ELECCIONS MUNICIPALS:
una reflexi贸 des de
manacor
ENDAVANT A MANACOR Endavant-Organització Socialista d’Alliberament Nacional (OSAN), és una organització política socialista, independentista i feminista que forma part de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans (EI). Neix al Principat l’any 2000 i a Mallorca se’n forma la primera assemblea el 2009. És cinc anys després, el passat estiu, quan comença a fer les primeres passes Endavant Manacor. Endavant, igual que la resta d’organitzacions de l’EI, defensa la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes i incideix en tots els fronts de la societat a través de cada organització estratègica. En aquest sentit, l’EI està composta també per l’organització juvenil Arran, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) —que actuen en l’àmbit institucional— i l’organització antirrepressiva Alerta Solidària. Però hem d’entendre que l’EI és un moviment polític que ja va començar a caminar el 1968 amb la creació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional i que al llarg dels anys han estat moltes les organitzacions i col·lectius que n’han format part. L’EI defensa un projecte polític de país en base a tres eixos indissociables l’un de l’altre: l’eix nacional, l’eix social i l’eix feminista. Es concep, per tant, que l’alliberament nacional dels Països Catalans només té sentit amb la superació del capitalisme com a sistema econòmic i de relacions socials, ja que actualment els estats capitalistes es troben totalment supeditats al dictat de la Unió Europea i dels seus agents, com el Fons Monetari Internacional o el Banc Central Europeu, tots al servei de les grans multinacionals. De la mateixa manera, la ruptura amb el capitalisme arriba a la màxima expressió alliberadora amb la independència, eina indispensable per emancipar-nos de l’opressió a què ens sotmeten els estats espanyol i francès, que des de fa més de tres-cents anys intenten esborrar la identitat del nostre poble. Per altra banda, és fonamental la lluita contra un dels principals pilars del capitalisme: el patriarcat, sistema de dominació de l’home sobre la dona en multitud de dimensions (sociolaboral, econòmica, personal...). El patriarcat fa que les dones pateixin amb especial duresa les conseqüències de l’actual crisi econòmica, i també altres xacres com la violència de gènere i el masclisme. És per això que s’ha de combatre per tal d’arribar a una societat vertaderament justa formada per persones lliures i amb igualtat de drets. Des d’Endavant Manacor entenem, idò, que la consecució d’una societat lliure passa per la creació d’un contrapoder popular que sigui capaç de vertebrar totes aquestes lluites des del carrer, ja que no podem esperar el canvi només ni essencialment a través d’unes institucions derivades del sistema capitalista. Perquè com hem demostrat, «no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu».
ANÀLISI DE LES ELECCIONS MUNICIPALS Les eleccions municipals i autonòmiques de maig són presentades com els comicis «del canvi», l’any d’enderrocar Bauzá i canviar la correlació de forces a Manacor. El fet que concorrin noves formacions com Podem i Guanyem, que generen certa expectativa arreu dels Països Catalans, i la perduració d’un context de crisi voraç que segueix desgastant les classes populars fan de l’actual escenari una situació excepcional. Però de quin «canvi» parlam? Constatam, més que mai, que el capitalisme és crisi i que és necessari un programa de transformació econòmica i social que ataqui l’statu quo des de l’arrel, i que aposti per un nou sistema que basi el seu eix en la satisfacció de les necessitats humanes. En aquest sentit, l’Esquerra Independentista (EI) es desmarca d’opcions com Guanyem o Volem (marca de Podem a Manacor) que aposten per l’ocupació de les institucions com a element fonamental del canvi. Aquesta idea xoca amb la de l’EI, que defensa la tesi que és la creació d’un poder popular al marge de les institucions l’element fonamental per teixir l’alternativa al capitalisme i que la participació en els ajuntaments és una eina més de lluita. Així mateix, Volem (Podem) concentra l’esforç en difondre un discurs vague que interpel·li el sentit comú per tal de guanyar el màxim de vots, mentre que es deixa en segon pla, en el millor dels casos, el treball real de base. En la qüestió nacional, la poca concreció en
torn al dret a decidir dels pobles de l’Estat i la negació, explícita o implícita, dels Països Catalans com a subjecte polític fa que els postulats de l’EI quedin lluny respecte d’aquests dos projectes nous. Amb tot, serà interessant seguir la seva activitat si aconsegueixen representació als ajuntaments. Precisament, també, un dels efectes de la crisi ha estat l’assumpció que el projecte socialdemòcrata s’ha acabat, acceptat de facto pel propi sistema i els seus agents: UE, FMI o BCE. Veiem així que projectes com el PSM —ara amb Més— i Esquerra Republicana no poden aportar res més enllà d’un nou descafeïnat pacte de progrés que tantes decepcions va generar a les classes populars. I, per tant, la seva visió és la de presentar-se únicament com a vot útil davant el binomi PP-PSOE, agressiu socialment i nacional, i davant un PI que no deixa de ser la dreta hereva dels postulats d’UM. Per tant, la postura de l’EI i, concretament, d’Endavant OSAN Manacor és d’escepticisme davant aquest «canvi». Per això, cal seguir treballant per l’enfortiment d’un poder popular al marge de les institucions —sense descartar, quan sigui el moment, la presen tació d’una Candidatura d’Unitat Popular— i l’aposta per l’empoderament de les persones i l’autoorganització col·lectiva amb un programa clar i sense matisos: La superació del capitalisme.
MUNICIPALISME CAP A LA UNITAT POPULAR Si en aquest món de capitalisme i de democràcia liberal resta algun espai compartit per totes les persones i una representació institucional capaç de subvertir la dicotomia de la representant i la representada, aquest és, sens dubte, el municipi. Per això, un moviment re volucionari que pretén transformar la societat ha d’apostar pel municipalisme com a motor de transformació. Però el municipalisme, entès com a lluita popular del municipi per al municipi i que es desenvolupa tant des del carrer com des de la institució, ha d’estar integrat dins d’un projecte polític global perquè sigui transformador: La construcció dels Països Catalans independents, feministes i socialistes. I ha de ser així, entenent que una veritable transformació social no és únicament conseqüència dels resultats electorals, sinó, i sobretot, de la lluita social. La història ha demostrat que des de les institucions no es pot canviar res si no hi ha una societat disposada a fer el canvi amb les seves pròpies mans. Per tant, el paper del
municipalisme popular queda definit sota els dos següents principis. En primer lloc, la lluita institucional revolucionària ha d’aconseguir que la seva feina reverteixi en la construcció i fortificació dels moviments populars, que és a qui es deu i a qui ha d’aspirar a representar. I, en segon lloc, ha de dotar d’eines a les classes populars per començar a gestionar les seves vides d’una altra manera. Però sovint es fa difícil entreveure, a la pràctica, què significa tot això de la represen tació municipal, o dit de manera més planera, quines mesures i actuacions han de dur a terme les regidores i regidors del municipa lisme popular. Per això, ho volem explicar en tres idees clares. La primera, exercir la radicalitat democràtica. Tot i ser un tema de moda a l’actualitat, sovint se’n desvirtua el significat. La majoria dels moviments socials practicam l’assemblearisme des de fa molts anys, el principi bàsic de la democràcia popular, un principi polític irrenunciable quan es pretén transformar la societat.
“Lluita si pots, i si no pots batalla. La impotència ens dirà què cal fer” Blai Bonet
Però existeix el tòpic que l’assemblearisme no serveix per a la lluita institucional, perquè és un procés més lent i menys pràctic. Aquestes són les excuses de qui no creu en la participació de la societat en la política o rebutja la cultura del consens. L’assemblearisme és la millor forma de rompre la distància entre la representant i la representada, perquè en el municipalisme popular s’elegeixen persones per ser la veu de les lluites populars, però no per ser-ne els caps. La segona d’aquestes idees és el retorn de la política als ajuntaments. Les democràcies liberals han dedicat molts esforços durant les darreres dècades a treure la política de les institucions, però no per dur-la al carrer com voldríem nosaltres, sinó per tancar-la en una caixa forta perquè no molesti. El cas dels ajuntaments és flagrant perquè han aconseguit que les discussions als plenaris se centrin en temes tècnics i personals i mai en temes polítics. Han arribat al punt d’intentar fer-nos creure que privatitzar serveis com l’aigua, la llum i el fems són formes de gestió d’allò públic en base a criteris tècnics, suposadament neutrals, quan és evident que es basa en una ideologia, con-
cretament la neoliberal, que cerca expandir l’espai per al negoci capitalista i mercantilitza el que fins ara era públic. La única gestió que vetlla pels interessos de les persones és la gestió pública sota control popular, i així ho defensam políticament. En tercer lloc, desobediència i deslleialtat. És habitual que les representants electes de partits d’esquerres expliquin «batalletes» del seu passat activista en moviments socials. Però aquests no necessiten que els representi gent que hi va militar fa anys, sinó ser re presentats pels seus iguals. De res serveixen regidores d’esquerres que, per lleialtat al seu càrrec, són incapaces de plantar-se davant la policia, d’ocupar un edifici en una protesta o de desobeir lleis injustes. Els moviments populars no necessiten representants lleials a les institucions, sinó deslleials. Perquè la lleialtat a què es deuen és a la de la gent, i les institucions només haurien de ser eines que vetllassin pel seu benestar, per la seva la salut, pels seus drets, etc. No volem gent al servei de les institucions, sinó institucions al servei de la gent; i aquests són els principis de la unitat popular.
ALTRA VEGADA, EL FEMINISME PERD EN LES ELECCIONS Col·laboració de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor
Fa uns mesos, a Manacor, el Col·lectiu Dones de Llevant va organitzar una taula rodona amb els i les representants de tots els partits polítics, menys el PP, que no volgué participar-hi. En aquest acte es va demanar als i les representats que tractassin, per una banda, les necessitats que detectaven al municipi en matèria d’igualtat i, per altra banda, les propostes que tenien per solucionar-les. D’entre les necessitats de les quals es va parlar destaquen la manca de recursos especialitzats per tractar la violència de gènere, així com també per atendre la problemàtica de la prostitució i, a més, l’incompliment per part de l’Ajuntament de Manacor de la Llei 1/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes. L’Ajuntament encara no disposa d’un pla d’igualtat municipal i, a causa d’això, notàrem entre la majoria dels i les representants un clar desconeixement i una poca concreció al voltant de les necessitats reals del nostre poble, ja que mai han fet un diagnòstic real
de la situació on s’evidenciï l’escletxa salarial, el sostre de vidre, les dificultats de conciliació, etc. dins l’Ajuntament de Manacor. Pel que fa a les propostes, gairebé tots i totes varen reconèixer l’incompliment de la llei i asseguraren que elaborarien un pla d’igualtat, però la majoria d’ells i elles no apostaren per una regidoria d’igualtat, per la qual cosa sobreentenem que tot allò referent a les polítiques d’igualtat i prevenció de violència de gènere seguiran estant vinculades a la regidoria de serveis socials, demostrant així el seu poc interès en resoldre una problemàtica que ells i elles mateixos valoren de molt greu. L’Assemblea Antipatriarcal de Manacor té com a principis: l’anticapitalisme, perquè entenem que és indestriable la lluita contra el patriarcat de la lluita contra el sistema econòmic; l’oposició a la distinció de les persones pel gènere al qual es pressuposa que pertanyen; la defensa de la llengua i cultura catalana; i l’aposta per la construcció de la
“Allò personal és polític” Moviment feminista dels anys 60
unitat popular, per la qual cosa treballam conjuntament amb tots els col·lectius i organitzacions que, des de Manacor i tota Mallorca, pretenen construir uns Països Catalans lliures de tota opressió. Seguint els nostres principis i en l’actual context, on la ideologia patriarcal es fa tangible a partir de molt diverses pràctiques i valorant les propostes que presenten els programes electorals del nostre municipi, pensam que ens trobam davant d’un procés d’involució en els nostres drets com a dones i treballadores. Descontentes amb el que es planteja, exigim: Una dotació pressupostària suficient per implementar tots els serveis bàsics al Muni cipi, estipulats a la Llei 1/2004 de mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere per tal de prevenir la violència de gènere i atendre a les víctimes. Els drets de les dones no poden ser obviats com ha passat fins ara a l’Ajuntament de Manacor i tampoc pertoca a les entitats cobrir les obligacions de l’administració. El compliment de la Llei 3/2007 per a la
igualtat efectiva entre dones i homes, que a més de parlar de l’obligatorietat de tenir un pla d’igualtat amb un diagnòstic acurat de la problemàtica, objectius reals, dotació pressupostària i fet per tècnics i/o tècniques especialitzades en igualtat, també parla de la creació d’infraestructures essencials pel compliment transversal de les mesures estipulades, com seria una regidoria d’igualtat. Que el pla d’igualtat faci especial èmfasi en la sensibilització i conscienciació a tots els nivells, concretament en l’àmbit educatiu, ja que veim com augmenta la violència entre els i les adolescents i com els tentacles del masclisme més subtil continuen actuant en les nostres relacions interpersonals i sexuals. Respecte per les propostes de les orga nitzacions feministes del municipi. No assu mirem tasques que li pertoca a l’Administració. Volem treballar conjuntament i que les nostres propostes, fetes des de la formació i l’experiència directa amb la problemàtica, siguin escoltades i valorades. La creació d’un consell de les dones seria un primer pas.
Publicació editada per:
Són també organitzacions de l’Esquerra Independentista de Mallorca: