Llibret A. C. falla plaça alboraia 2018 by ernestocolladoprieto7

HIMNE DE LA COMISSIÓ . En la muntanya hi ha un castell, en el raval una falleta és xicoteta, és boniqueta Plaça Alboraia ja ha nascut. Intentarem anar avant amb interés i valentia la plantarem, la cremarem i a l'any que ve ja parlarem.

EQUIP DE REDACCIÓ Edita: A. C. Falla Plaça Alboraia Coordinador: Paco Recio i Porro Publicitats: Juan Martínez i Tur Portada: Ernesto Collado i Prieto Maquetació i disseny: Ernesto Collado i Prieto

WEBGRAFIA: http://indumentariavalenciana.blogspot.com.es/p/cuadrosinoptico-femenino_4737.html

Si hi ha una imatge icònica en les Falles, eixa és la de la dona vestida de valenciana. Els experts en indumentària, tracten de fixar unes normes en vestir que respecten tradició i tendències. Enguany amb el nostre llibret hem volgut tractar aquest tema, el qual creem que és una part fonamental en les festes falleres. És per això, que esperem que us agrade aquest llibret que hem preparat amb molt de gust per a tots vosaltres.

2-3: Salutació President 4–5: Fallera Major Infantil 10 – 11: Monument Gran 12-13: Monument Infantil 18 a 21: Records Falles 2017 22: Directiva 23: Comissió Masculina 24-25: Cort D’honor 28-29: Comissió Infantil 32 a 35: Programa Fester 36: Col·laboració Literària 38 a 55: Indumentària Valenciana 56: Agraïments

PRESIDENT 2018

ERNESTO COLLADO I PRIETO 2

SALUDA PRESIDENT 2018 GRÀCIES (una vegada més i en van tres), per haver confiat en la meua persona per poder seguir treballant a portar a la Falla al més alt i fer de la nostra Comissió una de les més admirades de la nostra ciutat per orgull de tots els que pertanyem a ella. Una comissió unida i participativa, jove i divertida, festera i treballadora.... ENRERE deixem un any inoblidable, un any on la festa, unió i diversió no ha faltat, però DAVANT, ens queden múltiples reptes per aconseguir, i de ben segur que ho aconseguirem, sempre amb la vostra AJUDA. GRÀCIES a tots els que enteneu la Falla com el lloc on gaudir tots junts del nostre sentiment. Un lloc on el col·lectiu SEMPRE prevaldrà sobre l'individual i on TOTS som importants. Un lloc on es RECONEIX i S'AGRAEIX a aquells que van estar, estan i vulguen estar participant de la nostra IL·LUSIÓ. Gaudiu, divertiu-vos, sentiu-vos orgullosos de pertànyer a una GRAN Comissió. Perquè no podria tenir una millor comissió que vosaltres, i perquè junts farem que nostra falla sempre estiga en el més alt de les falles de Cullera, La vida és un camí, el camí és llarg i fins ara, no ha estat del tot fàcil. Si ho sabré jo, amb la quantitat de problemes que comporta el fet de créixer. Dur aquesta falla endavant, hauria sigut més difícil sense la vostra ajuda. Cada dia van estar ací, en les bones i les males. No importava com de complicat fora el problema en el qual estava ficat, mai és vàreu apartar del meu costat. Avui no sé com podria agrair-. Sé que no tot el món té la sort de conéixer a persones excel·lents, com ho sou vosaltres. Mai he expressat això en veu alta, però admire la manera en què em motiveu a mirar sempre endavant i la forma que tenen, per fer que deixe enrere qualsevol dels meus temors. Mai voldria perdre la vostra amistat, encara que passen cent anys. Estic segur que mai arribareu a saber com de necessaris sou en la meua vida. L'únic que vull, és que puguem caminar junts el que queda d'aquest viatge... Trobar els nostres somnis, mirar els nostres èxits, aconseguir tot el que ens proposem. És important per a mi que sigueu feliços. I que mai canvieu, perquè sou perfectes tal qual sou ara. I perquè sempre heu estat per a tot, gràcies, gràcies i mil gràcies. I tots els amics, familiars, veïns i col·laboradors vos anime a gaudir de la millor festa del món amb nosaltres, perquè a partir del 2 de març anem a engalanar els carrers de festa, il·lusió i diversió per a tots vostés, vos esperem amb els braços ben oberts per passar-ho d'allò més bé. Bones falles 2018

FALLERA MAJOR INFANTIL 2018

SALMA ALCOLEA I BADIA 4

Salma, dolça sobirana, el més notable pintor tindria la mà insegura, en copiar ta fermosura i el teu cos encisador. Tu eres fulgida estrella que per allà on passa brilla de galtes ben rosades, alegre, graciosa i bonica. Eres igual que les flors de llavis vermells i fins tens molt grans i verds els ulls graciosos i seductors. Ta mirada és penetrant, de neta neu és ton coll suau i sedós ton cabell rostre blanc i delicat. En conjunt una figura, tan gentil i tan galana, que tota tu representes a la dona valenciana.

Avenida castellon 9, tel. 96 172 11 09 Paseo maritimo de cullera 6

C/ DE L’ARRÓS S/N CULLERA (VALENCIA) TELÉFONO 96

026 46 65

Almuerzos Celebraciones Actos falleros Cenas con espectáculo Carnes a la brasa

MONUMENT GRAN

EXPLICACIÓ MONUMENT GRAN LEMA: DRAMES I COMÈDIES ARTISTE: ERICK MARTINEZ

Drames i comèdies és el lema de nostre monument gran, i esque en els temps que corren no hi havia un tema millor del que parlar a la nostra falla. Vam estar dubtant si el lema del nostre monument havia de ser: "Cullera, tot un espectacle", perquè el que no passa a Cullera, no passa a cap lloc. Enguany ens han dit que la piscina estarà acabada, però a vorem si per a cap d'any ja podem utilitzar-la, perquè tot és passar per allí i segueix igual de parada. També tenim un altre problema, que quasi acabant la legislatura, l'alcalde ha decidit, posar-se al seu costat, una assessora a l'altura. Ara quan acaben les falles, venen les festes patronals, que a vorem si aquest any ens ix altra vegada ben car de pagar. Perquè no sé si algú controla el pressupostat, però en festes ja dugem dos anys, que lo de complir el pactat encara no els ha quedat molt clar. I si voleu seguir sabent quin espectacle tenim muntat passeu-vos el 17 de Març que de segur vos sorprendrem.

MONUMENT INFANTIL

EXPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL LEMA: DRAMES I COMÈDIES ARTISTE: LA COMISSIÓ

Enguany nostra falleta infantil va sobre la naturalesa i el medi ambient, creiem que és un tema que hem de tractar des de ben menudets perquè l'amor a la naturalesa és alguna cosa que mai hauria de perdre's, ja que tots som part d'ella. S'inculca des de la infància per a respectar als arbres i els altres éssers vius. Moltes vegades se'ns oblida apreciar-la, però sempre està ací, en un parc, un bosc, una platja o un jardí. Només has de prendre't una estona i gaudir-la. Al remat central podrem trobar un gran cuc, que és l'encarregat de què tot vaja sobre rodes, ja que no vol que ningú desbarate la seua casa ni la de cap ésser viu que lluiran enguany al nostre monument. Hi ha moltes accions diàries que afecten la naturalesa, des de la brossa que es produeix en les ciutats fins a la tecnologia fa que oblidem una mica l'essencial, però nosaltres enguany de segur que amb aquest xicotet monument col·laborem una mica i gaudim junts de la natura. Al voltant de la falleta també hi apareixen ocells, són un dels representants d'aquest monument, amb les seues ales poden anar on vulguen. També trobarem, esquirols, setes, flors, personatges fantàstics i moltes coses més. Si voleu saber alguna cosa més de la nostra falleta infantil, vos esperem els dies 17, 18 i 19 de març al nostre carrer, de segur que ens agradarà a tots.

"Podran tallar totes les flors, però mai podrà detenir-se la primavera". (Pablo Neruda)

PREMIS “FALLES 2017”

PREMIS “MONUMENTS 2017”

RECORDS “FALLES 2017”

IMATGES Dâ&#x20AC;&#x2122;UN GRAN ANY

DIRECTIVA 2018 President Ernesto Collado i Prieto Vice president 1r Juan Martinez i Tur Delegat de Junta Local Fallera Christian Martinez i Miralles Tresorer Paco Recio i Porro Delegació de cultura Ernest Frigola i Gimenez Delegació d’esports Joan Marí i Llopis Josep Frigola i Aliques Ruben Crespo i Perez Delegació d’infantils Ivannia Gomez i Monteiro Carla Criado i Rico Aitana Nacher i Muñoz Delegada de loteria Maria Cano i Carrobles Delegació de festes Irene Recio i Cano Eva Martín i Lopez Delegada de censos Estefania Caceres i Oliver Delegada de rifes Cristina Frigola i Gimenez

COMISSIÓ MASCULINA Ernesto Collado i Prieto Francisco Recio i Porro Ernest Frigola i Gimenez Josep Frigola i Aliques Francisco de Francisco i Gimeno Sergi Crespo i Figueres Jose Frigola i Gimenez Vicent Rubio i Seguí Aaron Olmos i Rico Fran Jover i Sabater Gabriel Benito i Palero Fernando Alandete i Selles Christian Martinez i Miralles Juan Martinez i Tur Pedro Tercero i Molina Ruben Crespo i Perez Eduard Frigola i Soñes Joan Mari i Llopis Hector Font i Perez Jhonatan Vivo i Lapiedra Christian Perez i Lleo

COL·LABORADORS Noemi Bargueño i Sanchez Blas Egido i Catala Laura Badia i Fernandez Mª Jose Soñes i Mari Nieves Martin i Lopez 23

CORT D’HONOR 2018

Rosana Tomas i Figueres

Yasmina Caceres i Oliver

Estefania Caceres i Oliver Cristina Frigola i Gimenez

Eva Martín i Lopez

Maria Cano i Carrobles Rosana Garrigos i Todosantos

Irene Recio i Cano

Matilde Navarro i Cortés

CORT D’HONOR 2018

Claudia Alcolea i Badia

Sara Ferrer i Torres

Shakira Castillo i Palero

Ivannya ºGomez i Monteiro

Carla Criado i Rico

Nayara Santamaria i Garcia Marina Legrá i Escrivá

Aitana Nacher i Muñoz

Niurka Cabañas i Garcia

La Rosa dels Vents Nova GerĂ¨ncia

Salma Alcolea i Badia

Valeria Perez i Ferrer

Thiago Collado i Beistegui

Neizan Recatala i Garcia

Noa Martinez i Tur

Joan Martinez i Tur

Lucia Mars i Egido

COMISSIÓ INFANTIL 2018

Marc Badia i Ferri

Vicent Badia i Ferri

Oscar Collado i Beistegui

Leire Jover i Gomez

MªNoemi Egido i Bargueño

Arnau Frigola i Soñes

Claudia Colubi i Tomas

Angela Egido i Bargueño

DIVENDRES 2 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils 20.00 h Gala de la cultura en la casa de la cultura 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Festa “OPENING FALLES 2018” DISSABTE 3 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 19.30 h Passacarrer de disfresses amb xaranga 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Festa “DISFRESSES 2018” DIUMENGE 4 DE MARÇ 10.30 h Esmorzar al cau 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 19.00 h Premis ninots indultats “Falles 2018” 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Guerra de sexes DILLUNS 5 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils “Manualitats” 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “Karaoke” DIMARTS 6 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “Jocs populars” DIMECRES 7 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils Visita a la expo del ninot 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “Les parelles”

DIJOUS 8 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “Rally” DIVENDRES 9 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils Festa Pirata Infantil 22.00 h Sopar amb xarrada “TUPPERSEX” DISSABTE 10 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils 19.30 h Ruta casalera 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Festa CERVERÓ DIUMENGE 11 DE MARÇ 11.30 h Jocs infantils i unflables a la plaça Andres Piles 12.00 h Globotà a la plaça Andres Piles 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “Jocs de taula” DILLUNS 12 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils “Trenca perols” 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “La pista” DIMARTS 13 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils “Cinema” 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “Enigma”

DIMECRES 14 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil “Xocolatada” 18.30 h Jocs infantils 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “Jocs populars” DIJOUS 15 DE MARÇ 14:00 h Dinar al cau 18.00 h Berenar infantil 18.30 h Jocs infantils 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Joc de majors “Trenca perols” DIVENDRES 16 DE MARÇ 09.00 h Esmorzar al cau 09.30 h Eixirem del cau per a traure falla 11:00 h Plantà 14:00 h Dinar al cau 20.00 h Realització de bunyols de carabassa 22.00 h Sopar al cau Albades per les falles de Cullera, enguany som els penultims DISSABTE 17 DE MARÇ 08.00 h Desdejuni 08.15 h Despertà 09.30 h Esmorzar al cau 11:30 h Pasacarrer pels carrers de la vila 14:00 h Dinar 19.00 h Eixida del casal per anar als premis 20.00 h Premis monuments 2018 als jardins del mercat 22.00 h Sopar de Mr Pollo al cau 23.00 h Orquestra als jardins del mercat DIUMENGE 18 DE MARÇ 08.00 h Desdejuni 08.15 h Despertà 09.30 h Esmorzar al cau 11:30 h Pasacarrer fins la falla El Raconet 14:00 h Dinar 18.30 h Eixida del casal per anar a l’ofrena 22.00 h Sopar de Mr Pollo al cau 23.00 h Orquestra als jardins del mercat

DILLUNS 19 DE MARÇ 08.00 h Despertà 08.15 h Desdejuni en casa del president 09.30 h Esmorzar al cau 11:30 h Pasacarrer fins la falla Bulevar 14:00 h Mascletada a la rambla Sant Isidre 14:30 h Dinar 16.00 h Gala falles 2018 18.30 h Berenar infantil a cárrec de la fallera major infantil 20.00 h Crema del monument infantil 22.00 h Sopar al cau 23.00 h Crema del monument gran ESPEREM QUE AQUEST CALENDARI SIGA DEL VOSTRE GUST I GAUDIM JUNTS DE LES MILLORS FESTES DEL MON. BONES FALLES 2018!

Quan arriba la primavera, a tots ens encanta eixir al carrer i olorar l'olor a pólvora, sentir la música del tabal i la dolçaina, vore als xiquets correr pels carrers amb les bruses de les seues comissions, en definitiva, ens encanta disfrutar de les millors festes del món i en les quals a tots ens encanta vestir de valencians com a bons fallers i falleres.

Al mes de març els carrers de la nostra ciutat brillen amb llum pròpia, ja que les falleres lluïxen eixos vestits elegants i brillants. Vestits blancs, blaus grocs, etc. Però a més a més, la dona valenciana lluïx al damunt seu unes pintes daurades, unes manteletes amb brodats espectaculars i unes joies molt brillants.

Si alguna cosa té de bonic vore l'ofrena, és per vore a totes les falleres vestides de valencianes, perquè elles són les grans protagonistes de la nostra festa, teles de seda, espolins, coto... és igual la tela dels vestits perquè tots són molt bonics i elegants. Les persones majors del meu poble i no tan majors, els encanta traure les cadires a la porta de casa, sentarse a passar la vesprada i fer de jurats d'indumentària, per vore i decidir que tratge ha segut el més bonic de tots, o altres vegades quin no és tan bonic, en aquest moment l'ofrena a la Mare de Déu del castell es convertix en una passarel·la d'indumentària valenciana on tots els assistents mostren les seues opinions sobre els tratges com si foren un jurat qualificador.

És per això, que si vens a Cullera en falles, no t'oblides d'eixir al carrer perquè de segur que veuràs i gaudiràs de la festa com ho fem nosaltres, edemes no oblides anar a l'ofrena, perquè s'apiges o no d'indumentària de segur que acabes opinant sobre la desfilada d'indumentària, ah i de ben segur que t'encanten els tratges de les falleres, perquè la dona valenciana: és la més guapa i de ben segur que la més galana.

ESTUDIO FB CULLERA

EL PENTINAT (El Monyo): No podem conéixer les formes de pentinat anteriors al segle XVIII, ja que normalment la dona anava coberta per mocadors i mantillas espesses que no deixaven opció a veure les formes dels cabells. És a mitjan segle XVIII, quan la dona deixa el costum de cobrir-se amb la mantellina o mocador, per a lluir els seus pentinats, que en principi són senzills i de característiques molt similars, deixant una ratlla que partix el cap, portant el cabell a una cua que naixerà en l'occipital i que es dividirà en dues trenes i una coleta que s'enrotllara al voltant de l'agulla de cap, la qual anteriorment s'haurà col·locat enganxada entre la cua principal el cap, embolicant els dues trenes restants a dreta esquerra del nus central. En l'època del Romanticisme, naix la revolucionària tendència de partir el cabell en tres, formant damunt del cap la silueta d'una T, per la qual cosa cauran sobre les orelles dues coletes, que bé s'enrotllaren per mitjà de caragols, o s'alinearen de formes molt variades a la trossa de darrere, el qual continuara elaborant-se d'igual manera a com hem indicat abans, deixant sempre molt marcades les caigudes laterals.

LA CAMISA: És la peça de roba més interior. Pot estar confeccionada de diferents matèries primeres o de la mateixa en diferents qualitats, utilitzant les més fines o de tenda per a les parts visibles (mànigues i escot) i les teles més bastes per a les zones no visibles, coma és el cos. Encara que en les pesques del camp es quedarien a l'exterior, ja que no utilitzaven els cossos (gipons), estant cobertes tan sols pels mocadors (mocadors) de pit. Les matèries primeres utilitzades normalment són el fil, el cotó molt rarament la seda. La camisa aquesta confeccionada tota d'una peça, és a dir, que no té costures en els muscles, únicament presenta una obertura en el mitjà per a la introducció del cap, a la qual, per a major facilitat, se li fa un tall en el pit per a engrandir l'obertura, cridat (Coret). A aquest conjunt se li agrega una tira al voltant, aproximadament de dues cms., de teles més fines, cridat cabeç, des d'on naixeran les puntilles per a l'ornamentació exterior. L'amplària sempre serà la mateixa, ja que s'utilitzara la del teler. També per a reforçar la part dels muscles, se li agregaren unes peces rectangulars en la part interior, que aniran des de la part de davantera fins a la posterior de l'aixella, i que per l'exterior es brodaren amb dibuixos geomètrics o xicotetes garlandes de flors.

Des de l'aixella fins a la part baixa del cos se li agreguen dues peces triangulars, que li donen més vol a la part inferior per a aconseguir un major moviment de les cames, ja que normalment arribava a sobrepassar els genolls, i que es denominen Gayes. Quant a les mànigues, a voltes estaven confeccionades en teles més fines i de major vistositat. Són àmplies i s'ajusten al colze per mitjà d'un puny amb un botó, o es frunzien per mitjà d'una cinta per a poder-se frunzir. En la part de l'aixella se li col·loca una peça quadrada per a donar-li major moviment al braç, coneguda com a Quadret. Tan sols hem pogut arreplegar molt poques peces que porten mànigues llargues, les quals són estretes i de teles molt més bastes que les curtes, possiblement perquè aquestes s'utilitzaven especialment per a faenes tant de camp com domestiques. Una altra forma que ens apareix és la que té una pechera de diferent material, normalment més fi, i que ira brodada profusament, coincidint en la forma de l'escot del gipó, és molt més llarga arribant pràcticament als turmells. Aquesta sèrie de brodats donarà pas a una altra peça coneguda com a Chambra.

LA CHAMBRA: És la camisa utilitzada a la fi del segle XIX i fins a la meitat del XX, mes que camisa podem considerar-la com a samarreta interior de mesures molt reduïdes, tant en deixaria anar com en soltesa, apareixen ja moltes peces sense mànigues. La chambra aquesta normalment confeccionada en cotons molt lleugers i profusament adornats, ja que a la rematada es queda com a peça exterior i fins i tot de colors fent joc amb les faldilles.

LES MITJANES (Les Calces): Peça fonamental que des d'antic s'ha utilitzat per a la protecció i abric de les cames, sent el cotó, la llana, el fil i la seda els materials més utilitzats per a la seua elaboració. En el segle XVI van deixar de confeccionar-se en tela per a passar a les quals ens han arribat als nostres dies, estan teixits per artesans amb cinc agulles. Reben noms diferents segons la deixaria anar d'aquestes; nomenant-se mitja calça si solament arriba fins al genoll i calça si la sobrepassa Les guarnicions de les mitjanes són molt diferents depenent de la posició econòmica i social; així aniran des d'una simple mostra en la seua confecció a les més profusament sobre brodades, fins i tot en plata i or. També es jugara en la coloració, que ira del llis als ragues, quadres, triangles, etc. El que els donarà major vistositat en el transcurs del tempo. València va

tenir en el segle XVIII una gran esplendor en la confecció de mitjanes de seda, especialment de color carmesí, la confecció d'aquestes anava dirigida a les corts europees i classes socials molt elevades. Ni que dir hi ha d'aquestes mitjanes mai s'utilitzaven per a anar al camp. En molt rares ocasions la dona deixava d'utilitzar aquesta peça per a deixar les cames a l'aire, tan sols les dones que es dedicaven a ajudar als pescadors i que estaven molt de temps amb els peus dins de l'aigua.

LLIGACAMES: Consistixen en una cinta que embolica la cama per a subjectar la mitjana per la part superior fent nusos o llaços. Aquestes cintes eren teixides expressament de coloració i materials molt diferents, algunes apareixen brodades formant paraules i dibuixos que expressen una frase en forma de jeroglífic. Quant a la seua estructura, poc podem dir referent a la dona, ja que anant tan cobertes per les diferents faldilles és poca la documentació que s'ha localitzat. Com és lògic, la dona no utilitzara mai la sabata per a ficar-se dins del camp, tan solament les espardenyes, albarques o socs, seran el que protegixen els peus de la pagesa valenciana.

ELS ESCLOPS (Els Socs): Peça elaborada en fusta, tan solament tenen la forma de la planta del peu, de la qual per mitjà d'uns forats passen una sèrie de cordills confeccionats en pita espart, que subjectara la fusta al peu.

L’ESPARDEÑA: El peu abans ira protegit per aquesta peça, normalment aquesta confeccionada en espart i ira profusament adornada per cintes de molts colors que creuaren de diferents formes en la part superior del peu. Posteriorment es substituirà pel que coneixem avui per espardenya, feta en tela normalment de cotons molt forts i que tenen ja forma de sabata.

LES SABATES: Fins ben entrat el segle XIX, no tindran la forma de dreta i esquerra, ja que la planta serà exclusivament igual per als dos peus. En el taló apareixeran els talons, que mai passaren dels 3 o 4 dits, i que a vegades tindrà forma de rodet, podent ser pràcticament plans o amb tan sols d'una xicoteta elevació. Els materials seran variadíssims, des de la seda a la pell, i del vellut al teixit. La seua decoració també és infinita, utilitzant per a ella tota classe de materials, cintes, puntes, sivelles, cordons, que se sobreposaven fent els més diferents arabescos, apareixent els brodats de diferents colors o la simple utilització de teles espolinades. Quant a la forma, trobem que els més antics tenen la punta molt més quadrada i són molt més escotats i que pel temps es tancaren formant els coneguts Chapines o Chicoteta Bota. Era molt freqüent en èpoques antigues i per les classes socials més elevades, que el peu amb la sabata s'introduirà dins d'una espècie de soc (TAPINS), amb altes plataformes i talons molt elevats, suposem que per a protegir-se del fang de les calçs i donar la sensació de més altura. LES ENAGÜES (Els Sinagües): Confeccionades normalment en llenç teixit a casa i adornades en llenç de tenda. Són peces que es col·loquen directament sobre la camisa en un numere mai inferior a dos, sabent és que s'ha arribat a portar fins a vuit, en ocasions molt especials. Per a la confecció de les enagües, es necessiten uns quatre metres d'amplària. Van recollides a la cintura per mitjà de xicotets plecs encarats cap a la part posterior i quant a la distribució podem dir que deixen una tercera part per a la part davantera i dos terços per a la part posterior, quedant dues obertures laterals d'uns 25 cms., que aniran rematades, a 'igual que els cossos de les camises, per festones. Per a la seua subjecció s'usaren cintes que arreplegaran la part posterior i la lligaren davant. La part de davant creuara per darrere, nuant-se també davant. La deixaria anar ira d'acord a la moda del moment de les faldilles, sent d'uns 25– 30 cms., des de la riba fins al sòl en el segle XVIII i que pràcticament s'allargaren fins al sòl en els segles XIX i XX Les guarnicions que normalment es col·loquen en la part inferior de la enagüa, estan confeccionades en teles de llenç de tenda, batistes, etc. normalment en forma de volant

(Farfalà) acabant en puntes o en ones. També podem trobar uns adorns consistents, en una sèrie de cordons de cotó, col·locats horitzontalment, així com una sèrie de lorzas, en un numere de dos o tres, col·locades per a reforçar i mantenir hueques les enagües. També és de lògica pensar que les enagües, que van a anar més a l'exterior, aniran més adornades que les interiors. Com comentàvem en referir-nos al llarg, serà modificat d'acord amb la moda del moment, creant una evolució en la enagua que va des de l'allargament d'aquesta, fins al recollit de tot el vol a la part posterior per a polisonar el vestit, sent profundament adornades amb puntes, entredoses, etc. amb volants que naixeran a partir dels genolls, ja que per al llarg que en els segles XIX – XX s'utilitza en les faldilles, contínuament és ténia que estar alçant per a poder pujar escales, etc. És doncs, en aquesta època (segles XIX – XX), on apareix la roba interior pròpiament aquesta, com són els calçons de dona, coneguts vulgarment per pololos, consistents en calçons confeccionats en teles fines de cotó, fil i fins i tot calma. Parlant de les enagües, no podem oblidar les peces que, posant-se en ultim lloc, fins i tot es quedaven totalment a l'exterior, com són, els brials i els sayes. ELS BRIALES (Els Brials): Són faldilles d'ús interior o exterior, confeccionades en lanilla o cotó de diferents colors, que guarden la mateixa estructura que les enagües i que normalment, aniran brodades en la part superior amb les inicia'ls de la propietària. Posteriorment es van fer més lleugeres i fins i tot apareixen els estampats. Aquestes van quedar com a faldilles de diari en els treballs domèstics i més tard es van usar per al lluïment en el carrer quan no fóra una gran solemnitat. LES SAYES: Una altra classe de enagua confeccionada en llana, drap o baieta, és el que coneixem amb el nom de Sayes, Refajo, Faldeta o Va veure, els quals presenten una coloració molt diferent predominant, el roig i groc, seguits del verd, morat, blanc, etc. així com és usual el teixit bicolor, format quadres i fins i tot a ratlles de diferents colors (manta morellana). Aquestes sayas són d'ús normalment exterior, encara que es pot perfectament col·locar un guardapeus damunt d'elles. Quant als adorns, són molt variats, comprenent des de peces retallades i sobreposades, fins als brodats i pintures. Cosa curiosa a destacar és que en totes aquestes peces porten al voltant de la riba un cordó de colors elaborat en llana, o cinta de vellut, per a la seua protecció, ja en la part interior, la peça que coneixem com a rode la qual consistix en una tira d'uns 25 cms. col·locada al

voltant i feta de diferent tela, i en cas de ser del mateix material canviara el color, a manera de reforç, aprofitant per a ahuecar. De la mateixa manera, les obertures laterals també aniran profundament adornades en teles retallades i superposades, així com embolicant l'obertura es col·locarà el ja esmentat cordó, deixant així pas per a poder introduir la mà dins de la faltriquera, o borsa per a portar els efectes personals, la qual es lligara a la cintura. EL GUARDAPEUS: Són les faldilles confeccionades en seda, presentant la mateixa estructura que les enagües, a l'hora d'arreplegar-se al voltant de la cintura, solen ser d'ús corrent els colors llisos, destacant en gran manera el color blau per sobre dels altres que els seguixen, com són el verd, el roig, etc. Estaven elaborats pels mateixos usuaris aprofitant els capolls de seda trencats o desbaratats, deixant ús de millor qualitat per a la seua venda. Per açò, els teixits més usats són: L'alducar, filadiç, ras, tafeta, i com no, els domassos amb grans, motius florals, garlandes i fruites, etc. i dels Espolines com guardapeus de gran luxe i de símptoma de benestar social. També i des d'antany, quan la qualitat era extraordinària i el guardapeus estava confeccionat en la mateixa tela que el Gipó, rebia el nom de Basquiña, realitzant llavors un vestit sencer, aquesta en el segle XIX quedara com a nom concret per a les faldilles polissonades confeccionades en seda. Les guarnicions emprades per a adornar els guardapeus, són molt variades i espectaculars. Segons el gust de l'època, aniran des del Farfalar en seda fins a simples cintes de cotó i puntes daurades o platejades, llaços, incrustacions i volants de puntetes. El llarg és molt variable, fins a arribar a uns 10 o 15 cms del sòl. Per la part interior podien anar folrades o no. Aquestes faldilles igual que les enagües, van evolucionar, allargant-se fins a arribar al sòl, desplaçant el volum des de la cintura cap a la part posterior, amb el que ben entrat el segle XIX, és polisonara, havent d'allargar-se la faldilla a manera de cua per la part posterior i quan la moda del polisón desapareix, aquests guardapeus fregaven el sòl, especialment en la capital, mentre que en els pobles continuaven utilitzant el ja nomenat Brial. En el cas de grans ocasions, aquests guardapeus o basquiñas, solien ser de colors foscos, guarnits amb la mateixa sumptuositat que en el segle XVIII.

EL ZAGALEJO (El Sagaleco): Quan les faldilles estaven confeccionades en cotó, rebien el nom de Sagaleco, el qual s'ajusta en tot al guardapeus, tant en estructura com en decoració, així com en els reforços. Tots aquests Sagalecos que al final segle XIX es van fer d'ús corrent i es van acomodar a la moda del moment, van tenir un principi cortesà, ja que eren confeccionats en teles estampades importades especialment de l'Índia, rebien el nom de Indianas. A la fi del segle XIX i per la revolució industrial, s'abaratira el preu d'aquestes teles, que no sent estampades, són teixits, podien ampliar el seu volum brodant peces de 6 a 8 mts d'amplària. COSSOS (Cossos): S'utilitza aquesta paraula, ja que realment hi ha gran varietat de noms per a diferències les peces que s'utilitzen per a cobrir, subjectar o enaltir el tronc de les dones valencianes, així doncs es poden trobar: COSSET, JUSTET, CORSET, Etc.: És la peça que cobrix des de la cintura fins als muscles, deixant totalment els braços lliures, per la qual cosa es lluïxen les mànigues de les camises, subjectant el cos de la dona per mitjà de balenes, bé de barbes de balena o rametes d'olivera i en algunes ocasions materials suaus com l'espart, aquestes estaran col·locades de diferents maneres, sent la seua funció la de reforçar la part davantera, per la seua forma es realitza una punta de forma triangular més o menys acusada, la qual sobreeixirà de la cintura, deixant un espai entre la primera i les altres vares, per a poder posar els ojetes, els quals s'aprofitaren per mitjà de cordons per a tancar la peça, també es poden trobar peces botonades. En la part inferior apareixen el que coneixem com armeles, faldetes, andillas, etc. que són adorns que pengen solts des de la cintura i que tindran formes i mesurades diferents, passant del simple descosit de les peces que formen el cos, a un volant plisado, de levar tres, a multitud, de curtes a llargues. Els escots, normalment quadrats, arriben fins a la meitat del pit, arreplegant-ho. Els materials usats en la seua confecció són molt diferents, des de la seda el llenç tintat en diferents colors, sent natural que aquestes peces, sense mànigues, anaren confeccionades en teles molt lleugeres i utilitzades en l'època estival. Una de les formes de confecció és el Petillo o Peto, el qual consistix que la banda central del Justet, no ajunta les seues vares principals, per la qual cosa cal col·locar una peça superposada, la qual cobrix l'espai deixat donant formes diferents, com pot ser, nuat al tronc per mitjà de vetes.

ARMILLA: Consistix en una espècie de Gipó sense mànigues i que va ajustat al cos entre la camisa i el gipó; era utilitzat en les èpoques hivernals per a protegir-se del fred. És un cos atapeït i de màniga llarga, de teles fortes i que dona calor, com la llana o el cotó, el qual ira des dels muscles fins a la cintura.

GIPONS: Té exactament la mateixa estructura que Els Cossets, canviant única i exclusivament en què aquests porten mànigues, ben curtes o llargues, portant diferents formes de decoració com són: puntes, peces superposades, etc. Aquestes mànigues són sempre molt ajustades, i tenen la forma del braç en posició relaxada. La va unir al tronc "sisa" també és molt ajustada, ja que així li donarà molta més mobilitat al braç. L'evolució d'aquestes peces va consistir a perdre la rigidesa aconseguida per mitjà de les balenes, deixant aqueixa funció al Cosset, imposat des de França, donant-li més soltesa al cos i les magues, apareixen els punys i passen a posar-se per dins de les faldilles els corts, que fins ara anaven per fora. Els materials emprats a partir del Segle XIX, i motivat per la revolució industrial, van anar especialment el cotó, deixant tan sol la seda, en totes les seues varietats, per a les grans ocasions i en classes socials molt elevades. EL DAVANTAL (El Devantal): Com el seu nom indica, és una peça que es col·loca en la part de davant i que des de la cintura protegix el guardapeu, brials, sayes, etc. Es pot confeccionar en gran varietat de teixits, dependent de l'ús que se li de, bé siga per a treballar o per al lluïment. El fil, el cotó, la seda o la llana en totes les seues formes, seran els materials utilitzats, tenint formes i dimensions molt diferenciades, llargs, curts, amples, estrets, quadrats, arredonits, etc. D'altra banda els colors utilitzats també són variats, predominant el negre i el blanc, per a les peces més elegants, encara que també es poden trobar rojos, verds, etc. És lògic pensar que els confeccionats en tela més fortes, siguen els utilitzats per a la pesques pròpies, bé siguen domestiques o del camp. Mentre que els més suaus i lleugers, seran per al lluïment, aquests iran brodats i adornats de formes molt diferents, per mitjà de puntes, de cotó o fil, o metàl·lics. El brodat característic de la nostra terra és sempre el punt de cadeneta, podent ser del mateix color que el davantal o de diferents colors, combinats o llisos, i fins i tot amb fils d'or o plata, formant en la majoria dels casos, garlandes de flors o palmells, o simplement floretes o fruites. Moltes d'aquestes

peces combinen els materials en la seda i les puntes, donant la sensació de teles combinades. Els entredoses, els calats i el mateix teixit de cotó, donaran sensació a vegades de quadres, ratlles, etc. Ben entrat el segle XIX, aquesta peça desapareix dels vestits de festa, quedant res més per a les labors domèstiques. És curiós que, quan les dones eixien al carrer, plegaven el davantal des d'una punta, enganxant-ho a la cintura. Així demostraven que paralitzaven momentàniament els seus que voreres domèstics, quedant arreglades per a eixir al carrer per un espai de temps curt.

EL MOCADOR (El Mocador de Coll): Peça fonamental que portara sempre la dona, deixant d'utilitzar-los les de reputació dubtosa. Com en el davantal, els materials utilitzats per a la seua realització, són molt diferents, segons l'ús a què estan destinats: per al treball o el lluïment, açò afectara les formes, sent normalment quadrats o triangulars. Es col·loquen sobre els muscles, per a així poder cobrir els escots, deixant una gran llibertat a la jora de nuar-los a la part davantera d'aquest, ben fent-los un llaç, creuant-ho sobre el pit i nuant-ho en la cintura, deixant soltes les puntes i enganxant-ho per mitjana d'agulles. També els colors són molt variats, destacant el negre i el blanc, coincidint, molt rarament en el seu dibuix amb el davantal, en contraposició al que estem acostumats avui dia. En el segle XIX, principis del XX, el mocador desapareix com a peça de lluïment en el carrer, apareixent llavors el que coneixem com toquillas, les quals podien ser de seda, llana, etc. ADEREZOS (JOYES): AGULLA (L'Agulla): L'agulla de plata o agulla és la que servix per a embolicar i realitzar la trossa, és d'ús diari. Existix documentació escrita i en pintures d'època ibèrica, on s'aprecia que les dones porten una agulla per a arreplegar la trossa posterior. La tradicional valenciana aquesta formada per un tub (Xarnera), on s'introduïx un punxe (Espasa), estant rematades per adorns. No es pot dir que aquesta siga l'evolució exacta d'aquella primitiva agulla, però sí que la dona va arreplegar la seua trossa (donant-li una forma de pataqueta). Posteriorment potser a principis del segle XIX , s'incorpore a l'agulla o agulla un conxador o rascamoños, de característiques similars a l'espasa de l'agulla, però més curt, més vesprada s'incorpore o segon rascamoños, d'aquesta manera es coneix en l'actualitat.

ARRACADES: Existixen gran varietat, depenent del gust del moment i de l'evolució que tinguen, esmentarem ací els més tradicionals, considerats així pel nombre detallat amb el qual se citen en documents i el de peces antigues conegudes, i que, per la manera especial d'estar treballats, són característics d'aquesta terra.:

GALLEGUES: Conegudes des de li segle XI per aquest nom i per la seua configuració. Estan formats pel orejal o "gallega" esmaltat en blanc, blau o rosa; el vuit a "alacrà" d'or i la "filoreta" o rest de perles que penja de l'alacrà. Han sigut molt utilitzats en els segles XVIII i XIX i alguns llocs el seu ús ha arribat fins als nostres dies. DE LLAÇ O CLASSICS: Formats per tres peces: orejal, cos (més gran i en forma de llaç) i un penjoll de la mateixa forma que el orejal. Fet preferentment de coure o plata sobredaurades i encastats amb pedres verdes, espejuelos, o tots dos combinats. Hi ha constància de la seua utilització en el segle XVIII i en la primera meitat del XIX. D'UN, ALMENDRILLAS O DE FULLES: Compost per dues peces bastant similars, sent el orejal més xicotet i el penjoll o "almendrilla" de major grandària i de manera que recorda a una fulla. Fets en plata o coure sobredaurada, porten encastats espejuelos o pedres verdes. El seu ús segons dades, en el segle XVIII i segona meitat del XIX. LLANTIA: El nom li ve per la semblança del cos del pendent amb l'objecte així designat, i, malgrat que el dubte existent de si es van arribar a popularitzar o eren més propis d'un cert estatus social, el seu ús s'enquadra en el segle XVIII i primera mitat del XIX. Els materials utilitzats per a la seua elaboració són el coure i la plata sobredaurades. NEULES: Sens dubte un dels tipus més coneguts, encara que moltes persones, equivocadament, els denomina "polcas" (pendents l'aparició de les quals i ús és molt posterior). Format per tres parts ben diferenciades que són: el orejal, el cos (amb forma de vaixell ampli), del com pengen tres tires de tres perles. Els materials mes utilitzats són el coure i la plata sobredaurades enfilats amb espejuelos i els penjolls de perles. BALCONET I OCELLETS: Són dos tipus de pendents molt similars, estan compostos pel orejal, el cos central en forma de balconada i la terminació molt més xicoteta, la diferència existent entre aquests dos models és que en el d'ocellets se li han afegit als laterals del cos central dos ocellets. Com en els anteriors els materials utilitzats eren el coure i la plata, als quals se'ls enfilen espejuelos i les tires de perles per a formar els balconets pròpiament dits.

RAÏMS: Formats pel orejal, una peça transversal que porta dues rosetons xicotets i un penjoll de perles que formen un raïm, tal com ho fa el raïm (d'ací el nom). Normalment es fan d'or i perles fines, sense cap altre tipus de pedres i, es pensa, que els van posar de moda les dones adinerades de la classe mitjana de la segona meitat del segle XIX.

POLQUES: Són els més moderns de tots els tipus esmentats. Estan formats per la rosassa o orejal del que pengen tres tiretes de perles (totes iguals), que solen eixir d'una flor petitona feta d'or. Fets d'or i perles fines, a voltes porten algun diamant. Arriba la seua utilització fins als nostres dies, des de la segona meitat del segle XIX i, com és fàcilment apreciable en la succinta descripció donada, la seua diferència amb les neules és altament notòria. LA JOIA: Altres peces que completen l'amanisc de la dona valenciana, són: La Creu, Joia o Creu d'Avant, subjecta al coll amb cintes, cadena o gargantilla de perles, passades per unes ases que porta en la part posterior de la peça superior. Pot tenir fins a quatre peces i deu el seu nom al fet que (en les més antigues), l'última d'elles ténia la forma de crucifix. El seu ús aquesta documentat des de mitjan segle XVIII a mitjan XIX. Solien ser de plata o coure sobredaurades, plata i en algunes ocasions d'or, amb encasts de espejuelos, pedres verdes, pedres franceses o de colors.

L'AGULLA DE PIT: La qual subjectava el mocador al jubón o tafaner, o les mantilles de grans dimensions en portar-les creuades sobre el pit. A voltes era una simple agulla de cap i en unes altres era una peça ornamental d'or o plata amb encasts de pedres o perles, amb un dispositiu posterior per a subjectar. Les seues formes són diverses i no és necessari que faça joc amb la resta de l'amanisc.

MEDALLES I RELICARIS O GUARDAPELS: Penjaven del cole de la dona valenciana, per separat o juntes (segons gustos i possibilitats), penjant-se amb llargues cadenes de baules redones o de quatre cares, que es creuaven sobre el pit, o d'estretes cintes a manera de gargantilla. En les medalles (de grandària considerable) solen representar-se les imatges dels sants de preferent advocació local. Són calades i de plata o plata sobredaurada. Els guardapels adopten la forma redona o de cor buit obrint-se una de les seues cares; són també de plata o plata sobredaurada. Documentat el seu ús a la fi del segle XVIII i fins a finals del XIX.

ROSARIS: Utilitzats en les seues dues variants (de mà o de coll) fets amb comptes de nacre o pedres de diversos tipus, amb creu, medalles o borles de fils metàl·lics, o ambdues coses combinades.

COLLARETS: De perles o comptes de nacre, amb numere de voltes variable (d'1 a 6), que se subjectaven al voltant del coll per mitjà d'un tancament o cintes. El seu ús és des d'antic sent en el segle XVIII i XIX curt, acostumava a portar en la part davantera una creu de perles fines.

ANELLS I POLSERES: Són altres complements de l'amanisc, que la seua antiguitat d'ús els fa difícilment catalogables en el temps. L'anell sol ser un cércol d'or o plata blanca al qual se li aplica una rosassa de forma variable amb encasts de pedres de "Strass", verds, espejuelos, etc. La polsera, poc freqüent, és generalment un cèrcol, gravat o cisellat i que si porta encasts, són similars a la resta de les joies.

LA PEINETA (La Pinta): És la joia més preuada de la dona, normalment es realitzava en llautó o plata sobredaurades, estan cisellada a mà o gravades, i fins i tot amb tots dos treballs combinats, amb motius de fauna, flora, mitològics, etc. Fins a mitjan segle XIX es manté l'ús habitual d'aquesta peça, hi ha exemplars en llautó que semblen ser posteriors. No es pot dir que existisca una forma o grandària concrets, durant totes les èpoques existents, les seues dimensions han oscil·lat des dels 6 a 8 cms. d'altura (les més antigues conegudes); fins als 16 cms. o mes. Existix una variant coneguda amb el nom de Peineta tallada o trencà que, a diferència de l'anterior, és recta en la seua part superior, llisa o rematada amb xicotetes ondetes; la seua forma s'assembla, solament amb major grandària àdhuc "escarpidor".

ALLISADORES (Escarpidors): Quan en l'època Isabelina, es va posar de moda el fet de col·locar sobre les orelles dos monyets denominats "caragols" (per la seua similitud a la closca d'aquest), van començar a utilitzar-se, són xicotetes pintes rectangulars en la manufactura de les quals s'utilitzaven els mateixos materials i tipus de treball que en les peinetes, existix la creença que el joc era en principi, almenys, de solament un doncs hi ha pintures que ho reflectixen, i al·lusions escrites que indiquen que era solament un l'utilitzat, especificant inclusivament, que en manejar-ho amb la mà destra era més fàcil col·locar-ho sobre la templa esquerra, o és on apareix col·locat.

PECES D'ABRIC: La dona per a protegir-se del fred usava una sèrie de peces fonamentals. La més senzilla era la d'embolicar-se una de les sayas que es col·locava com a faldilla exterior. Després els grans mantells i mocadors que són sempre confeccionats en llanes, bé d'un color, o ben teixits fent les típiques formes de caixmir o el conegut "Tomateta i Ou". D'aquests mocadors existix un que es denomina de moltíssimes maneres: caputxa, de vuit puntes, mocador de tapar, etc. consistix en una peça àmplia i molt llarga que es plega de diferents formes per a col·locar-se sobre els muscles en fins i tot sobre el cap.

MANTELLINES: De sempre i en totes les cultures, la dona s'ha cobert el cap, el cos, i fins i tot la cara per mitjà de peces de tela que recentment diferents noms, depenent de les formes, teixits, idiomes, etc. És curiós que són totes i cadascuna de les cultures, que independentment de la religió, coincidixen en el mateix, l'home està fet a imatge de Déu i es deu descobrir davant de la presència Divina, per contra la dona s'haurà de cobrir, ja que solament és una companya de l'home. Aquesta idea s'ha traslladat al llarg del temps i especialment en les classes inferiors, ja que trobem una certa màniga ampla a l'hora d'utilitzar aquestes peces en la noblesa. El poble no solament es cobrix per a eixir de les seues cases, sinó que també ho farà en les labors quotidianes, tan casolanes com en les faenes del camp, magatzem, etc. tan sols abandonara els grans mantells per a utilitzar mocadors, turbants, capells, etc. per la molèstia en el qual fer. Si no remuntem a l'edat mitjana, podem observar en totes les pintures de l'època, que les mantilles utilitzades són mantells pesats de teixits gruixuts, especialment llanes, llenços i cotons, que cobrixen des del cap fins a fins i tot arrossegar per terra. En moltes ocasions, fins i tot es veu com la mateixa cara es cobrix amb teles més suaus, per a poder deixar visió, però prou tupida per a no reconéixer a la propietària. Amb el transcurs del temps es pot veure com aquests mantells es van alleugerint especialment en grandària, el qual a poc a poc va arredonint-se per la part inferior formant-se el que coneixem com a Mitja Lluna i ja entrat el segle XVIII començara a allargar-se per uns costats i escurçant-se per uns altres, reduint la grandària, constituint així, les diferents mantilles que han arribat fins als nostres dies. A mitjan segle XVIII, i a causa del pensament liberalista de l'època, la dona, podrà, de vegades llevar-se la mantellina en publique i per primera vegada dins de casa. És a partir d'aquest moment quan la degradació de la mantellina es fa més palés dia a dia, arribant tan sols a ser utilitzada per a demostrar dolor, en el duel, per a acudir a actes religiosos i especialment durant la setmana que se celebre la passió de Crist. Ara farem una descripció de la sèrie de mantellines que han arribat des d'antany fins als nostres dies, atenent a les formes, teixits, ornamentació, etc.:

MITJA LLUNA: Com ja s'ha comentat, és la mantellina més característica i més utilitzada de la història, per la qual cosa existixen multitud de formes, grandàries i materials en la seua confecció, per tal motiu tan solament farem una descripció genèrica i orientativa. Quant als materials podem trobar des de la més fina muselin, al més gruixut vellut, passant pel tul, la seda, la pana i el drap. Per la forma, com ja hem comentat, recorda a una tallada de meló o mig cercle, recordant la mitja lluna. Recta en la part, que es col·loca sobre el cap i de la qual naix el semicercle, més o menys perfecte, fins i tot en forma de paràbola, de tal forma que i moltes comarques de l'interior fan que més que una mantellina plana semble una caputxa. Pel que fa al colorit, podem trobar especialment blanques i negres. Dins de les blanques, la major part estan confeccionades en muselina i tul, van brodades, sempre a cadeneta, igual que els mocadors (Manteletes) i davantals valencians, quan el material és la seda o la pana, la norma general és que porte una cinta de seda envoltant la vora de la mantellina. Quant a les negres, es troben en gran nombre, les confeccionades en drap, que normalment sempre, portaren una cinta de vellut al voltant, pot ser llisa o retallada formant diferents dibuixos. Quan la confecció és en seda, es repetix la retallada, els brodats i les guarnicions, sent aquestes més exuberants que les anteriors. FLAMEJADES: Són aquelles que s'han confeccionat en seda, sent la seua coloració infinita i variada, donant la sensació de taques que s'hi han descoloriu i han donat una forma inconcreta donant la sensació de flames, sent els seus colors predominants sempre les gammes de roig i groc, d'ací el nom de flamejades. Aquestes mantellines de mitja lluna, per l'ús, i el gust barroc de la època, a poc a poc s'allarguen les seues puntes quedant

en forma rectangular, però per la part inferior àdhuc conserva la curvatura, a aquest tipus de mantellina li la coneix amb el nom de: DENGUE: Sempre les trobem en els mateixos dos colors predominants, el blanc i el negre. Quan són blanques, el material més utilitzat és la muselina, sent pràcticament totes brodades, diferenciant-se de les negres en què estaran confeccionades en seda i que l'ornamentació serà amb cintes. Si continuem allargant aquestes mantellines, trobarem que quasi es convertixen en una cinta, d'on pren el nom la següent mantellina: MANTELLINA DE CINTA (Mantellina de Llista): Serà molt utilitzada i confosa en l'actualitat amb el famós terno, però molt estret, o en tapets parell damunt de la taula, i fins i tot, per a cobrir els altars, ja que les seues proporcions lleguen a ser minúsculament estretes i immensament llargues, porten a vegades al voltant, una punta que ira més frunzida per la part de baix que per la de dalt.

MANTELLINA DE TOVALLOLA (Mantellina de Tovalla): Rep aquest nom perquè d'alguna manera recorda les antigues tovalloles que s'utilitzaven en la higiene personal, ja que la seua forma és totalment rectangular, igual de llargues que les anteriors, però molt més amples. Deixant un gran espai per a la seua ornamentació en el centre, normalment seran brodats, de dibuixos solts, o solament un dibuix central simètric que generalment estarà col·locat en la part de baix, sent est de motius geomètrics en forma de flors, es confeccionen habitualment en seda i gasa. També existixen en blonda però no ira mai brodada, tan sols en alguns casos rematades amb cintes de seda. Quant a la seua coloració tan solament s'han trobat en blanc i en negre, sent aquestes últimes en una proporció molt més exagerada.

TERNO: És la mantellina més moderna que podem trobar, i que si observem totes les descripcions anteriors, veurem que és una barreja de totes i cadascuna d'elles. Quant a la forma central, continuara amb la forma arredonida per a baix, recordant la mitja lluna, la deixaria anar del dengue, tovallola o cinta. Tenint tan sols com a originalitat que per la part superior central, també és arredonida com en la inferior, formant una forma simètrica més o menys rectangular i els seus extrems sempre arredonits al maig o menor grau de curvatura. La seua coloració és infinita, no obstant això, sobreïxen el blanc i el negre, sent aquest últim el color més utilitzat. El material emprat per a la seua confecció, és la seda en totes les seues variants, aniran decorades de moltes i diferents maneres, el brodat és el més característic, tant en pedreria, com a cadeneta, coincidint el fil en el mateix color que el fons. Les cintes també estan utilitzades en la seua ornamentació, deixant el centre a ratlles, en zig-zag, o redolins, i que a vegades seran de diferents colors que el fons. El vellut retallat i superposat, igual com ocorre amb les mantellines més antigues, va ser utilitzat en les zones de l'interior. L'ornamentació exterior, serà per mitjà de blondes d'uns 25 a 30 cms. d'ample, la qual embolicarà en tota la seua extensió excepte per la part superior central que serà mes ampla, per a poder així cobrir el cap, tenint una mesura aproximada de mig metre. MANTELLINES DE BLONDA : Són peces rectangulars de major o menor grandària, confeccionades en blonda i altres tipus d'encaixos de les mateixes característiques, encaixos de Brussel·les, Encaixos de Granada, etc. Avui dia és la més estesa i coneguda, ja que va ser a principis del segle XX quan més s'use, quedant com a representant del tot el territori espanyol, sent aquesta peça l'única possible de col·locar sobre la "Teula". D'aquest mateix material, també es troben altres triangulars, de les quals un dels extrems, s'allarga per a col·locar-se en el cap. Posteriorment vindrien els vels, que de forma rectangular o triangular i d'escasses dimensions, s'utilitzaven per a entrar a les Esglésies, com a record de la mantellines, fins i tot podrien ser perfectament substituïts pels mocadors de mà, que fan les mateixes funcions.

"Falles: vocabulari de la indumentària" Autor del disseny i il·lustracions: Adrià Vidal Col·laboren: Escola d'Art i Superior de Disseny de València, Victoria Liceras i Associació d'Estudis Fallers

DES DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA PLAÇA ALBORAIA, VOLEM DONAR EL MÉS SINCER AGRAÏMENT A TOTS ELS COMERCIANTS QUE HAN CONTRIBUÏT EN DUR AQUEST LLIBRET ENDAVANT, PERQUÈ SENSE VOSALTRES AÇÒ NO HAGUERA SIGUT POSSIBLE

ESTES FESTES EMPATXA’T DE MÚSICA, LLUM I COLOR que bo assaborir el millor de

les Falles! La teua tenda Consum a l’ Av. Caminàs dels Hòmens

Tel. 961 730 803 www.consum.es

que bo ser

diferent!