A FONS
Les TIC i el canvi climàtic No estem desvetllant cap secret si diem que l’accelerat ritme amb el que avança la tecnologia i -en conseqüència- el seu consum és un dels factors causants de l’escalfament global del planeta. Alguns informes apunten al món digital com al tercer gran contaminant de la Terra i és que, el que coneixem com a “núvol” -per exemple- es tradueix en un consum elèctric que ja el 2014 l’Agència Internacional de l’Energia estimava en 194 teravats/ hora amb unes previsions de creixement del 3%. En la mateixa línia, Greenpeace afirmava el 2017 que si el conjunt de companyies del sector tecnològic fossin un país, el seu consum energètic seria el tercer de més nivell globalment parlant, només superat pel de la Xina i els Estats Units, i per davant de potències com Rússia, el Japó o la Índia. Però la veritat sempre té dues cares, i no podem obviar que aquesta mateixa tecnologia constitueix alhora el millor aliat per combatre el canvi climàtic. Les anomenades TIC contribueixen a una major eficiència en el consum domèstic, en la indústria i la mobilitat. La Intel·ligència Artificial, el Big Data, l’IoT o el Blockchain esdevenen claus per a l’anomenada transició cap a les ciutats intel·ligents i climàticament neutres que Europa vol aconseguir el 2050. El repte és majúscul i requereix d’un compromís global.
4
El repte de reduir la petjada de carboni digital Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) recollia el passat mes d’octubre una sèrie de dades que fan evident una realitat de la qual sovint no som prou conscients: la petjada de carboni digital que deixen accions que ens són tan quotidianes com navegar per Internet, enviar un correu electrònic, mirar una sèrie en streaming o fer una videotrucada. Així, les 47 mil cerques de Google que es registren cada segon generen 500 quilograms de CO2 i el consum de YouTube d’un any, deu milions de tones. Enviar 20 comunicacions diàries durant un any equival a recórrer 1000 quilòmetres en cotxe, mentre que Netflix reconeix que veure una hora dels seus continguts suposa una emissió de 55 grams de CO2 i ho compara amb fer quatre bosses de crispetes al microones. Immersos com estem en el boom de les plataformes de streaming, no costa imaginar en què es tradueix tot plegat. I és que -tal i com
L'
assenyalen els investigadors d’aquest institut- la construcció i el manteniment dels enormes centres de dades on es processen totes les nostres transaccions digitals són la raó d’aquesta despesa d’energia tan elevada. Als Estats Units les dues principals localitzacions dels data centers (Virgínia o Chicago) tenen en la nuclear, el carbó i el gas natural les seves principals fonts d’energia; als ubicats a la Xina, l’origen és sobretot el carbó. Aquesta concentració creixent de CO2 a l’atmosfera és la causant de l’escalfament global del planeta, que es tradueix en climes més extrems a zones temperades (com el Mediterrani) i en una modificació dels nivells del mar. Hi ha petites accions que a nivell particular poden contribuir a reduir aquest consum. Més enllà de la lògica (apagar els dispositius quan no els fem servir), no activar la càmera en una videotrucada, per exemple, redueix l’impacte energètic en un 61%, o escoltar música sense reproduir els vídeos, si no és la imatge
S La construcció i el manteniment del núvol (els enormes centres de dades on es processen totes les nostres transaccions digitals) contribueixen a fer del món TIC el tercer gran contaminant de la terra.
