ENDAVANT
organització socialista d’alliberament nacional Endavant Mallorca neix a principis de 2011 a Palma per iniciativa d’un grup persones que provenien de diferents espais de militància i que decidiren conformar un projecte plegades. Les diferents perspectives confluïen en un projecte clar, el de la Unitat Popular dins de l’Esquerra Independentista (EI). Aquests acords es varen materialitzar en l’aposta per Endavant-OSAN, l’organització política estratègica de l’EI, i així es va estendre Endavant per primera vegada a territori insular. La nova assemblea va aprofitar la conjuntura política, amb el recentment instituït govern de Bauzá, per iniciar una campanya molt forta, centrada en Mallorca, però que tengués repercussió nacional i que generàs una confrontació amb el govern que transcendís la pròpia organització. Així, a finals d’estiu de 2011, començava la campanya “A Mallorca en català”. Aquesta va ser la primera de moltes campanyes en defensa de la llengua i directament dirigides contra el Govern Bauzá que s’han desenvolupat arreu de les illes els quatre anys de govern conservador. Va ser, per tant, un mèrit de la primera assemblea d’Endavant el fet de generar una idea que ha estat clau durant aquests anys de protestes. A principis de 2012 Endavant fa un pas enrere per ser un actiu més de la mobilització per la llengua, que en aquells moments estava esdevenint massiva i aconseguí reunir a cinquanta mil persones a la manifestació del 25 de març a Palma. Simultàniament a la preparació de la campanya per la llengua, Endavant Mallorca, juntament amb altres col·lectius de Ciutat, inicia el projecte de l’Ateneu Popular de Palma amb la intenció que sigui un espai de referència de l’anticapitalisme palmesà, així com d’autoorganització, autogestió i enfortiment del projecte de la Unitat Popular. L’Ateneu, amb els dos locals diferents que va tenir, va durar dos anys, i va ser una experiència molt enriquidora pels diferents moviments de Ciutat que hi participaren. El 2012, Endavant Mallorca va decidir impulsar dos espais de coordinació i projecció política: un per a la lluita antipatriarcal i un per l’anticapitalisme. Així, el mateix any es creen l’Assemblea Antipatriarcal de Palma i el Bloc Unitari Anticapitalista (BUA). El primer és un col·lectiu local de Palma que des del seu naixement ha capgirat el panorama feminista, erigint-se en molts moments com a espai de referència per damunt de col·lectius amb més trajectòria, però de caire reformista. També ha aconseguit destacar al calendari anticapitalista de tota Mallorca les diades feministes, quan abans eren les més oblidades. Per altra banda, el BUA va tenir un temps de vida curt, però va permetre per primera vegada en molts anys la coordinació anticapitalista a Mallorca i, com a conseqüència, augmentar la capacitat mobilitzadora. Tot i la seva desaparició, el precedent que va sembrar ha permès una constant coordinació anticapitalista i convocatòries d’èxit rotund. Els darrers anys, Endavant Mallorca ha basat la seva activitat en l’ampliació de la Unitat Popular a Mallorca, tant difonent-ne els principis, com ampliant-ne la base social. Així destaca l’impuls de la Trobada per la Unitat Popular de Mallorca, espai que donà peu al naixement de la Cup Palma, objectiu clau d’Endavant.
ANÀLISI DE LES ELECCIONS ESTATALS Dia 20 de desembre es celebren les eleccions al parlament i senat espanyols. Durant aquests darrers 4 anys, el govern conservador ultra espanyolista del PP ha sotmès les classes populars a les retallades més brutals de tot el període de democràcia liberal –a la pràctica, la dictadura dels mercats– i sempre al servei de la troika. Mentre que, per una banda, es reduïa dràsticament la inversió en educació, sanitat, recursos socials, cultura i llengües cooficials, per l’altra, es rescataven bancs, es restringia el dret a l’avortament i desfilaven, un rere l’altre, els espectaculars casos de corrupció: Casa Reial,
Bankia, PP, PSOE, IU, CIU, CCOO o UGT entre molts. Després de tantes evidències durant tants anys, podem afirmar sense cap dubte que aquests fets no són puntuals, sinó que el clientelisme corrupte és el funcionament sistèmic de les relacions entre el gran empresariat i la classe política. Una classe política forjada durant l’anomenada transició, que entre la Corona, UCD, PSOE, PCE, CIU, PNV i sindicats grocs, ha estat més de 30 anys tripulant l’Estat espanyol per omplir-se les butxaques. Un dels símbols més gràfics de la simbiosi políticaempresa són les “portes giratòries”: el fet que polítics que han exercit càrrecs rellevants pas-
“Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble” Vicent Andrés Estellés
sin a treballar a les empreses privades més importants de la seva àrea. Recordem, per exemple, Imma Mayol, destacada militant d’ICV, ara presidenta d’Emaya. Però on hi ha un paisatge desolador, també hi ha llavors d’esperança. Han estat 4 anys de lluita de la PAH pel dret a l’habitatge (irònicament un dret garantit per la Constitució espanyola), de marees verdes per l’educació i blanques per la sanitat, de vagues generals, de l’explosió del 15M, de procés sobiranista al Principat, d’autoorganització popular i de despertar de noves consciències. Des de la supo sada transició, la societat a l’Estat espanyol no havia estat tan organitzada com ho està avui. Però ara vénen eleccions, el bipartidisme està en hores baixes, i davant aquesta conjuntura els partits de la denominada nova política onegen la bandera de la regeneració democràtica. Podem ho fa per l’esquerra, i ha aconseguit institucionalitzar gran part del pensament crític que s’havia organitzat durant els darrers anys, però basa la seva aposta de futur únicament en l’àmbit electoral. En canvi, el partit-reacció Ciutadans, ho fa per la dreta, tot presentat-
se com el canvi “responsable”, defensor de la unitat d’Espanya i comptant amb el favor dels grans empresaris. En base a aquesta anàlisi, des d’EndavantOSAN Mallorca consideram que cap d’aquests partits representa els interessos de les classes populars i se’ns fa evident, una vegada més, que el nostre projecte revolucionari de ruptura amb Espanya, el capitalisme i el patriarcat no passa per Madrid. A nivell pràctic, el recorregut real de Podem en aquestes eleccions és aspirar a ser la crossa del PSOE, i el de Ciutadans aspirar a ser-ho o bé del PSOE o bé del PP. La tant pregonada regeneració democràtica quedarà, doncs, en un apuntalament de l’Estat. Moltes són les esperances i il·lusions d’acabar amb la nefasta gestió del PP, unes aspiracions ben comprensibles. Però sense l’existència d’un moviment popular fort, deslligat de les institucions, no serem capaces de marcar l’agenda i exigir els canvis reals que volem les classes populars. Estarem, per tant, condemnades a repetir el cercle viciós que fa 30 anys que dura.
PER UNA CONFRONTACIÓ AMB L’ESTAT A Mallorca, com al conjunt dels Països Catalans, s’afronten les eleccions amb desconcert, però interès. Som al final d’un legislatura en la que el govern reaccionari de Rajoy s’ha dedicat a destruir, mitjançant retallades, privatitzacions i reformes laborals, els mínims drets socials conquerits per la classe treballadora, a atacar també els drets de les dones i a fer la vida impossible a les nacions oprimides per l’Estat, especialment la nostra. Però durant aquests quatre anys, també hi ha hagut una gran contestació social contra tot això, i s’han produït escenaris de protesta inèdits en les darreres tres dècades. Així i tot, ara arribam a aquestes eleccions en un clima de disminució de la intensitat d’aquesta contestació. La lluita social, femi nista i nacional, és viva i forta, però no massiva com fa dos anys i això beneficia sense cap mena de dubte el manteniment de l’ordre establert. Ara caldrà veure, a través d’aquestes eleccions i els resultats que se’n derivin, si aquest poble ha integrat algun canvi a través de les moltes lluites que ha desenvolupat: podrem saber si sociològicament s’ha avançat respecte dels objectius del socialisme i el feminisme en els Països Catalans.
A Mallorca, per primera vegada en els darrers trenta anys, és previsible que es rompi el bipartidisme. El mateix passa a la resta dels Països Catalans: tant a Catalunya com al País Valencià, el PP i el PSOE segurament tendran els pitjors resultats de les darreres dècades. Aquest fet, tot i emmarcar-se en el terreny institucional, on l’esquerra revolucionària no té capacitat per disputar l’hegemonia, apunta clarament a un debilitament del règim del 78. La gran pèrdua de poder dels dos principals partits del règim en les diferents eleccions –europees, municipals, autonòmiques i ara generals– , permet fer aflorar més que mai les seves contradiccions i situar-los en una necessària costa avall fins a fer-los desaparèixer. Ha succeït recentment a Grècia, on el PASOK, el partit socialdemòcrata, ha passat en només sis anys de guanyar les eleccions i formar govern a ser una força minoritària al parlament a l’actualitat. I quines alternatives sorgeixen al biparti disme? Tot fa pensar que es passarà d’un joc a dos a un joc a quatre: Ciutadans i Podem es disputaran el poder institucional amb el PP i PSOE. El regeneracionisme que representen Ciutadans i Podem és una constant històrica
a l’Estat espanyol des del segle XIX: és la reinvenció de l’Estat i del poder establert quan el projecte anterior comença a decaure. Va existir com a moviment intel·lectual i cultural al finals del segle XIX i principis del XX (especialment destacada en el terreny literari la Generació del 98), i també com a moviment polític, representat sobretot pel Partit Radical de Lerroux. Per tant, la repartició entre quatre partits no significa cap avanç del nostre projecte polític, perquè cadascun d’aquests partits lluita per la supervivència de l’Estat espanyol tal com el coneixem i no per una ruptura amb l’Estat. És, per tant, una necessitat l’inici de processos constituents a les diferents nacions, que signifiquin avenços per a les classes po pulars. Ara bé, que el manteniment del projecte d’Espanya depengui de quatre partits, dos dels quals en decadència electoral i els altres dos acabats de sorgir com a projectes renovadors, debilita especialment aquest projecte espa nyolista als Països Catalans. Els resultats de les eleccions segurament mostraran un canvi
contundent del comportament de les votants catalanes respecte de fa quatre anys, però també diferent al de fa pocs mesos de les eleccions autonòmiques i municipals. Per tant, molta gent no està ancorada ara mateix en les dinàmiques de vot de la resta de l’Estat espanyol i això permet a les lluites populars confrontar-se amb l’Estat amb més garanties que els darrers vint anys. Per això, el projecte de la Unitat Popular té el deure de forçar l’Estat espanyol davant les seves contradiccions, denunciar-lo com un projecte fallit per l’esgotament de la monarquia parlamentària com a sistema de govern, acabar amb l’autonomisme com a forma territorial i atacar el capitalisme com a model econòmic i social. S’ha de proposar, doncs, la desobediència a l’Estat com a actuació i exercir el dret d’autodeterminació per iniciar un procés constituent als Països Catalans. S’ha de situar, així, a la classe treballadora com a principal subjecte polític capaç de fer front al capitalisme i al patriarcat en pro d’un sistema al servei de les persones.
“Jo penso que si té un sentit la nostra vida és el fet col·lectiu, el fet d’estar presents amb altres persones;el fet de, juntament amb altres persones, plantejar aquesta necessitat de construir una societat millor per a tothom” Josep Manuel Busqueta
endavant.org @endavant_mca Endavant-OSAN Mallorca issuu.com/endavantmallorca mallorca@endavant.org