MarcFolch
Entrevista
MARC FOLCH ESQUINAS «Per mi ser artista és ser jo mateix, és una forma de ser i una forma de vida.»
Gener de 2015.
Entrevista realitzada a March Folch, jove ballarí de 22 anys. Aplica la dança en diferents estils, jazz, funcky i estils urbans són en els que millor es maneja. En la seva poca edat a arribat molt lluny i ara ampliarà els seus horitzons intentant portar el seu art cap al estranger. Quan i com vas començar? Quin va ser el motiu que t’interessessis per l’art.
-Vaig començar a ballar des de que era ben petit, la meva germana es dedicava a fer balls de saló, ella va ser la meva inspiració i a partir d’allí vaig començar a ballar.
Que és per a tu ser artista?
-Per a mi ser artista és ser jo mateix, és una forma de ser i una forma de vida.
Quin paper té l’art en la teva vida? -Per mi l’art ho és tot.
Estàs en contacte amb altres artistes de la teva generació? Sents que pertanys a un col·lectiu o a una generació determinada?
- Si, estic en continu contacte amb artistes de la meva generació, desde que era ben petit no he deixat de formar-me i continu acudint a classes. Des de fa un any vam fundar un nou grup de funcky-jazz que es diu Soul Dance
Quin paper creus que ha de tenir l’artista en la societat?
- L’artista té un paper fundamental, ja que té una manera diferent de rebre el món, les coses, com he dit abans és una forma de ser. Cada vegada hi ha més artistes i és més difícil trobar oportunitats, però la vida de l’artista mai té un punt fixe som trota monts, somiadors. Sense l’art la vida estaria buida.
Com veus el panorama artístic actual?
- Depèn de la ciutat o lloc on et trobis, a Espanya està molt malament, però per sort Europa és el continent amb més riquesa artística.
Què en penses dels crítics?
- Què ens ha de passar en la vida per acabar sent crític? No entenc realment la funció d’un crític, ja que cada persona mira les coses desd e el seu punt de vista, cadascú té un criteri i penso que s’ha de tenir llibertat d’expressió.
Que en penses del públic?
- El públic és el que alimenta a l’artista.
Quins són els teus propòsits?
- Intentar complir totes les meves metes, tant personals com artístiques. Arribar lluny.
Fes una mica d’autocrítica. Quines són les teves obres més significatives? Quina creus que és la teva millor obra?
- La meva millor obra penso que va ser Romeu i Julieta. Em va tocar viure aquesta obra des de una situació personal bastant difícil però en aquell mateix any també vaig madurar molt com a persona i com a artista, vaig aprendre moltíssim d’una professora que va estar amb mi nit i dia preparant una obra, un personatge, un somni. Les meves obres més significatives van ser Oliver Twist que va ser la primera, el Rei Lleó bastat en el musical de Brodway i una adaptació del musical Hoy no me puedo levantar.
Com valores la teva evolució com a artista?
- Mai deixem de crear i créixer, estem en continu aprenentatge, estic content de la meva evolució.
Ara arriba l’hora de fer un gran pas per seguir aprenent ampliant els meus horitzons portant-los a l’estranger, espero que a Londres la meva carrera artística es pugui ampliar molt, ja que no només sóc ballarí, també sóc actor i crec que aquesta nova ciutat em brindarà moltes més oportunitats.
Que intentes transmetre amb el ball?
-Cada música té un to i aquest to és el que em fa moure d’una manera o un altre intentant transmetre la força i el sentiment que sento en aquell moment, sense deixar de costat la història de cada cançó perquè encara que la cançó no tingui lletra nosaltres li creem aquesta història pel que en aquell moment ens passa pel nostre cap. En conclusió un sentiment, una història.
ENRIC GÓMEZ MARTÍN