Jules Verne L’aposta més famosa de la història
-Afirmo -va fer Stuart- que les possibilitats d’èxit estan a favor del lladre, que forçosament ha de ser espavilat! -Apa! -va respondre Ralph-, no hi ha cap país on es pugui refugiar. -I ara! -On voleu que vagi? -No en tinc ni idea -va respondre Andrew Stuart-, però, fet i fet, la terra és força gran. -N’era, de gran, abans... -va dir a mitja veu Phileas Fogg. Tot seguit afegí bo i oferint les cartes a Thomas Flanagan: -Us toca escapçar, senyor. Durant la mà, la conversa es va interrompre. Però ben aviat Andrew Stuart la va reprendre dient: -Com, abans? És que la terra s’ha fet més petita, per casualitat? -Oi tant! -respongué Gauthier Ralph-. Comparteixo el parer de Mr. Fogg. La terra s’ha fet més petita, ja que la recorrem deu vegades més de pressa que fa cent anys. Això és el que, en el cas que
ens ocupa, farà més breus les investigacions. -I també més fàcil la fugida del lladre! -Us toca jugar, senyor Stuart! -va precisar Phileas Fogg. L’incrèdul Stuart, però, no n’estava convençut, i, així que va acabar la partida, hi va tornar: -Hem d’admetre, senyor Ralph, que heu trobat una manera amable de dir que el món s’ha fet petit! Com que ara podem fer-hi la volta en tres mesos... -En vuitanta dies, només -va precisar Phileas Fogg. -Sí, senyors -s’hi va afegir John Sullivan-, vuitanta dies, d’ençà que s’ha inaugurat el trajecte entre Rothal i Allahabad perl Great Indian Peninsular Railway, vet aquí el càlcul que ha establert del Morning Chronicle: Des de Londres fins a Suez pel mont Cernis i Bríndisi, ferrocarrils i vaixell ...........................................................7 dies Des de Suez fins a Bombai, vaixell ........................................................ 13 dies Des de Bombai fins a Calcuta, ferrocarril
…....................................................... 3 dies Des de Calcuta fins a Hong Kong, vaixell ........................................................ 13 dies Des de Hong Kong fins a Yokohama, vaixell................................................ 6 dies Des de Yokohama fins a San Francisco, vaixell.............................................. 22 dies Des de San Francisco a Nova York, ferrocarril.......................................... 7 dies Des de Nova York a Londres, vaixell i ferrocarril........................................... 9 dies Total: 80 dies -Sí, vuitanta dies! -exclamà Andrew Stuart, que, per descuit, va fallar amb un trumfo sobre una carta que manava-. Però sense comptar-hi el mal temps, els vents desvaforables, els naufragis, els descarrilaments, etc. -Comptant-ho tot! -va replicar Phileas Fogg mentre continuava jugant, ja que, aquesta vegada, la polèmica havia deixat de respectar el whist. -Fins i tot si els hindús o els indis arrenquen les vies, aturen els trens, saquegen els furgons i arrenquen el cuir
cabellut dels viatgers? -preguntà Andrew Stuart. -Comptant-ho tot! -repetí Phileas Fogg, i, mostrant les seves cartes, va afegir-: Domino amb dos trumfos. Andrew Stuart, que passava a ser mà, va recollir les cartes tot dient: -Teòricament, teniu raó, senyor Fogg, però a la pràctica... -A la pràctica també, senyor Stuart. -M’agradaria que us hi trobéssiu. -Només depèn de vós. Marxem plegats. -Déu me’n guard! -va exclamar Stuart-. Però apostaria ben bé quatre mil lliures que aquesta volta, en les condicions que exposeu, és impossible. -Al contrari, és molt possible -va replicar Phileas Fogg. -Doncs feu-la! -La volta al món en vuitanta dies? -Sí. -Entesos. -Quan? -De seguida. -Us heu begut l’enteniment! -va exclamar Andrew Stuart, que es començava a picar per la insistència del seu company de joc-. Prou! És millor que juguem!
-Torneu a repartir -va respondre Phileas Fogg-, que heu donat malament. Andrew Stuart va tornar a agafar les cartes amb desfici; després, tot d’un plegat, les va deixar sobre la taula i va dir: -Doncs, sí, senyor Fogg, sí. Hi aposto quatre mil lliures! -Benvolgut Stuart -va dir Fallentin-, una mica de calma. Això no pot ser. -Quan dic aposto -va replicar Andrew Stuart- és que és així. Així sia! -va dir Mr. Fogg. I es va girar cap als seus companys: -Tinc dipositades vint mil lliures a l’establiment dels germans Baring. Les arriscaré amb molt de gust. -Vint mil lliures! -va exclamar John Sullivan. Vint mil lliures que un retard imprevist us pot fer perdre! -L’imprevist no existeix -va respondre sense embuts Phileas Fogg. -Però, senyor Fogg, aquest lapse de vuitanta dies ha estat calculat com un mínim de temps! -N’hi ha ben bé prou amb un mínim ben esmerçat.
-Però per a no superar-lo, cal saltar matemàticament dels trens als vaixells i dels vaixells als ferrocarrils! -Doncs saltaré matemàticament! -Feu broma! -Un anglès de pedra picada mai no en fa, de broma, quan es tracta d’una cosa tan seriosa com ara una aposta respongué Phileas Fogg-. Aposto vint mil lliures contra el qui vulgui que faré la volta al món en vuitanta dies o menys, és a dir, en mil nou-centes vint hores o en cent quinze mil dos-cents minuts. Accepteu? -Acceptem -respongueren els senyors Stuart, Fallentin, Sullivan, Flanagan i Ralph, després d’haver-se posat d’acord. -Molt bé -va dir Mr. Fogg-. El tren de Dover se’n va a tres quarts de nou. L’agafaré. -Aquest vespre mateix? -va preguntar Stuart. -Aquest vespre mateix -respongué Phileas Fogg-. Per tant -va afegir consultant un calendari de butxaca-, com que avui és dimecres, 2 d’octubre, hauré d’haver tornat a Londres, en aquest mateix saló del Reform Club, el dissabte 21 de desembre,
a tres quarts de nou del vespre; si no hi sóc, senyors, les vint mil lliures dipositades actualment en el meu compte dels germans Baring us pertanyeran de fer i de dret. Us lliuro un xec amb aquest valor. Es va aixecar acta de l’aposta, que varen firmar tot seguit els sis interessats. Phileas Fogg es mantenia serè. En realitat, no havia apostat per guanyar, i si hi havia empenyorat aquelles vint mil lliures, la meitat de la seva fortuna, era tan sols perquè preveia que podria haver-ne de despesar l’altra meitat per portar a bon terme aquell projecte difícil, per no dir irrealitzable. Pel que fa als seus adversaris, ells semblaven trasbalsats, no pas per la quantitat de la juguesca, sinó perquè els provocava un cert malestar lluitar en aquelles condicions. Aleshores varen tocar les set. Oferiren a Mr. Fogg suspendre el whist per tal que pogués preparar el viatge. -Sempre estic preparat! -va respondre aquell impassible cavaller, i tan bon punt va haver donat les cartes, en girà una i digué:
-Manen diamants. Voﾌ《 comenceu, senyor Stuart.
L’autor i la seva obra
Jules Verne (Nantes 1828 - Amiens 1905) va ser un escriptor que va començar escrivint obres de teatre, sense gaire èxit, i llibrets d'òpera còmica. El gènere que el va consagrar va ser el de la novel·la científica. Hereu en certa manera dels ideals romàntics (el capità Nemo n'és un exemple), en les seves obres va reflectir un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l'home a la felicitat. Alhora, la seva obra va contribuir a despertar un interès científic en amplis sectors de públic. L'èxit li va arribar amb la novel·la Cinc setmanes amb globus (1863). Després d'aquesta -i sempre dins el gènere
de la novel·la científica, amb grans dosis d'aventures i de ficció, però amb troballes enginyoses totalment avanç ades i inimaginables per a la seva època, com ara els vehicles espacials, la televisió o el submarí- va escriure, entre moltes altres de famoses, Viatge al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), la trilogia Els fills dels capità Grant (1867-68), Vint mil llegües de viatge submarí (1870) i L’illa misteriosa (1874), La volta al món en vuitanta dies (1873), Miquel Strogoff (1876), Un capità de quinze anys (1878), El castell dels Càrpats (1892), etc. Durant força anys va ser llegit àvidament pel jovent, i una bona part de les seves novel·les han estat portades al cinema.
Comprensió 1) Un lladre s’ha endut cinquanta mil lliures del Banc d’Anglaterra i els membres del Reform Club de Londres ho comenten tot fent una partida de whist, un joc de cartes…, a partir d’aquí la conversa desembocarà en l’aposta de Phileas Fogg de fer la volta al món en vuitanta dies. El senyor Stuart, però, en quant temps creia que es podia fer? 2) Stuart pensa que Phileas Fogg no ho aconseguirà. Quant s’hi juga? 3) I Phileas Fogg, quant s’hi juga? 4) Phileas Fogg està segur que ho aconseguirà malgrat els imprevistos, perquè... quin és el seu lema? 5) En quant de temps creus que es pot fer, avui dia, la volta al món?
Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies. Aula Literària, 23. Editorial Vicens Vives, S.A. Barcelona, 2001. Traducció de Nathalie Bittoun i Josep Maria Sala. El material d’aquesta lectura està extret d’Alfred Sala Carbonell. Cent cinquanta fragments de la literatura universal. Llicència d’estudis retribuïda. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.