ENGINYERIA EN

Whatsapps, tuits i manipulació La desinformació a les xarxes creix i fa imprescindible aprendre a verificar el contingut digital

NEREIDA CARRILLO Periodista especialitzada en tecnologia social @nereidacarrillo

La crisi de la COVID-19 ha tornat a fer evident un repte del segle xxi del qual no podem defugir: combatre la desinformació. Abans ja ho havien posat sobre la taula altres esdeveniments com ara l’1 d’Octubre, el Brèxit o les eleccions dels Estats Units. Les xarxes socials i el WhatsApp constitueixen el principal aparador de continguts maliciosos que es proposa manipular l’opinió pública.

La desinformació creix. Ho constata l’estudi The Global Disinformation Order 2019, de l’Oxford Internet Institute, que conclou que el nombre de països on s’empra la propaganda per les xarxes socials per manipular l’opinió pública ha crescut un 150% en dos anys. La tendència no sembla que s’hagi de revertir. Per això, cal aprendre a verificar i trencar cadenes virals malicioses.

COM VERIFICAR UN TUIT?

Les piulades falses sovint suplanten la identitat d’una persona, una empresa o una institució, és a dir, fan veure que han dit una cosa a Twitter que en realitat no han dit. Hi ha diverses maneres d’entabanar a la xarxa de l’ocellet: a través d’un compte fake o d’un compte paròdic, o bé a través d’eines pernicioses que generen imatges d’una piulada que en realitat no existeix. Com adonar-se’n? Investiga. Ves al perfil de la persona, institució o empresa que ha fet la piulada. És un compte paròdic? És un compte fake? Té el símbol de verificació de Twitter? Qui el segueix? Cerca. Ves al compte oficial i contrasta si veus la piulada que et sembla sospitosa. Fixa’t. Aquesta piulada que poses en quarantena és una imatge o té un enllaç? Totes les piulades difoses per un compte de Twitter i no generades per eines dissenyades per manipular tenen un enllaç. El pots trobar clicant a la data i l’hora de cada piulada.

WHASTAPP, CAU DE MENTIDES

Una de les plataformes més emprades per difondre falsedats i desinformar la societat és WhatsApp. Ho és per la seva viralitat, per la dificultat de saber qui comença la cadena falsa i perquè els contactes de WhatsApp són la nostra agenda telefònica, habitualment persones a qui estimem i en qui confiem. En què ens hem de fixar per identificar un whatsapp fals? Font. El missatge esmenta alguna font oficial, experta o creïble? O es tracta d’una font del tipus “un amic que coneix algú que treballa a…”.

Data. La informació, fotografia o vídeo que ens passen és actual? De vegades n’hi ha prou a clicar l’enllaç o buscar el titular a Google per saber que és anterior o que és fals. Evidència. Hi ha cap enllaç d’algun estudi? Ens redirigeixen a un document o a la font primària d’on podem treure la informació?

Amb una mica d’esperit crític i fent-se les preguntes adequades podem identificar continguts falsos a internet. l

DIGITAL VERIFICATION, THE BASICS

The ability to check information we find on the Internet is a basic skill for citizens of the 21st century. Here are two manuals that focus on this issue: The Verification Handbook: This is a very complete resource, containing tools and testimonies about verification. It is available in Spanish and many other languages and has the backing of the European Journalism Centre (EJC). Journalism, fake news and disinformation*: this is a guide manual published by UNESCO on the subject of disinformation. * The title of this book looks like this, with the words ‘fake news’ crossed out.