Fons Next Generation EU

Fons Next Generation EU Un desafiament i una oportunitat per a un futur més sostenible i digital

En espera que l’Estat espanyol comenci a rebre els fons de l’ambiciós pla d’inversions que la Unió Europea ha posat en marxa, les empreses ja es poden preparar per beneficiar-se’n. Repassem el que se sap fins ara i el que poden fer, per ara, les entitats susceptibles d’aconseguir una porció del pastís.

Text: Berta Pérez, Directora de Projectes Europeus i Innovació a la Cambra de Barcelona

A hores d’ara, fa mesos que tots sentim a parlar dels fons europeus que hauran de contribuir a la recuperació econòmica i social europea com a palanca per sortir de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19.

Però, quines són les dades clau dels fons Next Generation EU?

• Es tracta d’una dotació extraordinària de 750.000 milions d’euros per als anys 2021-2026 que se sumen al pressupost del Marc Financer Pluriennal de la Unió Europea. Els diners europeus disponibles augmentaran fins a un 64% més del que estava previst, i arribaran als 1,82 bilions d’euros entre 2021 i 2027. Serà el paquet més gran finançat mai amb el pressupost de la UE. • A Espanya podrien arribar fins a 140.000 milions d’euros en sis anys, 72.700 en subvencions a fons perdut i 67.300 en préstecs. Els fons s’hauran de comprometre entre 2021-2023. Tenim tres anys per presentar i aprovar projectes i es podran executar fins al 2026. • Els beneficiaris dels fons són els estats membres. Per accedir als fons, cal que presentin un pla de recuperació que incorpori un paquet coherent de reformes i inversions alineat amb les prioritats marcades per la Unió Europea, que han de pivotar sobre la transició ecològica i la transformació digital. • Els recursos no estan garantits. El desemborsament dels diners estarà directament vinculat amb la presentació d’indicadors de gestió i l’assoliment de fites i objectius concrets.

A nivell pràctic, què cal tenir en compte?

• Les pimes podran accedir als fons a través de licitacions, convocatòries d’ajuts, participació en un PERTE, directament o com a proveïdors. • La majoria de convocatòries no finançaran els projectes al 100%. El percentatge de cofinançament variarà en funció de cada convocatòria. • No hi haurà una finestreta única per presentar projectes. Cada organisme convocant ho farà a través dels seus mitjans habituals. • Es prioritzarà la cooperació publicoprivada en els projectes, buscant la complementarietat per garantir el màxim arrossegament i impacte, tant pel que fa als sectors com als territoris implicats.

En quin punt estem?

L’Estat espanyol ha presentat ja el seu pla de recuperació, transformació i resiliència, que pivota sobre quatre eixos: la

transició ecològica (amb un 40,29% del pressupost), la transformació digital (29,58%), la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. El Pla inclou fins a 110 inversions i 102 reformes. Alguns exemples d’inversions són l’Estratègia de mobilitat sostenible (12.203 M€), el Programa de Rehabilitació d’Habitatge i Regeneració Urbana (6.820 M€) o el Pla de digitalització de pimes (4.066 M€).

Es preveu que la Comissió Europea i el Consell Europeu aprovin el Pla a principis de juliol. Un cop aprovat, es donarà el tret de sortida al desemborsament de fons amb un primer avançament de 9.000 M€

A L’ESTAT ESPANYOL PODRIEN ARRIBAR FINS A 140.000 MILIONS D’EUROS EN NOMÉS SIS ANYS

(13% del total). S’esperen 16.000 milions més abans que acabi l’any, i la resta, s’abonarà semestralment en funció de l’acompliment de fites i objectius del Pla.

A partir del segon semestre de l’any, es començaran a obrir les primeres convocatòries. Una de les primeres serà el PERTE de la mobilitat sostenible.

Com s’han de preparar les empreses per accedir als fons?

En la fase actual, les empreses han de treballar per definir i dissenyar projectes d’inversions

que vagin en línia amb el Pla de recuperació. Han de ser projectes viables, mesurables amb indicadors d’impacte i que puguin ser sostenibles a mitjà o llarg termini.

Sabem que hi haurà convocatòries d’ajuts que afavoriran els projectes de col·laboració publicoprivada, que tenen una major capacitat de tracció i arrossegament de pimes del territori. Ara és el moment de buscar possibles col·laboracions amb entitats o empreses per teixir aliances.

Un altre punt molt rellevant és estar ben informats sobre les darreres novetats dels fons europeus així com conèixer bé les entitats que gestionaran els fons i com funcionen les convocatòries d’ajuts més habituals que gestionen ministeris i agències a escala estatal (CDTI, Red. es, IDAE, ENISA), regional (ACCIÓ o ICAEN) o local (ajuntaments, diputacions, etc.). En aquest sentit, val la pena reforçar les estructures internes de les empreses amb el suport d’organismes externs amb més experiència.

Quins són els reptes principals?

El repte que tenim davant amb els fons de recuperació és doble: d’una banda, l’Administració pública haurà de dissenyar i gestionar adequadament les convocatòries i l’execució dels fons en aquest curt període de temps establint mecanismes àgils per evitar que una part dels fons no es puguin executar i calgui retornar-los, i, de l’altra, les empreses hauran de presentar projectes que tinguin la qualitat suficient i que puguin generar l’impacte esperat en l’economia i la societat, seguint les prioritats marcades per les directrius de la Unió Europea.

Si volem un futur més verd i competitiu per a les generacions més joves, no els podem fallar, necessitem sumar esforços amb projectes transformadors i sostenibles. l

REHABILITACIÓ D’HABITATGES

S’ha anunciat un programa per a la rehabilitació d’habitatges que preveu invertir 6.820 milions d’euros per millorar l’eficiència energètica d’edificis i habitatges. Es destinarà principalment a habitatge social, edificis públics, restauració d’entorns residencials i projectes en localitats de menys de 5.000 habitants. El programa té per objectiu reduir un 60% el consum energètic d’uns 500.000 habitatges d’aquí al 2023.