ENCLAVE LAND ART ____________________
A N T I G E S TA ÁLVARO PORRAS SORIANO
ANTIGESTA Publicat per: Enclave Land Art OSAL Coordinació de continguts: Álvaro Porras Soriano Coordinació general: Álvaro Porras i Miguel Mallol Disseny i maquetació: Álvaro Porras Soriano Textos: Álvaro Porras Soriano Fotografies: Álvaro Porras i Ramón Mascarós Dibuix: Álvaro Porras Soriano Edició: ©dels textos: l’autor ©de les imatges: els autors ©de la present edició: Enclave Land Art OSAL ISBN:978-84-09-39960-4 Dipòsit legal: Enclave Land Art OSAL, l’Alcùdia de Crespins 2022. Enclave Land Art és un projecte coorganitzat i coproduït pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana a través del programa de residències de creació Cultura Resident. A més ha comptat amb el suport de: Agència Valenciana de Turisme Ajuntament de la Vall de Gallinera Un dels artistes seleccionats ha estat apadrinat per: Fundació Baleària Compta amb el segell de qualitat de: Cultura en positiu. Ministeri de Cultura i Esport. Govern d’Espanya. El material audiovisual ha estat realitzat per: Kommúnik. Estudi de Creació Audiovisual
Organitza i produeix:
Amb el suport:
Avalat per:
Col·laboren:
ENCLAVE LAND ART ____________________
A N T I G E S TA ÁLVARO PORRAS SORIANO
Traducció al valencià: Miguel Mallol English translation: Álvaro Porras
DIARI D’ACCIONS ENCLAVE LAND ART RESIDENCY NOVEMBRE-DESEMBRE, 2021
This project has been developed during the Enclave Land Art Production Residency. All the actions have taken place at different spaces of Vall de Gallinera, between November 23rd and December 2nd, 2021
Aquest projecte ha sigut desenvolupat durant la Residència de producció d’Enclave Land Art. Totes les accions han tingut lloc en diferents espais de la Vall de Gallinera, entre el 23 de novembre i el 2 de desembre de 2021.
A
ntigesta es planteja com una cartografia de la Vall de Gallinera a través d’un conjunt de processos híbrids i difusos que es desplacen entre la instal·lació mínima, l’acció fugaç, el gest subtil o la intervenció tènue. Les propostes desenvolupades parteixen d’una voluntat per canviar l’escala i la magnitud del context i van derivant cap a una traducció dels codis historiogràfics que componen la identitat social i el paisatge de la zona. Amb aquestes accions es pretén produir un plec entre el desig i la voluntat per la gesta i el rebuig de l’èpica i de la dimensió heroica en les actuacions humanes sobre el context. Al seu torn, s’intenta emfatitzar l’escala sensible del geològic des d’una mesura, temporal i espacial, antropomòrfica. El projecte es resol com un dissens intern sobre la posició de la cultura humana respecte als contextos que habita i deshabita, que modifica, que coneix, que explota, que cuida, que altera, que protegeix... Antigesta is conceived as a cartography of la Vall de Gallinera through a set of hybrid and diffuse processes that move between minimal installation, fleeting action, subtle gesture or faint intervention. The proposals developed are based on a desire to change the scale and magnitude of the context and lead to a translation of the historiographical codes that build the social identity and the landscape of the area. The aim of these actions is to produce a link between the desire and the will for the deed and the rejection of the epic and the heroic dimension in human actions over the context. In turn, we try to emphasize the sensitive scale of the geological from an anthropomorphic temporal and spatial measure. The project is resolved as an internal dissent about the position of human culture in regard to the contexts in which it inhabits and uninhabits, which modifies, which knows, which exploits, which cares, which alters, which protects...
>> Monday, November 22nd. Skidding is not the same as slipping. The footprint of the skid marks the appearance of a proximity, no matter how far away it may be. This distance is inscribed in the relation that present and past have when the first one is updated. Next to Font Vella laundry, near Alpatró, I left the footprint of a skid by dragging the fallen leaves as I slid on the damp ground.
>> Dilluns 22 de novembre. No és el mateix derrapar que esvarar. La petjada del derrapatge marca l’aparició d’una proximitat, per lluny que puga estar el que deixa arrere. Aqueixa distància està inscrita en la relació d’actualització que el present manté amb el passat. Al costat del Safareig de la Font Vella, prop d’Alpatró, he deixat la petjada d’un derrapatge arrossegant les fulles caigudes en lliscar-me sobre el sòl humit.
>> Monday, November 22nd. The laundry have been a space for political practice. Eminently feminine, it would transform private into public, the workspace into a place of consensus and therapy. Putting Silvia’s soap foam in my hand and blowing through the circle that draws my index finger and my thumb, I made a bubble at Font de la Mata Laundry. I left the bubble on the edge of the laundry.
>> Dilluns 22 de novembre. Els llavadors han sigut un espai de pràctica política. Eminentment femení, transformaria en públic el privat, l’espai de treball en lloc de consens i teràpia. Posant espuma del sabó que fa Silvia a la meua mà i bufant pel cercle que dibuixen el meu índex i el meu polze, he fet una pompa en el Safareig de la Font de la Mata. He deixat la pompa en la vora del Llavador.
>> Tuesday, November 23rd. Beating around the bush (from the spanish popular saying “andarse por las ramas”, literally translated as “walking along the branches”)
>> Dimarts 23 de novembre. Anant-me’n per les rames
>> Tuesday, November 23rd. On the way to Benirrama Castle from Miserat, I left a trail of cinnamon. At one point along the way, I got lost, realizing my loss when I found my own cinnamon trail. I still don’t remember when I turned around. I didn’t reach the Castle.
>> Dimarts 23 de novembre. De camí al Castell de Benirrama, des del Miserat, vaig anar deixant un rastre de canyella. Arribat un punt del recorregut, em vaig perdre per la sendera, adonant-me de la meua pèrdua en trobar el meu propi rastre de canyella. Encara no recorde en quin moment vaig donar la volta. No vaig arribar al Castell.
>> Tuesday, November 23rd. A mass of fresh water and a mass of salt water. In Gallinera river, the rain has left two puddles. One of the puddles contains a tablespoon of sugar, the other a pinch of salt. The river mimics all the waters in the world.
>> Dimarts 23 de novembre. Una massa d’aigua dolça i una altra d’aigua salada. En el riu Gallinera, les pluges han deixat dos tolls. Un dels tolls rep una cullerada de sucre, l’altre un polsim de sal. El riu imita a totes les aigües del món.
>> Wednesday, November 24th. Pave the way (from the spanish popular saying “allanar el terreno”, literally translated as “to flat the ground”).
>> Dimecres 24 de novembre. Aplanar el terreny.
>> Wednesday, November 24th. After Keiji Uematsu, Hand Grasp I (1976), I’m not holding anything either.
>> Dimecres 24 de novembre. Després de Keiji Uematsu, Hand Grasp I (1976), jo tampoc estic subjectant res.
>> Wednesday, November 24th. After Keiji Uematsu, Wave Motion (1976), I generated waves in Llombai Laundry with my index finger.
>> Dimecres 24 de novembre. Després de Keiji Uematsu, Wave Motion (1976), he generat ones en el Rentador de Llombai amb el meu dit índex.
>> Wednesday, November 24th. Geyser. My father taught me what a fountain hole is used for during a summer trip to Bari, southern Italy. The gesture composes the historicity of the body and its expressions on the context it touches.
>> Dimecres 24 de novembre. Guèiser. El meu pare em va ensenyar per a què serveix el forat de l’aixeta de les fonts un estiu que passem a Bari, al sud d’Itàlia. El gest compon la historicitat del corporal i les seues expressions davant el context que toca.
>> Wednesday, November 24th. Volcano.
>> Dimecres 24 de novembre. Volcà.
>> Thursday, November 25th. Walking down the river path I slipped. Remember, slipping is not the same as skidding. To warn future walkers of the danger of this stone, I have marked the place with olive oil.
>> Dijous 25 de novembre. Caminant per la senda del riu he esvarat. Recordem que no és el mateix esvarar que derrapar, la marca del toll en el qual he ficat el peu s’ha quedat en la bota, en el baix del pantaló i en el calcetí. Per a avisar a futurs caminants del perill d’aqueixa pedra, he marcat el lloc amb oli d’oliva.
>> Thursday, November 25th. To take a weigth off it’s mind (from the spanish popular saying “quitar un peso de encima”, literally translated as “to remove a weigth from above”.
>> Dijous 25 de novembre. Llevar-li un pes de damunt.
>> Friday, November 26th. To prick the branch of a bramble with a thorn from the same bramble and then, as punishment or revenge, to prick my finger with a thorn from the prickled branch.
>> Divendres 26 de novembre. Punxar la branca d’un esbarzer amb una espina del mateix esbarzer i després, per càstig o venjança, punxar el meu dit amb una espina de la branca punxada.
>> Friday, November 26th. Dry stick, fresh stick, wet stick.
>> Divendres 26 de novembre. Pal sec, pal fresc, pal humit.
>> Sunday, November 28th and Monday, November 29th. Fake hierophany. First, a sunlight bream from Penya Foradá is described. Later, a circular beam of light goes to where the Franciscan convent of Benitaya used to be. According to the santoral, this hierophany occurs between the days of Santa Teresa Labouré and San Saturnino de Tolosa.
>> Diumenge 28 de novembre i Dilluns 29 de novembre. Falsa hierofania. Primer, es descriu un feix de llum solar des de la Penya Foradà. Més tard, es dirigeix un feix de llum circular on abans estava el convent franciscà de Benitaya. Segons el santoral, aquesta hierofania es produeix entre els dies de Santa Teresa Labouré i de San Saturnino de Tolosa.
Twice a year, the sun aligns with the hole described by Penya Foradá. Legend says that the beam of sunlight entering the hole illuminated the altar of the Franciscan convent of Sant Andrés de Gallinera. José Lull, a researcher and archaeologist, has studied this hierophany and dated the act of alignment, discovering that the fact certainly occurs on two specific days, October 4th, St. Francis of Assisi Day, and March 9th, St. Francis of Rome Day. This makes it plausible that the convent was built there where the light arrives.
Where the convent used to be, today we find a walled enclosure surrounded by farmland, mainly orange trees, which delimit the area. Inside, the cloister space of the defunct convent has been occupied by several rows of cypress trees. In the center of this artificial forest, there is a small altar built at the beginning of the 21st century to celebrate the Eucharist. On Good Friday, local people go up to La Foradá first, and then they go down to pray the viacrucis at this place.
Dues vegades a l’any es produeix una alineació del sol amb el forat que descriu la Penya Foradà. La llegenda, reconvertida en tradició, diu que el feix de llum solar que entra pel forat il·luminava l’altar del convent franciscà de Sant Andrés de Gallinera. José Lull, investigador i arqueòleg, ha estudiat aquesta hierofania i ha posat data a l’acte de l’alineació, descobrint que, certament, el fet es produïx dos dies concrets, el 4 d’octubre, dia de San Francisco, i el 9 de març, dia de Santa Francisca Romana. Això fa plausible que el convent fora construït ací on arriba la llum.
On abans estava el convent, hui trobem un recinte emmurallat envoltat per unes terres de cultiu, fonamentalment tarongers, que delimiten la zona. En el seu interior, l’espai del claustre del desaparegut convent ha sigut ocupat per diverses fileres de xiprers. En el centre d’aquest bosc artificial, hi ha un xicotet altar construït a principis del segle XXI per a celebrar eucaristies. El Divendres Sant, primer se’n puja a la Foradà i després se’n baixa a resar el viacrucis a aquest lloc.
>> Sunday, November 28th. To correct the inclination of a tree blowing until I run out of air.
>> Diumenge 28 de novembre. Corregir la inclinació d’un arbre bufant fins a quedarme sense aire.
>> Sunday, November 28th. To make light of it (from the spanish popular saying “quitarle hierro al asunto”, literally translated as “to take away the iron from the matter”). I grabbed one of the iron veins from a stone and carried the iron under my nails.
>> Diumenge 28 de novembre. Llevar-li ferro a l’assumpte. Arrape una de les vetes ferroses d’una pedra portant-me el ferro de la mateixa a les ungles.
>> Monday, November 29th. To lose the track (from the spanish popular saying “perder el rastro”, literally translated as “to lose the trace”). Near the Carroja, at one of the paths, I found an animal blood trace. I deleted the original trace and replaced it with a new one marking a fake direction. These new bloodstains, of moorish bramble berry juice, point a wrong direction. However, when their falsity is asserted, they mark an incorrect direction of the path, eliminating, at least, a wrong possibility to find the trace again.
>> Dilluns 29 de novembre. Perdre el rastre. Prop de la Carroja, en una de les senderes, he trobat un rastre de sang d’algun animal. He esborrat el rastre original i l’he substituït per un altre canviant el sentit de les taques de sang. Aquestes noves taques, de suc de baia d’esbarzer morisc, indiquen una direcció equívoca. No obstant això, en afirmar-se la seua falsedat, marquen una direcció incorrecta del camí, eliminant, almenys, una possibilitat per a tornar a trobar el rastre.
>> Tuesday, November 30th and Wednesday, December 1st. I exchanged the same amount of water between Bassa de Llacuna and Bassa de Benirrama. The amount of water that has been relocated is the same as the amount of water that I can hold in the void left when I put my hands together. This volume has been transferred to the bowl with which I collect and pour the water, modeling it in the shape of my hands.
>> Dimarts 30 de novembre i Dimecres 1 de desembre. He intercanviat la mateixa quantitat d’aigua entre la Bassa de Llacuna i la Bassa de Benirrama. Les quantitats d’aigua que s’han canviat de lloc són iguals a la que puc albergar en el buit que queda quan ajunte les mans. Aquest volum s’ha traslladat al bol amb el qual recull i vesse l’aigua modelant-lo amb la forma de les meues mans.
>>> Wednesday, December 1st. There is a nutmeg cloud at the Despoblat Morisc of Benimaroc.
>> Dimecres 1 de desembre. Hi ha un núvol de nou moscada en el Despoblat Morisc de Benimaroc.
>> Wednesday, December 1st. Two magnets, located facing each other on both banks of the river Gallinera, looking at each other from similar pole, repel each other, separating the banks and widening the river.
>> Dimecres 1 de desembre. Dos imants, un front a l’altre en ambdues ribes del riu Gallinera, mirant-se des de pols similars, es repel·leixen, separant les ribes i ampliant el llit del riu.
>> Wednesday, December 1st and Thursday, December 2nd. After Elena Redaelli, Infinite slowness (2021), I slept with a stone under my pillow. The sleep perverts the speed of time into an accelerated dimension of events and projections that doesn’t correspond to the temporality of the waking state.
>> Dimecres 1 de desembre i Dijous 2 de desembre. Després d’Elena Redaelli, Infinite slowness (2021), he dormit amb una pedra davall del coixí. El somni perverteix la velocitat del temps en una dimensió accelerada de successos i projeccions que no es correspon amb la temporalitat de la vigília.
>> Thursday, December 2nd. After Jordi NN, Raquis (2021), I changed a spine for a stone that I was able to lift with great effort.
>>Dijous 2 de desembre. Després de Jordi NN, Raquis (2021), he canviat una columna vertebral per una pedra que he pogut alçar amb gran esforç.
>> Thursday, December 2nd. After Rachel Harris, Arch of Re-enchanment (2021). One foot steps on an orange, the other foot steps on a khaki. Stand still until both fruits are crushed.
>>Dijous 2 de desembre. Després de Rachel Harris, Arch of Re-enchanment (2021). Un peu trepitja una taronja, l’altre peu trepitja un caqui. Romanc parat fins que totes dues fruites són esclafades.
>> Thursday, December 2nd. After Matthias Neuman, Camino fantasma (2021). Four ways to stay on a trail.
>>Dijous 2 de desembre. Després de Matthias Neuman, Camino fantasma (2021). Quatre maneres de romandre en una sendera.
>> Thursday, December 2nd. After Lidia Meneghini, Entramado (2021), hanging and braided on a branch.
>>Dijous 2 de desembre. Després de Lidia Meneghini, Entramado (2021), penjant i trenat en una branca.
>> Thursday, December 2nd. After David Orrico, Antes todo esto era campo (2021). A branch and an abandoned house in Llombai touch the castanets.
>>Dijous 2 de desembre. Després de David Orrico, Antes todo esto era campo (2021). Una branca i una casa abandonada de Llombai toquen les castanyoles.
La Vall de Gallinera, 2021.