jardines laterales (propiedad de la Catedral) pegados al muro de la Catedral porque generan grietas y humedades en los muros del edificio y tapan visualmente el edificio. - Ubicar el Belén cerca de la catedral. - Definir un recorrido en el pavimento, con diferentes tipos de solado y cambio de texturas o colores, que de forma casi imperceptible permitiera una lectura histórica a través del pavimento de la antigua trama urbana. - Sería interesante resaltar en el pavimento el antiguo trazado urbano, para no perder la memoria. La plaza tiene unas dimensiones que no se corresponden con la trama urbana que la rodea y sería una forma de hacer comprensible la propia fachada de la Catedral, esa gran puerta barroca, diseñada para ser vista desde otra perspectiva, seguida de un gran paramento prácticamente liso.

PROPUESTAS

136/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

- La plaza está al servicio de la hostelería y del tráfico rodado. - Si se plantea vegetación solamente perimetral, se daría sombra solamente a las terrazas, beneficiando el espacio privado y de consumo, en detrimento del espacio público para uso y disfrute de todas las personas. - Aceras insuficientes para las personas. - Con respecto al proyecto de 1999, más que el diseño de una plaza parece el diseño de sus calles. No queremos divisiones ni fronteras ni fraccionamientos en la plaza. Atención a los pasos de las procesiones. Atención a la relación de la plaza con sus entradas a las calles laterales. - Dificultad de plantar árboles con el parquin debajo. - El espacio está mal distribuido. - El mercado de la Escuraeta es un desastre. - El «popurrí» de vegetación. - No hay suficiente espacio para colocar las dos fallas. - Plaza mal distribuida a nivel espacial ya que los flujos peatonales se restringen sobre todo a los laterales de la misma y el espacio central tiene muchas barreras, como el tráfico, el aparcamiento o las vallas de la zona verde. - Plaza dura. - Terrazas irregulares esteticamente.

ESPACIO Y PAISAJE

PROBLEMAS - Espacio para encuentros festivos y culturales a lo largo del año. - Espacio de grandes dimensiones, amable accesible y de uso continuado. - Espacio para las dos fallas. Sup=300m2 mas las distancias mínimas de ubicación del mobiliario, arbolado y circulaciones. - El espacio tiene que ser flexible y que permita el crecimiento del monumento fallero. - Espacio para viandantes. - Faltan espacios en sombra en la plaza. - Necesidad de utilizar el espacio central de la plaza mediante un espacio más fluido y sin tantas barreras. - Pensar a la vez en la imagen y en la utilidad. - Tener en cuenta la puerta barroca, la presencia de la Catedral y el entorno. - Vegetación autóctona. - Aparcamiento subterráneo con plazas para los vehículos policiales. - Pensar dónde y cómo se colocan las terrazas. - Recuperar espacio peatonal en el centro histórico, recuperar paisaje. - Tener en cuenta el solar del Micalet en el proyecto de transformación de la plaza. - Hay que pensar en que sea una plaza funcional.

NECESIDADES - Diseñar la plaza teniendo en cuenta solamente el pavimento e Igualar el suelo. - Un proyecto sencillo que no cueste mucho dinero y que sea de fácil mantenimiento. - Poner árboles. Que haya arbolado, pero no muy alto para no tapar los edificios. Vegetación iluminada por debajo. - Disponer árboles que puedan formar pórticos alrededor de la plaza, como referencia a la idea de plaza mayor. - Crear una alameda de paseo y terrazas en los laterales. En el espacio central disponer mobiliario urbano para el descanso y disfrute de las vistas. - Destinar todo el espacio en el que actualmente circulan y aparcan vehículos a los/las viandantes y la vegetación. - Intervenir sobre la plaza y las calles adyacentes, tratando el proyecto como un todo, no sólo la plaza. - Generar un espacio para encuentros festivos y culturales a lo largo del año. Espacio de grandes dimensiones, amable accesible y de uso continuado. - Espacio para las dos fallas. Sup=300m2 mas las distancias minimas de ubicación del mobiliario, arbolado y circulaciones. - Generar una secuencia de usos desde las fachadas hasta el centro de la plaza: paso para viandantes, terrazas y en el centro espacio para mercadillos y actividades varias. - Pavimento antideslizante y poco poroso para que no se manche. - Permitir una visión global y abierta de la plaza. - Plantear un espacio neutro e indefinido a nivel funcional, un espacio apropiable por distintos usos y actividades pero no dirigido hacia ninguna. - Ubicación de las Fallas « Tio Pep»: Ser vista desde perspectivas distintas, desde la plaza, la calle de la Paz y Sant Vicent. - Disponer de los servicios necesarios para la Falla: hidrantes, recogida de agua bomberos, toma de electricidad, solado para altas temperaturas. - Que la plaza sea de bajo mantenimiento.

PROPUESTAS

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

137/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

138/169

ANNEXO 2. Resultats Tallers 1 i 2

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

139/169

140/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

- Autobús turístico. - Coches de caballos. - Flujo masivo de personas viandantes por las aceras. - Pisos turísticos y aumento de alquileres. Peligro de gentrificación. - Ruido. Contaminación acústica. - Terrazas de los bares. Privatización del espacio público. - Turismo. - Contaminación sonora, atmosférica y del espacio. - Suciedad del suelo y desorden de contenedores. - Turismo desbordado, tráfico, falta de conexión intergeneracional entre las personas. - Demasiado tráfico. - La entrada del parquin ocupa la mitad de la plaza. - La plaza de la Reina es un gran restaurante. - Aglomeración de gente por el perímetro de la plaza, el centro se queda vacío, se genera invisibilidad y es poco habitable a escala humana. - El aumento de los alquileres propicia la desaparición del comercio local. - La peatonalización de la plaza afectará a la circulación por la calle del Mar. - Dificultoso el desplazamiento en bicicleta por el entorno de la plaza. - El centro historico se queda como una isla sin acceso para personas mayores en transporte colectivo o privado

CONVIVENCIA

- Aceras muy pequeñas. - Congestión de tráfico. Exceso de buses, taxis, bus turístic, turismos, carga y descarga. - Parada de autobuses masiva en la plaza y circulación por la plaza de todos los autobuses. - Aglomeración de gente por el perímetro de la plaza, el centro se queda vacío, invisibilidad y es poco habitable a escala humana. - El aumento de los alquileres propicia la desaparición del comercio local. - La peatonalización de la plaza afectará a la circulación por la calle del Mar. - El desplazamiento en bicicleta por el entorno de la plaza es dificultoso. - El centro histórico se queda como una isla sin acceso para personas mayores en transporte colectivo o privado.

PROXIMIDAD

PROBLEMAS

- Espacio de coexistencia de distintas actividades. - Espacio de convivencia entre distintas personas. - Humanizar la relación con la plaza. - La plaza de la Reina: espacio peatonal para las personas. - Limitar el turismo. - Racionalidad en zonas de carga y descarga. - Restringir las terrazas de la plaza y limitar las licencias de terrazas. - Dualidad terrazas/vecinos. Utilizar el espacio público junto a las terrazas. - Mantener el suelo limpio, pensar en un pavimento adecuado. - Faltan papeleras. - Respetar las ordenanzas de terrazas. - Respeto a la diversidad. - Debería ser un espacio apropiable. - No ocupar el espacio central con usos, sino dejarlo libre. - Recogida de basuras frecuente, limpieza y contenedores enterrados. - Recuperar la tranquilidad de la València antigua.

- Acceder a la plaza andando o en transporte público. - Atención a las personas con movilidad reducida. - Desviar los autobuses para que no pasen por la plaza. - Recuperar el comercio local. - El acceso a la plaza de ambulancias, vecinos y vehículos de emergencia. - El acceso y salida de los vehículos que tienen sus garajes en la calle Corretgeria. - Que la plaza sirva para el paseo. - Peatonalizar la plaza. - Ubicar los taxis en zona visible y de fácil acceso.

NECESIDADES

- Adoptar unos criterios estéticos para las terrazas de los bares de la plaza. - Limitar el horario de carga y descarga en la plaza y que se cumpla, pero también facilitar que se haga el servicio con agilidad. - Que la plaza de la Reina sea un espacio público sin bares, ni terrazas. - Quitar de la plaza los autobuses turísticos y los coches de caballos. - Restringir las licencias de hostelería en la plaza. - Sistema de contenedores enterrados para la recogida de basuras. - Disponer en la plaza de un servicio de baños públicos (adaptados, limpios y seguros). - Cambiar la entrada del aparcamiento. - Convivencia entre bicis, peatones, carga/descarga, etc. - Desviar usos a otros sitios y no concentrar todo en la plaza. - Espacios compartidos, pacificar el trafico. - Limitar las actividades para no saturar la plaza. - Regular la concesión de licencias y de terrazas. - Señalar las terrazas en el suelo y delimitarlas.

- Aparcamiento subterráneo para todas las personas. - Aparcamiento subterráneo público. - Cerrar el aparcamiento subterráneo. - Desplazar la parada de autobús masiva al cruce entre la calle San Vicente y la calle de la Paz. - Disponer de un aparcamiento vigilado de bicicletas en el parquin subterráneo. - Disponer de un carril bici por la plaza. - Ganar espacio peatonal y perder espacio de tráfico rodado disponiendo las paradas de bus y taxi por la calle San Vicente. - Habilitar un aparcamiento para residentes. - Habilitar el aparcamiento subterráneo rotatorio para residentes. - Habilitar un sistema de autobuses eléctricos que permita la movilidad por el centro histórico, sobre todo de personas con movilidad reducida. - Peatonalizar la mitad de la plaza. - Permitir solo la entrada de taxis y autobuses en la plaza. - Crear un espacio de estar sin consumir. - Lavabos públicos con igualdad de condiciones para hombres y mujeres. (ej. que los cambiadores de niños y niñas estén en ambos) - Crear otros puntos de acceso al centro para que no todo esté centralizado en la plaza de la Reina. - Parquin tanto para residentes como para el resto de la ciudadanía.

PROPUESTAS

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

141/169

- La glorieta del centro de la plaza, como espacio de estar y descansar, se queda pequeña y existen muchas barreras para acceder a ella. - Mercadillos pegados a la Catedral. - Plaza caótica. - Rampas de acceso al aparcamiento subterráneo.

ESPACIO Y PAISAJE

- Pérdida del comercio tradicional. - No hay comercio de barrio, - Comercio con poco valor.

REPRESENTATIVIDAD

- Basuras y mal olor (acumulación de basuras por la Hostelería) - Contaminación sonora, atmosférica y ambiental. - Mercado de la Escuraeta y el de Navidad. - Pérdida del comercio tradicional. - Sobre explotación de usos. Espacio comprimido por la concentración excesiva de usos, sobre todo en fiestas. ( Ofrenda, Escuraeta, Belén, mercado medieval..) - Falta de espacios de convivencia. - Falta de sombra. - Las terrazas ocupan mucho suelo público. - Turismo desbordado, trafico, falta de conexión intergeneracional entre las personas. - Espacio lleno de barreras; coches, turistas, terrazas. - No hay espacio para estar.

VITALIDAD

- Espacio inseguro. Densidad de tráfico rodado. - Flujo masivo de peatones por las aceras. - La acera Oeste está llena de elementos, es un punto a evitar. - Andar entre las terrazas y las fachadas. - Obstáculos para personas discapacitadas y gente mayor. - La plaza no se puede atravesar libremente. - Si la plaza es peatonal ¿cómo se podrá acceder a la misma?

ACCESIBILIDAD

- Armonización del entorno. - La plaza debería de poder cruzarse en todas las direcciones.

- Potenciar el comercio tradicional y cultural. Recuperar la huella de la calle Zaragoza para relacionarla a la puerta de los Hierros. - Debatir el modelo de comercio.

- Diversificar los usos de la plaza. - No saturar de mercadillos ni actividades la plaza. - Pensar el espacio adaptado para que también lo puedan utilizar todas las personas, sea cual sea su edad o su condición física. - Posibilidad de organizar ferias y mercadillos en la plaza. - Recuperar la riqueza hídrica y el frescor. - Suelo de la plaza transpirable. - Armonizar las terrazas para el Corpus. - Bancos con sombra, espacios infantiles. Espacios pensados para las personas con discapacidad funcional. - Las zonas de carga y descarga tienen que tener un punto cercano da suministro a todo el entorno. - Recuperar la tranquilidad de la València antigua.

- Pensar el espacio adaptado para que puedan utilizarlo los niños y niñas. - Quitar artefactos innecesarios de la plaza. - Limitar de obstáculos la plaza. - Poder sentarse. - Accesible para todos y todas.

- Cambiar la rampa de acceso al aparcamiento subterráneo. - Habilitar la primera planta del aparcamiento subterráneo para actividades tipo mercadillos y abrirla. - Separar las terrazas de los bares. - Cerrar el aparcamiento subterráneo para que pueda haber tierra, árboles y vegetación. - Potenciar la belleza del entorno. - Espacio saludable. - Espacio versátil. - Estudiar el tipo de vegetación. - Ordenación , armonización y estética de terrazas.

- Espacio que permita y de lugar a manifestaciones culturales y, en concreto, de la cultura valenciana. - Recuperar los coches de caballos.

- Disponer en la plaza de una fuente o similar. - Habilitar una zona en la plaza para poder estar y que potencie la relación de las personas, con bancos, sombras y mesas. - Habilitar la primera planta del aparcamiento subterráneo para actividades tipo mercadillos y abrirla. - Mantener los árboles existentes, entre ellos la carrasca , el roble y el Olivo. - Plantar árboles autóctonos y habilitar zonas verdes. - Regular el tipo de actividad de la plaza y el modelo de comercio que se quiere para esa zona. - Restringir el tráfico para que no haya tanta polución, ni tanto ruido, ni tanto humo. - Trasladar las terrazas a fachada. - Diseñar el mobiliario y la vegetación para que acompañen el uso, es decir, que se piensen con el fin y la utilidad que tendrán. - Que hayan espacios de biodiversidad. - Que haya usos diversos. Por ejemplo, mesas y sillas para jugar al ajedrez, - Espacios que potencien la relación y la integración de distintas clases sociales y el uso intergeneracional. - Quiosco, gradas o algún elemento para contemplar sin necesidad de consumir: música, teatro, espectáculos,.. - Ubicar un equipamiento cultural en un solar o en la casa del Relojero - Una biblioteca.

- Habilitar una zona en la plaza para poder estar y que potencie la relación de las personas, con bancos, sombras y mesas. - Eliminar aceras o unirlas y hacer una plataforma única. - Que las terrazas estén pegadas a las fachadas para no tener que pasar entre ellas.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

142/169

ANNEXO 3. Resultats Tallers 3 i 4

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

143/169

144/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

- Aparcamiento subterráneo rotatorio para residentes y asociaciones de la zona. [15, 1, 5] - Habilitar zona de aparcamientos para residentes, por ejemplo, en alguno de los solares adyacentes con un uso temporal. [3, 4, 6] - Aparcamiento subterráneo público para todas las personas. [4, 7, 3] - Cerrar el aparcamiento subterráneo (por una parte se disuade a las personas de ir al centro en coche y, por otra parte, permite poner

APARCAMIENTO (5)

- Hacer un carril bici por la plaza pero de tráfico muy lento para que no entorpezca el paso de las personas. [8, 21, 8] - Disponer de un aparcamiento vigilado de bicicletas en el aparcamiento subterráneo. [16, 4, 3] - Buscar una ubicación del Valenbici fuera de la plaza y plantear un carril bici que no pase por la plaza. [14, 3, 3] - Replantear un recorrido de bicicleta hasta la plaza, disponer de aparcamientos de bicis en la plaza y, a partir de ahí, acceder a Ciutat Vella andando. [8, 5, 5]

BICICLETAS (4)

- Pacificar el tráfico en la plaza más que peatonalizarlo totalmente, con permiso de acceso a vehículos autorizados y vecinos. [24, 0, 4] - Peatonalizar solo la mitad de la plaza y la otra mitad dejarla como zona paa servicios: taxis, bus, carga y descarga. [5, 29, 3] - Que la plaza tenga su parada de taxis, tal y como ha tenido siempre, y la posibilidad de acceder a la misma ya que existen personas usuarias que por sus necesidades de movilidad requieren que el taxi tenga el acceso fácil y próximo a su casa. [5, 13, 6] - Ampliar la capacidad de taxis en la parada de taxis de la plaza. [1, 31, 0] - Ubicar la parada de taxis en otra calle cercana a la plaza para desviar el flujo de personas hacia otras zonas de la ciudad que sean menos conocidas. [16, 8, 4] - Trasladar las paradas de autobús y taxis a la calle San Vicente (calle de la Paz) para desplazar el tráfico rodado y ganar espacio peatonal. [16, 3,4] - Desvío del tráfico normal por calle Poeta Querol esquina calle de la Paz. [18, 4, 2] - Ubicar intercambiadores de transporte público en lugares estratégicos periféricos para que no tengan que entrar tantos buses en el centro histórico. [20, 1, 2] - Pacificar la calle San Vicente y hacerla peatonal lo fin de semana. [5, 2, 8]

TRÁFICO (9)

PROPUESTAS DE PROXIMIDAD Y MOVILIDAD (27)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

145/169

[18, 2, 1] [6, 0, 2]

[23, 0, 2]

Código de valoración [Taller3+ Taller4] x Propuestas con las que estoy totalmente de acuerdo x Propuestas con las que no estoy para nada de acuerdo x Propuestas con respecto a las cuales tengo dudas, me gustaría puntualizarla o debatirla.

- Habilitar una zona de carga y descarga en la primera planta del sótano, liberando la plaza del transporte de los distribuidores. En este caso el aparcamiento subterráneo deberá acondicionarse técnicamente y funcionalmente, lo que supondrá más gasto de dinero. [7, 11, 3] - Habilitar una zona de carga y descarga en superficie, marcando su ubicación exacta. [8, 9, 5] - Permitir una circulación de los camiones de carga y descarga circular/perimetral alrededor de la plaza en un horario establecido de servicio a primera hora de la mañana, con el objetivo de agilizar el trabajo, reduciendo las distancias y los tiempos de entrega. [22, 1, 7]

CARGA Y DESCARGA (3)

- Potenciar el pequeño comercio y el comercio de proximidad regulando la hostelería y eliminando las franquicias de la plaza. [10, 5, 5] - Generar espacios de estar con sombra que fomenten la estancia y la relación entre las personas. [23, 0, 0] - Prever un aparcamiento de motos en el entorno. [10, 1, 3]

VIDA COTIDIANA (3)

- Establecer una circulación de autobuses alrededor del casco antiguo y un sistema de autobuses eléctricos transversales que permita la movilidad por el centro histórico, sobre todo pensando en personas de movilidad reducida. - Crear otros puntos de acceso al centro para que no todo esté centralizado en la plaza de la Reina. Ubicar las nuevas paradas de autobús y taxi en el entorno de la plaza pero no en la misma plaza. - Replantear la línea de autobús 5b (Antiguo anillo interior que iba por Ciutat Vella).

AUTOBUSES (3)

tierra y vegetación). [2, 6, 8] - Hacer un mapeo de plazas de aparcamiento en el distrito. [14, 0, 1]

146/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

- Controlar el horario nocturno de las actividades pues pueden generar molestias. - Dejar claros los horarios de zona de carga y descarga y que no coincidan con el horario de limpieza para que el servicio se pueda hacer con más agilidad, preferiblemente muy temprano por la mañana, para no molestar el funcionamiento cotidiano de la plaza. - Realizar el servicio de carga y descarga en el aparcamiento subterráneo en una zona habilitada para ello.

RUIDO (3)

- Ubicar los usos relacionados con la Catedral en un espacio más acotado y en relación directa con la catedral. - Cambiar el recorrido de la Ofrenda y algunas procesiones a su paso por la plaza de la Reina y que este recorrido se produzca por el espacio central y no por los laterales; de esta manera, se pueden mantener las terrazas durante la Ofrenda.

PROCESIONES (2)

[25, 0, 0] [4, 10, 2]

[26, 0, 2]

[9, 5, 7]

[15, 0, 2]

- Permitir el paso de bicis por la plaza, aunque no haya un carril bici. [7, 19, 5] - Nota: que llegue un carril hasta la plaza. [3, 0, 0] - No permitir el paso de bicis por la plaza. [11,9, 5]

BICICLETAS (2)

- Limitar el número de licencias de terrazas en la plaza y marcar en el suelo la zona habilitada para las terrazas. [30, 0, 2] - Limitar zonas de terrazas por ordenanza municipal, regulación formal y administrativa. [21, 3, 0] - Prohibir/ no permitir las plataformas elevadas para las terrazas de bar en la plaza. [15, 5, 1] - Insertar los apliques de las sombrillas en el pavimento de la plaza para definir el espacio de las terrazas y evitar conflictos de ocupación indebida. [10, 1, 2] - Prohibir la circulación de vehículos particulares, dar mayor amplitud a las zonas destinadas a las personas viandantes y, de esa manera, los bares y restaurantes de la zona tendrían espacio para sus terrazas, pero sin molestar a quien simplemente quiere pasear. [18, 2, 5]

TURISMO / TERRAZAS / BICI (5)

PROPUESTAS DE CONVIVENCIA (24)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

147/169

- Recuperar la plaza para todas las personas, mayores, infancia, adolescencia,….. convirtiéndose en un lugar de estancia, disfrute y socialización para todas las personas, más que un lugar de paso. - Convertir la plaza en un espacio de esparcimiento, tranquilidad, reunión, estancia y contemplación. - Que la plaza sea un lugar con identidad, que no se llene de franquicias. “Si solo vienen turistas, solo habrán franquicias”. - Equilibrar los beneficios de la peatonalización teniendo en cuenta a los vecinos y las vecinas que viven su vida cotidiana en la plaza y su entorno. - Control de la contaminación acústica diurna y nocturna: hay mucha contaminación por las terrazas, conciertos no autorizados, camión de basura, máquinas de limpieza, campanas, etc.

VIDA COTIDIANA (5)

[26, 0, 1]

[17, 0, 3]

[25,0, 0] [20, 5, 1] [12, 3, 5]

- Poner un pavimento con rugosidades que evite que se deslicen las personas patinadoras. [10, 7, 2] - Disponer un mobiliario o elementos urbanos que impidan la invasión de personas patinadoras, venta ambulante y el mal estacionamiento. [11, 5, 2] - Que la plaza de la reina sea un espacio público sin bares, ni terrazas. [0, 21, 5] - Quitar de la plaza los autobuses turísticos y los coches de caballos. [21, 2, 3] - Establecer un orden de prioridad de acceso y afluencia a la plaza para los distintos tipos de transportes que coexisten en la misma: primero transportes colectivo, después los taxis y después el bus turístico. [9, 1, 5] - Pacificar el tráfico más que peatonalizarlo totalmente: espacios compartidos por distintos usos. Convivencia entre personas viandantes, ciclistas, coches.... [6, 13, 6] - Pensar en la plaza un lugar para ubicar la falla del “Tio Pep”. Recuperar la plaza como lugar digno y adecuado para la Plantà y la Cremà. Considerar el espacio necesario para su ubicación y las condiciones para el desarrollo de sus actividades. [12, 5, 8]

USOS (7)

148/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

- No poner escaleras en la plaza ni desniveles. [20, 1, 5] - Accesibilidad limitada a base de barreras físicas de cara a posibles invasiones, tipo turistas, personas patinadoras, venta ambulante, coches, bicicletas, carga y descarga, etc. [8, 9, 9] - Eliminar las aceras quitando los bordillos y resaltes. [27, 0, 1] - Garantizar a los vecinos y las vecinas la accesibilidad a los aparcamientos existentes en la plaza y en el entorno. [25, 0, 0] - Entrada, salida y circulación por la plaza para que sea accesible para bomberos y ambulancias. [25, 0, 1] - Ampliar la zona de acceso a la Catedral, accesible a miles de personas. [0, 17, 5]

ACCESIBILIDAD (6)

- Habilitar un punto permanente de información en la plaza, con horario extenso. [10, 6, 3] - Habilitar una oficina de información municipal, que a su vez coordine las incidencias sanitarias y de seguridad. [11, 3, 0] - Habilitar una oficina de turismo, integrada en la plaza o en el solar del Micalet. [7, 6, 2] - Habilitar una “oficina de acogida” integrada en la plaza. [12, 5, 8] - Disponer en la plaza paneles informativos con mapas del centro histórico. [13, 3, 2] - Señalética con leyenda de los distintos puntos de interés. [17, 0, 0] - Las paradas de autobús con información sobre la ciudad, para habitantes y turistas, en puntos particulares pero también en aplicación de móvil (Aplicación de las TIC). [8, 4, 2] - Que la plaza tenga su parada de taxis tal y como ha tenido siempre y la posibilidad de acceder a la misma ya que existen personas usuarias que, por sus necesidades de movilidad, necesitan que el taxi tenga el acceso fácil y próximo a su casa. [6, 12, 6] - Colocar una marquesina publicitaria en la parada de taxis para poder informar de las tarifas y los servicios más habituales. [3, 12, 3] - Trabajar con las personas mayores y, en concreto, con las mujeres mayores en los cambios de líneas de autobuses. En todo caso, mantenerlas bien informadas pues son las máximas usuarias de este servicio. [16, 1, 1]

INFORMACIÓN (10)

PROPUESTAS AUTONOMÍA Y ACCESIBILIDAD (27)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

149/169

- Colocar un elemento urbano que de sombra a la parada de taxis, sobre todo en los meses de calor. [9, 17, 3] - Baños públicos en la plaza con punto de agua, servicios y cambiadores. Baños limpios, mantenidos, vigilados, adaptados y accesibles. [17, 6, 2] - Disponer más ascensores que comuniquen la plaza con el aparcamiento. [1, 11, 2] - La parada de bus vinculada a la plaza debería tener un diseño singular, podría ser una gran plataforma con sombra, bancos, wifi, enchufes para recargar, etc. [1, 12, 4] - Las nuevas paradas de autobús deberán estar equipadas con mejoras para las personas invidentes. [12, 4, 0] - Permitir el paso de coches por la plaza o paso por el aparcamiento para poder recoger a las personas que trabajan en la plaza y salgan tarde. Prever un espacio seguro y agradable de espera y recogida de personas. [2, 13, 2] - Habilitar una zona de lactancia y cambiadores agradable y protegida para las personas con bebés [8, 1, 1] - Nota: ubicar el punto de información en el perímetro de la plaza para evitar obstáculos. [10, 0, 0]

EQUIPAMIENTOS (7)

- Dejar el espacio suficiente entre fachada y terrazas para que pasen las personas (mínimo 3m). Las terrazas tienen que estar cerca de los locales de hostelería. [14, 8, 4] - Nota: las terrazas pegadas a las fachadas. [9, 1, 0] - Disponer un pavimento en la plaza antideslizante, poco poroso para que no se manche y de fácil limpieza. [31, 0, 2] - Habilitar una zona en la plaza para poder estar y que potencie la relación de las personas, con bancos, sombras y mesas. [36, 1, 4] - La plaza debe disponer de un alumbrado adaptado. [8, 13, 2]

SEGURIDAD (4)

150/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

[27, 0, 0] [28, 0, 0] [16, 1, 3] [31, 0, 0] [10, 0, 1]

[27, 1, 4]

- Habilitar una zona en la plaza para poder estar y reunirse y que potencie la relación de las personas, con bancos, sombras, mesas y sillas; con juegos (ajedrez, damas, parchís…) y actividades que fomenten la relación entre las personas y la intergeneracionalidad. [14, 2, 4] - Que la plaza disponga de un espacio versátil que se pueda adaptar a cualquier uso: encuentro de personas, mercadillos tradicionales, terrazas, también un espacio público libre de consumo. [16, 1, 1] - Programar actividades todos los fines de semana: mercadillo de pintores, bandas de música valencianas, teatro. Programar un calendario que motive a las personas a ir al centro para disfrutar de actividades sin pagar y sin necesidad de consumir en una terraza. [11, 11, 6] - Organizar exposiciones periódicas en la plaza. [4, 1, 4] - Abrir y conectar con la superficie la primera planta del aparcamiento subterráneo y habilitarla para organizar diversas actividades, tipo mercadillos. [3, 4, 4] - Que la plaza permita el recorrido de la Ofrenda para que las terrazas puedan estar abiertas. [5, 10, 0]

ACTIVIDADES (6)

- Regular el tipo de actividad de la plaza y el modelo de comercio que se quiere para esa zona. Proteger el comercio frente a la hostelería. [11, 5, 3] - Fomentar el comercio de proximidad. [21, 1, 0]

COMERCIO (2)

- Masa arbolada de hoja caduca que de sombra en verano y sol en invierno, aportando frescura y calidez. Vegetación iluminada por debajo. Vegetación que acompañe el uso de la plaza, de paseo, estancia, juego o reunión y que regulen la visión del entorno. - Plantar árboles autóctonos e implementar zonas verdes porque permiten la regulación de la temperatura, disminuyen la polución y atenúan el ruido, conformando un espacio saludable. - Mantener los árboles existentes, entre ellos la carrasca y el roble. - Disponer en la plaza de una fuente o similar. Un punto de agua que de frescor al ambiente y recupere la tradición hídrica valenciana. - Restringir el tráfico para que no haya tanta polución, ni tanto ruido, ni tanto humo. Nota: Vegetación aromática.

ESPACIO SALUDABLE (5)

PROPUESTAS DE VITALIDAD (29)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

151/169

- Equipamiento cultural (centro de interpretación) en el solar del Micalet o en la casa del Relojero. [17, 1, 1] - Recuperar la Casa del Relojero para una oficina de turismo. [12, 2, 6] - Habilitar una biblioteca en una planta baja abierta a la plaza y en relación a ella. Disponer de un espacio en la plaza habilitado para poder leer, con mobiliario y sombra. [11, 2, 1] - Elementos de juego, mobiliario o espacios pensados para la infancia. [6, 3, 8] - Puntos en el pavimento que se pueda agujerear para poner diversos objetos que se necesiten para realizar actividades, como por ejemplo, hinchables o carpas. Puntos de luz para el Belén o los distintos mercaditos que se ubican en la plaza. [5, 10, 3] - Mobiliario flexible que se pueda mover y permita realizar diversas actividades y que no necesite mucho mantenimiento. [20, 3, 2] - Espacios habilitados temporalmente para diferentes actividades de tipo cultural durante todo el año: pintura, exposiciones de libros, etc. Incluso actividades lúdico-festivas. [7, 0, 3] - Disponer en la plaza de bancos con respaldo y con altura para que los pies lleguen al suelo y estén protegidos del sol con elementos que den sombra. [21, 0, 0] - Fuentes sencillas para beber. [18, 0, 0] - Disponer una Iluminación cálida Integrada en la plaza o en las fachadas de los edificios y en la Catedral. Iluminar también la calle de la Paz y Santa Catalina. [11, 0, 0] - Ubicación de la fallas“ Tio Pep”: Deberá ser vista desde perspectivas distintas, desde la plaza, la calle de la Paz y San Vicente. Disponer de los servicios necesarios: hidrantes, recogida de agua para los bomberos, toma de electricidad, solado para altas temperaturas. Espacio para las dos fallas. Sup=300m2 mas las distancias mínimas de ubicación del mobiliario, arbolado y circulaciones. [7, 6, 8] - Una fuente adaptada a perros, gatos y palomas. [3, 20, 2] - Fuentes donde poder refrescarse el cuerpo en días de calor. [1, 9, 0] - Evitar materiales metálicos y hormigón, que retiene mucho las calorías. [9, 3, 7] - Sería interesante tener una zona donde los músicos callejeros pudieran ofrecer espectáculos de manera legal y regulada, sin el control de las mafias que tristemente actúan en esa zona. [7, 3, 7] - Instalar una pagoda en la plaza para conciertos de bandas de música en verano. [2, 14, 7] - Notas: Que se tenga en cuenta las plantaciones de hoja caduca porque generan mucha suciedad y provocan mas gastos de limpieza.

EQUIPAMIENTOS (16)

152/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

[10, 0, 6] [5, 2, 3] [1, 17, 1]

[7, 1,

[23, 0, 4]

[22, 1, 6]

- Recuperar el comercio local frente a las franquicias. Para ello, se propone limitar los alquileres de los comercios tradicionales para que no desaparezcan, o bien, redactar normativas que protejan sus fachadas y escaparates. [24, 4, 2] - Recuperar la plaza para el uso público, la cultura, la cultura popular, las fiestas, las manifestaciones y las tradiciones. [15, 1, 2] - Mantener los árboles existentes más antiguos de la plaza: la carrasca y el roble. [28, 0, 2] Nota: también mantener el olivo milenario. - Dar visibilidad al entorno mediante espacios abiertos que permitan la visión de la perspectiva del entorno. [15, 0, 2] - Recolocar la maqueta que hay para personas invidentes. [11, 0, 0] - Dotar a la plaza de espacio dedicado a la artesanía local. [3, 3, 4] - Ubicar el Belén cerca de la Catedral. [7, 5, 5] - Recuperar y dar a conocer el casco histórico diurno. [6, 0, 4] - Que parte de la plaza sea autogestionada por los vecinos y las vecinas, si lo desean (jardines, actividades, etc) [4, 10, 7] - Generar rutas urbanas desde la misma plaza para conocer los lugares con historia que no están normalmente en las guías turísticas, tanto de Ciutat Vella como hacia el resto de la Ciudad. [11, 0, 3]

IDENTIDAD (10)

- Definir un recorrido en el pavimento con diferentes tipos de solado y cambio de texturas o colores, que de forma casi imperceptible permitiera una lectura histórica a través del pavimento de la antigua trama urbana y vincularlo con las calles adyacentes. - Marcar la calle Zaragoza con arbolado sería una forma de hacer comprensible la propia fachada de la Catedral, esa gran puerta barroca, diseñada para ser vista desde otra perspectiva, seguida de un gran paramento prácticamente liso. - Que hayan placas en vertical o en el suelo, explicando la cultura de la ciudad y explicando el entorno. Que haya elementos que refuercen la cultura valenciana. 9] - Señalética con leyenda de los distintos puntos de interés en la plaza y las calles adyacentes. - Recuperar la historia de la calle San Vicente ya que representa el comercio local y tradicional de la zona. - Habilitar un espacio para hacer un museo de la evolución de la ciudad y, en especial, de Ciutat Vella desde los años 70 hasta ahora.

HISTORIA (6)

PROPUESTAS DE IDENTIDAD Y REPRESENTATIVIDAD (22)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

153/169

- Diseño, uniformidad y criterio estético de las casetas que se utilizan para los mercadillos puntuales. Dignificar el mercado de la Escuraeta y el resto de mercados y casetas que tengan lugar en la plaza. [19, 0, 3] - Iluminar la catedral y el resto de monumentos adecuadamente. [19, 0, 5] - Quitar los jardines laterales en la Calle Micalet pegados al muro de la catedral porque generan grietas y humedades en los muros del edificio y tapan visualmente el edificio. [19, 4, 2] - Un espacio para un huerto de los vecinos y las vecinas del barrio. [0, 30, 0] - Incentivar un tipo de comercio más ecológico con comida mediterránea de nuestra ciudad; comercio más cercano. [9, 3, 4] - Recuperación de restos arqueológicos que fueron despreciados en la anterior remodelación, creándose un espacio próximo a los muros de la Catedral. [14, 2, 6] Nota: atención a la duración de las obras cuando hay restos arqueológicos ya que se alargan mucho en el tiempo.

PAISAJE (6)

154/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

[1, 18, 2] [17, 4, 5]

[34, 0, 0]

[27, 0, 1] [24, 0, 1]

- Disponer una zona de arbolado no muy alto para no tapar los edificios y que haya una visión global y abierta de la plaza. [16, 2, 7] - Formar pórticos con árboles alrededor de la plaza, como referencia a la idea de plaza mayor. [3, 10, 6] - Masa arbolada de hoja caduca: sombra en verano y sol en invierno, que den frescura y calidez. [26, 1, 2] - Vegetación iluminada por debajo. [9, 5, 10] - Poner en la plaza una gran fuente central alargada que por las noches se ilumine en diferentes tonalidades de leds y salgan chorros de agua. [8, 17, 8]

VEGETACIÓN (5)

- Disponer las terrazas en la zona central y el paso de personas vinadantes por los laterales. [5, 17, 3] - Disponer las terrazas en los laterales y el paso y zona de estar de personas por la zona central de la plaza. [11, 3, 10] - Colocar la parada de taxi justo donde ahora paran los autobuses de la EMT. Por detrás de esa parada, que la plaza sea peatonal y, por delante de esa parada, que la plaza tanga servicio de bus, taxi, etc. [5, 25, 0] - Disponer una Iluminación cálida integrada en la plaza o en las fachadas de los edificios y en la Catedral. Iluminar también la calle de la Paz y Santa Catalina. [22, 0, 2]

ESPACIO (4)

- Establecer un criterio estético para las casetas que se utilizan en los mercadillos puntuales. - Establecer un criterio estético para las terrazas de la plaza. - Quitar los contenedores de la plaza o que no se vean: contenedores soterrados o ubicar los contenedores en los solares adyacentes a la plaza otorgándoles un uso temporal. - Colocar una marquesina publicitaria en la parada de taxis, con el mismo criterio estético que el resto del mobiliario, para poder informar de las tarifas y los servicios más habituales. - Recuperar el solar del Micalet para darle algún uso, aunque sea temporalmente.

PAISAJE (5)

PROPUESTAS DE IDENTIDAD Y REPRESENTATIVIDAD (22)

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

155/169

156/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Resultados del debate Bicicletas • Regular el uso de la bicicleta. Convivencia de la bicicleta con los demás personas usuarias. Armonizar los distintos usos. Acostumbrar a las personas al uso de la bici. Incentivar una cultura de la bici como en otros países, tipo Amsterdam. • Señalética e información para buenas prácticas de las bicicletas. • Permitir por algún sitio el paso de las bicis. • No permitir por la plaza el paso de las bicis, permitir un paso alternativo por las calles adyacentes. Carga y descarga • Marcar los puntos de carga y descarga y que no haya laxitud en el cumplimiento de horarios (como la hay hoy en día) (Consenso) • Posibilidad de habilitar los solares adyacentes para carga y descarga • Utilizar el método de la última milla para la carga y descarga en Ciutat Vella. • Pensar en el impacto de camiones de carga y descarga en el entorno de la Catedral (Impacto visual). • Pensar en la carga y descarga de la calle Avellanas, hay muchos anticuarios y tráfico de muebles. Baños públicos (Consenso) • Ubicar unos baños públicos en algún equipamiento asociado a la plaza. Se comenta en concreto la posibilidad de hacer una oficina de turismo en la Casa del Relojero con baños públicos y cambiadores. • Ubicar los baños públicos en alguno de los solares adyacentes a la plaza • Establecer un convenio con 4 o 5 comercios situados en plantas bajas de la plaza para, a cambio de poder usar los baños, tener algún tipo de ayuda o incentivo por parte del Ayuntamiento. • Situar los baños públicos en el aparcamiento, limpios y controlados. El debate surge al visibilizar que los baños en sótano producen inseguridad sobre todo por la noche y que son menos accesibles. Tener un baño en superficie en alguno de los sitios propuestos mejora la autonomía, la accesibilidad y la seguridad, y permite su uso por la noche. • En lo que todo el mundo está de acuerdo es que no quieren un elemento de baño público en medio de la plaza. Casa del Relojero • Rehabilitar la Casa del Relojero y darle un uso. Se propone que sea una oficina de turismo con baños públicos y zona de cambiadores.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

157/169

Oficina de turismo • No se ve la necesidad de esta oficina, se puede sustituir por paneles. • La oficina de turismo se puede convertir en una oficina de acogida al turista • No poner información en la marquesina de los autobuses ya que puede pasar al punto de información. Actividades • Que se puedan realizar actividades culturales en la plaza sin necesidad de que haya una programación. Funcionamiento parecido a la plaza de la Virgen donde se organizan actividades culturales pero no hay programación establecida. (Consenso) Juegos de niños y niñas. • Que el espacio permita que los niños y las niñas puedan jugar pero que no haya un equipamiento específico para el juego. (Consenso) Solar del Micalet • Recuperar el solar del Micalet para darle algún uso de forma permanente (no temporalmente) Falla • Que en la plaza existan buenas condiciones espaciales para poder hacer la Cremà y la Plantà de la falla del Tio Pep. (Consenso) • Tiene que tener un pavimento ignífugo, establecer en fallas la ubicación de la Churrería y los puestos diversos en la plaza y dotarlos de luz, agua….estas instalaciones deberían ir soterradas.

158/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

Espacio de estar, de relación y de actividades, sin consumo. • No disponer sillas y mesas móbiles en el espacio. • El mobiliario podría dar flexibilidad de usos. • No disponer mesas de juego en la plaza fijas para jugar al parchís o al ajedrez ya que existen otros lugares cercanos donde se pueden hacer este tipo de actividades. • Disponer mesas de juego en la plaza pero que no sean fijas. • Existe una preocupación de que el mobiliario, si no está bien pensado y diseñado, pueda ocupar toda la plaza. • Espacio flexible y apropiable, debido a su neutralidad y no a su sobre diseño. • Pensar en sistemas para colocar los mercados, casetas y diversos objetos que aparecen en la plaza. En el entorno hay plazas que sus pavimentos aparecen perforados en diversos puntos por no haber previsto la colocación de estos elementos. Tráfico y movilidad (es responsabilidad de movilidad) • Pensar en los accesos de los vehículos a la plaza sin pasar el problema a otras calles (por ejemplo la Calle del Mar) • Se debatió sobre el aparcamiento en relación con el comercio y el transporte colectivo o el vehículo privado. Aparcamiento subterráneo • Debate entre las personas que quieren el aparcamiento, sobre todo en relación al comercio de la zona. Los comerciantes y hosteleros defienden la necesidad de aparcamiento para que las personas puedan llegar al centro y consumir en sus locales. Sin embargo, otras personas defienden la pertinencia de cerrar el aparcamiento o disponerlo solo para personas residentes desde una postura más ecológica de limitar el tráfico y, por lo tanto, la polución y el ruido.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

159/169

Paradas de taxi • Ubicar la parada de taxi al principio de la plaza (esquina calle SanVicente y calle de la Paz). Hay demasiados taxis esperando. Dos serían suficientes. (Consenso) Alumbrado • Adaptar el alumbrado a las necesidades lumínicas y a las horas del día. Que la luminaria tenga una buena orientación, que sea una luz blanca y que no se disperse. Que la luz esté integrada en el mobiliario o elementos de la plaza. • Que la iluminación del entorno disminuya ya que, en general, la ciudad de València está sobre iluminada. Contaminación lumínica.

Conclusiones En total se generaron y valoraron 143 propuestas repartidas entre las seis cualidades urbanas. Algunas de las propuestas pertenecían a dos o tres cualidades a la vez, aunque se intentó ubicar cada propuesta en una sola cualidad. Cada propuesta estaba en relación con una cualidad urbana y, a su vez, dentro de cada cualidad urbana, también se fue relacionando con temáticas específicas que fueron surgiendo durante el proceso. De entre las propuestas valoradas en los talleres, destacamos treinta de ellas valoradas positivamente por más de veinte personas (de un total de 47 personas) y siete propuestas valoradas negativamente por más de veinte personas (de un total de 47 personas). En ambos casos, hubo bastante consenso. En el caso de las propuestas valoradas positivamente, no hubo casi ninguna persona que valorara negativamente esas propuestas y pocas dudas. En el caso de las propuestas valoradas negativamente, no hubo casi ninguna persona que valoreara positivamente esas propuestas y pocas dudas. En la priorización de propuestas cada persona fue consciente de las valoraciones de las propuestas por las demás personas asistentes. Esta dinámica supuso por lo tanto un primer ejercicio de toma de conciencia de la opinión del otro con respecto a las propuestas realizadas por uno mismo. El debate que se propició en la segunda parte del taller, fue importante por la escucha que se generó entre las personas asistentes, las cuales llegaron a entender las diversas opiniones. Este debate supuso un segundo ejercicio de toma de conciencia, pero también de debate y comprensión de propuestas diversas a las realizadas por uno mismo.

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

160/169

ANNEXO 4. Resultats QÃ¼estionari

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

161/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

162/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

163/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

164/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

165/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

166/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

167/169

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

168/169

DOCUMENTS COMPLEMENTARIS DC1. Demandes a lÁjuntament de València avans de la peatonalització de la plaça de la Reina. Document signat per els Veïns de la plaça de la Reina i Comerciants del barri DC2. “Participa Reina, procés participatiu. Reflexió dÁlex Amorós, historiador de lÁrt” DC3. “Aspectos a tener en cuenta para el comercio en las obras de peatonalización de la plaza de la Reina”. Document signat per lÁsociació de Comerciants del Centre Històric DC4. “Propuestas para la reforma de la plaza de la Reina”. Document signat per la Falla de la plaça de la Reina, Pau i Sant Vicent DC5. “Propuestas de la Federación empresarial de hostelería de Valencia al proceso participativo de remodelación de la plaza de la Reina y su entorno”

Informe final PARTICIPA REINA ! Novembre 2016

169/169

PARTICIPA REINA, PROCÉS PARTICIPATIU. Reflexió d’Alex Amorós, Historiador de l’Art. Ja tocava. La nostra ciutat és una ciutat ferida, ferida de dalt a baix. Resulta ben curiós com una ciutat és capaç de suportar amb tanta força, amb tanta bellesa, les espentes incansables de la ignorància, de la corrupció i de la desgana. Aquest pensament pessimista val per a un ampli ventall de vessants a la vida del cap i casal però, pel que ara ens interessa, també i molt especialment pel que fa a la conservació i valoració del nostre patrimoni històric. Començarem palesant que aquesta plaça a hores d’ara, efectivament, no és cap plaça. Dic efectivament perquè ací està el moll de l’ós de la seua reforma: la necessitat de fer de la Plaça de la Reina una plaça, una plaça de veres. Doncs caldrà felicitar l’actual equip de l’Ajuntament de València per la idea d’encetar un pla de reforma, en el benentés que tot i que cap projecte, cap reforma, satisfarà tothom, és evident que la situació actual no pot satisfer ningú. No és la primera vegada que un procés com aquest s’enceta, i és prou encertat recuperar com a referència el conjunt de projectes desenvolupats al concurs del 1999, especialment el projecte que aleshores va resultar guanyador. La plaça no és cap plaça i fins fa poc més de quatre dècades no existia, aquesta plaça no ha estat mai producte de cap planificació, en aquest sentit la plaça és una víctima de l’improvisació, ara breument farem cinc cèntims. La trama que embolcallava la façana principal de la seu no havia canviat a grans trets des del temps del seu disseny, com pareix clar una anys després amb el plànol traçat pel pare Tosca. En tombar el desamortitzat convent de Santa Tecla esdevé una placeta, pegada als carrers San Vicent i de la Pau, que tampoc existia fins aleshores. El projecte d’Aymami tenia una virtut, potser l’única, la de convertir la plaça en un espai estrictament cívic, sense provocar doncs la nuesa de la Seu, amagant-la de forma adequada. Del projecte, o més bé projectes de Goerlich, convé recalcar el fet de ser el primer a plantejar la necessitat de unir en una sola plaça les dues places existents aleshores, la de la Reina i la del Micalet, precisament el que es va fer uns anys després. L’actual traçat de la Plaça de la Reina pot semblar fruit d’un cert «pensat i fet», però en el concurs de 1950 el projecte guanyador de Vicente Figuerola planteja una idea que encaixa amb la situació actual de la plaça. La resta de projectes de l’esmentat concurs arribaven a semblants conclusions. Va ser aquell en realitat un concurs d’idees, però la idea d’unificar les dues places va ser molt ben rebuda des de l’ajuntament. Pel moment, vora el 1953 s’enderrocaren les cases adjacents a la part nord de la plaça de la Reina per fer una gran «font ornamental» que fera de la plaça, un nus de trànsit, tal i com és encara a hui. La plaça guanyava superfície però es convertia en una zona de pas, a més a més esbiaixada, de vehicles a motor. El carrer Saragossa, empalmant amb el del Micalet, continuava sent, com anys ençà i com a hores d’ara, pas primordial de vianants i tramvia que es desplaçavem de sud a nord de la ciutat, des de l’estacioneta de fusta fins a l’estació del nord. Aquest carrer Saragossa restava en els 50 ferit de mort pels enderrocaments que engrandien la plaça, però els valencians i les valencianes continuaven recordant-lo perquè caminaven pegats al ponent de la plaça, menyspreant l’ús peatonal del vessant de llevant. Aquesta «camí» roman en l’actualitat inalterat. La demolició dels darrers edificis de la plaça del Micalet i del carrer Saragossa, en els primers 60, feren desaparèixer físicament tots dos espais i la plaça es va conformar gairebé com l’observem ara. Però, aquell «camí» intuïtiu, ciutadà, plaent, continua encara el 2016, continua recorrent el ponent del que ara és una plaça i fa no tants anys era el carrer Saragossa. El 1970 s’inaugura el pàrquing subterrani, sense alterar substancialment l’aspecte de la plaça, de fet és el que ens ha arribat a hui. El 1999 es convoca el concurs que es vol lligar a l’actual procés participatiu i de reforma. Aleshores la idea guanyadora, anomenada Tito Livio, planteja efectivament, i pel que ací es vol explicar, un tram, anomenat b) en què es recupera la idea del desaparegut carrer Saragossa. Des del punt de vista de la façana barroca de la Seu crec que no afavorix la perspectiva visual adequada, ja que tot i la recuperació en horitzontal de la idea del carrer esmentat, la idea de col·locar els arbres pegats a les façanes de ponent de la plaça, la major part de les quals són les mateixes d’aquell carrer 1

original, farien inútil l’esmentat record, ja que el caminant no podria mai recòrrer, de veritat, el traçat del vell carrer, espai-camí arquitectònic, essència de tot carrer, ací sempre en direcció sudnord. Si eixa part de la plaça es posa al servei del patrimoni, en primer lloc, no hauria de tindre arbres, almenys mai pegats a les façanes. El pàrquing subterrani impedix plantar arbres molt més enllà de la façana, però conscients d’eixe problema, no és funció principal d’aquesta plaça ser jardí, o almenys no ha de ser la seua funció principalment en aquest costat, el de ponent. La solució en aquest tram de sud cap al nord, al ponent de la plaça i fins al carrer Corretgeria seria col·locar les terrasses de forma estable i fixa a partir de la distància aproximada en que es trobaven les façanes de les cases a la banda de llevant del vell carrer Saragossa, tot aprofitant la peatonalització del conjunt. Aquesta filera de terrasses «obligaria» per una banda i permetria per altra caminar pel vell espai-camí, que com s’ha dit adés és un dels camins més multitudinaris, pràctics i arrelats de la nostra ciutat. Ara resulta massa estret i ple d’obstacles, ja que les terrasses, palmeres, entrada al pàrquing i enjardinaments estan massa prop de l’alineació de cases en una vorera molt estreta. Sense arbres també es posarien en valor les façanes de les cases que hi ha en el ponent de l’actual plaça i de l’antic carrer Saragosa ja que no hi hauria cap obstacle per a la seua contemplació. Les terrasses haurien de tindre un caràcter insistix molt fix, compatibilitzant d’aquesta manera el seu paper com a dinamitzadores turístiques, gastronòmiques i comercials amb el de la rememoració de les més belles sensacions patrimonials, cíviques i urbanes del vell carrer perdut fa uns anys. A partir del pas del vell carrer Saragossa per la cruïlla amb el de la Corretgeria, on l’antic carrer culminava alhora un cert estretament i un cert gir cap a la plaça del Micalet, el paper de les terrasses hauria ja de ser secundari i deixar més protagonisme a qualsevol element, probablement ací ja podrien ser arbres o arbustos de major alçada, que feren de teló, que obligaren doncs a observar la Porta del Ferros de la Seu des del la perspectiva gairebé única per a la qual va ser dissenyada. Aquesta perspectiva hauria d’aproximar-se el màxim possible a la il·lustració 1. Seria difícil encabir la façana barroca en un panell, element o teló, tan alt com la de la casa que apareix a la fotografia fent cantonada amb la Plaça del Micalet. Però amb una altura raonable s’aconseguiria l’efecte adequat. L’espai entre eixa «simulació» de façana i les façanes actuals hauria de ser de vora huit metres o almenys més estret que l’espai actual entre la dita façana i el voral de la gespa. Aquest espai hauria de quedar molt expedit per no entorpir ni la perspectiva, ni el passeig. El teló esmentat podria ser d’arbres o d’altres elements, però en qualsevol cas jugaria un doble paper, el ja esmentat de dirigir la mirada del caminant cap a l’adequada perspectiva visual de la porta barroca i el d’eliminar tota possibilitat de què aquesta façana puga ser observada des de qualsevol altre lloc de la plaça. Així la porta dels Ferros només es podria vore des d’els seus tres punts de vista tradicionals: des de l’antiga plaça del Micalet, que d’aquesta manera també restaria rememorada, des de la visió que es té de la façana en girar des del carrer Micalet i la tercera, caminant des del carrer per la banda de ponent de l’actual plaça de la Reina. D’aquesta manera el vell carrer Saragossa es dibuixa en la plaça i doncs es limita, s’adreça cap a la portada barroca i els «arbresobstacle», de la cantonada simulada, fan de teló emmarcant la portada des del cantó sud-oest de la plaça i entrebancant la seua visió des de la resta de punts. En això, potser només en això, i almenys observant dibuixos i maqueta, la proposta de Llum de Pedra és millor, crec, que la de Tito Livio. Altra de les propostes, la de Mas Millet anomenada VOID 3.5, fa una reflexió coincident amb la desenvolupada en estes línies però l’element que col·loca en eixa cantonada és probablement massa agressiu des del punt de vista social, però des del punt de vista històrico-artístic és, sense dubte, la millor opció, la que jo personalment triaria. Tot i això té l’incovenient de la seua ben probable irreversibilitat. En aquest sentit Plinio en eixe mateix concurs fa una proposta molt pareguda. En tot cas cal entendre que una solució de caràcter vegetal, per molt dens que fóra, seria reversible i més assumible per l’opinió publica, tot i que amb pedagogia tot és possible.

Il·lustració 1 Ara toca explicar per què crec que la reforma de la plaça ha de, entre altres coses, protegir la visió original i adequada de la Porta dels Ferros de la Catedral, és aquest el primer objectiu d’aquesta reflexió. Sovint els meus alumnes, amics, o coneguts em demanen consell per fer visites turístiques a ciutats què he tingut la fortuna de conèixer. Aquestes ciutats es caracteritzen en general pel seu valor històric i patrimonial. Parlaré per il·lustrar-ho del cas de Florència. Hem pregunten què visitar en pocs dies, i jo aconselle des de la subjectivitat i des de la meua modesta formació i experiència. Per al que ací convé aconselle que si la visita dura pocs dies es visite el Museu dels Uffizi però no el de l’Accademia, però, per què?. Llevat que hi haja un especialment interés en conèixer l’obra completa de Miquel Àngel i els seus esclaus per exemple, gairebé tothom visita aquest museu per tal de vore el famós David. La visita d’aquest espai és llarga i per cert cara. Jo hem mulle, aconselle no anar-hi, la contemplació del David es fa molt bé amb la còpia que hi ha a la Piazza de la Signoria. És veritat que la de la Piazza és una còpia, però aquesta escultura, té una veritat que no té la que ben protegida de la intempèrie és a l’Accademia: es troba en el lloc per al qual va ser realitzada. Miquel Àngel, el genial artista toscà, va dissenyar aquesta obra mestra per a ser mostrada davant d’eixe palau, amb eixe pedestal, a eixa altura, per ser vista de lluny i des d’a prop. David personifica Florència on ha de fer-ho: davant el símbol del poder comunal. Senso stricto en el museu allò original és l’escultura, a la Signoria allò original és el lloc. Doncs, quina de les dues obres és més «autèntica»?. Hi ha molts llocs de major o menor consideració artística i històrica que podrien il·lustrar aquest raonament, també en pintura, com els famosos cavalls de Velázquez, les pintures negres de Goya, etc. Dur aquesta lògica a la porta barroca de la seu de València resulta del tot imprescindible. La porta dels Ferros de la Catedral de València és obra cimera del barroc valencià, i fins i tot del barroc arreu l’estat espanyol. Conrad Rudolf dissenya una obra d’exquisida sensibilitat borrominesca. S’inspira en les obres romanes del genial arquitecte Borromini, Sant Ivo, Santa Agnese, façana del Col·legi de la Propaganda Fide, i molt especialment una de les seues darres obres: la façana de l’església de San Carlino alle Quatre Fontane. La relació entre aquesta façana i 3

la de València és de tot punt meravellosa. A San Carlino la façana s’intuix de costat però s’aprecia en tota la seua complexitat quan es contempla de front, a l’estret carrer, carrer aquest que sí, sembla originalment inalterat. D’aquesta portada romana diu Wittkower: «La densidad de esta fachada, con su mínimo de pared-espacio, apretada con columnas, escultura y decoración plástica, donde a la mirada no se le permite descansar en ninguna parte mucho tiempo». En analitzar la història de l’arquitectura, també en la moderna, es pot observar en totes les èpoques i en totes les tipologies com les construccions es fan en relació amb l’espai que les envolta. L’arquitectura que vol tindre una certa trascendència reflexiona amb l’espai en què es bastix, analitza els possibles punts de vista, i dissenya en conseqüència. Això, que és veritat sempre, en el Barroc agafa un dimensió especial, fent un joc de paraules, una dimensió espacial especial. El Barroc dissenya places, i Roma en té de grans com el Vaticà o del Popolo o de xicotetes com la de Sant Ignazio, crea perspectives com al palau Spada també a Roma, o les places majors de Madrid o Salamanca o la Place Vandôme a París. En definitiva el barroc transforma la ciutat, genera espai urbà o s’hi adapta a l’existent. L’oritge de la major part de les processons de Setmana Santa és barroc. L’església catòlica es sent en perill i amb la contrareforma es proposa «prendre» el carrer, s’hi vol fer present de totes les maneres possibles, vol controlar els ritus, la devoció, les festes, l’àmbit rural i l’àmbit urbà. No cal però anar tan lluny. La façana dels Sants Joans a València vol ser la nova imatge de l’església i de l’Església davant l’efervescent zona comercial del cap i casal. Allí actua i executa la Inquisió. El teló barroc amaga l’esquena de l’església gòtica convertint-la en protagonista, renovant-la, fent-se present en la plaça del Mercat. La façana barroca dels Sants Joans sembla plana, i no ho és exactament perquè es doblega en el seu tram nord, però no és tampoc, com es podria pensar, paral·lela a la façana original gòtica que dona al carrer de la Boatella. Aquestes dues «alteracions» es fan perquè s’adapta a l’espai que la contempla, perquè el missatge sempre depén de la seua lectura. Aquestos exemples i arguments il·lustren fins a quin punt és cabdal la recuperació de l’espai i els punts de vista per als quals la porta dels Ferros va ser dissenyada a l’antiga plaça del Micalet i actual plaça de la Reina. Molts serien els historiadors de l’art que podrien recolzar aquest punt de vista, ací es citarà uns dels millors coneixedors de la història de l’arquitectura barroca valenciana: Joaquín Bérchez. «La façana resultant d’aquest ampli procés, sintetitza els conceptes específicament barrocs. Situada en una estreta zona reculada del mur, entre la torre del Micalet i el parament exterior de la capella dels Covarrubias, la façana es projectava escenogràficament en relació a l’estret espai urbà del carrer, destruït insensatament fa poc de temps... Mitjançant un plànol central convex flanquejat per d’altres dos còncaus, que es projecten així mateix sobre una planta de traça oval, Conrad Rudolf va oferir a aquest estret espai un poderós efecte de plegament ondulatori,...» Resta clar que hi ha un condicionant intern, la capella dels Covarrubias i un condicionant extern, l’espai urbà adjacent, que condicionen el disseny. És com si la façana s’haguera dibuixat sobre un paper que després es desenrotllara i es plegara harmònicament a l’espai constructiu possible i a l’espai urbà des del qual seria observada. És una gran façana per a una gran catedral però que s’hi adapta, fent clarament de la necessitat virtut, i que la col·loca en l’avantguarda arquitectònica del seu temps. Vore la façana des d’altre punt de la plaça actual és «no vore-la», és senzillament ser víctima d’una mentida que repetida des del 1963 sembla veritat. La Portalada dels Ferros no hauria d’estar a la vista del caminant que alça el cap i mira quan ve del carrer Sant Vicent, hauria d’aparèixer a l’espai-camí del vell carrer Saragossa, apareixeria així teatralment, agafant la seua plena funció dramàtica i escenogràfica de teló barroc que amaga la seu gòtica. Sense aquesta «aparició», no hi ha 4

sorpresa, la sorpresa que sí es produix quan la porta de Rudolf apareix venint des del carrer de la Barcella vorejant el mur de la capella del Sant Calze o des del carrer Micalet vorejant la base del campanar octogonal.

Il·lustració 2

Il·lustració 3

Les vistes que de la façana barroca ara són possibles, les de les il·lustracions 2 i 3, haurien doncs de ser impossibles. Allò ideal com s’ha dit més amunt és que fora en tota la seua alçada, però si no fóra això possible, caldria almenys que el teló amagara el més possible. No es pot malbaratar aquest patrimoni, i si cal fer pedagogia, es fa. La remodelació de la plaça és complexa perquè complexos són els seus usos: pàrquing amb accessos, nus de transport urbà, bus turístic, calesses, terrasses de restauració, turisme, botigues, ofrena, processons religioses i cíviques, parada de taxis, etc. Alguns d’aquestos usos hauran d’anar fora de la plaça, d’altres s’hi podran integrar, però el que resulta absolutament imprescindible és fer una plaça bonica i acollidora, i bonica vol dir una plaça que pose en valor les façanes històriques, les de ponent especialment, i la visió global i completa al sud del conjunt catedralici. També la capella del Sant Calze o el Cimbori, han de ser vistos com cal, per crear bellesa, per crear cultura i per crear ciutat, en definitiva per crear Ciutat de València.

,. Valencia a 13 de septiembre de 2016

GARANTIZAR LA ACCESIBILIDAD A LOS APARCAMIENTOS EXISTENTES EN EL ENTORNO. En estos momentos, tras las actuaciones de cierre de la calle Caballeros, es la PI de la Reina la única salida posible para algunos parkings del entorno del Carmen como CitiZentral y el garaje ubicado en la calle Tapineria, nº 27 que cuenta con 198 plazas de garaje, de alquiler alrededor de la mitad (95), el resto de propietarios (residentes en la zona o no) contando con un número medio de entradas y salidas de vehículos por día de 300. Por otro lado hay que considerar la dinámica del MERCADO DE TAPINERIA, excelente ejemplo de área artística y de dinamización comercial revitalizadora del centro histórico, que viene celebrando una media de eventos anuales de 48, donde participan una media de 15 participantes por evento en su mayoría de micropymes de autonomos, artesanos, comerciantes, artistas ... lo que supone un total participantes anuales de 720, que precisan entrar en la zona para labores de carga y descarga, lo que deberá ser tenido en cuenta con el fin de no impedir ni dificultar el desarrollo de esta iniciativa que comercialmente esta considera como "ejemplo de buena práctica a imitar"

2.-REGULAR LOS ESPACIOS PARA CARGA Y DESCARGA (CyD), si bien al ser peatonal la CyD se puede efectuar hasta las 11 h, la experiencia nos dice, que cuando hay espacio este se usa de forma absolutamente indiscriminada, sin atender a la calidad del espacio. Por ello, y tal y como venimos requiriendo para otros espacios, como el entorno de la Lonja, debe quedar establecido donde se efectuará esa CyD ordenándose convenientemente el uso del espacio para evitar consecuencias negativas. (Recordemos que en la calle En Sanz, en menos de 5 años se han roto todos los bancos de mármol que se colocaron cuando se peatona/izó la calle, como consecuencia de malas maniobras de furgonetas y camionetas, sin haberse repuesto banco alguno, ni tramitado las correspondientes sanciones por carecer de los números de matrícula)

Debería intentarse que el suministro de bebidas y alimentos a esta zona se efectuase de la forma más concentrada posible. Contactar con ADISLEV Bernardo 607 14 39 94

RESIDUOS. • Los contenedores deberán quedar colocados de forma que no degraden el paisajismo de la Plaza, ya sea soterrados o distribuido en los alrededores.

•

Debe incrementarse la recogida de residuos a hostelería para evitar que se colapsen los contenedores en horas de gran afluencia turística y ciudadana. Fomentar la recogida de cartón puerta a puerta en aquellos comercios que aún no se han adherido ( nuestros asociados lo están todos)

•

4.~ ASEOS PÚBLICOS. Dado la cada vez mayor afluencia de turistas, y atendiendo a que se trata de un entorno con gran aglomeración en Fallas y otras fechas, sería conveniente acondicionar en el aparcamiento servicios de wc públicos de pago, con el fin de evitar el desagradable uso que algunos hacen. Esto crearía un puesto de trabajo que podría otorgarse a una persona con discapacidad y contribuiría enormemente a mantener la limpieza.

TOMAS DE LUZ. Eventos varios y Luces de Navidad. Es necesario colocar tomas de luz para evitar que cableados y aparatos ruidosos de todo tipo, tengan que instalarse en la plaza, para suministrar los diferentes mercados, eventos y actividades que en la misma se producen y que irán en aumento en cuanto se incremente el espacio peatonal.

PREVEER ESPACIOS PARA MERCADOS VARIOS L'Escuraeta, Artesanos en Navidad ... • •

tener definidos los espacios donde puedan autorizarse, dotando a los mismos de los suministros necesarios que mejoren la imagen y calidad ambiental. Sería aconsejable incluso, definir o camuflar de algún modo, un modelo de estructura de toldos o puestos básica, para evitar las ocupaciones con instalaciones de venta tercermundistas que se acaban colocando en la Plaza.

DEFINIR LA UBICACIÓN DE: • • • •

Las paradas de transporte público (emt y taxis) Bicicletas Prever la dotación de aparcamiento de motos en el entorno Terrazas: o mobiliario, separadores y sombrillas que deberían ofrecer un aspecto uniforme y de armónica distribución como en la Plaza Real de Madrid. Insertar los apliques de las sombrillas en el pavimento, contribuiría a definir el espacio y a evitar conflictos de ocupación indebida. o distancia a fachada o reparto de espacio para las terrazas, de forma que se eviten conflictos entre colindantes y con los comercios. o ¿La distribución que se prevea, permitirá no ser retirada en Fallas con motivos de la Ofrenda? Aquí hay que consultar a Bomberos para cumplir con los temas de evacuación y temas de seguridad ciudadana.

La ubicación del Kiosko Espacios de sombra en la Plaza para que esta no resulte inhóspita. DISTRIBUCIÓN DE ESPACIOS Y USOS PARA FALLAS, y colocación de servicios y tomas de suministros. Consultar previamente a Bomberos. •

Ubicación de la Falla, (consultar a los falleros) Luis 671072375

•

Colocación de su churrería, previo consenso entre falleros y comerciantes_ para evitar malentendidos y resolver definitivamente los usos respetando la normativa de Venta no sedentaria Recorridos de los dos itinerarios en la Ofrenda

DEFINIR MATERIALES: • • • •

No resbaladizos, De fáqil limpieza, y mantenimiento No porosos, absorben las manchas y presentan un aspecto descuidado y sucio al poco tiempo. Ver los usados en el "carrer Majar de Gandia" y en el centro histórico de Oviedo ejemplos a considerar

PREVISIÓN DE ACTUACIÓN EN EL ENTORNO: • •

calle Avellanas, actuación de mejora en C/ Paz? Entradas y salidas al parking?

• .~ PLAN DE COMUNICACIÓN: Se precisa un previo y contundente Plan de comunicación en lo que se refiere a cambios en las líneas de EMT, hay una gran confusión e imagen negativa de acceso al centro que perjudica enormemente a las ventas desviando el consumo hacía Ja periferia. Si pretendemos apoyar al comercio local y singular de la ciudad, y no prepararla para que sólo puedan sobrevivir comercios globales ... hay que garantizar que todo tipo de público pueda acceder de forma fácil al centro y "hacérselo ver"

FALLA PLAt;A DE LA RE INA, PAU 1SANT VI CENT

PROPUESTAS PARA LA REFORMA DE LA PLAZA DE LA REINA

Valencia, 22 de septiembre de 2016

1. ANTECEDENTES

El "Tia Pep" reclama su sitio en la plaza.* Por Luis Fernández

La falla de la Plaza de la Reina-Paz-San Vicente, conocida popularmente como "Tío Pep", está a la expectativa de lo que parece ser, después de muchos proyectos desechados y muchas promesas políticas incumplidas, la ansiada remodelación de la Plaza de la Reina. Y es que, el actual equipo de gobierno del

Cap i Casal se ha

propuesto el objetivo, nada desdeñable, de remodelar las históricas y mal tratadas plazas del centro de la ciudad, entre ellas la de la Reina.

Un ritual secular El 14 de enero de 1878, la comisión de estadística del Ayuntamiento de Valencia se hace eco del inicio de las obras de ensanche de la Plaza de Santa Catalina y, ante la inminente boda Real entre Alfonso XII y Mª de las Mercedes de Orleans, propone que esta nueva plaza lleve el nombre de Plaza de la Reina en honor a la nueva soberana. Sin solución de continuidad, en marzo de 1880 se planta, según las crónicas y los testimonios de Elías Tormo y José Manaut entre otros, la primera falla en la recién inaugurada plaza .

Fotografia l. La Plaza de la Reina en 1894. AHMV

De aquella coqueta e incipiente Plaza de la Kema

ra no queda nad a, ni su

fisonomía, que poco tiene que ver co n la act ual plaza, ni sus comercios, algunos de ellos centenarios pero ya desaparecidos. Ni siquiera el M i guelete asom aba por allí, ya que la plaza se abrió a la Catedral y su torre a fi na les de los 60 con el derribo de la última manzana de casas que separaba la Plaza del Migu elete y la Plaza de la Reina. De todo lo que ha sucedido en esta plaza desde hace 135 años lo úni co que perdura es el ritual de la planta y crema de una falla cada mes de marzo .

Cronología de un desatino La plaza de la Reina no es el sitio de encuentro y convivencia que debería ser esta zona histórica y centro neurálgico de la ciudad . Es más bien una rotonda mal disimulada, un lugar de paso, incoherente y antipático para vecinos y turistas. Pero no siempre fue así. Entre la apertura de la plaza en 1878 hasta los primeros derribos de la manzana central en 1930, el aspecto de la plaza no varió cuanto apenas, salvo los dos bellísimos edificios que el maestro Lucas García levanto a finales del siglo XIX en las esquinas de la calle San Vicente con la plaza de la Reina, conocidos como "La Isla de Cuba" y "Sánchez de León" .

. ·r;r:- ·-"''l lt-

:.Jc:JI

. 7f .. ~_~¡· .. ~--

·-·~...:....!-",::~.,J

Fotografia 2. Falla de la Plaza de la Reina de 1898 que criticaba la guerra de Cuba. Al fondo, el edificio conocido como "La Isla de Cuba" en construcción. Foto cedida por Pilar Martínez.

Los distintos ayuntamientos de principio de siglo ansían convertir la plaza en el corazón de la ciudad y se barajan vario s proyectos e incl uso se pulsa la opinión de la ciudadanía, que apuesta mayoritariame nte por un a ª plaza grande", que abarque desde la calle San Vicente hasta la Cate dral. Pero no es hasta 1930 cuando, sigu iendo los proye ctos de Aymamí y Goerlich, comienzan los derribos de la manzana cen tral, que ante la falta de consenso e indefiniciones, seguido de los convulsos años de la guerra civil, se dilatan 20 años. La plaza llega a la década de los 50 convertida en un solar, donde ya solo permanece en pie la manzana que separa las plazas del Miguelete y de la Reina.

Fotografia 3. La Plaza de la Reina en 1956. AHMV

En 1951 se convoca un concurso de ideas para la reforma de la plaza. Se presentan 18 trabajos, de los cuales se. seleccionan 3 premios y 8 accésits. Ninguno de estos proyectos se llevó a cabo y las nuevas alineaciones seguían sin definirse. Ante_ la infame panorámica que ofrecía la plaza, la opinión pública empezó a generar cierto descontento, a lo que el ayuntamiento de Tomás Trenor respondió con un lavado de cara de la plaza: Se construye un estanque rodeado de jardines y en 1959 se inaugura la famosa fuente monumental.

Fotografia 4. La Falla de la plaza de la Reina en 1963 con la fuente en primer término. Archivo José Huguet

En 1963 empiezan a derribarse las últimas fincas que separaban las plazas da la Reina y del Miguelete y en 1968 se aprueba la construcción del aparcamiento subterráneo. La fuente, que no duró ni una década, fue desmontada y llevada a los jardines de viveros donde todavía hoy continúa. De los restos arqueológicos que supuestamente deberían haber aparecido durante la construcción del aparcamiento, mejor ni preguntar. En 1970 se inaugura el parking subterráneo y desde entonces, salvo algún que otr.o parche en fachadas y pavimentos, la plaza sigue con la misma fisonomía. Ni siquiera los primeros ayuntamientos democráticos ni el concurso de proyectos organizado por el Colegio de Arquitectos en 1999, cuyo primer . premio parece será rescatado para la futura reforma,

ha conseguido sacar del letargo a nuestra querida y malograda

"antiplaza" de la Reina. 4

.•/.). ,,.. ,. '.'.'-"',.

Fotografía S. Las autoridades locales y la Fallera Mayor de la falla del "Tio Pep" Inauguran el párking subterráneo en 1970.

Centro de festejos y tradiciones populares Antes de entregar su alma al tráfico rodado, la Plaza de la Reina fue durante muchos años el centro neurálgico de la celebración de festejos y tradiciones populares. Con la apertura de la calle de la Paz, el centro comercial de la ciudad pasó del Mercado a la Reina, y se fue de ella cuando la convirtieron en un solar. A principios del siglo XX, la plaza era un lugar de celebración, invitaba a ello. En ella se han celebrado procesiones cívicas, religiosas, recibimientos reales e incluso se levantó un arco del triunfo en honor a Blasco lbáñez en 1921. Pero sin duda, lo que marcó una época en la historia festiva de la plaza y de la ciudad, fue la planta de la más famosa trilogía de ninots gigantescos erigida nunca: El "Tio Nelo", "La muller del Tio Nelo" y "Nelet i Quiqueta". El "Tio Nelo", que representaba al típico labrador de la huerta valenciana, fue plantado por los comerciantes y vecinos de la plaza en 1900 con motivo de la Feria de Julio. Presentado como arco de buen humor, con cara socarrona y "escarramallat", permitía el paso de carros y tranvías por debajo de sus piernas. En 1902, los vecinos nostálgicos y animados por los éxitos que cosechó el "Tio Nelo" plantaron en fallas a "la muller del Tio Nelo", que consiguió el 2º Premio. Y finalmente, en 1904 y nuevamente para celebrar la Feria de Julio, cierran la trilogía plantando 2 gigantescas figuras, ella sentada y él tocando la guitarra, que representan a "Nelet i Quiqueta".

Fotografias 6, 7 y 8. El "Tío Nelo" (izquierda) y "Nelet i Quiqueta" (derecha). Abajo, la "Muller del Tio Nelo o la dona colant".

Desde su creación, hasta el final de la contienda civil, la plaza vivió sus mejores momentos como centro comercial y cultural de la ciudad. Cualquier acto relevante se celebraba allí. En la plaza de la Reina han plantado fallas el Círculo de Bellas Artes, la marca comercial Tintes Iberia, que plantó una falla publicitaria en 1924 e incluso la Societat Humorística l'Antigor, que presentó boceto pero finalmente no se llegó a plantar.

Fotografia 9. Boceto de la falla que la Societat Humorística l'Antigor quiso plantar en la plaza d~ la Reina en 1904.

Los años dorados de la plaza se desvanecieron al ritmo de la piqueta. En los años 40, con la manzana central a medio derribar, se intentó recuperar el espíritu festivo de la plaza y de nuevo, evocando al Tia Nelo, se plantó una falla formada por un remate de grandes dimensiones titulada "Vuelve el Tia Nelo", que fue arriesgada por su composición pero sobre todo por su argumento crítico contra el hambre, la falta de luz y el estraperlo típico de la posguerra.

t: t:

-----

Fotografia 10. "Vuelve el Tio Nelo". Falla de la plaza de la Reina de 1946. Archivo José Huguet.

En los años 50 el aspecto de la plaza no invitaba a celebración ninguna. Los vecinos buscaron otros emplazamientos para llevar a cabo las actividades josefinas y no se encuentran rastros de ningún acto festivo reseñable. El único que supo aprovechar el solar creado después de los derribos fue el Arzobispo Marcelino Olaechea, que instaló en ella su famosa Tómbola Valenciana de la Caridad. En 1948 fue inaugurada dicha tómbola, que fue creciendo al compás de los derribos, hasta llegar a ocupar toda la parte central de la plaza .

Fotografia 11. Tómbola Valenciana de la Caridad levantada sobre los solares de la plaza de la Reina en 1950. Archivo José Huguet.

Con la fuente y el estanque en los 60, la plaza recobró cierta vitalidad. La falla del "Tio Pep" volvió y ya nunca más dejó la plaza. Pero el paso hacia el desequilibrio entre ve hículos y espacio público ya estaba dado. El aparcamiento subterráneo lo acabo certifi can do en 1970.

Recuperarla identidad En la actualidad la plaza, o más bien la "no plaza" como bien la llama Josep Sorribes, no cumple ninguno de los cometidos que debería tener un espacio de estas características en una ciudad como la nuestra y en pleno siglo XXI. No es un lugar amable donde poder pasear, tampoco es un punto de encuentro ni de intercambio cultural. Las fiestas y tradiciones que en ella todavía se celebran quedan arrinconadas por el tráfico rodado. Las procesiones y ofrendas pasan de largo, los mercadillos y la "escuraeta" se hacinan en los reducidos espacios peatonales. Y la falla, invisible, intenta mantenerse erguida entre el trasiego de vehículos, tal vez, en el mismo punto topográfico que un día la vio nacer, allá por 1880. El cometido de reformar la plaza no es otro que recuperarla para los vecinos, para los paseos agradables y para las bellas perspectivas de la "Porta deis Ferros". Recuperarla, en definitiva, para la celebración, la tradición y las manifestaciones culturales. Y de esta manera recuperar también un lugar digno y adecuado para la "planta" i "crema" de una falla, la del "Tio Pep", que aguarda expectante al proyecto de reforma, pero que legitimada por su historia, exige ser tenida en cuenta. 9

*Artículo publicado en valentinatopofilia .wordp res s.co

Una Plaza para la ciudad: La Plaza de la Reina.X Por Miguel del Rey

Es muy meritoria la disposición de algunas com isiones fa ll eras por preocuparse de su ciudad, por sus tradiciones, pero también por la construcción de la trama urbana, por la definición del espacio público . En este caso una plaza, la de la Reina, que les interesa y les afecta particularmente. Dos aspectos quisiera considerar sobre la remodelación de la Plaza en este artículo . El primero relativo a lo general, a la idea de construcción y reforma de una nueva plaza en un lugar estratégico como es el caso, el segundo tiene que ver con aquello que a esta falla le puede interesar particularmente, la ubicación futura del monumento dentro del contexto de la falla. Cuestión importante en el diseño de la propia Plaza y de aquello que en lo contemporáneo deben tener los diseños urbanos: participación ciudadana . Respecto a la idea .del diseño de la Plaza se pretende trabajar desde la idea del equilibrio entre Permanencia y Transformación. Esa condición que tiene que ver con aquello que ha permitido en Europa conservar bellísimas ciudades. Nuestra propuesta se basa en ello, en ¿cómo adecuar a los nuevos tiempos y con las actuales necesidades un espacio complejo y amplio, y a la vez seguir siendo reconocible por una sociedad y ligado a un proceso que en nuestro caso tiene 2100 años de evolución? Por ello la primera condición del diseño es que este espacio es deudor de todo un pasado y una tradición que deben quedar marcadas en su arquitectura, si bien no de una manera explicita, si implícitamente en sus trazas, de manera que aquellos que pretendan leer la historia puedan hacerlo, de la misma manera que las personas que no deseen más que ver un espacio público atractivo, o no sean de nuestra ciudad, no tienen porqué estar condicionadas por dichas lecturas. La plaza triangular en origen, la propuesta de Javier Goerlich de dos plazas diferenciadas: Micalet y Reina, la problemática de la puerta barroca, la presencia de la Catedral y el entorno patrimonial de la propia plaza: S. Catalina y su torre, las arquitecturas existentes, los trazados de San Vicente y La Paz. Forman parte de su propuestas y de su solución. El segundo de los condicionantes fue entender la Plaza como parte de uno de los recorridos históricos rotundos de la ciudad, pues mantiene desde época roma na la dirección del Cardo Máximus, uno de sus·ejes, en concreto el eje norte - sur, que en el tiempo se convirtió en el eje Rateros- San Vicente. Hoy con una densidad peatonal de unas 30.000 personas/día, sin tener en consideración las aportaciones del turismo de 10

,. ~

masas en lo contemporáneo que ocupan estos lugares de manera particu lar. Sus dimensiones, pues, se relativizan y se entiende que hay suficiente actividad para llenar tan gran espacio. Por último entendemos la necesidad la necesidad de peatonalización de la plaza y resolver el tráfico en la zona y el acceso al aparcamiento, ya que solo él condiciona más del 35% de la superficie de la plaza. Respecto a la ubicación de la falla en la plaza, entiendo que esta debe situarse en un lugar estratégico, capaz de ser vista desde perspectivas distintas, en particular desde la propia Plaza, desde la Calle de la Paz y desde San Vicente . Debe disponer de los servicios necesarios para su adecuada funcionalidad: salidas de hidrantes, recogida de aguas de bomberos de la zona en cuestión, toma de electricidad dispuesta, solado adecuado para altas temperaturas, etc. A su vez debe poder levantarse el monumento en un lugar seguro que no incida negativamente en los flujos peatonales, ni en los rodados de su entorno inmediato. Pero lo más importante, el lugar debe proporcionar a la fa ll a un cobijo y una escala propia para ser vista de manera adecuada por el público. En un espacio tan amplio, en competencia con monumentos de las características de la Catedral, su puerta de Hierros y el Micalet, La torre de Santa Cata li na , etc, cualquier monumento es pequeño . Tenemos el ejemplo de la Falla de la Plaza de l Ayuntami ento, en la cual la escala es tan grande que el monumento debe ser de un as dim ensiones grandísimas para poder destacar. Entiendo pues, que la falla debe estar arropada por arquitecturas domésticas, a ser posible cercanas, que la enmarqu en y le proporcionen la escala propia de una falla popular, donde lo interesante es además del monumento, el calor del Casal, la proximidad de los falleros entre sí, no la necesidad de competir con molinos y luchar contra las dimensiones de una plaza tan singular. Con ello diseñamos en su momento una plaza de mínimos que debía completarse con las aportaciones de la participación ciudadana, pero en la que sus aspectos esenciales se podían resumir en:

1.- Una plaza amplia y abierta, de fácil acceso, capaz de usos diversos en el tiempo y en cada momento del año. 2.- Previa a ella, al sur, una masa arbolada que en su momento se materializó en palmeras, pero hoy se entiende inviable por la plaga del picudo, y debería transformarse en una arbofeda de hoja caduca que permíta so( en ínvíerno y sombra

en verano, ofreciendo cierta transparen~ ia a nivel de vista desde el suelo. Ocuparía el

único lugar donde tenemos tierra y es posible una plantación rentable de especies

...

locales y con cierto volumen, lugar donde los ciudadanos puedan sentarse y gozar del

...

i-e ~

placer de mirar, de contemplar nuestros monumentos ... y disfrutar el espacio público sin necesidad de consumir. 3.- Resolver nuevos accesos al aparcamiento con una nueva propuesta eficaz, rentable y menos invasora de espacio, sin protagonismo en la plaza. 4.- Diseñar dos espacios proporcionales y diferenciados: Una gran plaza pública, de grandes dimensiones que ocupe la parte sur, donde convivan ciudadanos, vecinos, negocios, turistas, etc. de manera que dé cabida a las manifestaciones propias de nuestra sociedad, sus fiestas, tradiciones, exposiciones al aire libre, además de dar cabida a los negocios ubicados en su perímetro de manera que puedan en parte colonizar la Plaza resguardados de una masa de arbolado. Y más al norte una plaza más recoleta, ajustada, más vinculada a la Catedral que permita un funcionamiento algo distinto en determinados momentos. Que valore particularmente la arquitectura, el espacio y los usos propios del lugar y de la catedral con sus tradiciones y ritos. 5.- Plaza y diseño que nos permita resolver: - Referencias a los trazados históricos. A la génesis de la plaza, a su espacio triangular primigenio, a los diversos momentos de ampliación que ha tenido y a las propuestas que sobre ella se han ido desarrollando y que han dado como fruto el espacio actual a di señar. - Contextualización de la puerta barroca. Creando una rampa suave como la original, al fondo de la cual se vea la puerta, limitando la vista por la arquitectura existente a un lado y por un muro másico o vegetal en el lado contrario, centrando así la atención en la perspectiva barroca y su efecto primigenio. - Ubicación estable del monumento de la Falla de la Plaza de la Reina, en la zona oeste de la antigua plaza triangular. - Conservar a ser posible el máximo de vegetación perimetral de la plaza -

Diseñar

una

fisura

que

permita

que

aparcamiento

sea

mero

almacenamiento de coches sin sustancia en el centro de la ciudad, sino un lugar particular, donde al fondo siempre permita la luz y las vistas sobre la catedral. Incluso, si es posible, la creación de un espacio multiusos con acceso fácil desde el exterior, para atención pública, turismo, exposiciones sobre la ciudad, servicios sanitarios, etc. ·

*Artículo publicado en el llibret de la falla de la plaza de la Reina 2016.

2. PROP UESTAS

-e ~

Atendiendo a las co nsideraciones que tuvo a bien hacern os el arqu itecto Miguel del Rey y teniendo en cue nta los distintos tipos de actu aciones y reformas que se han venido haciendo en plazas y ca lles de nuestra ciu dad en los cuales se planta una falla, (en la contigua plaza de Lope de Vega , por ejemplo) hemos querido recoger las siguientes propuestas y demandas, en función de las cuales podremos llevar a cabo, de una manera más eficiente y sostenible, la actividad cultural principal que nos define como colectivo : la instalación y quema anual de dos fallas en la plaza de la Reina. Dentro de nuestra propuesta también queremos distinguir entre dos espacios claramente diferenciados, el primer espacio seria el imprescindible y necesario para plantar y quemar las fallas, el segundo seria el reservado para los diversos encuentros festivos y culturales que tienen lugar en la plaza a lo largo del año. La primera zona, la destinada para la ubicación de las fallas, debe ser un espacio diáfano lo suficientemente grande como para poder cobijar ambos monumentos,

grande e infantil. Este espacio deberá tener una superficie mínima de 300m

aproximadamente, sin contar con el espacio mínimo que habría que dejar para el paso

de peatones y la distancia mínima a la que se debería colocar el mobiliario urbano y las zonas ajardinadas. El espacio donde se ubique la falla deberá estar lo suficientemente alejado de los jardines, plantas y masas arbóreas, así como de fachadas y mobiliario urbano, como

para evitar posibles incendios y/o daños en los mismos. El mobiliario urbano (bancos, papeleras, señalización vertical, etc.) debería evitarse en esta zona. Y en caso de que no se pudiesen excluir, estos deberían ser total y fácilmente removibles. El recinto reservado para la falla deberá a si mismo poseer salidas de hidrantes, recogida de aguas de bomberos y toma de electricidad.

El solado de dicho espacio deberá estar preparado para aguantar las altas temperaturas que se producen durante la combustión del monumento.

El emplazamiento debería ser el histórico dentro de la primigenia plaza triangular, ·en los cruces de los ejes Paz-San Vicente y con la perspectiva de Santa Catalina. Lo que debería ser esta primera zona es, al fin y al cabo, un espacio pensado para el arte efímero, digno y técnicamente preparado, con las ventajas que ofrecen los nuevos

c .sE;:;::;s

-=:=.-. =: =s

.... - =-::-rr.: I

=-= == !::::

:: -QE1 :Q L! 2!}. D· ,,_~ = ~ E :i. :t = :i. ..... .

:2-::::'e:-- a mo ~ia v abi erta se:-·2 Je: que acogiese los

o r o:ro .2

s rr:ul: rrudinarios, que se ce lebran eje

o, la " d2 ns2 .. de la fa lla, que concentra a decenas de

pe rso nas todos los años, la "nit d' albaes", las exp osiciones al aire libre de la semana cultural, los juegos y actividades infantiles, et c. so n algun os de los casos donde un espacio público, de grandes dimensiones, amabl e, accesible y de uso continuado, se hace fran ca mente necesa ri o. Estas son a gra ndes ra sgos las propuestas que desde la falla Plai;a de la Reina, Pau i Sant Vicent creemos conven ientes y necesa rias para que la plaza de la Reina se co nvi erta en lo que algún día fu e y t odo el pueb lo anhela : el centro cívico y punto de encuentro y reunión de to dos los valencianos.

PROPUESTAS DE LA FEDERACION EMPRESARIAL DE HOSTELERÍA DE VALENCIA AL PROCESO PARTICIPATIVO DE REMODELACION DE LA PLAZA DE LA REINA DE VALENCIA Y SU ENTORNO Descripción de la entidad. La Federación Empresarial de Hostelería de Valencia (en adelante Federación) es la entidad más representativa de la hostelería y restauración en la provincia y en la ciudad de Valencia, representando y defendiendo los intereses de los empresarios del sector de hostelería. Así mismo, la Federación es la entidad representativa con reconocimiento público, que participa en los procedimientos puestos en marcha por las diferentes administraciones públicas (local, provincial o autonómica), consistentes en la modificación normativa o iniciativa legales que afecta a las actividades de hostelería. En estos momentos, la Federación esta participando, como interlocutora del sector de hostelería con el Ayuntamiento de Valencia, en diferentes mesas y grupos de trabajo (movilidad, contaminación acústica, etc…) que se han puesta en marcha, a los efectos de aportar su experiencia y conocimiento especializada en los diferentes ámbitos. En este sentido, dentro del proceso de participación abierto por el Ayuntamiento de Valencia en relación con la propuesta de remodelación de la Plaza de la Reina y su entorno, desde la Federación le trasladamos las siguientes propuestas, según comentamos en la reunión mantenida el pasado miércoles 21 de septiembre con representantes de la entidad Encajes Urbanos. Propuestas en el proceso de remodelación de la Plaza de la Reina y su entorno. 1. Respetar y mantener las terrazas de los establecimientos de hostelería ubicados en este entrono, en las condiciones y características que se encuentran en estos momentos, como se indican en sus permisos y autorizaciones. En este sentido, en la propuesta de remodelación se debe tener en cuenta que la realidad de la plaza y su entorno, integrado en su mayoría por locales y negocios de hostelería, los cuales disponen de terrazas que ofrecen un servicio a los turistas, visitantes y residentes de la zona, dado el atractivo turístico de esta zona, al encontrarse en la misma diferentes monumentos históricos y de gran interés cultural.

FEDERACION EMPRESARIAL DE HOSTELERIA DE VALENCIA Calle Onteniente 3 y 5 Bajo (46008) Valencia Telf.: 96 351 92 84 – Fax: 96 351 71 49

A este respecto, se proponen una serie de medidas y propuestas a realizar por parte de los establecimientos de hostelería de la zona en colaboración con el Ayuntamiento, para asegurar la correcta conservación de dicho espacio, entre otras: -‐ Garantizar la limpieza de la superficie de la terraza periódicamente -‐ Cuidado de los elementos de mobiliario urbano de la zona. -‐ Reducción de la contaminación acústica en especial en las labores de colocación y retirada de las terrazas. -‐ Armonización del mobiliario de terrazas y su señalización. Mantener su colocación en lugar de recogerlas. -‐ Colaboración con la policía local en el control de la mendicidad, venta ambulante y actos similares. -‐ Posibilidad de disponer de seguridad privada para su vigilancia. -‐ Etc… 2. Establecer una limitación en cuanto a la concesión de nuevas licencias de hostelería en la Plaza de la Reina y en su entorno para evitar una situación de saturación. 3. Conocimiento de la duración de las obras, tanto de su periodo total de ejecución como de los diferentes plazos, a los efectos de poder concretar su efecto sobre la actividad de los establecimientos de hostelería (posibles cierres temporales, no poder colocar terraza, molestias por ruido, polvo, etc…) En este sentido, se considera necesario conocer con antelación suficiente a la realización de las obras, sus plazos y términos de ejecución concretos para minimizar los perjuicios que pueden causar a los negocios de esta zona, siendo conveniente establecer un calendario de ejecución de las obras y establecer mecanismos de comunicación directa con los responsables de la empresa, que realice las obras, para comunicar y resolver con celeridad cualquier incidencia que pueda surgir durante su ejecución. 4. Establecer compensaciones, bonificaciones, ayudas e indemnizaciones para los negocios de la zona que se vean afectados en su actividad diaria por las molestias de las obras de remodelación. 5. Conocimiento de los diferentes detalles de la remodelación, en especial: -‐ Situación de la entrada y salida del aparcamiento de la plaza y como su instalación va a afectar a la fisionomía de las calles adyacentes como la calle del

FEDERACION EMPRESARIAL DE HOSTELERIA DE VALENCIA Calle Onteniente 3 y 5 Bajo (46008) Valencia Telf.: 96 351 92 84 – Fax: 96 351 71 49

-‐

Mar, la Calle de la Paz, San Vicente, Corretgeria y dels Cabiliers, entre otras. En especial, la problemática de colocar la salida del aparcamiento por la calle del Mar y su afección a los negocios de hostelería situados en esta zona, así como estudiar la viabilidad de que dicha calle soporte un aumento del volumen de tráfico. Colocación de las zonas para realizar las labores de carga y descarga en puntos cercanos a la plaza para abastecer a los negocios que se encuentran en esta zona y en su entorno. Así como, el establecimiento de un horario de realización de dichas labores acorde con la diferente tipología de locales y actividades de la plaza y su entorno, habilitando un turno de mañana y otro de tarde. Ubicación de los contenedores de recogida de basura, vidrio, etc… en lugares cercanos, con la posibilidad de hacerlos subterráneos o habilitar solares próximos para su colocación; y establecer un horario de recogida acorde a la idiosincrasia de actividades de la zona para hacer más efectivo el servicio de recogida. Aprovechar la realización de las obras de remodelación para revisar y si fuera necesario, arreglar las instalaciones y canalizaciones subterráneas de suministros energéticos (agua, luz, gas, etc…). Mantener la parada del Bus Turístic.

-‐ 6. Establecer un plan de uso de la plaza y calendario de los diferentes actos y eventos que se realizan en la misma en determinadas fechas del año para compatibilizar su realización con la actividad de los negocios de la zona. 7. Puesta en marcha de una mesa de trabajo y de seguimiento de la remodelación que esté formada por los representantes de las diferentes organizaciones y entidades afectadas. Finalmente, desde la Federación entendemos la necesidad de que se tenga en cuenta en todas las actuaciones que se realicen en la remodelación de la plaza y su entorno, la importancia que tiene este enclave turístico de la ciudad y las actividades de hostelería que se encuentran ubicadas en la zona, así como del servicio que prestan a sus vecinos y visitantes. En este sentido, consideramos vital que las medidas que se adopten en su remodelación se realicen desde el punto de vista turístico, y compatibilicen en todo momento, la utilización de este enclave por vecinos, turistas y viandantes con las actividades y negocios ubicados en la zona.

FEDERACION EMPRESARIAL DE HOSTELERIA DE VALENCIA Calle Onteniente 3 y 5 Bajo (46008) Valencia Telf.: 96 351 92 84 – Fax: 96 351 71 49