MIR ADOR
La transició energètica a Catalunya El passat 3 de maig el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya van fer públic un document en el que -amb la participació de diferents comissionsanalitza el futur de l’energia primària a Catalunya, amb la voluntat d’assolir els objectius de descarbonització i garantir l’autosuficiència energètica que en minimitzi la dependència exterior. L’estudi parteix de la situació actual i la constatació que som un país que va fer una industrialització a principis del segle XX en circumstàncies difícils i sense fonts d’energia primària -més enllà dels rius i poc carbó- i valora necessitats i solucions amb energies renovables, l’hidrogen i el biometà. Un informe ben elaborat basat bàsicament en números, tal i com ens correspon als enginyers.
estudi La transició energètica a Catalunya fa una precisió que -no per cone· guda pels enginyers- és menys important: destaca la diferència entre potència i energia, i valora la im· portància de disposar de fonts d’ener· gia que donin garantia de potència al sistema en tot moment, posant el focus en l’emmagatzemament i en les cen· trals reversibles de bombeig i generació com a element important d’èxit. Com a societat ens cal valorar amb responsabilitat aquest repte i reaccionar amb valentia davant tendències negaci· onistes i reactives a totes les solucions proposades. A Catalunya, podem dispo· sar de les conques hidrogràfiques en les que, sense necessitat de construir nous embassaments, tenim gradients d’alça· da que fan factible el bombeig. Com a col·lectiu, Telecos.cat pot afegir que les solucions amb tecnologi· es i nous materials comporten un factor d’incertesa nou que no era present amb les tecnologies convencionals. Les anti· gues -però plenament funcionals- tur· bines que protagonitzaren la generació elèctrica a principis del segle XX, segui· ran donant servei aquest segle XXI, però ara incorporen tecnologies que tenen ci· cles de vida més curts i -quan estem fent previsions per a finals de segle-, cal te· nir present que moltes d’aquestes noves infraestructures hauran caducat. En el món de l’energia sabíem que el temps de construcció de centrals
L'
hidràuliques i/o nuclears podia ser de l’ordre de dècades. Els cicles combinats de gas ens van fer creure que en me· sos podíem tenir la capacitat d’instal· lar desenes de megawatts. Avui sabem que el planeta ens exigeix una rectifica· ció en temps molt ajustats i ens deixa molt poc marge de maniobra si come· tem una errada. Addicionalment, aquestes tecnolo· gies tenen molt impacte en la utilització d’elements naturals que són escassos o amb una concentració en el plane· ta que generarà noves dependències, tal i com exposàrem en un article en aquesta mateixa revista (disponible al següent enllaç). D’altra banda, durant els propers anys, la fabricació i instal·lació de les infraestructures solars i fotovoltaiques suposaran la creació d’un nou segment industrial, un nou sector que consumirà energia, fet que no està prou ponderat en les previsions. Es tracta, sens dubte, d’un repte que tenim com a humanitat que requereix de noves perspectives i un fort canvi en el comportament social, on l’eficiència i l’austeritat seran cabdals, i on “reparar, reutilitzar, reciclar i allargar la vida” del que tenim serà indispensable. Els plans “renove” hauran de tenir en compte aquest concepte i fugir del que impliqui desballestar per construir de nou. Si ho hem fet en el passat serem capaços de fer-ho en el futur. I una darrera reflexió (que no per ser la darrera és menys important). L’estudi aborda l’impacte laboral d’aquesta transició energètica i assenyala una necessi· tat urgent: ens calen molts més enginyers i enginyeres i més personal tècnic. @
Josep Ballart
Grup de Treball d’Energia i TIC de Telecos.cat Associat núm. 627
24
Llegeix l’informe íntegre a:
