UNITAT
1
La complexitat del cos humà El cos humà, com el d’altres mamífers, presenta una complexitat increïble. Els milions de cèl·lules que el formen estan organitzades en teixits, òrgans, aparells i sistemes, el funcionament coordinat dels quals proporciona un equilibri tan fràgil com perfecte. Cada nivell d’organització vital sempre és «alguna cosa» més que una simple suma de components del ni· vell d’organització inferior. L’estudi de cada nivell implica l’anàlisi d’aquests «èxits afegits» que proporciona cada forma d’organització.
Contesteu en grup Formeu grups per respondre a les qüestions següents: 1. Com són les cèl·lules humanes? 2. Què és un teixit? 3. Què és un òrgan? 4. Q uins són els òrgans i els aparells del cos humà?
6
L’ORGANITZACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA DIMENSIÓ SALUT
Què estudiaràs? 1. Els nivells d’organització 2. La cèl·lula humana 3. Els teixits humans
T’HAVIES ADONAT… …que fins fa poc cap llibre ni cap revista científica no concretava el nombre de cèl· lules del cos humà? Doncs, finalment, un equip d’investigadors italians ha estimat, sembla que amb força precisió, que una persona d’uns 70 kg i 1,70 m té uns 35 bilions de cèl·lules. I quin tipus de cèl·lula és el que predomina? Doncs són els glòbuls vermells, ja que s’estima que en tenim uns 25 bilions! Per tant, tot i que sempre diem que les nostres cèl·lules tenen nucli, com que els glòbuls vermells no en tenen, és a dir, són anucleats, potser ens hem de replantejar aquesta afirmació!
7
UNITAT 1 » L’ORGANITZACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
1. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ L’ésser humà és format per matèria que presenta diferents graus de complexitat, anomenats nivells d’organització. Aquests nivells d’orga· nització poden ser més senzills o més complexos.
Els nivells d’organització més senzills Nivell atòmic
Recorda Les biomolècules es classi· fiquen en dos grans grups: les biomolècules inorgàni· ques, que són l’aigua i les sals minerals, i es troben també presents en la matè· ria no viva; i les biomolècu· les orgàniques, que són els glú cids, els lípids, les pro· teïnes i els àcids nucleics, i són substàncies exclusi· ves dels éssers vius.
Els àtoms són les partícules més petites en què es pot dividir la ma· tèria, sense perdre les propietats que aquesta té. L’hidrogen (H), l’oxi· gen (O) i el calci (Ca) són àtoms. Els àtoms que formen part de la matèria viva s’anomenen bioelements.
Nivell molecular Les molècules són agrupacions d’àtoms, units per enllaços químics. L’aigua (H2O), l’oxigen (O2) o el carbonat càlcic (CaCO3) són molècu· les. Les molècules que formen part dels éssers vius s’anomenen biomolècules i tenen un alt contingut en carboni. Les biomolècules s’agrupen per realitzar una funció dins de la cèl· lula. Formen els orgànuls, com els ribosomes i els mitocondris. Nivell atòmic
Nivell molecular
Aigua
Sals minerals Lípids
Glúcids
Proteïnes
Àcids nucleics
Els nivells d’organització de l’ésser humà
ACT IVIT AT S
1. Busca informació sobre els elements que componen l’ésser humà i anomena els cinc més abundants.
8
2. Explica quins tipus de biomolècules formen part de l’ésser humà i proposa exemples de cada un.
Els nivells d’organització més complexos Nivell cel·lular Les cèl·lules són la unitat estructural i funcional de tot ésser viu; és a dir, són la part més petita capaç de dur a terme les tres funcions vi· tals: funció de nutrició, funció de relació i funció de reproducció. To· tes les cèl·lules humanes són eucariotes de tipus animal, encara que s’especialitzen en més de dos-cents tipus. Les neurones, els glòbuls vermells i els espermatozoides són cèl·lules. T REB ALLA AMB LA IM A T GE
T1. A quin nivell d’organització del cos humà corresponen els ele· ments següents? a) Òvul. b) Cor. c) Conjunt format per la boca, l’esò· fag, l’estómac, l’intestí, el pàn· crees, etc. d) Proteïna. e) Nucli. f) Carboni.
Nivell organisme Els teixits són associacions de cèl·lules semblants especialitzades en la mateixa funció i, de vegades, estan acompanyades d’altres substàn· cies. Alguns exemples de teixits són el teixit nerviós, el muscular i l’epi· telial. Els teixits s’agrupen i formen òrgans, que fan una funció concre· ta. Alguns exemples d’òrgans són el cor, els pulmons i els ronyons. Al seu torn, el conjunt d’òrgans que duen a terme una funció comuna constitueixen els aparells i sistemes. Alguns exemples són l’aparell respiratori, l’excretor i el nerviós. Finalment, el cos humà és constituït pel conjunt d’òrgans, aparells i sistemes que funcionen de forma coordinada per realitzar les tres funcions vitals.
Nivell cel·lular
Nivell organisme Aparells i sistemes
Teixits
Òrgans
ACT IVIT AT S
3. Explica quin tipus de cèl·lules té el nostre organisme i posa exemples de cèl·lules que coneguis.
4. Per grups, feu dues llistes, una amb els òrgans del cos humà que conegueu i una altra amb els aparells i els sistemes.
9
UNITAT 1 » L’ORGANITZACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
2. LA CÈL·LULA HUMANA L’ésser humà és un organisme pluricel·lular, format per cèl·lules, molt diferents entre si pel que fa a la forma i la grandària, que generalment presenten tres components fonamentals: la membrana plasmàtica, el nucli i el citoplasma.
Nucli
Material genètic (ADN)
Molècula de lípid
La membrana: una capa de lípids. Els lípids es disposen formant una doble capa, per això es diu que la membrana plasmàtica és una bicapa lipídica. Citoplasma
Orgànuls cel·lulars
Membrana plasmàtica
La membrana plasmàtica La membrana plasmàtica és una capa fina que envolta la cèl·lula, la protegeix i regula l’intercanvi de substàncies amb el medi que l’en· volta. La membrana plasmàtica és composta per lípids, que formen una capa que envolta la cèl·lula i en la qual s’insereixen proteïnes. Les fun· cions de la membrana són les següents: •P rotegir la cèl·lula i separar-ne el contingut de l’exterior. •D etectar els canvis que es produeixen en el medi i permetre que la cèl·lula hi respongui de manera adequada. •R egular l’intercanvi de substàncies amb el medi. El transport de substàncies a través de la membrana plasmàtica té lloc mitjan· çant diferents mecanismes, segons la seva dimensió. Per exemple, substàncies petites com l’oxigen poden travessar la membrana per si soles; les substàncies de mida mitjana travessen la mem· brana ajudades per les proteïnes; les substàncies més grosses no poden travessar-la, per la qual cosa el seu pas a l’interior cel·lular es realitza per endocitosi, que consisteix en un enfonsament de la membrana que engloba la partícula i la incorpora a la cèl·lula.
10
A C T I VI T A T S
5.
Dibuixa en el teu quadern una cèl·lula amb la membrana plasmàti· ca, el citoplasma i el nucli. Si ho pre· fereixes, pots utilitzar altres mate· rials, com ara plastilina enganxada en una cartolina. L’aniràs com ple tant a mesura que vagis estudiant més estructures cel·lulars.
6. Explica les funcions de la mem· brana plasmàtica.
El nucli El nucli es compon de les parts següents: • La membrana nuclear està travessada pels porus nuclears, que permeten l’intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma. • El nucleoplasma és format per un líquid aquós, que conté el ma· terial genètic o l’ADN. • La cromatina és el conjunt de totes les fibres de l’ADN i proteï· nes. Quan la cèl·lula es divideix, les fibres de cromatina s’enrot· llen, es compacten i formen unes estructures, visibles amb el microscopi, anomenades cromosomes. • El nuclèol és una zona esfèrica del nucli on es fabriquen els com· ponents d’uns orgànuls cel·lulars anomenats ribosomes. El nucli és una estructura gran i esfèrica que conté el material ge· nètic (ADN), que dirigeix l’activitat de la cèl·lula.
Membrana nuclear Nuclèol
Porus nuclears
Cromosomes (cromatina condensada) Cromatina
Així és el nucli de la cèl·lula
ACT IVIT AT S
7. Explica les funcions del nucli. 8. Quina diferència hi ha entre la cromatina i els cromo· somes?
9. Afegeix en el teu dibuix de la cèl·lula el nucli i les se· ves parts.
10. Observa la imatge de la dreta i copia-la en el teu quadern. A continuació, assenyala-hi les estructures que reconeguis.
11
UNITAT 1 » L’ORGANITZACIÓ L’UNIVERS DE L’ÉSSER HUMÀ El citoplasma i els seus orgànuls Els orgànuls cel·lulars es poden classificar segons presentin o no membrana: •E ls orgànuls no membranosos són el citoesquelet, els centríols, els ribosomes i els proteosomes. •E ls orgànuls membranosos són les vesícules, els lisosomes, el reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi, els mitocondris, els cilis i els flagels. El citoplasma és format per un líquid aquós anomenat citosol, que conté substàncies i orgànuls cel·lulars.
Orgànuls no membranosos
El citoesquelet és una xarxa de fibres que dona forma a la cèl·lula i organitza els seus moviments.
Els centríols són dos cilindres compostos de fibres que dirigeixen el moviment del citoesquelet i dels cromosomes durant la divisió de la cèl·lula.
Els ribosomes són partícules encarregades de sintetitzar les proteïnes. Poden estar adherits al reticle endoplasmàtic o dispersos pel citoplasma.
Els proteosomes es troben lliures per tot el citoplasma i la seva funció és degradar proteïnes nocives o innecessàries.
Orgànuls membranosos
Les vesícules són petits compartiments que transporten o emmagatzemen substàncies.
El reticle endoplasmàtic (RE) és un conjunt de canals i sàculs que sintetitzen substàncies. El RE rugós, que té ribosomes adherits a la paret, participa en la síntesi de proteïnes. El RE llis, sense ribosomes, intervé en la síntesi de lípids.
L’aparell de Golgi és un conjunt de sàculs aplanats que modifiquen les substàncies sintetitzades en el RE i les empaqueten en unes vesícules que les trauran a l’exterior de la cèl·lula.
Cilis Els mitocondris són estructures ovalades de doble membrana, amb abundants replegaments en la membrana interna. Obtenen energia per a la cèl·lula mitjançant el procés de respiració cel·lular. Estructura i funció dels orgànuls
12
Els lisosomes són vesícules en les quals es digereixen partícules capturades per la cèl·lula, gràcies als enzims digestius que contenen.
Flagel
En algunes cèl·lules trobem uns apèndixs que estan recoberts de membrana, els flagels són llargs (100 micres aproximadament) i poc nombrosos i els cilis són curts (de 5 a 10 micres) i molt nombrosos. La seva funció està relacionada amb el moviment de la cèl·lula o de crear corrents al seu voltant.
La diferenciació de les cèl·lules
Cèl·lula epitelial (20 µm)
Les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular, com l’ésser humà, es creen a partir d’una primera cèl·lula ano· menada zigot, que es divideix per formar un embrió. Al principi, totes les cèl·lules de l’embrió són iguals, però després van adquirint formes diferents i funcions específiques, s’especialitzen. Un cop di· ferenciades, les cèl·lules que fan la mateixa funció i tenen un aspecte semblant s’agrupen en l’organis· me pluricel·lular per formar teixits. Per exemple, les neurones tenen un aspecte estrellat amb pro· longacions del citoplasma (hi ha dos tipus de pro· longacions: l'axó és llarg i les dendrites són curtes), que faciliten la recepció dels estímuls i la transmissió de l'impuls nerviós i formen el teixit nerviós.
Cèl·lula muscular (80 µm)
Neurona
La diferenciació cel·lular és un conjunt de canvis en la forma i l’estructura de la cèl·lula que li perme· ten especialitzar-se en una funció determinada.
Glòbul vermell (7 µm) Algunes formes cel·lulars
ACT IVIT AT S
11. Elabora una taula sobre els orgànuls cel·
lulars. En la primera columna, escriu el nom de cada orgànul; en la segona columna, explica la forma de cada orgànul i acompanya l’explica· ció d’un dibuix, i en la tercera columna, des· criu-ne la funció.
12. Explica què és la diferenciació cel·lular i quin sentit biològic té.
13. Dibuixa en el teu quadern una fibra muscu· lar i un glòbul blanc i indica les característi· ques que els permeten fer la seva funció.
14.
Inclou en el dibuix que vas començar en l’activitat 5 els orgànuls cel·lulars que aca· bes d’estudiar.
15. Observa la microfotografia de la cèl·lula
animal i escriu en el teu quadern totes les es· tructures que hi reconeguis.
16.
Si l’escala que hi ha en la imatge indica 5 micròmetres, quina mida real té aquesta cèl·lula?
17.
5 μm
Calcula quant mesuren el nucli i un mi· tocondri.
13
UNITAT 1 » L’ORGANITZACIÓ L’UNIVERS DE L’ÉSSER HUMÀ
3. ELS TEIXITS HUMANS Un teixit és un grup de cèl·lules, d'igual forma i estructura, especia· litzades a realitzar la mateixa funció. Els teixits humans es classifiquen en quatre tipus bàsics: epitelial, connectiu, muscular i nerviós.
Teixit epitelial És format per una o diverses capes de cèl·lules molt pròximes entre si. Pot ser de dos tipus: •E piteli de revestiment. Té una funció protectora, ja que reco· breix tant les superfícies externes dels òrgans com les internes. En són un exemple els epitelis que cobreixen les cavitats inter· nes que comuniquen amb l’exterior. •E piteli glandular. Forma les glàndules i té la funció de secretar substàncies. En són un exemple les glàndules sebàcies.
Teixit connectiu És format per cèl·lules envoltades de fibres i substància intercel·lular anomenada matriu, que serveix d’unió i suport. N’hi ha de diversos tipus: •T eixit adipós, amb poca substància intercel·lular. Les seves cèl· lules emmagatzemen greix com a reserva energètica i aïllant tèr· mic. Es localitza sota la pell. •T eixit cartilaginós, la matriu del qual és sòlida i elàstica. Es loca· litza, per exemple, al cartílag de l’orella i a les articulacions. •T eixit conjuntiu, amb molta substància intercel·lular rica en fibres. Envolta molts òrgans i forma els tendons. •T eixit ossi, amb una substància intercel·lular sòlida per la presència de sals de calci. Forma els ossos. •T eixit sanguini, amb una matriu líquida que s’anomena plasma. En el plasma hi ha suspeses les cèl·lules sanguínies (els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes).
Teixit muscular És compost per cèl·lules de forma allargada, que s’agrupen i formen les fibres musculars. És responsable del moviment del cos. El teixit muscular forma els músculs de l’aparell locomotor (músculs esquelètics), del cor (múscul cardíac) i de les parets de diversos òrgans (múscul llis).
Teixit nerviós És format per les neurones, cèl·lules en forma d’estrella especialitza· des a recollir i transmetre la informació, i per les cèl·lules de glia, que s’encarreguen de la nutrició, la defensa i el suport de les neurones.
14
A C T I VI T A T S
18. Defineix els conceptes teixit i plasma.
19. Quin teixit forma part de les glàndules sudorípares?
20. Quins tipus de teixits són ne· cessaris per al moviment de l’orga· nisme?
21. Fes una taula en el teu quadern amb informació sobre cada tipus de teixit humà: indica’n l’estructura, la funció i la localització en l’orga· nisme.
22.
Quin tipus de teixit es fa mal· bé quan ens cremem? Esbrina com s’obté la pell que es trasplanta a les unitats de cremats dels hospitals.
Teixit muscular Teixit ossi
Cèl·lules òssies o osteòcits
Fibra muscular Teixit adipós Teixit nerviós
Cèl·lules grasses o adipòcits
Teixit sanguini
Neurona
Cèl·lules sanguínies
Teixit epitelial
Cèl·lules epitelials
Els teixits de l’ésser humà
15
UNITAT 1 » L’ORGANITZACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
» TALLER CIENTÍFIC
A C T I VI T A T S
Observa cèl·lules de la mucosa bucal En aquesta experiència, observarem cèl·lules de teixit epitelial humà. Els epitelis són teixits de revestiment que cobreixen els òrgans i les cavitats de l’organisme. Si també secreten alguna substància, com saliva o muco· sitats, s’anomenen mucoses. Per observar aquestes cèl·lules amb el mi· croscopi, cal realitzar la tinció i la fixació de la mostra.
Prepara les mostres 1. Raspa’t l’interior de la boca (a la part de la galta) amb un bastonet estèril i estén la mostra en un portaobjectes. El resultat d’aquest pro· cés s’anomena frotis. Subjecta el portaobjectes amb unes pinces i es· calfa’l suaument amb la flama del cremador d’alcohol fins que l’aigua s’evapori. Passa’l per sobre la flama diverses vegades sense aturar-te perquè no se sobreescalfi. 2. Col·loca el portaobjectes en una safata i afegeix unes gotes de blau de metilè a la mostra. Espera 2 minuts. 3. Inclina el portaobjectes i aboca-hi aigua per sobre per eliminar l’excés de colorant. Quan l’aigua es vegi clara, podràs observar grups de cèl· lules tenyides. 4. Diposita una gota d’aigua sobre el portaobjectes, col·loca-hi a sobre el cobreobjectes i observa la preparació amb el microscopi.
1. Dibuixa diverses cèl·lules i asse· nyala’n la membrana, el citoplasma i el nucli. Per què no es pot obser· var cap altre orgànul?
2. Per què creus que les cèl·lules estan separades?
3. Com ja saps, les cèl·lules tenen
una mida microscòpica. Per mesu· rar-les, es fa servir una unitat ano· menada micròmetre o micra (µm). 1 µm = 0,001 mm = 0,000.001 m Quants micròmetres mesura una de les cèl·lules que hi ha en la teva preparació microscòpica?
4. Busca informació sobre aquest tipus de teixit i indica en quines al· tres parts del cos es localitza.
Observa les mostres »S itua el portaobjectes a la platina i gira el revòlver fins a la posició de l’objectiu de menys augment. »A mb el llum encès, comprova que la mostra està situada sota l’objectiu i a la màxima distància. »A propa l’objectiu a la platina; gira, 10 micròmetres primer, el cargol macromètric i, des· prés, el micromètric fins a aconseguir una imatge nítida. »P er veure la mostra amb més detall, pots canviar l’objectiu per un altre de més augment. 1
16
2
3
ssites
nece Materials que
net de cotó • Un basto • Pinces ntador • Flascó re metilè • Blau de l r d’alcoho • Cremado bjectes s i cobreo te c je b o a • Port pi • Microsco
4
Identifica alguns teixits humans
»L ocalitza les cèl·lules. Fixa’t en la seva forma i en el seu nucli. »D etermina la presència o l’absència de substància intercel·lular. »U tilitza la clau dicotòmica per identificar els teixits de les preparacions microscòpiques i fes un dibuix de cada teixit identificat.
Per fer aquesta pràctica, has de disposar d’un mi· croscopi i de diverses preparacions microscòpi· ques de teixits humans. Per aplicar la clau dicotò· mica que et proposem, tingues en compte els tres punts següents:
Clau dicotòmica 1.A Les cèl·lules estan envoltades de fibres o d’abundant substància intercel·lular: Aneu a la 2 1.B No hi ha ni abundant substància intercel·lu· lar ni fibres: Aneu a la 5 2.A El tipus cel·lular més abundant té forma es· trellada o fusiforme: Aneu a la 3 2.B Les cèl·lules més abundants tenen forma ar· rodonida: Aneu a la 4 3.A Les cèl·lules es disposen en làmines arrodo· nides i mineralitzades: Teixit ossi 3.B Les cèl·lules no es disposen de forma orde· nada: Teixit conjuntiu 4.A Les cèl·lules formen parelles o grups inclo· sos en un buit de la substància intercel·lular. Les cèl·lules tenen forma ovoide: Teixit cartilaginós A
B
C
D
4.B Les cèl·lules no estan incloses en buits de la substància intercel·lular, sinó que estan to· tes juntes i enganxades entre si. Són cèl·lu· les grosses i arrodonides: Teixit adipós 5.A Les cèl·lules són de forma polièdrica o pla· na i estan disposades en capes, en una sola capa o en diverses, sempre molt enganxa· des les unes amb les altres: Teixit epitelial 5.B Les cèl·lules no són planes ni polièdriques: Aneu a la 6 6.A Les cèl·lules són de forma allargada (fibres): Teixit muscular 6.B Les cèl·lules no tenen aquesta forma: Aneu a la 7 7.A Les cèl·lules tenen forma estrellada i llar· gues prolongacions de diferents mides: Teixit nerviós G F E
dre n e r p m e a e r d n e r p A
cèl·lula en 3D na ’u d a et u aq m na u Construeix essor o ula, el prof tema de la cèl·l Per explicar el del teu insti· logia i geologia io B de ra so es us la prof a gran escala i ir una maqueta l· cè a tut vol fer serv truïu un En grups, cons a. ud aj at an m sigui ha de le. Intenteu que ib ss po a et pl m lula el més co ològic i que, punt de vista bi l de s de a» ct «corre . Per fer la ma· ractiva i original alhora, resulti at os següents: seguiu els pass a, ul l·l cè la de queta , cartró, és adequat: suro m l ia er at m el rieu »T fruites, etc. a, llaminadures, plastilina, gelatin
citoplasma membrana i el la ïu ru st on C » cidit. ls que hàgiu de amb els materia nuls i el nucli. da un dels orgà ca ïu ru st on C » a la for· la millor maner de ar ul m si eu Intent s cel·lulars. stes estructure ma real d’aque da part i b el nom de ca am s te ue iq et eu »F sobre la breu explicació incloeu-hi una seva funció.
17
UNITAT 1 » L’ORGANITZACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
» POSA’T A PROVA Organitza les idees 1. Copia i completa l’esquema següent per
EL COS HUMÀ
organitzar les idees principals de la unitat:
és format per
Cèl·lules que són formades per
que són formades per
que s’agrupen i formen
...
Biomolècules
Teixits
Membrana plasmàtica
que poden ser
que s’agrupen i formen
...
...
Citoplasma
que s’agrupen i formen
Orgàniques
Orgànuls
Aparells i sistemes
com
Centríols, ribosomes, ..., ..., ..., ...
Practica 2. Fes un esquema en el teu quadern sobre els dife· rents tipus de teixits del cos humà.
3. Anomena les funcions de la membrana plasmàtica. 4. Copia i completa aquestes frases en el teu quadern: •L ’embolcall nuclear és una membrana travessada pels , que permeten l’intercanvi de substàncies.
18
• La cromatina és el conjunt de totes les . • Quan la cèl·lula es divideix, les fibres de cromatina s’enrotllen i es compacten i formen els . • El nuclèol és una zona esfèrica del nucli on se sinte· titzen els dels .
5. Defineix el concepte diferenciació cel·lular i posa’n dos exemples.
6. Copia aquest dibuix i indica a quines estructures
cel·lulars corresponen els nombres i quina funció fa cada una:
1
2
9
3 8
7 4
8. Indica a quin tipus de teixit correspon cada una de les afirmacions següents: a) Fa d’aïllant tèrmic i de reserva energètica. b) Serveix de revestiment i protecció. c) Omple espais i envolta òrgans. d) Es localitza a l’encèfal i a la medul·la. e) La substància intercel·lular està calcificada.
9. Assenyala les afirmacions falses i escriu-les cor·
rectament en el teu quadern: a) La membrana controla l’entrada de substàncies a l’interior de la cèl·lula. b) Les neurones són les cèl·lules que formen el teixit nerviós. c) El teixit adipós és un teixit conjuntiu que propor· ciona aïllament tèrmic.
10. Llegeix la informació del requadre i respon: 6
7.
5
Explica quins tipus de teixits observes en les fotografies següents i argumenta la teva resposta. Elabora un dibuix a partir de cada una de les imatges i assenyala-hi les cèl·lules. Dibuixa-les i relaciona cada forma cel·lular amb la seva funció.
a
b
a) Quants augments més s’aconsegueixen amb el microscopi electrònic en comparació amb l’òptic? b) Busca informació sobre com es preparen les mos· tres per al microscopi electrònic i justifica per què aquest microscopi no permet observar material viu.
ositiu que nic és un disp trò ec el i op sc ro · • El mic dirigeix o focalit d’electrons que utilitza un feix ostra. za sobre una m augments, sufi· s a 500.000 fin ix ue eg ns • Aco d’orgànuls vació detallada er bs l’o a r pe cients cel·lulars. viu. servar material • No permet ob ges en color. i no mostra imat op sc ro ic m t es • Aqu icros· us bàsics de m • Hi ha dos tip ocs: els microsc copis electròni ió iss de transm pis electrònics roscopis elecic (MET) i els m e reig (MER), qu trònics de rast en s ge at nir im permeten obte . ns sio tres dimen
c
19