Poemes per a Salvador Espriu
Escola el Cim 1r, 3r i 4t d'ESO 路 2013
Aquest any fa 100 anys que va néixer Salvador Espriu. Per això, després de saber qui fou i què va escriure, li hem dedicat un llibre de poemes fet per tots nosaltres
1r d'ESO
La tardor arriba Ha arribat la tardor, Xafogor i calor ja no n’hi ha S’ha acabat anar a la Platja i piscina i, També posar-nos crema Per al sol S’ha acabat. Cada dia que passa La nostra pell més Blanca està, i portem Més capes a sobre. Les fulles cauen i el vent Fred comença a arribar A les nostres cases Albert Bosch
Lletres N’hi ha tantes en el món, Que es trigaria molt a comptar-les del tot, N’hi ha de diferents tipus, I s’ha de vigilar, sobretot, Per no prendre mal, Per la seva passió. Si una es perd, res té sentit, amb una abreviatura, tot es torna petit, allò es torna una aventura, ja que després és divertit. Si les ajuntem, formen una lectura, si les separem, no en fan una escriptura, si no les fem viure, ara sí que no hi ha obertura. Les hem de fer brillar, per ajudar-les a fer una obra d’art, les hem de controlar,
sinó les haurem de deixar a part, però també les hem de deixar anar, per així fer-te guanyar un infart. Meritxell Castellet
Les vacances A l’estiu anem a la platja I ens banyem tots junts. Splash! Splash! Splash! Més tard anem a jugar Ales pales Pum! Pum! Pum! Anem amb l’autocar a dinar, Uns bons entrepans. Nyam! Nyam! Nyam! Avui és el nostre últim dia I tornem a casa! Rum! Rum! Rum! Marina Catena
Poema El dur hivern s’ha acabat I l’estiu ha començat. Fauna i vegetació disfruten sense passar fred. Els valents mariners tornen a pescar. La posta de sol il·lumina l’aigua Amb brillantor. L’agradable brisa fresca De la tarda. La claror de la lluna anima La negra nit, el seu resplendor Fa il·luminar la foscor de la nit. Albert Colomera
La finestra Miro per la finestra i sempre hi veig coses diferents Des d’una platja amb una mar neta Amb peixos nedant feliçment I un sol resplendent amb un calorós somriure Que em regala dia rere dia I em fa sentir lliure Ara hi veig un bosc Vestit de muda Sobre els arbres una capa blanca Fina i delicada Que et captiva la mirada
Contemplant la pluja
Fines gotetes Gent corrent per tot arreu Sense saber el que es perden Pensen és tan sols un problema Sempre tancada aquí dintre Destinada a patir I què daria jo per ser allà fora! Però sempre estaré aquí Carla Cortada
El mar El mar, el mar pot ser perillós el mar, les onades vénen i van ho fan al ritme del sistema solar, fins que un tros de terra trobaràs, i tot el seu voltant serà mar, és com un mecanisme no para de girar, perquè l'aire el fa ballar, ell porta bèsties del mar, però altres ens protegiran, uns són grans altres petits, però tots són vius per poder gaudir.
David Cuartero
Estiu Fa calor, ensposem el banyador, els nens corren per la platja, les dones prenen el sol, els homes ensenyen als seus fills a fer diferents coses. Tothom està content i ocupat, però hi ha un factor que no és molt bo, l’abrasadora calor. Adrià Díez
La natura: l’arbre L’arbre esta viu, té cames i braços Però tothom el tracta com si no ho fos. L’arbre és savi i mai et pot defraudar. Si tu el respectes ell et respectarà. L’arbre no té enemics però tampoc no té amics. L’arbre té fulles marrones i negres però sempre boniques. Genís Domínguez
Els amics Els meus encantadors amics Són els meus preferits No els podria canvia per res Més eixerits Són una cosa que mai es pot borrar De la vida, i la nostra ment El temps passa Però els amics no canvien La felicitat i la tristesa Es com estar amb els amics a casa M’agradaria que tornessin I que la felicitat canviés Han tornat amb l’alegria que mai podria canviarse. Hamza Es Safi
Salvador Espriu No preguntis, Respon Digue’m si és veritat tot allò que vaig escoltar, Digue’m si és veritat tot allò que et vaig sentir parlar,És tot mentida, O és tot veritat? Són preguntes que em fan pensar, Records passats, Que s’han estancat, En una gran barrera De la qual costarà passar Aida Espejo
Salvador Espriu Alguns són atrevits, d'altres tímids. Alguns somriuen, els altres ploren. Alguns continuen endavant, d'altres es perden pel camí. N'hi ha que sempre són negatius, també d'altres, que miren el món amb uns altres ulls. Perquè cadascú és diferent, i cadascú es especial a la seva manera, doncs al món mai en trobaràs dos d'iguals, perquè les persones són úniques. I com que cadascú és especial, tu també ho ets.
Gràcies, perquè tu vas canviar el món d'una manera o d'una altra, per això cal celebrar aquests 100 anys del teu naixement. Victòria Estapé
Salvador Espriu Tot envoltat de la família, celebro el meu aniversari I no hi ha res que doni una alegria que anar complint anys. No són pocs els que faig, ja en porto 100 de complerts. Però a mi el que em fa goig, és estar acompanyat dels meus néts. He passat moltes penes i alegries, he perdut molts éssers estimats pel camí. Però sempre he gaudit dels dies, que la vida m’ha regalat fins arribar aquí. Ens diu en Salvador a tots nosaltres, que gaudim de cada dia que vivim. I no penseu tant amb el que fan els altres,
sin贸 amb el que el vostre cor sentiu. Marc Fern谩ndez
La primavera es veure les flors com si foren noves elsarbrestotsflorits tambĂŠ algunsmosquits poder jugar amb les piscines ambtotselsamics sentir a dins totsels sentits del cos i elspensaments. RocĂo FernĂĄndez
Poema a Salvador Espriu Havent lluitat i havent perdut la llengua parlada Havent lluitat i havent perdut la llibertat humana Havent lluitat I havent perdut la gent estimada Però la lluita no ha acabat, ni la derota declarat. La teva lluita no serà en va, doncs la flama encara crema
Tenint un motiu per continuar el que tu vas comenรงar. Per la terra catalana, encara es pot lluitar. Albert Garcia
Llàgrimes vermelles Mira’m si no m’escoltes Pensa si no te’n recordes però deixa de parlar-me Si és que no sents res. Si alguna vegada deixes de rebutjar-me Vés a buscar-me Tots el rebutjats Que siguin escoltats Sé quin dolor sentiu Però també sé que mai fugiu Rebutjats ploreu Però al meu costat sempre estareu Elisabet Garcia
Salvador Espriu Era un dia plujós, no es veia un tros Jo era a casa avorrit fent traça amb el llit Però quan arribà el pare jo content em vaig posar i ràpid vaig sopar L’endemà, dissabte, Vaig anar amb els amics quevaig trobar Desprès els deures i a berenar L’endemà, a casa em vaig quedar, i
Va tornar a ploure Ma mare va fer un berenar i desprĂŠs el sopar Un pastĂs nyam,nyam i me’l vaig acabar nyam,nyam Quim Gil
El meu amor Quan no hi siguis al matí et buscaré dins el meu cor allà et podré trobar junt amb la paraula amor. No puc estar un minut sense veure la teva mirada, aquest minut se’m fa etern una eternitat insuportable. Cada dia que et veig passar el cor se m’accelera quan amb una altra et veig parlar el cor, d’ella s’enveja. Cada frase que surt dels teus llavis cada paraula que tu has pensat se’m queda gravada al cap perquè de tu m’he enamorat. Jaume Giol
Salvador Espriu Força, esperança i desig, És el resum de la teva vida. Sense veure llum, has lluitat per la llibertat. Amb la literatura has expressat, la lluita del poble català, la tristesa de la dictadura, i la llum del camí a seguir. Bartek Golanowski
Les vacances A l’estiu piulen les perdius, Fent els seus nius. El mar brilla com la brisa, Meravellosa. La sorra fina del terra, Calenta i freda a la vegada, I que jo sempre em quedava embobada, Contemplant el mar lluent i el sol brillant, Que reflectia als meus ulls, De color blau. Vaig veure com les fulles, Queien al meu cap, Enlluernat. Meritxell Guix
L’estiu Arriben les vacances, arriba la calor i, sobretot arriba la diversió. L’època de descansar, l’època de jugar ide passar-s’hobé. Estar amb la familia, desconnectar de l’escola I disfrutar de l’estiu. Que combédiuen, tota cuca viu!!! Aleix Gutiérrez
Els rius Els rius baixen sense parar, baixant i baixant tots els anys. Mai paren, si estan en curs baix Mai paren! Si estan en curs mitjĂ mai paren! Si estan en curs baix mai paren! Sempre corrent mai paren, Transporten pedres, branquetes i peixos! Sempre corrent mai paren! NĂşria Hidalgo
La nit arriba La nit arriba i amb ella la foscor A la qual la lluna li d贸na un especial color La nit arriba i amb ella la tranquil路litat quan tothom aprofita per dormir amb facilitat La nit arriba i amb ella les estrelles que brillen en el cel com llunyans fars La nit arriba i em fico al llit Tanco els ulls
i començo a dormir Carla MartĂnez
Sentir-te prop d’una persona, Sentir els batecs, els sentiments, Els somriures, tristeses. Sentir a prop un objecte, El seu so, la seva estima, Sentir a prop un poble, Una lluita determinada per un objectiu concret, Sentir a prop un sentiment que no marxa i que perdura, Una estima, una força.
Qualsevol objecte del món té un sentit, Aquesta terra està plena tresors, Petits objectes que un dia penses que tenen un sentit, Coses que a la vida són valuoses, que cal aprofitar.
No deixis mai de somiar. JĂşlia MartĂnez
Escassa llibertat Saps que costa d’oblidar Quan els dies eren llargs Quan les llàgrimes són seques No hi ha monstres sota el jaç Saps que és fàcil d’enyorar Quan les nits eren més negres Tornen a caure les grenyes Grata escassa llibertat Busca-la, Vola lliure de cridar, Vola lliure de les penes, Fes-les fora del teu cap, Troba-la, Sigues lliure de pensar, Sigues lliure de cadenes,
Queden curtes rere ton braç, Saps que la por mai és per sempre, Que els malsons ja s’esvaeixen, Corre lliure, treu un somriure, D’aquells que em fan volar... Carla Moya
El meu poble, la meva vida Oh,poble meu, Oh,massa bellesa veuen els meus ulls... Els meus ulls brillen eufòrics al veure’t, Oh nineta meva, Quatre barres roges i cinc grogues et representen, Oh,reineta, Darrere d’aquests llibres s’hi amaga una història, Un passat, un present, un futur... Sant Jordi matà el drac, De la seva sang obtingué una rosa, Nosaltres a també vencerem, I la independència de Catalunya obtindrem! Visca poble meu! Beguem vi,ballem sardanes i mengem pa amb tomàquet, fem un gran festí,
i celebrem -ho a la Catalana. NĂşria Ă’dena
La tardor La tardor és una estació Per anar d’excursió A poc a poc cauen les fulles Grogues, taronges, verdes Tots junts anem a la vora del riu A mirar una perdiu. Ens enfilem en un turó I allà ens hi trobem un rovelló A prop de les muntanyes Hi ha unes castanyeres venent castanyes Ja s’acaba la tardor Però comença una nova estació. Maria Pablos
Sant Jordi Sant Jordi estĂ arribant I la gent es prepara Per començar a estimar La gent estimada Rep roses regalades La gent estimada passa el dia amb famĂlia Quan la gent no estimada Rep roses tallades Laia Paredes
La garsa Pots sentir la seva flaire, i seguir somiant Només mira la finestra; com se'n va volant Pots llegir a les seves ales el color negre estant o el blanc diamant, A ningú li importa, tant se val... Pots marxar quan fa més fresca I amb la calor tornar Tan sols mira la finestra Segueix-la volant... Maria Reig
Les estacions A l’hivern sempre fa fred, I sempre hem d’anar abrigadets, A la tardor agafa el mocador, Mentre vas a buscar algun rovelló, Sinó tindràs tremolor. A la primavera flors i herbes creixeran, Ja que la mare naturalesa, Ho ha demanat. A l’estiu tothom somriu, I ens anem a banyar al riu. Aquestes son les boniques estacions. Ainhoa Romero
Aquella fàbrica Tothom la mirava la fàbrica abandonada Però a ningú li cridava l’atenció, i un bon dia la nostra escola la va voler comprar, li van dir a l’ajuntament però ho va rebutjar. Volien fer un batxillerat, Però per més que van insistir no se’n Van ensortir. No era mala idea, Però ningú ho va valorar. Natàlia Rosa
Quan de nit es fa més tard Quan les pluges són esquifides Quan les flors ja floreixen Ja es aquí l’esperada primavera Tants mesos passant fred Esperant la teva arribada I ara que arribes S'omplen de goig les mirades Estimada primavera! Quan de temps ha passat Sense veure'ns jo moria Ara ja et tinc al meu costat Núria Ruiz
El món submarí En un fons d’un mar cristal·lí Hi ha un preciós món submarí Molts peixos neden aquí al preciós món submarí anys abans, el món submarí va morir on peixos nedaven ara canons disparaven una batalla entre dos bàndols que lluitaven per alguna cosa aconseguir ni la victòria ni la derrota sinó destruir el món submarí, que al mar tan li va costar aconseguir més tard, el mar per fi va aconseguir reconstruir el món submarí
ara la vida torna a fluir i el mar torna a ser cristal·lí com el preciós món submarí Joan Sánchez
Bella mar... El mar és casa meva, vaig de barca a barca, pensant si algun dia escaparé, d'aquest lloc, que Deú deixi'm dir-li, no es d'aigua dolça. Busco la sortida, i què trobo? Un mar sense cap porta ni finestra, em sento com una formiga en un formiguer, n’hi ha tantes, però si se’n mor una, hi haurà algú que es preocupi d'ella? Busco la manera de pensar, que passi el que passi, sempre hi haurà algú al teu costat... Deú, perquè m'ho poses tan difícil, ni tan sols em deixes pensar en una solució, i ja em poses un altre pes a sobre!
Ho veus normal? Ho tens molt fàcil tu! Sense problemes, sense soledat, i ple de llibertat, i ami? Quan em trauràs problemes en canvi de posar-me'n? Quan em faràs sentir algú al meu costat? Quan em deixaràs sortir a buscar aquesta llibertat, per la qual tant he lluitat? Això és injust, tú ets injust, la vida és injusta, però en el mar, sempre pots estar tranquil, sense problemes, sense patir tu y la mar. Anna Serrano
Primavera Elsarbresfloreixen I els camps Es pinten de viuscolors Les florsesdesperten Perquèjaés primavera El vold’unapapallona El cant d’un ocell La brisasuauidolça L’ambientprimaveral Flors de mil colors Rosa, vermell, Lila i groc Elscampsespinten De viuscolors Perquè La primavera Ja haarribat. Natàlia Silvan
Postguerra difícil d’empassar Pous i pous de desconfiança, Plens fins a vessar de fredor, No n’hi podies treure aigua neta, Per sa severa mancança de dolça llibertat, Una espurna d’il·lusió, S’entreveia carregada d’esperança, -Quin futur ens espera?-Preguntava un jove acovardit, -que ningú gosi apagar-la- responia un jove somiador, Cullerades i cullerades de lletres, Feien d’aquesta espurna, Un intens i sincer record, Del jove i somiador Salvador Espriu. Júlia Solanas
El nadó Tenir-te entre els meus braços, Sentir com te m’adorms I entendre que reposes És el millor somni del món. Enllà de la finestra, les estrelles, la lluna la gent, la carretera, i l’esglai de la vida. Callar per tenir-te, Tan sols aquest moment. Sé que en el teu alè s’hi amaguen els paisatges dels somnis. Que no s’obrin finestres. Enric Truñó
I l’arc de sant Martí? Què li hem fet aquest país Que hem deixat de color gris Arbres verds i vermells Els hem canviat per fàbriques de mal alè Si ens paréssim a pensar un moment Ens adonaríem del que estem fent Els animals s’estan morint i ni ens n’estem penedim I si canviéssim el nostre món gris Per un de més feliç? Maria Vera
3r d'ESO
Aquestes petites coses Aquesta trista imatge que es confon a la teva cara darrerament l’he vist tantes vegades que ja la tinc molt present i no és que no m’agradi és que és fruit d’un mal moment. I ben segur que jo tampoc faig molt bona cara últimament les coses no funcionen gaire ens anem coneixent ningú va dir que seria fàcil o que hagués de sortir bé. Però de moment Temps al temps Tampoc ens ha anat tan malament
Serà qüestió de prendre-s’ho amb més calma. I deixar certes coses de banda i no posar el crit al cel a cada instant Quan no saps ni el perquè. Que si tu ets així, o jo sóc aixà Si tu vas aquí, jo me’n vaig allà Que si tu m’has dit, que jo t’he contestat Sempre igual no acabarem mai I si tu ets així i jo sóc aixà I volem seguir agafats de la mà Aquestes petites coses que tant ho compliquen Les haurem de passar de llarg. Vull pensar que tot és més senzill que ens queda molt per aprendre un camí llarg d’històries que no hem ni començat
qui ens empeny, qui ens espera? Anem doncs al nostre pas Qui sap si junts de la mà? O potser amb algú que ens està esperant? Estarem sempre buscant allò que ens falta? I mirant de canviar el que no ens agrada? Accepten que aquesta terra no és plana i tot serà menys complicat. Que si tu ets així, o jo sóc aixà Si tu vas aquí, jo me’n vaig allà Que si tu m’has dit, que jo t’he contestat Sempre igual no acabarem mai I si tu ets així i jo sóc aixà I volem seguir agafats de la mà Aquestes petites coses que tant ho compliquen Les haurem de passar de llarg.
I perquè no em dibuixes un somriure teu? Dins de la teva cara és Un viatge al cel. I si em mires amb els teus ulls... Perdo el nord Em poso nerviós Em fa un salt el cor I pujo el més amunt. Que si tu ets així, o jo sóc aixà Si tu vas aquí, jo me’n vaig allà Que si tu m’has dit, que jo t’he contestat Sempre igual no acabarem mai I si tu ets així i jo sóc aixà I volem seguir agafats de la mà Aquestes petites coses que tant ho compliquen Les haurem de passar de llarg.
Bé, ja és massa tard Demà en seguim parlant. Jina Armengol
L'escola Anys i anys van passant. Tots units ens fem grans. Amb alegries i tristeses. Tantes coses que m’has ensenyat. Gràcies pel que has fet per mi, sempre t'ho agrairé. Tants bons records que guardo, en aquesta escola, que mai oblidaré.
Arnau Bayés Garcia
No sempre és fàcil I què si el dia és fosc. I què si és nuvolós. Tira enlaire una moneda i sabràs de debò què és el que esperes. No sempre és fàcil somriure a la vida, Aquella, la més punyetera. Resulta satisfactori, però. Tardes belles assegut a prop, Esperant la màgia del moment: Tornar a ser com tardor i primavera. Llargues tardes esperant, Aquell moment inoblidable. D'allò que no ens podrà separar D'allò tan formidable.
Tira enlaire una moneda i sabràs de debò què és el que esperes.
Joel Cazorla
Ja no hi és La vida s’ha acabat, en un trist sospir. La veu s’ha apagat, ja ha arribat l’hora de morir. Una altra vida ha començat, i en aquesta ja no cal patir. D’un món oblidat, ha marxat. Ja no cal fingir, l’ànima ha canviat. I encara té molt per dir. Ara serà reencarnat, en un altre ésser, que serà estimat. ...això m’havien dit. Ricard Duran Agustí
Infància La infància és com un estel, quan passa ja no la veus mai més No es una cosa material, que amb les mans jo pugui tocar sinó una experiència que em serveix per arrancar Els records i els bons moments tard o d’hora s’esfumaran però sota el nostre cor perduren guardats Si em preguntessin que és Jo no sabria dir res més Senzillament tancaria els ulls i intentaria recordar
Gracies als amics I a totes les “trastades”, podem donar gràcies de qui som ara. Toni Fernández
Per què te n'has anat?
Te n’has anat i no sé el motiu, penso en tot el que hem passat, no sé si estàs viu, penso que no és real, que tot és un somni, un mal somni, del qual tot em fa mal, em fa por no viure al teu costat, ara sé que és realitat, no és un somni, és veritat, però penso en tot el que hem passat, i vull que sàpigues m’hauria agradat poder-me haver acomiadat,
sempre t'he estimat, te n’has anat i no en sĂŠ el motiu, penso en tot el que ha passat, en tot el que em fa mal. Â
Cristina Garcia
No hi ha cap camí No hi ha cap camí en que no trobi aflicció No hi ha cap camí que no vegi la foscor No hi ha cap camí en el que no vegi dol No hi ha cap camí en el que vegi el sol No hi ha cap camí que porti a la gaubança No hi ha cap camí en què no vulgui venjança No hi ha cap camí per celebrar la victòria No hi ha cap camí en el que hi hagi glòria No hi ha cap camí que s’acabi d’hora No hi ha cap camí en el que hi hagi una vida acollidora No hi ha cap camí en que decideixi el sentit del vent
No hi ha cap camí en el que es camini alegrement No hi ha cap camí que estigui a favor No hi ha cap camí en el que senti vivor Em faltes tu al meu cor Sinó no tinc dolçor
Sara Gómiz
El tennis Al tennis em vaig apuntar però sense pensar que tant em pogués agradar, No sé com en poques paraules explicar, El que sento quan un partit haig de jugar, Hi ha dies que tot surt genial, La raqueta és la meva amiga i la vull abraçar, Altres dies no em va tan genial, La raqueta, la meva enemiga, la vull colpejar, A tots els tenistes ens passa igual... Però tant en els partits bons com els dolents, Em serveix per millorar, I donar-me compte que en la vida t’has d’esforçar. Derek Góngora
Capvespre de divendres
La claror se’n va, La foscor ja torna, I com un ocell blanc, Ve la lluna cantant.
La nit ja s’acosta En forma de descans Per a tots els vilatans
El temps no cobra peatge El despertador es inútil.
El voltant es torna nítid L’endemà no és font de pressa
Aquest estat sensacional
TĂŠ per nom cap de setmana I el defecte de ser provisional
Dani Folch
No deixis que el temps passi sense tu És el temps que passa, el temps que no gaudeixes. És el temps que et falta, I el temps que escapar deixes. Moments viscuts Moments que no tornen Moments perduts Moments que s’esborren Gaudeix totes les oportunitats Gaudeix tots els moments Els moments malbaratats Ja no tornaran mai més Marina Font
De tots els animals De tots els animals que hi ha, els que més agraden, són dels més rars que puguis trobar depèn d’on el cerquis canviat el trobaràs molts s’ajuden mútuament, tot i que ataquen mortalment De tots els animals que hi ha, els que més agraden, són dels més rars que puguis trobar Quim Gómez Carro
Lentament, m’eixugava la samarreta, Estava xopa, Ell ja feia uns segons que Començà a córrer, Jo el seguí, ja que No em volia quedar sola. Ens endisarem, Dins la foscor. Llavors, algú m’agafà la cama Jo espantada vaig xisclar, perquè Una gran serp enrotllada al meu peu em mirà. Ell acudí al rescat, I en el meu príncep es convertí. Ona Jiménez
La nostra llibertat Sempre t’han atacat, Ja sigui amb paraules o amb tropes borbòniques, T’han fet ferides i sempre t’han dit mentides, I tu ho has acatat. Poble civilitzat, Ha arribat l’hora, no pensis que és massa d’hora, Viurem lliures o morirem, aconseguirem, La nostra llibertat. Depèn de nosaltres El nostre sentiment, és molt més que permanent La nostra tossudesa ens durà a la infantesa On lluitarem, sofrirem i per fi guanyarem
I aconseguirem La nostra llibertat. Aleix Llima Solano
Espero, amb la terra Recordo com la terra respirava amb tu vivia quan t'apropaves, com jo. Moria quan marxaves. Penso en els moments en qu猫 miraves, perduda l'horitz贸. I la terra es calmava, la controlaves. I a mi. I ploro, ploro la teva p猫rdua. La nostra, la de la terra, que mor, i la meva. I em sembla, encara, que mires l'horiz贸, i ens calmes altre cop. I espero, amb la terra, que tornis, un dia d'estiu. I ens restitueixis, als dos, la vida, l'amor,
i allò que ens vas treure. Adrià Marín
Una forma de vida No es només un sentiment, Perquè no ho pot entendre la gent? La motivació, el companyerisme i la diversió Et fa sentir l'emoció, I t’ajuda a ser un guanyador A lluitar pel que vols, A no deixar metes enrere A fer amistats per tot el món. No és només un sentiment, És una forma de vida Perquè no ho pot entendre la gent? Les ganes de lluitar, jugar, marcar Et fan sentir triomfador Les paraules del teu entrenador Els crits d’emoció... I si es perd?
Les ganes de fer-ho millor, de tirar cap endavant Tots junts ho aconseguirem, Fent tot el que podem I el millor? Fer el que t’agrada Conèixer a gent que no sortirà de la teva vida Els genials records. Laura Montes
En estat de no estar
En tot sentiment s’amaga una cadència. En què perds el plor, en que la indiferència, produeix dolor.
Tot cor pateix, un dolor constant, quan ella desapareix.
La teva ment recorda, el que la teva oblida. Com una pedra tirada
en el mar oblidada. En un quadre pintada, amb alcohol esborrada.
Sergi Montes
T'estimo Catalunya Quatre barres ens distingeixen quatre ratlles ens fan brillar, des de les baixes terres del Montsià fins les altes serralades de l’Empordà. La feinera i atapeïda Barcelona plena de tendes, estructures i d’altres meravelles, que capten l’atenció de totes les persones ja siguin joves o més velles. Camps replets d’engrunes blanques, veïnes d’aigües fosques i profundes formant delta, milers d’escoles visitants d’aquelles terres de fauna, flora, vida i Ebre. I l’orgull que ens dóna
veure el bon futbol que presenten el Futbol Club Barcelona i el Real Club Esportiu Espanyol. Que dir-te d’aquella calor sense límits, d’aquell fred matiner, aquella fruita única i dolça que només Lleida pot dir que la té. Parlar-te d’aquella estranya ceba, embolicada en una pell negra com el carbó, sucada en salsa de tomàquet i ametlla i acompanyada de un bon vi a porró. Aquella nit Berga brillava, milers d’ànimes sortien a la llum, precisa nit per no dormir i desvetllar-se rodejant la plaça sense por a la Patum. Ets una terra única i admirada per milers, ets una terra sana i plena de persones diferents,
ets la terra on m’has vist néixer, ets la terra que m’has fet créixer. Marc Morata
Diferents Què és la diferència? és la falta de semblança, però en aquesta diferència no equilibrem la balança.
Racisme, xenofòbia i homofòbia... Són causes necessàries? La resposta pocs la saben però n'hi ha en totes les àrees.
I la resposta a la pregunta, sembla que haurà de canviar. Però, qui ho farà? Quan ho farà?
La resposta a les preguntes tard o d’hora arribarà, però mentrestant seguiran les diferències.
Raul Moreno Raya
Sol i lluna Quan em desperto Tu ets el primer Que em despertes amb carícies a la pell Amb petites cortines de llum, Passant entre les parpelles Una sensació pionera La lluna la primera A donar-me la bona nit La primera a fer-me un petó La primeraa deixar veure la seva preciositat Sense vergonya, però amb intimitat, Companya de les estrelles, La més preciosa d’elles. Oriol Morillas i Samaniego
Catalunya Una terra dividida, Entre dues races iguals, Una nació partida, Entre dues llengües magistrals. Un paisatge contrastat, Amb muntanya i mar al costat. Un país extraordinari, Amb gent, de tota mena. Un territori català, junt amb un castellà, molta gent ens odia, Però Espanya és alegria. Si Espanya és alegria,
Catalunya en tĂŠ bona part amb les seves precioses paraules i els seus bonics refranys. Albert Morros
La nostra desgràcia ens ha arruïnat Tot el que esperàvem del futur Prou que sabem com ha arribat D’un fet mesquí, cruel i obscur Abans d’això era amic nostre Del pare, de l’avi i l’oncle De les famílies era hoste Acudir a ell no era cap deshonra No sabíem que feia negoci Amb els nostres estalvis guardats Construint cases, museus i oci Fins de diners nostres esgotats Compri això, compri allò altre Crèdit et dono per un mòbil, Un creuer i pantalla plana
Només has de firmar amb el boli Un dia de bon matí exigia “però i ara on són els meus diners guardats?” Ni mirant-me els ulls em responia “ara són meus, saps perquè? Perquè ho diuen un munt de papers signats” Això no pot ser, és un robatori Maleït banc et tenia en referent Per no mirar el recordatori De les participacions preferents. Sergi Moya
Anhelar Perquè quan somies, Tot pot esdevenir real. Quan podies, somreies, Per molt que semblés irreal. Si tingués la força per canviar el passat, Faria el possible per no deixar-lo a l’atzar. La debilitat del teu ésser desglossat I la invisibilitat de la teva essència al'agonitzar L'abolició de les confrontacions bèl·liques com a fet infactible Més estadistes partidaris de la ètica, compatible, tant els capitalistes com els macips acontentar. Perquè quan somies, Tot pot esdevenir real. Carlos Navarro
Infància estimada Si un dia pogués, Tornar a la meva infància No tardaria res En viure com ho feia. Sense obligacions, Poder perdre una tarda al parc Sense preocupacions, Com un quadre sense marc. Tots en germanor Sense baralles ni falsedats Amb un petó sonor Quedàvem arreglats. Si un dia pogués,
Tornar a la meva infĂ ncia No tardaria res En celebrar-ho amb alegria. Andrea Pacios
Roma al revés A, a d’anar per no tornar, d’aportar felicitat, d’adorar, d’aixecar el cap quan els ulls et brillen, d’alegrar. M, m de manifestar sensacions, de mirar, de matar per algú, de miolar, de no manar. O, o d’observar, d’ obtindre sense demanar, de no oblidar, d’olorar, d’orientar. R, r de riure, de no rendir-te mai, de recordar, de reunir forces, de recuperar, de respirar. Marta Pladevall
Dia rere dia Arriba el matí, amb això un dia comença Què és la vida que tant en fa sofrir? L'esperança que tinc és la tristesa Per l'única cosa que puc existir. Viure, viure i viure Ocells què fareu de mi? Aquesta primavera ja comença Flors del meu cor que no sabreu florir Com una tardor sense fulles seques Estació sense bellesa el que s'assembla a mi Llàgrimes d'hivern que cauen al meu llit Dia rere dia m'aixeco amb un sospir Aix! quan trobaré l'amor que em pertoca Quan trobaré l'amor que em donarà caliu. Com un estiu sense sol, sóc jo Vida et pregunto, per què em sento així? Adriàn Quintero
Sempre amb tu No diguis res és millor ser callat, aquelles perfectes llaceries, em van deixar bocabadat. Ets com un diamant, transparent però dominant. M'encanta que estiguis amb mi perquè és com estar al paradís. No tinc pressa per fer-me gran, però aquells moments amb tu, ja no tornaran. Sempre estaré amb tu. Paula Ramiro
Amics No és tot aquell que a vegades parles amb ell, és el que hi parles dia a dia, el que està sempre al teu costat, el que donaria la vida per vós, no en pensis que n'hi ha molts, n'hi ha pocs i te’ls troba el destí, jo els vaig conèixer de ben petits, el destí va estar fi, els va encertar a la primera, són grans com ells sols, la vida em somriu gràcies a ells. No sé realment què hi faria sense la seva presència, tampoc hi vull pensar, s’ho mereixen tot, i sigui el que sigui jo estaré allà per ajudar-los. Pablo Ruiz
L’amistat L'amistat es basa en l'honestedat, sense tu no podria ser realitat, et necessito al meu costat, tu m’has ajudat, tu m’has suportat, cada moment al teu costat, només en pensar-ho m’omplo de felicitat, gràcies a la teva sinceritat, s’ha fet realitat, cada cop que hem parlat, cada cop que hem jugat, t’ho dic amb plena honestedat, gràcies per aquesta amistat. Carla Sánchez
Mal d'amors De l'amor a l'odi hi ha un pas, I aquest pas ha estat donat. El furor ha entrat al meu cos I l'amor s’ha esfumat. Els records quedaran dintre meu Però dels mals records em desprendré, Els anys aniran passant i l'amor s’anirà apagant La tendresa és retindrà sobre les pells. No pensis en el demà, si no saps el que passarà avui, no oblidis que les experiències d'avui, Són les apreses del passat I les d'avui et serviran per al futur
Sílvia Torres
Somiant el meu paradís Quin mal fa aquest amor, necessito sentir-te aprop. Seràselsmeuspetons, seràs les mevesil·lusions, seràs el meumón. Despertaré en una platja deserta, onnoméspugi escoltar-te murmurar, ons’escolti el so del mar. I la plujam’acariciaràdesperta, i jo estaré al teucostat, pensant que mai podré deixar-te d’estimar. Seràselsmeuspetons, seràs les mevesil·lusions, seràs el meumón.
Acabaré acariciant la tevamà, i tu emcantaràs una cançó al costat del mar. Ivet Valero
Dimonis Dimonis que són petits i grans, que habiten al nostre interior, menjant-nos a poc a poc, tros a tros. Moltes maneres de matar-los, ja sigui bebent verí o mentalment. Són pensaments, il·lusions, mentides, que ens fan viatjar al més fosc interior. Són petits i grans, a qualsevol edat. Tots en tenim, tots en sofrim. Però hem de saber veure’ls i atrapar-los, que no se'ns faci massa tard. Abans no se'ns escapi i els trobem a faltar. Encara que deixin rastre. Dimonis, petits i grans,
entremaliats, dolents, malèvols i tossuts. Cecs som nosaltres, que no veiem avinguda. Cecs del nostre propi dolor. Pamela Valverde
4t d'ESO
Pots dir el que sents Ja no sé ni com dir-te tot això que ara ens passa no serveixen les paraules ho descriuen les mirades. Ja ve des de fa temps no puc parar de pensar en tu i cada cop que parlem el meu cor es desfà com un iglú. I ja sé que no és el millor moment però t’ho havia de dir ja sense por sé que no seré l’home més valent però si el que més t’estima i de debò. Raul Adalid
La fàcil vida Aprendre a viure la vida De manera més fàcil o més difícil només a viure-la. No és fàcil, Hi ha obstacles, Els dolents, evita’ls Els bons, visita’ls. Mira endavant Deixa el passat Viu el present I pensa en el futur Canta, balla, salta, somriu, plora
Això et fa créixer, viure la vida Però sobretot disfrutar de la vida. Gemma Alegre
Silenci Sempre hi ha un moment a la vida que et sens sola. Vols desaparèixer. Les úniques paraules escoltades et recorden qualsevol detall d’un moment feliç. Tristesa, malestar, rebuig, soledat, por, angoixa, silenci mots que es repeteixen dins teu. Pobles deshabitats, centres comercials buits, deserts, platges en un dia de pluja, escoles en un dia d’estiu, sola. Mireia Alegre Cerdà
Montardit Des de les valls pirinenques, jo sóc allà Assegut damunt la gespa inhalant l’aire pur de les muntanyes Montardit, un poble petit Els seus habitants, bons vilatans Montardit, un poble bonic És allà dalt on jo desconnecto de la vida social Montardit un poble atrevit Miquel Borràs
Viure en llibertat
Poder despertar al teu propi llit. Poder fugir d’un món al qual no pertanys. Poder començar a triar el teu destí. Poder tenir una vida sense enganys. D’això se’n diu: viure en llibertat. Poder, és el que ens permet ser lliures. No poder, és el que ens prohibeix ser-ho. Llibertat, és la que ens fa somriure. No llibertat, és la que ens fa esclaus sense voler-ho. Tothom anhela: viure en llibertat. Perquè tens dret a decidir i a opinar. Perquè tens dret a fer-te escoltar. Perquè tens dret a aixecar-te i cridar,
a cridar fort i a expressar tot el que sents. Perquè tens dret a expressar tot el que ets. Viure amb la llibertat de no ser jutjat. Viure amb la llibertat de ser estimat. Viure amb la llibertat de no ser rebutjat. Viure amb la llibertat que molts sempre han desitjat. Viure, nomÊs viure en llibertat. Laura Carreras
Camins secants La teva mirada em va travessar Com una daga Com mil ganivets clavant-se en la tova carn. I jo et vaig mirar amb ulls buits Buits com el llit sense tu Buits com un parc sense infants Passes pel costat I les nostres aures es toquen els nostres jos passats es miren i es somriuen. No fem cas del passat, Mirem endavant Sense pensar,
Sense sentir. El que no tenim en compte ĂŠs que la Terra ĂŠs rodona I per molt que ens allunyem en direccions oposades, En algun moment Els nostres camins es tornaran a trobar. I el teu jo I el meu jo Es tornaran a somriure. Laura Casado
El final Ja és l’hora, ja s’ha acabat ara és hora de plorar d’amagat. m’ha encantat tota aquesta experiència però prefereixo seguir endavant. Molts records m’envaeixen omplen les meves llàgrimes d’amor, deixant que la meva ànima s’alliberi i que recordi sempre aquest lloc. Han sigut molt anys d’esforç, han sigut molts moments viscuts i aquest lloc m’ha demostrar que puc si em proposo arribar. En cap moment vull dir adéu,
tampoc vull dir fins després perquè no vull oblidar-ho mai només vull dir, fins sempre. Natalia Doménech Balladares
Qui és ? Salvador Espriu, Qui és? Escriptor, potser? Salvador Espriu, Qui és? Un esciptor més? No ho és. Un poeta important català és. Famós, potser? La lluita, l’esparança i el desig L’han fet, arribar amb la seva poesía Que tant ha encantat.
Adrián Domínguez
Una cançó N’hi ha unes que arriben a l'ànima que et fan moure d’altres que arriben al cor. N'hi ha una que la necessites, d’altres que mai s'obliden, que et fan despertar aquell sentiment. I jo et dedico la nostra cançó, la que escoltàvem tu i jo, que expressa tot el que sento. Perdo el temps pensant en tu, perquè sé que mai tornaràs, però jo igualment, et dedico la nostra cançó. Glòria Esteve
Això és l'amor
Viure la màxima alegria, però també la màxima tristor, això és el que fa l'amor, el que et fa feliç cada dia.
La que sempre et fa treure un somriure, també et fa caure unes llàgrimes d'amargura, la persona de la que et té cura. i et dóna motius per tornar a viure.
Això és l'amor, alegria i tristor. Rubén Ferrer Moltó
Prou de mentides! Ha arribat el moment
“Rere el mur hi ha la salvació”. “Saltem-lo, allà rau la llibertat”. Ho feren, trobaren frustració.
No podem fugir, la veritat, Que el mur va ser una mentida, Que tenim el combat empatat.
Però ara donarem la nostra vida, Per aconseguir la llibertat, Ens valdrem de nostra sang bullida.
És la nostra, l’hora del combat
Prou de somnis assassinats per uns Oligarques que ens han torturat.
Pau Garcia
En temps foscos
Tristesa i patiment en temps actuals són aquests els sentiments que perduraran en la memòria de la gent fins que la pau sigui permanent.
Per recuperar la llibertat al més fort ens haurem d’enfrontar surti bé o malament, però de nosaltres no ha d’abusar.
El preu de la llibertat és alt i per les injustícies haurem de passar però per què val la pena lluitar
si el que més t’estimes està a al teu costat?
Xavi López
Tan sols paraules
Surt al carrer, sadolla’t de les vistes, les olors, les veus, els riures i la gent. Vés al camp, enamora’t del riu, de l’aigua i del vent. Passeja al mar, toca la sorra, mira les gavines i perde’t en l’horitzó.
Estima la terra i fes-ne cançons que es cantin a la vora del foc. Estima-la com mai ho hauries fet doncs aquesta terra nostra
ens l’estan prenent. Doncs aquesta terra estimada està caient. Doncs aquesta terra catalana s’està perdent. Doncs aquestes belles paraules se les endurà el vent.
Vull pensar que no anem enrere i que el somni d’un poble resta, encara, viu. Vull creure que la veritat restarà damunt l’odi, i que serem forts. Doncs necessitarem moure terra i mar
per aconseguir allò desitjat Necessitarem cridar al cel perquè no ens prenguin la llibertat.
Berta Llonch
Viure a prop teu Si visqués sota el pis de casa teva cada dia et vindria a visitar i junts podríem estar. Si visqués sota el pis de casa teva et faria cada nit el sopar un cop a la setmana la beguda i els diumenges el dinar. Si visqués sota el pis de casa teva m’ompliria el balcó de flors perquè et pugessin les abelles a omplir-‐te de mel els pots. Si visques sota el pis de casa teva...
llavors si que ens podríem estimar! Farners Massallé
No al teu costat
El que hagués donat per veure’t un altre cop, veure els teu ulls clars, la teva mirada profunda i el teu somriure blanc, sentir la teva veu, sentir-te al meu costat, notar la teva pell, la teva escalfor...
Ara tot ha canviat, tot l’amor que sentia per tu s’ha anat esvaint durant tot aquest temps.
Només espero oblidar el passat i poder començar de nou, i sentir el que vaig arribar a sentir per tu un altre cop, però no al teu costat.
Viena Massallé
Hi havia una vegada Hi havia una vegada: PolĂtics no corruptes Cotxes sense multes Sobres dins les urnes Gent que lluitava per drets Avui salten espurnes Mentre mirem les parets Hi ha havia una vegada: Un proletariat valorat Que no fou torturat Per tot l’empresariat Avui en dia com animals El poble estĂ ofegat Per les patronals
Hi havia una vegada: Un país en harmonia On la gent compartia No existia oligarquia Avui tot això es inimaginable Pel que he vist dia a dia L’ésser humà és despreciable Dani Mota
Lluita Quan sents que ja no ets ningú, Que la força, la impotència i la ràbia et frenen, No et creguis menys, Perquè no ho ets. Vola com si tinguessis ales Com si res ni ningú t’ho impedís, Trenca barreres Lluita per superar obstacles. Creix, viu i sent Sempre, tingues-ho a la ment. Ariadna Òdena
La vida al camp
Les hores passen, les dones es descalcen, carregades van a treballar, el camp van a sembrar.
El sol brilla com mai, la suor brota dels seus caps, gotes d’aigües cauen del cel, causant entre les dones un esglai.
El sol a pondre’s comença, el cansament procuren vèncer. Aina Pavón Bayley
Com somriure, quan vas a plorar? Com sobreviure, quan no pots parlar? Dius que tot va bé quan saps que és el contrari. Ocultes els sentiments i no dius el que sents. Tu ho sents, també? Fa que el teu cor no pari. Lluites contra el vent per viure-ho intensament Canvia el rumb de la teva vida intenta que sigui més senzilla. T’has de sentir molt agraïda i viure més tranquil·la.
Canvia tot allò que no t’agrada i no et quedis tancada Obre els ulls, tens al teu davant el que estaves desitjant. Laia Plans
La presó Visquí la foscor i la solitut, la rutina i l’homosexualitat, siguent tot això el pa de cada dia. Visquí els suïcidis i els assassinats, les violacions i les barbaritats tot era normal; un dia qualsevol. Però d’una cosa n’estic segur, que durant tota la meva estança, la presó fou la meva ensenyança. Potser mai més tornaré a ser igual, les meves llibertats em van treure això és una injustícia; sóc innocent. Geoffrey Rico Parra
Persones Sobreviure, la vida tracta de sobreviure, tenir la suficient intel·ligència, per ser el millor. En aquesta vida les persones, No tenen remordiments, Per fer-te mal, Per veure’t patir. Però també, Hi ha gent bona, Gent que t’estima I et té apreci. Gent que vol el bé,
Gent que et necessita, Gent que tu necessites, Estimar. Mar Sรกez
Salvador Espriu Miro el calmat cel, tranquil en aquest dia. El seu color de mel, omple el cor de melancolia. Aquest capvespre bell fa les memòries aflorar. I freda es posa la pell, quan es comença a recordar. Tantes coses viscudes, que potser mai es repetiran. tantes coses merescudes que potser mai s’aconseguiran. Però somrius amb to alegre,
en recordar fets importants. Coses que quedaran per sempre, al cap dels teus acompanyants. Perquè qui pensa bé, sempre té al cap aquesta dita. I es que no és més ric el que més té, sinó el que menys necessita. Xavi Salinas
La puça L’olor d’herba se’m fa insuportable, oh fam, perquè ets tan angoixosa? En un capvespre tímid i fosc em sorprèn la profunda olor a caní ja perduda en la meva memòria. Un frondós i dens pelatge de gos em reclama com el cant d’una sirena. Una forta atracció irracional mou les meves potes articulades a fer un salt cap al buit. Ja he arribat, sóc a dins del paradís, instintivament xuclo amb plaer efervescent la gustosa sang d’aquell animal.
Però de cop aquell deliciós gust em crema i em destrueix per dins, ell ni se n’adona, però el seu mortífer verí ha acabat en mi. David Sánchez
Veus Diuen les veus ancianes que la història es repeteix que cada un cert període dones una volta a l’eix Diuen les veus ancianes que venim d’una veu callada que tot un negre poble sofria per un sol home que matava Diuen les veus ancianes que la llengua era prohibida que es vigilaven les paraules per lluitar per la teva vida Que diguin les veus ancianes
Que direm les veus d'ara! Que quan es negociï amb les persones (amb la por, amb els nens i amb les dones) S’aixequin de nou les mans armades Que quan es torni a imposar-se aquell passat no rodoli el cap d’un pobre pensador amargat que s’aixequi la falç flagrant del poble oblidat Que quan es retalli “pel nostre bé” el dret de viure Sàpiguen que els d’abaix anirem pels de de sobre que no està bé i que cegament no hi volem creure Que callin les veus ancianes Que cridarem les veus d'ara!
Adrià Serrano
Un hortet ple de melons i entre molts algun de bo. Això son certes raons per trobar l’amic millor. Com la sang a la ferida mai fallen els bons amics. Ells arriben de seguida sense caldre fer repics. La carrera dels humans passa estones al desert. L’amic ens dóna les mans i és l’oasi descobert. Tenim la telefonia que ens evita la tractesa. Ens convé la galania, per fer l’amistat marquesa. Les amistats perilloses son de tribu molt urbana.
Lloc de terres pantanoses senyalat amb la barana Pol Torres
Sigues però deixa ser Tothom és lliure de pensar el que vulgui. Tothom és lliure de creure el que vulgui. Tothom és lliure d’opinar el que vulgui. Tothom és lliure de fer el que vulgui.
Ningú pot obligar a algú que pensi el que ell pensa. Ningú pot obligar a algú que cregui el que ell creu. Ningú pot obligar a algú que opini el que ell opina. Ningú pot obligar a algú que faci el que ell fa. Pensa el que vulguis, però deixa que els altres pensin el que vulguin.
Creu el que vulguis però deixa que els altres creguin el que vulguin. Opina el que vulguis, però deixa que els altres opinin el que vulguin. Fes el que vulguis, però deixa que els altres facin el que vulguin. Oriol Zamora