Educació Assistida amb Animals a l'Edat Infantil by EPSI/UAB

EDUCACIÓ ASSISTIDA AMB ANIMALS A L’EDAT INFANTIL

Alumna: Sandra Montilla Diaz Tutora: Núria Alonso Postgrau Instructor d’Unitats Canines de Treball 14 de gener del 2014

ÍNDEX 1. Introducció

p.5

2. Fonaments teòrics

p.7

2.1.

El desenvolupament del nen/a: teòrics de l’evolutiva

p.8

2.1.1. Sigmund Freud

p.8

2.1.2. Jean Piaget

p.9

2.1.3. Erik Erikson

p.12

2.1.4. Henri Wallon

p.15

2.1.5. Lev Vygotzky

p.17

2.1.6. Aspectes de la psicomotricitat a tenir en compte

p.19

2.2.

La població infantil: Què els agrada als nens/es?

3. Avantatges de treballar amb animals

p.20 p.21

3.1.

Estudis

p.21

3.2.

La selecció del gos

p.26

4. Activitats

p.30

4.1. Extraescolars

p.31

4.1.1. Colors

p.31

4.1.2. Expressió oral i comprensió

p.36

4.1.3. Llenguatge matemàtic

p.39

4.1.4. Motricitat

p.41

4.1.5. Llenguatge escrit

p.45

4.2. Espectacles, festes i esdeveniments

p.46

4.3. Conscienciació a la població

p.49

4.3.1. Quines cures i necessitats té un animal de companyia?

p.49

4.3.2. Adopta, no compris

p.52

5. Programa de treball

p.53

5.1.

Ensinistrament de base

p.53

5.2.

Cronograma de l’ensinistrament de base

p.57

5.3.

Ensinistrament específic

p.65

5.4.

Cronograma de l’ensinistrament específic

p.67

5.5.

Fitxa de seguiment

p.75

6. Registre d’observacions

p.76

7. Màrqueting

p.84

7.1.

Bases teòriques

p.84

7.2.

Pla d’empresa

p.85

7.3.

Àmbits d’aplicació

p.87

7.4.

Pla d’organització i pla jurídic fiscal

p.88

7.5.

Pla econòmic financer

p.89

7.6.

Publicitat

p.92

8. Conclusions

p.99

8.1.

Objectius aconseguits / no aconseguits

p.99

8.2.

Observacions

p.102

8.3.

Millores

p.104

8.4.

Conclusions finals

p.105

9. Agraïments

p.106

10. Bibliografia i Webgrafia

p.106

11. Annexos

p.110

1.INTRODUCCIÓ Quan em van dir que al final d’aquest postgrau havia de fer un projecte, la veritat és que no tenia ni idea de quin tema podria escollir. Des de que vaig començar fa un any i mig sempre he tingut clar que el meu camí eren les teràpies assistides amb gossos, ja que era una població extensa, amb la que havia tingut el plaer de treballar feia poc i relativament nova. Sóc psicòloga de professió i sempre m’ha motivat poder ajudar als altres. Molta gent diu que has d’estar preparat per treballar amb gent discapacitada, i jo sempre contesto que els beneficis són més grans que els sacrificis, ja que és una feina “injusta” pel que has de veure però molt gratificant pel que t’aporta. Treballar amb un grup de discapacitats em va fer pensar. Em va motivar a millorar com a persona i a deixar de costat els meus problemes personals, que davant del que vivia, formaven part d’un segon pla. El mateix passa quan dius que et dediques al sector de l’educació. Durant 5 anys de la meva vida he tingut el plaer de poder treballar en una escola bressol, amb nens/es de 0 a 3 anys. La gent sempre diu “quina paciència que teniu” o “ja teniu el cel guanyat”, però el que no saben ells és que el favor me’l fan els petits a mi. Cada abraçada, cada petó, cada somriure és un regal que prové d’una persona sincera, des del cor. I això, en els temps que corren, és difícil de trobar avui en dia, tret de que provingui d’un bon amic o d’un familiar molt proper. I qui més et proporciona amor sense esperar res més a canvi? Qui et ve a rebre a la porta movent la cua i amb gran alegria cada cop que has tingut un dia esgotador? Qui et dona amor incondicional? Un gos. Sempre m’ha sorprès la capacitat de recuperació d’un gos. Malgrat poden haver estat maltractats, lligats tota la seva vida o abandonats, sé que quan li dones amor a un gos, ell s’oblida de tot i et correspon de la mateixa manera. Aquesta capacitat de recuperació em meravella i és per això que molts cops dic “com més conec a les persones, més estimo al meu gos”. Per tot el que m’aporta a la meva vida. És per aquest motiu que vaig decidir fer el projecte ajuntant els dos últims conceptes: nens/es en edat infantil (de 0 a 6 anys) i gossos. Sí és cert que les teràpies assistides amb animals abasten tot tipus d’animals domèstics, sobretot gossos, gats i conills. Però 5

per aquest projecte em vaig decantar només a utilitzar un gos, ja que no disposava de cap més animal per poder dur a terme el projecte. A més a més, la selecció del gos, com més endavant s’explicarà, va estar enfocada a trobar un gos de teràpia assistida, ja que seria el perfil més adequat per treballar amb la població que volia. Partim de la base que els nens/es de 0 a 6 anys no presenten cap problema cognitiu ni motriu. Les activitats que es descriuran en aquest treball estan enfocades a la millora del desenvolupament del nen/a i a que es pugui dur a terme gràcies a la motivació de l’infant cap els animals, en aquest cas un gos. S’ha demostrat, com més endavant comentaré, que un gos capta més l’atenció dels infants, pel vincle afectiu que es crea, perquè un gos no jutja i perquè es converteix en còmplice del nen/a amb qui està fent l’activitat. La finalitat d’aquest treball consistirà en crear una sèrie d’activitats aplicables a escoles bressol i de preescolar, per a millorar tan la motricitat fina com la gruixuda, desenvolupar un correcte llenguatge verbal i matemàtic i sobretot que els petits passin una bona estona. Aquestes activitats es poden adaptar, com veurem, a festes infantils i esdeveniments especials com a moment de distensió i divertiment, sense que siguin activitats continuades. A més a més, voldria aprofitar la realització d’aquestes activitats per conscienciar als nens/es (i col·lateralment als pares) de què significa tenir un animal domèstic, quines cures necessiten i que no són joguines. També fomentaré l’adopció de gossos i gats envers la compra. Per tant tenim diversos objectius a aconseguir a través d’aquest projecte: 1. Fomentar un correcte desenvolupament a nivell motriu i psicològic dels infants de 0 a 6 anys, treballant les habilitats espai-temporals. 2. Treballar i desenvolupar una correcte motricitat fina i gruixuda, adaptant les diferents activitats a realitzar. 3. Practicar les habilitats del llenguatge parlat i escrit i les habilitats matemàtiques, portant a terme activitats com cançons, contes, exercicis de càlcul, etc. 4. Promoure la conscienciació de les tasques i les obligacions que comporta tenir un animal de companyia: cures, manteniment, necessitats... 6

5. Convidar a l’adopció en lloc de la compra d’animals. La realització d’aquest projecte ha estat realitzat amb la finalitat de promoure les activitats assistides amb animals dins les escoles i a nivell infantil. Sóc conscient de les traves que em trobaré pel camí, sobretot a l’hora de convèncer als directors de les escoles i sobretot als pares de que aquestes activitats poden millorar i motivar a l’infant a realitzar tasques que potser amb un adult o un mestre no aconseguirien. És per això que el gos es converteix en un membre important i bàsic dins d’aquests exercicis, es converteix en un “coeducador”. Totes les activitats explicades al llarg del treball, han estat pensades i realitzades adaptant-les a les edats dels infants i amb la intenció de treballar diferents aspectes importants depenent de l’etapa evolutiva en la que es troben els nens/es. D’aquesta manera es dona importància a les necessitats que tinguin lloc en cada moment evolutiu. A més a més, l’entrenament del gos a estat dut a terme basant-me en les activitats i pensant en quins exercicis podrien motivar més als infants. Per finalitzar proposo un pla de marketing per poder-lo presentar a les escoles i a nivell particular en les festes i esdeveniments importants. Necessito un estudi de la població a la que va dirigida, plantejaré quines necessitats cobreixo i sobretot una imatge corporativa atractiva per poder vendre el meu producte. La intenció final és poder treballar amb els infants a través del gos i poder-me dedicar a que més m’agrada que és ajuntar animals i nens/es. 2. FONAMENTS TEÒRICS Per poder realitzar un bon projecte i adaptar les nostres activitats a les necessitats dels infants, hem de fer una revisió a les teories que ens parlen del desenvolupament dels nens/es. Hem de saber quines necessitats tenen els petits i poder detectar possibles problemes per poder-los treballar. Son molts els teòrics que han dedicat la seva vida a estudiar les etapes per les quals passen les persones en el seu creixement i hem de tenir present que el desenvolupament que tenen és tan psicològic com motriu. En aquest apartat també parlarem de quines coses els agrada als infants. D’aquesta 7

manera les activitats que realitzem seran motivadores i per tant, tindrem un major èxit a l’hora de presentar-les. 2.1. El desenvolupament del nen/a: Teòrics de l’evolutiva. 2.1.1. Sigmund Freud Per parlar de les teories del desenvolupament, hem de començar a parlar pel pare del psicoanàlisi, Sigmund Freud1, que va ser un metge neuròleg austríac, d’origen jueu, pare del psicoanàlisi i una de les majors figures intel·lectuals del segle XX. Segons Freud, cada persona hereta una sèrie de conflictes infantils juntament amb formes d’enfrontar-se a elles. Si aquestes són bones experiències, serem persones amb capacitats per superar conflictes. Però si són experiències traumàtiques, no ho aconseguirem. L’autor introdueix tres conceptes hipotètics en els infants: •

L’Allò: és l’inconscient. El que busca és el plaer i satisfer-lo al moment.

•

El Jo: és la part racional i es va generant a partir de la interacció amb la realitat. És qui satisfà a l’allò però d’una manera racional.

•

El Superjò: és qui busca la perfecció, l’autocrítica i assimila valors morals dels pares.

Tenint presents aquests tres conceptes, Freud determina diferents etapes en el desenvolupament dels nens/es: •

El nen/a passa de l’Allò al Jo (dels 0 als 6 anys): -

Etapa oral: és l’etapa de la lactància, on tot el plaer està centrat en la boca.

Etapa anal: de la lactància als 3 anys. El plaer es centra en el control del esfínters i és on el nen/a comença a tenir autonomia.

Etapa fàl·lica: comprèn els 3-4 anys. El centre del plaer està en el fal·lus. els nens experimenten orgull per tenir-lo i les nenes l’envegen. En aquesta etapa apareix el Superjò.

•

Etapa de latència: va dels 6 als 12 anys i els impulsos sexuals s’adormen.

República Txeca, 6 de maig de 1856- Regne Unit, 23 de setembre de 1939

•

Etapa genital: és a l’adolescència. hi ha el despertar de la maduresa sexual. Si la passem sense dificultats, serem adults sans, però si es passa amb dificultats, serem uns adults reprimits.

Malgrat que Freud va ser el pioner, per aquest projecte només tindrem present que els infants han de superar les seves pors i conflictes i la nostra feina serà acompanyarlos en aquest camí com a educadors. És clar que els nens/es han de superar etapes per poder-se enfrontar a les coses i poder tenir un desenvolupament adequat. 2.1.2. Jean Piaget Un altre autor d’estudis sobre el desenvolupament dels nens/es va ser Jean Piaget2 , un epistemòleg, psicòleg i biòleg suïs, creador de l’epistemologia genètica i famós per les seves aportacions a l’estudi de la infància i per les seves teories del desenvolupament cognitiu i de la intel·ligència. Són aquestes últimes teories les que ens interessa revisar. Piaget va estudiar als seus fills per poder desenvolupar les seves teories, extrapolant els resultats a la població infantil en general. El desenvolupament cognitiu el divideix en estadis o períodes que depenen de l’edat de l’infant i descriu en cada un d’ells quines eines utilitza el nen/a per a dur a terme el seu desenvolupament i d’aquesta manera poder passar d’un estadi a un altre. Piaget els divideix en 4 grans estadis, subdividits alhora en altres subestadis. Són els següents: •

Període sensoriomotor ( dels 0 als 2 anys aproximadament): En aquest estadi, el nen/a utilitza els seus sentits (que estan en ple desenvolupament) i les habilitats motrius per conèixer allò que l’envolta, confiant en els seus reflexes inicialment i després en la combinació de les seves capacitats sensorials i motrius. Apareixen els primers coneixements i es prepara per posteriorment poder pensar en imatges i conceptes. Els nens/es construeixen la seva comprensió del món a través de la coordinació de les seves experiències sensorials (com per exemple la visió i la oïda) amb les accions físiques i motrius. Comencen a posar en funcionament certes funcions cognitives com la memòria i el pensament. Utilitzen la imitació per ampliar el seu repertori conductual. En aquest període la intel·ligència sensoriomotriu pot dividir-se en 6 estadis més.

Neuchâtel, 9 d’agost de 1896- Ginebra, 16 de setembre de 1980.

Per Piaget és més important la consecució dels diferents estadis, que a quina edat es porten a terme. -

Ús dels reflexes: aquesta etapa es desenvolupa des del naixement i es tracta de l’activitat principal del primer mes de vida. Es caracteritza per l’exercici d’actes reflexes que fan cas a tendències instintives destinades a la satisfacció de les necessitats elementals (nutrició) relacionades amb determinats reflexes (succió).

Reaccions circulars primàries (des del mes 1 fins els 4,5 mesos aproximadament): Es caracteritza per la reiteració voluntària d’una activitat reflexa que li ha proporcionat plaer a l’infant. És en aquest moment quan l’ésser humà desenvolupa “reaccions circulars primàries” és a dir, que repeteix reaccions causals que en un principi van ser plaents. Per exemple, succionar el propi dit com a substitutiu del mugró. S’anomena primària perquè estan centrades en el propi cos.

Reaccions circulars secundàries (des dels 4,5 mesos fins els 8-9 mesos): Apareix la capacitat per coordinar moviments de les extremitats amb els moviments del glòbuls oculars i per tant, pot realitzar una pressió dirigida dels objectes. Això implica que el seu comportament es pot orientar cap a l’ambient extern, buscant aprendre o moure objectes de manera dirigida, observant els resultats de les seves accions. Pot repetir un esquema per reproduir un determinat so i obtenir la gratificació que això li provoca. Sobre aquestes bases s’instal·len els primer hàbits motors i s’estructuren percepcions millor organitzades.

Coordinació d’esquemes secundaris (dels 8-9 mesos fins els 11-12 mesos): En aquest subestadi es coordinen els esquemes sensoriomotrius secundaris amb l’objecte de la seva generalització i s’apliquen a noves situacions.

Reaccions circulars terciàries (dels 13 mesos als 17 mesos): Consisteix en el procés descrit anteriorment, però amb variacions. S’utilitzen nous medis per aconseguir un objecte que ja és conegut per l’infant. Per exemple, agafar un objecte i utilitzar-lo per arribar a tocar altres superfícies. És en 10

aquest coment quan el nen/a comença a prendre noció de la permanència dels objectes. Abans d’això, si l’objecte no estava en el camp visual de l’infant, aquell no existia per ell. -

Aparició del pensament simbòlic (a partir dels 18 mesos): el nen/a està capacitat per predir els efectes simples de les accions que fa i ja pot realitzar una rudimentària descripció d’algunes accions diferides o objectes “no presents” però que ha percebut. Està també capacitat per efectuar seqüències d’accions amb propòsits definits com per exemple utilitzar un objecte per obrir una porta, fer servir un pal per apropar-se un objecte, etc. A més a més comencen els primers jocs simbòlics, és a dir, els que proposen una situació imaginada com per exemple “fer com si...” o “jugar a que...”.

•

Estadi preoperatori (dels 2 als 7 anys): Aquest és el segon estadi i es caracteritza per la interiorització de les reaccions de l’etapa anterior, portant a terme les accions mentals que encara no es poden categoritzar com operacions per la seva vaguetat, inadequació o falta de reversibilitat. Són processos característics d’aquesta etapa: el joc simbòlic, la centració3, la intuïció, l’animisme4, l’egocentrisme, la juxtaposició5 i la falta de reversibilitat.

•

Estadi de les operacions concretes (dels 7 als 11 anys): parlem en aquest estadi de les operacions lògiques utilitzades per a la resolució de problemes. El nen/a és capaç d’utilitzar els símbols d’una manera lògica i amb la capacitat de conservar, arriba a generalitzacions encertades. L’infant conserva quantitats numèriques, és a dir, que compren que la quantitat es manté igual encara que variï la seva forma. És a dir, un litre d’aigua és el mateix encara que estiguin col·locats ens recipients diferents. Cap als 8 anys, el nen/a desenvolupa la capacitat de conservar els materials, és a dir, que si agafa una bola de plastilina i fa boletes petites amb ella, sap que si les junta tornarà a tenir la bola gran. Anomenem a aquesta habilitat cognitiva reversibilitat.

Tendència a configurar el camp perceptiu entorn d’un punt on es fixa la màxima atenció. Doctrina que atribueix a tots els éssers o als objectes una ànima anàloga a la humana. 5 Unió de dues oracions sense explicitar la relació de dependència que existeix entre elles amb cap partícula de subordinació o de coordinació. 4

•

Estadi de les operacions formals (dels 12 anys cap endavant) : El subjecte que encara es troba en l’estadi de les operacions concretes, té dificultats per aplicar els seus coneixements, adquirits en situacions concretes, a situacions abstractes, ja que no té la capacitat de considerar a nivell de pensament dues variables alhora. És per això que un subjecte a partir dels 12 anys estaria potencialment capacitat per les funcions cognitives realment abstractes ja que en el seu cervell estarien afermades totes les nocions de conservació, hi hauria la capacitat per resoldre problemes fent servir diferents variables, hi hauria reversibilitat del pensament i es podria d’aquesta manera accedir al raonament hipotètic deductiu.

Malgrat que a nosaltres realment els dos estadis que més ens interessen són el període sensoriomotor i l’estadi preoperatori per qüestions d’edats, crec interessant fer menció a la resta d’estadis, per tenir una visió global de tot el desenvolupament humà. És treball d’aquest projecte treballar sobretot la juxtaposició en l’àmbit de l’expressió oral i de comprensió i la centració en l’àmbit del llenguatge matemàtic. 2.1.3. Erik Erikson Piaget va tenir molts seguidors i altres teòrics també van parlar més endavant sobre el desenvolupament dels infants. És el cas d’ Erik Erikson6, psicoanalista estatunidenc d’origen alemany que va destacar per les seves contribucions a la psicologia del desenvolupament. Erikson, malgrat ser deixeble de Piaget, va discrepar d’ell en dos aspectes: -

Que les persones son éssers actius que busquen adaptar-se al seu ambient, més que passius esclaus d’impulsos. I li va donar més importància que Freud a les influències culturals.

Va desenvolupar la Teoria Psicosocial i la va dividir en 8 estadis del cicle vital o estadis psicosocials: •

Confiança bàsica vs desconfiança ( dels 0 als 18 mesos): és la sensació física de confiança. El nadó rep el calor del cos de la mare i les seves cures. Es

Alemanya, 15 de juny de 1902- Estats Units, 12 de maig de 1994.

desenvolupa el vincle que serà la base de les seves futures relacions amb altres persones. També és receptiu als estímuls ambientals, és per tant sensible i vulnerable a les experiències de frustració. Aquestes són les més primerenques i proveeixen acceptació, seguretat i satisfacció emocional i estan en la base del nostre desenvolupament d’individualitat. Depèn llavors del sentiment de confiança que tinguin els pares en sí mateixos i en els altres, que ho reflectiran en els seus fills. •

Autonomia vs vergonya i dubte ( dels 18 mesos als 3 anys): Aquesta etapa està lligada al desenvolupament muscular i de control de les eliminacions del cos. Aquest desenvolupament és lent i progressiu i no sempre és consistent i estable. Per això l’infant passa per moments de vergonya i dubte. El nen/a comença a controlar la creixent sensació d’afirmació de la pròpia voluntat d’un jo naixent i es confirma molts cops oposant-se als altres. Comença a experimentar la seva pròpia voluntat autònoma experimentant forces impulsives que s’estableixen en diferents formes en la conducta del petit, des de la tossuderia fins a la cooperació. L’actitud dels pares i el seu propi sentiment d’autonomia son fonamentals en el desenvolupament de l’autonomia del nen/a. Aquest estableix la seva primera emancipació de forma tal que en posteriors etapes repetirà aquesta emancipació de moltes maneres.

•

Iniciativa vs. Culpa (dels 3 anys fins els 5). La tercera etapa de la iniciativa es dona en l’edat del joc. El nen/a desenvolupa activitat, imaginació i és més enèrgic i lògic. Aprèn a moure’s més lliurement i violentament i el seu coneixement del llenguatge es perfecciona. Entén millor i fa preguntes constantment. Tot això li permet expandir la seva imaginació i adquirir un sentiment d’iniciativa que constitueix la base realista d’un sentit d’ambició i de propòsit. Es dona una crisi que resol amb un increment de la sensació de ser ell mateix. És més actiu i està provis de cert excedent d’energia i descobreix el que pot fer juntament amb el que és capaç de fer: -

La intrusió en l’espai mitjançant la locomoció vigorosa

La intrusió en coses desconegudes mitjançant una gran curiositat

La intrusió en el camp perceptiu dels altres 13

Fantasies sexuals. El nen/a posseeix una genialitat rudimentària i te molts cops sentiments de culpa i temors socials cap això.

•

Laboriositat vs. Inferioritat (dels 5 anys fins els 13 anys): És l’etapa en la que el nen/a comença la seva instrucció preescolar i escolar. Està ansiós per fer coses juntament amb altres nens/es i ja no obliga a la resta de companys ni provoca les seves restriccions. Se sent insatisfet i descontent amb la sensació de no ser capaç de fer coses i el sentiment d’inferioritat el fa sentir-se inferior psicològicament, ja sigui per la situació econòmica-social, per la seva condició “racial” o degut a una deficient estimulació escolar. És aquesta qui ha de vetllar per establir el sentiment de laboriositat en el nen/a.

•

Recerca d’identitat vs difusió d’ identitat (dels 13 anys fins els 21 anys): S’experimenta la recerca de la identitat i apareix una crisi que reviurà els conflictes en cadascuna de les etapes anteriors. Els pares es veuen afrontant situacions noves que seran un repte per ells. Són característiques d’identitat dels adolescents: -

La perspectiva temporal: orientació en el temps i en l’espai

La seguretat en sí mateixos

L’experimentació amb el rol, donant èmfasi a l’acció

L’interès pel contacte amb el medi ambient i una estratègia de l’aprenentatge vital.

•

Polarització sexual: desenvolupament del propi interès sexual.

Lideratge i adhesió: integració al grup de “parells”

Compromís ideològic: orientació valorativa i participació en l’ambient.

Intimitat vs aïllament (dels 21 anys fins els 40 anys): la intimitat suposa la possibilitat d’estar prop dels altres ja que es té un sentiment de saber qui ets. No tens por a “perdre’t” a tu mateix. La promiscuïtat, segons Erikson es dona quan la persona no te respecte per la seva intimitat.

•

Generativitat vs estancament (dels 40 anys fins els 60 anys): aquest període està dedicat a la cria dels nens/es. La tasca fonamental és aconseguir l’equilibri apropiat entre la productivitat i l’estancament. La productivitat és una extensió de l’amor cap al futur que té a veure amb una preocupació sobre la següent 14

generació. Ensenyar, l’escriptura, la inventiva, les ciències i les arts, l’activisme social...tot això complementa la tasca de productivitat. L’estancament per una altra banda és l’”auto-absorció”. Les persones arriben a ser tan productives que no tenen temps per elles mateixes i tampoc poden col·laborar en la societat. Això provoca la “crisis de la mitjana edat”. •

Integritat vs desesperació (dels 60 anys fins la mort): l’última etapa. La tasca principal és aconseguir una integritat amb un mínim d’esperança. Primer hi ha un distanciament social, ja que hi ha un sentiment d’inutilitat biològica deguda a que el cos ja no respon com abans. Juntament amb les malalties apareixen les preocupacions relatives a la mort, ja que tothom al voltant mor.

Com podem comprovar, Erikson és molt més explícit i ampli en les seves etapes. Malgrat que és interessant tenir-les totes presents, les que a nosaltres més ens interessen són les 3 primeres. Reforçarem l’autoestima en el nen/a de la segona etapa i aprofitarem que en la tercera té curiositat pel que l’envolta, preguntant constantment. Erikson defèn l’efecte perdurable que produeixen les experiències de la infància. Aquestes experiències exerceixen una influencia fonamental en el nen/a i plasmen i orienten la seva conducta futura. per tant és de vital importància treballar aquestes etapes infantils per un correcte desenvolupament i donar solucions als possibles problemes que podem trobar-nos pel camí. 3.1.4. Henri Wallon Henri Wallon7 és un altre del teòrics que va parlar del desenvolupament dels nens/es i malgrat que segueix la mateixa dinàmica que la resta dels seus companys, ell destaca altres aspectes. Té un concepte unitari de l’individu i defèn que en el desenvolupament humà es produeix una transició des del biològic o natural fins al social o cultural. Aquesta transició es produeix gràcies a la presència d’un segon. S’ha de tenir en compte dues coses: primer que tan els factor socials com els biològics poden ser considerats innats o adquirits ja que uns es construeixen gràcies a la presència d’altres. Segon, que les diferències biològiques poden acabar convertint-se en socials. El desenvolupament biològic gràcies a les instruccions genètiques, fa possible que es creï 7

França 1879- França 1962

la funció, però aquesta funció sense un medi sobre quin actuar quedaria atrofiada. Wallon també descriu diferents estadis com ho fa Piaget, però pel primer, un estadi es un conjunt de característiques específiques que s’estableixen a partir de les relacions que el subjecte manté amb el medi, en un moment donat del desenvolupament. En conseqüència, per a la definició de cada estadi s’hauria de tenir en compte tant la funció dominant que està present en el mateix (activitat dominant), com l’orientació de l’activitat que desenvolupa el subjecte (cap a sí mateix o cap a fora) d’aquesta manera, la transició d’un estadi a un altre es produeix pel canvi de funció dominant. Per tant, tenim que Wallon divideix els estadis del desenvolupament en 5: •

D’impulsivitat motriu i emocional (dels 0 a l’1 any) : l’emoció permet construir una simbiosi afectiva amb l’entorn. La orientació és cap dins, ja que va dirigida a la construcció de l’individu

•

Sensori-motriu i projectiu (dels 2 anys als 3 anys): l’activitat sensori-moriu presenta dos objectius bàsics: el primer és la manipulació dels objectes i el segon la imitació. La orientació va cap a l’exterior ja que va cap a les relacions amb els altres i els objectes.

•

Del personalisme (dels 2 anys als principis dels 5 anys): hi ha una presa de consciència i afirmació de la personalitat en la construcció del Jo: -

Dels 2 als 3 anys: oposicionisme: és un intent d’afirmació, insistència en la propietat dels objectes

Dels 3 als 4 anys: habilitats expressives i motores. Es busca l’acceptació i admiració dels altres. És un període narcisista.

Principis dels 5 anys: representació de rols. Imitació.

En tots 3 subestadis, el nen/a dirigeix la orientació cap a dins, ja que necessita l’afirmació dels altres. •

Del pensament categorial (dels 6 anys als 9 anys): aquesta etapa destaca per la conquesta i el coneixement del mon exterior.: -

Dels 6 als 9 anys: hi ha un pensament sincrètic: global i imprecís, barreja de l’objectiu amb el subjectiu. 16

A partir dels 9 anys: pensament categorial: comença a agrupar categories per la seva utilitat, característiques o altres atributs.

La orientació és cap a l’exterior ja que hi ha un especial interès pels objectes. •

De la pubertat i l’adolescència (a partir del 12 anys): hi ha una contradicció entre les coses conegudes i les que es desitgen conèixer. Conflictes i ambivalències afectives i desequilibris. La orientació és cap a l’interior ja que va dirigida a l’afirmació del Jo.

De Wallon treballarem sobretot l’estadi del personalisme, ja que potenciarem les habilitats motores i expressives i reafirmarem l’autoestima a través del gos, ja que ell acceptarà al nen/a tal i com és i això li provocarà a l’infant un benestar que l’ajudarà a desenvolupar-se en l’autoafirmació pròpia. 2.1.5. Lev Vygotzky Dins de la psicologia social, hem de destacar el treball realitzat per Lev Vygotzky8, psicòleg rus d’origen jueu, un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenvolupament, fundador de la psicologia històrico-cultural i precursor de la neuropsicologia soviètica. L’autor té com a idea principal que el desenvolupament dels humans únicament es pot explicar en termes d’interacció social. El desenvolupament consisteix en la interiorització d’instruments culturals (per exemple el llenguatge) que inicialment no ens pertany, sinó que pertany al grup humà en el que naixem, el qual ens transmet els productes culturals a través de la interacció social. Dins dels seus conceptes teòrics trobem: •

Els processos psicològics elementals (PPE) i els superiors (PPS): Els PPE són comuns a l’home i a altres animals i serien per exemple la memòria i l’atenció. En canvi els PPS, que només són humans, es desenvolupen en els nens/es a partir de la incorporació de la cultura. Des d’aquest punt de vista, les interaccions socials i les formes de mediació semiòtica9 son la unitat d’anàlisi

Bielorússia, 17 de novembre de 1896- Moscou, 11 de juny de 1934 Llenguatge, diverses formes de comptar, tècniques mnemotècniques, sistemes simbòlics d’àlgebra, etc. Incorporar signes i símbols a la nostra ment per donar-li un significat. 9

qual s’expliquen els processos de subjectivació individual10. Conseqüentment, diverses experiències culturals poden produir diversos processos de desenvolupament. Els PPS es divideixen en: -

Rudimentaris: que es desenvolupen simplement pel fet que participen en la cultura, sobretot a través de la llengua oral

Avançats: necessiten de la instrucció, cosa que suposa un marc institucional particular: l’escola. La llengua escrita i els conceptes científics en son exemples.

•

La zona de desenvolupament pròxim (ZDP) i la bastida: La primera es refereix a l’espai o diferències entre les habilitats que ja té el nen/a i el que pot arribar a aprendre a través del recolzament que li pot donar un adult o algú competent (per exemple un mestre). -

Nivell de desenvolupament real: és un primer nivell, on el treball consisteix en resoldre tasques o problemes sense cap ajuda. Aquets és el que usualment s’avalua en les escoles.

Nivell de desenvolupament potencial: és el nivell de competència que un nen/a pot arribar a aconseguir quan és guiat i recolzat per una altra persona.

La diferència entre aquests dos nivells és la ZDP. La bastida en canvi és la idea de que un adult significatiu intervingui entre la tasca i el nen/a. •

Pensament i llenguatge:

Vygotzky reconeix la interrelació entre el

desenvolupament del llenguatge oral i el desenvolupament dels conceptes mentals. Ell diu que pensament i paraula estan totalment lligats i que no és correcte prendre’ls com a dos elements per separat. Hi ha un determinat moment (cap als 2 anys) que pensament i llenguatge es creuen per formar una nova forma de comportament: El pensament verbal i el llenguatge racional. Com podem comprovar, Vigotzky donava gran importància a la guia adulta que pot tenir un nen/a pel seu correcte desenvolupament. Aquest guia, en el nostre cas és

Procés per qual ens convertim en subjectes, és a dir, la construcció de la nostra subjectivitat, entès com que el que fem i el que creiem que som és el que ens fa sentir com el que som.

l’educador. Per tant és importantíssim que aconseguim captar l’atenció de l’infant per poder dur a terme totes les activitats que proposem, i aquesta atenció la captarem a través del gos. 2.1.6. Aspectes de la psicomotricitat a tenir en compte Per acabar amb aquest apartat i tenir una noció global sobre la psicomotricitat: les seves avantatges i les seves implicacions psicològiques sobre el moviment i l’activitat corporal. A través de les seves accions el nen/a entra en contacte amb persones i objectes amb els que es relaciona de manera constructiva. El desenvolupament psicomotor parteix dels moviments incontrolats, no coordinats, que procedeixen en mode de sacsejades i que afecten als braços i les cames del nadó. Després passarà a un control dels moviments voluntari. Per aconseguir aquest pas necessita un component extern (l’acció) però també un component intern (la representació del cos i les seves possibilitats). Del pas de les limitacions de les primeres setmanes als èxits que es donen en el segon semestre del segon any, es realitza ajustant-se a dues lleis fonamentals: •

Llei cefalo-caudal del desenvolupament: es controlen abans les parts del cos que estan més pròximes al cap, passant posteriorment el control cap a baix.

•

Llei pròxim-distal del desenvolupament: es controlen abans les parts que estan més properes de l’eix corporal11 que aquelles que estiguin més allunyades. El control dels canells i els dits s’aconsegueix en l’etapa preescolar.

A més a més, a l’hora de realitzar les nostres activitats tindrem també en compte dos conceptes claus que impliquen desenvolupaments complementaris: •

Psicomotricitat gruixuda: relacionada amb la coordinació de grans grups musculars implicats en els mecanisme de locomoció, l’equilibri i el control postural global.

• 11

Psicomotricitat fina: relacionada amb el control de moviments fins com els dits.

Línia imaginària que divideix al cos de dalt a baix en dues meitats simètriques.

Per tant, amb aquests aspectes molt presents, dissenyarem activitats on es treballin els dos tipus de motricitat i on es desenvolupin de forma natural els moviments adequats per cada edat. 2.2 La població infantil: què els agrada als nens/es? Dins de la meva experiència com a mestre d’educació infantil durant 4 anys de la meva vida i bàsicament observant als nens/es que he tingut al meu voltant podríem dir que a la població infantil li agrada fer coses que impliquin moure’s com per exemple, córrer, saltar, perseguir i tot allò que els facin estar actius. Sempre sentim dir que els nens/es tenen molta energia i crec que està basada en la capacitat innata que tenen d’investigar tot allò que els envolta. Des de que són nadons i encara no caminen, els petits sempre busquen observar, ja sigui des del bressol, en braços de qui els subjecta o fins hi tot estirats al terra. Més endavant, quan gategen o comencen a caminar, aquesta capacitat d’investigació va “in crescendo”. És per això que hem de posar al seu abast tot el que pugui motivar-los a experimentar coses noves. Una altra activitat que els agrada molt és escoltar contes. I com els repetim millor, ja que quan se’l saben, poden predir el que passarà i dir-ho ells mateixos. Però hem de tenir en compte que la seva capacitat de concentració no supera els 3-5 minuts. Per tant, hem d’intentar posar veus diferents per captar la seva atenció, fer preguntes i fer-los partícips del conte. Fer música o escoltar un cop rere l’altre la mateixa cançó. Fent aquest tipus d’activitat podem muntar una coreografia, ja que la imitació també és un aspecte important per ells. Els agrada cantar i inventar-se cançons. Amb això reforcem els aspectes tan motrius com del llenguatge. També els agraden els jocs en equip. Jocs de competència entre ells activa l’atenció i promou el treball de cooperació quan es fan dos grups, un contra l’altre. Pintar, modelar i dibuixar els encanta. Amb aquestes activitats promovem la psicomotricitat fina i la imaginació. Podrem aprofitar aquest aspecte per centrar la seva atenció en el full i els llapis i treballar les formes, els colors i l’espai. 20

Però una cosa que he vist que els agrada a la majoria dels nens/es són els animals. Uns se’ls miren de lluny perquè no tenen la suficient confiança com per tocar-los, però el que està clar és que els provoca una reacció. Els nens/es que tenen relació habitual amb animals (ja sigui perquè tenen un animal a casa o perquè sovint poden tenir accés a ells) volen tocar-los, jugar i tenir cura d’ells. Qualsevol tipus d’animal domèstic els provoca alegria i ganes d’estar amb ells. I això és amb el ens basarem per fer les nostres activitats: compaginar les coses que els agraden amb un animal, un gos, el Zuko. En aquest projecte pretenem preparar activitats compaginades que motivin als infants a aprendre jugant, de la manera més fàcil i efectiva per ells. I tenim molt guanyat ja que el nostres ajudant és un animal i només per aquest fet, ja és motivador el gos no els jutjarà i farà tot el que els nens/es li demanin. I nosaltres promourem l’aprenentatge actiu. 3. AVANTATGES DE TREBALLAR AMB GOSSOS En aquest apartat parlarem dels diferents estudis que s’han realitzat explicant i demostrant l’eficàcia que tenen les teràpies assistides amb gossos. Malgrat que el projecte que presento està pensat per nens/es que no presenten cap discapacitat, és innegable que la presència d’un animal millora la qualitat de vida dels qui l’envolten. És per això que també hi ha articles que parlen de les avantatges que tenen pels nens/es tenir animals de companyia. qualsevol animal provoca en la persona un estat de seguretat i benestar que en moltes ocasions no és possible aconseguir-ho amb teràpia convencional. Crec que la introducció d’activitats en les escoles on hi participi un gos, milloraria la qualitat de l’ensenyament, ja que motivaria als alumnes a realitzarles d’una manera diferent de la que estan acostumats. 3.1. Estudis Les relacions entre homes i animals als llarg de la història han estat diverses. S’han utilitzat per treballar, per protegir la llar, com a guies de persones discapacitades (gossos pigall) o simplement com a font d’afecte pels seus amos. Com sabem, aquestes relacions són molt antigues, però no ho son tant el seu estudi. Inicialment, les publicacions sobre aquestes relacions estaven basades en les malalties que podien

transmetre els animals amb aquesta convivència, la zoonosi12. Però posteriorment s’ha demostrat que la zoonosi es pot preveure i que si es porten a terme les precaucions adequades, aquests riscos es poden disminuir a uns nivells mínims i per tant, segurs. Per tant, un cop tinguem aquest factor controlat, portant a terme un programa de manteniment del gos, podrem aprofitar-nos de les avantatges que comporta la seva presència. Per poder entendre millor la relació que hi ha entre els homes i els animals haurem de parlar primer sobre la Biofília. Aquest terme va ser definit per Erich Fromm13, psicoanalista, psicòleg social i filòsof humanista. Per ell la biofília és la passió per tota cosa vivent. És una passió i no un producte lògic, per tant no està en el “Jo”, sinó que forma part de la personalitat. Més endavant, A.H. Katcher parla de la hipòtesi de la biofília, on explica que el reconeixement de que la tendència a interessar-nos per altres éssers vius ha constituït un valor de supervivència per a l’evolució humana al llarg dels milions d’anys del nostre progrés. Els éssers humans sempre hem viscut en dues societats: els grup social humà i la companyia d’animals que se suposa que comparteixen atributs humans. Aquesta hipòtesi implica que les coses naturals poden atraure la nostra atenció dirigida a l’exterior i fer que ens relaxem. Per tant, les relacions d’homes i animals és una qüestió innata de l’ésser humà. El primer en parlar del gos com a coterapeuta va ser el psiquiatra infantil Boris Levinson, qui amb el seu treball “El gos com a coterapeuta” del 1962, ens explica com durant una sessió de teràpia amb un nen autista, va veure com el seu gos, Jingles, va cridar l’atenció del pacient fins a provocar-li el desig d’interactuar. Després d’aquesta experiència va introduir al gos en els tractaments de pacients introvertits. Amb aquesta publicació, va obrir el camp de les teràpies assistides, malgrat que en la seva presentació en la convenció anual de metges d’ Estats Units no va tenir gaire èxit i va ser víctima de diversos comentaris per part dels seus col·legues de professió. A partir d’aquest moment, van sorgint diferents institucions que s’interessen per les TAA i comencen a aplicar aquests programes amb els seus pacients. Però malgrat que les TAA són de vital importància, el que ens interessa remarcar en aquest projecte són les 12 13

Malaltia animal, especialment la que pot ésser transmesa als humans. Alemanya, 23 de març de 1900- Suïssa, 18 de març de 1980.

avantatges que l’animal de per sí aporta a un infant i entendre com podem aplicar-lo en l’ensenyament. Janet Ruckert, en el seu llibre “Terapia a cuatro patas”14 ens explica que “ en el transcurs de les meves investigacions i entrevistes, he comprovat que entre els animals i els nens/es es forma un vincle especial que contribueix a un aprenentatge saludable. Des del moment en el que el nen o la nena es troba amb l’animal, aquest li servirà de mestre, amic i terapeuta”. En infants amb problemes de comportament, segons Katcher i Wilkins en els seus estudis del 2003, el fet de realitzar una activitat encaminada a la cura, l’alimentació, el raspallat o la preparació del llit d’un gos, augmenta l’autoestima, enforteix la socialització i desenvolupa empatia. Els autors expliquen que les competències aconseguides a través del domini de la por, els aprenentatges dels comportaments necessaris per cuidar als animals i l’increment de l’habilitat per experimentar una interacció social gratificant amb els animals, amb el personal i amb altres nens/es, fa que augmenti l’autoestima i la probabilitat que el nen/a desitgi aprendre en altres contextos. Per tant, podem comprovar que els animals de companyia exerceixen un paper molt important en el desenvolupament dels infants, reforçant la seva autoestima i provocant un sentiment de responsabilitat. Un estudi realitzat per Katcher y Beck15 entre 120 amos d’animals de companyia, va desvelar que el 98% parlava a la seva mascota com si fos una persona i el 81% creia que a més a més, els seus animals corresponien als seus sentiments. Com podem veure, estar amb un animal provoca que tots aquells infants que tinguin dificultats d’expressió puguin fer un esforç per comunicar-se amb l’animal, treballant d’aquesta manera tot el que estigui relacionat amb el llenguatge. S’ha demostrat també que els animals de companyia realitzen la funció de facilitadors socials. Propicien el contacte amb altres persones, entre nens/es en l’àmbit escolar i també entre adults. La consistència d’aquest efecte com a facilitadors socials, ha estat contrastada per J. McNicholas i G.Collis, en el seu estudi publicat al “British Journal of

Ruckert, J (1994). Teràpia a quatre potes. 2ª edició. Fundació Affinity Katcher AH. Y Beck A. (ed) (1993). Los animales de compañía en nuestra vida. Nuevas perspectivas. Barcelona: Fundación Purina 4

Psychology”16. Veiem doncs que el gos pot ser una eina de comunicació entre persones, en el nostre cas entre infants, ja que és el mediador. Si tenim algun nen/a que tingui problemes de socialització, podem plantejar-li exercicis on hagi de col·laborar amb un altre company amb l’ajuda del gos, per facilitar així que es comuniqui de forma natural. Segons els diferents estudis que s’han dut a terme, les avantatges de tenir un animal de companyia són moltes. Andrew T.B. Edney17, ens explica que tenir contacte amb animals: •

Estimula el desenvolupament psicomotor i del llenguatge

•

Hi ha una millor comunicació no verbal i més nivell d’autoestima, popularitat i competència social.

•

Hi ha menys por i més sentiments positius en nens/es que han crescut envoltats d’animals.

•

Paper educacional: els animals ajuden als infants a desenvolupar jocs fantàstics i a guardar confidències

•

Aprenen gràcies als animals sobre la vida, reproducció, naixement, malalties, accidents, mort i altres esdeveniments que els nens/es viuen per primera vegada.

•

La suavitat i la textura d’alguns animals ofereixen beneficis als infants tals com la seguretat ,que és un element de transició.

•

Els nens/es que demostren crueltat amb els animals, ens donen senyals de que ells també són víctimes de maltractaments i faran altres activitats violentes d’adults si no s’actua.

Un estudi18 dut a terme per Bergroth, Remes, Pekkanen, Kauppila, Büchele i KeskiNisula, de l’Hospital Universitari de Kuopio a Finlandia, i publicat a la revista 16

June McNicholas, B.Sc., Ph.D., Glyn M. Collis, B.Sc, Ph.D(2004). The Role of Pets in the Social Networks of Children, Adolescents and Elderly People .Department of Psychology, University of Warwick 6 Andrew TB, Edney BA. Companion animals and human health: an overview. Journal of the Royal Society of Medicine. 1995; 88:704-708 18

Eija Bergroth, MD, Sami Remes, MD, PhD,,Juha Pekkanen, MD, PhD,b,c Timo Kauppila, MSc,b Gisela Büchele, PhD,d and Leea Keski-Nisula, MD, PhDb,. Respiratory Tract Illnesses During the First Year of

Life: Effect of Dog and Cat Contacts. 2012

“Pediatrics”, va demostrar que tenir animals de companyia (en aquest cas gossos i/o gats) millorava la respiració dels infants en el seu primer any de vida. Amb els seu estudi van demostrar la teoria que els nens/es que havien estat sotmesos a tractaments respiratoris, milloraven el seu estat de salut amb el contacte dels animals i que els feia més resistents a les infeccions respiratòries durant la seva infantesa. La fundació Affinity 19, a través dels seus congressos internacionals, també ha destacat les avantatges que suposa tenir un animal de companyia i és una de les fundacions que més promocionen les TAA. Les seves investigacions ens serveixen com a base per poder realitzar les activitats que panteixem en aquest projecte, ja que ens anomenen totes les avantatges que suposa dur a terme aquests tipus d’activitats i els valors que els infats aconsegueixen a través d’aquestes teràpies: •

Empatia: la majoria de les persones s’identifiquen amb els animals, en especial els nens/es. És més fàcil ensenyar a un infant a tenir empatia cap a un gos, ja que li és més fàcil saber quins sentiments té l’animal a través del seu llenguatge corporal.

•

Relacions: la presència d’animals en les activitats pot obrir el camí a una primerenca resistència a dur-les a terme. És molt probable que els nens/es projectin els seus sentiments i experiències cap a l’animal i d’aquesta manera fomentarem que es relacionin amb el que els envolta.

•

Acceptació: els animals tenen una manera particular d’acceptar a les persones sense classificar-les ni etiquetar-les. És total. Això reforçarà l’autoestima del nen/a ja que el gos no el jutjarà mai i es sentirà estimat, fet que despertarà sentiments fins hi tot en nens/es que tenen dificultat per expressar-los.

•

Entreteniment: quan hi ha un animal, aquest provoca un entreteniment per les persones, fins hi tot per aquelles que no els hi agraden, ja que poden veure els seus moviments, les seves reaccions, etc.

•

Més socialització: quan hi ha la presència d’un animal, les persones es mostren més alegres i socials cap als altres a tots els nivells: entre companys, entre companys i educadors i entre companys, educadors i familiars. En estudis realitzats s’ha comprovat com els infants fan més fluides les relacions amb els

http://www.terapiaconanimales.com/pop-programa.html

mestres quan hi ha un animal. Això ens beneficiarà en captar l’atenció dels nens/es que poden presentar més problemes a l’hora de realitzar una activitat. •

Estimulació mental: aquesta estimulació apareix perquè s’afavoreix la comunicació amb els altres, incrementant l’alegria i el joc.

•

Contacte físic: els nens/es que no tenen un nivell de contacte físic adequat, no desenvolupen relacions amb altres persones i sovint fracassen en el seu creixement psicològic. Però s’ha comprovat que el contacte amb els animals sí els hi agrada, per tant, utilitzarem aquesta via per començar a treballar aquest problema.

•

Sentit de responsabilitat: ja que els animals desenvolupen la capacitat per tenir cura d’algú. També provoquen els sentiments de competència i seguretat, necessaris per aconseguir un correcte equilibri emocional de l’equilibri.

•

Beneficis fisiològics: moltes persones se senten relaxades quan hi ha animals.

En general, podem extrapolar que els beneficis que aporten els animals cap als nens/es són molts. Un petit resum de tots serien: •

Incrementar el vocabulari i la memòria

•

Fomentar l’ús de nous termes

•

Millorar el coneixement de conceptes com talla, color, forma, etc.

•

Millorar el càlcul

•

Estimular la responsabilitat

•

Desenvolupar els hàbits d’higiene

Utilitzarem totes aquestes avantatges en el disseny del nostre projecte, fomentant que en cada activitat es treballin tants conceptes com siguin possibles. 3.2 La selecció del gos Escollir un gos per poder fer el projecte va ser molt fàcil. Bé, potser hauria de dir que en el fons vaig tenir molta sort…o ja vaig anar a fer la selecció amb un as sota la màniga. Una cosa que tenia clara era que si amb aquest projecte volia promoure l’adopció i explicar les avantatges que suposa recuperar un gos d’una protectora, havia de donar exemple. Sempre he pensat que la selecció s’havia de basar en un gos adult, 26

ja que el seu caràcter ja està format. A més era una qüestió pràctica: no tenia temps d’agafar un cadell i esperar a que tingués un any per poder començar amb l’entrenament, per molt predisposat genèticament que estigui l’animal a tenir un caràcter dòcil i tranquil que era bàsicament el que buscava. En realitat no buscava un tipus especial de gos, i tampoc necessitava que fos de raça. Però sí sabia que la decisió s’hauria de prendre en un curt període de temps, així que em vaig basar en els criteris de selecció que utilitzen els especialistes en TAA. Perquè vaig escollir aquesta disciplina? Doncs perquè vaig pensar que era la que més s’assemblava al que jo volia desenvolupar en aquest projecte: activitats diverses, un públic especial, un entrenament específic del gos molt semblant al que es fa en teràpies...a més a més, per treballar amb nens/es, encara que no tinguin cap problema d’aprenentatge com es pot donar en el cas de les TAA, el públic és el mateix, per tant el gos ha de tenir les mateixes característiques: un gos amb temperament tranquil, que li agradin les carícies, que sigui tolerant i manipulable, fins hi tot de manera brusca i amb un nivell de frustració alt, ja que d’aquesta manera treballarà amb més ganes i no es cansarà fàcilment. A més a més ha de ser un os previsible, sense pors als sorolls ni a la foscor i que sigui fàcilment adaptable a nous entorns. També es sabut que malgrat que poc a poc es van introduint tota mena de races per fer teràpies (ja que compleixen les característiques abans esmentades), hi ha dues races que són les més utilitzades: Golden Retriever i Labrador Retriever. Aquestes dues races són, socialment parlant, dues de les races més acceptades per la gent. Un dels factors que més a influenciat a tenir aquest pensament ha estat que són les races d’assistència per excel·lència. La població relaciona aquestes dues races amb gossos tranquils, tendres, molt intel·ligents i “bons” com popularment es diu. A més a més, gràcies a un anunci publicitari que fa molts anys que apareix a la televisió, també s’han conegut les dues races (la gent els confon contínuament). Segons la Real Acadèmia Canina d’Espanya, el Golden i el Labrador són el 4rt i el 5è gos respectivament més inscrit en el L.O.E. i el R.R.C., des del 2007 fins el 2011 (veure annex 1 inscripcions), per tant podem comprovar que són unes races que tenen molta popularitat entre la gent.

És per aquests motius que havia d’escollir un gos que fos d’una d’aquestes dues races. Una part de la meva feina és convèncer als pares dels nens/es de que el gos no és perillós i que ha estat escollit per la seva docilitat. Presentar a un gos “socialment acceptat” ja et dona mig camí fet. Per tant ja tenim dos factors que vaig tenir en compte a l’hora d’escollir al meu company de feina: que fos rescatat d’un refugi i que fos un Golden o un Labrador, o si més no, que tingués característiques d’aquestes races (físiques). El primer pas va ser posar-me en contacte amb SOS Golden, una protectora de Tarragona especialitzada en acollir a gossos abandonats de raça Golden, Labrador i mestissos d’aquests. Les noies d’allà em van fer una entrevista personal per valorar si donava el perfil d’adoptant i jo també els vaig explicar el meu cas particular. Necessitava un gos dòcil, de temperament tranquil, que li agradés ser acariciat i que fos tolerant. Em van comentar que anés a la seva protectora i que amb la seva ajuda podríem escollir el gos que s’adaptés al perfil que buscava. Totes les treballadores de la protectores son educadores canines en positiu, per tant entre tots la feina de selecció es feia molt més fàcil. Em van ensenyar tres gossos: els tres barreges de labradors, de color negre i amb una edat d’entre 1,5 a 2,5 anys. Malgrat que dins del sector de teràpies es recomana que un gos no sigui negre, jo volia desmitificar el fet que els gossos negres no siguin aptes. Aquest creença fa que els gossos foscos siguin menys adoptats que els de color clar (síndrome del gos negre) perquè culturalment s’ha relacionat l’agressivitat amb ells (el gos del dolent de la pel·lícula, el gos que sempre mossega al protagonista...). També el color fosc fa que les faccions dels gossos siguin més difícils de veure i per tant de llegirlos. Moltes protectores són conscients d’aquest fet i tenen especial cura a l’hora de fer les fotografies (molts adoptants fan una selecció prèvia per internet a través de les webs de les protectores). Volia aprofitar també això per incloure-ho dins de les meves activitats, per demostrar que un gos fosc pot ser igual de bo que un de color clar (tant a nivell d’animal domèstic com a gos de teràpia). El primer va ser descartat directament perquè era barreja amb gos potencialment perillós i vaig pensar que això em podria comportar problemes a l’hora de presentar el 28

projecte als pares, malgrat que fos el gos més dòcil del món. La decisió estava entre els altres dos. Finalment l’escollit va ser el Zuko, amb la condició que poguéssim ser casa d’acollida per comprovar que s’ajustava al que pensàvem sobre que fos un gos apropiat. Un cop a casa vam deixar durant una setmana que s’adaptés a nosaltres i que poc a poc em prengués com a referent. Quan va començar a agafar confiança, li vaig passar l’Etothest (veure annex 2 Ethotest). Aquest test consisteix en una sèrie d’ítems dissenyat per Lucidi, Bernabó, Panunzi, Dalla Villa y col.laboradors l’any 2005, amb la finalitat de seleccionar gossos que tinguessin les qualitats necessàries per intervenir en programes de teràpia i/o activitats assistides (aquest últim seria el nostre cas). Els resultats van ser que el Zuko donava el perfil com a gos per a realitzar activitats assistides. Abans però de prendre la decisió definitiva vaig provar de carregar-li el clicker i començar a fer un parell d’exercicis bàsics com seure i tombar-se. Vaig comprovar que ràpidament va veure que després del clicker hi hauria recompensa i també que estava molt motivat pel menjar, per tant podria aprofitar la seva ració diària de menjar per poder entrenar-lo. Captava ràpid el que se li demanava, però també es distreia amb facilitat si hi havia sorolls o si passava la gata pel seu costat. Malgrat això vaig decidir seguir observant altres coses que em fessin pensar que definitivament era el candidat perfecte. Quan anàvem a passejar, observava la seva reacció davant dels nens/es, passant per davant d’un parc infantil. Volia veure les seves reaccions davant de crits, plors, corredisses, etc., etc. i només va ser reactiu als nens/es que passaven en bicicleta pel seu davant a una distància inferior a 2,5 metres. A la resta que passaven a més distància, els ignorava. Quan un nen/a s’acostava per poder-lo acariciar, movia la cua i abaixava el cap, en senyal de calma. En general podia confirmar que era un gos que provoca simpatia en els nens/es com en els adults, sobretot en els que ja tenen un animal domèstic a casa.

Passat un mes que teníem el Zuko amb nosaltres la protectora ens va preguntar si l’adoptàvem i la resposta va ser que sí, ja que era un gos perfecte com a animal de companyia i per a poder ser un gran coterapeuta. Per tant teníem un gos classificat com a barreja de Labrador Retriever, color negre, 25 kgs., de 2,5 anys, provinent d’Andalusia, i abandonat 5 mesos abans que nosaltres l’anéssim a buscar. Poc sabia del seu passat ni de les seves experiències prèvies, però sí vaig comprovar que s’ajustava perfectament com a gos de teràpies i/o activitats assistides i que seria qui m’acompanyaria en la realització d’aquest projecte. 4. ACTIVITATS A continuació es descriuran una sèrie d’activitats pensades pel correcte desenvolupament de l’infant d’1 a 6 anys. Les activitats han estat dividides en 3 blocs: •

Extraescolars: que serien les activitats que es durien a terme fora de l’horari lectiu de l’escola amb la finalitat de potenciar tot el que s’ha après durant el dia. És important portar una correcte coordinació amb els mestres per tal de treballar els mateixos conceptes. Aquestes activitats s’adaptaran a les necessitats que el mestre cregui que s’han de potenciar segons la tipologia dels alumnes.

•

Espectacles, festes i esdeveniments: aquestes activitats estan pensades amb una finalitat lúdica. Però no per això deixen de ser educatives. Estan encarades a moments puntuals (festes d’aniversari, final de curs, Nadal...)i s’ofereix un servei més extens que no només a les escoles, és a dir, que estan pensades per arribar a un públic més gran.

•

Conscienciació a la població: aquest tipus d’activitat s’inclou dins dels altres, però es fa una menció especial per la importància que té. En els dos tipus anteriors, inclouran una menció a les cures, necessitats i obligacions que comporta tenir una animal de companyia. Amb el gos com a referent es farà extensible a la resta d’animals: gats, hàmsters, conills, ocells, etc.

Cada activitat la dividirem segons l’edat dels infants en el cas de les primeres i segons la demanda en el cas de les segones (malgrat que també ens haurem d’adaptar a l’edat dels nens/es que hi hagi). A continuació es farà una proposta d’activitat, s’anomenaran els factors treballats, es justificaran fent referència a les diferents etapes del desenvolupament ja comentats en l’apartat de fonaments teòrics20 i s’explicaran els diferents materials que necessitem per dur-los a terme: 4.1 Extraescolars La durada d’aquestes activitats no serà superior a una hora, ja que a partir d’aquest moment, la concentració dels infants comença a disminuir. El treball del Zuko no superarà els 30 minuts, treballant 10 i descansant una altres 10. En els descansos del gos, es proposaran exercicis relacionats amb l’activitat, per no perdre el ritme. També es poden combinar més d’una activitat, depenent de la durada d’aquestes, però s’intentarà que estiguin relacionades entre sí. 4.1.1 Colors Per poder aprendre els diferents tipus de colors, proposo a continuació una sèrie d’exercicis on el nen/a treballarà aquest concepte amb l’ajuda del gos. Aquest actuarà d’intermediari entre l’alumne i el/la mestre/a. NOM ACTIVITAT

Cèrcols de colors al terra

DESCRIPCIÓ

Posarem al terra 4 cèrcols de diferents colors: groc, blau, verd i vermell. D’un en un li direm al nen/a que guiï al gos cap al cèrcol del color que l’educador/a li digui, el faci entrar dins i li demani que segui. Quan el gos ho hagi fet, el nen/a li tirarà un premi al terra. Més endavant, pujarem la dificultat de l’exercici i farem una sèrie de colors, començant per dos i afegint cada cop un color nou a la sèrie, per exemple “blau-groc”, “vermell-verd-groc”,

Apartat 2.1 del projecte

“blau-verd-blau-groc”, etc. l’infant haurà de guiar al gos en cada color i només demanar-li que segui en l’últim color de la sèrie. Si l’infant s’equivoca en l’ordre, deixa el torn a un altre company. Premiarem al gos quan hagi fet tota la sèrie. Si la sèrie és molt llarga, és recomanable que l’educador l’apunti en un paper i quan l’alumne/a l’hagi acabat, la pugui ensenyar per verificar que és correcte. ASPECTES

El concepte de color

TREBALLATS

Diferents colors

Memòria

Llenguatge verbal (donant les ordres al gos)

EDAT

De 2 a 6 anys. La dificultat augmentarà a raó de l’edat: amb 2 anys treballarem un color cada cop, amb 3 de dos a tres colors i així anirem posant un color nou a la cadena com més edat tinguin els alumnes

MATERIAL

4 cèrcols de color: 1 blau, 1 groc, 1 verd, 1 vermell

Premis/pinso

Aigua

Paper i bolígraf

NOM ACTIVITAT

Passem pel cèrcol de color

DESCRIPCIÓ

Utilitzarem cèrcols de diferents colors: blau, verd, taronja, vermell, groc... D’un en un demanarem als alumnes que triïn un cèrcol, diguin quin color és i que si l’encerten, facin passar al gos per dintre. L’educador/a també pot demanar que agafin un color determinat, depenent de les necessitats de l’alumne. Quan el gos hagi passat per dins, serà el nen/a qui li llenci un premi al terra. Més endavant, anirem incrementant el nombre d’alumnes que aixequin el cèrcol. Cada alumne haurà d’agafar el color que se li demani i es posaran en fila, a una certa distància per a que el 32

gos pugui passar còmodament. Com en l’exercici anterior, es pot demanar que facin una sèrie de colors i que es posin en l’ordre nomenat. Cada alumne premiarà al gos un cop hagi passat pel cèrcol. ASPECTES

El concepte de color

TREBALLATS

Diferències dels colors

Memòria

Llenguatge verbal (donant l’ordre “passa” al gos)

Motricitat gruixuda

EDAT

De 2 a 6 anys. En aquest exercici la cadena de cèrcols pot ser tan llarga com alumnes hi hagi fent la classe, ja que cada un aguanta un cèrcol. Sí tindrem en compte la varietat dels colors, ja que a menor edat, els colors hauran de ser més bàsics, introduint colors nous a mesura que els alumnes tinguin més edat.

MATERIAL

Cèrcols de colors

Premis/pinso

Aigua

NOM ACTIVITAT

Targetes de colors

DESCRIPCIÓ

El gos portarà una motxilla al llom amb diferents departaments on posarem una targeta amb una figura pintada d’un color (veure annex 3 targetes). Amb els nens/es de peu en rotllana, guiarem al gos (tàrget de mà) fins situar-lo davant d’un nen/a. Li demanarem a aquest que agafi una targeta de la motxilla i ens digui quin color és el de la figura. Amb alumnes més grans farem dos equips. Un membre de cada equip traurà una targeta i en mig minut tots els membres del seu equip han de dir objectes que tinguin aquest color com a característica. Per exemple: el color vermell: “poma, maduixa, tomàquet,

rosa...etc.”.

una

pissarra

apuntarem

quantes paraules correctes ha dit cada grup. Guanya el grup que hagi dit més objectes. ASPECTES

Concepte de color

TREBALLATS

Diferències dels colors

Memòria

Llenguatge verbal

EDAT

De 2 a 6 anys. Per poder fer el concurs d’objectes, l’edat mínima dels nens/es haurà de ser de 3 anys. La varietat de colors s’anirà introduint a mesura que l’edat vagi en augment.

MATERIAL

Motxilla pel gos

Targetes amb formes i colors

Premis/pinso

Aigua

Una pissarra i guixos/bolígrafs per escriure

NOM ACTIVITAT

Endrecem els colors

DESCRIPCIÓ

En una capsa tindrem pilotes de diferents colors. A l’altre costat de l’habitació posarem tantes capses com colors diferents de pilotes hi hagi, amb una targeta identificativa del color al davant (podem utilitzar les targetes de l’exercici anterior). Li demanarem al Zuko que agafi una pilota de la primera capsa (ordre “agafa”). Un nen/a la mirarà i un cop hagi vist el color li demanarem que el digui i que guiï al gos (amb el nostre ajut, farem tàrget al gos) a la capsa situada a l’altre costat que correspongui el color que ha escollit i li demani al gos que la tiri dins (ordre “deixa”). El nen/a premiarà al gos tirant-li pinso al terra.

ASPECTES

Concepte de color

TREBALLATS

Diferències dels colors

Llenguatge verbal

Selecció, ordenació i classificació per semblances 34

EDAT

De 2 a 6 anys. Necessitem que els alumnes siguin caminants per poder-se desplaçar còmodament d’un costat a l’altre

MATERIAL

Una capsa gran i diverses de més petites

Pilotes de diferents colors

Pinso/premis

Aigua

Targetes de formes i colors

NOM ACTIVITAT

Fem parelles de colors

DESCRIPCIÓ

El gos portarà una motxilla amb butxaques. Dins de cada butxaca hi haurà una targeta amb una forma i un color. Els nens/es estaran situats de peu en rotllana. El gos passarà per davant de cada nen/a i es pararà per que aquest pugui agafar una targeta (el guiem nosaltres amb tàrget i el premiem cada cop que es pari davant d’un infant). Damunt d’una taula trobarem les mateixes targetes que hi ha dins de la motxilla. Quan cada alumne/a tingui una targeta, d’un en un, li demanarem que digui quin color és i si l’encerta, haurà d’anar a la taula a buscar la seva parella

ASPECTES

Concepte de color

TREBALLATS

Diferències dels colors

Llenguatge verbal

Classificació per semblances

EDAT

De 2 a 6 anys. Necessitem que els alumnes siguin caminants per poder-se desplaçar còmodament d’un costat a l’altre

MATERIAL

Targetes amb formes i colors

Motxilla pel gos

Pinso/premis

Aigua

Taula o moble per poder col·locar les targetes cara amunt 35

4.1.2. Expressió oral i comprensió És un dels factors més importants que s’han de treballar. Tot just comencen en aquesta etapa a pronunciar les seves primeres paraules i és molt important poder fer una detecció primerenca

en el cas que hi hagi qualsevol problema de pronuncia.

L’expressió oral va lligada a la comprensió, ja que si no tenim la segona, és possible que hi hagi problemes en adquirir la primera. És per això que a continuació proposo una sèrie d’exercicis on el gos adquireix un paper de reforç, ja que els nen/a sap que no serà jutjat pel gos i en el moment que vegi que el gos entén el que li està dient (per exemple els exercicis que l’infant li dona ordres verbals al gos), provoca un reforçament de l’autoestima molt important NOM ACTIVITAT

Fem titelles

DESCRIPCIÓ

Explicarem un conte amb l’ajuda de titelles. El protagonista serà un gos que passejant trobarà diferents tipus d’animals i els anirà preguntant si són gossos com ell. Els animals li diran que no, quina espècie animal son i li explicaran les diferències que tenen amb ell. Finalment es trobarà al Zuko i els nens/es han de dir si el protagonista pertany a la família dels cànids com el Zuko. Quan ens anem trobant amb els diferents animals, els preguntarem als nens/es si creuen que són igual que el gos. D’aquesta manera, treballarem que els infants puguin veure les diferències entre animals, quines espècies hi ha i en els més menuts que comencin a saber els noms dels animals i els diguin.

ASPECTES

Diferent vs igual

TREBALLATS

Expressió oral

Comunicació verbal

Ampliació del vocabulari

Comprensió oral 36

EDAT

De 0 a 6 anys. Necessitem que els infants comencin a parlar, ja que ens interessa que puguin com a mínim dir “si” o “no” quan se’ls pregunti si són animals iguals al protagonista. Però també és una activitat adequada als infants més petits per a que comencin a conèixer els conceptes treballats, tals com les diferències i els noms dels animals que surtin en el conte.

MATERIAL

Titelles amb forma de diferents animals (veure annex 4 titelles)

Un teatre de titelles, encara que no és imprescindible

Guió del conte (com a guia, ja que la interacció amb els infants pot produir improvisació)(veure annex 5 conte)

NOM ACTIVITAT

Les parts del cos

DESCRIPCIÓ

Començant pel cap passem per la cara (ulls, nas, orelles i boca), braços, mans, panxa, cames, i peus, del cos humà. Després agafant al Zuko com a model, diem les parts del seu cos: comencem pel cap (orelles, ulls, trufa i morro) potes, panxa i cua. Expliquem les diferències i semblances físiques que hi ha entre el nostre cos i el d’un gos, fent comparacions: “nosaltres tenim nas i el Zuko té una trufa”. A mesura que anem incrementant l’edat dels infants, anirem afegint més parts del cos, amb la finalitat d’ampliar el vocabulari.

ASPECTES

Comprensió oral

TREBALLATS

Conscienciació del cos, relació espacial

Treballar el concepte “diferent-igual”

EDAT MATERIAL

D’1 a 6 anys. -

El nostre cos. També podem utilitzar un dibuix gran (de dimensions com un nen/a de 2 anys) per anar assenyalant les parts del cos.

NOM ACTIVITAT

Som ensinistradors

DESCRIPCIÓ

En aquesta activitat, convertirem als infants en petits ensinistradors. Amb l’ajuda d’unes targetes (veure annex 3 targetes) on surt un dibuis d’un gos en una determinada posició, el nen/a haurà de donar l’ordre verbal i fer el senyal que se li indiqui per a que el gos li faci cas. Per ajudar-nos, tenim l’ordre escrita en petit. Un cop hagi donat l’ordre i el gos l’hagi realitzat, el nen/a li podrà tirar un premi al terra com a resultat d’una correcta execució. Els premis els portarà en una bossa especial, que se li explicarà que és la que fan servir els ensinistradors professionals (d’aquesta manera posem al nen/a més en situació). És molt important dir-li a l’infant que NO li doni el premi directament a la boca. D’aquesta manera evitem que es pugui espantar si el gos li agafa el premi massa ràpid. Per saber els signes que utilitzarem i les paraules, tenim una graella explicativa (veure annex 6 ordres) a mode de guia pel mestre. Un cop tretes totes les targetes, podem relacionar les ordres verbals amb les físiques i veure si recorden quines eren. Per ex.: “aixecar la mà- “seu”)

ASPECTES

TREBALLATS

EDAT

Autoestima de l’infant (ja que a l’executar el gos les ordres, pel nen/a és una satisfacció haver-ho fet bé)

Expressió oral

Memòria

D’1 a 3 anys farem l’activitat sense treballar les lletres i a partir dels 3 anys fins als 6, començarem a diferenciar-les

MATERIAL

targetes amb les ordres

premis: pinso

bossa per dur els premis

4.1.3. Llenguatge matemàtic Una àrea que hem de tenir present també en aquestes edats és la que treballa el llenguatge matemàtic. Malgrat que la matemàtica pura no comença a ensenyar-se fins a primer de EGB, podem anar treballant conceptes tals com els nombres, aprendre a contar fins a un nombre limitat, les formes geomètriques i les relacions espacials, concepte força confús en els infants. NOM ACTIVITAT

Aprenem a contar

DESCRIPCIÓ

Farem que el Zuko bordi en cada nombre, a la senyal. Cada cop que bordi, direm un nombre successiu en veu alta. Primer ho farem en grup i després d’un en un. Anirem pujant el número de nombres en funció de l’edat: començarem fins a cinc, després a 10 i així successivament. En la primera part de l’activitat ho farem en veu alta. Després amb l’ajuda d’una pissarra, anirem apuntant els nombres cada cop que els gos bordi. D’aquest manera relacionarem l’expressió escrita del nombre amb la verbal.

ASPECTES

Llenguatge matemàtic

TREBALLATS

Expressió oral

Expressió escrita

EDAT

D’1 a 6 anys. A mesura que anem incrementant l’edat, anirem pujant la quantitat de nombres treballats

MATERIAL

Una pissarra o paper i llapis

NOM ACTIVITAT

Aprenem els nombres

DESCRIPCIÓ

Amb unes targetes on hi hagi escrit un nombre (veure annex 3 targetes), farem que el nen/a tregui una a l’atzar i digui quin nombre és el que hi ha a la targeta. Quan hagi dit el nombre, li dirà al gos “Zuko, conte fins a...” i el nombre que hagi dit. Nosaltres, a la senyal, farem que el gos bordi tantes vegades com el nen/a hagi dit. Li demanarem al nen/a que conti amb el

gos, per a assegurar-nos que “el gos no s’equivoca”. Com en l’exercici anterior, anirem incrementant els nombres a mesura que els infants tinguin més edat. En el cas que els nens/es no sàpiguen quin nombre els hi ha tocat, els ajudarem entre tots, donant-li pistes, però sense revelar-li directament quin nombre és. La targeta pot sortir de la motxilla especial que porta el Zuko al llom, fent que el nen/a interactuï més amb el gos. Si sabem que és un infant que no li agraden gaire els gossos, podem demanar l’ajuda d’un company o donar-li nosaltres directament la targeta. ASPECTES

Llenguatge matemàtic

TREBALLATS

Expressió oral

Expressió escrita

Autoestima (quan veuen que el gos ha fet una ordre que li han demanat)

Companyonia (si el nen/a no sap quin nombre li ha tocat i l’ajudem a esbrinar-ho)

EDAT

D’1 a 6 anys. En les edats més petites, si el nen/a encara no parla, podem fer que digui el nombre amb els dits de la mà.

MATERIAL

Targetes amb els nombres

Motxilla pel Zuko

NOM ACTIVITAT

Aprenem les formes

DESCRIPCIÓ

Per fer aquesta activitat utilitzarem les mateixes targetes que hem utilitzat en l’activitat de “targetes de colors”, ja que aquestes tenen formes geomètriques diferents (cèrcol, triangle, quadrat...). Anirem introduint més formes a mesura que avancem en edat. Al principi en grup, un nen/a agafarà una targeta de la motxilla del gos i tots hauran de dir quina forma és. Més endavant es farà de forma individual.

En nens/es a partir de 4 anys, farem dos grups. Cada grup haurà de saber quina forma té la targeta que ha tret un membre de l’equip contrari i s’anirà puntuant. El grup que encerti més, haurà guanyat. ASPECTES

Pas previ a l’aprenentatge de la geometria

TREBALLATS

Raonament espacial

Expressió oral

Treball en grup

EDAT MATERIAL

De 2 a 6 anys -

Targetes amb formes

Motxilla pel Zuko

4.1.4. Motricitat La motricitat és un dels aspectes que s’han de treballar més d’hora. Tant la fina com la gruixuda és important tenir-les en compte, ja que és en aquestes edats quan podrem detectar anomalies i quan podrem posar-hi, si més no, estimulació per tal de corregirho, ja hem parlat anteriorment de les avantatges que té treballar la psicomotricitat i tot el que està relacionat amb ella. Ara veurem com podrem aplicar els exercicis i quins beneficis obtindrem. NOM ACTIVITAT

Sessió de psicomotricitat amb mòduls

DESCRIPCIÓ

En una sala dedicada exclusivament a fer psicomotricitat disposarem una sèrie de mòduls, fent un circuit. Els mòduls han de ser de diferents formes i han de presentar un repte per l’infant, ja que d’aquesta manera s’automotivarà. El paper del gos aquí és el de fer de “guia”. És a dir, fent tàrget de mà, el farem passar pels mòduls, ensenyant-los als nens/es el recorregut que han de fer. Després ells hauran de fer-lo i quan ja hagi passat tota la classe, d’un en un, seran ells qui guiïn al gos a través del circuit, però haurà de ser alhora que ells també el fan.

Un cop ho hagin fet, deixarem que els infants s’expressin lliurement amb els mòduls, mentre el gos descansa. Els últims 10 minuts de les sessions, es fa relaxació. Estirarem al gos al terra i en cada sessió de psicomotricitat, seran dos nens/es qui puguin posar el cap sobre el llom del gos, per sentir la seva respiració i relaxar-se alhora. ASPECTES

Motricitat gruixuda

TREBALLATS

Reforçament de l’autoestima

Relacions espacials

Exercici físic

Aprendre a relaxar-se

EDAT

A partir dels 3 anys fins els 6. Abans no considero que es pugui fer una sessió de psicomotricitat ordenada, ja que tot just comencen a treballar aquest concepte i és recomanable que en les primeres sessions els nens/es tinguin llibertat de moviment

MATERIAL

Mòduls de goma-espuma de diferents mides i formes

Es pot complementar la sessió amb pilotes, cèrcols, mocadors, etc...

NOM ACTIVITAT

Posem guapo al Zuko

DESCRIPCIÓ

Tal i com diu el nom de l’activitat, en aquest cas demanarem als nens/es que es converteixin en perruquers canins. Amb l’ajuda d’un raspall per gossos, hauran de raspallar-lo començant pel cap, passant per tot el llom fins la cua. Els petits que no puguin fer el moviment sencer de cop, hauran de desplaçar-se caminant, però sempre donant prioritat al moviment del braç. La intenció és que el braç faci un moviment en paral·lel al gos. Aprofitarem aquesta activitat per dir-los que el raspallat diari és una de les tasques més importants que hem de dur a terme si tenim un gos a casa. D’aquesta manera també treballarem

les responsabilitats que comporta tenir un animal de companyia ASPECTES

Motricitat gruixuda

TREBALLATS

Conscienciació de les responsabilitats que comporta un animal

EDAT

De l’1 als 6 anys. Per dur a terme aquesta activitat necessitem que com a mínim l’infant s’aguanti de peu

MATERIAL

Raspall per a gossos

NOM ACTIVITAT

Fem una coreografia

DESCRIPCIÓ

Amb aquesta activitat volem fer una petita coreografia molt senzilla on bàsicament els moviment que realitzi el gos sigui per luring, ja que d’aquesta manera no caldrà que el gos aprengui tot un seguit de senyals ni haurem de fer un encadenat. A més a més, podem treballar en grups de 2 o 4 nens/es i podem fer que cada coreografia sigui diferent. En infants més petits es farà de manera individual Per poder-la dur a terme, només haurem de definir quin tipus d’exercicis volem que el gos realitzi que puguin ser executables només utilitzant luring. Deixarem lloc a la improvisació i anirem apuntant en un paper els moviments que els nens/es vagin pensant. La música serà una cançó curta que també triaran els petits amb l’ajuda del mestre/a, depenent de si hi ha un interès especial en treballar alguna temàtica en concret.

ASPECTES

Motricitat gruixuda

TREBALLATS

Ritme

Memòria

Treball en equip, ja que la coreografia dependrà de com a mínim dues persones i aquestes han d’estar coordinades entre sí.

EDAT

De 2 a 4 anys, l’exercici es durà a terme de manera individual

De 5 a 6 anys, es farà en grups de 2 a 4 nens/es MATERIAL

Premis: pinso

Paper per apuntar la coreografia que farà cada nen/a o grup

NOM ACTIVITAT

Fem exercici amb el Zuko

DESCRIPCIÓ

Dintre de les activitats que farem per treballar la psicomotricitat, afegim aquesta on el Zuko tindrà un paper absolutament passiu, però els nens/es adquiriran un paper molt actiu. Realitzarem dues classes d’exercicis. En el primer, el gos estarà de peu, quiet i els nens/es hauran de passar per sota d’ell arrossegant-se pel terra com si fossin serps. Un a un aniran passant per sota i serà el punt de partida a un posterior circuit que els nens/es hauran de realitzar. En aquest circuit trobaran capses per passar per sobre, mòduls de psicomotricitat amb graons, un petit tobogan pel que s’hauran de tirar...el circuit el construirem amb els recursos que tinguem a l’abast, ja que l’objectiu principal és fer exercici físic. En el segon, el gos estarà al final del recorregut, estirat al terra i els nens/es hauran de passar per sobre d’ell. Se’ls pot oferir ajuda externa per fer-ho, però l’esforç gran l’hauran de fer els infants aixecant bé les cames por poder passar sense problemes.

ASPECTES

Motricitat gruixuda

TREBALLATS

Exercici físic

Seguir un ordre i tenir una bona organització, ja que hauran de respectar torns a l’hora de fer el circuit

EDAT

De 3 a 6 anys. Considero que edats menors comportaria una falta de sincronia a l’hora de fer tot el circuit de forma ordenada.

MATERIAL

Tot el material que tinguem al nostre abast a l’escola.

Qualsevol objecte serveix per posar-lo al circuit si superar-lo comporta l’execució d’un moviment físic per part de l’infant.

NOM ACTIVITAT

Imitem al Zuko

DESCRIPCIÓ

El Zuko serà l’exemple a imitar pels nens/es. El gos es posarà davant i la resta de nens darrera seu fent una fila en paral·lel i en ordre, vigilant que tots puguin veure quins moviments fa. Depenent de l’exercici hi haurà moments que utilitzarem una senyal per comunicar-nos amb el gos (seu, terra...)i de vegades simplement podrem utilitzar luring (fer una volta sobre sí mateix, fer la “croqueta”, saltar, anar d’un costat a l’altre...)

ASPECTES

Motricitat gruixuda

TREBALLATS

Imitació

Exercici físic

Extrapolació de moviments (gos vs nen/a)

EDAT

De 2 a 6 anys.

MATERIAL

Premis: pinso

4.1.5. Llenguatge escrit Malgrat que en les edats dels infants als que ens dirigim encara no es treballa la lectoescriptura, però si podem començar a introduir el concepte de les vocals amb nens/es de 4 a 5 anys i les consonants amb infants de fins a 6. NOM ACTIVITAT

Quina lletra és?

DESCRIPCIÓ

Per realitzar aquesta activitat utilitzarem unes targetes amb vocals i altres amb consonants. Necessitarem la motxilla del Zuko, on posarem les targetes i un a un, els nens/es aniran agafant una targeta quan el gos es posi davant d’ells. Hauran de dir quina lletra hi ha a la targeta

ASPECTES

Iniciació al llenguatge escrit

TREBALLATS

Memòria 45

EDAT MATERIAL

Treball del pensament abstracte

De 4 a 6 anys. -

Targetes amb les lletres

Motxilla del gos

4.2 Espectacles, festes i esdeveniments En aquest apartat descriurem les activitats en funció del que el client ens demani. Amb aquesta informació podrem dissenyar activitats segons les habilitats ja apreses del gos o li podrem ensenyar de noves, depenent del temps que se’ns doni. A continuació presentarem algunes activitats: NOM

Festa de la Castanyada

ACTIVITAT DESCRIPCIÓ

El primer que farem serà explicar el conte de “La Castanyera” . Un cop acabat, els explicarem que en aquesta ocasió la castanyera ha enviat al seu ajudant particular, el Zuko, a qui li haurem posat un mocador al cap (com la castanyera). Omplirem un cistell ple de castanyes i serà el Zuko l’encarregat de portarlo a la boca, agafant-lo per la nansa. Deixarem que els nens/es s’apropin d’un en un i agafin les castanyes per poder-les menjar. Després ballarem tots junts la dansa de “la Castanyera”. Pel conte i la cançó utilitzarem la llengua catalana.

ASPECTES

Treballem tant l’expressió oral com la comprensió a través del

TREBALLATS

conte i intentarem en la mesura del possible que els nens/es interactuïn i participin en l’explicació, fent preguntes, ajudant a explicar el conte, contestant a les nostres preguntes mentre l’expliquem... La interacció amb el Zuko és lúdica i per que els nens/es no que hagin tingut oportunitat de tocar un gos ho puguin fer.

EDAT

Dels 1 als 6 anys

MATERIAL

Un mocador pel Zuko, un cistell, castanyes, el conte de “La Castanyera” i la cançó de “La Castanyera”

Nom de l’activitat

Festa de Nadal

DESCRIPCIÓ

Farem cagar el tió. Dues setmanes abans, anirem a buscar el tió al bosc o farem que “piqui” a la porta de l’escola. Els explicarem als nens/es que li han de posar menjar cada dia per que el tió s’engreixi i després pugui cagar torrons, regals, menjar, etc. Un cop anem a fer-lo cagar, li cantarem la cançó21 en petits grups i el picarem amb un bastó. Després aixecarem la manta que porti per sobre el Tió i veurem que ha cagat regals. La funció del Zuko serà repartir els regals als nens/es.

ASPECTES

Treballem l’expressió oral i la comprensió, així com el ritme. Un

TREBALLATS

factor que també es treballa en petita mesura és la psicomotricitat pel fet de picar al Tió amb un bastó o pal. Amb el treball previ d’alimentar al Tió, estem treballant la constància i perseverança, ja que es converteix en un treball diari fins el moment de fer-lo cagar.

EDAT

Dels 1 als 6 anys

MATERIAL

Tió de fusta, manta, pals de fusta o similar, regals.

Nom

Festa de Sant Jordi

l’activitat DESCRIPCIÓ

Explicarem el conte de “La llegenda de St. Jordi”. El Zuko, un cop acabat el conte, els donarà a cada nen/a una rosa feta de paper, cartró, fusta, plastilina...

ASPECTES

Expressió oral i comprensió. Treballem la imaginació i el fet que

TREBALLATS

puguin relacionar-se amb qui està explicant el conte, ja que el narrador pot fer preguntes als nens/es que estiguin escoltant.

EDAT

Dels 1 als 6 anys

MATERIAL

Flors fetes amb diferents materials, el conte de “La llegenda de St. Jordi”

“Caga Tió, Tió de Nadal, avellanes i torrons. No caguis arengades, que són massa salades. Caga torrons, que són més bons”

Nom de l’activitat

Festa de final de curs

DESCRIPCIÓ

Farem una petita coreografia amb el Zuko. Demanarem prèviament a l’escola quina cançó volen que treballem i improvisarem amb la tècnica del luring. Podem barrejar exercicis que el gos ja sàpiga fer sota una ordre(seure, terra...). també demanarem a l’escola si han pensat en donar algun regal als nens/es de final de curs. Si és així, farem que sigui el Zuko qui els reparteixi amb l’ajuda de la motxilla. Posarem als nens/es en fila i farem que d’un en un agafin el seu regal, posant el gos davant d’ells. Quan haguem acabat deixarem que els nens/es puguin acariciar, al gos, passejar-lo, donar-li premis, però d’un en un i en ordre.

ASPECTES

Bàsicament aquest exercici és lúdic. El que es busca és que els

TREBALLATS

nens/es s’ho passin bé i puguin tenir la oportunitat de tocar un gos i passejar-lo si encara no ho han fet mai o no tenen la possibilitat de fer-ho sovint.

EDAT MATERIAL

Dels 1 als 6 anys -

Motxilla

Premis

Regals fets per l’escola

Cançó per la coreografia

Nom de l’activitat

Festa d’aniversari

DESCRIPCIÓ

Farem una petita coreografia amb el Zuko, posant la cançó “anys i anys per molts anys”. Amb la tècnica del luring, guiarem al gos perquè passi entre les nostres cames, perquè faci una volta sobre sí mateix, etc. Podem improvisar sobre la marxa. Quan acabi la cançó, farem que el nen/a de l’aniversari pugui repetir la coreografia amb el Zuko. Després serà l’hora d’obrir els regals. Demanarem als assistents a la festa que es col·loquin en fila amb el seu regal i l’infant anirà passant d’un en un amb el 48

Zuko com a ajudant. Ell portarà la motxilla i el petit/a podrà col·locar els regals dins sempre que sigui possible. Quan hagi acabat tots els nens/es de la festa podran tocar al gos, passejar-lo, donar-li premis, però d’un en un i en ordre. ASPECTES

Psicomotricitat

TREBALLATS

Sentit del ritme

Ordres verbals

EDAT

Dels 1 als 6 anys

MATERIAL

Motxilla pel Zuko

Cançó d’aniversari

Premis

Bossa per posar els premis

4.3 Conscienciació a la població 4.3.1. Quines cures i necessitats té un animal de companyia? Dins d’aquest apartat, com ja he comentat anteriorment, una de les explicacions que donarem als nens/es i als adults en el segon cas d’activitats, seran totes les cures que comporta tenir un gos a casa. Aquestes activitats estan pensades pels nens/es a partir de 2 anys, ja que és en aquesta edat quan més interaccionen i aprofitarem que ja comencen a parlar. Fer-ho amb infants més petits, seria més complicat ja que costaria molt més que mantinguessin l'atenció durant l’explicació. Portarem tot el material necessari : raspall, menjar(pinso, paté i galetes),bols de menjar i beure, kong, aigua, bosses per excrements, corda, collar i sabó. Ho posarem tot a la vista dels nens/es i anirem demanant al gos amb l’ordre “agafa” que vagi agafant amb la boca els diferents materials i que me’l porti. La dinàmica sempre és la mateixa per cada objecte. Primer preguntem als nens/es si saben què és i perquè serveix. Si saben la resposta deixarem que ho expliquin ells (per treballar la llengua oral) i se’ls rectificarà en el cas que fos necessari. Si no parlessin, se’ls hi explicaria poc a poc i entonant exageradament per captar més la seva atenció: •

Raspall: explicarem que el raspall serveix per mantenir al gos net. També que el raspallat ha de ser al contrari de la direcció del pel al principi i després cap al 49

final al revés. Raspallar al nostre gos cada dos dies ens servirà per treure-li la pols que pot acumular i fer que el pèl brilli. Un cop els hi hagi fet la demostració, demanaré un voluntari que vulgui raspallar al gos (treballen psicomotricitat gruixuda). •

Menjar: hi ha tres tipus: - Pinso, que explicarem que és el menjar principal del gos. Que se li ha de donar d’un a dos cops al dia i que hem de vigilar amb les racions, ja que cada gos té una quantitat diferent de menjar. Podem explicar que hi ha diferents tipus de pinso: per cadells, per gossos sènior, lights...i també demanarem al gos que porti un bol. Avisarem que hi ha gossos que els agrada menjar tranquils i que si no coneixem al gos, sota cap concepte ens aproparem mentre mengi. D’aquesta manera prevenim possibles atacs de gossos possessius amb el seu menjar. -Paté: juntament amb la llauna de paté demanarem al gos que també porti el kong i els explicaré que serveix per posar menjar a dins (posant l’exemple del paté) i que li podem donar al gos quan marxem de casa i el deixem sol, perquè així s’entretingui, ja que treure el menjar del kong el distraurà durant una bona estona i estimularà la seva creativitat, pensant en maneres de treure’l de dins. -Galetes i capricis: utilitzarem les galetes per introduir als petits en el món de l’ensinistrament. Els explicarem que quan un gos fa alguna cosa que volem, l’hem de premiar amb un menjar que sigui especial. A aquest menjar l’anomenem “premi” i li podem donar directament amb la mà o llençar-lo al terra. Li demanarem al nen/a que li doni una ordre (un “seu” per exemple) i que quan el gos ho faci li doni el premi. Podem anar variant l’ordre segons el que ens convingui.

•

Aigua: aquest és un element molt important pel gos. S’ha de mantenir hidratat i farem un símil amb els mateixos nens/es. Els explicarem la importància de donar-los aigua sobretot a l’estiu que és quan fa més calor i que sempre ha de tenir el bol ple. Els direm que si sortim a fer una excursió amb el gos, on estarem una bona estona caminant, és molt aconsellable que portin aigua per a poderli donar.

•

Bosses per excrements, corda i collar: aquests tres elements són bàsics per quan sortim a passejar amb el nostre gos. El collar li posarem al coll i demanarem un voluntari per que ho faci. Després explicarem que la corda és necessària i obligatòria, per diversos motius: poder controlar al gos, que no s’escapi i per evitar perills que ens puguem trobar a l’hora de passejar: creuarnos amb altres gossos, persones, nens/es petits, etc. El mateix voluntari que ha posat el collar, podrà passejar-lo per la sala. Li explicarem la manera correcta d’agafar la corda: el més curt possible i sense tirar al gos, mantenint-lo al nostre costat. Aprofitarem aquesta activitat per explicar la funció de les bosses d’excrements: quan traiem al gos a passejar, una de les raons de perquè ho fem és per a que puguin fer les seves necessitats. Però hem d’aclarir que els gossos no poden recollir els seus excrements i que aquesta funció l’hem de fer nosaltres. Per això serveix les bosses. El motiu principal és que hem de mantenir els carrers nets, ja que no és agradable trepitjar un excrement. Penso que si ja de ben petits se’ls explica, aconseguirem que els infants siguin curosos en aquest aspecte i puguin donar exemple a la gent que no ho fa. Per simular aquesta acció, posarem un excrement de mentida al terra i els explicarem com recollir-la sense que ens taquem. Després ho llencem a una brossa i...llestos!.

•

Sabó: moltes persones porten als seus gossos a un perruqueria canina. De la mateixa manera que nosaltres ens dutxem per estar “guapos” els gossos també ho fan, però no tant sovint com les persones. Existeix la opció de dutxar-los a casa i els explicarem que en botigues especialitzades podem trobar diferents tipus de sabons, depenent del pelatge de l’animal. Farem una simulació de com s’ha de rentar un gos i explicarem que és molt important l’esbandit , ja que si queden restes de sabó, l’animal podria tenir picors. Simularem que netegem les orelles, les potes, el tronc i la cua, fent moviments en cercles i estrenyent amb les puntes dels dits. Un cop net, assecarem el cabell primer amb una tovallola i després amb un assecador. Aquest tipus d’higiene la podrem realitzar com a molt un cop al mes, i explicarem que amb el raspallat del cabell els gossos es mantenen nets i per tat no cal dutxar-los tan sovint com ho fem nosaltres. Farem la broma que això no serveixi d’excusa per no banyar-se.

Un cop haguem acabat amb la presentació de tots els materials, passarem a explicar la importància de la figura del veterinari. Explicarem que el veterinari és un gran amic que ens ajudarà a mantenir al nostre gos sà. Ell li posarà les vacunes que necessita per que no es posi malalt, li farà les revisions i haurem d’anar sempre que veiem que el gos està malalt. Els nens/es han de tenir al veterinari com a un referent i aquell a qui demanar consell. Farem el símil amb el pediatre, preguntant-los: “quan vosaltres esteu malalts a qui aneu a veure? Doncs els animals van al veterinari”. 4.3.2. Adopta, no compris L’abandonament és un fet que, malauradament es dona a diari. Segons la F.A.P.A.M.22, cada 3 minuts s’abandona a una animal de companyia a Espanya, més de 300.000 a l’any. A més a més, la crisi econòmica ha provocat que mantenir a un animal de companyia sigui inviable per moltes famílies. És per això que les gosseres i protectores estan desbordades i que es fa urgent una crida a l’adopció. Des d’aquest projecte m’agradaria animar tan a nens/es com a adults a que si volen gaudir de la companyia d’un animal, optin per l’adopció. Els explicaria que els animals adoptats, tenen un xip d'identificació on estan totes les seves dades i que és el millor mètode per recuperar a un animal que s’ha perdut. A més a més, entreguen a l’animal desparasitat, amb les vacunes al dia i esterilitzat. Sabem que els cadells són molt macos i simpàtics, però hem de fomentar l’adopció d’animals adults i sèniors, explicant que els cadells tard o d’hora es faran grans i que adoptar a un gos adult aporta l’avantatge de que el seu caràcter ja està format i és molt més fàcil que s’adapti a la nostra família, ja que hi ha un animal especial per cada família especial. Per explicar aquest apartat, m’ajudaria del conte “Bienvenido a casa Max” ( veure annex 7 Max ), creat per la Fundació Affinity23, on s’explica com una família adopta a un gos, totes les cures que necessita i què fan quan arriben èpoques de vacances. A través del conte motivaria als nens/es que volguessin tenir un animal de companyia a demanar als pares que ho fessin a través d’una protectora. També els animaria a donar

Federación de Asociaciones de Protección Animal de Madrid Fundació creada al 1987 per l’empresa Affinity Petcare, empresa líder en el mercat español en la venda d’aliment per gossos y gats. Aquesta entitat és sense ànim de lucre 23

un cop d’ull a la pàgina web de la Fundació24 i a si estan interessats posar-los en contacte amb diverses protectores amb les que tinc relació: SOSGolden, ARBRA i l’Associació Protectora d’Animals de Granollers25. Aquestes entitats els aconsellaran en quina és la millor opció segons el tipus de família que siguin, el lloc on viuen, les condicions personals, etc. 5. PROGRAMA DE TREBALL Per poder dur a terme un correcte ensinistrament del Zuko, haurem de dissenyar un programa de treball. Aquest consisteix en explicar detalladament com ensenyarem cada exercici que volem aconseguir, quines ordres verbals i físiques donarem i com estaran distribuïts els entrenaments en temps (horaris i dies d’entrenament). En les descripcions dels exercicis especificarem quines tècniques d’ensinistrament utilitzarem i quins són els passos a seguir per aconseguir que l’exercici que li estem demanant sigui el més precís i consolidat possible. El programa de treball el dividirem en: •

Ensinistrament de base

•

Cronograma de l’ensinistrament de base

•

Ensinistrament específic

•

Cronograma de l’ensinistrament específic

El material que necessitarem per poder dur a terme els entrenaments serà: -

Premis (quantitat diària de menjar que li pertoca al gos) Clicker Bossa per a posar els premis Corretja i collar Aigua Joguines: pilotes i cordes

5.1 Ensinistrament de base Dins de l’ensinistrament caní hi ha una sèrie d’exercicis que denominem “base”, perquè són els que molts cops utilitzem com a punt de sortida per aconseguir un altre

24 25

http://www.fundacion-affinity.org http://www.sosgolden.org , http://adopcionsresponsables.org i http://www.protectoragranollers.org

exercici. Són els moviments més simples i que en la majoria d’ocasions el gos els fa de forma natural. El que pretenem és que sota una ordre verbal, la faci quan nosaltres li indiquem. Hi ha diversos exercicis de base, però nosaltres, pel tipus d’activitats que farem, només necessitem tres: seu, terra i quiet. A continuació descriurem de forma detallada com s’han d’ensenyar i quines eines utilitzarem per fer-ho. Per poder començar a fer els exercicis, el gos ha de tenir carregat el clicker26. També hem de tenir present que no començarem cap ensinistrament fins que el gos prèviament no hagi fet les seves necessitats: •

Càrrega del clicker : per poder començar l’entrenament base, necessitarem prèviament haver carregat el clicker. El clicker és una eina que produeix un so curt i precís quan premem una petita pestanya que té. Aquest so l’haurem d’associar a un premi cada cop que es produeixi. D’aquesta manera, quan el gos senti el soroll, sabrà que després apareixerà un premi. El clicker ens dona precisió i immediatesa, ja que quan el gos realitza el moviment just que estem buscant, li indiquem que és allò el que volem i que tindrà un premi per haverho fet bé. Es tracta d’una simple associació soroll-premi. Per poder carregar el clicker, ho farem de dues maneres: -

Primer tirarem un grapat de premis al terra i cada cop que el gos agafi un, clicarem.

Després de diferents assajos, li donarem els premis d’un en un de la nostra mà. La seqüència serà click-premi.

Sabrem que el clicker està carregat quan al fer-lo sonar, el gos dirigeix la seva mirada buscant el premi. Quan entrenem, sempre que es faci sonar el clicker ha d’haver-hi premi, ja que sinó aquesta associació es perdria. A més a més, el clicker pot ser una eina molt valuosa, però si no es fa servir correctament pot portar a equívocs en el gos. Per tant, hem d’estar molt segurs del moment en que el fem sonar, clicant el moment més precís de l’exercici.

Carregar el clicker significa que el gos ha d’haver associat prèviament el soroll del clicker a un premi. D’aquesta manera quan el senti li estarem indicant que aquell precís moviment és el que li estem demanant.

•

Seu : serà l’ordre amb la que iniciarem l’ensinistrament i de la que partim per ensenyar altres ordres més endavant. Ens ajudarà en el control del gos i a mantindré l’atenció en el guia27. Per aconseguir aquest moviment utilitzarem la tècnica del luring28.Ens posarem davant del gos (de peu o asseguts si és necessari) amb un tros de premi/menjar a la mà dreta. Captarem la seva atenció amb el menjar i pujarem la mà, a prop de la seva trufa, fent que ens segueixi aixecant el cap. Seguirem pujant la mà fins que el gos s’assegui de forma natural (quan aixequi el cap, se li aniran caient els quarts del darrere). Clicarem i premiarem donant-li el tros de menjar. Després de diverses repeticions, podem incorporar l’ordre verbal “seu” i l’ordre física d’aixecar la mà doblegant el colze. Recompensarem sempre que l’animal faci la conducta. Poc a poc canviarem el programa de recompensa a intermitent29, però sempre i quan l’animal ja faci de manera correcta l’exercici cada vegada que se li demana. Realitzarem entrenaments de 10 minuts de duració, descansant 5 minuts, durant 30 minuts, dos cops al dia. Al principi ho farem en un entorn controlat i tranquil i quan el percentatge dels exercicis siguin executats correctament en un 80% de les vegades, poc a poc introduirem distractors per aconseguir afermar la conducta.

•

Terra : De la mateixa manera que el “seu” aquest és un exercici bàsic per guanyar control sobre el gos. Començarem l’exercici des de la posició de sentat. Utilitzarem també la tècnica del luring. Amb el premi a la mà dreta, aproparem el menjar a la seva trufa i anirem baixant la mà fins arribar al terra, allunyant-la lleugerament, davant del gos. L’animal seguint el menjar, acabarà tombant-se de manera natural. Després de diverses repeticions, incorporarem l’ordre verbal “terra” i l’ordre física d’estendre el braç cap avall, enganxat al cos, i el recompensarem sempre que l’animal faci la conducta, per anar canviant el programa de reforçament a intermitent, de nou, sempre que l’animal faci la conducta sempre que se li demana. Com en l’exercici anterior, primer

27 Guia: persona que controla i dirigeix els moviments d’un gos. Té cura d’aquest i li proporciona benestar. 28 Tècnica que utilitza el menjar posat a la mà per guiar al gos a través de seguir amb l’olfacte la olor. 29 No premiar sempre que el gos faci el comportament. Per exemple premiar 1 cop de cada 3 que ho faci bé.

realitzarem l’entrenament en un entorn controlat i poc a poc anirem incorporant distractors. Els entrenament seran de 10 minuts, descansant 5, durant 30 minuts, dos cops al dia. •

Quiet : aquesta és l’ordre principal de control i ens serà de molta utilitat en un gos de treball. Això significa que ha de quedar molt ben consolidada. Li donarà seguretat al gos quan no estiguem amb ell. Partint de l’ordre “seu”, farem una senyal amb el palmell de la mà oberta (ordre física) i direm l’ordre verbal “quiet”. Passats uns segons (primer 3 segons, després 4, etc.) mantenint aquesta posició, premiarem al gos. En el cas que el gos s’aixequés, començarem de tornada a l’ordre inicial i repetirem l’exercici. Al principi el gos haurà d’estar en aquesta posició al nostre costat, però poc a poc nosaltres ens anirem movent pels voltants, sense allunyar-nos gaire. Per tant, treballarem els criteris de temps (allargant-lo) i distància primer per separat i després alhora. Cada cop que el gos mantingui la posició el premiarem, però si s’aixeca, començarem des del principi sense premiar-lo. És molt important no reganyar-lo i tenir paciència. Si veiem que el gos no consolida l’ordre, haurem de baixar els criteris previs i acomodar-los al que ens demani el gos, incrementant més lentament la dificultat. Premiarem a l’animal quan es quedi quiet fins que tornem cap a ell. Començarem amb reforç continu per anar passant a un reforçament intermitent poc a poc.

•

Target de mà (toca) : el target de mà ens servirà per poder guiar al gos cap a la direcció que nosaltres vulguem i en algunes ocasions per indicar-li alguna ubicació que volem que toqui amb la trufa. Començarem apropant el palmell de la mà dreta al gos, a l’alçada del morro. Aquesta serà la nostra senyal física. Esperem que, per simple curiositat, el gos ens toqui el palmell amb la seva trufa i cliquem. Repetim l’exercici diverses vegades, fins que ho tingui assolit. El següent pas serà moure´ns cap endavant amb el palmell davant del nas. Quan el gos ens segueixi, tornem a clicar. Per aquest exercici introduirem l’ordre “toca”, ja que ens servirà més endavant per indicar-li quan volem que toqui un objecte, guiant-lo amb la mà.

5.2 Cronograma de l’ensinistrament de base El cronograma de l’ensinistrament de base està pensat per que duri quatre setmanes. Treballarem de dilluns a divendres, fent descans el cap de setmana. Les sessions seran de 30 minuts, treballant 10 minuts i descansant 5 minuts entremig. Farem dues sessions diàries. L’explicació detallada de la realització dels exercicis està en l’apartat anterior, de manera que en el cronograma només s’explicaran els passos bàsics a seguir. Per a qualsevol dubte, s’haurà de consultar l’apartat anterior de l’exercici que correspongui. Malgrat que l’entrenament el duré jo mateixa a terme, està pensat per a que qualsevol persona que sigui ensinistradora el pugui realitzar, en el cas que fos necessari. És important que tinguem present que sempre mirem el benestar de l’animal. Si per qualsevol motiu veiem que l’animal no està concentrat, que no fa cas o que presta més atenció a qualsevol altre cosa que a nosaltres, deixarem l’entrenament immediatament i el continuarem més endavant o si es donés el cas, al dia següent. També hem de tenir present que abans de començar amb l’entrenament, el gos ha d’haver fet les seves necessitats. El material que necessitem per dur a terme l’ensinistrament és: premis, bossa de premis, corretja i collar i clicker. SETMANA 1 DIA

HORA

INSTRUCTOR

EXERCICI

EXPLICACIÓ

Dilluns

9:30-

Sandra

Càrrega

Donarem

del clicker

menjar immediatament després

10:00

reforçament

de fer sonar el clicker (com a molt un segon) i fem diverses repeticions. per comprovar que s’ha assolit, farem sonar el clicker i mirarem si el gos reacciona buscant el menjar. Dilluns

18:0018:30

Sandra

Recordator

Comprovarem que el clicker està

i del clicker

carregat i començarem amb el

(2 minuts)

“seu” amb luring i clicker tal i

+ inici al

com es descriu en l’apartat

“seu”

d’exercicis. Premiarem sempre Clicker + premi

Dimarts

9:30-

Sandra

“seu”

10:00

Repetirem el comportament del “seu” fins que es realitzi en un 50-70% dels cops. Premiarem sempre. Clicker + premi

Dimarts

18:00-

Sandra

“seu”

18:30

Repetirem el comportament del “seu” fins que es realitzi el 100% de les vegades. Introduirem l’ordre “seu” abans de que el gos faci l’acció i també l’ordre física. Premiarem sempre. Clicker + premi

Dimecres

9:30-

Sandra

“seu”

10:00

Repetirem l’ordre “seu” verbal i física,

premiant

forma

aleatòria. (una de cada tres vegades que ho faci bé) Clicker + premi Dimecres

18:00-

Sandra

“seu”

18:30

Repetirem

comportament

“seu” en un ambient diferent, premiant

sempre.

comportament amb distractors el practicarem cada cop que estigui en un ambient diferent que no sigui el d’entrenament habitual. Clicker + premi Dijous

9:3010:00

Sandra

“seu”

Començarem a retirar el clicker.

(retirada

A l’ordre de “seu” ja no clicarem,

del clicker)

però seguirem premiant sempre,

seu

entorn

habitual

d’entrenament. Premi Dijous

18:00-

Sandra

18:30

“seu”

ambient

diferent

(retirada

l’habitual, farem el “seu” sense

del clicker)

clicker però premiant sempre. Premi

Divendres

9:30-

Sandra

10:00

“seu”

Afermarem el comportament del

(retirada

“seu” en l’ambient habitual i

del clicker)

premiant de forma aleatòria sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

18:00-

Sandra

18:30

“seu”

Afermarem el “seu” en un

(retirada

ambient diferent a l’habitual,

del clicker)

premiant de forma aleatòria sense clicker (un de cada tres) Premi

SETMANA 2 DIA

HORA

INSTRUCTOR

EXERCICI

Dilluns

9:30-

Sandra

“seu”

10:00

EXPLICACIÓ (2

Recordarem durant els dos

minuts) +

primers minuts el “seu” amb

“terra”

reforçament intermitent. Passat aquest

temps

introduirem

l’exercici “terra” tal i com es descriu en l’apartat anterior. Farem servir clicker per reforçar i es premiarà cada cop. Clicker+ premi. Dilluns

18:00-

Sandra

“terra”

18:30

Repetirem el comportament del “terra” fins que es realitzi en un 50-70% dels cops. Premiarem

sempre. Clicker + premi Dimarts

9:30-

Sandra

“terra”

10:00

Repetirem el comportament del “terra” fins que es realitzi el 100%

les

Introduirem

vegades.

l’ordre

“terra”

abans de que el gos faci l’acció i també l’ordre física. Premiarem sempre. Clicker + premi Dimarts

18:00-

Sandra

“terra”

18:30

Repetirem l’ordre “terra” verbal i física, premiant de forma aleatòria. (una de cada tres vegades que ho faci bé) Clicker + premi

Dimecres

9:30-

Sandra

“terra”

10:00

Repetirem

comportament

“terra” en un ambient diferent, premiant

sempre.

comportament amb distractors el practicarem cada cop que estigui en un ambient diferent que no sigui el d’entrenament habitual. Clicker + premi Dimecres

18:00-

Sandra

18:30

“terra”

Començarem a retirar el clicker.

(retirada

A l’ordre de “terra” ja no

del clicker)

clicarem,

però

seguirem

premiant sempre, en el seu entorn habitual d’entrenament. Premi Dijous

9:3010:00

Sandra

“terra”

(retirada

l’habitual, farem el “terra” sense

del clicker)

clicker però premiant sempre.

ambient

diferent

Premi Dijous

18:00-

Sandra

18:30

“terra”

Afermarem el comportament del

(retirada

“terra” en l’ambient habitual i

del clicker)

premiant de forma aleatòria sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

9:30-

Sandra

10:00

“terra”

Afermarem el “terra” en un

(retirada

ambient diferent a l’habitual,

del clicker)

premiant de forma aleatòria sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

18:00-

Sandra

18:30

“terra” (2

Recordarem durant els dos

minuts) +

primers minuts el “terra” amb

“quiet”

reforçament intermitent. Passat aquest

temps

introduirem

l’exercici “quiet” tal i com es descriu en l’apartat anterior. Farem servir clicker per reforçar i es premiarà cada cop. Clicker+ premi. SETMANA 3 DIA

HORA

INSTRUCTOR

EXERCICI

EXPLICACIÓ

Dilluns

9:30-

Sandra

“quiet”

Repetirem el comportament del

10:00

“quiet” fins que es realitzi en un 50-70% dels cops. Premiarem sempre. Clicker + premi

Dilluns

18:00-

Sandra

“quiet”

18:30

Repetirem el comportament del “quiet” fins que es realitzi el 100%

les

vegades.

Introduirem l’ordre “quiet” abans

de que el gos faci l’acció i també l’ordre

física.

Premiarem

sempre. Clicker + premi Dimarts

9:30-

Sandra

“quiet”

10:00

Repetirem l’ordre “quiet” verbal i física, premiant de forma aleatòria. (una de cada tres vegades que ho faci bé) Clicker + premi

Dimarts

18:00-

Sandra

“quiet”

18:30

Repetirem

comportament

“quiet” en un ambient diferent, premiant

sempre.

comportament amb distractors el practicarem cada cop que estigui en un ambient diferent que no sigui el d’entrenament habitual. Clicker + premi Dimecres

9:30-

Sandra

10:00

“quiet”

Començarem a retirar el clicker.

(retirada

A l’ordre de “quiet” ja no

del clicker)

clicarem,

però

seguirem

premiant sempre, en el seu entorn habitual d’entrenament. Premi Dimecres

18:00-

Sandra

18:30

“quiet”

ambient

diferent

(retirada

l’habitual, farem el “quiet” sense

del clicker)

clicker però premiant sempre. Premi

Dijous

9:3010:00

Sandra

“quiet”

Afermarem el comportament del

(retirada

“quiet” en l’ambient habitual i

del clicker)

premiant de forma aleatòria sense clicker (un de cada tres) Premi

Dijous

18:00-

Sandra

18:30

“quiet”

Afermarem el “quiet” en un

(retirada

ambient diferent a l’habitual,

del clicker)

premiant de forma aleatòria sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

9:30-

Sandra

10:00

“quiet” (2

Recordarem durant els dos

minuts) +

primers minuts el “quiet” amb

“toca”

reforçament intermitent. Passat aquest

temps

introduirem

l’exercici “toca” tal i com es descriu en l’apartat anterior. Farem servir clicker per reforçar i es premiarà cada cop. Clicker+ premi. Divendres

18:00-

Sandra

“toca”

18:30

Repetirem el comportament del “toca” fins que es realitzi en un 50-70% dels cops. Premiarem sempre. Clicker + premi

SETMANA 4 DIA

HORA

INSTRUCTOR

EXERCICI

EXPLICACIÓ

Dilluns

9:30-

Sandra

“toca”

Repetirem el comportament del

10:00

“toca” fins que es realitzi el 100% de les vegades. Introduirem l’ordre “toca” abans de que el gos faci l’acció i també l’ordre física. Premiarem sempre. Clicker + premi

Dilluns

18:00-

Sandra

“toca”

18:30

Repetirem l’ordre “toca” verbal i física,

premiant

forma

aleatòria. (una de cada tres

vegades que ho faci bé) Clicker + premi Dimarts

9:30-

Sandra

“toca”

10:00

Repetirem

comportament

“toca” en un ambient diferent, premiant

sempre.

comportament amb distractors el practicarem cada cop que estigui en un ambient diferent que no sigui el d’entrenament habitual. Clicker + premi Dimarts

18:00-

Sandra

18:30

“toca”

Començarem a retirar el clicker.

(retirada

A l’ordre de “toca” ja no

del clicker)

clicarem,

però

seguirem

premiant sempre, en el seu entorn habitual d’entrenament. Premi Dimecres

9:30-

Sandra

10:00

“toca”

ambient

diferent

(retirada

l’habitual, farem el “toca” sense

del clicker)

clicker però premiant sempre. Premi

Dimecres

18:00-

Sandra

18:30

“toca”

Afermarem el comportament del

(retirada

“toca” en l’ambient habitual i

del clicker)

premiant de forma aleatòria sense clicker (un de cada tres) Premi

Dijous

9:3010:00

Sandra

“toca”

Afermarem el “toca” en un

(retirada

ambient diferent a l’habitual,

del clicker)

premiant de forma aleatòria sense clicker (un de cada tres) Premi

Dijous

18:00-

Sandra

18:30

Repàs

Anirem repassant els 4 exercicis,

tots

els

sense seguir un ordre concret i

exercicis

premiant de forma aleatòria, per afermar els comportaments, en l’ambient

habitual

d’entrenament. Divendres

9:30-

Sandra

10:00

Repàs

Anirem repassant els 4 exercicis,

tots

els

sense seguir un ordre concret i

exercicis

premiant de forma aleatòria, per afermar els comportaments, en un ambient diferent a l’ habitual d’entrenament.

Divendres

18:00-

Sandra

18:30

Repàs

Anirem repassant els 4 exercicis,

tots

els

sense seguir un ordre concret i

exercicis

premiant de forma aleatòria, per afermar els comportaments, en un ambient diferent a l’ habitual d’entrenament.

5.3 Ensinistrament específic L’ensinistrament específic és aquell que durem a terme per ensenyar-li al gos exercicis més concrets, adaptats a les nostres necessitats en funció de les activitats que realitzem amb els nens/es. Els exercicis que realitzarem seran: Passa, agafa i deixa i borda (sense ordre verbal, només física). A continuació descriurem de forma detallada com s’han d’ensenyar i quines eines utilitzarem per fer-ho. Per poder començar a fer els exercicis, el gos ha de tenir carregat el clicker. També hem de tenir present que no començarem cap ensinistrament fins que el gos prèviament no hagi fet les seves necessitats: • Passa : Per realitzar aquest exercici utilitzarem la tècnica del luring, ja que és la més efectiva i còmoda per fer-ho. Utilitzarem aquesta ordre, sobretot en l’activitat on els nens/es han d’agafar un cèrcol del color que hagin escollit i li 65

demanin al gos que passi per dins. Per entrenar-lo agafarem un premi amb la mà dreta i el posarem a l’alçada de la seva trufa. Amb la mà esquerra aguantarem el cèrcol i posarem la mà dreta a l’altre extrem del cèrcol, convidant al gos a que el travessi per aconseguir el premi. Un cop el gos estigui a l’altre extrem del cèrcol, havent passat tot el cos, cliquem i el premiem. Ens podem trobar en que al gos li costi travessar el cèrcol de cop. Si fos el cas, clicarem i premiarem qualsevol aproximació que el gos faci al cèrcol, per petita que sigui. L’ordre verbal que introduirem serà “passa” i la física serà la pròpia del luring: senyalar el cèrcol i passar la mà a través d’ell. Quan el gos hagi assolit el moviment, li tirarem el premi a l’altre extrem del cèrcol per guanyar rapidesa en l’exercici. • Agafa i deixa : li ensenyarem a agafar un objecte amb la boca i poc a poc anirem introduint el concepte de deixar-lo anar. Amb un premi a la mà, i una joguina del gos a l’altre el convidarem a agafar l’objecte i a mantenir-lo dins la boca, cada cop que ho faci cliquem i donem premi. Després anem pujant el criteri gradualment, premiant només els temps de major durada, fins que el gos sàpiga aguantar un objecte a la boca. A continuació li deixarem l’objecte al terra, convidant al gos a agafar-lo, introduint l’ordre verbal “agafa” i assenyalant amb el dit l’objecte com a ordre física. Cada cop que el gos agafi l’objecte, cliquem i premiem. Per a que deixi anar l’objecte, li posarem el palmell de la mà obert a sota del morro. Quan ens deixi l’objecte, clicarem i premiarem. Quan ho hagi repetit diverses vegades, introduïm l’ordre “deixa” abans de que faci el moviment. Tenim per tant que aquest exercici consta de dues parts i com a tals les entrenarem primer per separat, ajuntant-les en una fase final de l’entrenament, tal i com es veurà en el cronograma. • Bordar : aquest exercici ens ajudarà en l’activitat de contar i d’aprendre els nombres. Hi ha gossos que els costa bordar, i aquest és el cas del Zuko. Però per aconseguir-ho, li ensenyarem el pot del menjar i ens posarem d’esquena a ell. Cada gos té la seva manera de reclamar i quan el Zuko veu que no se li posa el menjar, acaba bordant. Per tant, utilitzarem aquest mètode per provocar-lo. Amb el clicker a una mà i el premi a l’altre estarem molt atents al primer lladruc. Clicarem i li donarem premi. En aquest exercici no introduirem ordre verbal, 66

sinó física. Obrirem i tancarem la mà cada cop que faci un lladruc. Per tant, primer repetirem l’exercici amb el clicker diverses vegades fins finalment introduir la senyal física. Hem d’aconseguir que només faci un lladruc en cada moviment de la mà. 5.4 Cronograma de l’ensinistrament específic El cronograma de l’ensinistrament específic està pensat per que duri quatre setmanes. Treballarem de dilluns a divendres, fent descans el cap de setmana. Les sessions seran de 30 minuts, treballant 10 minuts i descansant 5 minuts entremig. Farem dues sessions diàries. L’explicació detallada de la realització dels exercicis està en l’apartat anterior, de manera que en el cronograma només s’explicaran els passos bàsics a seguir. Per a qualsevol dubte, s’haurà de consultar l’apartat anterior de l’exercici que correspongui. Malgrat que l’entrenament el duré jo mateixa a terme, està pensat per a que qualsevol persona que sigui ensinistradora el pugui realitzar, en el cas que fos necessari. És important que tinguem present que sempre mirem el benestar de l’animal. Si per qualsevol motiu veiem que l’animal no està concentrat, que no fa cas o que presta més atenció a qualsevol altre cosa que a nosaltres, deixarem l’entrenament immediatament i el continuarem més endavant o si es donés el cas, al dia següent. També hem de tenir present que abans de començar amb l’entrenament, el gos ha d’haver fet les seves necessitats. El material que necessitarem serà: premis, bossa de premis, clicker, joguines i corretja i collar. SETMANA 1 DIA

HORA

INSTRUCTOR

EXERCICI

EXPLICACIÓ

Dilluns

9:30-

Sandra

“passa”

començarem amb el “passa”

10:00

amb luring i clicker tal i com es descriu en l’apartat d’exercicis. Premiarem sempre. Clicker + premi

Dilluns

18:00-

Sandra

“passa”

18:30

Repetirem el comportament del “passa” fins que es realitzi en un 50-70% dels cops.

Premiarem sempre. Clicker + premi Dimarts

9:30-

Sandra

“passa”

10:00

Repetirem el comportament del “passa” fins que es realitzi el 100%

Introduirem

les

vegades.

l’ordre

“passa”

abans de que el gos faci l’acció i també l’ordre física. Premiarem sempre. Clicker + premi Dimarts

18:00-

Sandra

“passa”

18:30

Repetirem l’ordre “passa” verbal i física, premiant de forma aleatòria. (una de cada tres vegades que ho faci bé) Clicker + premi

Dimecres

9:30-

Sandra

“passa”

10:00

Repetirem

comportament

“passa” en un ambient diferent, premiant

sempre.

comportament amb distractors el practicarem cada cop que estigui en un ambient diferent que no sigui el d’entrenament habitual. Clicker + premi Dimecres

18:00-

Sandra

18:30

“passa”

Començarem a retirar el clicker.

(retirada

A l’ordre de “passa” ja no

del

clicarem,

clicker)

premiant sempre, en el seu

però

seguirem

entorn habitual d’entrenament. Premi Dijous

9:3010:00

Sandra

“passa”

ambient

diferent

(retirada

l’habitual, farem el “passa”sense clicker però premiant sempre.

del

Premi

clicker) Dijous

18:00-

Sandra

18:30

“passa”

Afermarem el comportament del

(retirada

“passa” en l’ambient habitual i

del

premiant de forma aleatòria

clicker)

sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

9:30-

Sandra

10:00

“passa”

Afermarem el “passa” en un

(retirada

ambient diferent a l’habitual,

del

premiant de forma aleatòria

clicker)

sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

18:00-

Sandra

18:30

“passa”

Recordarem durant els dos

primers minuts el “passa” amb

minuts) +

reforçament intermitent. Passat

introduc

aquest

ció

l’exercici “agafa” tal i com es

“agafa”

temps

introduirem

descriu en l’apartat anterior. Farem servir clicker per reforçar i es premiarà cada cop. Clicker+ premi.

SETMANA 2 DIA

HORA

INSTRUCTOR

EXERCICI

EXPLICACIÓ

Dilluns

9:30-

Sandra

“agafa”

Repetirem el comportament de

10:00

l’“agafa” fins que es realitzi en un 50-70% dels cops. Premiarem sempre. Clicker + premi

Dilluns

18:00-

Sandra

“agafa”

18:30

Repetirem el comportament de l’“agafa” fins que es realitzi el 100% de les vegades. Introduirem l’ordre “agafa” abans de que el

gos faci l’acció i també l’ordre física. Premiarem sempre. Clicker + premi Dimarts

9:30-

Sandra

“agafa”

10:00

Repetirem l’ordre “agafa” verbal i física, premiant de forma aleatòria. (una de cada tres vegades que ho faci bé) Clicker + premi

Dimarts

18:00-

Sandra

“agafa”

18:30

Repetirem

comportament

“agafa” en un ambient diferent, premiant

sempre.

comportament amb distractors el practicarem cada cop que estigui en un ambient diferent que no sigui el d’entrenament habitual.Clicker + premi Dimecres

9:30-

Sandra

10:00

“agafa”

Començarem a retirar el clicker.

(retirada

A l’ordre d’ “agafa” ja no

del

clicarem,

clicker)

premiant sempre, en el seu

però

seguirem

entorn habitual d’entrenament. Premi Dimecres

18:00-

Sandra

18:30

Dijous

9:3010:00

Sandra

“agafa”

(retirada

l’habitual, farem l’”agafa” sense

del

clicker però premiant sempre.

clicker)

Premi

“agafa”

Afermarem el comportament de

(retirada

l’“agafa” en l’ambient habitual i

del

premiant de forma aleatòria

clicker)

sense clicker (un de cada tres) Premi

ambient

diferent

Dijous

18:00-

Sandra

18:30

“agafa”

Afermarem l’ “agafa” en un

(retirada

ambient diferent a l’habitual,

del

premiant de forma aleatòria

clicker)

sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

9:30-

Sandra

10:00

“agafa”

Recordarem durant els dos

primers minuts l’ “agafa” amb

minuts) +

reforçament intermitent. Passat

introduc

aquest

ció

l’exercici “deixa” tal i com es

del

“deixa”

temps

introduirem

descriu en l’apartat anterior. Farem servir clicker per reforçar i es premiarà cada cop. Clicker+ premi.

Divendres

18:00-

Sandra

“deixa”

18:30

Repetirem el comportament del “deixa” fins que es realitzi en un 50-70% dels cops. Premiarem sempre. Clicker + premi

SETMANA 3 DIA

HORA

INSTRUCTOR

EXERCICI

EXPLICACIÓ

Dilluns

9:30-

Sandra

“deixa”

Repetirem el comportament del

10:00

“deixa” fins que es realitzi el 100%

Introduirem

les

vegades.

l’ordre

“deixa”

abans de que el gos faci l’acció i també l’ordre física. Premiarem sempre. Clicker + premi Dilluns

18:00-

Sandra

“deixa”

18:30

Repetirem l’ordre “deixa” verbal i física, premiant de forma

aleatòria. (una de cada tres vegades que ho faci bé) Clicker + premi Dimarts

9:30-

Sandra

“deixa”

10:00

Repetirem

comportament

“deixa” en un ambient diferent, premiant

sempre.

comportament amb distractors el practicarem cada cop que estigui en un ambient diferent que no sigui el d’entrenament habitual. Clicker + premi Dimarts

18:00-

Sandra

18:30

“deixa”

Començarem a retirar el clicker.

(retirada

A l’ordre de “deixa” ja no

del

clicarem,

clicker)

premiant sempre, en el seu

però

seguirem

entorn habitual d’entrenament. Premi Dimecres

9:30-

Sandra

10:00

Dimecres

18:00-

Sandra

18:30

“deixa”

ambient

diferent

(retirada

l’habitual, farem el “deixa” sense

del

clicker però premiant sempre.

clicker)

Premi

“deixa”

Afermarem el comportament del

(retirada

“deixa” en l’ambient habitual i

del

premiant de forma aleatòria

clicker)

sense clicker (un de cada tres) Premi

Dijous

9:3010:00

Sandra

“deixa”

Afermarem el “deixa” en un

(retirada

ambient diferent a l’habitual,

del

premiant de forma aleatòria

clicker)

sense clicker (un de cada tres) Premi

Dijous

18:00-

Sandra

18:30

“deixa”

Recordarem durant els dos

primers minuts el “deixa” amb

minuts) i

reforçament intermitent. Passat

ajuntare

aquest temps practicarem els

m els dos

dos exercicis alhora, demanant

exercicis

primer que l’agafi i després que deixi l’objecte. Premiarem de forma aleatòria

Divendres

9:30-

Sandra

10:00

Divendres

18:00-

Sandra

18:30

Practiqu

Practicarem els dos exercicis

alhora, demanant primer que

els

dos

l’agafi i després que

exercicis

l’objecte.

alhora

Premiarem de forma aleatòria

Practiqu

Practicarem els dos exercicis

alhora, demanant primer que

els

deixi

dos

l’agafi i després que

deixi

exercicis

l’objecte.

alhora

Premiarem de forma aleatòria

SETMANA 4 DIA

HORA

INSTRUCTOR

EXERCICI

EXPLICACIÓ

Dilluns

9:30-

Sandra

“bordar”

començarem amb el “bordar”

10:00

amb clicker tal i com es descriu en

l’apartat

d’exercicis.

Premiarem sempre Clicker + premi Dilluns

18:00-

Sandra

“bordar”

18:30

Repetirem el comportament del “bordar” fins que es realitzi en un 50-70% dels cops. Premiarem sempre. Clicker + premi

Dimarts

9:30-

Sandra

“bordar”

10:00

Repetirem el comportament del “bordar” fins que es realitzi el 100%

les

vegades.

Introduirem l’ordre física del “borda” abans de que el gos faci l’acció. Premiarem sempre. Clicker + premi Dimarts

18:00-

Sandra

“bordar”

18:30

Repetirem física,

l’ordre

premiant

“bordar” de

forma

aleatòria. (una de cada tres vegades que ho faci bé) Clicker + premi Dimecres

9:30-

Sandra

“bordar”

10:00

Repetirem

comportament

“bordar” en un ambient diferent, premiant

sempre.

comportament amb distractors el practicarem cada cop que estigui en un ambient diferent que no sigui el d’entrenament habitual. Clicker + premi Dimecres

18:00-

Sandra

18:30

“bordar”

Començarem a retirar el clicker.

(retirada

A l’ordre física de “bordar” ja no

del

clicarem,

clicker)

premiant sempre, en el seu

però

seguirem

entorn habitual d’entrenament. Premi Dijous

9:3010:00

Sandra

“bordar”

(retirada

l’habitual, farem el “bordar”

del

sense clicker però premiant

clicker)

ambient

diferent

sempre. Premi Dijous

18:00-

Sandra

18:30

“bordar”

Afermarem el comportament del

(retirada

“bordar” en l’ambient habitual i

del

premiant de forma aleatòria

clicker)

sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

9:30-

Sandra

10:00

“bordar”

Afermarem el “bordar” en un

(retirada

ambient diferent a l’habitual,

del

premiant de forma aleatòria

clicker)

sense clicker (un de cada tres) Premi

Divendres

18:0018:30

Sandra

Repàs de

Repassarem tots els exercicis

tots

que hem fet com a entrenament

els

exercicis

específic, sense seguir un ordre determinat

premiant

aleatòriament. A partir d’aquest moment, s’aniran reforçant tots els exercicis que s’hagin après fins

moment,

bàsics

específics 5.5 Fitxa de seguiment A l’hora de realitzar els entrenaments és aconsellable que es faci una fitxa de seguiment. Aquesta ens servirà per anotar tot el que passi a l’hora d’ensenyar un exercici. Anotarem quines dificultats ens hem trobat o si l’exercici s’ha realitzat en menys temps del que esperàvem. D’aquesta manera podrem modificar el cronograma si fos necessari. També anotarem com es podria millorar l’execució en el cas que la manera prèviament pensada no funcionés. És una eina molt útil a l’hora d’entrenar a més d’un gos, ja que d’aquesta manera es porta un registre de cadascú, en quin nivell estan i si s’ha de reforçar un aspecte o un altre de l’entrenament.

En el nostre cas, només registrarem l’activitat del Zuko. Les dades les explicarem més endavant en l’apartat de “conclusions” dins d’aquest projecte, de la mateixa manera que explicarem l’execució del cronograma, però en el següent aparat del projecte, el 6, detallarem les observacions anotades en aquesta fitxa. Dia

Hora

Evaluador

Gos

Lloc

Exercici

Qualitat

Valoració/Observacions

execució

M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E

6. REGISTRE D’OBSERVACIONS A continuació parlarem del registre que vaig fer en els entrenaments que vam realitzar el Zuko i jo. Però abans m’agradaria comentar les condicions que van modificar el que prèviament havia plantejat en l’apartat anterior, el programa de treball. Quan vaig plantejar-me el programa de treball, no estava treballant. Comptava amb que podria realitzar els entrenaments dos cops al dia, un al mati i l’altre per la tarda. Però justament abans de començar a fer-lo em va sortir una feina a jornada completa, per tant, els entrenaments es van reduir a un diari. Els dies que vaig poder, els vaig recuperar, però tampoc podia fer més de dos entrenaments diaris, perquè veia que si forçava un tercer, el gos estava cansat i costava més que es concentrés. Per tant, alguns caps de setmana sí vaig recuperar temps. Un cop vaig començar, vaig veure que 76

hi havia exercicis que el gos captava més ràpid i per tant, podia avançar més ràpid, però hi havia d’altres que tenien més dificultat. Sempre que vaig veure que no avançàvem, retrocedia a l’últim pas que havia estat efectiu. A més a més, hem de tenir present que el Zuko és un gos que havia estat en una protectora, i per tant, tenia un nivell elevat d’estrès. Aquest factor va influir en que l’entrenament comencés gairebé un mes més tard del que tenia pensat fer-ho. A tot això hem de sumar que hi havia dies que no podíem entrenar per motius personals i que la pressió d’endarrerir-me en l’entrenament feia que en algunes ocasions estigués nerviosa i haguéssim de deixar l’entrenament per la propera sessió. A l’apartat 8 (conclusions) comentaré les dificultats que vaig tenir, com podria solucionar-les i quin plantejament proposo per seguir entrenant i tenir èxit, ja que per qüestions de dates d’entrega del projecte, els registres estan escrits fins el dia 10 de gener del 2014. S’ha de tenir present que és la primera vegada que ensinistro un gos de manera continuada. Gràcies a aquest registre he anotat les errades que he comès i en un futur entrenament intentaré no repetir.

Dia

Hora

Avaluador

Gos

Lloc

Exercici

21/10/2013

18:0018:30 18:0018:30

Sandra

Zuko

casa

Sandra

Zuko

casa

18:0018:30 20:3021:00

Sandra

Zuko

casa

Càrrega clicker Recordatori clicker+ Inici “seu” “seu”

Sandra

Zuko

casa

“seu”

25/10/2013

20:3021:00

Sandra

Zuko

carrer

“seu”

28/10/2013

18:0018:30 18:0018:30 18:0018:30

Sandra

Zuko

casa

“seu”

Sandra

Zuko

carrer

“seu”

Sandra

Zuko

casa

“seu”+ Inici “terra”

19:0019:30 19:0019:30

Sandra

Zuko

casa

“terra”

Sandra

Zuko

casa

“terra”

19:0019:30

Sandra

Zuko

casa

“terra” +”seu”

22/10/2013

23/10/2013 24/10/2013

29/10/2013 30/10/2013

4/11/2013 5/11/2013

6/11/2013

Qualitat Execució M R B MB E

M R B MB E M R B MB E

M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E

M R B MB E M R B MB E

Valoració/Observacions Gira el cap buscant premi Recorda el clicker. Es posa molt nerviós quan veu els premis, però capta molt ràpid l’exercici perquè ja el feia abans de l’entrenament. No ha calgut fer luring. Fa l’exercici només veient els premis. Introdueixo ordre verbal i física. Ho fa el 100% de les vegades Premio de forma aleatòria, però si està 3 cops seguits sense premi, no fa l’exercici o proba altres moviments. Tiro enrere un pas i premio un cop sí, un cop no. Aprofito el passeig de la tarda per fer el “seu”. El fa només el 50% de les vegades. S’haurà de seguir reforçant cada cop que sortim. Retiro clicker. Fa l’exercici el 100% de les vegades, premiant cada cop Retiro clicker. Segueix fent l’exercici només la meitat de vegades. Seguiré reforçant cada cop que sortim Fa el “seu” el 100% dels cops, però se l’ha de premiar cop a molt tard al tercer cop, sinó es distreu. Faig captura del “terra” ja que el fa de manera natural i no cal luring Al principi fa el seu quan veu els premis, però després pensa i acaba estirant-se. Ho fa el 70% dels cops Introdueixo ordre verbal i física del “terra”. La vaig combinant amb el “seu” però les acaba barrejant. Parem entrenament. Faig “seu”, espero a que ho faci i encadeno amb “terra”. Si es segueix aquest ordre ho fa bé el 100% dels cops

Dia

Hora

Avaluador

Gos

Lloc

Exercici

8/11/2013

19:0019:30 19:0019:30 19:0019:30 20:3021:00

Sandra

Zuko

carrer

“terra”

Sandra

Zuko

carrer

Sandra

Zuko

casa

“terra”+ “seu” “terra”

Sandra

Zuko

carrer

“terra” +“seu”

19:0019:30 18:0018:30

Sandra

Zuko

casa

“terra”

Sandra

Zuko

carrer

“terra”

18:0018:30

Sandra

20:3021:30 19:0019:30

Sandra

Zuko

casa

“quiet”

Sandra

Zuko

casa

“quiet”

19:0019:30

Sandra

Zuko

casa

“quiet”

11/11/2013 13/11/2013 14/11/2013

15/11/2013 18/11/2013

19/11/2013

21/11/2013 22/11/2013

25/11/2013

Qualitat Execució M R B MB E M R B MB E M R B MB E

M R B MB E M R B MB E

M R B MB E Zuko

casa

“terra”+ Inici “quiet”

M R B MB E M R B MB E

Valoració/Observacions Realitza l’exercici menys del 50%. S’ha de reforçar més, perquè es distreu molt si hi ha altres gossos. El seu el fa gairebé sempre, però el terra li costa més. S’ha de seguir insistint cada cop que surti a passejar Premio aleatòriament. Se li ha de donar un cop sí un cop no perquè sinó es distreu. El “terra” li segueix costant molt. Només el fa si no té distractors forts com un altre gos. El “seu” el fa el 100% de les vegades. Tret clicker i premio un cop sí, un cop no. Ho fa el 100% de les vegades. Impossible pujar la eficàcia al carrer. Es distreu molt olorant i amb estímuls olfactius. Seguiré practicant cada cop que sortim, paral·lelament a anar avançant amb altres exercicis en entorn controlat (casa) Fa el terra a la senyal el 100% de les vegades. Començo a introduir el “quiet”. Es segueix posant molt nerviós quan veu els premis i s’aixeca a la mínima que faig un pas. Decideixo premiar tan sols que estigui quiet al meu costat, sense moure’m, tres segons com a molt Hem tingut un accident passejant. Un gos l’ha volgut atacar. Està molt nerviós i no podem entrenar. Reprenem el “quiet”, i puc donar un pas sense que es mogui, però no aconsegueixo allunyar-me gaire. S’haurà de treballar molt poc a poc. Aconsegueixo que es quedi quiet anant a l’altre costat de l’habitació

Dia

Hora

Avaluad or Sandra

Gos

Lloc

Exercici

26/11/2013

19:0019:30

Zuko

carrer

“quiet”

28/11/2013

20:3021:00 18:0018:30 20:3021:00

Sandra

Zuko

casa

“quiet”

Sandra

Zuko

casa

“quiet”

Sandra

Zuko

carrer

6/12/2013

10:0010:30

Sandra

Zuko

casa

6/12/2013

18:0018:30

Sandra

Zuko

carrer

“quiet ”+”seu” +”terra” “quiet “+”seu” +“terra” “quiet”

10:0010:30

Sandra

18:0018:30 18:0018:30

Sandra

Zuko

casa

Sandra

Zuko

19:0019:30

Sandra

Zuko

2/12/2013 3/12/2013

8/12/2013

8/12/2013 9/12/2013

12/12/2013

Qualitat M R B MB E M R B MB E M R B MB E

M R B MB E M R B MB E M R B MB E

Zuko

casa

“terra”+ Inici “quiet”

M R B MB E M R B MB E

casa

Inici al “toca” “toca”

casa

“toca”

M R B MB E

Valoració/Observacions Fa l’exercici si no em desplaço del seu costat. Si em moc, em segueix. Practiquem el “seu” i el “terra” també. El primer el fa sempre, el segon el 50% dels cops. Practicaré el “quiet” cada cop que creuem una vorera. Trec el clicker i està quiet si no em té a la vista, aguantant com a molt 5 segons. Continuarem treballant sense clicker, però premiant sempre. Premio aleatòriament. Se li ha de donar un cop sí un cop no perquè sinó es distreu. El “quiet” li segueix costant molt. Només el fa si no té distractors forts com un altre gos. El “seu” el fa el 100% de les vegades i el “terra” el 50%. Tret clicker i premio un cop sí, un cop no. Ho fa el 100% de les vegades tot. El quiet aconseguim que estigui més de 5 segons (s’acaba seient esperant) És molt difícil que es concentri al carrer. Faig el “quiet” amb corretja però no la puc deixar anar perquè surt corrents cap a una altra direcció. Aquest exercici s’haurà de remarcar sempre, però costarà que es consolidi en un espai obert. Fa el terra a la senyal el 100% de les vegades. Començo a introduir el “quiet”. Es segueix posant molt nerviós quan veu els premis i s’aixeca a la mínima que faig un pas. Decideixo premiar tan sols que estigui quiet al meu costat, sense moure’m, tres segons com a molt No sé si és perquè la mà em fa olor a menjar, però cada cop que li presento la mà al davant la toca. 100% de les vegades. Introdueixo ordre verbal, perquè la física he necessitat fer-la en el pas anterior. Si em moc em segueix, encara que no toqui sempre la mà, però el nas el té molt a prop. Poso la mà a diferents alçades i sempre la toca. Premio un cop sí un cop no.

Dia

Hora

Avaluador

Gos

Lloc

Exercici

18:0018:30 18:0018:30 18:0018:30

Sandra

Zuko

carrer

“toca”

Sandra

Zuko

casa

“toca”

Sandra

Zuko

casa

18:0018:30 10:0010:30 18:0018:30

Sandra

Zuko

casa

“toca” + Inici “passa” “passa”

Sandra

Zuko

carrer

“passa”

Sandra

Zuko

casa

22/12/2013

10:0010:30

Sandra

Zuko

casa

“passa” + inici “agafa” “agafa”

23/12/2013

10:0010:30

Sandra

Zuko

casa

“agafa”

M R B MB E

23/12/2013

18:0018:30

Sandra

Zuko

carrer

“agafa”

M R B MB E

27/12/2013

10:0010:30

Sandra

Zuko

casa

“agafa” i “deixa”

M R B MB E

16/12/2013 17/12/2013 18/12/2013

20/12/2013 21/12/2013 21/12/2013

Qualitat Execució M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E

Valoració/Observacions Em toca la mà sempre que li poso al davant, però no em segueix si em desplaço. Trec el clicker i segueix tocant la mà i seguint-me, però he de premiar un cop sí, un cop no, perquè sinó es distreu Recordem el “toca” i ho fa el 100% de les vegades premiant un cop sí un cop no. Fem el passa amb luring i ho fa el 100% de les vegades Introduïm senyal verbal, perquè el propi luring ja fa de senyal física. Ho fa sempre. Premiem un cop sí, un cop no. Es segueix distraient massa al carrer. Costa molt que centri l’atenció, encara que els premis siguin més bons que l’habitual. Fa el “passa” perfectament en un ambient sense distraccions. Agafa l’objecte però li costa mantenir-lo a la boca, perquè quan veu el premi el deixa anar molt ràpid Intento amagar els premis perquè no els vegi i aconsegueixo que aguanti una mica més la pilota, però la deixa anar quan clico. Potser hauria de deixar el clicker? Provar-ho a la següent sessió. Provem l’exercici sense clicker. Sembla que la manté més temps, però sap que està entrenant i es posa molt nerviós. Intento caminar, però la deixa anar. Mentre passegem intento fer el “agafa” per provar si camina amb la pilota a la boca, però la deixa anar quan vol olorar. No aconsegueixo que mantingui la pilota a la boca. Introduir el “deixa” i anar avançant a la següent sessió Deixo la pilota al terra i a la senyal “agafa”, la pren amb la boca i ràpidament poso la mà sota i dic “deixa” perquè ho vagi entenent. Sembla que funciona. Premio sempre, però sense clicker, només menjar

Dia

Hora

28/12/2013

10:0010:30

Avalu ador Sandr a

Gos

Lloc

Exercici

Zuko

casa

“agafa” i “deixa”

28/12/2013

18:0018:30

Sandr a

Zuko

casa

“agafa” i “deixa”

10:0010:30

Sandr a

Zuko

29/12/2013

18:0018:30

Sandr a

Zuko

Casa/ carrer

30/12/2013

10:0010:30 18:0018:30

Sandr a Sandr a

Zuko

casa

Recordatori de tots els exercicis “agafa”

Zuko

casa

“agafa”

10:0010:30 18:0018:30 18:0018:30 18:0018:30

Sandr a Sandr a Sandr a Sandr a

Zuko

casa

Zuko

casa

Zuko

carrer

Zuko

casa

29/12/2013

30/12/2013

31/12/2013 2/1/2014 3/1/2014 4/1/2014

casa

Recordatori de tots els exercicis

Qualitat Execució

M R B MB E

M R B MB E M R B MB E M R B MB E

M R B MB E “agafa” i “deixa” “agafa” i “deixa” “agafa” i “deixa” inici “borda”

M R B MB E M R B MB E M R B MB E M R B MB E

Valoració/Observacions Deixo la pilota al terra, l’agafa i faig un pas enrere. Aconseguim en un 50% dels cops que l’aguanti. El “deixa” el fa sempre perquè li ensenyo el menjar. Em deixa la pilota a la mà. Intento fer que, donant-li la pilota amb la mà i dient “agafa”, d’esquena al gos em segueixi, però deixa la pilota al terra i es posa davant meu perquè li doni el premi. Crec que el millor serà començar de nou, perquè estic confonent al gos. Decideixo no seguir amb l’entrenament perquè m’estic posant nerviosa i el gos també ho està. Donat que la jornada anterior no va resultar bé decideixo fer tots els exercicis que ja hem après: “seu”, “terra”, “quiet”, “toca” i “passa”. Els fa tots correctament, inclús sense seguir el mateix ordre. Premiem aleatòriament, però com a molt 3 cops sense premi. Prefereixo reforçar tot el que ja ha après i no pressionar-lo amb el “agafa” i el “deixa”. Repetim tot a casa i quan sortim a passejar per la nit ho torno a fer, encara que l’èxit és més baix. Amb la pilota a la mà, li ensenyo i li dic “agafa”. Espero sense moure’m i la manté, però el temps és molt curt. Clico i la deixa anar. Pugem la durada de mantenir la pilota sense moure’m. Ho aconseguim, però al donar un pas la deixa anar. Retrocedim un pas i segueixo sense moure’m. Plantejar canviar l’activitat dels nens/es i que no s’hagi de moure el nen/a? Deixo la pilota al terra. L’agafa a l’ordre i poso la mà a sota de la seva boca. La deixa anar sense problema. Premi sempre Deixo la pilota al terra i l’agafa. Amb l’ordre “deixa” respon bé. Premio un cop sí, un cop no. Aconseguim caminar una mica amb la pilota a la boca. Però li he de donar jo a la mà, del terra no l’agafa. La deixa anar a l’ordre. Clico sempre que borda, sense tenir en compte si ho fa un cop o cinc. Vull que entengui que li estic demanat bordar.

Dia

Hora

Avaluador

Gos

Lloc

Exercici

Qualitat Execució M R B MB E

7/1/2014

18:0018:30

Sandra

Zuko

casa

“borda”

8/1/2014

21:0021:30

Sandra

Zuko

casa

“borda”

M R B MB E

9/1/2014

18:0018:30

Sandra

Zuko

casa

Repàs de tot

M R B MB E

Valoració/Observacions Clico quan fa el primer lladruc, però es posa nerviós i de vegades m’equivoco al clicar. Aquest exercici costarà fer-lo d’un en un. Potser hauria de plantejar-me fer-lo a una sola senyal que vagi bordant i quan s’acabi la senyal, que deixi de fer-ho. No aconsegueixo que només bordi una vegada. Em poso nerviosa perquè me n’adono que no tinc més temps per entrenar. Decideixo deixar-ho. Decideixo fer un repàs de tots els exercicis. Els executa correctament.

Malgrat que la fitxa d’entrenament acaba aquí, seguiré entrenant el “borda” d’altres maneres per poder-ho aconseguir. No m’ha donat temps de fer més entrenaments abans de presentar el projecte.

7. MÀRQUETING 7.1 Bases teòriques El primer que hem de tenir present quan volem dur a terme un negoci és fer un pla d’empresa. En què consisteix? El Pla d’empresa és una eina feta per nosaltres mateixos que ens ajudarà a endreçar idees, a planificar el nou negoci per prevenir problemes i preparar alternatives, ens donarà una visió global del projecte i ens guiarà en la seva creació i també és un instrument d’autoavaluació. Externament, ens ajuda a defensar el nostre projecte davant d’altres per poder aconseguir finançament, atraure al personal, establir acords, etc. El pla d’empresa, ens ajudarà a reduir riscos de fracàs ja que ens determinarà quins obstacles hem de superar, analitzant costos i rendibilitats. Quan el presentem hem de ser clars i tenir una bona estructura i la informació que donem ha de ser de qualitat, sent breus i donant facilitats a l’hora de llegir-lo. Els aspectes que hem de tenir presents a l’hora de fer un bon pla de màrqueting son els següents: •

Hem de presentar a l’emprenedor (nosaltres) i explicar les motivacions que ens han portat a construir aquest projecte. Explicarem qui som, la nostra experiència professional i els nostres punts forts i dèbils.

•

Hem de fer un anàlisi de l’entorn: definirem quines necessitats cobreix el nostre producte, les característiques més importants, quins són els nostres clients potencials i farem un anàlisi de mercat on estudiarem quins són els nostres clients potencials i quina és la nostra competència.

•

També farem un pla d’organització on especificarem quines tasques es realitzaran a l’empresa, quin personal necessitem, quin tipus de contracte tindrà aquest personal i quins formació. Juntament amb aquest, farem un pla jurídic, on abastarem tots els aspectes jurídics que tingui l’empresa: llistat de tràmits que hem de fer per constituir l’empresa, quin tipus de contracte farem als treballadors, quines obligacions fiscals tenim i si cal registrar-nos com a patents. 84

•

Un altre aspecte a tenir en compte és fer un pla econòmic financer, on recollirem tots els aspectes econòmics: inversió inicial, pla de finançament, previsió de tresoreria i balanç de situació. Haurem de tenir present l’anàlisi del punt d’equilibri, que serà el volum mínim de ventes que haurem de fer per tenir benefici 0.

•

I per últim la publicitat: quins medis utilitzarem per que la gent ens conegui i de quina forma ho farem perquè sigui el més rentable possible.

7.2 Pla d’empresa Em dic Sandra Montilla, tinc 34 anys i sóc Psicòloga i Tècnica en Educació Infantil i tinc un postgrau d’Instructora Canina. Ell és el Zuko i junts formem “Actigós” (combinació de “activitats” i “gos”) . Lla meva principal motivació per presentar el meu projecte és que sempre m’ha agradat treballar amb nens a l’etapa infantil. Quan van tancar dues aules a l’Escola Bressol on treballava, vaig haver de deixar la feina, ja que havia estat de les últimes en arribar. En aquell moment vaig decidir que em posaria a estudiar i que volia buscar una cosa que pogués conjuntar els infants amb els animals. I va sorgir l’oportunitat de fer el postgrau. Com a educadora tinc 5 anys d’experiència i com a psicòloga he estat durant més de 8 anys fent reeducacions i reforç escolar. Em considero una persona dinàmica, que m’agrada innovar i sobretot constant. M’agrada treballar amb nens/es i com més conec al meu gos, també més m’agraden els animals. Per això volia poder conjuntar les dues coses que més m’agraden i poder viure d’això. Treballar en les teves passions ha estat sempre un objectiu en la meva vida. I ara tinc l’oportunitat. Quan vaig acabar el postgrau, la meva principal motivació era poder apropar als infants la possibilitat d’aprendre de manera natural i que la manera de fer-ho fos des del punt de vista de la diversió. Vaig pensar que els gossos eren l’eina perfecta perquè ells no jutgen. I això els infants ho saben. Saben que el gos no els dirà si està bé o malament el que han fet, i aquesta eina és primordial per poder aconseguir motivació. Motivació per aprendre jugant. I tot això a través del gos, ja que aquest es converteix en còmplice. Davant del gos ja no hi ha ningú. I que ell els faci cas, que els ajudin a resoldre enigmes, que

siguin

companys

d’activitats...això 85

té

preu.

fer

feliços

als

infants és la motivació principal d’aquest projecte. Sense la seva inspiració no podria haver-lo dut a terme i sense l’ajuda del Zuko encara menys. Perquè ell és qui cada dia em demostra la seva lleialtat Tot seguit, farem un anàlisi del nostre entorn i de quines necessitats estem cobrint amb el nostre producte, confirmant que les característiques del nostre producte, cobreixen necessitats bàsiques com són l’educació i l’aprenentatge: No és difícil trobar a les escoles nens/es que malgrat la seva curta edat, presenten algun que altre problema del desenvolupament: retard en la parla, falta de relacions amb els companys, dificultats d’aprenentatge, problemes psicomotrius. És clar que una detecció primerenca és vital per poder alleugerir el problema, fins hi tot en alguns casos resoldre’l. Nosaltres podem ajudar, tant als infants que puguin presentar problema, com als que tenen un correcte desenvolupament psíquic i físic, a que es motivin, aprenguin amb més rapidesa i per a ells sigui d’una forma natural, com un joc. Són molts els estudis que corroboren les avantatges que té fer teràpia amb animals amb persones amb discapacitat, tan física com psíquica. Per tant, si per a ells és beneficiós, per què no ho ha de ser per la resta de persones? Si a les persones discapacitades el motiva a fer exercicis, a intentar parlar, a fer coses que normalment amb els fisioterapeutes no fan...quin és l’element que estem introduint i que provoca aquest canvi?: el gos. Com es comenta en l’estudi “La influencia de las mascotas en la vida humana”30, el nen/a crea un vincle afectiu amb l’animal, augmentant l’autoestima i creant un sentiment de responsabilitat. El gos dona un sentiment d’afectivitat incondicional i s’ha demostrat que ajuda a un millor desenvolupament de la persona. Per tant, tenim davant nostre una eina diferent a la resta. Una eina motivadora, que provoca curiositat i ganes de participar en el nen/a. El gos es converteix en un coeducador i fa que molts petits s’esforcin per aconseguir l’exercici proposat. És habitual veure com alguns alumnes no fan cas del que els demana l’educador, cosa

“La influencia de las mascotas en la vida humana”. Leonardo F Gómez G1, MV, Esp Clin; Camilo G Atehortua H1, est de MV; Sonia C Orozco P1*, MV, Esp Clin.1Grupo de Investigación CENTAURO, Escuela de Medicina Veterinaria, Facultad de Ciencias Agrarias, Universidad de Antioquia. AA 1226, Medellín, Colombia.

que endarrereix qualsevol objectiu a aconseguir. Però sí fan cas al gos, perquè tenen la sensació que són ells qui “manen” en l’activitat. 7.3 Àmbits d’aplicació El nostre camp d’aplicació és ampli: •

Extraescolars dins d’un programa educatiu en llars d’infants i centres de primària

•

Activitats dins del currículum de les escoles

•

Espectacle en festes i dates senyalades

•

Activitats de centres de temps de lleure i esplais

•

Ludoteques i biblioteques

•

Centres d’oci

•

Fires especialitzades en animals

En els dos primers àmbits, requerirem de l’ajuda de l’educador/a de l’aula. D’aquesta manera ens podrà assessorar sobre quins àmbits s’han de treballar més. També ens podrà indicar quin alumne/a té més dificultats i en quins aspectes i d’aquesta manera treballar sobre tot això. Els quatre següents estan enfocats més a la diversió, però sempre amb l’aprenentatge com a teló de fons. Fer una coreografia o explicar-los un conte on el gos està present sempre, proporciona divertiment però alhora també treballem aspectes com la psicomotricitat o l’expressió oral. Per finalitzar, la idea de poder participar en fires especialitzades en animals, està enfocada a promoure les adopcions i explicar als futurs adoptants quines cures necessita un gos. D’aquesta manera conscienciem a la població i aconseguim adopcions responsable, evitant en el major grau possible els abandonaments posteriors. Podem oferir-nos com a educadors canins per fer una adaptació correcta de l’animal en la seva nova llar. Per posar en marxa aquest projecte, he contemplat la zona del Vallès Oriental, ja que és la més propera al meu domicili, però és clar que la zona es pot anar ampliant per 87

tota Catalunya de forma puntual si fos necessari, ja que la nostra publicitat estarà basada sobretot en Internet i en el “boca a boca”. Dins del Vallès Oriental trobem 43 pobles31, dels quals haurem de fer un llistat de totes les escoles, ludoteques, biblioteques, centres d’oci, etc., que tinguin (veure annex 8 “escoles” com exemple). Visitarem cada centre amb el nostre projecte i explicarem totes les avantatges que comporta dur a terme aquests tipus d’activitats. També els explicarem quins preus tenim, oferint en el cas de les activitats que no siguin de lleure, un període de proba de 15 dies. Si els educadors i/o els directors del centre creuen que no és una activitat que els pugui interessar, només els cobrarem les despeses de desplaçament. A més a més els presentarem a tots els nostres clients un calendari veterinari juntament amb la cartilla, on s’explicaran totes les cures que portem a terme per a que el gos estigui sa i controlat per un metge especialista, ja que aquest informe està firmat per un col·legiat veterinari (veure annex 9 veterinari). 7.4 Pla d’organització i pla jurídic fiscal En aquest apartat explicarem quina serà la nostra estructura organitzativa i quina és la nostra planificació de recursos humans. Ja que no constituirem el nostre projecte com una empresa, la meva intenció és fer-me autònoma i contractar una assegurança pel Zuko, per cobrir qualsevol entrebanc que ens pugui sorgir en alguna activitat. Per tant l’estructura organitzativa compte amb dos individus: el Zuko i jo. Les meves funcions seran les de psicòloga, portant les valoracions de les activitats, avaluacions dels infants i introduint modificacions si fossin necessàries en el cas que no hi hagués una evolució del nens/es a l’hora de fer les activitats. El Zuko és un intermediari per aconseguir els

Aiguafreda, l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Campins, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castellcir, Castellterçol, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, Les Franqueses del Vallès, La Garriga, Granera, Granollers (capital), Gualba, La Llagosta, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Montseny, Parets del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent, Vallgorguina, Vallromanes, Vilalba Sasserra, Vilanova del Vallès.

nostres objectius de cara a l’aprenentatge, en aquest cas serà un coeducador. És el medi a través del qual intentem motivar als petits i forma part activa de tot el procés. La nostra jornada laboral queda limitada al Zuko, ja que no podem forçar moltes hores seguides d’activitats. Per aquest motiu, dins d’aquestes ja s’ha contemplat un descans per ell, de com a mínim 5 minuts cada 15 de treball. Les activitats estan pensades per que durin una hora i els espectacles variaran en funció de les demandes, però mai estarem més de dues hores treballant. Sempre es respectaran els descansos del gos i el seu benestar. El nostre pla jurídic consisteix en tenir presents les nostres obligacions fiscals. Com a autònoma, he de comprovar si l’epígraf que defineix la meva activitat entra dins de l’empresarial o la professional. Aquestes són les que requereixen una titulació, que seria el meu cas. Per tant, no hauré de presentar pagaments a compte de l’IRPF. Tan sols liquidaré l’IVA. L’activitat professional suposa l’aplicació d’una retenció en les factures que fem pels nostres serveis, que actualment és del 15%. A més a més, com a autònoma, hauré de portar obligatòriament uns llibres-registre de factures, emeses i rebudes, endreçades per dates i agrupades per trimestres. Aquestes factures s’han de conservar durant 5 anys. Els bens d’inversió, entesos com aquells útils, mobles o immobles destinats a l’explotació del nostre negoci per un temps superior a un any, també quedaran anotades en un llibre-registre. Aquest registre s’ha de conservar durant tota la vida activa del nostre negoci. 7.5 Pla econòmic financer Per poder dur a terme aquest projecte, hem de tenir present totes les despeses inicials que suposa muntar-lo. Per plantejar-ho dividirem les despeses en tres grups: les meves, les del Zuko i les de material.

SANDRA

CONCEPTE

INVERSIÓ

Autònoms(tarifa plana de 50

Màxim 256,72

euros)32

€

Desplaçaments

(benzina

peatges)

150 €

DATES

TOTAL ACUMULAT

mensual

256,72 €

mensual

406,72 €

ZUKO TOTAL

CONCEPTE

INVERSIÓ

DATES

Veterinari

150 €

Trimestral

150€

Perruqueria

30 €

Mensual

180 €

Menjar

60 €

Mensual

240 €

Assegurança33

119,93 €

Anual

359,93 €

100 €

Inicial

929,93 €

Material joguines...)

(corretges,

arnés,

ACUMULAT

La tarifa plana per autònoms consisteix en el pagament mensual de 50 euros a la Seguretat Social, en lloc dels més de 256 que constitueix la quota mensual mínima. Aquesta llei va entrar en vigor el 28 de setembre del 2013 amb la publicació al BOE de la “Llei 14/2013” de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització. Les quotes queden repartides de la següent manera: - Primers 6 mesos: 52,30 euros - Mesos 7 al 12: 128,79 euros - Mesos 13 al 18: 179,66 euros - A partir del mes 18: 256,72 euros 33

Aseguradora Mapfre, amb franquicia de 60.000 € en concepte d’assegurança de responsabilitat civil

MATERIAL TOTAL

CONCEPTE

INVERSIÓ

DATES

Fotocòpies

20 €

Mensual

20 €

200 targetes

50 €

Anual

70 €

500 fullets DinA4

160 €

Anual

230 €

50 €

Inicial

280 €

Manualitats (goma eva, cartolines, paper...)

ACUMULAT

Per tant, si tenim en compte el màxim de despeses a l’inici del projecte, tindrem: •

406,72 € + 929,93 € + 280 € = 1616,65 €

Però si no tenim en compte la despesa inicial, aquesta varia entre 996,65€ anuals fins a 516,72€ com a mínim mensuals. Hem de tenir presents que els autònoms, durant els primers 6 mesos surten a 52,30 €, però els tenim presents amb el seu preu més elevat per poder calcular sense riscos les despeses i no fer curt a l’hora de presentar un pressupost. Si fem una quantitat mitja de despeses mensuals, surt a 756,69 € , per poder quedar-nos a 0 en el nostre negoci i no haver de posar de la nostra butxaca. Per tant, quin hauria de ser el nostre sou? si calculem que en una escola podem treballar 4 hores diàries als matins més una per la tarda, tenim un total de 5 hores diàries. Al mes serien: 5 hores X 5 dies = 25 hores setmanals X 4 setmanes = 100 hores. Agafarem la despesa mitjana mensual per calcular el preu mínim que hem de cobrar, per tant: 656,69 € / 100 hores = 7,57 € l’hora. Però necessitem tenir un marge per poder-nos adjudicar un sou. Aquest marge hauria de ser de com a mínim el 150% més del mínim, donant com a resultat 7,57 € + 150 % = 18,93 € és a dir, 20 € l’hora. Suposem que cada dia anirem a treballar a un centre diferent, per tant el nostre sou estaria dividit en cinc escoles i d’aquesta manera no suposaria una gran despesa per elles. A cada escola, hauríem de cobrar-li 20 € X 5 hores = 100 € diaris X 4 setmanes = 400 € bruts + 15% d’IVA = 460 €

nets. També hem de tenir present que potser hi ha dies en que o jo o el Zuko no podem treballar per qüestions de salut i per vacances. Això s’hauria de reflectir en un 15% més en el preu final. Per tant, el resultat definitiu seria: 460 € + 15% = 529 € nets, és a dir 530 €. En total, el nostre sou net quedaria en: 530 € X 5 escoles = 2650 € nets. No tenim en compte totes les activitats que podem fer com a espectacles, les quals cobraríem a 100 € nets l’hora per ser en hores festives. I tampoc he reflectit els extres de treballar en biblioteques o centres d’oci. Aquestes feines “extres” ajudarien a amortitzar despeses, ja que les guardaríem com a fons per tenir back up per quan fos necessari. Finalment, si calculem les despeses i li restem el sou net, ens quedarien uns beneficis de:2650 € 656,69 € = 1993,31 € de sou final. Crec que una despesa per una escola de 530 € mensuals, no suposa un problema, sobretot quan estem parlant d’una millora en l’alumnat i la proposta d’un ensenyament diferent al convencional. 7.6 Publicitat La nostra publicitat estarà basada, sobretot en l’àmbit d’espectacles, en internet. Tindrem una pàgina web on explicarem que som “Actigos”, les diferents classes d’espectacles infantils que oferim (festes d’aniversari, festes tradicionals, ocasions especials...), qui som (fotos del Zuko i meves) i el meu currículum. Per crear la pàgina web consultarem a un empresa de màrqueting a internet. Aquesta empresa ens explicarà que per disposar de presència Online és imprescindible disposar d’un espai web on oferir la informació corporativa de la mateixa manera com detallar els serveis que oferim. En aquest espai serà necessari un domini i un hosting per allotjar els nostres continguts. Aquest espai web estarà recolzat per la presència en les principals xarxes socials vinculades totes entre elles i com a nucli estarà el nostre website. L’estratègia de màrqueting online es basa en diversos punts claus:

1. Anàlisi del projecte (continguts): abans de realitzar una pàgina web, hem d’obtenir la informació sobre les combinacions de paraules clau que realitzen els usuaris per a buscar els nostres serveis. Aquest anàlisi ens guiarà sobre els continguts que hem d’incorporar a la nostra pàgina web. 2. Planificació

del

projecte

(desenvolupament

web):

optem

per

desenvolupament de la nostra pàgina web amb Wordpress, perquè és de codi obert i gratuït. Wordpress és una plataforma de creació de pàgines web que disposa d’un sistema de gestió de continguts, que ens permetrà crear de forma fàcil tots els continguts i organitzar-los en les diferents seccions: -

Pàgina principal

Qui som (presentació del nostre perfil professional i del Zuko)

Activitats/serveis: activitats en escoles, espectacles, ludoteques, biblioteques, esplais, centres culturals, etc.

Radi d’acció

Contacte

Beneficis: com educar amb animals, beneficis de les activitats amb nens/es, detecció de problemes en el desenvolupament, treball de l’autoestima, etc..

Blog corporatiu

3. Presència en buscadors (posicionament en buscadors): explicarem primer les zones que es denominen SEO (posicionament natural) i SEM (publicitat en cercadors). El posicionament en buscadors (SEO) és el procés de millorar la visibilitat d’un lloc web en els resultats orgànics dels diferents cercadors. Les visites obtingudes a través d’aquesta zona no tenen cap despesa i estan relacionats amb el contingut de la pàgina web, malgrat que a mitjà-llarg termini, la previsió és aparèixer en les primeres posicions per a les principals paraules clau. Per potenciar el SEO integrarem un blog corporatiu. Una secció de blog en el website ens permetrà aportar valor als usuaris gràcies a la difusió i publicació de continguts frescos. L’objectiu principal d’un blog corporatiu és aportar contingut continguts de valor, sobretot tècnics, que ens permetin formar al nostre públic objectiu, poder difondre treballs realitzats per aconseguir notorietat de marca, potenciar el posicionament en cercadors (SEO) per a multitut de combinacions no disponibles en les seccions corporatives i ens permet mantenir una activitat constant en els perfils socials de la marca (Facebook, Twitter, Linkedin, Google+, etc.). La publicitat en buscadors (SEM) és una forma de promocionar-se i tenir visibilitat a buscadors augmentant la visibilitat en els resultats. Malgrat que a diferència del SEO aquest sistema és de pagament, ens permet obtenir visibilitat a molt curt termini (24 h.) i d’aquesta manera poder captar possibles usuaris interessats en els nostres serveis. El SEM ens permet Geolocalitzar les campanyes per a que aquells usuaris que realitzin recerques relacionades amb els nostres serveis i que siguin d’una zona determinada (Vallès Oriental) els aparegui el nostre anunci, que enllaçarà amb la nostra pàgina web.

4. Presència en xarxes socials (posicionament social i posicionament local): Disposar de presència i activitat en les xarxes socials ens permet augmentar la notorietat de la marca entre els públics objectius, creant vincles de relació directes, personalitzats i continus amb els clients i potencials consumidors i fidelitzant als clients aportant serveis, promocions, informació i diàleg constant. Per aconseguir aquesta notorietat, disposarem de presència online en les següents xarxes socials per a la promoció dels nostres serveis o presentació de la nostra empresa: -

Google+ i Google Places: presentació del nostre perfil tant personal com de l’empresa. Aquesta xarxa social ens permetrà tenir posicionament local per recerques a Google. Els continguts que anem publicant a la nostra secció de Beneficis, es publicaran al nostre perfil.

Linkedin: presentació del nostre perfil professional i creació d’una pàgina d’empresa detalant els nostres serveis. Realitzarem una recerca de perfils en aquesta xarxa social que enllaci amb els nostres perfils de

client (mestres, bibliotecaris, etc.) i els enviarem una invitació per presentar-los els nostres serveis. Els continguts que anem publicant en la nostra secció de Beneficis, es publicaran en el nostre perfil. -

Youtube: crearem un perfil d’empresa en aquesta xarxa social, on publicarem els vídeos de presentació d’ “Actidog”, de la mateixa manera com actuacions realitzades per que els usuaris puguin comprovar la nostra forma de treballar i els beneficis que poden obtenir amb els nostres serveis.

Facebook: crearem una pàgina d’empresa per la seva difusió en aquesta xarxa social i farem accions promocionals. De la mateixa manera, publicarem les nostres properes actuacions. Els usuaris podran fer-se fan de la nostra pàgina, aconseguint viralitat i difusió de la nostra marca. Els beneficis que publiquem en la nostra secció de Beneficis, és publicarà en el nostre perfil.

Flickr: crearem un perfil d’empresa en aquesta red social, on publicarem les fotografies de les nostres actuacions i activitats.

Difusió de continguts: - Alta de notes de premsa en medis online: realitzarem la presentació dels nostres serveis i enviarem una nota de premsa a medis online. L’objectiu d’aquesta acció consisteix principalment en potenciar la marca. Els diferents websites de la publicació de notes de premsa ens permeten la difusió en altres canals generalistes, de la mateixa manera com la seva difusió en medis socials com Twitter o Facebook. - Difusió en medis especialitzats afins: per exemple blos o fòrums relacionats amb mascotes i educatius, realcionats amb escoles (escoles bressol i educació infantil). De la mateixa manera que en el punt anterior, l’objectiu d’aquesta acció consisteix principalment en potenciar la marca. Els diferents websites de publicació especialitzats permeten la difusió en un canal directe, de la mateixa manera com la seva difusió en medis socials com Twitter o Facebook.

Estratègia de E-mail Marketing: per començar amb aquesta estratègia és necessari disposar d’una base de dades de qualitat. Per això ens 96

basarem en les visites personals que realitzarem en les diferents escoles, biblioteques, esplais, etc., on captarem les dades que ens serveixin per a omplir els nostres contactes. Actualment el potencial del e-mailing és elevat sempre que la base de dades sigui que qualitat. Desenvolupar una estratègia i planificació en el enviaments és primordial per mantenir el contacte continuat, sempre sense excessos. Un exemple de planificació podria ser: - Gener: treballem els colors amb el Zuko - Febrer: fem titelles i contes amb el Zuko - Març: treballem les parts del cos amb el Zuko - Abril: som ensinistradors - Maig: aprenem a contar amb el Zuko - Juny: quina forma té? - Setembre: comencem l’escola amb el Zuko - Octubre: fem psicomotricitat amb el Zuko - Novembre: posem guapo al Zuko - Desembre: fem exercici amb el Zuko La planificació i comunicació dels comunicats s’ha d’adaptar al sector i servei que es vulgui promocionar.

5. Mesura i seguiment: amb l’objectiu de millorar el rendiment de la pàgina web i la captació de clients a través dels diferents canals, es realitzarà una mesura i seguiment de les visites obtingudes, amb l’objectiu d’incorporar millors continguts en aquelles pàgines més visitades.

Tot aquest projecte publicitari té unes despeses, que a continuació es detallen: -

Contractació del domini propi per a disposar d’identitat online, per exemple Actigos.cat (disponible). Cost: 9,95 €/any (font: dondominio.com)

Contractació d’allotjament per a la pàgina web bàsica. Cost: 25 €/any (font: dondominio.com)

Creació de website amb CMS Wordpress (Content Management System o Sistema de Gestión de contenidos) i integració de plantilla web. Cost: 0 € (descàrrega gratuïta des de wordpress.org).

Presència en xarxes socials. Cost 0 €

Campanya de promoció a buscadors (SEM) a Google. Cost: 90 € / mes

Actualment internet és una de les fonts que major publicitat ens podrà donar,ja que la majoria de la població disposa d’ell. És una via fàcil i ràpida i paga la pena incloure dins de les nostres despeses la creació d’una pàgina web. També hem de tenir present que 98

la millor publicitat que podem tenir és el “boca a boca” i hem d’aconseguir tenir clients satisfets perquè ells són qui millor publicitat ens faran. A més a més, en cada espectacle que oferim, donarem als assistents un obsequi (bossa de caramels) amb una targeta del nostre negoci (veure annex 10 publicitat). També prepararem cartells per penjar-los en els taulers d’anuncis dels pobles propers i repartirem publicitat per les bústies (veure annex 10 publicitat). Sabem que actualment internet és la via més ràpida d’arribar a qualsevol casa, però hem de tenir presents que encara hi ha gent que no té internet a casa i que potser hi ha gent que està preparant una festa infantil però no ha pensat en contractar el tipus d’espectacle que nosaltres proposem. Per tant, no podem descartar cap possibilitat de promocionar-nos. A les escoles aniré jo personalment a explicar el nostre producte i serà a partir de concretar una entrevista personal amb els director/a de l’escola. El tracte serà molt més directe, per tant podrem explicar totes les avantatges que suposa fer aquests tipus d’activitats. 8. CONCLUSIONS Com a part final d’aquest projecte, passaré a analitzar cadascun dels objectius que hem vaig proposar aconseguir a l’inici, quines dificultats m’he trobat pel camí i quines són les millores que es podrien aplicar per tenir-les presents en futurs ensinistraments o simplement com a ampliació del que ja es proposa en aquest treball. Han estat mesos de recerca, d’entrenament, de cerca d’idees i sobretot d’autoaprenentatge. Perquè encara que treballi a diari tant amb gossos com amb infants, cada dia aprens coses noves. L’ideal serà en un futur poder-ho ajuntar. 8.1 Objectius aconseguits/ no aconseguits El primer objectiu que hem vaig plantejar va ser fer una sèrie d’activitats on es treballés la psicomotricitat, per poder dur a terme un correcte desenvolupament motriu. Aquesta assignatura es treballa de forma regular a les escoles i s’ha demostrat que és vital dur-la a terme a edats primerenques, per poder detectar qualsevol problema a temps. Crec que les activitats que he proposat contemplen de forma 99

satisfactòria aquest objectiu. Durant els meus anys com educadora, he pogut comprovar que els nens/es gaudeixen molt d’aquesta activitat, ja que és un moment on son lliures de moviments, no han de seguir un ordre estricte i donen completa llibertat a la seva imaginació. A més a més, els materials poden ser diversos. Si a tot això afegim la possibilitat de guiar a un gos pel circuit, compartir moments amb ell o fins hi tot seguir-lo, crec que l’activitat adquireix més valor motivacional. Per treballar la motricitat fina i gruixuda he proposat diverses activitats on els infants han de raspallar al gos, li han de donar premis, el fan passar per uns cèrcols...totes aquestes activitats, a més de treballar altres aspectes, també provoquen un moviment del cos. El nen/a haurà d’estirar el braç si vol raspallar al gos de dalt a baix, ha de fer la pinça amb els dits per poder subjectar el premi, si més no, haurà de mantenir la mà tancada i obrir-la quan li tiri el premi el terra o haurà de pujar o baixar els braços per a que el gos passi pel cèrcol, per exemple. Aquí estem treballant totes dues motricitats i de manera que els nens/es gaudeixen de l’activitat ja que hem afegit el factor motivador que és el gos. Les activitats per treballar el llenguatge parlat i escrit estan pensades tant per a infants que puguin tenir qualsevol problema a la parla (logopèdics, per exemple) com per aquells que tenen qualsevol tipus de problema amb l’expressió (dislèxia, per exemple). A més a més simplement animem a aquells infants que sense tenir cap problema concret, són tímids i els costa relacionar-se amb els altres. Com ja hem vist en els estudis que s’han realitzat sobre les TAA, un gos és el company perfecte perquè no jutja. I com també s’ha comprovat, ajuden a molts infants que tenen problemes de relacions socials a tenir un vincle amb l’animal. Per tant, si introduïm el gos a les activitats que realitza diàriament, és molt probable que aquest factor detonant provoqui una reacció en el nen/a i comenci a canviar la seva actitud. Si duem a terme les activitats que promouen la conscienciació de les tasques i les obligacions que comporta un animal, estic segura que reduiríem el nombre d’abandonaments d’animals. Molts cop les persones es deixen portar pels sentiments de tendresa que pot provocar un cadell, però no es parem a pensar que també comporta una feina. Penso que si parlem del tema amb els infants, podran adquirir el 100

sentiment de responsabilitat i això els farà millorar en tot el seu desenvolupament futur, de cara a adquirir reptes i adquirir compromisos més endavant. El fet de poder tractar amb un gos durant les activitats i poc a poc anar-los explicant les cures que tenen, també farà que els hi expliquin als pares. Per exemple, poden dir que “avui m’han explicat que quan el Zuko es fa caca al carrer, l’hem d’agafar amb una bossa” o “Mama, tu saps que els gossos necessitem vacunes com nosaltres per que no es posi malalt?”. Penso que d’aquesta manera, a través dels seus fills, els pares també prendrien consciència de les feines que comporta tenir un animal de companyia. Malgrat que poc a poc les protectores i refugis de tot el país es fan ressò de la seva tasca, és cert que la majoria de persones pensen que millor comprar un gos quan és cadell, per la falsa llegenda urbana de que “te’l fas teu i l’eduques millor”. Qualsevol gos, de qualsevol edat “te’l pots fer teu”. Tan sols cal que s’adapti al teu perfil tant de persona com de família. Un gos es pot educar, amb més o menys temps. El “problema” de les protectores és que estan saturats de gossos ja adults, perquè els cadells són els primers en ser adoptats. El meu plantejament és canviar la idea de les persones, explicant-los que un gos adult ja té el seu caràcter format, que ja saps la mida que té (molts abandonaments es donen perquè el gos que havien agafat de cadells, s’ha fet “massa gran”), que la majoria ja tenen interioritzat el control d’esfínters i que se li pot donar una segona oportunitat de ser feliç a un gos que en el seu moment va ser rebutjat pels qui ell creia que eren la seva família. Per sort, tenim la gran avantatge que ens proporciona internet: la difusió. I podem informar tant als pares com als fills de qualsevol protectora que tinguin al voltant. Actualment la tasca informativa de les protectores és excel·lent i s’ocupen de fer entrevistes als futurs adoptants, tenir la certesa de que estan triant la millor família i donar tota mena de consells per que l’adaptació es realitzi amb un èxit total. La meva feina seria animar a qui s’estigui plantejant adquirir un gos, que ho faci a través d’una protectora. també, si realitzem les activitats a les escoles, els pares podran comprovar les avantatges que suposa tenir un animal de companyia a casa, per tant, de manera indirecta ja estem promovent aquesta acció.

101

Com a resum puc dir que totes les activitats que he plantejat s’adapten als objectius previs que vaig plantejar al principi d’aquest projecte, ja que engloben tots els aspectes que s’han de treballar, tant a nivell físic com psicològic en edats de 0 a 6 anys. 8.2 Observacions En aquest apartat m’agradaria comentar les dificultats que m’he trobat al llarg d’aquest treball, per en l’apartat següent poder proposar millores en futurs projectes. Una de les principals dificultats ha estat l’entrenament del Zuko. És cert que la recerca del gos adequat va ser costosa en un principi ja que buscava un gos amb certes característiques especials per poder treballar amb nens/es. Durant un any vaig ser casa d’acollida, però cap dels gossos que vaig tenir donava el perfil que buscava: massa nerviós, poc socialitzat amb persones o altres gossos, problemes d’ansietat per separació, etc. La realitat és que tots aquests aspectes es poden treballar, però necessitava un gos que el seu caràcter ja fos dòcil i manejable. Que no s’espantés fàcilment i que es deixes manipular sense problema. Per això utilitzava l’ethotest. Finalment vaig trobar al Zuko i en poc temps em vaig adonar que reunia totes aquestes característiques. Era el primer gos que ensinistrava d’una manera constant i vaig cometre molts errors com a instructora. Un dels primers errors va ser que davant del menjar el Zuko s’excitava molt i que fàcilment va relacionar la bossa dels premis amb menjar. Aquest fet va provocar que sobretot al principi no es pogués concentrar de la millor manera per poder aprendre els moviments perquè estava més pendent del menjar que del que jo li demanava. Un cop solucionat el problema (amagant el menjar a la butxaca), vaig voler avançar massa ràpid i premiar-lo quan ja feia l’exercici correctament un cada tres o quatre cops. Vaig adonar-me que perdia l’interès quan ell s’esforçava més i no rebia premi per tant vaig optar per premiar-lo un cop sí, un cop no i d’aquesta manera podíem seguir un bon ritme de treball. El factor exterior, a hores d’ara encara és un aspecte complicat. El Zuko és un gos que té el sentit de l’olfacte molt desenvolupat i quan està al carrer prioritza poder olorar a fer qualsevol altre cosa. Això em va suposar un problema ja que quan volia dur a terme

102

els exercicis que havíem estat entrenant a casa, no feia cas per estar més motivat en buscar entre l’herba. Tots aquests aspectes que jo no vaig tenir presents a l’hora de confeccionar el programa de treball, van fer que en dur-lo a terme, em suposes un retràs en l’adquisició dels exercicis. Per tant, la conclusió principal que trec d’aquesta feina és que un programa de treball és una eina orientativa, on s’explica la manera de dur a terme un exercici, però que ha de ser revisada i modificada constantment, adaptantse al gos, ja que cada un és un món i no es pot fer un únic model que serveixi per tots. El temps plantejat va augmentar considerablement, fet que va provocar que no pogués acabar l’entrenament a temps i que algunes activitats que vaig plantejar inicialment a hores d’ara no es puguin realitzar34 . Una altra dificultat que vaig trobar va ser a l’hora de la recerca de treballs científics on es demostri que les TAA són avantatjoses en tots els aspectes. I no per falta de proves, sinó que la majoria dels estudis que s’han realitzat estan en anglès i que en el nostre país gairebé no s’ha treballat aquest aspecte. Espanya és un país novell en les TAA, comparat amb la resta d’Europa. Malgrat això, hi ha un parell d’institucions que promouen aquests tipus d’estudis: Purina i La Fundació Affinity. Cada any organitzen conferències on experts en el tema parlen dels seus treballs. Gràcies a aquestes dues fundacions, el treball de les teràpies amb animals està començant a ser reconeguda a Espanya. Gràcies a les seves conferències he pogut trobar treballs on es parla dels efectes beneficiosos que tenen tant les teràpies con l’educació assistida amb gossos, que era el que més m’interessava. Com a conclusió extrec que hauríem de fomentar més els estudis en aquest camp, ja que podríem acollir a molta més població i fer difusió de totes les avantatges que tenen aquests tipus d’activitats. Poder fer l’apartat de màrqueting em va fer adonar que és una feina que no està ben remunerada, ja que mantenir un gos en les condicions adequades que requereixen aquests tipus d’activitats, sobretot amb nens/es ( de la mateixa manera amb persones discapacitades o gent gran) comporten moltes despeses. Més de les que té un gos que sigui només animal domèstic. I tal i com està la situació actual al nostre país, has 34

Activitat de contar nombres. No he pogut aconseguir que bordi un sol cop a cada senyal.

103

d’ajustar preus, perquè la competència és molt forta i les empreses revisen cada euro de més que els hi demanis, per molt bé que facis la teva feina. Per tant crec que la clau està en exposar la idea amb il·lusió i entusiasme, amb convenciment del que estàs presentant i tenint total confiança en que realitzes una bona feina. D’aquesta manera podràs vendre el teu producte de la millor forma. A continuació proposaré una sèrie de millores aplicables a tots aquests entrebancs que m’he anat trobant durant el treball. 8.3 Millores Crec que la única millora que puc fer respecte l’ensinistrament per a que realment sigui efectiva és no rendir-me. Ser constant i observadora i anar modificant poc a poc les coses que no donen bons resultats. Només amb l’adquisició d’experiència podré millorar el meu rendiment com instructora, en futurs entrenament amb més gossos. Respecte al Zuko, hauré de seguir amagant el menjar i més endavant ensenyar-li el “don’t touch”35 per poder tenir el menjar davant seu i que no es posi nerviós per aconseguir-lo. Per millorar els exercicis quan estem en un espai obert, una opció seria baixar el nivell de distracció i anar pujant-lo més lentament. Per exemple: primer sortir al balcó a fer els exercicis, després al portal, passar a un carrer asfaltat i així progressivament. L’entrenament seria molt més lent, però possiblement també seria més ferm. També realitzaria filmacions dels ensinistraments, perquè em veuria a mi mateixa fent els exercicis: quina és la meva expressió corporal, si realitzo exactament la mateixa senyal sempre, si sóc precisa a l’hora d’utilitzar el clicker...i també podria veure amb més precisió les senyals que el gos em fa mi. Respecte a la difusió de les teràpies i les activitats assistides per animals, l’únic que puc fer per part meva és promoure més aquest tipus d’activitats portant a terme el projecte en sí que he elaborat. Si ho fes podria dur un registre de les observacions en cada sessió que fes i podria realitzar jo mateixa un estudi. Anar a conferències sobre el

Ensenyar al gos que no ha de tocar el que jo li digui

104

tema i estar ben informada de totes les possibilitats que tenen aquests tipus de teràpia en serviria per fer difusió en totes les escoles que pogués treballar. Per intentar obtenir més benefici de la meva feina, hauria de trobar un veterinari on fessin preus especials a professionals que treballen amb gossos. També hi ha la possibilitat de contractar una assegurança sanitària pel gos, on pagues una quantitat fixe a l’any i tens tota una sèrie de tractaments coberts, que en el meu cas serien de freqüència elevada. I com ja he comentat abans, saber vendre el millor possible el teu producte per poder aconseguir més feina. La proximitat al meu lloc de residència també és important, ja que les despeses de desplaçament es minimitzarien. 8.4 Conclusions finals Un cop arribat a aquest punt, només em cal fer una petita reflexió del que aquest projecte ha suposat per mi. Sóc molt conscient que la cultura del nostre país és molt pobre respecte als animals i que encara hem d’aprendre molt de països com Anglaterra o França on els gossos es mouen lliurement per tot arreu: poden pujar al metro i l’autobús, poden entrar a totes les botigues, poden anar als restaurants, etc. . A més a més, aquesta cultura diferent fa que els animals estiguin en millor consideració que aquí. Penso que encara ens queda molt per recórrer i que bàsicament es tracta d’una feina de difusió i de canvi de mentalitat. Crec que poc a poc ho aconseguirem, encara que el ritme sigui lent, vull creure que serà ferm. De moment hem aconseguit que es facin teràpies amb gossos en hospitals i que la gent que envolta a persones discapacitades, hagin vist un canvi important en un pacient que realitzi TAA. El camp de l’educació malauradament és molt novell encara i sé que costarà introduir-lo. Però també sé que quan els pares vegin les avantatges que tenen, s’animaran i començaran a canviar el seu pensament. Penso que hem de treballar en equip i que tots els professionals ens hem de recolzar els uns als altres. Només d’aquesta manera aconseguirem ajuntar idees i millorar tot el que ja hem aconseguit.

105

9. AGRAÏMENTS Són moltes les persones que durant aquests mesos m’han anat preguntant sobre aquest projecte i animant a seguir a endavant, però vull agrair sobretot la comprensió, l’ajuda i la paciència al Sergio Murillo, la meva parella. Sense ell, molts cops hagués tirat la tovallola i no hagués pogut seguir endavant. Per l’ajuda que m’ha donat, posant facilitats en tot moment perquè pogués realitzar el treball i perquè no em preocupés en excés. Per haver-me animat a fer aquest Postgrau i per recolzar-me sempre en les meves decisions. Gràcies al Juan Paterna, per haver-me ajudat a crear un negoci en el que pugui treballar a partir d’una idea que era una il·lusió. Per haver-me explicat com potenciar-ho i sobretot com donar-me a conèixer. A la Núria Alonso, per haver-me revisat el projecte, donant-me moltes idees i aconsellant-me en tot moment. I gràcies per les facilitats que he tingut al llarg d’aquests mesos. Ha estat un plaer poder rebre els teus consells. I a SOS Golden per haver-me trobat una estrella meravellosa que ja forma part de la nostra família i amb qui estic segura ens queden moltes coses per viure junts: el Zuko. Gràcies pels vostres consells, per donar-me la oportunitat de triar el millor gos per fer teràpies. Aquest és el principi de la seva nova vida, que de ben segur serà meravellosa ajudant a la gent. 10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA •

Pryor, K. (2010) No lo mates...enséñale: el arte de enseñar y adiestrar. KNS Ediciones.

•

VILLALOBOS PUENTE, Ana María, Lo que los animales nos enseñan, 2009, http://www.aetana.es/index.php/Terapia-Perros/Articulos-TerapiaPerros/[Consulta: 14 de novembre de 2013 a les 13:13]

•

GUTIÉRREZ, Germán, GRANADOS, Diana R., PIAR, Natalia, Interacciones humano-animal: características e implicacions para el benestar de los humanos, Bogotá, Colombia, Revista Colombiana de psicobiología, 2007,

106

http://www.revistas.unal.edu.co/index.php/psicologia/article/viewFile/1013/ 1469 [Consulta: 14 de novembre de 2013 a les 13:46] •

GÓMEZ, Leonardo F., ATEHORTUA, Camilo G., OROZCO, Sonia C.,La influencia de las mascotes en la vida humana, Colombia, Revista Colomiana de ciències pecuarias, 2007, http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3238619 [Consulta: 14 de novembre de 2013 a les 13:47

•

BERGROT,Elijah, REMES, Sami, PEKKANEN, Juha, KAUPPILA,Timo, BÜCHELE,Gisela, KESKI-NISULA, Leea. Respiratory Tract Illnesses During the First Year of Life: Effect of Dog and Cat contact, Peadiatrics, 2012, http://pediatrics.aappublications.org/content/130/2/211.full.pdf+html?sid=3 9beea85-c5ea-4dc6-b271-860a1789185a [Consulta: 16 de novembre de 2013 a les 19:10]

•

ADOPTASTUR, Terapia assistida con animales, 2011, http://www.adoptastur.org/info/terapia-con-animales/ [Consulta: 16 de novembre de 2013 a les 20:10]

•

FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Zooterapia, 2013, http://es.wikipedia.org/wiki/Zooterapia [Consulta: 16 de novembre de 2013 a les 20:15]

•

FUNDACIÓN AFFINITY, Revista Amigos, Animales de compañía, Fuente de salud, 2007, http://www.fundacionaffinity.org/sites/default/files/publicacionesyvideos/revistaamigos/pdf/AMIG OS33.pdf [Consulta: 16 de novembre de 2013 a les 20:25]

•

GARAY, Edurne, Terapia assistida con animales de compañía, Revista Zooterapia, http://www.colvema.org/PDF/1219terapia.pdf [Consulta: 16 de novembre de 2013 a les 20:27]

•

SIGNES LLOPIS, Miguel Ángel, Terapia asistida con animales y ninos con transtornos de déficit de atención e hiperactividad, 2009, http://www.dogtoranimal.es/fotos_e_n_a/A52/TAA%20y%20Ni%C3%B1os%2 0con%20TDAH.pdf [Consulta: 16 de novembre de 2013 a les 20:30]

107

•

EDUCAN, Inscripciones en el LOE en 2011, Revista digital www.doogweb.es, 2012, http://www.doogweb.es/2012/06/09/perros-de-moda-en-espana/ [Consulta: 18 de novembre de 2013 a les 14:15]

•

REVISTA DIGITAL GUAU.COM, El síndrome del perro negro, http://guau.com/El%20sindrome%20del%20perro%20negro.htm [Consulta: 20 de novembre de 2013 a les 14:23]

•

FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Psicologia evolutiva, 2013, http://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_evolutiva [Consulta: 21 de novembre de 2013 a les 13:38]

•

FAPAM, ¿Te abandonaría él por un veraneo?, http://www.fapam.org/index.php?option=com_content&view=article&id=28: te-abandonaria-el-por-un-verano [Consulta: 24 de novembre de 2013 a les 20:02]

•

FUNDACIÓN AFFINITY, Bienvenido a casa Max, Dins de “ material educatiu”, http://www.fundacionaffinity.org/publicacionesyvideos/materialeseducativos/bienvenidoacasamax/ [Consulta: 24 de novembre de 2013 a les 20:16]

•

PYMES Y AUTÓNOMOS, Hazte Autónomo paso a paso, 2012, http://www.pymesyautonomos.com/fiscalidad-y-contabilidad/hacerteautonomo-paso-a-paso-las-obligaciones-fiscales [Consulta: 28 de desembre de 2013 a les 13:30]

•

INFOAUTÓNOMOS, Cuota de autónomos 2014, ¿cuánto se paga?, 2013, http://www.infoautonomos.com/informacion-al-dia/seguridad-social/cuotade-autonomos-cuanto-se-paga/ [Consulta 28 de desembre de 2013 a les 14:05]

•

SEGUROS.ES, Comparador de seguros, 2013, http://www.seguros.es/comparativa_mascotas.html [Consulta: 28 de desembre de 20013 a les 19:02]

•

FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Jean Piaget, 2013, http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Piaget [Consulta: 31 de desembre de 2013 a les 11:28]

108

•

FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Henry Wallon, 2013, http://es.wikipedia.org/wiki/Henri_Wallon_(psic%C3%B3logo) [Consulta: 31 de desembre de 2013 a les 12:16]

•

FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Erik Erikson, 2013, http://es.wikipedia.org/wiki/Erik_Erikson [Consulta: 31 de desembre de 2013 a les 13:04]

•

FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Sigmund Freud, 2013, http://es.wikipedia.org/wiki/Sigmund_Freud [Consulta: 4 de Gener de 2014 a les 10:01]

•

FUNDACIÓN WIKIPEDIA, Lev Vygotski, 2013, http://es.wikipedia.org/wiki/Lev_Vygotski [Consulta: 4 de Gener de 2014 a les 13:40]

109

ANNEXOS

ANNEX 1 Inscripcions

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑA Declarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918 Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13 www.rsce.es

COMPARATIVO DE INSCRIPCIONES EN L.O.E. Y R.R.C.

Affenpinscher

Diferencia 2010/2011

Estándar

2007

2008

2009

2010

2011

TOTAL

F.C.I.

Total

Acumulado últimos 5 años

unidades

186

100,00%

Airedale Terrier

106

433

-33

-35,11%

Akita Americano

344

173

486

86,02%

Akita Inu

255

100

148

440

48,00%

n/r F.C.I.

123

174

122

601

-16

-16,16%

Alaskan Malamute

243

179

213

236

200

236

1.064

18,00%

American Foxhound

303

-1

-100,00%

American Staffordshire Terrier

286

898

1.134

1.476

1.251

1.263

6.022

0,96%

Antiguo Perro de Pastor Inglés

207

269

199

149

105

929

-44

-29,53%

Ariegeois

16,67%

Australian Cattledog

287

233,33%

0,00%

Azawakh

307

>100,00%

Basenji

171,43%

Basset Artesien Normand

>100,00%

Basset Azul de Gascuña

-2

-40,00%

Basset Fauve de Bretagne

217

233

198

199

152

999

-47

-23,62%

Basset Hound

163

338

325

286

223

177

1.349

-46

-20,63%

Beagle

161

1.162

1.269

1.441

1.074

1.083

6.029

0,84%

Beagle Harrier

290

>100,00%

Bearded Collie

271

142

-36

-92,31%

-5

-100,00%

Bichón Boloñés

196

>100,00%

Bichón Frisé

215

148

130

139

157

133

707

-24

-15,29%

Bichón Habanero

250

223

-10

-14,49%

Bichón Maltés

2.478

2.386

2.551

2.420

2.609

12.444

189

7,81%

Border Collie

297

344

419

515

651

776

2.705

125

19,20%

Border Terrier

0,00%

Borzoi

193

109,09%

Boston Terrier

140

103

360

9,57%

Bouvier Bernois

172

185

171

189

203

920

7,41%

Alano Español

Australian Terrier

Bedlington Terrier

Bouvier d'Appenzell

>100,00%

Bouvier de Flandes

191

117

427

7,25%

Bouvier de l'Entlebuch

150,00%

Bouvier des Ardennes

171

0,00%

Boxer

144

2.604

2.555

2.387

2.049

2.014

11.609

-35

-1,71% 1

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑA Declarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918 Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13 www.rsce.es

Braco Alemán

1.077

1.059

1.239

1.121

1.204

5.700

7,40%

301

373

363

358

479

1.874

121

33,80%

134

3200,00%

103

407

-24

-30,00%

Braco Húngaro de Pelo Duro

239

0,00%

Braque d'Auvergne

180

>100,00%

Briquet Griffon Vendeen

33,33%

Bull Terrier

909

1.003

1.092

1.132

1.098

5.234

-34

-3,00%

Bulldog Francés

101

2.906

3.600

4.619

4.042

3.364

18.531

-678

-16,77%

Bulldog Inglés

149

2.781

2.744

2.491

2.092

1.868

11.976

-224

-10,71%

Bullmastiff

157

238

300

342

323

270

1.473

-53

-16,41%

Cairn Terrier

106

374

39,13%

Canaan Dog

173

>100,00%

Cane Corso

343

116

147

100

512

-47

-31,97%

Caniche

172

931

1.072

1.169

860

963

4.995

103

11,98%

Cao da Serra da Estrela

173

-3

-100,00%

Cao da Serra de Aires

0,00%

Cao de Castro Laboreiro

170

0,00%

Carlino

253

560

689

687

652

530

3.118

-122

-18,71%

Cavalier King Charles Spaniel

136

259

-42

-53,85%

Cesky Terrier

246

-1

-33,33%

Chesapeake Bay Retriever

263

-8

-100,00%

Chien de Sant-Hubert (Bloodhound)

109

-4

-26,67%

Chihuahua

218

2.774

3.310

3.849

3.610

3.966

17.509

356

9,86%

Chinese Crested Dog

288

100

164

213

214

257

948

20,09%

Chow Chow

205

243

219

202

150

185

999

23,33%

Cimarron Uruguayo

353

>100,00%

Clumber Spaniel

109

-11

-68,75%

Cocker Spaniel Americano

167

236

225

146

105

111

823

5,71%

Braco de Weimar Braco Francés, Tipo Pirineos Pequeño Braco Húngaro de Pelo Corto

Cocker Spaniel Inglés

1.814

1.470

1.085

784

550

5.703

-234

-29,85%

Cotón de Tulear

283

121

152

164

625

7,89%

Curly-Coated Retriever

110

Dálmata

153

315

226

255

199

108

1.103

-91

-45,73%

Dandie Dinmont Terrier

168

>100,00%

Deerhound

164

-4

-100,00%

Deutsch Drahthaar

410

514

635

506

504

2.569

-2

-0,40%

Deutsch Langhaar

117

-3

-75,00%

Dobermann

143

642

774

807

884

819

3.926

-65

-7,35%

Dogo Alemán

235

774

949

987

859

963

4.532

104

12,11%

Dogo Argentino

292

207

234

289

302

252

1.284

-50

-16,56%

Dogo Canario

346

406

465

611

517

434

2.433

-83

-16,05%

Dogo de Burdeos

116

243

251

263

264

252

1.273

-12

-4,55%

Dogo del Tibet

230

-12

-50,00%

1 >100,00%

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑA Declarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918 Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13 www.rsce.es

Dogo Mallorquín (Ca de Bou)

249

237

-33

-47,83%

English Springer Spaniel

125

174

211

172

209

938

21,51%

Epagneul Bleu de Picardie

106

0,00%

Epagneul Bretón

1.978

1.928

1.917

1.721

1.694

9.238

-27

-1,57%

Epagneul Japonés

206

-4

-80,00%

Epagneul Nain Continental

144

-3

-7,50%

Eurasier

291

-15

-62,50%

Field Spaniel

123

>100,00%

Fila Brasileiro

225

174

207

132

160

763

-70

-43,75%

Flat-Coated Retriever

125

-3

-27,27%

Fox Terrier de Pelo Duro

169

261

235

206

215

139

1.056

-76

-35,35%

Fox Terrier de Pelo Liso

280

6,82%

Galgo Afgano

228

113

397

79,37%

Galgo Español

285

272

-35

-53,85%

Gascon Saintongeois

-5

-55,56%

Golden Retriever

111

4.051

4.172

3.857

3.148

2.934

18.162

-214

-6,80%

Gran Bouvier Suizo

0,00%

118

0,00%

323

0,00%

-1

-100,00%

Grand Basset Griffon Vendeen

0,00%

Grand Griffon Vendeen

282

136

214,29%

Greyhound

158

0,00%

Griffón Azul de Gascuña

154

167

205

119

103

748

-16

-13,45%

Griffón Belga

>100,00%

Griffon d'Arrêt à Poil Dur Korthals

107

310

-31

-44,93%

Griffon de Bruselas

178

64,71%

Griffon Fauve de Bretagne

286

-14

-26,92%

Griffon Nivernais

-2

-18,18%

Gronlandshund

274

0,00%

Hovawart

190

200,00%

Irish Soft-Coated Wheaten Terrier

-5

-71,43%

Irish Terrier

139

-4

-66,67%

Irish Wolfhound

160

155

16,67%

Jack Russell Terrier

345

179

294

323

414

544

1.754

130

31,40%

Kelpie

293

433,33%

195

-9

-20,45%

King Charles Spaniel

128

>100,00%

Kleiner Münsterländer Vorstehhund

102

>100,00%

Komondor

-1

-100,00%

Kuvasz

>100,00%

Labrador Retriever

122

4.078

3.915

3.564

3.245

3.125

17.927

-120

-3,70%

Laïka de Siberia Oriental

305

0,00%

Gran Münsterländer Gran Sabueso Anglo-Francés Blanco y Negro Gran Sabueso Azul de Gascuña

Kerry Blue Terrier

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑA Declarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918 Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13 www.rsce.es

Lakeland Terrier

54,55%

Landseer

226

0,00%

Leonberger

145

109

-25

-59,52%

Lhasa Apso

227

212

158

101

782

-2

-1,98%

Majorero

n/r F.C.I.

131

121,43%

Maneto

n/r F.C.I.

152

118

532

5,75%

Mastiff

264

-10

-52,63%

Mastín del Pirineo

118

146

221

146

132

763

-14

-9,59%

Mastín Español

919

986

1.069

996

1.204

5.174

208

20,88%

Mastín Napolitano

197

159

122

126

117

604

-37

-31,62%

Nihon Supittsu

262

50,00%

Norfolk Terrier

272

-6

-54,55%

Norwich Terrier

0,00%

Nova Scotia Duck Tolling Retriever

312

-4

-80,00%

n/r F.C.I.

379

-5

-7,58%

Parson Russell Terrier

339

314

-33

-42,31%

Pekinés

207

13,33%

Pequeño Lebrel Italiano

200

114

104

412

36,84%

Pequeño Perro Ruso

352

300,00%

Pequeño Sabueso Azul de Gascuña

-13

-86,67%

Perdiguero de Burgos

380

-2

-2,47%

Perdiguero Portugués

187

0,00%

Perro de Agua Español

336

1.060

947

1.253

1.189

1.337

5.786

148

12,45%

Perro de Agua Irlandés

124

0,00%

Pachón Navarro

Perro de Agua Portugués

-3

-100,00%

Perro de Montaña de los Pirineos

137

121

122

105

138

580

46,81%

Perro de Osos de Carelia

155

10,53%

Perro de Pastor Alemán

166

11.169

11.310

10.702

9.433

8.169

50.783

-1.264

-13,40%

Perro de Pastor Australiano

342

197

-3

-6,38%

Perro de Pastor Belga

728

741

798

731

816

3.814

11,63%

Perro de Pastor Bergamasco

194

0,00%

347

167

159

266

747

107

67,30%

355

263

339

242

293

1.492

21,07%

331

>100,00%

0,00%

Perro de Pastor Blanco Suizo Perro de Pastor Catalán (Gos d'Atura Catalá) Perro de Pastor de Anatolia Perro de Pastor de Asia Central

335

Perro de Pastor de Beauce

375

-19

-23,46%

Perro de Pastor de Brie

113

130

183

154

135

737

0,00%

Perro de Pastor de Rusia Meridional

326

-1

-100,00%

328

146

477

-84

-57,53%

156

135

256

160

237

886

48,13%

n/r F.C.I.

280

-38

-60,32%

Perro de Pastor Holandes

223

102

-8

-36,36%

Perro de Pastor Mallorquín (Ca de

321

204

-4

-10,53%

Perro de Pastor del Cáucaso Perro de Pastor Escocés (Rough Collie) Perro de Pastor Garafiano

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑA Declarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918 Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13 www.rsce.es

Bestiar) Perro de Pastor MaremmanoAbruzzese Perro de Pastor Polaco de las Llanuras Perro de Pastor Polalaco de Podhale Perro de Pastor Rumano de los Carpatos Perro de Pastor Rumano de Mioritza Perro de Pastor Vasco (Euskal Artzain Txakurra) Perro Lobo Checoslovaco

201

100,00%

251

0,00%

252

-5

-100,00%

350

0,00%

349

-1

-100,00%

274

-27

-42,86%

332

207

35,00%

311

-4

-80,00%

355

-1

-100,00%

141

60,00%

310

94,44%

Perro sin Pelo Mexicano

234

20,00%

Perro Tejonero Alpino

254

>100,00%

Petit Basset Griffon Vendeen

165

157

179

154

170

825

10,39%

Petit Brabançon

-2

-100,00%

Petit Chien Lion

233

-3

-100,00%

Pinscher

184

102

-18

-66,67%

Pinscher Austriaco de Pelo Corto

0,00%

302

350

312

240

179

1.383

-61

-25,42%

Perro Lobo de Sarloos Perro Pastor Bosnia-Herzegovina y Croacia Perro Pastor de los Pirineos de Pelo Largo Perro sin Pelo del Perú

n/r F.C.I.

Podenco Andaluz

n/r F.C.I.

Podenco Canario

329

101

107

105

109

514

3,81%

Podenco de los Faraones

248

300,00%

Podenco Ibicenco (Ca Eivisseno)

146

142

271

696

129

90,85%

Podenco Portugués

116

462

-12

-13,95%

Pointer

1.349

1.363

1.491

1.121

1.301

6.625

180

16,06%

Poitevin

0,00%

Porcelaine

-36

-72,00%

-6

-66,67%

n/r F.C.I.

123

138

127

541

-11

-7,97%

n/r F.C.I.

218

177

119

125

731

5,04%

Puli Ratonero Valenciano (Gos Rater Valencia) Ratonero-Bodeguero Andaluz Rhodesian Ridgeback

146

303

-41

-61,19%

147

1.284

1.474

1.774

1.426

1.171

7.129

-255

-17,88%

325

>100,00%

155

-1

-100,00%

Sabueso de Sangre de Baviera

217

163

36,59%

Sabueso de Sangre de Hanover

213

-1

-100,00%

Sabueso de Transilvania

241

0,00%

Sabueso Eslovaco

244

-2

-100,00%

Sabueso Español

204

196

228

157

131

120

832

-11

-8,40%

Saluki

269

-15

-75,00%

Rottweiler Sabuesa Anglo-Frances de Tamaño Mediano Sabueso de Bosnia de Pelo Duro

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑA Declarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918 Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13 www.rsce.es

Samoyedo

212

107

129

124

109

561

18,48%

San Bernardo

523

418

443

428

469

2.281

9,58%

Sarplaninac

>100,00%

Schapendoes

313

0,00%

Schipperke

-8

-100,00%

Schnauzer Gigante

181

432

335

373

286

231

1.657

-55

-19,23%

Schnauzer Mediano

182

162

136

123

605

-10

-10,31%

Schnauzer Miniatura

183

3.195

3.060

2.816

2.393

2.121

13.585

-272

-11,37%

Schweizerische Laufhunde

-5

-83,33%

Scottish Terrier

116

128

124

109

113

590

3,67%

Sealyham Terrier

>100,00%

Setter Gordon

128

171

137

566

-89

-64,96%

Setter Inglés

3.341

3.496

3.636

3.873

3.449

17.795

-424

-10,95%

Setter Irlandés Rojo

120

160

117

155

147

151

730

2,72%

Setter Irlandés Rojo y Blanco

330

-1

-100,00%

Shar Pei

309

1.220

1.275

1.198

1.034

783

5.510

-251

-24,27%

Shetland Sheepdog

106

206,67%

Shiba Inu

257

129

150

482

16,28%

Shih Tzu

208

1.219

1.240

1.092

914

765

5.230

-149

-16,30%

Siberian Husky

270

261

223

301

181

323

1.289

142

78,45%

Silky Terrier

236

-3

-60,00%

Skye Terrier

>100,00%

Sloughi

188

-1

-100,00%

Smalandsstövare

129

>100,00%

Smooth Collie

296

-1

-100,00%

Spinone Italiano

165

0,00%

Spitz Alemán

951

1.108

1.124

986

919

5.088

-67

-6,80%

Spitz de los Visigodos

0,00%

Spitz de Norbotten

276

-4

-36,36%

Staffordshire Bull Terrier

581

770

957

918

1.105

4.331

187

20,37%

Sussex Spaniel

127

-2

-100,00%

Teckel

148

1.449

1.658

1.559

1.545

1.644

7.855

6,41%

Terranova

124

122

208

160

148

762

-12

-7,50%

Terrier Alemán de Caza

103

244

216

135

228

251

1.074

10,09%

Terrier Brasileño

341

0,00%

Terrier Japonés

259

0,00%

Terrier Negro Ruso

327

101

30,00%

Thai Ridgeback Dog

338

-1

-50,00%

Tibetan Spaniel

231

-1

-100,00%

Tibetan Terrier

209

90,00%

Tosa Inu

260

16,67%

Toy Terrier

-4

-80,00%

Volpìno Italiano

197

-2

-50,00% 6

REAL SOCIEDAD CANINA DE ESPAÑA Declarada de Utilidad Pública por Real Orden del Ministerio de Fomento de 27-02-1918 Miembro de la Fédération Cynologique Internationale (F.C.I.) desde 1912

C/Lagasca, 16 – 28001 Madrid – Tfno. 91-426 49 60 – Fax: 91-435 11 13 www.rsce.es

Welsh Corgi Pembroke

>100,00%

Welsh Springer Spaniel

126

>100,00%

Welsh Terrier

58,33%

West Highland White Terrier

2.363

2.143

1.869

1.353

1.408

9.136

4,07%

Whippet

162

137

114

486

48,05%

Yorkshire Terrier

14.438

14.084

13.162

9.889

7.771

59.344

-2.118

-21,42%

Zwergpinscher

185

445

603

619

660

684

3.011

3,64%

91.150 94.140 94.776 82.881 78.256

441.203

-4.625

-5,58%

TOTALES

ANNEX 2 Ethotest

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA Universidad de Sevilla (España)

SELECCIÓN CANINA (2): ETHOTEST DESCRIPCIÓN DEL INSTRUMENTO

El Ethotest es una herramienta de evaluación diseñada para seleccionar perros que reúnan las cualidades necesarias para intervenir en programas de terapia y/o actividades asistidas (TAA/AAA). En su desarrollo, los autores (Lucidi, Bernabó, Panunzi, Dalla Villa y col., 2005) centraron la atención sobre los perros de centros de acogida. De este modo, su herramienta es aplicable a perros mestizos de procedencia desconocida. El instrumento consta de tres partes (A, B, C), que se administran de manera sucesiva, formando un protocolo o algoritmo jerárquico de decisión. El nivel de rigidez de los criterios es mayor en la primera fase (agresividad y temperamento dominante), media en la segunda (iniciativa, sociabilidad y temor) y menor en la tercera (adiestrabilidad). Para los autores, la superación de los tres segmentos garantiza unas cualidades mínimas deseables para los perros de trabajo. En total, el instrumento consta de 36 elementos a evaluar. La aplicación del instrumento completo puede sobrepasar una hora, y hace falta contar con una cierta cantidad de recursos humanos y físicos: 

Un área de evaluación vallada. En caso de no disponerse de un recinto de estas características, la evaluación puede realizarse de un modo muy similar usando una correa larga para limitar los movimientos del perro.



Una escalera.



Una habitación desconocida por el perro.



Correa corta de paseo.



Un cronómetro.



Un instructor o evaluador, que sea conocido por el perro. Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es

Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA Universidad de Sevilla (España)



Varias personas desconocidas para el perro.



Un perro desconocido por el animal evaluado.



Galletas (u otro alimento) para dar las órdenes de ¡Sienta! y ¡Tumba!



Un objeto que pueda producir ruido al caer (por ejemplo, una bandeja metálica) para evaluar la respuesta de temor o miedo.



Una pelota de tenis, para evaluar la conducta de juego.

CORRECCIÓN DEL INSTRUMENTO

Como se comentó previamente, la superación de la primera etapa es requisito para aplicar los elementos de la segunda, y la superación de este conjunto sirve como llave hacia el tercer y último escalón. En caso de no superar cualquiera de las tres fases, se considera que el perro no es apto, no siendo necesario evaluar las situaciones restantes. Los autores establecieron tres puntos de corte para estas etapas: 

En el apartado A, se solicita la máxima puntuación (4). Dado que las variables evaluadas son la agresividad y temperamento dominante, los autores consideran que cualquier respuesta negativa hace del animal no apto para su inclusión en contextos de intervención.



En el apartado B (iniciativa, sociabilidad y temor), se solicita un mínimo de 11 puntos (sobre un máximo de 27). A fin de evitar los perfiles irregulares, los autores imponen una desviación típica máxima (una medida de dispersión de uso frecuente) de 1 punto.



En el apartado C (adiestrabilidad), los autores proponen un punto de corte de 21 puntos sobre un máximo de 50 para clasificar como apto al animal. Nuevamente, imponen una dispersión máxima de 1,25

Más recursos disponibles en www.tapsevilla.es Se autoriza el uso libre de este material, citando siempre la fuente, e incluyendo un enlace a nuestra página, en caso de utilizarse en un medio informatizado. ¡Por favor, reconoce el trabajo ajeno!

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA Universidad de Sevilla (España)

desviaciones típicas de las puntuaciones sobre la media, a fin de seleccionar perros con un comportamiento consistente.

Estos puntos de corte fueron establecidos a criterio de los autores, siguiendo un criterio racional, en lugar de empírico o estadístico. El mínimo de los tres bloques coincidió con obtener al menos un 1 en cada una de las preguntas (4 en A, 11 en B, 21 en C).

DATOS DE LA TRADUCCIÓN

Hasta el momento (septiembre de 2011), no ha sido posible localizar ninguna traducción del instrumento al español. Por esta razón, se ha acometido la traducción (y adaptación) del Ethotest, a fin de facilitar su aplicación tanto con fines profesionales como de investigación. El instrumento incluye una breve descripción de las situaciones de evaluación. Para resolver cualquier duda al respecto, se recomienda consultar el texto original. No se adjunta la hoja de datos descriptivos del evaluador y el perro evaluado. Al llevar a cabo la administración, puede ser de interés dejar por escrito el nombre y sexo del evaluador, y el nombre, sexo, edad (aproximada), características físicas (talla, peso, etc.) del perro, tiempo de estancia en el refugio, etc. El uso de este material es libre, siempre que se reconozca la fuente y, en caso de utilizarse en medios digitales, que se incluya un enlace a nuestra página web, www.tapsevilla.es. Por supuesto, esto no elimina la necesidad de citar la referencia original.

REFERENCIA ORIGINAL Lucidi, P., Bernabó, N., Panunzi, M., Dalla Villa, P. y Mattioli, M. (2005). Ethotest: A new model to identify (shelter) dogs’ skills as service animals or adoptable pets. Applied Animal Behaviour Science, 95, 103-122.

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA Universidad de Sevilla (España)

PARTE A. AGRESIVIDAD Y TEMPERAMENTO DOMINANTE

A1. AGRESIVIDAD

TEST

COMPONENTE

SITUACIÓN

DESCRIPCIÓN DE LA CONDUCTA

PTS

a) Entre perros

Un perro desconocido se acerca al recinto durante 5 minutos

El perro ataca al perro desconocido, o gruñe sin acercarse

El perro no muestra un comportamiento agresivo

b) Hacia personas

El instructor entra en el recinto (observar 1 minuto)

El perro gruñe y/o ladra

El perro ignora al instructor

El perro se tumba y/o permite que las personas se acerquen

OBSERVACIÓN (MARCAR CON X)

a él a) Manipulación

El instructor se acerca al perro

El perro huye, se inquieta y/o salta sobre el instructor

El perro se tumba y/o lame las manos del instructor,

A2. TEMPERAMENTO

en actitud amigable y lo toca en distintas partes del cuerpo (tronco, patas, orejas, dientes, etc.) (observar 1 minuto) b) Manipulación

El instructor domina al perro

brusca

reteniéndolo con sus brazos sobre el lomo y empujándolo hacia el suelo, o manipulándolo bruscamente (observar 1 minuto)

moviendo la cola El perro muerde o se resiste, intentando escapar

El perro se queda quieto, permitiendo la manipulación (con independencia de que sea con miedo o con aceptación)

PUNTO DE CORTE = 4. Si el perro alcanza esta puntuación, pasar a evaluar la PARTE B; si no, detener la evaluación

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA Universidad de Sevilla (España)

PARTE B. INICIATIVA, SOCIABILIDAD Y TEMOR

B2. SOCIABILIDAD/ DESCONFIANZA

B1. INICIATIVA

TEST

COMPONENTE

SITUACIÓN

DESCRIPCIÓN DE LA CONDUCTA

PTS

a) Aproximación de

El instructor se acerca al recinto

El perro no se acerca al instructor

-1

humanos al entorno del perro

y permanece cerca de la valla durante 5 minutos

El perro salta repetidamente sobre la valla o permanece de pie sobre sus patas traseras y apoyado en la valla

El perro salta sobre la valla una sola vez (no permanece de pie)

El perro se acerca a la valla sin saltar ninguna vez

El perro intenta salir más de una vez

b) Intentos de salir del recinto con la

Después de haber permanecido 5 minutos dentro del recinto

El perro intenta salir una sola vez

puerta abierta

(ítem anterior), el instructor abre la puerta de salida

El perro no intenta salir

a) Comport. del

El instructor entra en el recinto

El perro huye

-1

perro cuando

y se aproxima al perro sin

El perro no se acerca al instructor

personas

llamarlo (observar 1 minuto)

El perro corre hacia el instructor

El perro se tumba o se acerca al instructor

El perro se acerca al instructor, mueve la cola y lame las

conocidas entran en su entorno

OBSERVACIÓN (MARCAR CON X)

manos del instructor b) Continúa del

Tras aproximarse en silencio

El perro huye

-1

(ítem anterior), el instructor llama al perro (observar 1

El perro no se acerca al instructor

El perro corre hacia el instructor

minuto)

El perro se tumba o se acerca al instructor

El perro se acerca al instructor, mueve la cola y lame las manos del instructor

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

B2. SOCIABILIDAD/ DESCONFIANZA (Sigue)

Universidad de Sevilla (España) c) Tendencia a

El instructor se acerca al perro

El perro no se acerca

-1

saltar sobre

directamente y lo invita a

El perro salta más de una vez

personas

acercarse con los brazos abiertos (observar 1 minuto)

El perro salta una vez

El perro se acerca, pero no salta sobre el instructor

d) Comport. del

Mientras el instructor está en el

El perro gruñe

perro al coincidir con otros perros

área de evaluación, se acerca otro perro a la valla del recinto

El perro trata protegerse, escondiéndose tras el instructor

(observar 1 minuto)

El perro permite al otro perro acercase

e) Conducta del

Una persona desconocida entra

El perro huye

-1

perro cuando

en el recinto y se acerca al perro

El perro no se acerca

personas desconocidas

sin llamarlo (observar 1 minuto)

El perro corre hacia la persona desconocida

El perro se tumba o se acerca vacilante a la persona

entran en el

desconocida

recinto

El perro se acerca al instructor, mueve la cola y lame las manos de la persona desconocida

f) Continúa del

Una persona desconocida entra

El perro huye

-1

en el recinto y se acerca al perro

El perro no se acerca

llamándolo (observar 1 minuto)

El perro corre hacia la persona desconocida

El perro se tumba o se acerca vacilante a la persona desconocida

El perro se acerca al instructor, mueve la cola y lame las

manos de la persona desconocida g) Tendencia del

La persona desconocida se

El perro no se acerca al desconocido

-1

perro a saltar sobre personas

acerca al perro directamente y lo invita a acercarse con los

El perro salta sobre el desconocido más de una vez

El perro salta una vez sobre el desconocido

desconocidas

brazos abiertos (observar 1 min)

El perro se acerca al desconocido, pero sin saltar encima

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

(sigue)

B3. TEMOR

B2. SOC/ DESC

Universidad de Sevilla (España) h) Comport. del

Mientras la persona

perro al coincidir

desconocida permanece en el

con otros perros (II)

área de evaluación, se acerca otro perro a la valla del recinto

El perro gruñe

El perro trata de protegerse escondiéndose tras la persona

desconocida

(observar 1 minuto)

El perro permite acercarse al otro perro

a) Introducción de

El instructor deja caer al suelo

El perro gruñe y/o ladra

-1

un estímulo fuerte

un objeto que provoque un

El perro huye asustado

sonido fuerte (sin que el perro

El perro tiembla o se estremece, pero no huye

lo vea). Esta acción se realiza

El perro se pone en alerta, sin huir

una sola vez

El perro mira a la fuente del estímulo, permaneciendo

tranquilo PUNTO DE CORTE = 11 (Se permite una desviación típica de un punto en los registros). Si el perro alcanza esta puntuación, pasar a evaluar la PARTE C; si no, detener la evaluación

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA Universidad de Sevilla (España)

PARTE C. ADIESTRABILIDAD

C2. SUBIR ESCALERAS

C1. ENTRAR EN UNA HABITACIÓN DESCONOCIDA

TEST

COMPONENTE a) Pasar por una puerta sin correa

b) Pasar por una puerta con correa

c) Signos de inseguridad mientras se entra a una habitación desconocida a) Subir las escaleras junto al instructor

b) Signos de inseguridad mientras sube la escalera

SITUACIÓN

DESCRIPCIÓN DE LA CONDUCTA

PTS

El instructor abre la puerta a una habitación desconocida para el perro. El perro va libre (sin hostigamiento) Tras abrir la puerta a una habitación desconocida para el perro, el instructor entra. El perro va libre (sin hostigamiento)

El perro no entra en los primeros 20 segundos El perro entra, tardando entre 10 y 20 segundos El perro entra en menos de 10 segundos

0 1 2

El perro sólo entra si se tira de la correa El perro entra por delante del instructor

-1 0

El perro entra a la vez que el instructor El perro entra, siguiendo al instructor El perro entra sólo después de recibir una orden del instructor

1 2 3

Ocurrencia y frecuencia de la conducta de olisqueo (a evaluar durante las dos situaciones anteriores)

El perro olisquea durante todo el trayecto

El perro olisquea antes y después de realizar la entrada, pero no durante el trayecto El perro no olisquea en ningún momento

El instructor sube las escaleras. El perro va libre (sin hostigamiento)

El perro sólo sube si se tira de él El perro sube y tira del instructor

-1 0

El perro sube sin tirar del instructor El perro sigue al instructor El perro sube a la vez que (en paralelo a) el instructor El perro olisquea cada escalón El perro olisquea antes y después de subir la escalera

1 2 3 0 1

El perro sube sin olisquear en ningún momento

Ocurrencia y frecuencia con la que el perro olisquea la escalera

OBSERVACIÓN (MARCAR CON X)

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

C4. ¡SIENTA! (Evaluar con C6)

C3. PASEAR CON CORREA

Universidad de Sevilla (España) a) Caminar junto al

El instructor camina con el perro

El perro no camina con la correa

-1

instructor

mientras lleva la correa (1

El perro tira con frecuencia de la correa

minuto)

El perro tira en alguna ocasión de la correa

El perro camina sin tirar de la correa

b) Cambios de

El instructor realiza cambios de

El perro no sigue al instructor

-1

dirección

dirección de 180º (media

El perro sigue al instructor después de varias órdenes

vuelta). En esta prueba, el perro

El perro sigue al instructor después de una sola orden

debe tener libertad de

El perro realiza los giros a la par que el instructor

movimientos (correa larga; 1 minuto) c) Atención

Mientras el perro y el instructor

El perro se dirige hacia el otro perro

mientras se pasea

pasean, otro perro entra en el

El perro tira de la correa, pero camina tras darle la orden

con el instructor

área de evaluación (1 minuto)

El perro obedece y sigue al instructor

a) Comprensión de

El instructor dice ¡Sienta! hasta

El perro no se sienta

la orden

cinco veces, mientras se ofrece

El perro se sienta, tras más de dos órdenes

una galleta a la altura de la

El perro se sienta, tras dos órdenes

cabeza para facilitar la acción

El perro se sienta después de la primera orden

b) Rapidez de la

Una vez se da la orden, tiempo

El perro no ejecuta la orden

ejecución

necesario para llevarla a cabo

10 segundos o más

Entre 5 y 10 segundos

Menos de 5 segundos

c) Aceptación de la

Tiempo que el perro permanece

El perro no ejecutó la orden (no ha llegado a sentarse)

orden

sentado después de la orden

Menos de 5 segundos

Más de 5 segundos

El perro se levanta sólo tras una nueva orden

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

C7. JUEGO

C6. LEVANTARSE (ARRIBA)

C5. ¡TUMBA! (Evaluar con C6)

Universidad de Sevilla (España) a) Comprensión de

El instructor dice ¡Tumba! hasta

El perro no se tumba

la orden

cinco veces, mientras se ofrece

El perro se tumba, tras más de dos órdenes

una galleta por debajo de la

El perro se tumba, tras dos órdenes El perro se tumba después de la primera orden

2 3

cabeza para facilitar la acción b) Rapidez de la ejecución

Una vez se da la orden, tiempo necesario para llevarla a cabo

El perro no ejecuta la orden

10 segundos o más Entre 5 y 10 segundos Menos de 5 segundos

1 2 3

c) Aceptación de la orden

Tiempo que el perro permanece tumbado después de la orden

El perro no ejecutó la orden (no ha llegado a tumbarse) Menos de 5 segundos

0 1

El instructor dice ¡Arriba! mientras el perro permanece sentado

Más de 5 segundos El perro se levanta sólo tras una nueva orden El perro se levanta sin que se le ordene El perro tarda 10 segundos o más en obedecer El perro obedece entre 10 y 5 segundos después de la orden

2 3 -1 0 1

El perro obedece en menos de 5 segundos El perro se levanta sin que se le ordene

2 -1

El perro tarda 10 segundos o más en obedecer El perro obedece entre 10 y 5 segundos después de la orden El perro obedece en menos de 5 segundos

0 1 2

El perro no juega El perro juega bien con el instructor, bien con la pelota (pero no con los dos) El perro juega con la pelota y el instructor, pero de manera discontinua El perro juega con la pelota y el instructor durante todo el tiempo de observación

-1 0

a) Comprensión de la orden

b) Comprensión de la orden (II)

El instructor dice ¡Arriba! mientras el perro permanece tumbado

a) Conducta del perro cuando ve a una persona jugando con una pelota de tenis

El instructor, sentado, lanza una pelota de de tenis contra una pared y juega solo. Se observa la conducta del perro durante un minuto

1 2

Master Universitario en

APLICACIONES DEL PERRO A LA TERAPÉUTICA HUMANA

C8. SALTAR DURANTE EL JUEGO

C7. JUEGO (Sigue)

Universidad de Sevilla (España) b) Interés del perro en el juego

a) Saltar sobre personas

C9. SOCIALIZACIÓN

a) Acercarse a gente desconocida

b) Saltar sobre la gente

El instructor lanza la pelota de tenis invitando al perro a jugar una vez. Se observa la conducta del perro durante un minuto (si hay que repetir la acción, dar un minuto entre lanzamientos) Frecuencia de salto durante el juego entre humano y perro, sin que se ordene el salto

El perro no muestra interés El perro juega tras varios intentos

-1 0

El perro juega en el primer lanzamiento, menos de un minuto El perro juega en el primer lanzamiento, más de un minuto

1 2

El perro salta más de dos veces sobre el instructor

-1

El perro salta dos veces sobre el instructor

El perro salta una vez sobre el instructor

El perro no ejecuta ningún salto sobre el instructor

El perro está libre en una habitación con gente desconocida sentada en sillones. Estas personas no llamarán al perro durante los primeros 10 minutos. Tras este tiempo, una de estas personas llamará al perro una sola vez

El perro no se acerca a ninguna persona

-1

El perro se acerca a las personas sólo una vez, o sólo si se le llama

El perro se acerca a las personas más de una vez

Se evalúa junto con la situación anterior

El perro salta sobre las personas desconocidas más de una vez El perro salta sobre las personas desconocidas una vez El perro no salta en ninguna ocasión

-1 1 2

PUNTO DE CORTE = 21 (Se permite una desviación típica de 1,25 puntos en los registros)

ANNEX 3 Targetes

A B C D E F G

H I

K L LL M N Ñ

O P Q R S T V W X

Y Z 1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 seu

terra

20 quiet

ANNEX 4 Titelles

ANNEX 5 Conte

GUIÓ DEL CONTE DE LES TITELLES Hi havia una vegada un gos que es deia “Puppy” (preguntar als nens/es si saben què vol dir “puppy” en anglès i si diuen que no, dir-los que significa “cadell”). En Puppy era un gos molt aventurer i un matí va decidir sortir a explorar què hi havia pels voltants de casa seva.Caminant, caminant es va endinsar en una granja, on va veure que hi havia moltes classes d’animals i va sentir curiositat per saber com es deien. P- “hola! Em dic Puppy! I tu? Com et dius?” V- “Hola Puppy, jo em dic Vaca.” P- “Hola Vaca! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que la vaca és igual que el gos) V- “No Puppy, jo sóc una vaca. Tinc taques negres i blanques al cos, tinc banyes i dono llet” P- “vaja...gràcies senyora Vaca! Vaig a veure si trobo a un gos com jo” I en Puppy va seguir la seva marxa en busca d’un gos. De cop i volta es va trobar un nou animal... P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?” Po- “Hola Puppy, jo em dic Porc” P- “Hola Porc! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que el porc és igual que el gos) Po- “No Puppy, jo sóc un porc. Sóc de color rosa i visc en una cort de porcs. Tinc una cua cargolada i un morro aplastat” P- “vaja...gràcies senyor Porc! Vaig a veure si trobo un gos com jo” Seguint amb la seva recerca, en Puppy es va trobar un altre animal... P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?” A- “Hola Puppy, jo em dic Ànec”

P- “Hola Ànec! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que el porc és igual que el gos) A- “No Puppy, jo sóc un ànec. Sóc de color blanc i tinc un bec de color taronja. M’agrada molt nedar i les meves potes tenen membranes per poder-ho fer millor” P- “vaja...gràcies senyor Ànec! Vaig a veure si trobo un gos com jo” En Puppy va seguir caminant i de cop i volta es va trobar un altre animal... P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?” Po- “Hola Puppy, jo em dic Pollet” P- “Hola Pollet! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que el pollet és igual que el gos) A- “No Puppy, jo sóc un pollet. Sóc de color groc i tinc un bec punxegut. Menjo grans i cucs i quan sigui gran seré un gall molt maco” P- “vaja...gràcies Pollet! Vaig a veure si trobo un gos com jo” En Puppy, una mica desanimat perquè no trobava cap gos com ell, es va creuar amb un altre animal dins la granja... P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?” G- “Hola Puppy, jo em dic Gata” P- “Hola Gata! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que la gata és igual que el gos) G- “No Puppy, jo sóc una gata. Tinc bigotis i unes ungles afilades. M’agrada enfilar-me als arbres i perseguir ratolins” P- “vaja...gràcies senyora Gata! Vaig a veure si trobo un gos com jo” De cop i volta, en Puppy va sentir uns lladrucs (fer que el gos bordi). Es va girar i va veure...(motivar als nens/es perquè diguin què és el Zuko)

P- “Hola! Em dic Puppy! I tu, com et dius?” Z- “Hola Puppy, jo em dic Zuko” P- “Hola Gata! Tu ets un gos com jo?” (preguntar als nens/es si creuen que el Zuko és igual que el gos) Z- “Sí Puppy, sóc un gos. Tinc una trufa amb la que m’encanta olorar coses, una cua que remeno quan estic content i quatre potes que em sevreixen per saltar i córrer quan estic jugant” P- “que bé!!! Per fi he trobat un gos com jo!!!! Vols jugar amb mi?” Z- “sí, clar, anem a jugar tots dos plegats!” I d’aquesta manera en Puppy va trobar un amic amb qui jugar. I vet aquí un gos (senyalar al Zuko) i vet aquí un gat (aixecar titella de la gata) aquest conte s’ha acabat. Quan s’hagi acabat el conte, aprofitar per parlar dels diferents animals que han aparegut, quines diferències tenen entre ells, quines funcions poden fer dins d’una granja, si han vist algun cop algun dels animals que apareixien a la història, etc., etc. Aquesta activitat és recomanable fer-la si s’està preparant una excursió a alguna granja, per que així els nens/s ja sabran identificar els diferents animals que es poden trobar.

ANNEX 6 Ordres

ORDRES I SENYALS ORDRE SEU

TERRA

SENYAL

QUIET

TOCA

PASSA

AGAFA

DEIXA

BORDA

ANNEX 7 Max

ANNEX 8 Escoles

ESCOLES BRESSOL CARDEDEU •

Escola Bressol Can Serra: -

Pl. de Ramon Macip, núm. 1 Cardedeu · 08440 a/e: ebcanserra@cardedeu.cat Telèfon: 93 846 22 53

•

Escola Bressol Els Daus: -

Pl. Marcel·lí Bosch i Massuet, núm. 1 Cardedeu · 08440 a/e: ebm.elsdaus@peretarres.org Telèfon: 93 844 41 95 Fax: 93 871 28 71

ESCOLES DE PRIMÀRIA CARDEDEU •

Escola Ramon Macip - Dolors Graners: -

C/ Ramon Llull, núm. 7 Cardedeu · 08440 a/e: ceipgranes@xtec.cat Telèfon: 93 846 17 52 Fax: 93 871 24 52

•

Escola Germans Corbella: -

C/ Acàcies, núm. 25 Cardedeu · 08440 a/e: a8039690@xtec.cat Telèfon: 93 846 12 72 Fax: 93 871 34 30

•

Escola el Mil.lenari: -

C/ Mare de Déu del Pilar, núm. 8 Cardedeu · 08440 a/e: a8045598@xtec.cat

Telèfon: 93 871 16 67 Fax: 93 871 15 01 •

Escola Les Aigües: -

C/ Manel Raspall, 95 Cardedeu · 08440 a/e: a8053455@xtec.cat Telèfon: 93 871 18 96

•

Escola Can Manent: -

C/Arquitecte Gaudí, 25 - 08440 Cardedeu Telèfon 93 871 37 57 - Telèfon provisional 93 732 71 23

BIBLIOTEQUES CARDEDEU •

Biblioteca Marc de Vilalba: -

C/ Dr. Klein, núm. 101 Cardedeu · 08440 a/e: b.cardedeu.mv@diba.cat Telèfon: 93 871 14 17 Fax: 93 871 14 17

LUDOTEQUES CARDEDEU •

Bugui Bugui: -

•

Nins: -

•

C/ Lluis Vives, 4 · Tel.: 93 845 52 01

C/ Matagalls, 29 · Tel.: 667 92 45 68

Petits Artistes: -

C/ Donants de Sang, 24 · Tel.: 93 841 88 95

ESPLAIS CARDEDEU •

Esplai Bruixes i Bruixots dels Escorrelots -

C/ Llinars s/n ( La Fusteria) Cardedeu · 08440

a/e: esplai@bruixesibruixots.org TelĂ¨fon: 637 14 37 93

ANNEX 9 Veterinari

CALENDARI VETERINARI: VACUNES: NOM Ràbia Moquillo, hepatitis, Parvovirosis Tos gosseres Leishmania

DATA Juny 2014 Juny 2014 Març 2014 Febrer 2014 1ª dosis Maig 2014 2ª dosis Agost 2014 3ª dosis

DESPARASITACIÓ: NOM Pipeta Advantix Collar Scalibor Pastilla interna HIGIENE: NOM Bany Higiene dental (ossos amb fluor)

DATA Mensual Cada 6 mesos Cada 3 mesos

DATA Mensual (una setmana després de la pipeta) Setmanal

ANNEX 10 Publicitat

MODELS TARGETES

Sandra Montilla Diaz ENSINISTRADORA CANINA EN POSITIU

FESTES I ESDEVENIMENTS Servei a domicili

Telèfon: 607.333.502 E-mail: sandramontilladiaz@hotmail.com

FESTES I ESDEVENIMENTS Sandra Montilla Diaz ENSINISTRADORA CANINA EN POSITIU

Telèfon: 607.333.502

E-mail: sandramontilladiaz@hotmail.com

MODEL BÚSTIES

Sandra Montilla Diaz EDUCADORA CANINA

Telèfon: 607.333.502 E-mail:sandramontilladiaz@hotmail.com

Sandra Montilla Diaz Telèfon: 607.333.502 E-mail: sandramontilladiaz@hotmail.com Sandra Montilla Diaz Telèfon: 607.333.502 E-mail: sandramontilladiaz@hotmail.com Sandra Montilla Diaz Telèfon: 607.333.502 E-mail: sandramontilladiaz@hotmail.com Sandra Montilla Diaz Telèfon: 607.333.502 E-mail: sandramontilladiaz@hotmail.com Sandra Montilla Diaz Telèfon: 607.333.502 E-mail: sandramontilladiaz@hotmail.com

EDUCADORA CANINA

Sandra Montilla Diaz

MODEL CARTELL